UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports

Mecànica del Sòl

Tema 7
Anàlisi en
trencament
 Tema 7: Índex
• Introducció
– Exemples de trencament en casos reals
– Mètodes d’anàlisi
• El mètode de Rankine
• Teoremes del col·lapse plàstic
• Aplicació geotècnica del teorema de la cota
superior
• Aplicació geotècnica del teorema de la cota
inferior
• Mètodes d’equilibri límit: conceptes bàsics
• Mètodes generals d’equilibri límit en talussos
 7.1

Introducció:
exemples i mètodes
d’anàlisi
 Exemples de trencament en
casos reals
• Fins ara:
– hem estudiat les relacions σ – ε per un sòl i
hem vist les condicions de trencament /
fluència
– tot això, referit a “un punt” (assaig triaxial, etc.)
• Però, ¿com es trenca el sòl en un problema
de contorn?
 Exemples
Sitges de Transcona
Sitges de Transcona
Sitges de Transcona
Sitges de Transcona
Pont de Bar
Pont de Bar
Laboratori – càrrega centrada
Laboratori – càrrega excèntrica
Túnel – trencament de front
Túnel – trencament de la volta
 Exemples de trencament en
casos reals
Trencament per col·lapse
de volta

Trencament de la Trencament de la volta

destrossa en l’avanç

Per falta de recobriment sota el NF

Trencament total del front Trencament parcial del

Per falta de recobriment
front

Diverses formes de trencament per col·lapse del front

Col·lapses de
front, Munich
 Exemples de trencament en
casos reals

Col·lapse de front típic, Alemanya Col·lapse de túnel, autovia del

Nord-oest
Exemples de trencament en
casos reals
Trencament d’un talús, autovies
de Galícia
 Exemples de trencament en
casos reals
Metro de Munich

São Paulo

Atenes

Shangai
Exemples de trencament en
casos reals

?
 Mètodes d’anàlisi
• Davant d’un problema de contorn
– si el trencament és a curt termini, treballem
en tensions totals, la resistència és Cu i
evitem calcular pw
– si el trencament és a llarg termini, treballem
en tensions efectives, calculem pw
(hidrostàtica, xarxa de corrent, ...) i la
resistència la controlem per c′, φ′
 Mètodes d’anàlisi
• Un cop decidit com treballem, cal plantejar
les equacions següents:
• Equacions d’equilibri
• Equacions de compatibilitat
• Llei constitutiva del material
• Condicions de contorn
 Mètodes d’anàlisi
• Equacions d’equilibri (en 2D per simplificar)

z x

 x
x  dx
x  x
 xz
 xz Equilibri en la direcció z :
 xz  dx
x
  z    xz 
 dz dx   dx dz   dz
 z  z   x 
z z  dz
z
 Mètodes d’anàlisi
  z  xz
 z  x  
• Si treballem en totals: 
  x   zx  0
 x z

  z  xz u
 z  x    z
• Si treballem en efectives: 
  x   zx   u
 x z x
 Mètodes d’anàlisi
• Per exemple, si l’aigua està en repòs i no hi ha
flux, treballant en efectives:
u u
 w 0
z x

• i per tant:   z  xz
 z      w
x

  x   zx  0
 x z
 Mètodes d’anàlisi
a) Equacions de compatibilitat

y  x     h
x
δv

 z     v 
z
δh 1  
x
 xz      v     h     xz  2 xz 
2  x z 

Derivant un altre cop:

 2 x 3   h   2 z 3   v 
 
z 2
xz 2 x 2
zx 2

 2 xz 3   v  3   h 
 
xz zx 2
xz 2
 Mètodes d’anàlisi
• D’aquestes tres expressions obtenim:

  x   z   xz
2 2 2
 2  0
z 2
x xz

• Condició entre les deformacions normals i les de tall per

tal que la deformació sigui possible
• Val igual en totals (no drenat) que en efectives (drenat)
 Mètodes d’anàlisi
a) Llei constitutiva del material
• En general serà una llei no lineal i per tant la
definim de forma incremental:
dσ  D : dε
Treballant en efectives Treballant en totals
 d x   d x   d x   d x 
 d    D  d    d   D  d  
 z  z   z  z 

 d xz   d  xz   d xz   d  xz 
i arribem a trencament segons i arribem a trencament segons
c,   Cu
 Mètodes d’anàlisi
• En tensions totals solem treballar quan hi ha
condicions no drenades. En aquest cas, a la
llei constitutiva (en totals) hi ha dues equacions
dependents.

• Però tenim una equació addicional:

 vol  0  d  x  d  z  0
 Mètodes d’anàlisi
a) Condicions de contorn
– Vindran definides per a cada problema en
termes de tensions i/o deformacions
– Exemple:
 z coneguda

z  0
 Mètodes d’anàlisi
• Les equacions (a), (b) i (c) representen 6
EDP amb 6 funcions incògnita:
– σx, σz, τxz, εx, εz, εxz

• Resoldre (a)+(b)+(c)+(d) és complicat:

– si el sòl és elàstic, (c) és lineal i en aquest cas
hi ha solucions tabulades ( elasticitat)
– però si (c) és, per exemple, Cam-clay,
aleshores no hi ha solució analítica i cal
recórrer a mètodes numèrics
 Mètodes d’anàlisi
• Mètode dels Elements Finits (MEF):
– es fan servir (a)+(b)+(c)+(d)
– és una aproximació numèrica
– el mètode és exacte, excepte pels errors
numèrics que hi pugui haver
 Mètodes d’anàlisi
• Mètode dels Elements Finits (MEF):
– es fan servir (a)+(b)+(c)+(d)
– és una aproximació numèrica
– el mètode és exacte, excepte pels errors
numèrics que hi pugui haver

• tots els altres mètodes disponibles només fan servir

alguna de les quatre condicions (a), (b), (c), (d) i per
tant són d’entrada aproximacions en general, tot i que
a vegades es poden aconseguir solucions “exactes”
 Mètodes d’anàlisi
1. Mètode de les característiques
– suposa que en una zona el sòl està
totalment plastificat
– implica plasticitat perfecta
– en tots els punts es compleix el criteri de
trencament (Mohr-Coulomb)
– s’imposen (a)+(c)+(d) a la zona de
trencament, que cal suposar a priori
 Mètodes d’anàlisi
1. Mètode de les característiques
– aquest mètode es fa servir per a resoldre
equacions diferencials EDP hiperbòliques

– en tots aquests punts s’imposen (a)+(c); tots

els punts compleixen Mohr-Coulomb i es
respecten les condicions de contorn (d)
 Mètodes d’anàlisi
1. Mètode de les característiques
– Sokoloski (1960) va resoldre molts casos
amb aquest mètode
– Desavantatges:
 només dóna les càrregues de trencament, no
dóna deformacions: (c) és Mohr-Coulomb, en
tensions
 és complicat de resoldre en 3D: només hi ha
solucions en 2D
 no és exacte
 Mètodes d’anàlisi
1. Teoremes del col·lapse plàstic
(anàlisis límit)
Es fan servir dos teoremes:
– Teorema de la cota superior
• (b) compatibilitat  desplaçaments i deformacions,
sentit cinemàtic
• (c) plasticitat perfecta  només en algunes línies
• (d) condicions de contorn
 Mètodes d’anàlisi
1. Teoremes del col·lapse plàstic
(anàlisis límit)
Es fan servir dos teoremes:
– Teorema de la cota inferior
• (a) equilibri en tot el domini  càrregues + tensions
• (c) plasticitat perfecta  pot imposar-se només en
algunes zones
• (d) condicions de contorn
 Mètodes d’anàlisi
• Teoremes del col·lapse plàstic
(anàlisis límit)
• Cota superior ≥ Valor real ≥ Cota inferior
• En general, el mètode no es exacte
• No dóna informació de les deformacions
 Mètodes d’anàlisi
1. Mètode de l’equilibri límit
– En una línia/superfície de lliscament s’imposa:
 Equilibri en aquesta línia  (a)
• equilibri, a vegades parcial, com a cos rígid
 Plasticitat perfecta en aquesta línia  (c)
 Condicions de contorn  (d)
– En general no és exacte
– No dóna informació de les deformacions
– Molt usat en estabilitat de talussos
 Mètodes d’anàlisi
1. Mètodes particulars
– Per a problemes i geometries concretes, hi
ha solucions no exactes
– Per exemple, en la teoria de murs tenim el
mètode de Rankine
 En aquest mètode es suposa que tots els punts
del sòl estan en condicions de trencament (Mohr-
Coulomb)  (c)
 No dóna informació sobre deformacions
 7.2

El mètode de Rankine
 Mètode de Rankine
• Rankine, William John Macquorn
(Glasgow, 1820-1872)
• Un sòl es diu que està en “estat de
Rankine” quan està en condicions de
trencament en tots els seus punts
• Dos estats de Rankine:
– actiu (drenat / no drenat)
– passiu (drenat / no drenat)
 Estat Actiu de Rankine
• Condicions drenades 
 z treballem en tensions
 x efectives
• ESTAT ACTIU:
 Disminuïm σ′x fins arribar
a trencament
• El trencament es
 produeix quan el cercle
 x  z de Mohr és tangent a les
rectes de Mohr-Coulomb
 Estat Actiu de Rankine
• Quan s’arriba a condicions de trencament:
1  sin   cos  
 x   z  2c
2
114 
sin43 2
114 
sin43
 3  1        
tan 2    K a tan    K a
 4 2  4 2

 x   z K a  2c K a
 Estat Actiu de Rankine


  

4 2

 
2
pol 
 x (  3 )    z (  1)

4 2

Direcció dels plans de

trencament (plans on es compleix
la condició de Mohr-Coulomb)
 Estat Actiu de Rankine
• Si el nivell freàtic és a la superfície:
 z   z   x   zK a  2c K a

• Aquest resultat és aplicable a l’estudi de

murs:
zT
2c
 x  0  zT 
  Ka

zona traccionada
el mur cedeix

tensions efectives horitzontals sobre el mur

 Estat Actiu de Rankine
• Sobre el mur hi actuen unes tensions
totals:

tensions efectives pressió d’aigua

horitzontals sobre el mur sobre el mur
 Estat Actiu de Rankine
• En condicions no drenades, treballem en
totals i el criteri de trencament és τ = Cu:
 x   z  2Cu
• (dóna directament les empentes sobre el mur en tensions totals)

zT
2Cu
 x  0  zT 

(suposant σz = γz)
zona traccionada
el mur cedeix

tensions totals horitzontals sobre el mur

 Estat Actiu de Rankine
• Atenció: hem suposat que les tensions
principals són les horitzontals i les
verticals
• Això implica que en el contacte mur–
terreny τ = 0  no hi ha fricció entre el
terreny i el mur
• Aquesta és una hipòtesis conservadora
 Estat Passiu de Rankine
• Condicions drenades 
 z treballem en tensions
 x efectives
• ESTAT PASSIU:
 Augmentem σ′x fins
arribar a trencament
• El trencament es
 produeix quan el cercle
 x  z de Mohr és tangent a les
rectes de Mohr-Coulomb
 Estat Passiu de Rankine
• Quan s’arriba a condicions de trencament:
1  sin   cos  
 x   z  2c
1142 sin43  114 2sin43
 1   2        
3 tan    K p tan    K p
 4 2  4 2

 x   z K p  2c K p
Estat Passiu de Rankine



 

4 2


 
2 pol  
 z (  3 )    x (  1)

4 2

Direcció dels plans de

trencament (plans on es compleix
la condició de Mohr-Coulomb)
 Estat Passiu de Rankine
• Si el nivell freàtic és a la superfície:
 z   z   x   zK p  2c K p

• En el cas del mur:

2c K p

⊕
el mur empeny

tensions efectives horitzontals pressió d’aigua

sobre el mur sobre el mur
 Estat Passiu de Rankine
• En condicions no drenades, treballem en
totals i el criteri de trencament és τ = Cu:
 x   z  2Cu
• (dóna directament les empentes sobre el mur en tensions totals)
 Mètode de Rankine
• Hi ha solució també per altres casos, p.e.
càrrega en superfície:
q
 z   z  q (NF a la superfície)
 z z   z  q (sòl sec)
 x
Per exemple, en estat actiu :
 x    z  q  K a  2c K a

2c q redueix la profunditat de les

Si  x  0  zT  
  Ka   esquerdes
 7.3

Teoremes del
col·lapse plàstic
Teoremes del col·lapse plàstic
• Mètodes aproximats per a calcular la
càrrega de col·lapse
• No s’imposen totes les condicions (a), (b),
(c) i (d): alguna no es compleix
• Hipòtesis bàsica: el material es comporta
d’acord amb una llei de plasticitat perfecta
i associada:  superfície de fluència
≡ criteri de trencament


Teoremes del col·lapse plàstic
• En arribar a trencament, el vector dεp és
perpendicular al criteri de
trencament, però la superfície de
fluència no es moup p
2 d 2 dε
superfície de fluència
d 1 p fixa ≡ criteri de
A trencament

1
Teoremes del col·lapse plàstic
• A partir del punt A, les tensions ja no
augmenten  les deformacions
elàstiques són nul·les
• Només hi ha deformacions plàstiques
(tota la deformació és plàstica)
• Es pot demostrar també que per materials
plàstic-perfectes la superfície de fluència
és convexa
 Teorema de la cota superior
• Suposem que sobre un cos hi actuen varies forces
exteriors (pes propi, altres forces) i que en aquest
cos hi tenim definit un mecanisme de col·lapse (que
no te per què ser el verdader)
• Si es produeixen uns desplaçaments i
deformacions en el cos, compatibles amb
aquest mecanisme, i es compleix que el
treball de les forces exteriors coincideix amb
el treball de dissipació intern,
⇒ el col·lapse s’ha de produir, i les forces que
el provoquen són una cota superior de la
càrrega real de col·lapse
 Teorema de la cota inferior
• Suposem que sobre un cos hi actuen varies forces
exteriors (pes propi, altres forces) i que en aquest
cos hi tenim definida una distribució de tensions en
equilibri amb les forces externes
• Si aquest sistema de tensions es tal que no es
supera el criteri de resistència en cap punt,
⇒ el col·lapse no es pot produir, i les forces
que actuen són una cota inferior de la
càrrega real de col·lapse
 Enunciats alternatius
• Teorema de la cota superior
– El factor multiplicador d’un cert conjunt de càrregues que
produeixen col·lapse és el menor de tots els multiplicadors
cinemàticament admissibles
– De tots els possibles mecanismes de trencament
cinemàticament admissibles, el real és el que dóna el
valor menor de la càrrega de col·lapse
– Compatibilitat
• Teorema de la cota inferior
– El factor multiplicador d’un cert conjunt de càrregues que
produeixen col·lapse és el major de tots els multiplicadors
estàticament admissibles
– De tots els possibles mecanismes de trencament
estàticament admissibles, el real és el que dóna el valor
major de la càrrega de col·lapse
– Equilibri
Teoremes del col·lapse plàstic
• Teorema de la cota superior:
– (b)+(c)+(d)  hi ha compatibilitat, però no
equilibri ⇒ mètode aproximat
• Teorema de la cota inferior
– (a)+(c)+(d)  hi ha equilibri, però no
compatibilitat ⇒ mètode aproximat
• FTCI ≤ FCOL·LAPSE ≤ FTCS
– només quan FTCI = FTCS obtenim una solució
“exacta” amb les hipòtesis fetes
 Exemple
• Aplicació dels teoremes del col·lapse
plàstic a una estructura senzilla: biga
biempotrada de secció rectangular (b×d)
amb càrrega puntual W en el punt mig
W

L
 Exemple
• Si treballem amb moment M i curvatura θ
M
B
Mp 1
Punt A : M y   ybd 2
 y  y
6
A  y  y
My 1
Punt B : M p   y bd 2
4

la secció està totalment

plastificada  ròtula
θ
tota la secció plàstica (B)
en règim elàstic 
la secció està y
la secció comença parcialment plastificada elasto-plasticitat
perfecta
a plastificar (A) 
 Exemple
• Per a la biga biempotrada, la llei de
moments flectors és (fent servir les
hipòtesis de la resistència de materials):
1 1
 WL  WL
8 W 8

1
WL
8
L
 Exemple
• Aplicant el Teorema de la Cota Inferior:
equilibri, i no es supera en cap
1 1
WL   ybd 2 punt el criteri de trencament (A)
8 6

4  ybd 4  ybd
2 2

W  Wcol·lapse 
3 L 3 L
cota inferior
 Exemple
• Aplicant el Teorema de la Cota Superior –
mecanisme de col·lapse amb tres ròtules:
W
L/2 L/2

 
Mp  Mp
2
Mp
Treball de les forces externes = treball dissipat a les ròtules:

W ·  M p ·  M p ·2  M p ·  4M p
 Exemple
L
• En el cas de petites deformacions:   
2
• Per tant:
L  bd 2
2 bd 2

W  4 y
 W  y

{2 1 243 L
 Mp

2 ybd 2
Wcol·lapse 
L
cota superior
 Exemple
• Finalment:


4 y b d 2
 b d 2

 Wcol·lapse  2 y

3 L L
Criteri de trencament en sòls
• Suposem plasticitat perfecta i associada
• Condicions drenades:
superfície de fluència fixa ≡
 εp criteri de trencament:
 tall
p  
 p
tall
  c    tan  
 p
vol

+ plasticitat associada:

c
  vol
p
 p  tan  
 vol
p
 tall
Criteri de trencament en sòls
• Condicions no drenades:
 superfície de fluència fixa ≡
ε p
criteri de trencament:
 tall
p

  Cu

Cu + plasticitat associada:

  vol
p
0
 vol
p

Adoptem aquesta representació donat que es treballa en trencament

sobre discontinuïtats (planes, corbes, etc.) on l’estat tensional {τ,σ} i
de deformacions {tall, volum} té sentit
 7.4

Aplicació geotècnica
del teorema de la cota
superior
 Mecanismes de col·lapse
• El procés de deformació pot ser
continu discontinu

• Prop de trencament sol predominar el

mode discontinu  les deformacions es
concentren en unes línies (generalització
de les ròtules estructurals)
• Es forma un mecanisme de col·lapse que
ha de ser cinemàticament admissible
 Mecanismes de col·lapse
rígid – es mou segons δw
A′′ w
B′′
n
A′ m
B′
y
línia de lliscament A B
costat rígid i fix

w
n Deformació de tall:
 m
m  
y
y 
Deformació volumètrica (dilatància):
n
 vol  
y
 Mecanismes de col·lapse
 n  y  vol  vol
• Per tant: tan   
m  y  
• ψ és l’angle de dilatància
• El lliscament es produeix segons una direcció que forma
un angle ψ amb la superfície de lliscament
• Però, com que treballem amb plasticitat perfecta i
associada, hem vist que:
– en condicions drenades:
 vol
p
 vol

tan    p    tan    
 tall  tall
– en condicions no drenades:
 vol
p
 0   vol  0   0
 Mecanismes de col·lapse
• Per tant els lliscaments es produeixen amb els següents
moviments:

w
w
  
 0

condicions drenades condicions no drenades

 Corbes admissibles
• Les línies de lliscament poden ser rectes
w


• o corbes:  La coordenada r descriu la superfície de

O
trencament (línia de lliscament)
 δw representa una rotació de radi “r”
r
respecte del centre (punt “O”) però:
 en condicions drenades la línia de
A δw lliscament forma un angle ψ = φ′ amb δw
C
B
 en condicions no drenades la línia de
ψ lliscament forma un angle ψ = 0 amb δw
línia de lliscament
 Corbes admissibles
• Condicions drenades:
O
AC  rd BC  dr
r dθ BC dr dr
tan       tan  d
AC=rdθ r+dr
AC rd r
A δw
C

φ′
B BC=dr
integrant : ln r   tan    C
línia de lliscament

per tant : r  r0 exp   tan   

ESPIRAL LOGARÍTMICA
 Corbes admissibles
• Condicions no drenades:
– en aquest cas, ψ = 0 i per tant,

r  r0 exp   tan 
  0  r  r0
CERCLE

• En resum, les línies de lliscament son:

– en condicions drenades, espirals
logarítmiques
– en condicions no drenades, cercles
Espiral logarítmica
Espiral logarítmica
O
Espiral logarítmica
O

ϕ’
ϕ’

ϕ’ ϕ’

ϕ’ ϕ’

ϕ’ ϕ’
ϕ’ ϕ’
 Dissipació d’energia
• Recordem que el treball total és  σ εdV
V
• En una superfície de lliscament el treball
de dissipació, producte de tensions per
deformacions serà:
D    n  vol      y 1
• per unitat de profunditat (ja que treballem
en 2D)
 Dissipació d’energia
w
• Recordant que 
n

m
m n
   vol  y 
y y

  n   m  
D    n        y 
  y  y 
  n  n    m
 Dissipació d’energia
w
n

• Com que línia de
lliscament m
–  n   m tan   m tan   y 

–   c    tan   condicions
drenades

• D   n  m tan    c  m   n  m tan  
 c  m
• δm és la projecció de δw sobre la línia de
lliscament
 Dissipació d’energia
• Per tant, en condicions drenades, el
treball de dissipació per unitat de longitud i
de profunditat és w
n
línia de 

D  c  m
lliscament m

y 
moviment en la
cohesió direcció de la línia de
lliscament

– D és independent del gruix δy

 fem servir “línies” de lliscament de gruix nul
– si c′ = 0  D = 0: dissipació nul·la (sorres)
 Dissipació d’energia
• En condicions no drenades:
– c′ → Cu
–ψ→0
• Per tant:

D  Cu  m  Cu  w
 Dissipació d’energia
• Sobre una línia de lliscament el treball de
dissipació serà:
B
L
D   c m ds
ds 0
A
L

• Si c′ és constant al llarg de la línia de

lliscament,

D  c  m L
 Exemple d’aplicació del TCS
• Un exemple senzill que permet veure
l’aplicació del TCS és el d’una càrrega en
banda (que podria representar uns
fonaments, per exemple):
q (kPa) En condicions no drenades,
trencament si:
B   Cu
 0
Q = q·B (kN/m) m w
 Exemple d’aplicació del TCS
B q (kPa)
1 5 4

δw

2 3

• Mecanisme de trencament:
– ha de ser un mecanisme compatible
– no drenat: δm = δw
– δw: moviment relatiu del bloc respecte de la
part fixa
Exemple d’aplicació del TCS
B q (kPa)
1 5 4

δw25
δw δw35
δw34
δw12

2 3
δw23
Compatibilitat en el nus 2: Compatibilitat en el nus 3:
δw23  w23
 w12   w  w34  w
2
 w23  2  w12   w 2
δw12 δw25  w35   w34   w
 w25   w12   w
B
Longituds: L12  L25  L34  L35  ; L23  B
2
 Exemple d’aplicació del TCS
• Apliquem el TCS:
w
– Treball de les forces exteriors: Wext  Q
{2
de moment no considerem el pes del terreny: sòl sense component
pes vertical del
moviment
– Treball de dissipació:
Wdis  Cu
B
  B B B
   w   Cu B  2 w  Cu    w   Cu    w   Cu    w  
2 4 43 1 44 2 4 43 1 44 2 2 4 43 1 44 2 2 4 43 1 44 2 2 4 43
1 44 2 2 3
1 2 2 5 3 4 35

 
4
 Cu  wB   2  OBSERVACIÓ:

 2   el treball exterior te signe, ja que es un

producte escalar “força x desplaçament”
 el treball de dissipació és sempre positiu
 Exemple d’aplicació del TCS
• Igualant els dos treballs:
w 6
Q  Cu wB  Q  6 BCu
2 2
• La càrrega repartida serà:
Q
q   6Cu
B
• I la càrrega de col·lapse serà inferior a
aquest valor:
qc  6Cu
 Exemple d’aplicació del TCS
• Podem millorar aquesta estimació de qc?
• Caldrà fer servir línies de lliscament corbes:

B q (kPa)
1 5 4

δw

2 3
 Exemple d’aplicació del TCS
• Però aquest mecanisme no és compatible:
– 25 s’hauria de moure paral·lel a sí mateix, i
girar a la vegada respecte a 5 ...
B q (kPa)
1 5 4

δw

2 3
 Exemple d’aplicació del TCS
• La única manera de que hi hagi
compatibilitat és dividint el sector circular
235 en sectors més petits i permetent el
moviment relatiu entre ells
• Podem posar infinits sectors d’angle dθ: és
com si en cada radi del sector 235 es
produís dissipació:
– ventalls de línies de lliscament
 Ventalls de línies de lliscament
• Ventalls de línies de lliscament:
→hi ha dissipació sobre la circumferència
externa i entre cada dos radis consecutius
B q (kPa)
1 5 4

δw

2 3
 Ventalls de línies de lliscament
• Ventalls de línies de lliscament:
→hi ha dissipació sobre la circumferència
externa i entre cada dos radis consecutius
B q (kPa)
1 5 4

δw

2 3
 Ventalls de línies de lliscament
• Ventalls de línies de lliscament:
→hi ha dissipació sobre la circumferència
externa i entre cada dos radis consecutius
B q (kPa)
1 5 4

δw

2 3
 Ventalls de línies de lliscament
• Càlcul de la dissipació:
– a la circumferència
– als radis

R
dθ

δw
 Ventalls de línies de lliscament
• En un element diferencial: dθ
– a la circumferència  Cu  Rd   w
R

– en un radi  Cu  R   wd
R dθ δw
– total  2Cu R wd δw

• En tot el ventall: δw
 dθ

D   2Cu R wd  2Cu R w δw δw·dθ

– resulta el doble del que s’obté només amb la

dissipació en el contorn circular
 Exemple amb ventalls
• Apliquem aquest resultat a l’exemple
anterior:
B
Q R (radi del ventall)
2

1 5 4
45º 45º 45º 45º

δw θ
=
90
0º

º
=
θ

2 3
 Exemple amb ventalls
• Apliquem TCS:
 
w  B B  B 
Q  Cu   w   w 2     w 
2 2
 1 2 32 1 44 2 42 43 1 2 32 
 125 ventall  345 

Q w  Cu wB  1    1   2    Cu B w
Q
q    2    Cu  5.14Cu
B

hem millorat l’aproximació

qc  5.14Cu (abans era 6Cu)
 Ventalls de línies de lliscament
• En el cas drenat, podem definir un ventall
de línies de lliscament amb espirals
logarítmiques:

δw0 r0 δwf
φ′ θ φ′
rf
δwf

φ′
δw0
φ′ r  r0 exp   tan   
r δw
 w   w0 exp   tan   
φ′
no és constant al llarg de l’espiral
 Ventalls de línies de lliscament
• A l’espiral, δw és
θf perpendicular al radi i
r0
forma un angle φ′ amb la
θ dθ
línia de lliscament
r+dr
r
δw δw • Dissipació a l’espiral:
rdθ φ′
 rd 
φ′
esp

D  c     w cos    
 cos   
14 2 43
L L

 cr wd
• Dissipació en un radi:
δw
dθ
δw·dθ D radi  c r   wd 
δw
 Ventalls de línies de lliscament
• Dissipació total en el ventall:
f
D   2cr wd 
0
f
  2c  r0 exp   tan       w0 exp   tan     d 
0 1 4 4 2 4 4 3 1 4 44 2 4 4 43
r w
f
  2cr0 w0 exp  2 tan    d
0

• Si c′ i φ′ son constants al llarg de l’espiral:

cr0 w0
D  exp  2 f tan     1
tan    
 resum : ventalls
Condicions no drenades : cercle

D  2 R w Cu d
R 0
θ si Cu és constant al llarg de la línia de
lliscament:

D  2Cu R w
δw
Cu
Condicions drenades : espiral logarítmica
f
D  2r0 w0  c exp  2 tan    d
r0 0
θf
si c′ i φ′ són constants al llarg de la línia de
δw0 lliscament:

cr0 w0
 exp  2 f tan     1
φ′

D
c′, φ′
tan    
 7.5

Aplicació geotècnica
del teorema de la cota
inferior
 Discontinuïtats de tensions
• Per aplicar el TCI ens cal:
– un estat de tensions en equilibri
– que no es superi el criteri de trencament a
cap punt
 drenat →   c   n tan  
 no drenat →   Cu
• Però definir un estat de tensions en
equilibri no és fàcil – podem recórrer a
estats de tensions discontinus, però en
equilibri  discontinuïtat de tensions
 Discontinuïtats de tensions
• Les tensions estan en equilibri,
però hi ha una discontinuïtat entre
σ1B θB el costat A i el costat B
σtB σn • Les tensions σn i τ son comunes als
B dos costats
τ • Podem dibuixar dos cercles de
σtA Mohr (un pel costat A i l’altre pel
τ σ3B
costat B), que representin les
σ3A tensions just en trencament
τ
σtB • La condició de trencament implica
A τ que al passar del costat A al costat
σn σtA B les tensions principals canvien de
σ1A magnitud i de direcció:
θA
– σ1A → σ1B i σ3A → σ3B
– θA → θB
• El canvi de magnitud i el de direcció
estan relacionats (Δp ↔ Δθ)
 Discontinuïtats de tensions
Condicions no drenades

 MP  Cu
MN  p  2 MC
A B
Cu 
MC  MP sin 
M σ3B C σ1A N 2
σ3A θA θB
2θB
σ1B   Cu sin

α 2
2θA    B   A
P
  2 B  2 A  2
pA Δp
pB  
A  
4 2
p  2Cu sin   
B  
4 2

Nota: pla de Lambe → p = ½(σ1+σ3)

 Discontinuïtats de tensions
Condicions drenades

 recordar que Mohr-Coulomb en el pla de σ1A

Lambe és q = p′·sinφ′ + c′·cosφ′, i que hem θA
Δθ
suposat c′ = 0 a
qB a′
′
′· s inφ θB σ1B
q =p B
qA

φ′
A M σ1A N 64 7 48
  2 A     2 B   
O 2θA γ σ1B 
Ω α 2θB 
ρ′ Ω     B   A 
Ω 2
POLA P POLB   2  
  
paral·lela a la línia aa′ de       
discontinuïtat de tensions 2 2 2

  
     2 A   2 A      2 B              
2 2 2
 Discontinuïtats de tensions
Condicions drenades

• Teorema del sinus al triangle OMP:

qA pA q
  sin    A sin   sin   sin 
sin   sin  p
{A
sin  

• Teorema del sinus al triangle MPN:

  
cos   2 A 
qA qB qB sin 2 A  2 
   
sin    2 B  sin 2 A q A sin    2 B    
14 2 43 cos   2 B 
  2 
qB cos      

q A cos      
 Discontinuïtats de tensions
Condicions drenades

• Com que q = p′·sinφ′:

pB cos        cos       

  p  pB  pA  pA   1
pA cos        cos       
2sin  sin  
p  pA σ1A
cos       Δθ
θA
a

• I també: a′
        θB σ1B
A    B   
4 2 2 4 2 2

• Recordar: sin    sin   cos 

 Exemple d’aplicació del TCI
• Recordem l’exemple de la càrrega en banda:
B
 z h
q (kPa) pA 
2
q  z h
q  z z pB 
2
h h

z
 
2
B A

σ1 vertical σ1 horitzontal p  2Cu sin   p  2Cu

 Exemple d’aplicació del TCI
• Efectivament:


A B
Cu

z h q  z

pA Δp=2Cu
pB

q
pB  p A   2Cu  q  4Cu
2
 Exemple d’aplicació del TCI
• I la càrrega de col·lapse serà superior a
aquest valor:
qc  4Cu
• Per tant:
4Cu  qc   2    Cu

• Per millorar aquesta estimació fan falta

altres artificis:
– ventalls de línies de discontinuïtat de
tensions
 Ventalls de línies de
discontinuïtat de tensions
punt σ1A
“n” línies de θA
singular discontinuïtat Δθ
a
θf a′
σ1B θB σ1B
θB

θA Δθ
σ1A
θf
   
θA
A   
4 2 2
δθ    
B   
δθ
δθ
δθ
δθ
4 2 2

   B   f   A
Δθ = nδθ  gir total de tensió, si a cada discontinuïtat la tensió gira δθ
 Ventalls de línies de
discontinuïtat de tensions
           
   B   f   A       f        f  
 4 2 2  4 2 2

  n   f    n
f
 
n 1
Per tant, es pot interpretar l’angle δθ que giren les tensions a cada discontinuïtat
també com l’angle geomètric entre dues línies de discontinuïtat consecutives
Si n→∞, Δθ (angle de gir de tensions) = θf (angle geomètric):

n  n 
   f ; lim   lim  f  f
n 1 n n n  1
 
 Ventalls de línies de
discontinuïtat de tensions
• Condicions no drenades
  Cu ;   0    0

– per un “salt”:  p  2Cu sin 

n
– per n “salts”: p    p  n  2Cu sin  
1

– quan n→∞, sinδθ → δθ:

p  2Cu n sin   2Cu n{  2Cu 
{  p  2Cu f
  f
 Ventalls de línies de
discontinuïtat de tensions
• Condicions drenades (cas c′ = 0)
– per un “salt”:
2sin  sin  
   0; sin    sin   cos  ;  p  pA
cos      

– amb n “salts”, i n→∞:

 sin   

n      0   cos   1
   

dp 2d sin  
  2 tan  d
p cos  
 Ventalls de línies de
discontinuïtat de tensions
• Integrem entre A i B:
pB dp f
  2 tan  d   ln p  p  2 tan     0
pB f
 pA p 0
 
A


pB  pA exp  2 f tan   

σ1B
θf θB
A
θA
B
σ1A

infinites línies de discontinuïtat de tensions

 Ventalls de línies de
discontinuïtat de tensions
• Angles de les tensions a A i B:
      
 A     A  
condicions   0   4 2 2 4 2
:  
drenades  
                  
 B 4 2 2
B
4 2

 
condicions no drenades : A  ; B 
4 4
  σ1B 
σ1B 
4 2 4
θf θf
A A
  
 B 4
B
4 2
σ1A DRENAT σ1A NO DRENAT
 Exemple d’aplicació del TCI
B
q (kPa)

q  z z
III σ1 horitzontal
 I  hIII
h
θf = 90º

z
I ventall
σ1 vertical condicions no
drenades
II

• De I a III les tensions giren 90º → imposem θf = 90º i resulta:


pI III  2Cu f  2Cu   Cu
2
Exemple d’aplicació del TCI


III I
Cu
Cu  hIII Cu 
z  hI q  z

pA Δp=πCu
pB

 Cu  2Cu   q   z    z  q  q   2    Cu

per tant : qc   2    Cu
 Exemple d’aplicació del TCI
• Aquest valor de la cota inferior coincideix
amb el de la cota superior trobat amb el
TCS:
14
2    Cu  qc   2    Cu
2 43 14 2 43
TCI TCS

• Per tant la càrrega real de col·lapse serà:

qc   2    Cu  5.14Cu
 Discontinuïtats alfa i beta
σ1B θB σ1B θB
σtB σn σtB σn

τ τ B τ τ B
σ3B σ3B
σtA σtB σtA σtB
A σ3A A σ3A
τ τ
τ τ
τ>0 σn σtA τ<0 σn σtA
θA σ1A θA σ1A
 
σn
τ
 
τ
σn
discontinuïtat α discontinuïtat β
 Discontinuïtats alfa i beta
• Hem estudiat les discontinuïtats β
• Per les discontinuïtats α tenim
fòrmules semblants

   tipus 
– no drenat: p   2Cu sin      tipus 


sin  sin      tipus 

– drenat: p   2 p  
cos          tipus 
 Discontinuïtats alfa i beta
• I pels ventalls de discontinuïtats de
tensions:

   tipus 
– no drenat: p   2Cu f  
   tipus 

pB    tipus 
– drenat:  exp   2 f tan     
pA    tipus 