Meca Suelos Tema 2

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports
Mecànica del Sòl
Tema 2
L’aigua en el sòl
Tema 2: Índex
• Introducció: tensió total i tensió efectiva
• Conceptes bàsics
• Formulació de la llei de conservació de la massa
• Equació del moviment: llei de Darcy
• Equació diferencial del flux
• Forces de filtració sobre la matriu sòlida
• Mètodes per resoldre problemes de flux
• Piezòmetres
• Filtres i preses de terra
• Flux en sòl no saturat
2.1
Introducció:
Tensions totals i
tensions efectives
Tensions totals i efectives
• Ens referim a sòls saturats
• En un sòl saturat hi ha dues fases (sòlid,
aigua) que es poden interpretar com dos
medis continus superposats
→ hipòtesis de la mecànica de medis continus
• Tensions:
– total, σ, que actua externament com si només
fos una fase (p.e. σvert)
– pressió d’aigua, pw
= +
sòl saturat esquelet sòlid aigua
medi ¿continu?
pw
pressió d’aigua
és la tensió que
σ tensió total actua com si fos
només una fase
• Definim tensió efectiva com:
σ' = σ – pw
• En termes tensorials:
σ'ij = σij – pwδij
• Nota: l’aigua no resisteix tensions de tall
Criteri de signes
• En Mecànica del Sòl es fa servir un criteri
de signes oposat al que es fa servir en la
Mecànica de Medis Continus:
+ –
compressions són traccions són

positives negatives
Principi de les tensions efectives
• Karl von Terzaghi va formular en els anys
30 del segle XX el següent principi, basat
en fets experimentals:
 les deformacions del sòl depenen
exclusivament dels canvis que experimenten
les tensions efectives 
suposant que les partícules sòlides son
indeformables i l’aigua és incompressible
Interpretació física de les
tensions efectives
σ : tensions totals aplicades externament

σ σ : tensions que actuen a través dels
contactes entre partícules, sobre una àrea
total Am (en groc)
pw : pressió d’aigua, que actua sobre una

pw àrea total Aw (en blau)
At : àrea total
σ At = Am + Aw
At
tensions efectives
Per equilibri de forces:
 At   Am  pw Aw  ( R  A)
Am Aw ( R  A)
     pw  
At At At
Pot haver-hi dos casos:
b) Sòl en formació → no hi ha contacte entre partícules,
Am = 0, Aw = At
( R  A) ( R  A)
  pw    
At At
tensions efectives
b) Hi ha contacte entre partícules, les forces
electrostàtiques son petites (R – A ≈ 0):
Am Aw
     pw 
At At
Am  Am   (: 10 MPa) ? pw (: 1MPa)
     pw  1  
At  At 
Am Am Am
     pw     pw   ;      ;  
At At At
• Les tensions efectives es poden interpretar com les
tensions de contacte entre partícules sòlides
Comentaris
• En el sòl existeixen tres camps de
tensions:
 tensions totals σij
 tensions efectives σ'ij
 pressió d’aigua pwδij
• En forma tensorial, σ'ij = σij – pwδij

 descomposant σij = pδij + sij
– p = pressió mitja = (σ11+ σ22+ σ33)/3
– sij = tensor desviador de tensions
 σ'ij = (p – pw)δij + sij
 L’aigua no afecta al tensor desviador
Exemple 1
aixecament del nivell d’aigua
H1
H0
γ h γ
A H A
 A0   sat h  H 0  w  1A   sat h  H 0  w
 A0   A0  pw  A1   1A  pw
  sat h  H 0  w   h  H 0   w   sat h  H1  w   h  H1   w
1 44 2 4 43 1 4 2 4 3 1 44 2 4 43 1 4 2 43
 A0 pw  0A pw
   sat   w  h    h    sat   w  h    h
 A   A1   A0  0  no hi ha
deformació
Exemple 2
rebaixar el nivell freàtic
h0
h1
h
A γ A γ
 A0   sat h  1A   sat h
 A0   A0  pw  A1   1A  pw
  sat h   h  h0   w   sat h   h  h1   w
{ 1 4 2 43 { 14 2 43
 A0 pw  A0 pw
   sat   w  h  h0  w    h  h0  w    sat   w  h  h1  w    h  h1  w
 A   A1   A0   w h  0  hi ha deformació

Exemple 3
augment ràpid (“no drenat”) de deixem sortir l’aigua
la pressió exterior (“drenatge”)
∆p ∆p
p0 p0 p0
 0  p0  1  p0  p  2  p0  p
pw0  p0 pw1  p0  p pw 2  0
 0  0 ∆σ' =  1  0 ∆σ' ≠  1  p0  p
0 0
2.2
Conceptes bàsics
Altura piezomètrica
• L’altura piezomètrica és una mesura de
l’energia de l’aigua per unitat de pes
• Es representa amb els símbols h o φ
• Es dóna en unitats de longitud
!!
• Per avaluar l’altura piezomètrica, l’eix
vertical (z) ha d’anar cap amunt: ↑
• Fem servir la fórmula de Bernouilli de
hidràulica:
pw v2 pw
h  {z    h= z+
energia {w 2g
{ w
potencial
terme de energia
pressió cinètica menyspreable en el sòl,
no es considera
• L’altura z té un origen arbitrari (però sempre ha

d’anar amunt !! ↑ )
• No confondre nivell freàtic i nivell piezomètric:
 nivell freàtic: posició de la làmina lliure d’aigua (pw = 0)
 nivell piezomètric: mesura de l’energia
nivell
piezomètric
nivell
freàtic aqüífer
lliure
argila
impe
rmea
ble
aqüífer
confinat
Distribució de tensions en sòl horitzontal
• Equilibri de forces verticals:
σV z   
 V 1   nat dz 1    V  V dz 1
 z 
dz σH σH  V
dz   nat dz
σV z
 nat dz σV + dz
z • Integrant amb la profunditat:
1
z
 V    nat ( z )dz
0
► El pes específic varia amb la profunditat, però és constant per trams – la

integral anterior es redueix a un sumatori, amb pesos específics constants
en cada estrat d’un mateix material
► σ' = σ – pw  pw veurem com es calcula en aquest tema; σ ho veurem en
temes posteriors, en aquest punt veiem com es fa en un cas particular (sòl
horitzontal i molt extens)
Distribució de tensions en sòl horitzontal
• Si hi ha aigua, podem calcular les
z0 z tensions verticals efectives:
NF
▼
 ( z )   ( z )  pw ( z )
z z
pw   w ( z  z0 )    nat ( z )dz    w dz
0 z0
• Si l’estrat és homogeni (γnat és

constant) i el nivell freàtic és a la
superfície (z0 = 0):
i les tensions  ( z )   ( z )  pw ( z )
horitzontals,   nat z   w z  { z
σH, σ'H ? pes del sòl
submergit
Tensions horitzontals
• Molts dels sòls s’han format per sedimentació
de materials, capa a capa, donant lloc a
superfícies horitzontals molt extenses.
• A mesura que el material es va dipositant, les
tensions totals (tant verticals com horitzontals)
augmenten (degut al pes)
• També es produeixen deformacions verticals
però, per simetria, les deformacions horitzontals
son nul·les
• Si hi ha aigua, també sabem que σ'H = σH – pw i
σ'V = σV – pw
σV
• En aquestes condicions
σH
 terreny horitzontal
∆σ'H ↔∆σ'V lineal
 aigua en repòs
 deformació lateral nul·la
• existeix una relació lineal entre els increments
de tensió horitzontal i vertical
• Definim el coeficient d’empenta al repòs, K0:
σ H
K0 =
σV
• en condicions de deformació lateral nul·la
σ'H
• Diem que un sòl està
rega
descàr normalment consolidat
rega (NC) quan les tensions
càr
actuals son les màximes
σ'V històriques
• Diem que un sòl està
sobreconsolidat (SC)
• sòl normalment consolidat: quan les tensions actuals
K0 ~ 0.5 ↔ 0.7 son inferiors a les
màximes històriques
• sòl sobreconsolidat: K0 > 1
• Quan es produeix un cicle de càrrega i
descàrrega (per exemple, quan una
gelera que ha provocat unes tensions
verticals grans es retira), les tensions
verticals disminueixen durant la
descàrrega.
• Però les tensions horitzontals no
disminueixen tant, queden “congelades”.
Per això, en sòls SC, K0 pot arribar a tenir
valors molt grans.
Càlcul de les tensions
• Avaluar la tensió vertical total i la
pressió d’aigua: σV, pw
• Calcular la tensió efectiva vertical:
σ'V = σV – pw
• Calcular la tensió efectiva horitzontal:
σ'H = K0σ'V
• Calcular la tensió total horitzontal:
σH = σ'H + pw
Exemple
A
 nat  20 kN/m3 NF 2m
3m K 0  0.5 B ▼
C
5m
 nat  22 kN/m3
K 0  0.7
 w  10 kN/m 3
 nat  19 kN/m3
4m K 0  0.6
E
Exemple
Punt z σV pw σ'V K0 σ'H σH
A 0 0 0 0 0.5 0 0
B 2 40 0 40 0.5 20 20
C↑ 3 60 10 50 0.5 25 35
C↓ 3 60 10 50 0.7 35 45
D↑ 8 170 60 110 0.7 77 137
D↓ 8 170 60 110 0.6 66 126
E 12 246 100 146 0.6 87.6 187.6
operacions (1) (2) = Σγnatz (3)=γw(z-z0) (4)=(2)-(3) (5) (6)=(5)x(4) (7)=(6)+(3)
Exemple
0
NF
2 40 40 20 20 ▼
3 60 10 50 25 35
35 45
8 170 60 110 77 137

66 126
12 246 100 146 87.6 187.6
z σV pw σ'V σ'H σH
(tensions en kPa)
2.3
Formulació de la llei
de conservació de la
massa
Flux d’aigua – cabal unitari
• Ap = àrea de porus
• At = àrea total
*
• vw = velocitat real de
v w* vw l’aigua
Ap At
• vw = velocitat de l’aigua
assimilada a medi
continu
• Q = cabal total real
d’aigua que circula
*
• Q = vw·Ap
• Definim cabal unitari:
Q vw Ap
q  vw  
At At
v w* vw
Ap At • Definim porositat
superficial:
Ap
nsup  ; n
At
q  n vw*

• q te dimensions de velocitat
• q s’anomena “velocitat de Darcy”, o
“velocitat de descàrrega”
• q és, en realitat, una magnitud vectorial: q
• Normalment es treballa amb aquesta
velocitat fictícia en lloc de la velocitat real
Equació de conservació de la
massa d’aigua en sòl saturat
• Si considerem un volum fix de sòl, la variació de
la massa d’aigua que hi ha en aquest volum, per
unitat de temps, ha de ser igual a la diferència
entre el que surt i el que entra
• Massa d’aigua en un element diferencial:
dM w   w n{dV
{ volum
densitat
d'aigua q
dS
• Massa d’aigua total:
V
M w    w ndV S
V
• Balanç de la massa total d’aigua que travessa la
superfície S del volum agafat:
r uur
S
 wq dS
• Aquest balanç ha de ser igual a la variació en el

temps de la massa d’aigua total:
q
 r uur
t V
 w ndV     wq dS dS
S
V
S
• Explicació del signe “menys” a la igualtat
anterior:
►donat que q s’ha definit positiu cap enfora (es a dir, si
l’aigua surt de l’element), si el signe del balanç és
positiu vol dir que surt més aigua de la que entra, i
que hi ha una disminució neta d’aigua dins del volum;
per tant la variació de la massa d’aigua per unitat de
temps en aquest cas és negativa q
r uur  dS
►  wq dS  0    w ndV  0
S t V V
S
 r uur r
  w ndV     wq dS 
{     wq  dV
t V S
teorema
V
de la
divergència
  r 
V  t  w n     wq   dV  0 V
 r
   w n      wq   0 q
t dS
equació de continuïtat de la massa
d’aigua en sòl saturat
V
   
S
nota :    , , 
 x y z 
• Casos particulars de l’equació de continuïtat
 r
  w n      wq   0
t
– si l’aigua és incompressible, ρw = constant:
n r
  q  0
t
– si el sòl és indeformable pel flux d’aigua, n = constant:
r
 q  0
– si el flux és unidimensional, q = (qx,0,0):
r dqx
 q  0   0  qx  ct.
dx
2.4
Equació del moviment:

Llei de Darcy
La llei de Darcy
• Henri Darcy (1803-1858), enginyer
francès, va viure i treballar a Dijon en la
millora del subministrament d’aigua
potable.
• En el decurs d’aquest treball va establir el
que ara coneixem com “la llei de Darcy”,
que va aparèixer en la seva publicació
– Henry Darcy, 1856. Détermination des lois
d'écoulement de l'eau à travers le sable. Les
Fontaines Publiques de la Ville de Dijon, Paris,
Victor Dalmont, pp.590–594
• http://biosystems.okstate.edu/darcy
La llei de Darcy
▼ • La pèrdua d’energia de
l’aigua es deu sobretot a la
fricció entre l’aigua i les
mostra partícules
– Energia en el punt A: hA = H1
A
H1 – Energia en el punt B: hB = H2
S L
• Regim estacionari, passa
B
▼ aigua constantment, H1 i H2
Q es mantenen constants
H2
durant l’assaig
• Es mesura el cabal Q a la
nivell de referència sortida de la mostra
La llei de Darcy
▼ • Darcy va fer els seus
experiments amb diferents
tipus de sòls, variant els
mostra paràmetres S, L, H1(=hA) i
A
H2(=hB)
H1 • Va observar que el cabal
S L
mesurat Q era directament
B
▼ proporcional a
Q – la diferència hA – hB
H2
– la secció S de la mostra
• i inversament proporcional a
nivell de referència – la longitud L de la mostra
La llei de Darcy
▼ • Per tant:
hA  hB
Q S
mostra L
• A la constant de
A proporcionalitat li diem K:
H1 és la permeabilitat:
S L
hA  hB llei de
B
▼
QK S Darcy
Q
H2
L
• K te dimensions de
nivell de referència velocitat
La llei de Darcy
r Q hA  hB h
▼ q K  K 
S L L
uuu
r uuuuuur
  K h   K gradh
mostra
A
• el vector de flux (que indica
H1 la direcció del moviment de
S L l’aigua) te la mateixa
B
▼ direcció i sentit oposat que
Q el vector gradient d’altures
H2 piezomètriques: si hA > hB,
– el flux va de A → B
nivell de referència
– gradh va de B → A
La llei de Darcy
• L’expressió de la llei de Darcy q = -K ∇h és
vàlida només si el sòl és
– homogeni (les propietats no depenen de la posició del
punt on es mesuren)
– isòtrop (les propietats no depenen de la direcció
segons la que es mesuren)
• En aquest cas, K és una constant escalar
• Si el sòl és heterogeni i anisòtrop, la
permeabilitat es generalitza a un tensor de
permeabilitat
La llei de Darcy
q  K h
 qx   K11 K12 K13   h x 
  q y     K 21 K 22 K 23   h y 
 
 qz   K 31 K 32 K 33   h z 
tensor de permeabilitats
K ij  K ji  K  K T
sòl heterogeni : K ij  K ij ( x, y, z )
sòl homogeni : K ij  constant
La llei de Darcy
• En l’espai de direccions  Kx 0 0
principals de K   0 Ky 0 
permeabilitat:  0 0 K z 
• En sòls sedimentaris
estratificats Kx = Ky > Kz
Kx = Ky
Kz
Factors que influeixen en K
• Índex de porus (e): K ~ log (e)
• Granulometria, tamany de les partícules
(relacionat amb e)
• Rugositat de les partícules
• Estructura del sòl (en argiles): floculada,
dispersa
• Propietats del fluid: viscositat, pes específic
• Grau de saturació: Sr↓  K↓
Factors que influeixen en K
• Model teòric de Kozemy-Karman, a base de
canonades suposant règim laminar:
r Q e 3
 fluid uuu
r
q   C d s 
2
 h
A 1 e 
tamany promig de viscositat del fluid
les partícules
e 3
 fluid
K  C d s 
2

1 4 2 143e {
depèn del sòl depèn del
permeabilitat específica fluid
Limitacions de la llei de Darcy
• Hem suposat:
– moviment lent, laminar, no turbulent
– l’energia cinètica és negligible
• Si el moviment és ràpid (p.e. en
esculleres):
– la relació q ↔ grad h ja no és lineal
– tenim: aq2q+ bq = –Kgrad h
no lineal -grad h
lineal
Limitacions de la llei de Darcy
• En sòls molt fins (argiles), el moviment de
l’aigua està afectat per la superfície de
l’argila ( capa doble)
– per gradients petits, l’aigua no es mou
– hi ha un gradient llindar I0
• q = -K(grad h – I0) si grad h > I0
• q = 0 si grad h < I0 q
-grad h
I0
Valors típics de K
Tipus de sòl Permeabilitat K

Graves netes 1 ↔ 10 cm/s
Sorres 1 ↔ 10-3 cm/s
Llims 10-3 ↔ 10-6 cm/s
Argiles 10-6 ↔ 10-10 cm/s
Valors típics de K
• Les argiles son “impermeables”
– però el concepte de “impermeabilitat” és
relatiu  un llim es impermeable en front
d’una grava...
• K és difícil de mesurar, te molta variabilitat
– hi ha mesures indirectes: K = f(e)
– o correlacions: K (cm/s) ≈ 100 (D10 en cm)2
• D10: el 10% en pes te un tamany inferior a D10
Mesura de la permeabilitat
• Assaigs de camp: bombeig, injecció, etc.
per sorres gruixudes i graves
Q
H
∆H QK A
A ∆L L
• Permeàmetre de càrrega fixa

• Permeàmetre de càrrega variable
Permeàmetre de càrrega fixa
▼ • És l’aparell que va fer servir
Darcy
Q H
K
S L
H  H1  H 2  constant
H1
S L
Q L
▼ K 
S h
Q H2
• Assaig lent: acceptable
només per K gran: graves,
nivell de referència sorres gruixudes amb K =
1↔10-2 cm/s
Permeàmetre de càrrega variable
a h
a dh  q A dt ; qK
L
A
Q  q Q  K h 
dh L
h assaig més ràpid
a dh  K  A dt acceptable fins a
L
llims amb K = 10-1
a 10-4 cm/s
dh A K
h    dt
h a L
A L
h A K 2
t
h A K
   t  ln 1    t2  t1 
h2
ln h h
1
a L t1 h2 a L
a L ln  h1 h2 
K
A  t2  t1 
2.5
Equació diferencial del

flux
Equació del flux
• Disposem de les equacions
– de continuïtat (conservació de la massa)
 r
  w n      wq   0
t
– de Darcy u(equació
uu
r
del moviment)
r
q  K h
• Combinant-les resulta
 uuu
r
t

  w n       wK h  0 equació del flux en la seva
forma més general
Equació del flux
• Si suposem el sòl indeformable (degut al flux) i l’aigua
incompressible, n i ρw son constants:
uuu
r

  K h  0 
• I si els eixos de referència son els de les direccions
principals de permeabilitat,  Kx 0 0
 K 0 Ky 0
 0 0 K z 
  h    h   h 
 K x   K y   K z   0
x  x  y  y  z  z 
equació del flux en un sòl heterogeni i anisòtrop
Equació del flux
• Si el sòl és homogeni però anisòtrop, Kx, Ky i Kz sòn
constants però diferents:
2h 2h 2h
Kx 2  K y 2  Kz 2  0
x y z
equació del flux en un sòl homogeni i anisòtrop
Equació del flux
• Si el sòl és homogeni però anisòtrop, Kx, Ky i Kz sòn
constants però diferents:
2h 2h 2h
Kx 2  K y 2  Kz 2  0
x y z
equació del flux en un sòl homogeni i anisòtrop
• Finalment, si el sòl és isòtrop, Kx = Ky = Kz = K, constant:

2h  2h  2h
   0   2
h0
x 2
y 2
z 2
equació del flux en un sòl homogeni i isòtrop

(equació de Laplace)
Condicions de contorn
• Sobre la frontera del domini on volem
resoldre l’equació diferencial del flux,
podem prescriure (per zones):
– o bé l’altura piezomètrica h
– o bé el cabal unitari q
– o bé una combinació d’ambdós
• Veurem dos exemples
– 1D
– 2D
• 1D  excavació gran:
d 2h
1D  2
 0  h  Az  B
B dz
z
hA  Az A  B  A 0  B  B
A
hB  hA
hB  Az B  B  Az B  hA  A 
pwA pwA zB
hA  z A  
w w
hB  hA
p h z  hA
hB  z B  wB  z B zB
w
• 2D  presa de
terres: • Altura
superfície
B
lliure, pw = 0 piezomètrica
H1 superfície de
especificada:
“rezume” pw – AB: h = H1
domini C =0
z
D
– BC: h = z
superfície impermeable H2 – CD: h = z
A E
– DE: h = H2
hA B  z 
pw  H  z  w  H
 z 1
w w
1
• Cabal especificat:
hDE  z 
pw  H  z  w  H
 z 2 – AE: qz = 0
w w
2
• Cabal especificat:
 nx 
qn  f ( x, y, z )  q n   h h h   
uuur   qn    K x ,  K y ,  K z   ny 
q  K h   x y z 
 nz 
en l’exemple de la presa de terres:
h h
Sobre AE, n  (0, 0,1)  qz  0   K z 0 0
z z
 condicions sobre cabal especificat impliquen

condicions sobre de les derivades de h
• Condicions mixtes: afecten tant a l’altura
piezomètrica h com a les seves derivades:
h
A( x, y, x) h( x, y, z )  B ( x, y, z )   ( x, y , z )
n
• on A(x,y,z), B(x,y,z) i λ(x,y,z) són funcions

conegudes
Exemple amb sòl heterogeni
NF
▼
hA  z A 
pwA
 0
 H1  H 2   w
 H1  H 2
w w
H1 Sorra K1
pwC
hC  zC   H1  H 2  s  0  H1  H 2  s
H2 Llim K2 w
Grava
• hA > hC  flux de A a C
excavem:
NF • però hB no la coneixem ja
▼
s C que com que hi ha flux, la
H1 K1 pressió a B no és la
B
H2 z
hidrostàtica i per tant:
K2
A
phidrostàtica
hB  z B  wB
w
NF
▼
• Treballem amb dos dominis:
H1 Sorra K1 – ① Sorra
– ② Llim
H2 Llim K2
• Tenim quatre condicions de
Grava contorn:
excavem:  z  z B  h  hB
NF h1  az  b  
s C
▼
 z  zC  h  hC
H1 K1  z  z A  h  hA
B h2  cz  d  
H2 z K2  z  z B  h  hB
A
• Tenim cinc incògnites:

a, b, c, d i hB
NF
▼
• Ens falta una equació: la de
H1 Sorra K1 continuïtat de cabals en el
H2 Llim K2
punt B:
h h
Grava q1   K1h1   K1 C B
H1  s
excavem:
NF h h
▼ q2   K 2h2   K 2 B A
s C
H2
H1 K1
hC  hB hB  hA
B q1  q2  K1  K2
H2 z
A
K2 H1  s H2
NF
▼
• Si l’estrat de llim és molt
H1 Sorra K1 més impermeable que el de
H2 Llim K2
sorra:
Grava K 2 = K1  hC ; hB
excavem:
NF  la pèrdua de càrrega
▼
s C important es produeix entre
H1 K1 AiB
B
H2 z K2
A
2.6
Forces de filtració
sobre la matriu sòlida
Introducció
• L’aigua en moviment fa força sobre les
partícules del sòl
• Són forces de massa: per unitat de volum
(del mateix tipus que el pes)
• Les tensions totals no varien (el pes del
sòl i de l’aigua es manté
• Podem plantejar l’equilibri en tensions
totals
Equacions d’equilibri

3  ij
 z  z dz  ij , j  bi    bi
z j 1 x j
 xz b  (0, 0,  nat )
 xz  dz
x  nat z
 x
z  xz x  dx   x  xy  xz
x    0
 x y z
z   xy  y  yz
x    0
 x y z
Igual en les altres    yz  z
direccions  xz
    nat  0
 x y z
Equilibri en tensions totals
 z
z  dz
z  ij   ij  pw ij
 xz
 xz  dz
x  nat z   x  xy  xz pw
 x     0
x 
 x y z x
z  xz dx
x
  xy  y  yz pw
z     0
x
 x y z y
   yz  z pw
 xz
     nat  0
Igual en les altres  x y z z
direccions
Equilibri en tensions efectives
pw
h z  pw   h  z   w
w
pw h pw h pw  h 
 w  w  w   1
x x y y z  z 
  x  xy  xz h
   w 0
 x y z x
  xy  y  yz h
   w 0
 x y z y
   yz  z  h 
 xz
  w   1  nat  0
 x y z  z 
 ij
Podem escriure, en efectives :  bi
x j
 h
 bx   w
 x
 h
En aquest cas :  by   w 
 y
  h  h
 zb   nat   w  1    w  
  z  z
r uuu
r ur
b   w h  i z
123 {
forces de forces degudes
filtració al pes submergit
r uuu
r ur
b   w h  i z
123 {
forces de forces degudes
filtració al pes submergit
uuu
r
• Les forces de filtració ( w h )
tenen sentit
contrari al del gradient. Si el sòl és isòtrop, q te
la mateixa direcció i sentit contrari al del
gradient. Per tant, les forces de filtració tenen la
mateixa direcció i sentit que el flux
• Les forces degudes al pes submergit sempre
tenen direcció vertical i sentit cap avall
Gradient crític
zona on les forces de filtració
poden ser importants
• Suposem que a la
zona marcada, per
z
H simetria, no
existeixen tensions
tangencials i hi ha tan
sols flux vertical (1D)
 h = h(z)
Gradient crític
• Equilibri (1-D):
d z dh
  w  
dz {dz
negatiu
• Definim
dh
z
H I  0
dz
• Per tant
d z
  wI   
dz
Gradient crític
• Integrant l’E.D.:
 z    w I     z  C
• Condicions de contorn:
z  H   z  0
H
z
 C     w I    H
• Per tant
 z       w I   H  z 
Gradient crític
 z
I = 0  Aigua en equilibri, sense flux:  z     H  z 


I = Icrit • Si I és gran, pot passar
σ z = 0     w I1 que σ z = 0 :
    wI2

I = I1 > 0     w I  0  I  I crit 
H z I = I2 > I 1 > 0 w
gradient crític
Atenció: tot això és vàlid només en la zona on es pugui suposar flux 1D !!!
Gradient crític
• Definició de gradient crític:
– És aquell gradient hidràulic que fa que les
tensions verticals efectives s’anul·lin
• En l’exemple presentat:
 
I   z  0  I crit 
w w
• Habitualment, el pes específic submergit

és de l’ordre de 10 kN/m3. Per tant:

I crit  1
w
Liqüefacció
• Quan σ'z = 0 es perd el contacte entre les
partícules: aquest fenomen es coneix com
liqüefacció (també sifonament)
• De fet, quan I ≈ 0.5 ja pot començar a
haver-hi perill: el sòl es fa esponjós 
sorres movedisses
• Sol passar amb sorres fines o llims, però
no amb graves ni argiles
Liqüefacció
• Graves:
– La permeabilitat K és molt alta i caldrien
cabals molt grans que no es solen donar
• Argiles:
– Hi ha un efecte beneficiós de la cohesió que
no hem tingut en compte
– La permeabilitat K és molt petita i tarda molt
de temps en haver-hi flux estacionari –
tampoc hem tingut en compte el temps
Liqüefacció
• Forma d’evitar-ho: • La E.D. és la mateixa:
posant un pes
 z    w I     z  C
damunt la zona
perillosa
• Condicions de contorn:
z  H   z   0
σ0
 C   0    w I    H
• Per tant
z
H  z       w I   H  z    0
Liqüefacció
σ0
 z
I > Icrit, i no passa I = 0  Aigua en equilibri, sense flux:

res ja que σ'z > 0 
 z     H  z    0
    w I1
    wI2
I = I1 > 0
I = Icrit
H z I = I2 > I 1 > 0
σ z = σ 0
Atenció: tot això és vàlid només en la zona on es pugui suposar flux 1D !!!
2.7
Mètodes per resoldre

problemes de flux
Mètodes
• En un sòl homogeni i isòtrop, l’equació
diferencial del flux és
 2  0  condicions de contorn
• Per resoldre-la, tenim diversos mètodes:

– analítics
– numèrics
– analògics
– gràfics
– escala reduïda
Mètodes
• Mètodes analítics
– 1D: simple si K = constant
– 2D:
 separació de variables
 variable complexa
 càlcul variacional
 mètode dels fragments (aproximat)
• Mètodes numèrics
– diferències finites
– elements finits
Mètodes
• Mètodes analítics
– l’equació de Laplace també apareix en
electricitat:
 permeabilitat ↔ conductivitat
 altura piezomètrica ↔ potencial (voltatge)
• Mètodes gràfics
• Models d’escala reduïda
– problemes per reduir el tamany de les
partícules
Mètode analític 1D
• Simplificació útil: hipòtesis de Dupuit
• Considerem el cas de la figura:
– aqüífer lliure, h = h(x,z)
– L >> H1 – H2
– es pot aproximar h = h(x,z) ≈ h(x)  Dupuit
superfície ll
iure K
H1
z
Q h ≈ h(x)
x Q H2
L
superfície ll
iure K
H1
z
Q h ≈ h(x)
x Q H2
• Encara que h ≈ h(x), no podem aplicar directament

l’equació de Laplace ja que Dupuit és una aproximació
• Procediment:
condicions de contorn :
dh 
Q  ct.  q h    K h x  0  h  H1 x  L  h  H2
 dx 
1 dh 
2 2Q
Q H 
2
0  C  C  H12
 1
K
K 2 dx
H 22  
2Q
L  H12  Q 
K  H 1
2
 H 2
2 
2Q K 2L
h 
2
xC
K x
h  H12   H12  H 22 
L
Mètode analític 1D
• En el cas d’un aqüífer confinat, el flux es 1D estricte i per
tant podem fer servir l’equació de Laplace directament:
d 2h
h  h( x)   h  2  0  h  Ax  B
2
dx
H1  H 2 x
H1  A 0  B  B  H1 H 2  A L  H1  A   h  H1   H1  H 2 
L L
altura piezomètrica
H1
h = h(x) K H2
Q Q
z
x
L
Mètode gràfic – preliminars
• Suposem:
– Flux bidimensional
– Sòl homogeni i isòtrop
– K constant
1. Equipotencials:
 
uuu
r  q x    K 
r  x
q   K    definim   K  potencial de velocitats

 q y    K 
 y
r
q és perpendicular a les línies   x, y   constant (equipotencials)
1. Línies de corrent
r r r r
 q  0  w q    w
r r r
q  w ( x, y )  w  (0,0, w3 )
r r r
i j k
r     w3 w3 
w   , ,0 
x y z  y x 
0 0 w3
definim   x, y    w3
  x, y   constant  línies de corrent
r    
q  , ,0
 y x 
1. El flux és tangent a les línies de corrent
r  r  r
q i j
y x r
uur r r q
ds  dx i  dy j sobre una línia de corrent
  constant
uu
r
Fem el producte vectorial : ds
r r r
i j k
uu
r r     r r
ds  q  dx dy 0  dx  dy k  d k
   x y 
 0
y x
uu
r r
Sobre una línia de corrent   constant  d   0  ds Pq 
1. Les línies de corrent (Ψ=ct.) són perpen-
diculars a les equipotencials (Φ=ct.)
Si ho són, també ho seran els gradients de  i de  :
uuur uuur            
    ,  ,  
 x y   x y  {x {x {y {y
qy  qx  qx  qy
  qx q y  qx q y  0
uuur uuur
    
1. Donades dues línies de corrent, el cabal
que circula entre elles és constant
QCB En el triangle ABC : Q  QAC  QCB

C B Ψ=Ψ
B
QAC C C  C
y Q QAC   qx dy    dy    d    A   C
x
A A y A
A Ψ=ΨA
B B  B
QCB   q y dx    dx    d    C   B
C C x C
ΨA i ΨB són constants
 Q    A  C    C   B    A   B 
Mètode gràfic
Φ=φ1
• Considerem un tub de corrent Q
Φ=φ2
com el de la figura, entès com
un cas pla (2D) a Ψ=ΨB
• El cabal que circula pel tub, per tub de
unitat de longitud perpendicular corrent
al pla del dibuix és: b
Ψ=ΨA

Qtub  {A  {K  {I  a 1K 
b
area permeabilitat gradient
total  diferència de potencial entre
a  a
 K    K  total  l'entrada i la sortida del tub
b ns b
n a
Qtotal  nt Qtub  K  t  total a 0  ns
ns b Si  1  Qtotal  nt K 
b ns
ns  nombre de salts (equipotencials)
nt  nombre de tubs de corrent
Mètode gràfic
• La fórmula anterior només és vàlida si tots els
tubs tenen la mateixa equipotencial d’entrada i
de sortida
• Si no és així, cal calcular el cabal de cada tub
independentment, i sumar-los:
nt
 0  ns 
Qtotal   K  
i 1  ns  i
Mètode gràfic – exemple
h1
h2
H Objectiu:
– Calcular el cabal total filtrat
z – Calcular les pressions a qualsevol
punt del domini
h1
h2
H Procediment:
– Dibuixar una xarxa de corrent
z ortogonal: línies de corrent
perpendiculars a les equipotencials i
cel·les quadrades
1: Línies de corrent
2: Equipotencials
h1
h2
φ0 φ8
K
φ1 φ2 φ3 φ4 φ5 φ6 φ7
• Xarxa de corrent ortogonal
– dibuixar primer les línies de corrent (poques!)
– dibuixar després les equipotencials,
perpendiculars a les línies de corrent, de
manera que les cel·les curvilínies que surten
siguin el més quadrades possible
– rectificar per tal d’ajustar
• La xarxa és la mateixa independentment
de les altures d’aigua als embassaments
1. CABAL FILTRAT
1. PRESSIÓ D’AIGUA
h1
h2
φ0 φ8
K
H
A
z
zA
φ1 φ2 φ3 φ4 φ5 φ6 φ7
h1 CABAL FILTRAT
h2
φ0 φ8
K En el tub de corrent:
0  H  h1 8  H  h2
H total  0  8  h1  h2
z ns  8
nt  5
φ1 φ2 φ3 φ4 φ5 φ6 φ7
total 5
Q  nt K   K  h1  h2 
ns 8
h1 PRESSIO D’AIGUA
h2
φ0 φ8
K En el punt A:
pwA   w   A  z A 
H  A  0  nA 
A
z 11
zA 0  H  h1 nA 
2
φ1 φ2 φ3 φ4 φ5 φ6 φ7 0  8 h1  h2
  
11 h1  h2 8 8
 A  H  h1 
2 8
 11 h1  h2   5h1  11h2 
p wA   w  H  h1   z A    w   H  z A   
 2 8   16
• Exercici: trobar la condició que han de complir
h1 i h2 per tal que no es produeixi liqüefacció
Els llocs on es pot

h1 produir liqüefacció per
h2
φ0 φ8 gradient crític són els
A
K mes propers a la
pantalla i a la
superfície, a la sortida
de la xarxa de flux.
H
Escollim un punt
z zA d’aquesta zona on
tinguem informació,
per exemple el punt A
φ1 φ2 φ3 φ4 φ5 φ6 φ7 de la figura
Sigui z A  H  z A
h1
h2  A   A  pwA
φ0 φ8
A
K  A   nat z A   w h2
pwA   w   A  z A 
H  A  0  7
7
z zA  H  h1   h1  h2 
8
h1  7 h2
φ1 φ2 φ3 φ4 φ5 φ6 φ7
H
8
 h  7 h2   h  7 h2 
pwA   w  H  1   H  z A     w  1  zA 
 8   8 
 A   nat z A   w h2
h1 1 4 4 2 4 43
h2 A
φ0 φ8
A
K  h  7 h2 
  w  1  zA 
1 4 44 2 8 4 4 43
pwA
H
h1  h2
z zA    z A   w
8
φ1 φ2 φ3 φ4 φ5 φ6 φ7

 A  0  h1  h2  8 z A
w
Mètode gràfic
• El cabal Q calculat amb aquest mètode és
poc sensible al dibuix de la xarxa, ja que
els errors tendeixen a compensar-se
• El càlcul de les pressions d’aigua i per tant
del gradient crític és més sensible i depèn
més de la qualitat de la xarxa dibuixada
Sòl anisòtrop i homogeni
2h 2h
• L’equació diferencial és K x 2  K y 2  0
x y
• Per tant no es pot fer servir el mètode gràfic directament
• Però fent un canvi de variable:
Ky
xt  x ; yt  y
Kx
• tenim: h h xt h Ky
 
x xt x xt Kx
2h K y 2h

x 2
K x xt2
• Substituint en l’equació diferencial:
 K y 2h  2h 2h 2h
Kx  2 
 Ky 2  0   2 0
 K x xt  yt xt yt
2
• que és l’equació de Laplace en l’espai (xt,yt)

• En aquest espai podem utilitzar el mètode gràfic:
– dibuixar la geometria completa original (domini, elements
geològics, discontinuïtats, etc.) en l’espai transformat
– en aquest espai, aplicar el mètode gràfic
– desfer el canvi
y Suposem K x  9 K y yt
Ky x
xt  x
9K y 3
yt  y
Ky
Kx
x xt
• Fem el canvi de variable

• Dibuixem la xarxa de corrent en la geometria deformada
• Desfem del canvi  es perd l’ortogonalitat
Permeabilitat equivalent
• Per calcular el cabal filtrat hem de veure
quina és la permeabilitat equivalent a
utilitzar si volem ver servir les fórmules
anteriors
• Considerem dos casos:
– flux horitzontal
– flux vertical
y b yt bt
a Kx at Ke ?
Qx Qxt
h1 h2 h1 h2
x xt
h h h h
Qx  K x  1 2 a Qxt  K e  1 2 at
b bt
Ky
Qx  Qxt at  a bt  b
Kx
a at a
 K x   Ke   Ke   K e  K x K y
b bt Ky
b
Kx
y a yt at
h2 h2
Qy Qyt
b bt
h1 h1
Ky
x Ke ? xt
h h h h
Qy  K y  1 2 a Qyt  K e  1 2 at
b bt
Ky
Qy  Qyt at  a bt  b
Kx
Ky
a
a at Kx
 K y   Ke   Ke   K e  K x K y
b bt b
• Per tant, per calcular el cabal filtrat en la
xarxa de flux dibuixada a l’espai
transformat farem servir aquesta
permeabilitat equivalent:
K e  K x K y
at total
Qtub  Ke  
bt ns
Sòl heterogeni (estratificat)
Continuïtat : Q1  Q2
h h
α1 Q1  AB 1q1  AB K1  B D
BD
Q1
h h
B Q2  CD 1q2  CD K 2  A C
K1 AC
D
A D'altra banda :
K2 α2 hA  hB 
C   hA  hC  hB  hD
Q2
hC  hD 
AB CD AB 1 CD 1
Q1  Q2  K1  K2 ;  ; 
BD AC BD tan 1 AC tan  2
K2
tan  2  tan 1
K1
K1 sorra K1 argila
K2 argila K2 sorra
K1 = K 2
K1 ? K 2

2  0 2 
2
h 
a1 Q  a1 K1  
b1  continuïtat en
b1  un tub de
Q h  corrent
Q  a2 K 2 
K1 b2 
Resulta :
a2
K2 a1 a2
K1  K 2
b2 b1 b2
Q
a1 a2 K1
Si 1  
b1 b2 K 2
Per tant cal canviar el tamany de les cel·les per poder treballar amb
el mètode gràfic
2.8
Piezòmetres
Introducció
• Un piezòmetre és un dispositiu per a mesurar la pressió
d’aigua en el terreny
• Piezòmetre ideal:
cambra (tub) de recollida
d’aigua – permet mesurar – mesura pressions positives
el nivell (sòl saturat) i negatives (sòl
no saturat) amb un marge
d’error acceptable
element porós
(continuïtat de l’aigua) – resposta ràpida al canvi de
les condicions ambientals
– estable durant molt de
temps
– ha de causar la mínima
interferència possible amb
el sòl
Introducció
• La pressió de l’aigua a l’interior de l’instrument
és diferent de la pressió al terreny – per tant hi
haurà un flux d’aigua cap al piezòmetre a fi de
retrobar l’equilibri hidràulic
• Per tal d’aconseguir aquest equilibri fa falta un
cert interval de temps – temps de retard – que
depèn essencialment de:
– permeabilitat del terreny
– forma del piezòmetre i material de què està fet
• El funcionament és semblant a un permeàmetre
de càrrega variable
Permeàmetre de càrrega variable
h
a a dh  q A dt ; qK
L
A
Q  q Q  K h 
L
dh h
a dh  K  A dt
L
dh A K
   dt
h h a L
A L t
A K 2 h A K
   t  ln 1    t2  t1 
h2
h ln h h
1
a L t1 h2 a L
a L ln  h1 h2 
K
A  t2  t1 
Piezòmetres
a En un piezòmetre tenim que
Q  |F |K E
H
|3 m m F
H = H0-y t = t+dt
dy m
t=t m
s
H0 s
y factor de forma – s’obté
d’assaigs + teoria
t = t0
a dy  Q dt  F K  H 0  y  dt

Q
dy F K
 dt
H0  y a
t
F K
 ln  H 0  y 
y
y 0
 t
a t0
Piezòmetres
t
F K
 ln  H 0  y 
y
a y 0
 t
a t0
H = H0-y H 0  y F K
dy
t = t+dt Resulta : ln   t0  t 
t=t H0 a
H0 H 0 a a
y Temps bàsic : T 
F K H 0 F K
és el temps que es tarda en omplir el
t = t0
volum total amb el cabal inicial
H t H
Q Si t0  0  ln    e t T
H0 T H0
y
t T   63%
y H0
 1  e t T
H0 y
t  2.3T   90%
H0
Factors de forma (1)
D impermeable impermeable
K
D
cavitat esfèrica cavitat semi-esfèrica

F = 2πD F = πD
K
imp. imp.
D D
K
fons pla sobre interfície fons pla en terreny homogeni
F = 2D F = 2.75D
Kv L L Kv K
imp. imp.
D D
K
sòl (Kv) en el fons de l’entubació sòl (Kv) en el fons de l’entubació
fons pla sobre interfície fons pla en terreny homogeni
2D 2.75D
F= F=
8 L K 11 L K
1+ 1+
π D Kv π D Kv
K
imp. imp.
L D L D
K
perforació continuada a partir de perforació continuada a partir de
la interfície la interfície – terreny uniforme
2πL 2πL
F= F=
 2L  2L  
2  L  L 
2
ln  + 1+   ln  + 1+   
 D  D    D  D  
impermeable impermeable
2R
L K
penetració total en l’estrat permeable
(R2 = radi d’influència)
2πL
F=
ln  R 2 R 
Tipus de piezòmetres
• Tub piezomètric
• Piezòmetre tipus Casagrande
• Piezòmetre hidràulic de circuit tancat
• Cèl·lules piezomètriques
– pneumàtiques
– de corda vibrant
– amb extensòmetres
Tub piezomètric (1)
tap de protecció
• El tub piezomètric (∅ = 25
a 50 mm) és apropiat per
morter mesurar el nivell freàtic en
terrenys de permeabilitat
elevada (K > 10-6 m/s)
tub • Es un tipus molt comú
material degut a la seva simplicitat
granular i baix cost
• Temps de retard elevat,
tram no apte per mesurar
perforat
variacions ràpides del
tap nivell
Tub piezomètric (2)
tap de protecció
• Cal tenir cura en terrenys
estratificats caracteritzats
per diferents altures
tub de material piezomètriques, per tal
plàstic granular que les lectures no perdin
el seu significat (aqüífers
segellat de connectats)
bentonita • El tram o element poròs
de lectura ha d’estar aïllat
de la resta dels aqüífers
element
poròs filtre de
amb un segellat de
sorra bentonita
Piezòmetre Casagrande
tub doble de PVC
(∅15 mm)
• Mesura de la pressió intersticial
Replè amb terra
del terreny
Segellat
• Consta d’un element poròs (L ≈
300 mm, ∅ ≈ 38 mm) connectat
Sorra neta amb la superfície per dos tubs
(anada i retorn)
Segellat
• El captador està rodejat de sorra
Drenatge (sorra
rentada ∅ 1-4 mm)
neta, i confinat per damunt i per
sota amb un tap de bentonita
Piezòmetre
Casagrande • L’aire que pugui haver-hi en el
circuit s’elimina immediatament a
(mesures en cm) través del tub d’anada
Piezòmetres
Tub obert i Casagrande

Piezòmetre hidràulic
• Consta d’un element porós connectat a una
estació de lectura remota per mitjà de dos tubs
flexibles (∅ ≈ 3 mm) pels quals circula aigua
sens aire. La pressió a la punta del piezòmetre
es mesura amb un transductor
• Avantatges:
– fiable en períodes llargs de temps
– possibilitat de fer lectures a distància
– es pot usar en terrenys parcialment saturats
• La instal·lació s’ha de fer amb cura per evitar
problemes de cavitació en el circuit
Cèl·lules piezomètriques
• Si la permeabilitat del terreny és baixa, o si es
desitja mantenir un temps de resposta
acceptable (de l’ordre d’hores), és necessari fer
servir cèl·lules piezomètriques que permeten
col·locar transductors de pressions directament
en el punt de mesura.
• Poden ser:
– pneumàtics
– de corda vibrant
– amb extensòmetres
Piezòmetre pneumàtic (1)
compressor
• A l’interior del captador hi ha
un diafragma que es deforma
indicador del flux d’aire degut a la pressió externa de
l’aigua en el terreny
• La pressió es pot determinar
aplicant sobre la cara
tubs de plàstic
contraria del diafragma una
pressió igual i contraria a
través d’un gas
• Lectura directa de la pressió
aire comprimit
diafragma que equilibra la membrana
aigua filtre
• Simple i estable
• Temps de retard petit
Piezòmetre pneumàtic (2)
Instal·lació típica i esquema

de funcionament d’un
piezòmetre pneumàtic
Piezòmetre de corda vibrant (1)
• Consisteix en un diafragma metàl·lic que es deforma degut a la

pressió externa. La mesura d’aquesta deformació es fa amb un
extensòmetre de corda vibrant, i es tramet a un indicador de
freqüència situat a la superfície mitjançant un cable elèctric
• Llarga vida útil i alta sensibilitat a les condicions ambientals
• A tenir en compte: possible corrosió dels elements metàl·lics, i dany
als cables elèctric degut a grans moviments del terreny
Piezòmetre de corda vibrant (2)
Piezòmetre amb extensòmetres
• Es mesura la deformació
del diafragma mitjançant
un extensòmetre elèctric
per variació de la
resistència
Piezòmetre multi-nivell
Piezòmetre multi-nivell
Aplicacions
murs
preses de
formigó
bombeig
preses de
terra
esquema típic
d’instal·lació
Temps de retard
• Hipòtesis bàsiques:
– K és constant, sòl isòtrop
– No hi ha pèrdues de càrrega en el piezòmetre
– El sòl és indeformable
• El factor de temps (temps bàsic, T = a/FK)
és un paràmetre fonamental:
– Si K és petita (argiles), T és alt
– El temps de retard, a la pràctica, pot variar
des de minuts, fins a dies o mesos
Temps de retard (igualació del 90%)
Tipus de sòl →
Sorra Llim Argila
Permeabilitat (cm/s) → 10-1 10-2 10-3 10-4 10-5 10-6 10-7 10-8 10-9 10-10
Entubació de ∅5 cm
6m 1h 10 h 4.2 d
Sòl en entubació: L = 3∅ = 15 cm
0.6 m 6 m 1h 10 h 4.2 d
Fons pla
1.5 m 15 m 2.5 h 25 h 10 d
Taladre extès: L = 3∅ = 15 cm
6m 1h 10 h 4.2 d 42 d
Taladre extès: L = 12∅ = 60 cm
Piezòmetre: 10 mm amb punta porosa,
3m 30 m 5h 50 h 21 d
L = 45 cm – ∅ = 38 mm
Piezòmetre: 10 mm amb punta porosa i
12 m 2h 20 h 8.3 d 83 d
filtre de sorra, L = 108 cm – ∅ = 15 mm
Manòmetre1 de mercuri 1.5 mm tub únic,
2m 20 m 3.3 h 33 h 14 d
punta porosa, L = 62 mm – ∅ = 32 mm
Manòmetre1 de mercuri 1.5 mm tub únic,
6m 1h 10 h 42 d
punta porosa, L = 45 cm – ∅ = 58 mm
1
Reduir a la meitat per a manòmetres de mercuri, tub en U (1.5 mm) o manòmetres Bourdon 12 cm || m: minuts, h: hores, d:
dies
Temps de retard
1 hora 10 hores 1 dia 10
dies 1 mes
a
lul rica t
homogènia
è l · t n ca ub
c mé t a t
argila
it d e
i e zo i r cu e tub m
p
c ac md 3 00
i
r
l
àu b 2,5 a mb
d
hi am t
n ca
a
it t de
sorra fina llimosa, llims

r c u a n
i
argila estratificada
r
c ac s ag
à uli Ca
r
hid r
o no
Ge
m m
= 50
tr ic∅
omè
z
pie
tub
sorra
(hores)
2.9
Filtres i preses de
terra
Filtres – Introducció
Presa de terra i escullera de Schofield, Utah, USA (1926)
• Es va trencar per erosió del material més fi a

través de l’escullera aigües avall
• Va servir per entendre el paper dels filtres entre
materials fins i més gruixuts
Presa de terra i escullera de
Nantahala, North Carolina,
USA (1942)
Presa de terra i escullera de Bear Creek, USA (1953)
Filtres
• Requisits fonamentals:
– Impedir l’erosió
– Tenir una permeabilitat suficientment alta
Partícules esfèriques:
Si Da  6.5 Db , la
partícula petita passarà
Filtres
Criteris basats en corbes
granulomètriques
85
sòl
% que passa
filtre
15
D85f D85s D15f D15s

Criteris basats en corbes
granulomètriques
• Son totalment empírics (Terzaghi)
• Treure prèviament les partícules de tamany > 2 cm
D15,filtre
• A efectes de l’erosió:  4a 5
D85,sòl
D15,filtre
• A efectes de la permeabilitat: 4a 5   20
2
[Com que K : D15 , assegurem que Kfiltre > 20-25 Ksòl ]
D15,sòl
D50,filtre
• Regla addicional (USCE):  25
D50,sòl
Filtres per a la protecció de
nuclis de preses de terra
Sherard and Dunnigan, 1989
Very high
Concentrate gradient
develops "Critical"
d leak
here after downstrea
flowing in
seal forms m
dam
on surface filter
impervious
core toward ab (Path Y) a
filter
b
Seal forms
when surface
Impervious dam (ab) plugs
core
Filter
face
Fuga concentrada a través d’una fissura oberta en el nucli

Assaig per a un “filtre sense erosió” (NEF)
Assaig per a sols del grup 1: argiles i llims fins
Condicions existents immediatament després de començar l’assaig

Condicions existents abans d’assolir l’estat d’equilibri
Condicions finals en un
assaig “positiu”
Condicions finals en un assaig “negatiu”
Argiles i llims fins (grup 1)
d85: sòl fi a
protegir
D15b: D15 crític

del filtre
Si:
D15,filtre ≤ D15b
⇒ correcte
D15,filtre > D15b
⇒ erosió
Llims i argiles amb sorra (grup 2)
D15b = 0.7 – 1.5 mm

Sorres amb llims i argiles (grup 3)
D15b per als sòls assajats
CONTING
UT DE D15b
TIPUS DE SÒL FINS
(% < A PARTIR D’ASSAIGS
#200)
D15b = 7d85 a 12d85 (≈
GRUP 1: ARGILES i LLIMS FINS 85–100
9d85)
GRUP 2: ARGILES i LLIMS D15b = 0.7 a 1.5 mm

40–80
SORRENCS
GRUP 3: SORRES AMB LLIMS i

ARGILES 0–15 D15b = 7d85 a 10d85
AMB POCS FINS
Intermedi entre
GRUP 4: SORRES AMB LLIMS i grup 2 i grup 3 en
15–40
ARGILES funció del contingut
de fins
Sòls dispersius
• Alguns sòls naturals de gra fi son altament
erosionables (dispersius)
• Solen tenir un percentatge alt de sals de sodi
dissoltes en l’aigua intersticial
• Les partícules d’argila d’aquests sòls passen
amb facilitat a l’aigua sense necessitat de que
aquesta es mogui amb certa velocitat
• Sòls fins d’aquest tipus solen trobar-se en
climes àrids
Sòls dispersius – identificació
• “Pinhole test”:
aigua
destil·lada
1 mm
• Si l’aigua s’embruta i el forat s’erosiona, es

tracta d’un sòl dispersiu
• Si l’aigua surt clara, es tracta d’un sòl no
dispersiu
• Contingut en sals:
erosionables
no erosionables
[recordar “capa
doble”:
0.5
1 K
d  
v  n0 
val Na+ = 1
val Ca++ = 2 ]
• L'addició de calç – Ca(OH)2 (del 2 al 4% en pes)
inhibeix la dispersibilitat
• Els contactes de masses (per exemple en nuclis
de preses) d’argila dispersiva amb zones on s’hi
mou aigua (per exemple els fonaments) han de
quedar protegits per gruixos d’argila tractada no
dispersiva
Preses homogènies
drenatge
de peu • Poden ser totalment
homogènies si H < 6-7 m
• Altures baixes o mitjanes
• Es convenient que tinguin
un sistema intern de
drenatge de
drenatge per:
xemeneia i – reduir la pressió d’aigua al
peu
talús aigües avall
(estabilitat)
– evitar escorrenties
incontrolades aigües avall
– evitar erosió remuntant
(tubificació)
Preses homogènies
Kh = Kv
Kh = 4Kv
Kh = 9Kv
L’anisotropia en la permeabilitat redueix l’eficàcia del drenatge de peu

Preses homogènies
• Els drenatges
de xemeneia
sempre son
eficaços
• En qualsevol
cas, sempre cal
assegurar que
el drenatge pot
evacuar tota
l’aigua filtrada
Preses homogènies
Anisotropia: construcció de la xarxa de corrent
a) Kfonament = Kpresa b) Kfonament = 30Kpresa

Preses homogènies
Vega Dam
Sherburne Lakes
Dam, Montana,
USA, 1916
Preses de nucli prim d’argila
• Convenient si els materials granulars son

més abundants que els materials fins
• Els materials granulars son més estables i
menys delicats de col·locar que els fins (que
necessiten compactar-se amb humitat
controlada)
• Pendents naturals de graves i escullera:
1 1 1
1.7 1.2 1
Grava arrodonida Grava angulosa Graves anguloses o

pedraplens compactats en
capes relativament primes
• El gruix del nucli impermeable està

determinat per:
– risc d’erosionabilitat a partir de fissures
(assentaments diferencials)
– filtració màxima acceptable
– problemes constructius
• Gruixos del nucli sancionats per la pràctica:
e ≈ 0.3 a 0.5 H → satisfactori
e e ≈ 0.15 a 0.2 H → satisfactori

H per a materials fins
e < 0.1 H → poc usat
• Dos dissenys:
m
nt en
m
t
e ys
en
es
nd pe
nd
e
pe
p nd
ys pe
nd
n en
e
es
t
en
m
m
t
cap aigües amunt central

Yale Dam, Washington, USA (1952)
Success Dam, California, USA (1960)

Gepatsch Dam, Austria (1963)

Preses de nucli ample d’argila
nucli
escullera
• Millora la seguretat
de cara a l’erosió
interna
• Hi ha un contacte
nucli escullera
més extens entre el
nucli i el fonament
(gradients petits en
general)
drenatge • Calen grans volums
de materials fins
Ice House Dam, California, USA
Presa de San Lorenzo, Perú

Presa Presidente Alemán, México

Saturació de l’escullera
A través de
l’estrat de
suport
Efecte del contrast de permeabilitat entre el nucli i el
talús aigües avall, i de l’anisotropia de la permeabilitat
talús aigües avall, i de l’anisotropia de la permeabilitat
Buidat ràpid de l’embassament
• Es la pitjor condició d’estabilitat que pot afectar al talús d’aigües amunt
• Pressions de porus teòriques en el talús d'aigües amunt d’una presa de terra
homogènia després d’un buidat ràpid (Terzaghi): (a) embassament plé; (b)
després del buidat)
pw>0
0
=
σ pw>0
• Influència de la permeabilitat de l’estrat inferior en les presions de porus
teòriques (Cedergren): (a) permeabilitat de l’estrat igual a la de la presa; (b)
permeabilitat de l’estrat 20 vegades més gran que la de la presa
• Solució: drenatge de xemeneia proper a la superfície del talús aigües amunt,
de manera que el flux després del buidat sigui principalment vertical
Preses de terra: aspectes del
projecte
• Etapes del disseny
– exploració (localització, materials disponibles)
– tanteig de diferents dissenys previs
– estimació de costos i seguretat dels dissenys
previs
– escollir una combinació raonable
projecte
• Disponibilitat de materials
– molta argila → presa homogènia o de nucli
central ample
– molta sorra / grava → nucli prim
– escullera abundant → grans talussos, presa
d’escullera amb pantalla impermeable
– materials diversos → presa zonificada
– materials erràtics (“todo uno”) → utilitzar en
zones “protegides” amb drenatges / filtres
projecte
• Fonaments: en principi es poden construir
sobre qualsevol terreny. Però cal tenir en
compte
– assentaments diferencials
– control de filtracions en terrenys permeables
– liqüefacció de sorres
– contacte presa / roca especialment si aquesta
està fracturada
projecte
• Clima
– si plou molt és més difícil la compactació
– si hi ha gelades, les argiles no es poden
compactar (però sí es poden estendre graves
o escullera)
– en regions àrides es controla millor la humitat
de compactació
projecte
• Forma de la vall
– en valls estretes és més difícil treballar; en
aquest cas les preses d’escullera tenen un
bon comportament
– atenció amb els assentaments diferencials
seccions crítiques
2.10
Flux en sòl no saturat

Introducció
• Origen:
– sòls naturals, per
damunt del nivell
freàtic, climes àrids, ...
– sòls “artificials” 
compactats
• Aire en els porus més
meniscs grans
• Aigua en els porus
tensió superficial més petits
Tensió superficial
• La tensió superficial apareix quan hi ha
una interfase (superfície de contacte)
entre dues substàncies diferents.
• Aquesta superfície (menisc) actua com
una membrana:
σ: tensió superficial
σ
[σ] = F/L
Tensió superficial
• Per al contacte aigua/aire:
– σ ≈ 0.0742 N/m a 20ºC
– σ ≈ 0.0675 N/m a 60ºC
• σ depèn de la temperatura, la pressió de
l’aire, etc.
• La tensió superficial representa la
quantitat de treball que cal subministrar al
sistema per ampliar en una unitat la
superfície de interfase
Tensió superficial
• La forma del menisc depèn dels materials
que el formen:
θ>90º
θ<90º θ1 θ2
el líquid mulla el líquid no mulla sobre un pla inclinat
• i també de la història (direcció del flux):
l’aigua l’aigua
baixa puja
Tensió superficial
• Com que hi ha una membrana, hi haurà
discontinuïtat de pressions:
σ
paire
paigua
• Definim pressió capil·lar (també anomenada

succió) com:
pc = paire – paigua (> 0 en general)
Tensió superficial
• Per equilibri (o minimitzant l’energia) s’arriba a:
 1 1  2 2
pc  pa  pw        
on R 
 R1 R2  R 1 1

R1 R2
• on R1 i R2 son els radis de curvatura del menisc

Tensió superficial
• Per a un tub capil·lar:
σ R
r 2
R  pc  cos 
cos  r
menisc ≈
θ
r circular
• La pressió capil·lar depèn de:

– θ : depèn de si l’aigua “puja” o
“baixa”  història, flux
– σ : propi de la interfase aigua/aire
– r : tamany del capil·lar
Ascensió capil·lar
• En submergir un tub
capil·lar dins d’un
recipient amb aigua, el
nivell d’aigua puja dins
pw ?
del capil·lar (hc)
hc • Si suposem que el pes de
la columna d’aigua dins
pw = 0
del capil·lar esta aguantat
per la tensió superficial,
tenim:
2 cos  altura
1 co s
4243   2  r   r 2
hc  w  hc  d’ascensió
força resultant
1 4 2 43  w r capil·lar
pes de la columna
de la tensió d'aigua dins del
superficial capil·lar
• Un cop assolida l’altura
hc, l’aigua està en
equilibri: l’altura
pw ? piezomètrica és constant!
• En realitat, la pressió
hc d’aigua dins el tub
capil·lar és negativa
pw = 0
L’aigua per damunt el N.F.
el sòl actua com si hi
hagués tubs capil·lars,
encara que irregulars
z
NF pw = 0
• Per damunt del nivell freàtic apareix una pressió

pc (pressió capil·lar ≡ succió) y una altura
d’ascensió capil·lar
– pc  pressió capil·lar
– s  succió
• Recordem que per a un tub capil·lar
2
pc  cos 
r
• En el sòl,
– σ no varia molt
– θ depèn del moviment de l’aigua (puja/baixa)
– r depèn del tipus de sòl, de la quantitat
d’aigua que hi ha i de la història
• En general, al disminuir el grau de
saturació (Sr) els radis dels meniscs són
menors:
r
r
• Per a un sòl donat, pc = f(Sr); o també, pc = f(w)
• Aquestes relacions s’obtenen experimentalment:
pc = pa – pw
assecant el sòl
p.e., si en un sòl
inicialment saturat el
nivell freàtic va baixant
histèresis
mullant el sòl
CORBA DE
p.e., si un sòl inicialment RETENCIÓ
sec es va mullant
Sr
100%
• L’efecte de histèresis és degut al terme
“cos θ” i a la geometria:
– per a una mateixa succió s, el grau de
saturació, Sr, és més gran quan el sòl es va
assecant:
l’aigua queda retinguda
aquí si el sòl està
direcció del
inicialment saturat i es
va assecant flux
direcció del
flux l’aigua arriba fins a
aquest nivell si el sòl
està inicialment sec i es
va mullant
• En el sòl la forma i el tamany dels tubs
capil·lars és irregular  granulometria
• Si els porus són petits i els radis dels
meniscs són petits, es produeixen
succions elevades
• Si les succions són altes, hi ha unes
forces addicionals entre partícules de sòl
que donen una resistència aparent més
gran al sòl
sòl sec: no hi
ha succió
forces
degudes a la
succió
en groc, forces
d'origen mecànic
sòl saturat: no
hi ha succió
resultant de les forces de succió: increment

de la força de contacte entre partícules i
augment aparent de la resistència
• En sòls no saturats, els meniscs
produeixen un augment de les tensions
efectives i per tant un augment aparent de
la resistència
     pw 
 2
pc  pa  pw        pc pc  
R
si pa  0  pc   pw 
• si Sr disminueix, disminueix el radi R* i per tant

augmenta la succió pc i la tensió efectiva σ'
• Exemples:
– sorra de platja: al costat de la línia d’aigua, la sorra
és més dura que lluny de l’aigua (sorra seca) o que
sota l’aigua (sorra saturada)  és amb aquesta sorra
parcialment saturada que es poden fer castells!!
– en sorres parcialment saturades es

poden aconseguir talussos gairebé
verticals – però si es mullen o
s’assequen, els talussos es
destrueixen
z
B en aquesta zona la pressió d’aigua
NF és negativa: pw = -pc < 0
A
pw p
  z  pc  pa  pw    z  c
pw w w
• l’aigua es mou dels punts amb més energia (φ) al punts amb
menys energia
• si hi ha equilibri, s’haurà de complir que φA = φB :
Punt A: pc  pa  pw  0 ; z  0   A  0 
 pcB
pcB   A   B  zB 
Punt B:  B  z B   w
w 
• per tant, en equilibri a cada altura li correspon una succió:

z = f(pc)
• Com que pc = pc(Sr)  z = f(Sr)
zB
Sr
SrB 100%
• A la pràctica aquestes corbes son del
tipus:
l’altura d’ascensió capil·lar
z queda molt ben definida si el
tamany dels porus és
uniforme
zona “saturada”
per damunt del hc : altura d’ascensió capil·lar
nivell freàtic Sr
100%
• hc depèn del sòl:
Tipus de sòl hc
gruixuda 2 a 5 cm
Sorra mitjana 15 a 30 cm
fina 40 a 70 cm
Llim 70 a 150 cm
Argila >4m
C
• hi ha correlacions: hc  C  0.1cm2 a 0.5 cm2
14 2 43 14 2 43
D10 e mal graduat ben graduat
• Les corbes pc ↔ Sr i z ↔ Sr són equivalents (suposada
la continuïtat de l’aigua – no val per gotes “soltes”)
• Igual que passava amb la corba de retenció (pc ↔ Sr), la
corba z ↔ Sr depèn de la història:
z z
queda sòl sec queda una mica
d’aigua
Sr Sr
100% 100%
sòl inicialment sec, amb el nivell sòl inicialment saturat, amb el nivell
freàtic pujant (“mullem”) freàtic baixant (“assequem”)
Succió
pc
• Definim potencial capil·lar com
w
– es mesura en unitats de longitud; en sòls fins

pot ser molt alt
• Sovint es fa servir la unitat de mesura pF:
pc
pF  log

{w
en cm
pc
pF  5   105 cm  1000 m  pc  10 MPa
w
freqüent en climes mediterranis
Mesura de la succió
aire a pressió
pa = patm pa > patm

mostra de sòl mostra de sòl
pedra porosa pedra porosa
saturada d’alt valor
d’entrada d’aire
(ha d’impedir que
pw negativa passi l’aire)
buit buit
• No es poden aplicar buits • pa gran
elevats, més grans de 1 atm, • pc = pa – pw
perquè entraria aire a la
mostra • es pot arribar fins a pF ≈ 7
• pc < 1 atm = 1 MPa ≈ 1000 cm
 1 < pF < 3
Flux d’aigua en sòl no saturat
• Recordem l'equació de continuïtat:
 r
  w n      wq   0
t
• Per a sòls no saturats, hem d’escriure:
 r
  w nSr      wq   0
t
• on nSr = Vw/VT = c, θ, … és el contingut volumètric

d’humitat
• Casos particulars:
– si l’aigua és incompressible, ρw = constant:
  nS r  r
  q  0
t
– si el sòl és indeformable, n = constant:

S r r
n   q  0
t
• Ens cal ara una equació equivalent a la llei
de Darcy. Podem fer servir la mateixa llei
però tenint en compte que K = K(Sr)
K
• Aleshores: Ksat
uuur
q   K ( S r ) 
Sr
Ksec
0 1
• Per tant:
Sr uuur
n     K ( S r )    0
t
• Ens ha de quedar tot en funció de l’altura
piezomètrica, φ :
Sr  Sr  pc  

pc   Sr  Sr  z   
  z   pc   w  z    
w 
Sr  z    uuur
n
t
 
    K  S r  z       0
Es tracta d’una ED no lineal, difícil de resoldre  mètodes numèrics

Tensions efectives en sòl no saturat
• En sòls no saturats no es compleix el

principi de tensions efectives de Terzaghi
• Considerem el cas d’un estrat parcialment
saturat, en el qual es produeix un
aixecament del nivell freàtic
• Una anàlisi de l’evolució de les tensions
efectives mostra que, d’acord amb el
principi de Terzaghi, el sòl s’infla (i.e., la
superfície es mou cap amunt):
aixecament del nivell freàtic
h1
h0
h
A γ A γ
 A0   sat h  1A   sat h
 A0   A0  pw  A1   1A  pw
  sat h   h  h0   w   sat h   h  h1   w
{ 1 4 2 43 { 14 2 43
 A0 pw  A0 pw
   sat   w  h  h0  w    h  h0  w    sat   w  h  h1  w    h  h1  w
 A   A1   A0   w  h1  h0   0  inflament

• Tanmateix, en realitat, quan això passa

(p.e. després de períodes de pluja
intensa), s’observa que el sòl col·lapsa
(i.e., la superfície del terreny es mou cap
avall)
• Això passa perquè en saturar-se el sòl
perd les forces addicionals de succió que li
donaven una resistència aparent més
gran, ocasionant el col·lapse
Exemples: fronts de saturació
z infiltració d’aigua de pluja
pc
suposem que en el front de
saturació la succió és
constant:
A
front de saturació (saturat)
y
B hc·γw
sec
front que Sr
avança
100%
pwA pc
A  zA  0 y
w  A  B w  p 
Darcy: q   K Sr 1  K K  K  1 c 
pwB p y y  y  w 
B  zB   y  c
w w
q dy dy K  p 
Velocitat de l'aigua: v      1 c  K , n, pc ,  w  constants
n dt dt n  y  w 
ED que dona y(t)

Exemples: fronts de saturació
ascens per capil·laritat del front de saturació
pc
front que suposem que en el front de
z avança sec saturació la succió és
constant:
B
NF
front de saturació (saturat)
A hc·γw
saturat Sr
100%
pwA pc
A  zA  0 z 
w  A  B w  pc 
Darcy: q   K Sr 1  K K K  1
B  zB 
pwB p
 z c
z z  z  w 
w w
q dz dz K  pc 
Velocitat de l'aigua: v       1 K , n, pc ,  w  constants
n dt dt n  z  w 
ED que dona z(t)

Meca Suelos Tema 2

Загружено:

Сведения о документе

Авторское право

Доступные форматы

Поделиться этим документом

Поделиться или встроить документ

Параметры публикации

Этот документ был вам полезен?

Это неприемлемый материал?

Авторское право:

Доступные форматы

Meca Suelos Tema 2

Загружено:

Авторское право:

Доступные форматы

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports

Mecànica del Sòl

sòl saturat esquelet sòlid aigua

compressions són traccions són

σ : tensions totals aplicades externament

pw : pressió d’aigua, que actua sobre una

• En forma tensorial, σ'ij = σij – pwδij

 A   A1   A0   w h  0  hi ha deformació

• L’altura z té un origen arbitrari (però sempre ha

► El pes específic varia amb la profunditat, però és constant per trams – la

• Si l’estrat és homogeni (γnat és

8 170 60 110 77 137

12 246 100 146 87.6 187.6

• Aquest balanç ha de ser igual a la variació en el

Equació del moviment:

Tipus de sòl Permeabilitat K

• Permeàmetre de càrrega fixa

Equació diferencial del

• Finalment, si el sòl és isòtrop, Kx = Ky = Kz = K, constant:

equació del flux en un sòl homogeni i isòtrop

 condicions sobre cabal especificat impliquen

• on A(x,y,z), B(x,y,z) i λ(x,y,z) són funcions

• Tenim cinc incògnites:

I = 0  Aigua en equilibri, sense flux:  z     H  z 

• Habitualment, el pes específic submergit

I > Icrit, i no passa I = 0  Aigua en equilibri, sense flux:

Mètodes per resoldre

• Per resoldre-la, tenim diversos mètodes:

• Encara que h ≈ h(x), no podem aplicar directament

QCB En el triangle ABC : Q  QAC  QCB

Els llocs on es pot

• que és l’equació de Laplace en l’espai (xt,yt)

• Fem el canvi de variable

a dy  Q dt  F K  H 0  y  dt

cavitat esfèrica cavitat semi-esfèrica

Tub obert i Casagrande

Instal·lació típica i esquema

• Consisteix en un diafragma metàl·lic que es deforma degut a la

sorra fina llimosa, llims

• Es va trencar per erosió del material més fi a

D85f D85s D15f D15s

Fuga concentrada a través d’una fissura oberta en el nucli

Condicions existents immediatament després de començar l’assaig

D15b: D15 crític

D15b = 0.7 – 1.5 mm

GRUP 2: ARGILES i LLIMS D15b = 0.7 a 1.5 mm

GRUP 3: SORRES AMB LLIMS i

• Si l’aigua s’embruta i el forat s’erosiona, es

L’anisotropia en la permeabilitat redueix l’eficàcia del drenatge de peu

a) Kfonament = Kpresa b) Kfonament = 30Kpresa

• Convenient si els materials granulars son

Grava arrodonida Grava angulosa Graves anguloses o

• El gruix del nucli impermeable està

e e ≈ 0.15 a 0.2 H → satisfactori

cap aigües amunt central

Yale Dam, Washington, USA (1952)

Success Dam, California, USA (1960)

Gepatsch Dam, Austria (1963)

Ice House Dam, California, USA

Presa de San Lorenzo, Perú

Presa Presidente Alemán, México

Flux en sòl no saturat

el líquid mulla el líquid no mulla sobre un pla inclinat