GUIA DEXPERINCIES PROFESSIONALS EN EL SECTOR DE LECONOMIA VERDA A LA DEMARCACI DE LLEIDA

GUIA DEXPERINCIES PROFESSIONALS EN EL SECTOR DE LECONOMIA VERDA A LA DEMARCACI DE LLEIDA EDITA CENTRE TECNOLGIC FORESTAL DE CATALUNYA (CTFC) Ctra. Sant Lloren, Km 2 (direcci Port del Compte) 25280 Solsona DIRECCI I COORDINACI Rosa M. Florensa i Guiu AUTORIA I REALITZACI Isabel Rodrguez, Paloma Hernndez, Francesc Alts

ANHIDRA
DISSENY Departament de Comunicaci Dipsit Legal: D. L. 826-2011

NDEX
Prembul Agraments Prleg Lolivera Ibertuf Photo Logistics Arum Serveis Ambientals Cal Valls Alqui Envas Medi Ambient Badia Energies, SL Cal Monegal Les Obagues Ecocentre Gasporc (Gas Anaerobic Sustem, SL) La Llena Olicatesse . Mol dels Torms, SL 5 7 9 11 13 14 16 17 19 21 22 24 26 29 30

PREMbUL
Aquesta guia ha estat elaborada dins del marc del projecte IMPULS, del Departament dEmpresa i Ocupaci de la Generalitat de Catalunya, per els anys 2010-2011, dins de les accions integrades per locupaci amb entitats locals. Els objectius daquesta iniciativa sn els segents: Visibilitzar les empreses i persones que treballen em aquest sector en el territori. Donar a conixer experincies empresarials ms sostenibles amb el medi ambient. Animar a les persones emprenedores a iniciar nous models de negocis que utilitzin els recursos de manera eficient i siguin socialment incloents.

AGRAMENTS
Voldrem agrair la participaci de totes les persones que han perdut una mica del seu temps collaborant amb les entrevistes realitzades per a la elaboraci daquesta guia de bones prctiques en empreses verdes de la provncia de Lleida. El seu cas dinnovaci s un exemple per a tots els que volen emprendre en aquest sector.

PRLEG
Amb aquesta guia hem prets treure a la llum experincies de persones que ha apostat per leconomia verda com a model de negoci, que creuen en la seva filosofia i en el manteniment del medi ambient. Aquesta conscincia ecolgica ha portat a aquests homes i dones a ocupar-se i generar ocupaci en un sector emergent i que, grcies a ells i elles, ja sest convertint en una realitat canviant, que evoluciona en funci de la detecci de noves necessitats de la societat, aconseguint assegurar el benestar hum i reduint els riscos mediambientals per a les generacions futures. Tu deus ser el canvi que desitges veure en el mn Mahatma Gandhi

EMPRESA: LOlivera Cultiu i producci de vins i olis ecolgics...

La Plana s/n 25268. Vallbona de les Monges (Urgell) Tel. 973 33 02 76 www.olivera.org PERSONA ENTREVISTADA: Carles de Ahumada Batlle Edat: 62 anys Crrec: director Breu presentaci de la persona entrevistada: Natural de Barcelona, visc a Vallbona de les Monges des de lany 1979. Participo a la cooperativa lOlivera des de lany 1980.

11

En qu consisteix el seu projecte empresarial? A LOlivera cultivem vinyes i oliveres i elaborem vins i olis cercant dexpressar dall on vnen, un origen: una terra i una gent que ho interpreta al darrere. Som una cooperativa dintegraci social, que incorpora persones amb dificultats que participen activament en tot el procs. I estem convenuts que el treball s una experincia vital i emocional. Vam comenar aquesta aventura lany 1974 a Vallbona de les Monges, a la Catalunya dinterior. El resultat daquesta feina s un ventall de vins i olis diferents que us convidem a descobrir. Lentorn de Vallbona ens ha convidat des del principi al repte segent: arribar a fer productes de la nostra herncia agrria (com el vi i loli) que fossin reflex de la seva terra i les seves formes, del clima, de les varietats conreades. Treballem respectant els cicles de la natura i aplicant els criteris de lagricultura ecolgica. Les nostres finques estan certificades (estem en procs de conversi). Mantenim el treball manual sobre la vinya (formantla, podant-la, orientant-ne la vegetaci i veremant-la) i les oliveres (esporgant i collint). Etiquetem a m i numerem una a una les ampolles de vi i doli. Un treball manual i a escala humana que ens estructura i permet que aquelles persones amb dificultats que formen la cooperativa trobin un espai al seu ritme que, sense forar-les, els exigeixi i ajudi a superar-se. Per qu es va decantar per aquesta activitat? Era lnica alternativa que hi havia en lentorn rural en el que ens movem

Considera que la seva activitat s innovadora? Per qu? S per les segents raons Si b molts projectes es desenvolupen en medis rurals, pocs limiten la seva acci en la mateixa activitat agrcola i menys tanquen el cercle de producci, elaboraci i comercialitzaci, en la lnia dels nous postulats duna agricultura camperola que emergeix a tot el mn com a resposta a la crisi del model agrcola industrial. El nostre projecte sinscriu en dues tasques: la viticultura de qualitat amb lelaboraci de vins dalta gamma i el mn de loli doliva verge extra. Tots dos tenen un gran valor afegit, des del punt de vista econmic per tamb del punt de vista cultural i s una activitat innovadora que a Espanya sha desenvolupat duna manera espectacular. Apropar el mn de la viticultura i loli a persones amb discapacitat suposa exercir una activitat que la societat reconeix dalt prestigi. Sn tasques amb alt nivell de formaci, aprenentatge i tecnologia per tamb amb una alta relaci amb el territori i per tant amb la seva conservaci i amb la natura, el clima, que condiciona levoluci de la qualitat dels productes. Tamb amb una relaci molt important amb la cultura i la identitat de les poblacions rurals que han definit els cultius i els paisatges Els nostres Vins i olis tenen nima social. Sn vins socials, que dignifiquen a les persones discapacitades duna manera especial.

Creu que la seva empresa incorpora bones prctiques de gesti empresarial, ambiental o social? Quines? Pla estratgic, memria de sostenibilitat, RSE, balan social. Treball amb Hobest (pas basc-catalunya) sobre nous models dorganitzaci empresarial i autogesti per a una societat del coneixement T relaci amb altres productors o empreses de caracterstiques similars a la seva? Si, en empreses del sector vitivincola a travs de la DO Costers del Segre o de lAssociaci Vincola Catalana, de lADV ecolgica, amb entitats socials de Lleida amb lassociaci ALLEM i a nivell catal amb Dincat Quin s el vostre mercat? La clientela ha anat creixent i sha fidelitzat. El client quan compra valora el producte, la qualitat, el territori, el seu valor ambiental, el valor social,.... Quina s la seva opini sobre la situaci actual daquest sector? Les petites experincies noms sobreviuran si treballen el valor afegit dels elements anteriors Com veu el futur de la seva empresa? Crec que tenim futur T previst endegar un nou projecte o producte, properament? Hem engegat en agricultura periurbana un projecte vitivincola dintegraci per a 12 persones amb risc dexclusi a la zona del Parc Natural de Collserola (Barcelona) La seva empresa ha rebut algun premi? Medalla dagricultura. Placa dagricultura, Placa Francesc Maci (Treball). Premi primer de Maig Joan Codina de Fundacions Comaposada i Campalans. Premis Lo a la responsabilitat social Diputaci de Lleida. Expliqui alguna ancdota curiosa que li hagi succet des de que vareu endegar el projecte. No sabria precisar una en concret

12

EMPRESA: Ibertruf Gesti integral en tubericultura (cultiu de tfones), gesti de boscos, venda de tfones.
Pujada del seminari, s/n 25280. Solsona (Solsons) Tel. 699424291 - www.ibertruf.com PERSONA ENTREVISTADA: Pere Mux Edat: 30 anys Crrec: gestor

13

En qu consisteix el seu projecte empresarial? IBERTRUF projecta i executa qualsevol projecte relacionat amb el mn de la tfona. Es fan trmits concrets com pot ser la interpretaci duns resultats o b lexecuci total duna plantaci dedicada al cultiu de la tfona (tramitaci dajuts, treballs previs, marcaci, plantaci, ballat, manteniment, recollecci i venda de les tfones). IBERTRUF disposa de plantacions prpies dedicades al cultiu daquest fong. IBERTRUF tamb comercialitza tfones fresques durant les temporades de recollecci daquest fong. Lactivitat es va iniciar lany 2008 amb la finalitat de donar resposta a qualsevol projecte o inquietud que hi hagi sobre aquest fong. Per qu es va decantar per aquesta activitat? Per vocaci professional. Considera que la seva activitat s innovadora? Per qu? S, perqu tot i ser un cultiu amb molts anys de tradici en algunes zones, hi ha una manca doferta privada per donar resposta a totes les preguntes i/o oportunitats sobre el cultiu daquest fong al mn rural. Creu que la seva empresa incorpora bones prctiques de gesti empresarial, ambiental o social? Quines? S, ja que en tots els projectes sintenta minimitzar el mxim limpacte sobre el territori. A part, en tots els projectes es treballa sempre amb gent del territori per crear vincles de proximitat a les zones on es realitza una plantaci. T relaci amb altres productors o empreses de caracterstiques similars a la seva? S, hi tenim una relaci de tipus professional i comercial. Ens aportem experincies en diversos projectes, serveis tcnics, feines concretes i productes en funci de loferta i la demanda.

Quin s el vostre mercat? Tenim mercat de proximitat, nacional i internacional. Els clients sn molt heterogenis des del primer moment fins a dia davui. Hi ha clients fidels per qualitat i relaci qualitat-preu. Quina s la seva opini sobre la situaci actual daquest sector? s un sector que creix lentament degut al llarg termini en obtenir resultats de les actuacions realitzades. A dia davui, tot i les retallades dels ajuts, el sector ha continuat invertint, fet que demostra la credibilitat en els diferents projectes, independentment de les ajudes de les administracions. Com veu el futur de la seva empresa? Amb optimisme per la diversificaci de serveis i productes que oferim. T previst endegar un nou projecte o producte, properament? Si, un projecte basat en producte de proximitat. La seva empresa ha rebut algun premi? No. Expliqui alguna ancdota curiosa que li hagi succet des de que vareu endegar el projecte. La primera plantaci que es va realitzar va ser totalment devorada per un ramat dovelles grcies a lineficcia del pastor del ramat.

EMPRESA: Photo Logistics. Serveis al fotgraf de natura. Pujada del Seminari, s/n. 25280 Solsona Tel. 973481752 www.photo-logistics.com
PERSONA ENTREVISTADA: Carles Santana Garca Edat: 39 anys Crrec: Gerent Photo Logistics Breu presentaci de la persona entrevistada: Bileg, nascut a Valncia. He treballat en diferents llocs sempre relacionat amb la gesti del medi ambient. Desprs de passar sis anys com a gestor despais naturals a les Illes Balears ara fa tres anys dos socis i jo vrem fundar Photo Logistics. Treballem des de Solsona i tenim serveis al Prepirineu, la Plana de Lleida, Cceres, Sria, Valncia i altres llocs.
En qu consisteix el seu projecte empresarial? Photo Logistics s una empresa de serveis al fotgraf de natura que t com a lema: Conservaci, Comunicaci i Desenvolupament Rural. Tenim una xarxa de hides (amagatalls) que gestionem perqu els fotgrafs de natura puguin fer fotografia de fauna, ens encarreguem de les autoritzacions administratives i mirem que la nostra activitat tingui un impacte positiu en les economies locals, la qual cosa estem convenuts que ajudar en el canvi de percepci que t una part de la pagesia sobre el medi natural. Per qu es va decantar per aquesta activitat? Perqu crec que la millor gesti per la conservaci es fa quan deixem de parlar de valors intangibles i posem preu a la conservaci de determinades espcies i hbitats. I crec que, en aquest aspecte, els fotgrafs de natura tenim molt a aportar al discurs sobre la conservaci i els seus beneficis. Considera que la seva activitat s innovadora? Per qu? Almenys considero que hem importat un model dempresa que existeix des de fa temps en altres llocs del mn. Estem fent innovaci al Sud dEuropa, juntament amb altre empreses del sector. Entre tots tenim una tasca difcil per implantar en el subconscient collectiu la fauna daquesta part del mn. Creu que la seva empresa incorpora bones prctiques de gesti empresarial, ambiental o social? Quines? S, participem en moltes accions de millora de lhbitat dalgunes espcies amenaades. Fem seguiment de marques com ara anelles i bandes alars. Tenim acords amb propietaris que impliquen en alguns casos que una part dels ingressos tornin a la propietat. Tenim acords amb associacions que permeten portar a terme algunes activitats de conservaci despcies. Els canyets on treballem acullen restes dexplotacions ramaderes. Mirem de contribuir a la fixaci de poblaci en zones poc afavorides. T relaci amb altres productors o empreses de caracterstiques similars a la seva? S, tenim relaci amb la prctica totalitat de les empreses del nostre sector a Espanya i bons contactes a Europa. Quin s el vostre mercat? Geogrficament, els nostres clients procedeixen dEspanya, Regne Unit, Frana, Holanda i Alemanya. Quina s la seva opini sobre la situaci actual daquest sector? s un sector amb moltes incerteses. Encara no sabem fins on podrem arribar en termes de viabilitat econmica. Com veu el futur de la seva empresa? Encoratjador, si sabem crixer fins a la viabilitat econmica de lempresa. Crec que el nostre s un sector en creixement que pot contribuir molt a la conservaci del medi natural si es fa un treball rigors i respectus amb el medi..

14

T previst endegar un nou projecte o producte, properament? S, contnuament ho estem fent. Les noves fites sn nous productes a la Plana de Lleida, hides en zones humides, hides per ungulats... La seva empresa ha rebut algun premi? S el premi Lleidatur del Patronat de Turisme de Lleida, en la modalitat de medi ambient el 2010. Expliqui alguna ancdota curiosa que li hagi succet des de que vareu endegar el projecte. Ms que una ancdota, que en tenim poques, el ms curis es veure com interaccionen el nostres clients i els habitants de petits municipis. Desprs de les sessions acostumem a portar-los a algun bar en el poble ms proper, s molt divertit veure entrar aquells fotgrafs vestits de camuflatge i amb el trpode i la cmera amb grans teleobjectius en un petit bar amb els clients habituals.

15

EMPRESA: ARUM SERVEIS AMBIENTALS

Edifici CEEILleida 3- Complex Caparrella 97 25192 Lleida - Tel. 973 28 33 15 info@arumsa.com - www.arumsa.com PERSONA ENTREVISTADA: Sara Nadal Edat: 29 anys Crrec: Scia cofundadora / treballadora.

En qu consisteix el seu projecte empresarial? ARUM SERVEIS AMBIENTALS ofereix un servei de consultoria integral de medi ambient per les empreses i institucions del nostre territori; inclou les disciplines de consultoria, enginyeria ambiental i forestal, protecci civil, aix com ordenaci del territori i desenvolupament rural. Per qu es va decantar per aquesta activitat? Els motius pels quals va sorgir la idea de negoci foren personals. Les dues scies provenem de camps diferents, per complementaris, del sector ambiental i varem decidir integrar les nostres disciplines i experincia, amb la finalitat doferir un servei totalment integral per als nostres clients. Considera que la seva activitat s innovadora? Per qu? El fet de poder oferir un servei INTEGRAL s un valor afegit al nostre projecte, doncs es conjuga la especialitzaci en el camp del medi ambient i altres serveis transversals com la qualitat, la prevenci de riscos laborals, la responsabilitat social empresarial, etc. Donat que s molt complicada la planificaci dun servei dins daquestes activitats, degut sobretot a la participaci de diferents administracions, el procs de treball sestructura per a qu el client estigui en tot moment informat i implicat en el projecte, i conegui en cada moment la seva evoluci. Creu que la seva empresa incorpora bones prctiques de gesti empresarial, ambiental o social? Quines? S, alhora de desenvolupar la nostra activitat tenim en compte criteris de compra verda, i disposem de criteris de bones prctiques ambientals per a desenvolupar la nostra activitat. Addicionalment, sempre tenim en compte la compatibilitat de la vida laboral, personal i familiar nostra i del nostre personal.

xarxa de collaboradors i empreses del sector, amb els quals hi collaborem. Quin s el vostre mercat? El nostre mercat s troba localitzat en lmbit de Catalunya, ja qu un dels nostres trets distintius s el tracte diferenciat i personalitzat amb els nostres clients. Aquests sn del sector pblic i privat. En la majora dels casos, clients fidelitzats. Quina s la seva opini sobre la situaci actual daquest sector? s un sector que, tot i lactual conjuntura econmica, no ha sofert tanta crisi com altres sectors, i que cada dia representa un percentatge ms alt del nostre PIB. En aquests moments cal aprofitar per redissenyar les activitats i empreses per tornar-se ms efica, i aix passa (sens dubte) per aprendre a ser ms competitiu tenint en compte les poltiques de medi ambient i responsabilitat social. Com veu el futur de la seva empresa? Amb un creixement moderat en aquests primers anys; en el futur, cal anar redissenyant els nostres serveis, adaptant-los a les millores del mercat i a les noves poltiques ambientals per oferir solucions ms competitives als nostres clients. T previst endegar un nou projecte o producte, properament? Contnuament. Estem en fase daprenentatge i formaci amb lobjectiu doferir nous serveis, per dins del nostre mbit actual de negoci, sense perdre la veritable essncia. La seva empresa ha rebut algun premi? Premi a les joves emprenedores 2009. PREMIS FUNDE. Expliqui alguna ancdota curiosa que li hagi succet des de que vareu endegar el projecte. Per ara no tenim cap ancdota digna dexplicar.

16

T relaci amb altres productors o empreses de caracterstiques similars a la seva? S, treballem en networking, s a dir, envoltats duna

EMPRESA: Cal Valls Producci i elaboraci de sucs i conserves vegetals de cultiu ecolgic.
Cam la plana, s/n 25264. Vilanova de Bellpuig (Pla dUrgell) Tel. 973 324125 - www.calvalls.com PERSONA ENTREVISTADA: Daniel Valls Edat: 38 anys Crrec: Cap de producci Breu presentaci de la persona entrevistada: Sc membre de la famlia propietria de lempresa Cal Valls. Enginyer Agrnom (especialitat en Indstria Agroalimentria) per la Universitat de Lleida. Treballo a lempresa des de que vaig acabar els estudis.
En qu consisteix el seu projecte empresarial? Va comenar lany 1979, quan a Espanya lagricultura ecolgica prcticament no existia, per si en canvi a la majoria de pasos del centre i nord dEuropa. En Manel Valls, lentament, va reconvertir les seves poques finques a lagricultura ecolgica desprs de visitar vries finques ecolgiques al sud de Frana i mercats locals. Donat que en aquell moment la venda de productes frescos ecolgics era molt difcil degut a lescassssim mercat existent, el projecte es va reorientar a elaborar conserves vegetals i sucs de les prpies hortalisses de la finca. Aquest mercat ha anat creixent molt lentament des daleshores i fins avui, per aconseguir que el projecte fos viable econmicament fou necessari ampliar la gamma de productes elaborats per poder oferir als clients un ampli assortit de productes ecolgics i tamb per poder mantenir lactivitat tot lany al centre de treball. Actualment, Cal Valls ofereix productes ecolgics frescos (fruita, verdura, germinats, ous, llet, formatge, fruits secs, ...) de la prpia explotaci i de altres agricultors i productors. Tamb ofereix un ampli ventall de productes envasats propis i daltres elaboradors (sucs de fuita, conserves vegetals, olives, melmelades, llegums cuits, codonyat, condiments, ...) Per qu es va decantar per aquesta activitat? En Manel Valls va comenar a aplicar els mtodes de lagricultura ecolgica a les seves finques situades a Vilanova de Bellpuig (Pla dUrgell), ms per convenciment o ideologia personal que no pas mogut per linters econmic. Degut a lestimaci envers la natura inculcada pel seu pare i tamb per motius de salut, en Manel Valls va veure clarament que lagricultura convencional que practicava no era ladequada, per lelevada quantitat i toxicitat dels tractaments fitosanitaris que saplicaven als fruiters. Lentament va reconvertir les finques a lagricultura ecolgica. Considera que la seva activitat s innovadora? Per qu? Cal Valls fou una de les primeres empreses ecolgiques a tot Espanya i tot i que avui en dia els productes ecolgics sn coneguts, el mercat respecte del total noms representa l1%. s innovadora pel que representa aplicar uns mtodes de cultiu i delaboraci de productes nous. Any rere any, a les finques de Cal Valls, sexperimenta amb nous cultius, noves llavors, nous sistemes de maneig, nous sistemes delaboraci, ja que la normativa dagricultura no permet ls de cap tipus de producte qumic de sntesi ni ls dadobs qumics i aix comporta un canvi substancial de cultiu envers el convencional. En el tema delaboraci de productes, la majoria dadditius alimentaris estan prohibits i/o limitats cosa que en certs productes tamb comporta canvis en els mtodes delaboraci. Creu que la seva empresa incorpora bones prctiques de gesti empresarial, ambiental o social? Quines? Clarament, el fet de seguir els mtodes de cultiu i elaboraci de lagricultura ecolgica comporta de forma inherent bones prctiques ambientals ja que no fa servir cap tipus de producte qumic de sntesi ni adobs qumics cosa que representa no contaminar el medi ambient. Diversos estudis indiquen que lagricultura ecolgica contribueix a la mitigaci de lefecte hivernacle. Tamb pel fet de produir aliments ecolgics

17

comporta aspectes socials positius ja que ofereixes al consumidor uns aliments sense residus qumics, cosa que comporta un benefici per a la salut. Tamb la majoria dels estudis fets assenyalen un valor nutritiu ms alt en els aliments ecolgics que en els convencionals. Lagricultura ecolgica tamb comporta una seguretat de treball pels pagesos ja que no hi ha maneig de substncies perilloses. Parallelament la nostra empresa, incorpora altres beneficis com el comer local i de proximitat, ja que bona part de les vendes de lempresa es destinen a Catalunya i subministrem directament a punts de venda (botigues, associacions de consumidors, escoles, restaurants, ...). T relaci amb altres productors o empreses de caracterstiques similars a la seva? Tenim relaci amb ms de 50 productors de Catalunya i tamb altres de la resta dEspanya. Amb els productors establim relacions a llarg termini per adquirir els seus productes ja sigui per venda en fresc o per transformar. Tamb tenim relaci comercial amb moltes empreses del sector. Som socis de lAssociaci dEmpreses dAgricultura Ecolgica dmbit catal que aglutina ms de 30 empreses del sector. Quin s el vostre mercat? En un principi els nostres clients eren prcticament noms les herboristeries ja que als anys 80 eren els nics comeros on es venien els productes ecolgics. Tamb vam desenvolupar les botigues gourmet o de qualitat i els productes ecolgics els comercialitzaven per la seva elevada qualitat. Des dels inicis tamb venem a la nostra botiga a lempresa. Tamb varem iniciar lexportaci ben aviat ja que la demanda de productes ecolgics a Espanya era molt reduda i aviat va suposar una tercera part de les vendes. Posteriorment, i a mesura que la demanda creixia, varem obrir nous canals de comercialitzaci com botigues de productes ecolgics, botigues de barri, xarcuteries, associacions de consumidors, agrobotigues, cases de turisme rural, escoles, restaurants, parafarmcies, petits supermercats de qualitat, empreses que distribueixen per Internet i directament a casa. Fora de Catalunya treballem amb distribudors regionals que serveixen directament als punts de venda. Actualment exportem al voltant dun 20% a Frana, Alemanya, Dinamarca, Estats Units i fins a 10 pasos ms.

Quina s la seva opini sobre la situaci actual daquest sector? Actualment sestima que la venda de productes ecolgics dins del mercat total de lalimentaci representa, a Espanya, al voltant de l1%. Els darrers anys ha crescut a un ritme aproximat dentre el 15 i el 20% anual. Tot i la crisi econmica actual aquest ritme de creixement quasi no ha variat. A pasos com Frana, Alemanya, Regne Unit o daltres, el mercat ecolgic representa entre un 4 i un 10% del total. Aix ens fa preveure que el mercat a Espanya continuar creixent els prxims anys. Com veu el futur de la seva empresa? Degut a que el sector en que estem creix any rere any de forma important i que Cal Valls s ja una empresa consolidada i amb molts anys dexperincia i treball, crec que la nostra empresa t un futur excellent. T previst endegar un nou projecte o producte, properament? Lany 2006 vam iniciar un important projecte dampliaci i millora de tots els processos delaboraci i logstica. La previsi s acabar-lo el 2012. Aquesta ampliaci ens permetr triplicar la capacitat productiva. Posteriorment est previst ampliar i millorar les installacions i processos del producte fresc. Anualment incorporem de 5 a 10 productes nous al nostre catleg, sempre dAgricultura Ecolgica. La seva empresa ha rebut algun premi? Al novembre de 2010 en Manel Valls va rebre el premi a la trajectria empresarial atorgat per la Sociedad Espaola de Agricultura Ecolgica. El maig de 2011 el nostre producte Suc de Poma Ecolgic va rebre el premi a millor producte a la fira Biocultura. Expliqui alguna ancdota curiosa que li hagi succet des de que vareu endegar el projecte. Als inicis daplicar els mtodes de lagricultura ecolgica en Manel Valls va visitar diverses explotacions a Frana i Alemanya per aprendre el sistema de treball i les tcniques de lagricultura ecolgica. Actualment, desprs de 32 anys, ens visiten, tant a lexplotaci agrcola com a lelaboraci de productes, estudiants duniversitats franceses i alemanyes com a model dempresa ecolgica.

18

EMPRESA: Alqui-Envas Medi ambient Contenidors i recipients especialitzats per a la recollida selectiva de tot tipus de residus domstics, urbans i industrials.
Catalunya, 4 25337. Bellcaire dUrgell (Noguera) Tel. 973 58 60 67 - www.alquienvas.com

19

PERSONA ENTREVISTADA: Vicent Sol Petit Edat: 48 anys Crrec: Gerent Breu presentaci de la persona entrevistada: Vicent Sol Petit, 48 anys, casat amb dos fills, propietari i gerent de lempresa Alqui-envas

En qu consisteix el seu projecte empresarial? Som una empresa dedicada a la venda i distribuci de contenidors per la recollida selectiva de residus urbans, industrials, domstics, i tamb productes pensats per millorar el medi ambient, com per exemple el material 100% reciclat que ve del residu que dipositem al contenidor groc que sn els plstics i envasos, i s un substitut de la fusta. Fabriquem i tamb distribum materials tant de polietil com metllics: contenidors, papereres, materials reciclats, biodegradables, compostables etc. Ens varem iniciar al mercat del medi ambient lany 1999 amb la finalitat de ser una empresa pionera al sector podent donar un servei complert amb la nostra amplia gama de productes pensats per fer un mon millor. Per qu es va decantar per aquesta activitat? Vaig veure un futur en aquet sector. Crec que ladministraci i la gent ,cada vegada ms, est mes conscienciada de que hem de conservar el nostre entorn. Tamb vaig veure una forma de diversificar, ja que el meu negoci de tota la vida es lequipament de mobiliari, tant per la llar com per a obra pblica, al qual, actualment, continuo dedicant-me. Considera que la seva activitat s innovadora? Per qu? Al principi s que va ser una activitat innovadora, no havia empreses del nostre perfil, donvem i donem serveis i solucions integrals. Abans el client tenia que anar buscant diversos provedors, varem aconseguir que sadons que amb nosaltres podia obtenir tot amb un preu competitiu.

Creu que la seva empresa incorpora bones prctiques de gesti empresarial, ambiental o social? Quines? S, crec que ajudem a resoldre el problema del residu i fomentem la bona prctica aconsellant a tots els nostres clients de quina es la millor manera de resoldre la seva necessitat , facilitant-li tots els nostres recursos. T relaci amb altres productors o empreses de caracterstiques similars a la seva? S, tenim collaboracions amb empreses del nostre sector, sobre tot quant es tracta de productes , ens ajudem a lhora de fer algun intercanvi. Aix ens aporta la satisfacci que podem arribar al nostre client de una manera o dun altra i que entre tots donem el mxim perqu el client tingui all que necessita. Quin s el vostre mercat? El nostre potencial client s ladministraci, empreses de serveis i constructores. Tenim mes de 2000 clients donats dalta a nivell nacional, .Malgrat els temps que estem patint, tenim clients fidels que, desprs d11 anys destar presents al mercat, confien en nosaltres. Crec que el motiu s perqu ens podem definir como una empresa que compleix els seus compromisos amb el client. Quina s la seva opini sobre la situaci actual daquest sector? Crec que ara es un moment difcil per tothom. Precisament aquet sector ha quedat bastant perjudicat degut a la crisi econmica. Ladministraci ha retallat

molt els pressupostos i la partida de medi ambient ha quedat en segon pla. Tenim de donar altres opcions i adaptar-nos a noves estratgies. Com veu el futur de la seva empresa? El mes greu s que ladministraci no paga als seus provedors al seu venciment, aix fa que empreses rentables tinguin de tancar. Els Ajuntaments, Consells Comarcals , Diputacions, etc. tenen que pagar a 60 dies tal com diu la llei. Si aix no saconsegueix, cada dia que passa posen en perill el futur duna empresa . Malgrat que no ser fcil crec que, amb ganes de tirar endavant, podrem arribar als objectius que tenim en projecte. T previst endegar un nou projecte o producte, properament? Ara mateix estem preparant una nova lnea de servei per als nostres clients que es el manteniment i reparaci dels contenidors, papereres i mobiliari urb. Tamb la recompra dels contenidors usats i, a ms, el tema de finanament, posant en marxa una lnea de Rnting, facilitant el pagament per als nostres clients. Aix mateix tenim un nou producte dissenyat i fabricat per la nostra empresa que es un nou contenidor urb de recollida lateral accessible. Daquesta manera lusuari del carrer podr llenar les escombraries amb molta ms facilitat per la seva baixa altura. Per ltim tenim en projecte tirar endavant una promoci de material 100 % reciclat sense manteniment per poder equipar mobiliari urb, productes per obra civil , etc....amb substituci de la fusta. La seva empresa ha rebut algun premi? No per tenim els certificat de qualitat ISO 9001 , el de medi ambient ISO14001, i tamb el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya. Expliqui alguna ancdota curiosa que li hagi succet des de que vareu endegar el projecte. Ara mateix no recordo cap per mencionar

20

EMPRESA: Badia Energies, SL Activitat Instal.lacions denergies renovables (geotrmia, biomassa, solar) en lmbit domstic i industrial
Ermita, 26 25260 Ivars d Urgell www.aerotermia.cat contacte@aerotermia.cat PERSONA ENTREVISTADA: Jaume Badia Edat: 33 anys Crrec: Tcnic

21

En qu consisteix el seu projecte empresarial? Lempresa es dedica a la installaci de sistemes denergies renovables per a la producci de calefacci, refrigeraci i aigua calenta sanitria tant al sector residencial com al sector industrial. Per qu es va decantar per aquesta activitat? A part de la motivaci personal que ens va portar a iniciar el projecte, s un tema que sempre ens ha apassionat i que lhem intentat viure de molt a prop, dedicats a les installacions des de fa molts anys vam intentar derivar cap a les installacions denergies renovables. Considera que la seva activitat s innovadora? Per qu? A linici de lempresa s, perqu eren sistemes poc coneguts. Ara ja es comencen a conixer ms i no es consideren tan innovadors. Creu que la seva empresa incorpora bones prctiques de gesti empresarial, ambiental o social? Quines? A part de treballar amb sistemes denergies renovables que per si sols ja sn eficients, intentem que en els nostres treballs es minimitzi limpacte ambiental i la contaminaci. Tamb contribum a reduir les emissions de CO2 grcies a aquests sistemes. T relaci amb altres productors o empreses de caracterstiques similars a la seva? S, collaborem amb altres empreses a travs de subcontractacions i collaboracions tcniques. Quin s el vostre mercat? La clientela s molt exigent, cada vegada ms i coneix b els sistemes que vol installar. Quina s la seva opini sobre la situaci actual daquest sector? Com tots els sectors estem passant un moment difcil en el qu les inversions costen molt de fer.

Com veu el futur de la seva empresa? Intentarem que es pugui mantenir en la lnia dels darrers anys. T previst endegar un nou projecte o producte, properament? S La seva empresa ha rebut algun premi? No Expliqui alguna ancdota curiosa que li hagi succet des de que vareu endegar el projecte. La curiositat que tenia la gent pel que fiem, hi havia moltes persones que creien que el que estvem iniciant no tenia futur.

EMPRESA: Cal Monegal Ramaderia bovina ecolgica (els meus pares i germ) i carnisseria ecolgica amb botiga de queviures
Plaa de lOlivera, 5 A1. El Pi de Sant Just 25286. Olius (Solsons) Tel. 636491379 - 973484555 - www.calmonegal.com

PERSONA ENTREVISTADA: Sandra Sala Edat: 24 anys Crrec: Autnoma Breu presentaci de la persona entrevistada: Tinc 24 anys, vaig nixer a Olius el 16 de juliol de 1986, sc diplomada en cincies empresarials per la Universitat de Lleida, actualment treballo en la prpia carnisseria ecolgica amb botiga de queviures, que fa gaireb 2 anys que vam obrir.

En qu consisteix el seu projecte empresarial? Tenim una carnisseria amb botiga de queviures al Pi de Sant Just (Olius). El 30 de juliol far dos anys que vam obrir. Tenim carn de vedella, porc, xai i pollastre ecolgic. A part daix tamb tenim pollastre i conill convencional (amb parmetres de qualitat alts). La carn de vedella s de casa nostra, el porc s de la Pobla de Segur, el xai de Tremp, el pollastre ecolgic de Vallmanya de Pins (Solsons), el pollastre convencional el tenim de ramaders de muntanya del Bergued (de pags) i del rei del galliner (de granja, del Bages) i el conill s de Baldomar. Pel que fa als queviures tenim una secci de productes ecolgics (pasta, llegums, conserves, sucs, licors, lactis, plats cuinats, fruita, verdura, etc.) i una altra secci amb productes convencionals. Des que vam obrir anem augmentant els productes ecolgics. Intentem aconseguir que siguin de la mxima qualitat i si pot ser de proximitat, intentant tamb que siguin assequibles, per qu els consumidors notin ms la diferncia en qualitat que no la diferncia en preu. Nosaltres creiem en els productes ecolgics, normalment sn productes que valen ms diners, per no sn ms cars tenint en compte que tenen ms qualitat, sn ms saludables i tamb comporten uns preus ms justos per als productors. Per qu es va decantar per aquesta activitat? La meva famlia t una explotaci de ramaderia bovina extensiva que fa ms de 10 anys que van reconvertir a ecolgica. (Aquesta nova opci implica ms respecte per lentorn i tamb una millor qualitat

de vida pels animals. En la carn els bons resultats tamb hi sn, la carn s ms nutritiva, sana i gustosa). Ms endavant van intentar posar a la venta la carn de vedella ecolgica a travs dels establiments de la comarca, per al no sortir-sen van decidir vendre la carn directament al consumidor, van comenar venent lots per encrrec, a travs duna sala de desfer llogada. A partir daqu va sorgir la idea dobrir una botiga per oferir ms facilitats als nostres clients, podrem vendre els lots igualment, per a part tamb podrem oferir carn al detall. I no noms de vedella, sin altra carn ecolgica daltres productors. Considera que la seva activitat s innovadora? Per qu? Ms aviat crec que s una carnisseria tradicional. Nosaltres agafem la carn directament als productors, desprs de passar per lescorxador ens arriba en canal i nosaltres fem tot lespecejament i la elaboraci. Aix s com es feia anys enrere. Tot i aix, el que s que es pot considerar s que oferim un producte diferenciat. En el nostre sector, com en tots, sha anat progressant i cada vegada sha anat aconseguint carn ms assequible de preu, per amb una qualitat ms baixa. Per aquest motiu considero que la carn ecolgica s el futur, per no crec que sigui innovaci perqu no deixa de ser el qu hi havia fa molts anys, quan els animals es criaven respectant la seva forma de vida, en semillibertat i sense aplicar-los medicaments de prevenci, i en lagricultura no es feien servir tants productes qumics perqu no existien. Pel que fa a la carnisseria tampoc hi havia conservants ni colorants i per tant la carn no admet ni farines ni aigua que

22

poden abaratir el producte, ni tenen la caducitat tant llarga, per es garanteix la qualitat. Sobretot quan estem parlant daliments, s molt important prescindir daquests avenos que impliquen usar productes qumics que no fan cap b a la nostra salut. T relaci amb altres productors o empreses de caracterstiques similars a la seva? Els provedors de carn i altres productes ecolgics, i tamb coneixem altres botigues que venen productes ecolgics. Sempre va b tenir relaci amb altres botigues del sector, com tamb amb els productors, perqu tots volem el mateix, donar a conixer els productes ecolgics i intentar que es vagin fent cada cop un lloc ms gran en el mercat. Quin s el vostre mercat? Des de que vam obrir hem anat tenint clients nous. Fins ara no ha passat cap setmana que no vingus gent que no havia vingut mai. Tenim clients de fora la comarca que ja eren consumidors de productes ecolgics, clients de la comarca que buscaven carn de qualitat,... Hi ha gent que al principi no venien perqu creien que per ser ecolgic seria molt ms car i una vegada ho proven veuen que tampoc hi ha tanta diferncia, si tenim en compte laugment en qualitat. Per exemple, la vedella i el xai el tenim prcticament al preu del convencional. Jo crec que els clients es van fidelitzant pel fet que oferim carn de confiana, sempre dels mateixos productors i per tant es mant la mateixa qualitat en el temps. Quina s la seva opini sobre la situaci actual daquest sector? Pel que fa a la carnisseria, s un establiment que ha mantingut bastant les seves vendes enfront les grans superfcies i supermercats. La carn fresca sol ser un producte que la gent prefereix anar a buscar a les botigues especialitzades. I pel que fa al sector ecolgic, est en augment. Tot i la crisi aquest sector va augmentant any rere any. Com veu el futur de la seva empresa? El futur el veig molt positiu. Ara encara estem en els primers dos anys, necessitem fer el nostre lloc en el mercat, intentar que quanta ms gent provi els nostres productes millor i a partir daqu decideixin si volen que siguem la seva botiga o no, un cop ho hagin pogut provar. T previst endegar un nou projecte o producte, properament? De moment encara estem intentant millorar la botiga en s. Des de que vam obrir anem afegint productes

ecolgics. Tamb estem millorant la nostra pgina web de manera que la gent que no pugui venir fsicament pugui comprar a travs dInternet. Mai hem descartat obrir una altra botiga, per de moment hem de vetllar per la que ja tenim. La seva empresa ha rebut algun premi? Lempresa no, vam rebre dos premis, per abans dobrir la botiga. Amb una companya de la facultat havem de fer un pla dempresa, i vam fer el treball sobre una carnisseria ecolgica amb altres productes ecolgics. Varem rebre dos premis a Lleida: Un primer i un segon premi. Un el 9 de maig de 2008 Millors Idees Empresarials del Patronat de Promoci econmica de la Diputaci de Lleida; i laltre el 15 dabril de 2008 Concurs Iniciativa Empresarial de lAjuntament de Lleida. Al final el projecte no es va dur a terme exactament com explicvem al pla dempresa, per en molts aspectes ens va ser molt til tenir lestudi fet. Expliqui alguna ancdota curiosa que li hagi succet des de que vareu endegar el projecte. Una ancdota que recordo s que bastants clients ens deien que el pollastre ecolgic el tenem molt car, que el trobaven molt ms b de preu. I no ho entenem perqu s del Solsons, sense cap intermediari entre els productors i nosaltres. Per com que ens ho deia ms duna persona vam esbrinar, resulta que el pollastre duna altra empresa, que tamb en venem aqu, i s de granja, el feien passar per ecolgic a algunes botigues de Solsona i aix explicava el preu ms baix.

23

EMPRESA: Les Obagues Ecocentre Educaci ambiental

Partida Secanet, s/n 25430. Juneda (les Garrigues) Tel. 973195663 www.obagues.cat

PERSONA ENTREVISTADA: Llus Mir Edat: 51 anys Crrec: Secretari de la S.C.C.L. (societat cooperativa catalana limitada) Breu presentaci de la persona entrevistada: Formo part de lequip de Les Obagues des de larrencada daquest projecte educatiu, lany 1983. Al Llarg dels anys he anat participant amb totes les tasques per tirar endavant el projecte dEcocentre , sempre posant especial mfasi en les activitats educatives del centre.

En qu consisteix el seu projecte empresarial? Les Obagues s un projecte educatiu, que pretn fer descobrir el medi agropecuari de la Plana de Lleida, a un ampli ventall de pblic (escolar, acadmic, lleure...), des de lexperimentaci i la vivncia directa, com a principals eines educatives, i sempre des de lptica de leducaci ambiental. Per qu es va decantar per aquesta activitat? La meva formaci com a mestre, i les ganes daportar alguna cosa significativa i diferenciada al moviment pedaggic de les contrades ponentines, em van fer decantar per impulsar aquest projecte juntament amb un bon grup de companys, sota la forma de Cooperativa de Treball Associat. Considera que la seva activitat s innovadora? Per qu? La nostra dria sempre ha estat la de realitzar una acci educativa des de la proximitat i la vivncia. Aix varem comenar donant a conixer, des de dintre, el mn de lagricultura, la ramaderia i les transformacions dels productes que en surten, als nostres usuaris. Actualment, sobre aquesta base de metodologia educativa, estem eixamplant el nostre camp dacci cap al mn de la sostenibilitat (consum daigua, elctric, generaci de residus... en el propi centre). Pensem, que all que es pot manipular i gestionar directament, provoca aprenentatges significatius i duradors. Creu que la seva empresa incorpora bones prctiques de gesti empresarial, ambiental o social? Quines? Ja des de linici, als anys 80, varem incorporar criteris de gesti ambiental el ms sostenibles possibles per les nostres possibilitats (triatge i reciclatge dels

residus domstics, compostatge dels residus ramaders i utilitzaci com adob en la prpia explotaci, horticultura bio, estalvi i reaprofitament de laigua...). Des de lany 2007 que ens varem traslladar al nou centre on estem ubicats avui en dia, estem treballant en aspectes com: Climatitzaci dels edificis amb laprofitament passiu de lenergia solar. Tirar endavant un pla daiges que contempla laprofitament de les aiges grises i pluvials pel rec de les zones verdes del centre. La implementaci del Comptador Climtic, que ens permet saber i analitzar els consums daigua, electricitat i gas, a temps real. Funcionament dun hort solar fotovoltaic per la producci denergia elctrica (30 kWh). Aix pel que fa als temes ambientals. En lmbit de la projecci social, estem sempre donant suport i participant directament amb lassociaci per la defensa del patrimoni natural La Banqueta de Juneda. En aspectes empresarials, en els temps que corren, mantenir-se com a cooperativa de treball associat desprs de gaireb 30 anys, ampliant els llocs de treball, duna manera molt lenta, per sempre ascendent, s ja tot un xit empresarial. T relaci amb altres productors o empreses de caracterstiques similars a la seva? Les Obagues s un projecte singular, que sempre ha estat una mica capdavanter en lmbit de

24

leducaci ambiental, per la veritat s que no hem institucionalitzat duna manera concreta tota la xarxa de contactes que sha anat teixint al llarg dels anys. Quin s el vostre mercat? El nostre mercat, bsicament, s el pblic escolar, les organitzacions i el pblic en general Quina s la seva opini sobre la situaci actual daquest sector? Penso que cada vegada s veu ms necessria lexistncia de centres com el nostre, on en parallel a lescola ms institucional, es poden aprofundir i treballar els temes ms transversals (medi ambient, sostenibilitat, coneixement del medi...). Com veu el futur de la seva empresa? A curt termini, caldr esforar-nos, sobre tot, per continuar posant energies i illusi en els nous projectes, ja que els tentacles de la crisi, arriben a tots els racons. T previst endegar un nou projecte o producte, properament? S, en diem la motxilla bioclimtica. s una activitat adreada als centres escolars de secundaria, aquests podran realitzar una anlisi en profunditat del grau de sostenibilitat que t la seva prpia aula, o centre. I per tan en funci daquesta anlisi, podran proposar algunes solucions per millorar. La seva empresa ha rebut algun premi? El darrer, ha estat lany 2006, el premi de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, a la millor iniciativa de sostenibilitat en ledificaci.

25

EMPRESA: Gasporc (Gas Anaerobic System S.L.). Energies Renovables. Planificaci, disseny, assessorament i projectes claus en m de plantes i tecnologia del biogs agroindustrial.
Francesc Maci, 27, 5 2a - 25007 Lleida (Segri) Tel. 973225895 - info@gasporc.com - www.gasporc.com PERSONA ENTREVISTADA: Oscar Morales Crrec: Gerent Breu presentaci de la persona entrevistada: Enginyer Tcnic Elctric per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (especialitzat en automatitzaci industrial i instrumentaci). Durant quasi una dcada he treballat per una empresa de Lleida com a consultor elctric i assessor en automatitzaci industrial i instrumentaci. A finals de 2008 comencem a definir un nou projecte amb dos companys ms i a principis de 2009 varem crear Gas Anaerobic System S.L i vaig passar a ser gerent de la mateixa.
En qu consisteix el seu projecte empresarial? Gasporc va nixer a principis de 2009 amb la ferma intenci de donar solucions globals en projectes denergies renovables i medi ambient, relacionats principalment amb laprofitament de subproductes orgnics en entorns rurals i industrials per a la generaci de biogs. Tot i tractar-se duna empresa de nova creaci, hem de dir que el nostre equip multidisciplinari porta ms de 16 anys dexperincia dins el mn de lenginyeria amb centenars de projectes realitzats i amb una mplia experincia en el sector de les energies renovables i en lexecuci dinstallacions de cogeneraci. Pel tal de desenvolupar els nostres projectes i per donar totes les garanties amb una tecnologia molt nova com s aquesta, es va buscar la solidesa dun tecnleg alemany, pas que porta mes de 15 anys dexperincia en aquest sector. s aix com Gasporc va tancar, poc desprs de la seva creaci, un contracte de collaboraci i distribuci amb el grup UTS Biogastechnik GmbH, que ens passar a aportar tort el seu know-how provinent del desenvolupament de lenginyeria, la construcci, la implantaci i el manteniment de ms de 1.500 plantes de biogs a tot Europa. La nostra mxima s la doferir a la nostra clientela una alternativa de negoci que estigui vinculada a la seva activitat agrcola, ramadera o industrial ja existent, contribuint amb el medi ambient mitjanant una nova font denergia neta, renovable, ecolgica i econmicament rendible, valoritzant aix els residus que shi originen i disminuint les emissions dagents defecte hivernacle a latmosfera. Segons els nostres clculs, les plantes de biogs ofereixen alta rendibilitat i perodes damortitzaci de la inversi prpia situats entre 5 i 8 anys, en funci de la mida, el disseny de la planta, la matria primera, el punt de connexi i el procs biolgic. Per qu es va decantar per aquesta activitat? La veritat s que ha sigut una aposta personal del nostre company Ramon, fa uns anys va fer el seu Projecte Final de Carrera sobre una planta de cogeneraci amb el biogs, generat a partir de purins duna granja de porcs i que sempre havia vist una gran oportunitat, donat la importncia del sector ramader a les nostres terres. El canvi de marc regulatori amb el RD 661/2007 i lexperincia recollida durant anys amb sectors prxims com s la cogeneraci industrial, van fer que engegussim lactivitat valorant prviament les opcions de mercat i les possibilitats de futur duna tecnologia nova al nostre pas. Considera que la seva activitat s innovadora? Per qu? S, encara que la producci de biogs a partir de subproductes agroindustrials s una soluci coneguda des de fa anys arreu dEuropa i especialment als pasos nrdics, lestat espanyol es pot dir que es troba a les beceroles. A banda dalgunes proves pilot efectuades a finals del segle passat, el sector no sha desenvolupat fins els darrers anys. En aquest procs sha produt una tecnificaci molt important del procs de la biodigesti i existeix una evoluci constant en el

26

sector per adaptar les tecnologies importades a les especificitats de les matries primeres disponibles a casa nostra. Creu que la seva empresa incorpora bones prctiques de gesti empresarial, ambiental o social? Quines? S, bsicament la nostra empresa creiem que pot collaborar en dos eixos pel que fa al territori. Per un costat a nivell mediambiental, podem assegurar que la gesti de les dejeccions ramaderes i dels subproductes orgnics a travs de la biodigesti suposa una font denergia renovable procedent duns materials que actualment i en el millor dels casos, sn daplicaci directa al camp o van a compost. La tecnologia de la metanitzaci permet extreuren tot el seu potencial energtic i aprofitar-lo en forma denergia trmica i/o elctrica. Aquest procs alhora suposa un estalvi important demissions defecte hivernacle a latmosfera. s sabut que el met t un efecte hivernacle fins a 21 vegades ms potent que el CO2, evitant que aquests subproductes (especialment purins i fems) es degradin de forma espontnia en el medi ambient, tamb eludim lemissi de centenars de tones daquest gas anualment. Per una altra banda, la installaci daquestes plantes en entorns rurals tamb presenta aspectes positius a nivell social. Des de fa alguns decennis els preus de venda dels productes de llotja estan patint grans oscillacions degut a les ms variades raons, fet que suposa al productor rural una incertesa respecte al futur econmic de la seva empresa. El fet de disposar duna activitat complementria, permet mantenir a lagricultor o ramader una regularitat dingressos que faciliti la viabilitat econmica de la seva explotaci. T relaci amb altres productors o empreses de caracterstiques similars a la seva? Com he comentat anteriorment, mantenim una estreta collaboraci amb el tecnleg alemany UTS Biogastechnik. Aquesta collaboraci s bidireccional, ja que mentre ells aporten tota la seva experincia en la construcci de plantes arreu dEuropa, des de Gasporc els assessorem en totes les qestions relacionades amb provedors locals i companyies elctriques, legislaci, tramitacions i legalitzacions a lestat espanyol. Tamb estem collaborant amb enginyeries del sector renovable que no disposen de recursos en aquesta tecnologia i els assessorem en els seus projectes. Tamb mantenim una estreta collaboraci amb lempresa alemanya 2G Energietechnik GmbH i concretament amb la delegaci que tenen a Vic com a 2G Iberica S.L, que ens proporciona suport i assessorament en tot all relacionat amb els motors i cabinats de cogeneraci i els pre i post tractaments

del biogs. A banda daix sha creat la AEBIG (Asociacin Espaola de Biogs), tot i que encara no en formem part, sens representa des de UTS. Aquesta associaci serveix per posar en contacte provedors i empreses relacionades amb la tecnologia del biogs i al mateix temps defensar el nostre sector davant les administracions. Quin s el vostre mercat? Els nostres clients principals sn empreses lligades bsicament amb el sector primari i la transformaci de productes provinents del camp, des de ramaders i agricultors fins a grans companyies de processament daliments. De totes formes, la tecnologia s aplicable a tots els processos en els que la matria orgnica degradable hi s present, com pot ser el sector de la gesti de residus, papereres, abocadors, etc. Alguns daquests sectors porten avantatge respecte al sector agroalimentari, ja que fa fora ms anys que estan explotant la metanitzaci dels seus subproductes. En un inici la major part dels estudis i treballs es realitzaven per a clients relacionats amb el mn agrari i ramader. La tendncia daquests ltims temps ens indica que cada vegada ms, mitjanes i grans empreses comencen a interessar-se per aquesta tecnologia degut a la problemtica relacionada amb la gesti i tractament dels seus residus degradables Quina s la seva opini sobre la situaci actual daquest sector? Sembla que el sector, molt poc a poc, va agafant embranzida. Hi ha molta gent interessada i amb ganes de promocionar noves installacions, encara que les turbulncies en el marc regulador que han patit ltimament les energies renovables i especialment la fotovoltaica, no han ajudat gaire. De totes formes, cal diferenciar clarament entre les dues tecnologies, ja que mentre una va tenir un creixement molt rpid, amb el biogs sestan donant petits passos, per segurs. Actualment sest treballant des de lAEBIG dins la Mesa de Biogs per tal de definir i adequar, juntament amb ladministraci, el nostre mercat amb lexistent arreu dEuropa, cosa que faria donar un pas important pel que fa a la confiana, al sector. Com veu el futur de la seva empresa? Estem molt esperanats en el futur, doncs tenim diferents projectes molt interessants damunt la taula. Com deia anteriorment, esperem que el sector vagi creixent paulatinament i per aquest motiu volem estar a primera lnia per poder aprofitar totes les oportunitat que puguin sorgir.

27

T previst endegar un nou projecte o producte, properament? A grans trets tenim dos fronts oberts, duna banda i des de fa un temps, esperem per comenar una planta a la zona de Les Garrigues, la qual est en fase final de definici del finanament i duna altra banda ens trobem fora ocupats en la redacci dun projecte per una important companyia sucrera de la zona de Castella i Lle, on volen valoritzar els subproductes agraris que sobtenen de la transformaci de la remolatxa sucrera. La seva empresa ha rebut algun premi? No. Tot i que actualment estem treballant amb dues universitats catalanes amb un projecte dinnovaci per desenvolupar tecnologia prpia pel tractament del digestat provinent de dejeccions ramaderes. Avui en dia existeix un problema important en algunes zones de Catalunya que sn altament excedentries de nitrogen. La nostra voluntat s poder oferir un sistema integrat a la planta de biogs per poder reduir el nitrogen del digestat i facilitar la gesti daquests subproductes. Expliqui alguna ancdota curiosa que li hagi succet des de que vareu endegar el projecte. Ens ha sobtat molt el fet que sens facin moltes consultes des de lAmrica Llatina, de fet a comenaments dany en una sola setmana van contactar amb nosaltres una estudiant denginyeria de lArgentina, un treballador de la municipalitat de Yurimaguas al Per i un empresari panameny que estava interessat en fer vries plantes al seu pas. Tamb ens va trucar una persona que volia fer una petita planta desprs dhaver fet una prova pilot amb gallinassa i un bid de plstic i penjar-lo al youtube; vdeo curis que acaba amb una imatge dell mateix menjant-se un ou ferrat cuinat amb el biogs produt per la digesti dels residus.

28

EMPRESA: La Llena Serveis i projectes ambientals

Abadia, 8. 25400. Les Borges Blanques (Les Garrigues) Tel. 973 14 30 38 www.lallena.net

29

PERSONA ENTREVISTADA: Ramon Queralt Edat: 36 anys Crrec: Gerent

En qu consisteix el seu projecte empresarial? Serveis i projectes ambientals de tot tipus. La nostra empresa est formada per un equip de tcnics professionals que treballa a peu de territori per resoldre i gestionar millor i ms eficament els impactes que genera lactivitat humana i econmica en el medi. Per qu es va decantar per aquesta activitat? Per preferncies personals i professionals. Considera que la seva activitat s innovadora? Per qu? S, perqu aporta valor afegit en un mn canviant i amb necessitat de caminar cap un futur ms sostenible. Creu que la seva empresa incorpora bones prctiques de gesti empresarial, ambiental o social? Quines? S, tracte i relaci amb els treballadors, creiem que les persones sn el recurs ms valus en les empreses. T relaci amb altres productors o empreses de caracterstiques similars a la seva? No regularment. Quin s el vostre mercat? Tant el sector pblic com el privat. Quina s la seva opini sobre la situaci actual daquest sector? No especialment bona pel context econmic en el que ens trobem.

Com veu el futur de la seva empresa? B, tenim esperana en laposta que hem fet. T previst endegar un nou projecte o producte, properament? No, per ara. La seva empresa ha rebut algun premi? No. Expliqui alguna ancdota curiosa que li hagi succet des de que vareu endegar el projecte. Que una empresa de Lleida que era adjudicatria dels treballs i que fa enquestes a empreses del sector ambiental de Lleida va subcontractar el plans especials de protecci i els plans de gesti dels secans de Lleida a una empresa de Barcelona i una de Tarragona.

EMPRESA: Olicatessen. Mol dels Torms, SL Elaboraci dOli Verge Extra ecolgic , olives arbequines, olivada darbequina, salsa dola doli doliva ecolgic i sab doli doliva ecolgic.
Mestre Benet, 19 - 25164. Els Torms (les Garrigues) Tel. 973 128 362 / 650 943 621 - www.olicatessen.com PERSONA ENTREVISTADA: Josu Zaldua Edat: 38 Crrec: Administrador Breu presentaci de la persona entrevistada: Soci i fundador de Mol dels Torms. Responsable dengegar el projecte i actualment responsable de la recerca de nous productes, processos i coordinaci general del projecte.
En qu consisteix el seu projecte empresarial? Som elaboradors i comercialitzadors doli doliva verge extra dalta qualitat (i dels seus derivats). Lempresa va comenar la seva activitat al 2004. El nostre projecte i la nostra ambici s lelaboraci dun oli de finca, un oli dautor, amb identitat prpia i capa democionar. Sota el nostre punt de vista, s imprescindible lestreta vinculaci entre les finques i les installacions industrials i les accions comercials, de marketing, publicitat i relaci amb els clients. El producte, la marca i el projecte empresarial han de ser coherents de principi a fi, sense deixar-se cap detall. Com agricultors ens considerem gestors i responsables del territori, a banda de productors daliments, per tant, tractem amb respecte el nostre entorn realitzant feines de reconstrucci en pedra seca de marges i masies. Desprs, se li pot donar valor a les finques ensenyant-les a les visites i connectant amb altres activitats econmiques com el turisme. Elaboraci sense generar residus, en coherncia amb la filosofia de lempresa, sostenibilitat i eficincia. Producci ecolgica com a factor de qualitat i de sostenibilitat i NO com a generador de subvencions Recuperaci de varietats autctones. Menys productives per molt adaptades i molt interessants organolpticament per a complementar larbequina. Collaborem amb institucions, universitats i moviments socials per incentivar la investigaci i difusi del consum i la producci de loli doliva verge de qualitat. de loli doliva verge extra. Al 2004 varem creure que hi havia una oportunitat de mercat, perqu sempre mha atret el sector alimentari i va sorgir loportunitat de poder demostrar que es pot desenvolupar un projecte empresarial a partir del respecte per la terra i lentorn, perqu s una forma de fer pas, perqu hi ha trens que passen i simplement tagraden, tatreuen. El meu cos mho demanava. Considera que la seva activitat s innovadora? Per qu? El producte no s innovador. s innovadora la forma dencarar el mercat, dexplicar el nostre producte, delaborar-lo (al 2008 varem rebre el premi Tstum a la innovaci com a empresa agroalimentria). s innovador COM ho fem, no el QU fem. Creu que la seva empresa incorpora bones prctiques de gesti empresarial, ambiental o social? Quines? S. Som totalment respectuosos amb el medi ambient. El nostre procs industrial no genera cap tipus de residu, tot s reutilitzat. Completem el cicle de vida. Totes les restes de la molturaci i la poda, desprs dun procs de compostatge, sn utilitzats com aliment (adobs) per les nostres oliveres. A nivell social, impulsem la creaci de noves activitats empresarials al nostre entorn, incentivant que els vens del poble elaborin productes que desprs els puguem comercialitzar a traves de la nostra xarxa comercial. A lhora de contractar al personal, sempre ho fem donant prioritat absoluta a la gent de la comarca, ja que s estranya la creaci dempreses al nostre entorn. T relaci amb altres productors o empreses de caracterstiques similars a la seva? S, i molta. No veiem a la competncia com el nostre enemic si no tot el contrari, els veiem com

30

Per qu es va decantar per aquesta activitat? Som agricultors per tradici familiar (vuitena generaci), productors per convicci i uns apassionats

a collaboradors, gent que ens ensenya i a la que ensenyem. Sn empreses amb les que sempre poden sorgir oportunitats. Creiem en la coparticipaci, la collaboraci i la cerca doportunitats conjunta. Aix mateix, amb les empreses germanes, aquelles empreses que comparteixen la nostra filosofia i valors, hem fet moltes i diverses activitats: des de ventes creuades, compartir informaci, compartir accions comercials, desenvolupament de nous productes, etc.. en definitiva, totes aquelles accions que obren noves portes i oportunitats i donen ms crdit a la seva i a la nostra marca. Grcies a aquest esperit, s increble la quantitat doportunitats que ens arriben per recomanaci dels nostres germans aix com la quantitat de portes que hem obert nosaltres per a ells. Quin s el vostre mercat? Sempre hem buscat el mateix tipus de client. Persones que valoren com selabora el nostre producte, que valoren la qualitat i que volen diferenciar-se. La veritat s que estem aconseguint una altssima fidelitzaci. Ens adrecem, a tots els nostres clients, pel seu nom i cognoms, i els coneixem personalment. En aquest aspecte ens han ajudat molt les noves tecnologies (facebook, mail, tweeter...) aix com les conferncies, jornada de portes obertes... que ens ajuden a aproparnos a ells i a parlar de tu a tu. Quina s la seva opini sobre la situaci actual daquest sector? No crec massa en el concepte tradicional de sector. La qesti s com respon cada un a la realitat del seu sector, i des de aquest punt de vista la qesti no s com es la seva situaci, si no saber quina s i donar-li una resposta. A ms a ms, des de dins dun mateix sector puc cercar clients molt diferents a altres empreses del mateix sector, aleshores el punt ms important s com est el mercat al qual madreo i com mhi adreo. De totes maneres, responent a la pregunta, no s menys cert que les continues aparicions als mitjans de comunicaci de problemes a la cadena alimentaria, est impulsant els productes ecolgics i naturals. Aix mateix, la societat s cada vegada ms urbanita i cerca trobar llaos i vincles amb el camp i troba que aquest tipus de productes, aquesta sinceritat no la troba en la resta de productes. Com veu el futur de la seva empresa? Dur, per com sempre prometedor. Molts projectes, molta illusi, moltes hores, molta energia, molta dedicaci.

T previst endegar un nou projecte o producte, properament? Sempre estem amb projectes nous al cap. Sempre estem cercant noves idees de producte que tinguin a loliva i a loli com a eix diferenciador. La seva empresa ha rebut algun premi? Doncs la veritat s que contnuament. En els ltims 3 anys hem rebut ms de 40 premis i reconeixements al producte. No ens agrada parlar de la qualitat del nostre producte, preferim que ho facin els altres, s a dir els premis i si ens referim a ells hem acumulat els ms importants del sector, incls a Itlia, per si nhaig de destacar algun em quedaria amb dos: El 2011, el nostre oli ha estat premiat pel Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino (MARM) com el millor oli doliva verge extra ecolgic, de la collita 2010-2011 s el premi ms important que un oli doliva ecolgic pot rebre, ms tenint en compte que Espanya s la major productora mundial doli i que shi presenten tots els molins ecolgics importants. El 2008, la Generalitat de Catalunya ens va guardonar amb el Premi Tstum, a la empresa agroalimentria ms innovadora, pel nostre sistema de producci i elaboraci. Expliqui alguna ancdota curiosa que li hagi succet des de que vareu endegar el projecte: Sn tantes... la veritat s que no em quedaria amb una ancdota, per mi el ms important s la quantitat damistats que hem aconseguit, de la quantitat de persones que ens truquen felicitant-nos o dient que han tastat el nostre producte i que lhan daconseguir. Com a ancdota, tenim alguns clients de bona posici (hem de mantenir la seva privacitat) que cada any ens reserven una quantitat important de producte per anar enviant als seus compromisos personals, que sn molts i interessants. O un client finlands que va venir de vacances a Barcelona, es va enamorar de Olicatessen i cada any ens fa enviar-li loli, tot i lalt cost denviament. O una famlia dun poble ve, que te el fill a Estats Units, i li van enviant loli. O una senyora de Barcelona, que diu que el seu fill la felicita per la seva cuina, per ella em diu que sap que s grcies a loli... Aquests comentaris i ancdotes ens fan felios.

31

Organitza:

Amb el cofinanament de:

En el marc de:

Aquesta acci forma part de les accions que es desenvolupen en el marc del PLA OPERATIU DEL PACTE TERRITORIAL DE LES TERRES DE LLEIDA 2010-2011 a travs del Projecte Impuls Treball i est cofinanada pel Servei dOcupaci de Catalunya del Departament dEmpresa i Ocupaci i el Fons Social Europeu