EXERCICI D’AVALUACIÓ CONTINUADA. BLOC 4.

Es realitza una analítica control a una dona de 27 anys que està rebent un tractament
amb pastilles de ferro, degut a que se li va diagnosticar un dèficit de ferro. Els resultats
de l’analítica són els següents:

Magnituds sèriques Resultats Interval de referència

Hemoglobina (g/L) 130,0 120-155
a b
VCM (fL ) 79,0 80-95
Ferro (µmols/L) 6,0 7-32
Ferritina (µg/L) 16,0 10-280
Transferrina (mmols/L) 3,8 2,1-3,6
a b
Volum corpuscular que indica la grandària mitjana dels eritròcits. Femtolitres
Indiqueu, en base a aquests paràmetres si la pacient encara presenta deficiència de
ferro. Quins altres tests bioquímics faríeu per tal d’establir el diagnòstic.

La pacient presenta tres dels paràmetres lleugerament desviats respecte als intervals de
referència que són el VCM, la concentració de ferro i la de transferrina. Per això crec
que encara que es puguin considerar molt pròxims als valors normals, cal destacar el fet
que totes aquestes variables estan inclinades en un mateix sentit i tenint en compte
l’historial clínic de la pacient no són menyspreables ni fruit de la variabilitat.

Pel que fa a la concentració de ferritina en el sèrum aquesta presenta uns valors normal.
Aquesta proteïna és la proteïna encarregada de captar el ferro a l’interior de les cèl·lules.
Encara que en plasma sol haver-n’hi poc perquè és intracel·lular, aquesta es veu
alliberada al plasma en el recanvi cel·lular. Aquesta que trobem en plasma ens serveix ja
que es troba de forma proporcional al contingut en ferro de les cèl·lules, així doncs
aquesta ens podria indicar uns valors correctes a l’interior d’aquestes.

Tanmateix, caldria comprovar també la saturació de la transferrina ja que no n’hi ha

prou amb que hi hagi les concentracions adequades sinó que també cal que sigui
funcional. Aquest paràmetre de la funcionalitat es mesura a través de la saturació, que es
realitza afegint un excés controlat de ferro i extraient l’excés amb carbonat de magnesi
tot el que no s’ha lligat. Una saturació normal es trobaria al voltant del 30%.

També es podrien fer tests genètics per tal de veure si hi ha algun defecte en les
proteïnes encarregades de la captació del ferro de la dieta com són DMT1 o el
transportador de grups Hemo.