HI HAVIA UNA VEGADA 64 ADU, VIA

Amb aquest conte, podreu ajudar els infants a descobrir la realitat de la mort. En el cas duna defunci propera podreu servir-vos ms particularment de la histria que es relata i dunes imatges per pregar. Aix, en famlia podreu obrir-vos a lesperana cristiana: en Jess, Du ens crida a una vida nova amb ell. Entre els 3 i els 7 anys linfant ens escomet amb les seves preguntes i sovint ladult pensa que no s el moment. Davant el misteri de la vida i de la mort, les seves preguntes formulades o no, expressen la seva necessitat vital de comprendre. La presncia dun adult estimat apaivagar la seva angoixa, encara que sigui difcil i el dileg en grup o famlia permetr esbossar una resposta. El Rebost

Al comenament de lestiu es va morir lvia, era la mare del meu pare. Quan ho va saber el meu pare va plorar. Era la primera vegada que el veia plorar. Amb en Guillem i en Miquel els meus germans i la meva mare vam provar de consolar-lo per al capdavall vam acabar plorant tots plegats. Jo no entenia de cap manera que volia dir lvia s morta per estava trista de veure el pare i la mare tan tristos. Abans danar a dormir vam parlar amb la mare. En Miquel volia saber qui havia mort lvia. Ning, no s culpa de ning, ens va explicar la mare. s que estava malalta i va arribar un moment que ja no va poder viure ms. Jo tenia por pensant en la mort. Por de que li passs al pare i a la mare. Tamb por de qu em passs a mi. La mare em va assegurar que sempre hi hauria la germana, la tieta per fer-nos el menjar i viure amb nosaltres si ells es morien. Vaig comprendre que tothom es mor algun dia i aix no magradava gens. Tu creus que lvia est trista de ser morta? va preguntar el meu germ gran en Guillem al meu pare. Que ns de beneit! Com ho podia saber el pare! No li podia pas demanar. Per b, el pare va reflexionar una mica i desprs va contestar: Pot ser que estigui una mica trista lvia, perqu s bonic viure i lvia sestimava molt la vida. Per estic segur que ha anat a arraulir-se en el cor de Du, i que all no estar mai ms trista. 52/08

Lendem, tots vam marxar cap a casa lavi. Hi eren tots els cosins, i vaig pensar que a lvia li agradava que tots fssim all. La tieta ens havia preparat un piscolabis perqu el viatge era llarg. Mentre els nets menjvem, el pare i la mare van anar a veure lvia a la seva cambra. Desprs el pare ens va demanar si la volem veure. Jo no en tenia gaires ganes per com que en Miquel, el meu germ petit hi volia anar, vaig agafar la ma del pare i hi vam entrar. Shauria dit que dormia lvia. Portava el seu bonic vestit blau amb flors brodades. Al costat del llit hi havia un ciri encs. Lavi estava assegut en una cadira i quan em va veure em va cridar: Olga, vine al meu costat dola meva Magrada molt que em digui dola meva. Vaig pujar a la seva falda i per uns moments, tots dos ens vam mirar lvia. Desprs li vaig dir adu per sempre, li vaig tirar un pet i vaig sortir. A lesglsia hi havia molta gent. Nosaltres, els petits vam portar a laltar un objecte que ens recordava un bon moment passat amb lvia. Jo vaig portar el llibre dhistries que ens explicava els vespres de vacances. Hi havia moltes flors a lesglsia, eren boniques i feien molta olor. Tant li fa, tots estvem tristos, fins i tot el mossn. Va dir que era normal que restssim tristos. Per va afegir que Jess tamb va morir i que Du el seu Pare el va ressuscitar. Tamb va dir altres coses difcils. El que nosaltres vam entendre s que podem tenir confiana en Du com Jess. Ell no ens abandona. Al cementiri, cadasc va deixar una flor sobre la caixa. Jo li vaig posar una rosa del seu jard mentre li deia dins del meu cor que lestimaria sempre. Desprs tots vam tornar a casa lavi. Tot berenant parlvem de lvia i dels bons moments viscuts amb ella. Fins i tot en Guillem demanava a loncle Joan que li expliqus les entremaliadures que ell i lvia feien quan eren petits. Ara som a la tardor, hem passat tot lestiu sense lvia. Fa poc que la tieta ha telefonat, ha trobat fotos de lvia quan era petita i diu que jo mhi assemblo! Vindr dimecres a casa nostra amb la recepta dels super gofres de lvia. Ens lleparem els dits.

COMENTARI
Aquesta histria, a primera vista pot sorprendre pel seu realisme. Els esdeveniments i els sentiments descrits sn semblants als que pot viure una famlia amb la defunci dun dels seus membres. s una histria de la vida. Shi troba tamb molta delicadesa i atenci dels uns pels altres. Siguem sensibles tamb a aquesta dimensi. En explicar-la als vostres fills o catequitzants obrireu una possibilitat de dileg on caldr respectar les reaccions de cadasc. Finalment, aquesta histria pot ser una invitaci a parlar simplement de coses que fan por, tamb quan sn greus com un disgust. El fet que els infants acompanyin els adults al cementiri, pot resultar sorprenent. Tanmateix aquests llocs florits i plens de pau ens mostren que els humans no abandonen els seus morts i que una famlia est composta per morts i vius. Mirant sobre les tombes els noms i les edats, linfant aprendr la realitat de la mort a travs de les generacions. Fent preguntes podr imaginar aquells que no ha conegut.

Hi havia una vegada 64 (2)

Aquesta visita pot ser un acte de fe: Jess ha venut la mort i els difunts participen de la pau i la joia de Du. PER APROFUNDIR En la histria de lvia, en Guillem, lOlga i en Miquel fan preguntes. Quines sn les similituds i diferncies amb les preguntes que fan els nostres fills? Algunes vegades sentim reflexions com: No us inquieteu, ell s al prop del bon Du s la voluntat de Du Com pot ser que Du permeti aix? Ja sha acabat Jo crec que s viu al nostre costat Qu provoquen en nosaltres aquestes expressions? Extret de: Adieu, mamina Chemins dveil la foi Ed. Tardy i La Diffusion Catchistique. Li
Traducci i adaptaci: M. Merc Toneu i Borrs

REGALS DE NADAL
Una vegada hi havia dos infants que eren molt amics. Sajudaven en tot all que podien i sho passaven la mar de b jugant junts amb els seus altres amics. A un dells li agradava molt tocar lharmnica. Sempre la tenia a la boca fent sonar les seves canons preferides. A tot arreu la portava a la butxaca. Laltre amic era molt afeccionat a patinar. Cada tarda se la passava patinant dun lloc cap a un altre, fent salts i cabrioles. Les vegades en les que tots dos coincidien disposant dels patins i de lharmnica, muntaven veritables espectacles al carrer. Mentre lun feia sonar lharmnica, laltre patinava seguint el ritme de la msica. Al final la gent saturava per a mirar-sels i els aplaudia. Van arribar les festes de Nadal i els dos amics tenien el costum de fer-se algun regal. Al que patinava se li acud regalar una harmnica nova al seu amic. Va trencar la seva guardiola, per sadon que no disposava de prou diners per a comprar-li la millor. Per aix va decidir vendre els seus patins. Amb els diners que en va treure, i els que tenia a la guardiola, va poder comprar la millor harmnica de la botiga. Quan va arribar el dia de Nadal, es varen trobar els dos amics per a intercanviarse els regals. En obrir-los, van endur-se una gran sorpresa. Tots dos havien fet el mateix, vendre el que ms els hi agradava per a poder comprar el millor per al seu amic. El regal que va rebre el que havia venut els seus patins, va ser uns patins nous. I el regal que va rebre el que havia venut la seva harmnica, va ser una harmnica nova. Tots dos van esclafir a riure junts, perqu havent renunciat a all que ms els agradava, tots dos hi havien sortit guanyant. Jos Real Navarro: rase una vez... Extret de: Como quin alza a un nio Caritas Espaola. Adviento-Navidad 2005.
Traducci: Joan Busquets i Prat

53/08

EL CAPTAIRE MS POBRE
En temps de Nadal un multimilionari va voler fer una bona obra i va pensar en regalar al captaire ms pobre de la seva ciutat un viatge a lindret del mn que ell escolls, amb totes les despeses pagades. Desprs que els seus encarregats li fessin la recerca i la selecci, li presentaren el captaire ms pobre de la ciutat. Era un anci daspecte afable, amb el cabell platejat i la mirada desvetllada i penetrant. La seva nica pertinena a la vida era el que cabia en una petita bossa de m. Llavors, el multimilionari, amb cara solemne i veu paternal, li va dir que escolls lindret del mn on sempre li hauria agradat de ser, perqu aquest era el regal de Nadal que es proposava donar-li. El captaire, pensars, abaix la mirada cap al terra i, desprs duns instants, amb molt de respecte li va dir: Li agraeixo el seu gest, per no t prou diners per a poder portar-me a lindret daquest mn on he desitjat poder ser des de que tinc s de ra. El multimilionari, sorprs, deixa anar una petita riallada bo i dient: Pels diners no cal que et preocupis. En tinc tants que podries estar tota la vida donant voltes al mn sense parar. Per el captaire insist en que no tenia prou diners per a portar fins al lloc del mn on desitjaria ser. El multimilionari, una mica irritat i molt intrigat, li pregunt quin era aquest lloc. I el captaire li respongu: Lindret daquest mn on magradaria ser s dins del cor dalg que mestims. Jos Real Navarro: Hacia la Pascua Ed. CCS, Alcal, Madrid. Extret de: Como quin alza a un nio Caritas Espaola. Adviento-Navidad 2005.
Traducci: Joan Busquets i Prat

Recorda que quan deixis aquesta terra, no podr endur-ten amb tu res del que has rebut, s noms el que has donat: un cor enriquit pel servei honest, lamor, el sacrifici i el valor.
Sant Francesc dAsss