1

CONCLUSIONS: XXVI UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE LA PAU

En aquesta 26ena edici de la Universitat de la pau hem intentat, tot i que ha estat molt difcil, pujar els nims dels nostres estudiants, que altres anys sortien fora esgotats mentalment i profundament deprimits duna setmana on noms escoltaven els horrors, les injustcies i el cinisme del mn on ens ha tocat viure. En els cursos anteriors, les persones ms esmentades eren les que lArcadi, acostuma a qualificar de lladres. Aix aquest any, hem proposat un canvi: intentar equilibrar lesment dels lladres i les seves injustcies amb la presentaci dalternatives factibles i de ciutadans compromesos, que com nosaltres, existeixen i creuen que un canvi s possible. El context daquest curs no podia ser millor (o pitjor, segons ens miri). Estem en un moment de crisi econmica, de retallades socials, datacs a lestat del benestar, i immersos en una crisi de valors i un qestionament general del sistema, que han provocat un clima de critica general i de mobilitzaci social que feia molt temps que no veiem. Per tant, s millor ser positius i constructius en un moment on apareixen noves alternatives, que no noms sn necessries, sin ms que mai possibles. El curs sha dividit en 5 blocs que han tractat els principals mbits generadors de desigualtats i han presentat alternatives concretes que es poden dur a terme per combatre-les. Vam obrir el curs destiu amb una interessantssima conferncia de Bichara Khader, (director del centre destudis sobre el mon rab contemporani de U. De Lovaine) sobre les onades democrtiques rabs, exemples del poder de resistncia de la ciutadania i de la capacitat de trencar murs per molt considerats inamovibles. Sens va fer reflexionar sobre la responsabilitat de la UE no tant sols en el recolzament de molts daquests rgims dictatorials sota pretextos destabilitat regional i de fronteres, aix com sobre la lluita contra el terrorisme, i tamb sobre el rol que la UE ha jugat en la creaci de sistemes dis-funcionals econmicament, polticament ineficaos, i socialment injustos de molts daquests rgims. Tamb va

2 diferenciar entre el paradigma de la revoluci feli de Tunsia i Egipte en front al contra-paradigma de Lbia, Sria i el Iemen. Aquestes revolucions han trencat mites, demostrant la capacitat de mobilitzaci dels joves rabs amb nsies de llibertats i de la dona rab que tamb ha estat gran partcip en molts casos. Per tant, la revolta s possible, simplement cal ser valents. El primer bloc es van tractar les alternatives de la ciutadania en la poltica. Tal i com Salvador Mart (professor de cincia poltica a la U.Salamanca) va anunciar, tenim la necessitat de fer una nova poltica i que les coses son com son perqu hi ha una correlaci de forces, per que aquesta pot variar, i sha de lluitar contra el poder a partir dun contrapoder. En aquest sentit, Jos Angel Ruz Jimnez (Professor dHistria contempornia a la U de Granada) tamb va abordar el tema de les onades democrtiques nord-africanes emmarcant-les en un context histric ms ampli de diferents moviments i lluites socials. Aquesta tradici de moviments socials occidentals junt amb les caracterstiques particulars de cada pas han brindat loportunitat poltica perqu irrompi la primavera rab. Dins daquestes alternatives de la ciutadania per a modificar la poltica tamb va remarcar la diferencia entre aquests moviments i el 15-M, on uns demanaven democrcia i els altres reformar-la. Va concloure amb una curiosa reflexi sobre lefecte, que ell va anomenar jiu-jitsu, s a dir, la defensa de ls de la no violncia que pot esdevenir un potent recurs per des-legitimar els qui creen les injustcies. Lacci de la ciutadania s clau alhora de modificar i regular all que per si sol el mercat, o la poltica tradicional, no faria. En aquests cas Juan Hernndez Zubizarreta (Prof de U Pas Basc) ens va presentar lexperincia de la constituci del Tribunal Permanent dels Pobles i la seva recent vinculaci amb la denncia de les empreses transnacionals. En un context on existeix una gran diferncia entre el dret pblic internacional de tipus ms feble que xoca amb el dret comercial i de les inversions de tipus ms coercitiu, es fa necessari collocar aquestes empreses sota un rgim jurdic vinculant per tal acabar amb la impunitat i violaci de drets. En definitiva poder jutjar-les. La confrontaci de la ciutadania s, per tant, necessria, i en un mn globalitzat s vital crear aliances transnacionals per realitzar contrapoders i tal com Juan Antonio Estvez (Catedrtic de filosofia del dret a la UB) ens va remarcar, sn

3 necessaris moviments altermundistes per internacionalitzar la resistncia i donar solucions a problemes globals. En aquest mbit relacionarem lexperincia presentada per Amanda Alexanian (membre de la Fundaci Indera) en el seminari internacional sobre processos migratoris. Per ltim lEster Vives (membre del CEMS a la Universitat Pompeu Fabra) tamb ens va acostar una mica ms al moviments dels indignats que ha trencat amb el tpic del joves passius, que contrasta amb la visi Andy Storey (Doctor en Sociologia de la University Collage Dublin) que reivindica una major mobilitzaci ciutadana duna Irlanda sotmesa a una gran crisi econmic i demana la mobilitzaci global contra el deute. Per tant, una nova poltica s possible, no ens hem de conformar en la critica, sin que hem de ser capaos dorganitzar-nos, i fer poltica per crear un veritable contrapoder que pugui portar canvis. En el segon bloc es van tractar les alternatives davant el poder dels mercat. Estem en un context on el poder poltic est subms als mercats i on la llibertat i les necessitats del sistema financer semblen haver-se convertit en una llei no escrita per la majoria de governants. LArcadi, a part de la seva gran llista doximorons, va descriure la falta de voluntat poltica per a regular el capital financer i frenar lespeculaci. Desprs de la greu crisis financera iniciada en aquests sector, no noms no shan incorporat mesures per ordenar el sector financer sin que shan donat grans ajudes a les institucions financeres que son en bona part culpables de la situaci. Com ens comenta lArcadi, els governants i els que reben diner son els mateixos o els seus amics. Per tant, unes possibles alternatives en aquest mbit serien la implantaci de la taxa Tobin per frenar lespeculaci, la lluita contra els paradisos fiscals i la nacionalitzaci de la banca subvencionada. Muriel Casals (Presidenta dOmnium Cultural) tamb va fer referncia a la necessitat daugmentar i equilibrar les dosis de lgica poltica i enfront a les dosis de lgica del mercat, en un moment on sha demostrat que el mercat per s sol no funciona. El model econmic actual s el que ens ha portat a la crisi econmica actual, i tal i com va afirmar Albert Recio (professor economia a UAB), aquests sistema ha estat una imposici dels poderosos, i s resultat dun conjunt dideologies i poltiques que han fet possible el projecte neoliberal. Canvis poltics,

4 reformes laborals i reformes financeres programades que han portat a un sistema que avui ha entrat en crisi creant grans desigualtats territorials, socials i financeres. Aix hem de demanar canvis fonamentals per resoldre problemes econmic estructurals i reclamar el que Recio anomena una economia democrtica on lempresa tamb es democratitzi. Com sempre per, les limitacions al canvis provenen de la falta de voluntat poltica, i s aqu on nosaltres hem dactuar, fent sentir les nostres veus demanat una regulaci en un sector on els partidaris de la seva liberalitzaci cada cop es troben amb ms dificultats per sostenir els seus arguments . En lmbit de les alternatives concretes, Peru Sasia (director del projecte FIARE) ens van presentar una interessant alternativa a lactual model financer: la banca tica. La banca tica s un instrument necessari per incloure un component tic dins del sector financer i per reclamar el dret al crdit com a necessitat pel bon desenvolupament hum i la igualtat doportunitats. s la Banca tica hauria de ser capa de garantir laccs al crdit a aquelles persones vctimes o excloses del sistema, i reduir els impulsos de sper rentabilitat que estan en la naturalesa de la banca tradicional. Aix des daquest model de Banca tica simpulsa la creaci de xarxes i projectes socials inspirats sota els principis dun model de desenvolupament hum i social sostenible. La banca tica s un nou element dins del marc de la construcci dun altre model deconomia. Un model basat en la economia social i solidaria on shan de crear espais que permetin lautogesti, s a dir la prctica de valors contra-hegemnics que produeixin reformes radicals en els processo i dinmiques econmiques tal i com ens va explicar Jordi Via (Soci dAr Cooperativa). Finalment Ada Colau (Membre de lobservatori DESC) ens va presentar la plataforma Afectats per la Hipoteca, iniciativa que pretn lluitar contra la situaci de moltes persones incapaces de fer front a les hipoteques com a conseqncia del procs de la mercantilitzaci de la vivenda i liberalitzaci del mercat de lhabitatge. Aquest problema demostra un cop ms com son sempre els ciutadans els qui acaben pagant el preu dun sistema que promovia el crdit fcil i el sobre-endeutament, generant grans beneficis a la banca. I que ara, en moments de dificultats, ni la mateixa banca ni el sistema accepten les seves responsabilitats i traspassen tot el cstig als particulars. Iniciatives com aquestes promouen la desobedincia civil a unes prctiques injustes i a un sistema que sempre dna

5 segones oportunitats a les empreses per mai a les persones. Estem davant dun dels exemples ms clars de les incongruncies del sistema on es privatitzen els beneficis i es socialitzen les prdues. El tercer bloc tractava de les alternatives en un mn de recursos escassos. Pedro Prieto (Vicepresident de lassociaci AREN) ens va fer reflexionar de limpacte de la nostre petjada ecolgica i del fet que, arribats a uns alts nivells de consum, el desenvolupament hum ja no augmenta. En el nostre mn les desigualtats econmiques van relacionades amb les desigualtats energtiques. Sha creat un sistema on el flux de les matries primeres, de lenergia i dels fluxos monetaris noms van dels pobres als rics. Lnica alternativa per reconduir la situaci s la reducci dels nivells de creixement en el primer mn per igual-se amb els altres, perqu pretendre arribar tots nivell de vida europeu s materialment impossible. s necessari, per tant, un canvi de paradigma on voluntriament redum el excessos de creixement. Els nivells de consum denergia no son sostenibles ecolgicament, i a ms a ms, les necessitats energtiques presenten greus implicacions poltiques. En aquest sentit Pablo Pareja (Prof. RRII a la U. Pompeu Fabra) va demostrar que les creixents necessitats energtiques de lsia oriental estan modificant el mercat energtic i produeixen greus conseqncies a nivell internacional; lenergia est sent considerada sota la visi de seguretat estatal, sestan reactivant conflictes abans apagats i sest alterant lequilibri geopoltic mundial. El fet de posseir recursos naturals ha acabat esdevenint una desgracia pels pasos del sud, on el trfic no igualitari de recursos per respondre a les necessitats del nord ha acabat alimentant i perpetuant els conflictes armats. Com ens va explicar Josep Maria Arroyo ( investigador de lEscola per Pau de la UAB), casos con el del Sudan, Darfur, Angola, i el Congo son exemples de les perversitats que es poden desenvolupar en la pugna pels recursos naturals. Dins daquest context de recursos escassos Daniel Munevar (Membre dels CDTM) tamb ens va alertar de la crisi alimentaria que el mn est vivint. Els preus dels aliments augmenten vertiginosament, a un ritme que no s'explica per l'augment de la demanda Xinesa (un augment inferior a la mitja en realitat) ni per l'impacte dels agrocombustibles (noms explicaria un 5-8%). El motiu principal s lespeculaci financera a partir de la compra i venda de futurs de matries

6 primeres. Limpacte daquesta ala dels preus ha comportat, a ms del gran augment de mortalitat per fam al mon, una reducci del pes dels petits productors que es veuen incapaos de fer front a aquests desajustos en el mercat. Aix ha provocat tamb un dany a la sobirania alimentaria de molts estats. Munevar proposa la necessitat de posseir reserves daliments per protegir als ms dbils de la volatilitat dels preus, regular lespeculaci de futurs, crear xarxes de protecci de preus i crear una agricultura sostenible a petita escala. En aquest mbit sens van plantejar diverses alternatives, com els Moviments de Reclamaci de Terres i el Som Energia, una cooperativa de consum i de producci denergia verda. Tornar a un model de producci i vida ms agrria s veu avui en dia com una alternativa possible i necessria per protegir el planeta i a tots els qui lhabiten El dilluns vrem tenir una sessi dedicada a les alternatives davant les opcions militars. Seguim vivim sota una cultura de la guerra, la majoria destats destinen quantitats milionarias al reforament del exercits estatals, i la guerra segueix presentant-se com una alternativa per la soluci de conflictes poltics, tnics religiosos, energtics..ect. Estem en lepca de les guerres emmascarades. Tica Font (Directora de lICIP), va posar enfsis en la necessitat danalitzar no tan sols els discursos i mecanismes del militarisme, sin tamb les estratgies del moviment pacifista, com a font de coneixement i daprenentatge per la construcci duna societat justa i pacfica. L Alejandro Pozo (investigador del Centre Dels) tamb ens va cautivar qestionant el paradigma de les noves guerres. Podem parlar de noves guerres internes enfront les velles guerres entre estats? Realment sn fiables els percentatges proporcionals entre vctimes civils i combatents? Qu significa parlar de danys colaterals? Segons Pozo, si b en un context de globalitzaci canvia la forma en que es realitzen le guerres, no es modifiquen les causes reals que les generen. En aquest sentit, termes com guerres internes o danys colaterals volen fer opaca la nostra responsabilitat com a ciutadanes duna realitat global davant dels conflictes i guerres que tenen lloc arreu. Avui les guerres sn ms globals que mai i aquest fet demana ms responsabilitat per fer-hi front.

7 Finalment Nria del Pozo (membre de Brigades Internacionals de Pau) va presentar el treball que aquesta ONG realitza en diversos pasos en situaci de tensi o postconflicte. Es tracta duna tasca dacompanyament internacional, dobservaci i informaci a entitats i activistes en el camp dels Drets Humans, sobretot per aquelles que veuen la seva actuaci limitada per la pressi i amenaa de certes elits poltiques i econmiques del seu pas. El treball daquestes Brigades posa en certa mesura en evidncia all que Alejandro Pozo havia defensat: les principals vctimes de les guerres avui sn les civils; un cop lenfrontament armat acaba, les persones han de sobreviure en territoris desolats, sovint sense tenir assegurada la cobertura de les necessitats bsiques i, sobretot, amb el repte de reconstruir un teixit social desarticulat durant el conflicte. Les experincies presentades en aquest mbit van ser fora interessants. Maria Jos Pares (Coordinadora del moviment per la pau) va explicar el procs dOtawa i el procs dOslo on es van prohibir les mines antipersona i les bombes de dispersi, respectivament. El control mundial del desarmament s un tema fora incmode pels estats degut als interessos de la potent lindustria darmament i als impediments que aquesta posa a qualsevol proposta de regulaci. Per aix, la ponent va defensar que sha dabordar aquest tema des de lacci de la societat civil. En aquest mateixa direcci Jordi Armadans (Director de la fundaci per la pau) va presentar el projecte de lelaboraci dun tractat global sobre el comer darmes. El control de larmament s una necessitat vital i urgent, que es va veure ms accentuada desprs del final de la guerra Freda i, sobretot, amb la globalitzaci del comer darmament. El seu descontrol provoca grans quantitats de morts civils i dificulta tamb els processos de pau. Aquest tractat pretn regular no prohibir, per t aspiracions de regular tots els tipus darmes, posar condicions en el seu comer i poder establir processos de seguiment i control posteriors. Tot i que el tractat encara est fase de negociacions, el fet que existeixi un procs diplomtic on tots els estats, la industria darmament i altres actors estiguin reunits i debatin, ja suposa un gran canvi respecte el passat. Pere Ortega (Investigador del Dels) ens va presentar la Campanya de Banca desarmada. Va remarcar la implicaci de les institucions financeres en el negoci de la guerra, i loportunitat que tenim els ciutadans de demanar als bancs i les caixes que no

8 inverteixin els nostres diners en empreses de producci darmament. Xema Moya (representant del Servei dinformaci de lobjecci fiscal) tamb va exposar la iniciativa dobjecci fiscal com a eina per combatre les grans xifres de la despesa militar i del comer darmes espanyoles que estem pagant entre tots. Lltim dia vam abordar el tema de les alternatives davant el poder dels mitjans. No es pot entendre un verdadera democrcia sense el dret a una informaci vera i contrastada. Lactual model de mitjans de comunicaci est massa subjecte als interessos econmics i poltics, fallant en la seva funci com a servei pblic. Pere Oriol Costa (Catedradic de periodisme a la UAB) va defensar la teoria de la conspiraci, afirmant que els mitjans davui en dia responen a un model creat pel paradigma neoliberal. La nova dreta, entre altres xits, ha aconseguit modelar els mitjans de comunicaci fent que linters econmic prevalgui sobre el de la informaci. Dos dels seus grans xits, tal i com explica Pere Oriol Costa, sn la supressi de la Fainess Doctrine, que obligava als mitjans a donar diversos punts de vista en temes controvertits de forma honesta ,i lacceptaci per part dels mitjans de les directius i lagenda dels Think Tanks. Aix, avui, la majoria dels mitjans han esdevinguts difusors del pensament nic. Dins daquesta immersi dels Thinks Tanks en el sector de la informaci, Josep Maria Perceval va destacar la creaci destratgies de la por, per a promoure el fals debat i lentreteniment fast food per tal desmobilitzar a la poblaci. En aquest sentit, tal i com van defensar els dos ponents, s completament necessari la regulaci dels mitjans de comunicaci a partir de la creaci de consells audiovisuals independents als poder poltics i controlats per la ciutadania. Tamb es fa vital lalfabetitzaci meditica i la reivindicaci del paper del periodista com a professional independent. David Fernndez va presentar lexperincia del setmanari La Directa, un mitj no convencional que pretn lluitar contra el dirigisme del pensament, el silenci i la propaganda del mitjans tradicionals. La Directa, tal i com ens va explicar, no es presenta com una alternativa, sin com un complement per informar dels temes que no es tracten com a conseqncia de la intoxicaci informativa. Finalment la Rita Marzoa, (periodista de TV3), va fer una autocrtica del comportament dels mitjans de comunicaci en la cobertura del 15-

9 M. Els mitjans ms que centrar-se en les demandes i reivindicacions dels manifestants van decantar-se per aspectes anecdtics, com quantificar el fenomen i tractar aquells aspectes inclosos a lagenda, com el tema nacional, desvirtuant, en part, la globalitat del moviment. Igual que a la sessi inaugural daquesta edici de la UNIPAU, la darrera va tornar a abordar les revoltes rabs com a tema de debat. A partir de la visi de dos corresponsals de diaris catalans i la dun blogger vam poder aproximar-nos ms a la realitat tal i com es va viure, i es viu, als carrers de les ciutats de la regi del Magreb Mashrek. Xavier Mas de Xaxs (corresponsal a Tunsia de La Vanguardia), present des del primer dia en les revoltes, va deixar constncia de la preparaci de la joventut daquests pasos i de les dificultats per accedir al mercat de treball. El periodista tamb va destacar lespontanetat de la revolta i la manca dun lder. Carme Colomina (investigadora del Cidob i cap dinternacional al diari ARA) va remarcar la importncia dels joves a la revolta egpcia com espurna per mobilitzar els collectius descontents, comentant per, el poder encara fora destacat que va jugar lexercit. Finament, Jordi Prez (redactor del blog Obamaworld) va destacar el paper rellevant que van jugar les xarxes en aquestes revoltes, tot i que no les considera com imprescindibles. Les xarxes, en aquest sentit, faciliten lactivisme poltic, la mobilitzaci, permeten informar i sensibilitzar a gran grups. Es configuren sota els principis de dileg i la comunicaci social i permeten que un fet tingui ress internacional de forma ms rapida. Alhora, per, va alertar que tamb poden ser instrumentalitzades, ja que tota la informaci tamb arriba a les autoritats i poden ser utilitzades com a mecanismes de control. De tota manera, tot i que les diverses plataformes i xarxes faciliten la presa de conscincia, les revoltes i canvis noms succeeixen quan la gent surt de casa i comena a actuar.

Personalment crec que aquest curs destiu sha desenvolupat en un moment molt propici, un context de qestionament general del sistema, on les alternatives, que com hem vist ja existeixen, ens brinden la possibilitat de ser ms actius i de comenar, poc a poc, a teixir les bases per dun mon ms just. Tot i aix, hem de ser

10 conscients que aquestes alternatives sn encara molt disperses. Ara b, els nous elements apareguts en els darrers mesos, com la conscienciaci generalitzada de la crisi global del sistema i de la necessitat de reformar les actuals prctiques poltiques, la mobilitzaci dels joves i lenderrocament de rgims dictatorials que semblaven immbils, mostren que els canvis poden esdevenir molt ms rpidament del que imaginvem. A ms a ms, aquest any estem molt satisfets amb el nivell de participaci i els debats que a cada sessi anaven sorgint. Tot i que ens queixem de les ponncies espontnies que surten a cada sessi, aquestes son un reflex de linters i la implicaci que any rere any a molts aneu mostrant. Tamb, per acabar, hem de comentar que aquest any la Universitat de Pau ha experimentat una petita revoluci. Per primer any en els 26 de la Unipau, els ms veterans ens vau donar una gran lli de ball i vau trasbalsar el mtic sopar del dissabte a la nit. Per qui no hi va ser pressent, aqu tenim les proves. Tamb he de comentar novetats daquest any, com es el partit de bsquet que vam fer els joves de la unipau amb el Jose Angel com a infiltrat, la recuperaci del Koldo que ens ha animat tots els matins i esperem que pugui tornar i la revolta que es produir quan un ocell va intentar ferse membre de lorganitzaci. Finalment, volem donar les grcies a tots i totes per assistir a aquest curs destiu i esperem que lany que ve tots vulgueu repetir. Ara estaria b, i acceptem ponncies alternatives, que vosaltres prengussiu la paraula i valoreu una mica les sensacions del curs, ens feu saber les vostres conclusions personals i proposeu millores pels altres anys, o temes que us han mancat per tal de fer-ho millor lany que ve.