Guia Port Selva-Jonquera-Montserrat CAT

Cam de Sant Jaume des del Port de la Selva Sant Pere de Rodes i la Jonquera
Marsal, Carme El Cam de Sant Jaume : del Port de la Selva-Sant Pere de Rodes i de la Jonquera a Montserrat. (Guies turstiques de Catalunya) ndex ISBN 9788439381334 I. Domnguez, Rafa II. Catalunya. Departament d'Innovaci, Universitats i Empresa III. Ttol IV. Collecci: Guies turstiques de Catalunya 1. Cam de Sant Jaume Catalunya Guies 2. Catalunya Guies 914.671(036)
Generalitat de Catalunya Departament dInnovaci, Universitats i Empresa Secretaria de Comer i Turisme Text: Carme Marsal i Rafa Domnguez Disseny de coberta i interior: Ideem Mrqueting i Comunicaci, S.L. i Rafa Domnguez Maquetaci: Rafa Domnguez Fotografies: Carme Marsal, Rafa Domnguez Fotografia pg. 24: Oriol Alamany Impressi: Grfiques Cusc, SA Dipsit legal: B-40.193-2009
El Cam de Sant Jaume
ndex
El Cam de Sant Jaume de Galcia: una realitat plenament reconeguda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 Origen de la ruta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 El Cam de Sant Jaume a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10 Les rutes a la Catalunya Nord . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12 La preparaci del pelegrinatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15 Lequipatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16 Consells si es va a peu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18 Alguns consells per als ciclistes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20 Litinerari del Port de la Selva Sant Pere de Rodes i la Jonquera a Figueres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23 De la Jonquera a Vilabertran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25 Del Port de la Selva Sant Pere de Rodes a Figueres . . . . . . . . . . .35 Litinerari de Figueres a Montserrat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .55 De Figueres a Bscara . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .57 De Bscara a Girona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .67 De Girona a Amer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .83 DAmer a Sant Esteve den Bas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .95 De Sant Esteve den Bas a lEsquirol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103 De lEsquirol a Vic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111 De Vic a lEstany . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121 De lEstany a Arts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129 DArts a Manresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137 De Manresa a Montserrat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147 Variant dOlot a Sant Esteve den Bas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157 DOlot a Sant Esteve den Bas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159 Ajuntaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 167 Oficines de Turisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 169 Altres telfons dinters . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171 ndex toponmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 173
El Cam de Sant Jaume de Galcia: una realitat plenament reconeguda

Amb aquestes ratlles em plau presentar la guia corresponent a la segona fase del procs de recuperaci del cam de Sant Jaume de Galcia, un itinerari senyalitzat per la Direcci General de Turisme, que va des de Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva) i el coll de Panissars (la Jonquera) fins al monestir de Montserrat, amb el qual es pot donar per acomplert lobjectiu definit en el Pla Estratgic del Turisme a Catalunya 2005-2010, de recuperar la tradici jacobea de Catalunya i dintegrar plenament el nostre pas en aquest gran itinerari cultural europeu que ha esdevingut patrimoni de la humanitat. Ara fa poc ms dun any, la primavera del 2008, vaig tenir el goig de presentar a Montserrat, acompanyat del pare Abat, la guia de la primera fase del procs de recuperaci del Cam de Sant Jaume endegat per la Generalitat de la Catalunya. Aquesta primera guia descriu el tram de Cam comprs entre el monestir de Montserrat i el poble dAlcarrs, un itinerari que segueix a grans trets la direcci del vell cam ral dArag que alhora s una herncia de lantiga via romana de Barcelona a Lleida i Saragossa. El recorregut daquesta segona fase t un doble origen: en primer lloc, a lhistric coll de Panissars (la Jonquera), amb lobjectiu denllaar i donar continutat a la ruta xacobea ms important de la Catalunya Nord, convenientment senyalitzada per les associacions daquella demarcaci. I, en segon lloc, al Port de la Selva, a tocar de les aiges de la Mediterrnia, per dirigir-se desprs a un centre de peregrinaci medieval tan important com s Sant Pere de Rodes. Aquest itinerari, conjuntament amb lanterior, configura el bra major del Cam de Sant Jaume de Galcia a Catalunya, que t uns 400 km de longitud i travessa el pas de punta a punta, des de lextrem oriental fins a la frontera de ponent. Una distncia que es pot recrrer a peu en uns 15 dies a ra duns 25 km diaris. Una ruta plena datractius monumentals i culturals, molts dells vinculats a la iconografia jacobea i a les grans peregrinacions medievals. Tot litinerari est senyalitzat amb el caracterstic color blau i les sagetes grogues que identifiquen internacionalment els camins de Sant Jaume. En la recuperaci daquest bra major shan tingut en compte criteris com el respecte als grans itineraris histrics, el pas per pobles, ciutats i llocs amb tradici jacobea i, sobretot, un recorregut segur a travs de camins consolidats; s el cas de les vies verdes a Girona, del cam ral dOlot a Vic i de laprofitament de trams diversos de senders de gran recorregut. Lobjectiu bsic ha consistit a oferir una ruta amb tradici, consolidada, assequible per al pelegr, amb garantia de conservaci i que disposi duns serveis mnims.
Independentment de la recuperaci fsica del Cam a dia davui una realitat el treball realitzat fins ara ha quedat plenament reconegut amb la incorporaci de Catalunya al Consell Jacobeu, aprovada en primera instncia pel plenari daquest consell i posteriorment pel Consell de Ministres del Govern de lEstat. Aquest reconeixement situa el bra catal del Cam de Sant Jaume de Galcia al nivell de les altres grans rutes histriques: el Cam Francs, que entra a la pennsula Ibrica per Somport i Roncesvalles, i el Cam del Nord, que hi entra pel Pas basc. Finalment, malgrat que encara queda feina per fer, tant pel que fa a la millora en la dotaci de les infraestructures dacolliment necessries com en la posada en valor daltres brancals histrics del Cam de Sant Jaume, es pot dir que bona part dels objectius que ens vam marcar en aquest camp shan acomplert amb escreix. Tal com deia en la presentaci de la guia de la primera fase, la recuperaci del Cam de Sant Jaume de Galcia integra Catalunya en una gran ruta cultural descala europea, seguida actualment per centenars de milers de persones per motius ben diversos, que tot sovint ultrapassen la dimensi religiosa original. Un cam que a escala catalana esdev un nexe duni entre lorient i loccident de la pennsula Ibrica. Entre Catalunya i Galcia. Entre Sant Pere i Sant Jaume. Un veritable cam del sol i de les estrelles. Josep Huguet i Biosca
Conseller dInnovaci, Universitats i Empresa
Introducci
Origen de la ruta
Sant Jaume era un dels dotze apstols de Jesucrist que, segons la tradici cristiana, predic a Hispnia abans de morir decapitat a Jerusalem lany 44 dC. La llegenda diu que el seu cos fou traslladat en barca fins a la fi del mn conegut, on fou enterrat. Vuit segles desprs, cap a lany 812, Pelai, un eremita de la zona, vei unes llums miraculoses semblants a una pluja destels que atribu al sepulcre de lapstol. Encara avui es discuteix si, etimolgicament, el nom Compostella prov del camp destels que vei leremita o b de compostum, cementiri en llat. Durant el segle xi Compostella noms atreia pelegrins dels regnes vens de Galcia i Astries. Per amb una rapidesa sorprenent, tamb comen a atreure viatgers i pelegrins de tot Europa. El primer pelegr documentat s Godescalc, bisbe de Le Puy-en-Velay, que arrib a Compostella lany 951. Un dels pelegrins medievals ms famosos i coneguts fou el monjo francs Aimeric Picaud. s conegut per haver escrit una crnica del seu viatge, cap a lany 1130, detallada i plena de consells i recomanacions. Aquesta crnica, amb el ttol Guia del pelegr
Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva) esdev de Santiago de Compostella, la fita oriental del Cam de Sant Jaume est recollida al Codex Calixtinus, un dels documents ms valuosos que es guarden a la biblioteca de la catedral compostellana.
El mxim apogeu de la peregrinaci arriba cap al segle xiii. Posteriorment, les pestes i la divisi religiosa, entre altres causes, fan decaure la peregrinaci notablement fins al final del segle xx. s a partir dels anys vuitanta del segle xx que ressorgeix la ruta, grcies a la feina de les associacions jacobees i de les autoritats civils i eclesistiques, i sen recupera el vigor dels temps passats. Aquesta revitalitzaci contempornia segurament tamb es deu al valor espiritual de la ruta. El Cam de Sant Jaume era, i continua essent, la ruta ms antiga, ms concorreguda i ms clebre dEuropa. Jerusalem i Roma foren durant segles dos llocs datracci per als pelegrins i viatgers europeus, per no consolidaren un cam. Lany 1987 el Cam de Sant Jaume fou declarat Primer Itinerari Cultural Europeu i el 1993 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El Cam de Sant Jaume a Catalunya
Durant ledat mitjana els pelegrins Sant Jaume a la catedral de Vic disposaven de nombrosos itineraris per dirigir-se a Compostella. El ms habitual accedia a la pennsula Ibrica per Roncesvalles o Somport i arribava a Galcia a travs de Castella i Lle. Per hi havia altres opcions, com ara entrar a la Pennsula per alguns dels passos pirinencs catalans. La majoria de pelegrins que triaven alguna daquestes alternatives es dirigien a Montserrat i des daqu enfilaven el cam cap a Lleida, Saragossa i Logronyo. Per aquestes rutes transitaven generalment pelegrins provinents del Llenguadoc i dItlia (o, a la inversa, romeus que des de la Pennsula peregrinaven a Roma), aix com hongaresos, alemanys, flamencs i anglesos. Tamb shi comptaven molts pelegrins provinents del Mediterrani oriental, dfrica i dItlia per via martima. Hi ha constncia del pas daquests caminants pels nombrosos documents expedits a Galcia que es conserven als registres de la cancelleria dels reis dArag, a la protecci dels quals sadreaven els pelegrins. Aquests caminants no triaven sempre la ruta ms curta i fcil; sovint recorrien itineraris ms llargs per tal de poder passar per monestirs de renom i altres llocs dacollida. Eren monestirs i esglsies on es venerava
10

alguna imatge miraculosa o relquia que atreien els pelegrins, encara que estiguessin allunyats de la ruta tradicional. La fama de qu gaudien alguns santuaris catalans ms enll dels Pirineus influa tamb a lhora de triar litinerari. A Girona, alguns pelegrins visitaven la tomba de Sant Narcs i, a Barcelona, molts anaven a pregar a la tomba de Santa Eullia. Els monestirs de Montserrat, Poblet i Sant Cugat eren tamb llocs habituals de pas de pelegrins. Tots aquests santuaris estaven situats prop de les vies de comunicaci principals que enllaaven les grans rutes martimes mediterrnies entre si i amb les terrestres del nord dEuropa. A Catalunya no shavia consolidat cap ruta jacobea com a tal. Els pelegrins transitaven per les mateixes rutes que feien servir els mercaders, viatgers i ambaixadors, i que duien als ports i ciutats ms importants del Mediterrani, i a les fires, als mercats i als santuaris de ms renom. s per aquest motiu que les empremtes dels pelegrins jacobeus medievals que travessaven Catalunya es troben fins i tot als llocs ms remots, com ara lermita de Sant Nazari, situada al peu del coll de Bracons. Per aix, malgrat que es fixin unes poques rutes com a principals, s ben fcil trobar vestigis jacobeus fora daquests itineraris.
Montserrat al cam dels pelegrins

Montserrat era el santuari ibric ms conegut i visitat desprs de Compostella, Sant Pere de Rodes i el Pilar de Saragossa. Amb el pas dels pelegrins, Catalunya vei potenciats els seus propis santuaris, especialment el monestir de Montserrat, i tamb el de Sant Pere de Rodes, que podia sser visitat pels que passaven prop del litoral venint del Rossell.
11
Les rutes a la Catalunya Nord

La ruta recuperada per la Generalitat de Catalunya inclou dos possibles inicis: el Port de la Selva Sant Pere de Rodes i la Jonquera. Per entendre aquesta dualitat, el millor s remuntar-se en lespai i el temps a la ciutat de Perpiny i a ledat mitjana, quan els pelegrins omplien els hospitals de la ciutat. Perpiny, al nord dels Pirineus, era punt de reuni dels pelegrins que procedien dEuropa cam de Galcia. A la ciutat hi ha una esglsia de Sant Jaume, construda al segle XIII. Del segle XVI est documentada lexistncia de la confraria de pelegrins sota ladvocaci de lapstol. Els pelegrins comptaven, a ms, amb hospital propi a la plaa del Puig, i tamb eren atesos al vell Hospital General de Sant Joan, fundat lany 1116, quan aquell resultava insuficient, com passava fora sovint. En el registre corresponent als anys 1514 i 1515, entre els pobres i malalts acollits en aquest hospital hi figura un nombre considerable de pelegrins alemanys, flamencs, italians i francesos que es dirigien cap a Montserrat i Compostella. Des de Perpiny soferien diverses rutes per travessar els Pirineus i arribar a Montserrat. Els passos pirinencs ms habituals eren, doest a est: el coll de la Perxa, a Cerdanya, el coll dAres, el coll de Panissars, el coll de Banyuls i el coll dels Belitres, sense descartar altres passos menys habituals per igualment factibles. Dentre tots, el coll de Panissars (on hi havia els trofeus de Pompeu) ha estat histricament la porta principal dentrada a la pennsula Ibrica a travs de les Alberes. Corona aquest pas pirinenc el cim de Bellaguarda (450 m), presidit avui pel fort homnim. Molt a prop del fort hi ha les restes de lantic priorat del Coll de Panissars. Per aquest lloc passava lantiga Via Augusta, que, des de Roma, es dirigia a Cadis. Per arribar al coll de Panissars, la ruta des de Perpiny baixava per Elna, que t el privilegi de ser la vila ms antiga del Rossell, i hi ha una esglsia de Sant Jaume, i, seguint pel marge esquerre del Tec per Sant Mart de la Riba, Ortaf, Brull, Fontclara i Nidoleres, arribava al Vol, situat a uns
Torre de vigilncia al coll de Panissars
12
FENOUILLEDE
Latour de France Perpiny Ille Villeneuve
Prades
Elne
CAPCIR CERDANYA
Font-romeu Llvia Puigcerd coll de la Perxa Olette el Canig
ROSSELL
Cret
Argelers-sur-Mer Colliure
CONFLENT
Prats de Moll coll de Panissars
coll de Banyuls
coll de Belitres
VALLESPIR
coll dAres a Vic a Girona
a Lleida
pocs quilmetres del coll del Els camins de Sant Jaume a la Catalunya Nord Perts. Aquest poble, a la riba del Tec, mant encara una interessant esglsia romnica que satribueix als templers. Laccs cerd per Font-romeu i Sallagosa era tamb habitual, aix com el pas del coll dAres per on passava la via nnia, calada romana secundria. El coll de Banyuls, a lest del Perts, era un dels passos ms importants, ja que era travessat per una antiqussima via romana que es continu fent servir durant ledat mitjana. Entrava pel Mas Freixa, Sant Quirze de Colera, Rabs, Peralada i Vilabertran. Abans daccedir a Figueres, aquesta ruta conflua tamb amb la Via Augusta. Per no cal remuntar-se gaire enrere per adonar-se del valor daquest pas fronterer. Nombrosos jueus perseguits pels nazis feren servir aquest pas estret en la seva fugida. Aix mateix, lxode republic del 1939 tamb fu servir, entre daltres, aquest pas pirinenc. Laltre punt dinici daquest Cam de Sant Jaume necessita ben poca justificaci, ja que Sant Pere de Rodes arrib a ser, desprs de Santiago de Compostella, el segon lloc de pelegrinatge de la pennsula Ibrica. Avui dia la ruta des del Port de la Selva facilita un punt dinici a tocar del Mediterrani que permet al caminant travessar tota la Pennsula des del cap de Creus fins al cap de Finisterre.
13
La preparaci del pelegrinatge
Lequipatge
Documentaci imprescindible
El DNI, la targeta de la Seguretat Social i la credencial de pelegr.
La motxilla
Porteu poc pes, mai ms de 10 quilos. Si pot ser, que la motxilla no superi el 10% del vostre pes. No carregueu objectes innecessaris; prcticament qualsevol cosa que us descuideu la podreu adquirir quan arribeu a algun poble o ciutat. Procureu que la motxilla us sigui cmoda, de tipus anatmic, amb corretges de cintura i pit i amb butxaques exteriors per poder treure i ficar-hi coses sense haver-ho de desmuntar tot. Colloqueu les coses a la motxilla de forma ordenada. s recomanable fer-ho en bosses de plstic de colors diferents per evitar que es mullin i facilitar-ne ls.
El calat
No porteu mai calat nou. Les botes han destar adaptades al peu i ser cmodes, que subjectin el turmell i amb bona sola. No cal dur calat de recanvi per s unes xancletes per tal que els vostres peus puguin descansar al final del dia.
La petxina o vieira
s el smbol ms significatiu del pelegr jacobeu. Ja al segle xiii era considerada la insgnia de Sant Jaume. Els pelegrins les adquirien a dest i en tornar al seu lloc dorigen les duien penjades a la cintura, al barret o al sarr. El mateix feien els que tornaven de Roma o de Jerusalem, amb claus o palmes respectivament. Els orgens de la simbologia de la vieira sn incerts. Sassembla a una m oberta, smbol de caritat, i tamb s smbol de naixement, entre altres interpretacions.
La roba
Sha de dur poca roba. Dos jocs de diari i un jersei o pea dabric per al vent. Porteu sempre mitjons nets i eixuts. s recomanable dur uns pantalons llargs de tipus paravent que es puguin posar i treure sense descalar-se les sabates, i una capelina per a la pluja que tapi la motxilla (si es porta capelina es pot deixar el cangur). Si el pelegrinatge sallarga
16

cap a Fraga, Saragossa o ms enll, cal portar sab per poder rentar la roba. s imprescindible portar un barret o gorra, especialment en poques de sol i calor.
El sac de dormir
Afegiu a la motxilla un sac de dormir si penseu fer servir els llocs dacollida de caminants. A lestiu pot ser ben prim. Lallant de goma escuma s un bon company del caminant, malgrat que una bona planificaci de la ruta pot evitar-ne ls i, s clar, haver de portar-lo. Si la vostra ruta sallarga fins a Santiago, no ho dubteu: fiqueu-lo a la motxilla.
La farmaciola
s recomanable reduir-la a la mnima expressi: tiretes, tisores, esparadrap, bena de cot i/o elstica, crema antiinflamatria, aspirina o paracetamol, algun producte desinfectant (polividona iodada), crema de protecci solar i el remei que trieu per a les butllofes dels peus. Val ms comprar el que necessiteu sobre la marxa.
Senyalitzaci de la ruta
Litinerari del Cam de Sant Jaume des de la Jonquera i el Port de la Selva Sant Pere de Rodes fins a Montserrat ha estat senyalitzat amb la senyalstica prpia de la Direcci General de Turisme: pal de tres metres dalada amb una o ms banderoles indicadores de la direcci a seguir. Les banderoles, per, tenen la particularitat dsser de color blau, lestndard en les senyalitzacions jacobees arreu dEuropa. Acompanya les indicacions el smbol de la petxina o vieira. En fora indrets de litinerari es poden trobar sagetes grogues, de vegades coincidents amb els senyals verticals. Tingueu en compte tamb que el cam est viu i canvia adaptant-se a les circumstncies (noves construccions i carreteres, rees industrials, etc.). Per aix, tot i que aquesta guia est actualitzada lany 2009, recomanem, en cas de dubte, preguntar a la gent de la zona per tal devitar extraviar-se.
17
Consells si es va a peu
Abans de marxar
A semblana daltres itineraris de llarg recorregut, el Cam de Sant Jaume s un repte fsic i mental que sha de preparar amb cura. Preparar-se fsicament per poder realitzar amb xit la peregrinaci s sens dubte la primera recomanaci. Fer la ruta a peu est a labast de qualsevol persona i no cal tenir una preparaci fsica especial per poder-la completar, per s recomanable, durant els dies previs, fer caminades cada cop ms llargues i, si s possible, amb la motxilla carregada i les botes que es pensin dur al viatge. Per tal de poder gaudir plenament daquesta ruta, s recomanable cercar una mica dinformaci i conixer la histria de litinerari abans diniciarla. Aquest cam t diverses guies editades i es pot trobar prou bibliografia dart i dhistria de les peregrinacions a Catalunya per poder gaudir millor de lexperincia cultural en qu es converteix el recorregut.
Quina s la millor poca de lany?

Els mesos de la primavera i de la tardor sn els millors per fer aquest recorregut, quan les temperatures sn ms suaus. A la primavera, a ms, els dies sn ms llargs i es pot caminar mat i tarda.
18

Quantes etapes?
s recomanable fer un pla detapes previ, pensant que el normal s recrrer entre 25 i 35 quilmetres al dia. Tingueu en compte que, carregats amb motxilla, la mitjana de marxa s duns quatre quilmetres per hora. s millor plantejar etapes curtes per als primers dies, de forma que el cos es vagi acostumant gradualment a lesfor fsic. A lestiu eviteu les hores de mxima calor sortint com ms dhora millor. Utilitzeu crema protectora solar i un barret per evitar una insolaci. Procureu no caminar molt rpid els primers dies fins que agafeu el ritme i camineu amb comoditat. Als trams per carretera camineu per la voravia de lesquerra; no oblideu que sou la part ms dbil i que els autombils no shi fixen gaire, en un simple caminant. Si camineu de nit, porteu alguna pea reflectora per avisar els vehicles de la vostra posici.
Menjar i beure
Sha de dur sempre una mica de menjar a la motxilla: fruits secs, fruita natural, xocolata i aigua. Tingueu en compte la distncia que hi ha entre serveis per tal de fer la previsi del menjar i de la beguda necessaris per a cada etapa. No cal fer grans pats; s millor menjar poc i sovint, mantenint un equilibri entre la ingesti i el desgast. Sha de beure aigua encara que no es tingui set per tal de recuperar els lquids que es perden per la sudoraci.
Les butllofes dels peus

Sn degudes al fregads que es produeix quan el peu es belluga dins la sabata. El ms probable s que en el vostre periple pel Cam de Sant Jaume us en surti alguna (o potser unes quantes). Si la butllofa va creixent i us decidiu a rebentar-la, preneu totes les precaucions per evitar que sinfecti. Una bona opci s rebentar-la amb una agulla estril (que es pot comprar a qualsevol farmcia), aplicar-hi immediatament algun producte desinfectant i evitar que sembruti. Si es torna a reproduir la butllofa, es repeteix loperaci fins que desaparegui definitivament. Per si tot aix us fa por, el millor remei per evitar-les s descalar-vos i airejar els peus i els mitjons cada cop que us atureu, de forma que sassequin, com a mnim cada dues hores.
19
Alguns consells per als ciclistes

No s el mateix fer un passeig en bicicleta durant el cap de setmana que pretendre fer ms de 100 quilmetres alternant carreteres i pistes de terra. Abans de comenar, plantegeu b les etapes. El Cam des de la Jonquera o des del Port de la Selva Sant Pere de Rodes no ofereix grans desnivells, per s trams asfaltats que salternen amb pistes de terra ms dures i alguns trams compromesos per lestretor de litinerari que conviden a baixar de la bicicleta per no prendre mal.
s millor fer-ho a peu o en bicicleta?

Lexperincia i el record que queda del Cam de Sant Jaume s radicalment diferent si es fa a peu o en bici. La bicicleta presenta lavantatge que permet desviar-se fcilment de litinerari per conixer llocs propers interessants. Tamb permet aturar-se ms temps en els llocs ms bonics de la ruta per contemplar les coses sense presses.
Cal preparar-se b
Si no sou ciclistes amb experincia, caldr un entrenament previ. Tamb es pot fer lentrenament al mateix Cam, per sha de tenir en compte lesfor que suposa els primers dies. La velocitat mitjana del pelegr ciclista s de 10 quilmetres lhora. Aix permet recrrer fcilment ms de 60 quilmetres al dia.
Lequipatge
Feu servir alforges de les que recolzen sobre la roda posterior o davantera. Tamb s recomanable una de les bosses que sajusten al manillar de la bicicleta; colloqueu en aquest lloc la documentaci, la guia i la resta de material que vulgueu tenir a m. Useu vestimenta de ciclista amb colors vistosos per fer-vos notar a la resta de vehicles de la carretera. Porteu sempre el casc protector.
Hi ha allotjaments per als ciclistes?

Els llocs que acullen pelegrins permeten guardar la bicicleta a cobert. Si feu nit en pensions i hostals, demaneu perms per guardar-la en algun lloc protegit dels amics de la propietat aliena.
20
La Credencial
La Credencial s el carnet del pelegr, un document personal que us acredita com a tals. Es lliura exclusivament a les persones que peregrinen a Sant Jaume de Galcia caminant, en bicicleta o a cavall. s un petit document de forma acordinica on consten les dades del pelegr i que disposa duna srie despais on posar els segells dels refugis, parrquies o altres establiments de les poblacions per on passa el pelegr. No cal posar-hi ms dun segell al dia; habitualment shi posa el segell del lloc on es pernocta, per serveix qualsevol altre on consti el nom del poble per on es passa. La Credencial la faciliten els bisbats, algunes parrquies i les associacions damics del Cam de Sant Jaume. A Catalunya tamb es pot aconseguir a lAbadia de Montserrat. El pelegr documentat amb la Credencial no adquireix cap dret ni cap obligaci amb ning; per tant, correspon a ell mateix proporcionar-se els mitjans per dur a terme el pelegrinatge: menjar, allotjament, etc. Ning pot exigir res per la seva condici de pelegr, tot i que la Credencial facilita laccs als albergs. La Credencial, a ms, serveix per obtenir la Compostella. Es tracta dun document que acredita que sha fet el pelegrinatge a Santiago. Aquest certificat, que expedeix la Catedral de Santiago, es lliura a aquells pelegrins que declarin haver efectuat la seva peregrinaci pietatis causa, s a dir, per motius religiosos o, si ms no, espirituals. En cas contrari, sempre us quedar la Credencial com a document acreditatiu. Es pot sollicitar la Compostella presentant la Credencial a lOficina dAcollida de Pelegrins de Santiago (rua do Vilar, 1 981 566 577) i amb un mnim dels ltims 100 quilmetres de Cam realitzats a peu o els ltims 200 quilmetres fets en bicicleta o a cavall. Per tant, haver recorregut noms el tram catal Sant Pere de Rodes Montserrat no serveix per obtenir la Compostella si no es completa el recorregut fins a Santiago. Tingueu present, a ms, que a partir de 2009, per obtenir la Compostella noms seran vlides les credencials atorgades per la Catedral de Santiago o per alguna de les entitats membres de la Federacin Espaola de Asociaciones de Amigos del Camino de Santiago.
21
Litinerari del Port de la Selva Sant Pere de Rodes i la Jonquera a Figueres
24
Cap de Creus

de la
Jonquera a Vilabertran mitJana

totalment pedalable
32,5 km 8h
400 350 300 250 200 150 100 50 0
05
10
15
20
25
30
35
40
Com arribar al coll de Panissars

Segurament seria un error no comenar la descripci daquest itinerari al coll de Panissars, per on passava lantiga Via Augusta i on els monjos del priorat de Santa Maria acollien viatgers i pelegrins. Arribar al coll de Panissars no s fcil. Per accedir-hi a peu, amb bicicleta o cotxe, la millor opci s desplaar-se a la part francesa del poble del Perts. Seguiu lavinguda de Frana i els carrers del Mas Rimbau i del Fort de Bellaguarda. Aquest ltim carrer s una carretera estreta que puja gradualment al castell. Abans darribar al castell, hi ha el desviament, senyalitzat, que duu al coll de Panissars. Primer trobareu un antic cementiri militar francs, al costat una torre de guaita medieval i, en noms uns pocs metres ms, les restes de lantic monestir. Diversos panells informatius disseminats entre les runes faciliten la interpretaci. Val la pena dedicar uns minuts a conixer el lloc abans de comenar prpiament la ruta. Des daquest pas histric les vistes a banda i banda de la frontera sn excepcionals.
25
Coll de Panissars
El coll s situat al terme del Perts, en territori francs, on avui podem veure, fruit de les excavacions arqueolgiques fetes en els darrers anys, les restes de lantic priorat preromnic de Santa Maria de Panissars, un fragment duna calada romanorepublicana de ms de cinc metres damplada i dues grans plataformes que eren la base dels trofeus erigits per Pompeu el Gran lany 71 aC i esmentats per tots els cronistes romans. Al voltant de lesglsia prioral de Santa Maria es desenvolup un petit nucli habitat. Les tasques dexcavaci permeten veure diverses dependncies, com el nrtex, el claustre i la cuina. Molt a prop daquest lloc hi ha una fita fronterera del segle xviii, un cementiri militar francs del segle xvii i una torre forta amb porta elevada, espitlleres i matacans defensius molt vistosos. En un tur proper destaca el castell de Bellaguarda, que sedific en bona part amb les pedres del priorat. Arran de la signatura del Tractat dels Pirineus el 1660, Espanya perd aquest castell. Aquesta prdua motiv la construcci del castell de Sant Ferran, a Figueres, per tal de contrarestar el de Bellaguarda, ara en mans franceses.
26
La Jonquera: una porta dentrada

Poc ms de cinc quilmetres separen aquesta poblaci de la frontera, i aquesta proximitat ha forjat la seva condici de lloc de pas. Per on avui passen turistes i mercaderies antigament passaren les legions de Csar i lexrcit carolingi. Plaa principal en el traat de lantiga Via Augusta, desprs de la signatura del Tractat establia dels la Pirineus, frontera que entre
Frana i Espanya, la vila de la Jonquera prengu importncia com a pas fronterer i com a centre dactivitat comercial. Avui la vila s una immensa rea de servei amb grans restaurants i supermercats, on el brogit dels vehicles s constant. A laltura de la plaa de lAjuntament hi ha la casa noble de Ca nArmet, mansi neoclssica de dues plantes, que conserva a linterior salons amb pintures pompeianes. Molt a prop, lesglsia parroquial de Santa Maria, del segle
xvii,
presenta una nau amb capelles laterals,
creuer amb cpula i absis semicircular. El campanar s de torre octogonal. La faana s lnic element que resta de lantic temple del segle
xv
i conserva elements gtics.
LEstrada
s un poble petit, amb les cases de pedra i lencant que tenen els nuclis rurals de linterior de lAlt Empord. El seu topnim no necessita comentaris, i expressa prou b que el cam ral sempre pass per aqu. La plaa Major, que presideix lesglsia parroquial, s un lloc que convida al descans.
27
Biure
Sembla que el nom de Biure prov del llat bene vivere. El poble tingu lorigen en una possessi monstica de lalta edat mitjana situada en la confluncia dels rius Llobregat i Ricardell. Avui s una petita vila de carrers estrets, costeruts i silenciosos que formen un nucli molt esglaonat, amb cases de planta baixa que havien estat antigues bodegues. A la plaa del poble la pau s gaireb absoluta. En un dels costats una font degota constantment. Al front, lesglsia de Sant Esteve ala el seu campanar octogonal sobre les cases del poble.
Santuari de la Mare de Du del Roure

Abans darribar a Molins i Pont de Molins es passa per un serrat on hi ha les restes del monestir i santuari de la Mare de Du del Roure. El santuari fou benet el 1638. El seu estat de runa fou conseqncia de la batalla que es lliur en aquest lloc durant la Guerra Gran, el novembre de 1794. Les restes del monestir permeten datar-lo al segle remuntar al segle
xiii. xv,
malgrat que
shi han trobat referncies que fan pensar que el seu origen es pot
28
Molins i Pont de Molins

Pont de Molins est format per dos nuclis: Molins i Pont de Molins, separats per un quilmetre escs de distncia. A ms, hi ha nombroses masies escampades pel terme. El nucli de Molins est documentat del segle x com a pertinena del monestir de Sant Pere de Rodes. El seu castell figura en diversos documents de principi del segle xii com a propietat del comte de Barcelona Ramon Berenguer III, formant part del comtat de Besal. Del castell de Molins, situat just al davant del poble, en queden fora elements: la torre, les muralles i les restes de la capella romnica. El Llobregat dEmpord al seu pas Conegut amb el nom de Torre den per Pont de Molins Buac, formava part del sistema defensiu de Llers (al terme del qual pertanyia) i era un dels onze castells que envoltaven aquesta vila. Les cases de Pont de Molins sallarguen pel marge del riu Llobregat dEmpord. En diferents indrets del terme, hi ha restes dantics molins; els ms ben conservats sn a lesquerra del riu, entre els llocs de Pont de Molins i Molins. Al lmit amb el terme de Cabanes, per on fins fa poc passava la Via Augusta, senyalitzada amb marques grogues i blaves, es conserva el traat de lantic Cam de Calada, molt important durant lpoca medieval, que fou la prolongaci dun tram de la Via Augusta i era conegut com a Cam Francs. En el proper poble de la ruta, Vilabertran, aquest cam provinent de la Jonquera conflueix amb el que prov del Port de la Selva i de Sant Pere de Rodes.
29
itinerari:
de la
Jonquera
Vilabertran
km 0 Coll de Panissars
Situats al jaciment arqueolgic de Santa Maria de Panissars, prenem el cam en direcci a un dipsit daigua. Hem de seguir el cam de Cal Bel en direcci est de baixada cap a la N-II. A la collada dels Burros agafem el cam de la dreta i deixant el cam de Cal Bel. Travessem les vies del tren i passem el Llobregat dEmpord pel pont de Sant Juli. Seguim pel cam del venat de Sant Juli i prenem el trencall cap al mas de la Granja. Passat el mas, prenem un cam de baixada. Travessem les vies de lAVE i lautopista, i, en parallel al Llobregat, arribem al pont de la nacional sobre el riu. Passem pel pont i agafem lavinguda de Pau Casals.
retrobar els senyals del Cam al PK 13. Els pelegrins a peu travessaran el riu de la Guilla a laltura del Mas Carbonell i pujaran per una pista entre boscos dalzines fins a la carretera GI-504. Sha de seguir la carretera durant 300 m fins al PK 13 i prendre una pista a lesquerra que passa pel costat de Can Giralt. Sortim a la carretera GI-502; la seguim uns metres i la travessem en direcci al castell de Mont-roig, tot seguint el GR-2. Voregem el tur del castell i deixem les marques del GR tot prenent el cam cap al venat de Mont-roig. Passem molt a prop de Can Barris i seguim en parallel al riu Ricardell. Finalment, agafarem la carretera GIV-5044 que duu a Biure.
km 7,2 la Jonquera
Travessem el poble pel carrer Major. Al final del carrer girem a la dreta per anar a trobar el parc municipal den Lloveres. Seguim en parallel al riu fins al pont de la N-II. Passem per sota del pont i immediatament per sobre, per tal de travessar el riu. Un altre pont permet passar per sobre de lautopista AP-7 a laltura del cementiri. Trobem les marques del GR-2, que seguirem fins a lEstrada. Passem pel costat dels peatges i de lrea de servei Porta Catalana. Un petit tnel permet passar sota les vies de lAVE i agafar un cam cap a la carretera dAgullana. Seguim la carretera durant 370 metres i prenem el cam de lesquerra, al costat de la Fbrica de Sabonet. Un cam entre camps ens duu a lEstrada.
km 20,4 Biure
Sortim pel carrer del Mestre Llus Rocalba, a la Fonteta, i seguim la carretera GIV-5043 en direcci a Molins. Al final de la pujada, desprs dun revolt a la dreta, agafem el cam dels Tramonts cap a la Mare de Du del Roure. Arribats al santuari, baixarem pel cam asfaltat fins a Molins.
km 24,4 Molins
Deixem el poble de Molins i seguim la pista que duu a Pont de Molins desprs de passar sota les obres de lAVE.
km 25,2 Pont de Molins

Passem pel pont sobre la Muga i sortim del poble pel carrer de Figueres. Abans de sortir a la carretera nacional agafem un cam parallel durant gaireb 600 metres. Sortirem a lasfalt de la nacional i el seguirem durant 600 metres ms. Deixarem lasfalt per un cam a lesquerra en parallel a la Muga fins a creuar la carretera GIV-6024. La travessem i prenem el cam de Vilabertran.
km 10,8 lEstrada
Sortim del poble pel GR-2 fins al Mas Carbonell. A partir daquest lloc, el GR no s totalment pedalable; els ciclistes poden seguir el cam cap a Agullana i prendre desprs la carretera GI-504 i seguir-la en direcci a Boadella fins a
km 32,5 Vilabertran
30
A-9 N-9
el Perts
COLL DE PANISSARS
7,2 km
AP-7
Mas de la Granja
GR-1 1
N-II
TGV
GR-1
la Vajol
GI-501
la Jonquera
!
Atenci al trnsit
Agullana
GI-500
Cantallops
GI-601
-2 GR
PK 13
Darnius
GI-504
lEstrada
18 km
GI-502
Capmany
Pant de Boadella
GI-504
Castell de Mont-roig
GI-602
Boadella dEmpord
GIV-5042
Biure
Atenci al trnsit
Masarac Vilarnadal
Terrades
la M
uga
GIV-5043
Santa Maria del Roure
GI-6026
GI-510
Vilarig GR-2
Molins
Creuar la Muga pel pont
Pont de Molins
Llers
7,3 km
Atenci al trnsit
GI-6025
el Llo bre ga
Cabanes
GIV-5106 AP-7 GIV-6024 C-252
Cistella
GIV-5105 GIP-5101
N-II
la Mug
H
Vilabertran
N-260
Avinyonet de Puigvents
TGV
FIGUERES
31
Navata
Vilafant
SerVeiS:
La Jonquera
Alberg
de la
Jonquera
Vilabertran
Pont de Molins
Hotels
El Mol** Ctra. de les Escaules, s/n Tel. 972 529 271 La Masia** Ctra. N-II, km 767 Tel. 972 529 112
Font del Pla** Av. Sis dOctubre, s/n Tel. 972 556 393 Merc-Park** Ctra. N-II, km 775 Tel. 972 549 038 Nacional* Ctra. N-II, km 782 Tel. 972 554 100
Possibilitat dacollida per part de lAjuntament. Tel. 972 554 005
Hotels
Puerta de Espaa*** Ctra. N-II, km 781 Tel. 972 554 120 Frontera*** Ctra. N-II, km 775 Tel. 972 554 050 La Jonquera*** Av. Galcia, 2-4 Tel. 972 556 555 Tramontana*** Pol. la Campa, 10 Tel. 972 556 558 Porta Catalana*** Autopista AP-17, km 149 Tel. 972 554 640
Pensions
Europa** Pau Casals, 48 Tel. 972 555 534 Marfil** Major, 109 Tel. 972 554 378 Vista Alegre* Ctra. N-II, km 780 Tel. 972 554 078 La Prgola* Ctra. N-II, 17, km 782 Tel. 972 554 157
Pensions
Serra* Ctra. N-II, km 762 Tel. 972 529 273
Vilabertran
Hotels
Casa Galla*** Conxa, 6 Tel. 972 505 923
Allojaments rurals
Can Caulas Abat Rigau, 9 Tel. 972 547 018
Notes
32
Notes
33
34
el Port de la Selva

del
Port de la SelVa Sant Pere de rodeS a FiguereS 29,7 km 8h mitJana

tramS alternatiuS Per a cicliSteS
El Port de la Selva
El pelegr pot comenar a caminar arran de mar. Poblaci dantigues cases de pescadors i carrers costeruts que, malgrat haver-se convertit en una destinaci turstica important, encara conserva un encant notable. Els seus carrers, de cases blanques mirant el Mediterrani, presenten lestructura tpica dels pobles de pescadors, amb uns pocs carrers parallels a la costa connectats per carrerons transversals. En un daquests carrers hi ha la flamant esglsia de Santa Maria de les Neus. Al temple shi venera una imatge gtica de Sant Pere (s. xv), procedent de sant Pere de Rodes. Malgrat que la poblaci s relativament recent (s. xvii), el Port ha estat esmentat des de temps medievals. Lactivitat tradicional de la pesca a lencesa ha estat substituda per un turisme residencial, fora arrelat des de principi del segle xx. Alguns dels seus estiuejants illustres han estat lescriptor Josep M. de Sagarra i el poeta J.V. Foix, que passava llargues temporades en una casa que tenia al carrer de la Uni.
35
Sant Pere de Rodes

Diu la llegenda que lany 610, davant la caiguda imminent de la ciutat de Roma en mans dels perses, el papa Bonifaci decid protegir les relquies ms preuades de la Santa Seu, entre elles el cap i el bra dret de sant Pere i una ampolla amb la sang de Crist. Tres clergues sortiren apressadament de Roma en vaixell carregats amb les relquies. Desprs duns quants dies de navegaci arribaren a labrupta costa del cap de Creus, el punt ms oriental de la pennsula Ibrica, el Finisterre mediterrani. Desembarcaren i pujaren per la falda del tur de Verdera i all, en una cova, amagaren les relquies. Passat un temps, desaparegut el perill, tornaren a aquest lloc per recuperar-les per no les hi trobaren; la vegetaci havia cobert la cova. Decebuts, els tres religiosos decidiren quedar-se en aquest lloc i per honorar les relquies bastiren el monestir de Sant Pere de Rodes. En aquest emplaament excepcional enmig de la muntanya i mirant al mar, gaudirem dun dels indrets ms espectaculars de tot Catalunya. Una altra llegenda situa sota els seus fonaments un temple pag dedicat a Afrodita Pyrene, la venus pirinenca, citat pels gegrafs antics. Al marge de les llegendes, el cert s que els orgens de Sant Pere de Rodes es perden en el temps. Possiblement comen essent un eremitori. El que s que sabem per documents de lpoca s que a final del segle viii ja hi havia aqu un petit cenobi, per s a mitjan segle x que el comte dEmpries i un noble anomenat Tasi aixecaren labadia benedictina. El lloc de Sant Pere de Rodes estigu, des del seu naixement, molt lligat a la casa comtal dEmpries, per a la qual era molt important disposar dun centre espiritual propi al seu comtat. Com que el comtat no tenia dicesi
36
prpia, el fet de tenir una abadia era una forma de refermar la seva autonomia i el seu poder.
Capitells del monestir
Lesglsia, de grans dimensions, s de planta basilical, amb tres naus i tres absis. Comen a construir-se a la primera meitat del segle x i sacab cap a lany 1000. La seva arquitectura s excepcional, resultat de la fusi de les tcniques constructives romanes tardanes amb les darrel carolngia. La nau central s impressionant: la volta de can t 16 m dalada, lequivalent a un edifici de cinc pisos. Podem imaginar les cares dastorament dels viatgers medievals en entrar a un temple tan descomunal. En aquell temps els monestirs eren centres despiritualitat tancats als laics, per el seu allament es trencava en algunes ocasions per tal de permetre als pelegrins pregar davant les seves valuoses relquies. A la gruta situada sota laltar es guardaven els tresors del monestir: les relquies, dentre les quals destacava un tros del lignum crucis. Per aquest motiu, el papa Urb II conced a aquest monestir el dret a jubileu per als pelegrins que hi arribaven i, aix, es convert, juntament amb Santiago de Compostella, en el lloc de pelegrinatge ms important de la pennsula Ibrica. Voltant el presbiteri hi ha la girola o deambulatori, que s un passads que fa la volta a laltar major i es feia servir pels pelegrins per retre culte a les relquies. Com que lesglsia estava construda sobre el pendent de la muntanya, els seus constructors es decidiren a fer una cripta per compensar el desnivell del terreny. A la cripta es guardaven les relquies que tanta fama donaren a aquest monestir. Els jubileus atreien una gran
37
quantitat de pelegrins a la recerca dindulgncies. Aquesta fou una font importantssima dingressos per a labadia. La seva prosperitat econmica permet als monjos, al segle xii, engegar una gran reforma del monestir. El nou claustre i les dues torres, la del campanar i la defensiva, foren les actuacions ms importants de les obres dampliaci. El campanar, de planta quadrada, t tres pisos, lltim decorat amb arcuacions de tipus llombard, com la majoria de campanars catalans del segle xii. El claustre actual s una reconstrucci; de loriginal en queda ben poca cosa: algunes columnes i quatre capitells, un dells representant un grup de monjos. Durant les obres de restauraci daquest claustre es descobr a sota el claustre primitiu construt dos segles abans. Era molt senzill, amb quatre galeries porxades a lentorn dun petit pati. Conserva restes de pintures murals de final del segle x. Una altra reforma consist en lexecuci duna gran portada, malauradament desapareguda. Noms sen conserva un relleu que representa sant Pere. Moltes obres procedents del monestir, com ara la Bblia de Sant Pere de Rodes, del segle xi, i altres peces, es troben repartides en diferents museus darreu del mn. El visitant es pot fer una idea bastant clara del monestir i de la seva influncia en lpoca, grcies a un complet audiovisual que es projecta en una de les antigues dependncies. Sant Pere de Rodes s, sens dubte, un lloc que val la pena conixer.
Santa Helena de Rodes

Molt a prop de Sant Pere de Rodes hi ha les restes de la poblaci que sorg al seu voltant, Santa Creu de Rodes. Ledifici ms important daquell poble, lesglsia de Santa Helena de Rodes, encara es conserva i est essent sotmesa a una acurada restauraci. Lesglsia de Santa Helena s un edifici preromnic, originalment duna sola nau, ampliada amb dues ms durant el segle x, i tres absis de planta trapezodal. Sobre la nau central sala un campanar que mostra tres finestres amb arcs de ferradura. A linterior de labsis meridional es conserva part de lobra original, una srie de petits arcs de ferradura amb petites columnes, exemple excepcional de decoraci realitzada durant el segle ix. Lesglsia mantingu el culte fins al segle xv. El despoblament progressiu de la zona, ja sigui per la conquesta de lilla de Mallorca i el trasllat dalguns dels seus habitants, la pirateria o la pesta, condicionen la vida religiosa del temple, que finalment s abandonat lany 1880. La seva situaci excellent ofereix una perspectiva immillorable de la serra de Rodes i de la costa situada entre el Port de la Selva i Llan.
38
Pels voltants de Santa Helena es poden veure Santa Helena de Rodes les restes de construccions molt deteriorades i el que devia ser la portalada del nucli de Santa Creu de Rodes, que, juntament amb la Selva de Mar, Sant Baldiri i la Vall de Santa Creu, van formar un districte fins a mitjan segle xvi.
Pau
Situada al vessant meridional de la serra de Rodes, emmarcada per grans extensions doliveres i vinyes, la vila de Pau forma un petit nucli que alterna modernes urbanitzacions amb antigues cases rurals de carcter mediterrani. Del poble destaca la Creu Blanca, nic testimoni que resta duna antiga creu que indicava la proximitat i el lmit de les possessions del monestir de Sant Pere de Rodes. Hi ha fora documents antics del monestir que proven que tenia propietats a Pau i altres termes dels voltants (Palau-saverdera, les Torroelles, Vilat i Penardell). Lany 990, en una epstola del papa Joan XV que confirma diverses possessions de Sant Pere de Rodes, sesmenta el lloc de Villa Pavo, referint-se a Pau. Al bell mig del poble hi ha lesglsia de Sant Mart, de singular capalera presidida per una porta romnica amb capitells delicadament esculpits.
39
Vilajuga
Diuen que Vilajuga fou fundada pels jueus. Hom diu que antigament fou poblada per jueus vinguts dels calls de Castell dEmpries o Peralada. Form part de les possessions del monestir de Sant Pere de Rodes. El poble se situa en els darrers contraforts de les Alberes, que contrasten amb els camps de vinyes i oliveres, perfectament alineades. s tamb terra de dlmens. Els ms importants els trobarem seguint la carretera que comunica el poble amb el monestir de Sant Pere de Rodes. La majoria daten dentre el IV i el II millennis aC. En aquest cam antic shan trobat diversos petroglifs, com ara creus i altres smbols religiosos. Vilajuga s coneguda, entre altres coses, per la qualitat de la seva aigua mineral, que sexplota comercialment. Tamb hi ha vinya i alguns cellers que venen vi de qualitat a bon preu. A linterior de la poblaci, freqentada per grups excursionistes, hi ha lesglsia de Sant Feliu de Vilajuga, que conserva bona part de la construcci romnica i diversos elements duna antiga sinagoga. Erigida al segle
xviii,
est tancada entre les cases del poble. Hi ha un
campanar despadanya sobre la paret lateral.
40
A dos quilmetres del poble, sobre un tur proper a la carretera que va de Figueres a Llan, hi ha les runes de lantic castell de Querman, visible des del poble. Est ubicat en un emplaament excepcional per a la defensa. Del castell, construt al segle
xi
i protagonista de bona part de la
histria de la comarca, queden restes de dos recintes emmurallats amb parets de gran alada, i bona part de lestructura duna torre de planta quadrangular duns sis metres dalada. Salvador Dal sempre tingu una fixaci especial envers aquest castell, del qual dibuix alguns quadres. A ms, tamb hi volia installar un orgue descomunal que sactivs quan bufs la tramuntana. Segons la llegenda, la comtessa de Querman perd la seva fortuna perqu volia menjar cada dia el que ms li agradava: el moll de los. Arrunada, an de porta en porta demanant menjar, fins que un dia li donaren pa amb nous i digu: Per haver ignorat un dia que el pa amb nous era millor, vaig perdre la senyoria del castell de Querman.
41
Pedret i Marz
Pedret i Marz s un municipi de creaci recent que t dos nucliss: Pedret, situat prop de la riera de Pedret, i Marz, ubicat a dos quilmetres al nord-oest de Pedret i per on passa el Cam de Sant Jaume. El nucli de Marz s ms modern que el de Pedret, i aix es mostra als ulls del pelegr, perqu la majoria de les cases han estat reformades en els darrers anys. Litinerari passa per davant de lesglsia de Sant Isidre i Sant Antoni Abat, petita edificaci que t una porxada que pot servir daixopluc en cas de pluja. Una placa recorda que fou edificada en uns terrenys cedits per un ve del poble. Darrere de lesglsia hi ha una placeta amb bancs, arbres i un parc per als infants. A un costat de la plaa hi ha el centre cvic, construt fa pocs anys. A Marz tamb hi ha restes dun antic castell. A la plaa del poble es pot veure un portal adovellat del castell que avui serveix per donar accs a un carrer. Passat el portal, hi ha un carrer cobert amb volta de can. A ponent de la porta hi resta un llarg tram de la muralla, a la qual shi adossen algunes cases. Tamb es conserva una torre de planta circular, amb un gran tals a la base.
Peralada
Aquesta poblaci, avui eminentment turstica, en temps passats havia estat un dels nuclis ms importants de lEmpord immortalitzat per la crnica de Ramon Muntaner. A Peralada es combinen la riquesa monumental i histrica amb una atractiva oferta ldica, gastronmica i cultural. Els carrers estrets i irregulars de la vila presenten un cert aire medieval, poca en qu la vila estava voltada per un doble cintur de muralles. De la primitiva muralla del segle xi situada a la part alta noms sen conserven dues portes, una a la costa de les Monges i laltra a la plaa Sant Domnec. Tot el nucli antic, situat al voltant de la plaa Major, t molt dinters i encant. La plaa est en part porticada per acollir el mercat i llueix alguns edificis antics notables, com la Casa de la Vila. Destaca lesglsia de Sant Mart, edifici barroc (segle xviii), que mostra vestigis romnics i el campanar
42
gtic. A linterior es guarda un autntic Claustre del convent de Sant Domnec tresor parroquial, del qual sobresurt una creu processional del segle XIV, de plata daurada. Tamb s singular lesglsia preromnica de Sant Lltzer, de la qual destaca labsis exterior trapezodal. Les seves runes queden a la sortida del poble, al costat de la carretera que duu al poble de Sant Lloren de la Muga. Al bell mig de la part antiga, hi trobem el Centre de Turisme Cultural Sant Domnec, museu de la vila medieval, al recinte del qual es pot admirar un claustre romnic excepcional del segle xii, nic vestigi que resta dun convent agustini del segle xi. Lobra, oberta als quatre vents, a la intemprie, veu crixer un gran tiller al centre. Peralada s, probablement, ms coneguda pel seu castell, gran fortalesa del segle xiv. Fou erigit com a base militar per les reconstruccions successives li han atorgat un aspecte ms aviat senyorial. Els diversos propietaris en reconstruren la faana principal (segles xvi-xviii) i en redistriburen linterior (segle xviii). Sobre la faana oriental saixequen dues airoses torrasses de planta circular, que sn, sens dubte, la imatge ms coneguda daquest castell. Lesglsia de la Mare de Du del Carme (segle xiii), dabsis poligonal, fou lantiga capella de palau i avui es fa servir com a museu. Un altre dels atractius del castell sn els amplis jardins exteriors, on cada estiu shi celebra un Festival de Msica.
43
Vilabertran
A noms tres quilmetres de Figueres, el poble de Vilabertran s un petit nucli desenvolupat al costat del monestir de Vilabertran, antiga cannica dels agustinians, amb lesglsia, el claustre romnic i els edificis abacials gtics. Moltes cases de la poblaci foren construdes o reformades durant els segles xv i xvi. Els carrers, estrets i singularment rectilinis, voregen la quadrangular plaa Major. El conjunt monstic, fundat el 1069 sota la regla agustiniana, conserva quatre parts diferenciades fora interessants: lesglsia romnica de Santa Maria, el claustre, el palau abacial i la sala capitular. El monestir fou lescenari de lenlla de Blanca dAnjou i Jaume II el 1295. El temple s una construcci romnica de planta basilical i tres absis. En tot el conjunt exterior s visible la fortificaci de qu fou objecte al segle xv. De linterior destaca la capella de la Vera Creu, oberta al segle xviii, on es conserva una magnfica creu de process dorfebreria del segle xiv, amb la figura de Crist en relleu. Al costat del mur sud de lesglsia hi ha el claustre romnic (segle xii). Els arcs se sostenen en pilars i en columnes amb capitells treballats amb motius vegetals dinspiraci corntia. Pel voltant del claustre es distribueixen les diferents dependncies monacals, com la sala capitular, la sagristia o lantic refectori, transformat durant el segle xvi en la capella de Sant Ferriol. El conjunt el presideix un esvelt campanar llombard catal de tres pisos amb finestres en cadascun. Al claustre, de planta trapezodal, salternen columnes dobles amb pilars o amb grups de quatre columnes. El palau abacial (del segle xv) est considerat com un dels millors exponents del gtic civil catal. Malauradament, est fora deteriorat. Del conjunt destaquen el portal adovellat i els finestrals gtics triforats. La porta principal sobre a la cara sud del conjunt monstic i en destaca el rotund arc adovellat que presideix una talla de la Mare de Du a linterior duna forncula. Al mur sobren quatre finestres triforades. A les dependncies del monestir se celebra cada any el Festival de Msica Clssica de Vilabertran.
44
Monestir de Vilabertran
45
Figueres
El nucli urb de la ciutat, sempre concorregut, recorda que, per la seva condici especial de porta dEuropa, s un centre comercial de primer ordre amb una amplssima oferta de serveis que fa de la ciutat un punt datracci turstica, al qual sapropen diriament visitants darreu, especialment del sud de Frana. La Rambla, ampla i flanquejada per grans plataners, s un dels espais oberts ms emblemtics de la ciutat. La llera del riu fou coberta durant el segle xix i don lloc a un passeig darbres frondosos que els figuerencs recorren gaireb de forma compulsiva durant els capvespres. Molt a prop queda lesglsia parroquial de Sant Pere. Segurament aquest temple t els orgens en una esglsia paleocristiana que exist al peu de la via romana que passava per Figueres. Durant els segles xiv i xv lesglsia es refu. En lactualitat, en queda una nau gtica amb voltes de creueria, que durant el segle xviii fou ampliada amb una cpula de cimbori. Cal destacar-hi el grup escultric dels Dolors, de Ramon Amadeu, i la creu de Figueres, de Llus Albert, realitzada amb plata i esmalt, amb la imatge del Crist en majestat que guarda als peus una relquia de la veracreu. La m del genial Dal sestn pels carrers adjacents de lesplndid TeatreMuseu, tant en forma de monuments inslits, com en les botigues que
46

difonen el producte exuberant de la seva imaginaci. I s que Figueres fou un marc habitual del pintor. Dal acostumava a asseures a la terrassa del bar Astoria, a la Rambla, per rememorar la seva infantesa i joventut. Per aix, en una visita a la ciutat, val la pena seguir les empremtes de lartista. El museu Dal, inaugurat lany 1974, s una de les seves creacions ms importants; el mateix artista afirm que no shavia de considerar com un museu, sin com un objecte surrealista on tot s coherent. Actualment acull ms de 90 obres de la millor poca de Dal. En un tur del nord de la ciutat hi ha el castell de Sant Ferran, aixecat durant el segle xviii amb motiu de la prdua del castell de Bellaguarda en mans dels francesos, per tal de contrarestar-lo. Com a elements importants destaquen la capella del castell i la porta monumental, destruda per lexrcit republic lany 1939, durant la Guerra Civil. Durant aquest perode (1936-1939) acoll les obres del Museu del Prado i shi celebraren les darreres reunions del Govern i el Parlament de la Repblica. Al juliol de 1997, el monument de dimensions ms grans de Catalunya i la fortalesa defensiva ms gran dEuropa obr les portes al pblic per mostrar tot el que una fortalesa daquestes dimensions pot arribar a guardar a les entranyes.
47
itinerari:
del
Port
de la
SelVa
FiguereS
km 0 El Port de la Selva
Es pot pujar a Sant Pere de Rodes directament per la carretera per els pelegrins a peu trobaran ms cmoda la pujada seguint el cam de ronda des del Port de la Selva i pujant cap a la Vall de Santa i Creu i, desprs, cap a Sant Pere de Rodes.
Seguim el cam asfaltat durant 1,3 km fins a passar per un pont sobre la via del tren i sobre la carretera N-260. Desprs del pont se segueix el cam de Peralada, sense asfaltar. Abans darribar al poble, passarem per sobre el Canal Gros i el torrent de la Montserrada.
km 22,6 Peralada
El primer que trobem en arribar al poble s una rotonda davant la porta del darrere del castell de Peralada. Hem de seguir a la dreta, mantenint el mur del castell a lesquerra, pel carrer de Sant Lltzer. Girem a lesquerra pel carrer de Sant Joan, que duu al barri antic del poble. Sortirem de Peralada pel carrer del Call, que enllaa amb la carretera C-252. Seguim la carretera durant 1,8 km fins que passem el pont sobre la Muga. A 100 m del pont prenem el cam sense asfaltar que surt a lesquerra i que va parallel a una squia. El seguim i en 200 m sortim a una pista asfaltada que seguim primer a lesquerra i desprs a la dreta fins a Vilabertran.
km 6,7 Sant Pere de Rodes

Sortim de Sant Pere de Rodes pel cam asfaltat que duu a Santa Helena.
km 7,4 Santa Helena

Agafem el cam en direcci oest cap a Mas Vents. Els ciclistes hauran de seguir per la carretera fins a Vilajuga.
km 8,6 Mas Vents

A la petita zona daparcament de Mas Vents agafem la carretera i la seguim de baixada durant poc menys de 500 m. Desprs dun revolt a la dreta, agafem el cam que baixa cap a Pau.
km 12,3 Pau
Travessem el poble pel carrer de Sant Pere i arribem a la plaa Major. De sortida hem dagafar el carrer de Vilajuga. El carrer es converteix en un cam sense asfaltar. Passem pel davant del celler LEspelt.
km 26,6 Vilabertran
Entrem a Vilabertran pel carrer de Peralada. Seguim pels carrers de Pep Ventura i de Santa Maria fins al carrer de lAbadia. Girem a lesquerra i passem pel davant del monestir. Un cop fora del poble, girarem a la dreta seguint el cam de les Caboques en direcci a la N-II. Seguim recte i passem sota un pont de la N-II, i en mig quilmetre ms arribem a Figueres.
km 14,7 Vilajuga
Entrem a Vilajuga pel passeig de Pau. Seguim pels carrers de Sol i de Figueres tot baixant en direcci a la carretera per agafar el cam asfaltat que va a Pedret i Marz.
km 17,5 Marz
Entrem a Marz pel carrer de la Tramuntana, el seguim de dret fins al carrer del Mar, que agafem cap a la dreta per sortir del poble. Just abans del pont que passa sobre la via del tren, prenem el cam asfaltat que surt a lesquerra.
km 29,7 Figueres
Arribem a lescola Salvador Dal, la deixarem a la nostra dreta. Seguim pels carrers del compositor Joaquim Serra i de Narcs Soler fins a una gran rotonda. Continuarem pel carrer de les Hortes i pel carrer Peralada, que duu a lAjuntament.
48
Punta de la Creu Punta del Frare Ca p R a s Cap de Bol
11 GR-
el Port de la Selva
GI-613 Riera d e Romanyac GIV-6121
6,7 km
Colera
el Castellar
GI-612
la Selva de Mar Llan la Vall de Santa Creu
o lins
ra R ie
de M
SANT PERE DE RODES

Mas Vents
GR-92
GR-
11
Atenci al trnsit
8 km
Palau-saverdera
GIP-6041 N-260 GI-610 GIV-6102
Celler Espelt
Vilamaniscle
C-604 GIV-6032 C-252
Pau
H
GIV-6101
GIV-6103
Vilajuga
!
Vilat Estany de Vilat
Atenci al trnsit
Pedret
Garriguella
Marz
GIP-6031
8 km
GI-603
GIV-6043 C-252 GIV-6042 GIP-6042
Mollet de Peralada
Vilanova de la Muga
GIP-6021
ga la Mu
C-260
Peralada
!
N-260
Masarac
4 km
Cabanes
GIV-6024 C-252
Vilarnadal
Vilabertran
el Manol
el L
lo
gat bre
Atenci al trnsit
Vila-sacra
el Far dEmpord
GIV-6211
GIV-6025
3 km
N-IIa
FIGUERES
AP-7
49
SerVeiS:
Llan
Hotels
Grimar*** Ctra. Portbou, s/n Tel. 972 380 167 Beri** Creu, 16 Tel. 972 380 198 La Goleta** Pintor Torroella, 12 Tel. 972 380 125 Carbonell* Major, 19 Tel. 972 380 209 Grifeu* Cau del Llop Tel. 972 380 050 Miramar* Pg. Martim, 7 Tel. 972 380 132
de
Sant Pere
Gran Sol* Figueres, 4
de
rodeS
FiguereS
Port de la Selva Ctra. del Port a Cadaqus Tel. 972 387 287 Port de la Vall Ctra. del Port a Llan, km 6 Tel. 972 387 186
Tel. 972 380 151 Llan* Ctra. Portbou, s/n Tel. 972 380 160 Pacreu* Av. Europa, 33 Tel. 972 380 337
Vilajuga
Pensions
Hostal Xavi** Ctra. Roses, 17 Tel. 972 530 003
Cmpings
LOmbra Ctra. lOmbra, 4 Tel. 972 380 335
El Port de la Selva
Hotels
Porto Cristo** Major, 59 Tel. 972 387 062 Cal Mariner* Ctra. Cadaqus Tel. 972 388 005
Allotjaments rurals
Can Ramon del Primo Arrabal dels Mrtirs, 17 Tel. 972 673 244
Pedret i Marz
Allotjament rural
Mas Can Pere Pau Mas Can Pere Pau Tel. 686 473 127 Blanchart Pl. Major, 3 Tel. 972 520 392 Can Dalmau I, II i III Del Mar, 13 Tel. 972 530 380 La Balma Carrer Major, 4 Tel. 655 228 405
Pensions
Casa Narra** Castell, 37 Tel. 972 380 178 Florida** Floridablanca, 17 Tel. 972 120 161 Hostal Empord** Ametllers, 2, Tel. 972 380 139 Hostal Lara** Bernat Metge, 2 Tel. 972 381 277 Mendisol** Platja de Grifeu Tel. 972 380 100 Can Pau I* Puig dEsquer, 4 Tel. 972 380 270 Castell* Afores, 6 Tel. 972 381 135
Pensions
Hostal lArola** Paratge lArola, Tel. 972 387 005 La Tina** Sant Baudili, 16 Tel. 972 387 149 La Tina I** Font, 45 Tel. 972 387 418 Germn* Av. Poeta Sagarra, 11 Tel. 972 388 005 Sol i Sombra* Nou, 8-10 Tel. 972 387 060
Peralada
Hotels
Club de Golf Peralada***** Cam de la Garriga Tel. 972 538 830
Cmpings
LArola Ctra. del Port a Llan, km 7,5 Tel. 972 387 005
Pensions
Hostal Can Palol** Sant Joan, 5 Tel. 972 538 074
50

Allotjaments rurals
Arc T Costa del Rector, 10 Tel. 627 349 884 Can Bastons I i II Barri de lEstanyol Tel. 972 530 277 Can Carb del Portal Plaa del Pont, 7 Tel. 637 746 657 Can Gens I i II Vilella, 25 Tel. 972 538 186 Can Gori Vallgornera, 1 Tel. 972 538 162 La Costa Costa del Rector, 6-8 Tel. 972 538 293 Mas Fresi I i II Barri de lEstanyol Tel. 972 502 003 Pirineos*** Rda. Barcelona, 1 Tel. 972 500 312 President*** Av. Salvador Dal, 82 Tel. 972 501 700 Ronda*** Av. Salvador Dal, 17 Tel. 972 503 911 Trav*** Balmes, s/n Tel. 972 500 591 Europa** Av. Salvador Dal, 101 Tel. 972 500 744 Los ngeles** Barceloneta, 10 Tel. 972 510 661 Rambla** Rambla, 33 Tel. 972 676 020 Espaa* Jonquera, 26 Tel. 972 500 869 Hostal Androl* Ctra. Nacional II, km 8,5 Tel. 972 675 496 Hostal Bon Reps* Vilallonga, 43 Tel. 972 509 202 Isabel II* Isabel II, 16 Tel. 972 504 735 Juan* Eres de Vila, 38 Tel. 972 500 090 La Venta del Toro* Pep Ventura, 5 Tel. 972 510 510 Mallol* Pep Ventura, 9 Tel. 972 502 283
Pensions
Galicia** Av. Perpiny, 34 Tel. 972 501 566 La Barretina** Lasauca, 13 Tel. 972 673 425 Requesens** Av. Salvador Dal, 27 Tel. 972 505 405 San Mar** Rec Arnau, 31 Tel. 972 509 813 Amiel* Av. Pirineus, 4 Tel. 972 504 968 Bartis* Mndez Nez, 2 Tel. 972 501 473 Casa Batlle* Requesens, 3 Tel. 972 503 995 Don Pepe* Ctra. Roses, 27 Tel. 972 504 298
Cmping
Pous*** Ctra. Nacional II, km 8,5 Tel. 972 675 496
Vilabertran
Hotels
Casa Galla*** Conxa, 6 Tel. 972 505 923
Allotjaments rurals
Can Caulas Abat Rigau, 9 Tel. 972 547 018
Figueres
Hotels
Bon Retorn*** Ctra. N-II, km 759 Tel. 972 504 623 Durn*** Lasauca, 5 Tel. 972 501 250 Hotel Restaurant Empord*** Av. Salvador Dal, 170 Tel. 972 500 562
51
Notes
52
Notes
53
Litinerari de Figueres a Montserrat
56
Borrass

de
FiguereS a bScara Fcil

totalment Pedalable
17 km 4h
Santa Llogaia dlguema

El poble, prcticament enganxat a Figueres, noms es toca de passada. En arribar a les primeres cases, a laltura duna rotonda, la ruta es desvia en diagonal cap al sud-oest per tal de dirigir-se directament a Borrass, obviant linterior del municipi de Santa Llogaia. El poble forma un nucli urb compacte, al voltant de lesglsia parroquial, un gran edifici del segle
xviii
que sobresurt per damunt de totes les
teulades del poble. Presenta una sola nau amb capalera carrada, amb alguns vestigis del primitiu temple romnic dels segles xi-xii.
Borrass
Borrass s un lloc de gran importncia histrica. Els primers documents que esmenten el poble daten del 817 i parlen duna reuni de larquebisbe de Narbona i el bisbe de Nimes, juntament amb altres personalitats, per tal destablir els lmits de Bscara. El fet que lacte se celebrs a lantiga esglsia de Sant Andreu demostra la importncia de la poblaci. La dita popular afirma: Les meravelles de Borrass sn Cal Batlle i el campanar... Noms cal passejar pel poble per adonar-se que hi ha molt ms per veure i per llegir sobre la histria de la vila als seus carrers, places i cases, algunes de les quals destaquen per la seva noblesa.
57
Can Batlle s una important casa pairal ubicada a lextrem de migdia de la poblaci. Durant els segles xviii i xix era coneguda a la comarca com una de les cases ms riques. Passejant pels carrers veurem altres cases pairals grans amb elements ornamentals antics (llindes amb inscripcions, dates, emblemes, escuts, portals adovellats, finestres gtiques o renaixentistes...). La majoria daquestes cases sn dels segles xvii i xviii. Lesglsia de Sant Andreu de Borrass, situada al costat de lAjuntament i duna gran plaa, s una edificaci del segle xvii. Consta duna sola nau amb capelles laterals. Alguns dels seus murs aprofiten parets de lantic castell de Borrass. La faana s barroca, molt vistosa i delicadament decorada. El campanar, tamb barroc, saixeca altiu dominant tota la plana empordanesa. Davant de lesglsia, hi ha una creu de terme gtica.
Creixell
Creixell s un petit poble que pertany a Borrass i apareix als ulls del caminant com un senzill carrer en contnua baixada. Est situat a la vora de la riba de llguema, format en bona part per cases dels segles xvii a xix. Molt a prop del poble, durant la construcci de lautopista de Girona a Frana, hi ha quatre sitges emprades en poques diferents (del segle v aC al iii dC.). Tamb shi trob un enterrament hum dpoca neoltica. Del castell de Creixell no en queden restes, tot i haver estat un dels ms importants dins la zona defensiva del comtat de Besal enfront del dEmpries (durant els segles xi i xii). Era la casa pairal dels nobles de Creixell, que ajudaren el comte de Barcelona contra els sarrans. En destaca la figura de Dalmau de Creixell, cavaller de lorde del temple que dirig lestratgia a la batalla de Las Navas de Tolosa lany 1212. Els Creixell constituren lanomenada baronia de Creixell, formada pels pobles de Creixell, Ponts, Romany i Borrass. Lesglsia parroquial de Santa Maria de Creixell s una petita construcci del segle xviii que aprofit algunes parets mestres i elements defensius dun antic castell i elements duna esglsia anterior. Conserva una interessant Mare de Du gtica del segle xv, dalabastre policromat.
58
Ponts
Ponts s un poble tranquil daire rural situat entre el curs del riu Fluvi i la riera dlguema. Sembla que el nom del poble prov dels ponts que travessarien aquests cursos fluvials. Prop del Mas Castellar, hi ha restes duna presa dpoca romana. Sobre un tur proper queden les restes del castell de Ponts, voltades dalgunes masies. Pels voltants de la plaa Major saixequen casalots dels segles xvi, xvii i xviii. Presenten portals adovellats i finestres amb carreus. Actualment moltes daquestes cases serveixen de segona residncia. En destaquen la Casa Verdaguer i la Casa del Carreter, coneguda antigament per Cal Compte. En aquesta casa el bar de Creixell i, ms tard, els Sagarriga cobraren els censos dels pagesos de Ponts. Una mica ms apartada queda la casa de colnies de Ca nOliver. Antigament fou una casa important, anomenada Cal Monjo, reconvertida ms tard en seminari i actualment en casa de colnies. Lesglsia de Sant Mart de Ponts s un edifici del segle xviii que conserva alguns elements dun temple romnic anterior (segles xi-xii). La faana principal s imponent. Sobre la llinda hi ha una forncula en forma de petxina dins la qual shi colloc una imatge de sant Mart. El campanar s de planta quadrada, amb una arcada de mig punt en cada un dels murs.
59
60
El Canig des de Bscara
Bscara
La vila s una petita capital amb un mercat setmanal molt concorregut, visitat pels vens dels pobles propers. Bscara tamb ha adquirit celebritat pel seu pessebre vivent, que representen els vens des de lany 1972. s una de les activitats ms arrelades a la poblaci. Laccs al poble per la N-II no fa justcia al que es pot veure a linterior: cases de pedra i estrets carrerons que sallarguen des de la plaa Major en parallel al carrer de Parets, que fa de frontera natural entre la part antiga de la vila i la zona dexpansi moderna. Tamb les muralles que voltaven la poblaci (dels segles xiii i xiv i refetes posteriorment) es troben fora ben conservades. s gaireb un miracle que shagin conservat desprs de les contnues invasions que ha sofert el poble al llarg dels segles, principalment pels exrcits francesos. Les tropes que venien de la Gllia havien de travessar necessriament el Fluvi i ho feien per Bscara. Conquerir el castell de Bscara era necessari per continuar endavant. Lany 1814, quan els exrcits napolenics abandonaren Catalunya, feren volar el castell abans dabandonar-lo, com pass tamb en altres indrets. La Bscara antiga comena desprs de passar el portal que dna a la plaa Major, noble i ben arreglada, amb casals antics al voltant com Cal Ferrer o Casa Notari (actual Casa de la Vila). Aqu ja gaireb no se sent el soroll dels cotxes i camions, fet que sagraeix i ajuda a admirar lantiguitat de les cases, amb portals adovellats i cdols trets del riu Fluvi. Val la pena aproximar-se al local de lAjuntament i al petit museu que guarda a linterior: eines diverses del camp i un mol comparteixen lespai amb una mquina de cinema i altres estris singulars. Lesglsia parroquial de Sant Iscle i Santa Victria es troba a la part ms alta de la vila, amb bones vistes sobre el riu Fluvi. s un temple duna sola nau que conserva vestigis romnics (segles xii-xiii). Corona ledifici un campanar de planta quadrada. El castell de Bscara, molt proper, conserva part de la muralla i una torre rodona que es feia servir com a pres.
61
itinerari:
de
FiguereS
bScara
km 0 Figueres
Situats a la plaa de lAjuntament de Figueres, seguim pel carrer de la Portella fins a la Rambla. La travessem i prenem el carrer de Sant Pau tot recte fins a la rotonda de la N-II. Seguim lavinguda de Salvador Dal a lesquerra fins a la rotonda segent, on agafem el carrer dAusis Marc en direcci a Santa Llogaia.
Major. Sortim del poble pel carrer de la Pobla en direcci al venat del Castell. Seguim tot recte en direcci al Mas Bruguera i a la N-II. Aquest tram es pot veure afectat per lAVE. Des del Mas Bruguera seguirem un cam parallel a la carretera. Travessem la carretera i agafem el cam del Mol per creuar el Fluvi i entrar a Bscara.
km 3,8 Sta Llogaia dlguema

A la rotonda dentrada de Santa Llogaia dlguema girem a la dreta, agafant un cam sense asfaltar (seguim les marques de la Via Augusta). A 1,6 km passem per un pont per sobre lAP-7 i seguim recte fins a sortir a la carretera de Borrass. La seguim fent una ziga-zaga entre granges.
km 17 Bscara
km 7,2 Borrass
Entrem a Borrass pel carrer de Figueres i travessem el poble fins a la plaa Major. Seguim pel carrer de la Plaa i girem a lesquerra pel carrer de Baix (antiga GIV-5128) fins al cam dels Pujols, que surt del poble. A mig cam de Creixell, passarem per sota de la nova GIV-5128.
km 8,8 Creixell
Des de lesglsia del poble seguim el carrer de baixada. En poc ms de 100 m arribem a la riera dlguema. Poc desprs girem a m dreta per un cam sense asfaltar que puja per una zona boscosa. En poc ms de mig quilmetre caminem en parallel a lautopista. El cam segueix entre boscos i amb molta pedra, per s ample i no t prdua. En 2 quilmetres ms arribem a la carretera GIP-5126, que seguim a la dreta 100 metres i la deixem per un cam a lesquerra sota un gran pi. En 1,2 km som a Ponts.
km 12,8 Ponts
Entrem a Ponts pel costat del cementiri i pel carrer de Figueres fins a la plaa
62
GIP-5106
FIGUERES
H
GIV-6211
el Far dEmpord
AP-7
V TG
3,8 km
Atenci al trnsit
N-IIa
Vilafant Avinyonet de Puigvents
nol el Ma
Santa Llogaia dlguema

GIP-5129
Desviar-se per la rotonda abans dentrar al poble
El Pont del Prncep Vilamalla

GIV-6229
A-26
5 km
Borrass
GIV-5128
H
N-II
GIV-5128
Ordis
Creixell
4 km
Garrigs
GIV-5125 GIP-5126
Ponts el Castell
4,2 km
N-II
AP-7
el Fluvi
Vilajoan
Atenci al trnsit
Parets de Dalt Parets de Baix
GI-554
Bscara
H
GI-622
63
SerVeiS:
Borrass
Hotels
Cal Governador** Baix, 26 Tel. 972 525 191
de
FiguereS
bScara
Bscara
Hotels
LOdissea de lEmpord**** Trav. Castell, Tel. 972 551 718
Ponts
Pensions
Santa Anna** Ctra. N-II, km 749 Tel. 972 560 447
Allotjaments rurals
Can Ginesta Cam de la Serra Tel. 972 525 878
Allotjaments rurals
Mas Roca del Fluvi Romany dEmpord, Tel. 972 560 245 Mas Terrats Mas Terrats Tel. 972 573 866
Pensions
Fluvi** Ctra. Girona, 27 Tel. 972 560 014
Allotjaments rurals
Can Sort Can Sort Tel. 972 560 335
Notes
64
Notes
65
66
Orriols

de
bScara a girona Fcil

totalment Pedalable
33,1 km 8h
A Girona per Viladasens o Vilademuls

La ruta de Bscara a Girona t dues opcions que conflueixen a Mediny, abans de Girona. Es pot fer cam per Orriols, Viladasens i Cervi de Ter o b per Vilademuls i Terradelles. La corba de nivell que teniu sobre aquestes lnies representa la primera opci. Litinerari per Orriols suposa haver de fer alguns trams per carretera i presenta lavantatge de passar per Cervi de Ter, vila que val la pena conixer per limportant llegat histric i cultural que ofereix al visitant. La ruta per Vilademuls i lermita de Sant Mer presenta tamb un primer i nic tram asfaltat. Tota la resta del recorregut es fa per una solitria pista forestal. No hi ha inconvenient, fora de la possibilitat de despistar-se en alguna crulla i acabar perdut. Les pujades i baixades daquest tram fan que, probablement, resulti ms dur per als pelegrins, tant a peu com en bicicleta. Ambdues opcions permeten apropar-se i conixer petits pobles agrcoles i ramaders que preserven la bellesa duna natura genuna que no sha deixat manipular pel pas del temps.
67
Orriols
El poble se situa a la carena dun tossal a ponent de la plana altempordanesa. Lany 1066 ja existia lesglsia de Sant Gens dOrriols, per s sens dubte el seu castell ledifici ms conegut. El castell-palau (segles xvi-xvii) subica al lloc ms enlairat del poble i s una de les obres renaixentistes ms interessants de la comarca. La faana principal t un portal darc de mig punt, amb grans dovelles. Sobren al pis quatre finestrals amb decoraci renaixentista, molt notables. Actualment ledifici es dedica a lhosteleria.
Viladasens
Petit nucli ple dencant que antigament formava part de les possessions del monestir de Sant Pere de Rodes. La part ms antiga del poble la formen uns pocs carrers al voltant de la carretera. Hi trobarem nombroses cases que destaquen per la seva antiguitat, aix com pels seus elements arquitectnics renaixentistes. La majoria sn dels segles xvi i xvii i, en alguns casos, els llinatges familiars que hi viuen estan documentats des del segle xii o xiii. Hi ha Ca lAdroer, Can Moret, Can Roca, Cal Ferrer, i un llarg etctera. Al centre del poble hi ha lesglsia de Sant Vicen de Viladasens, antiga esglsia parroquial documentada des del 1046, malgrat que lobra actual s dpoca barroca, del segle xviii, per amb vestigis romnics, especialment visibles a labsis i a la faana de ponent, on destaquen un ull de bou i una finestra decorada. A linterior podem observar alguns elements esculpits que han estat datats del segle xii: damunt dun pilar situat a la dreta del presbiteri hi ha una imposta amb un lle devorant un home, i a lesquerra del presbiteri, en un dels murs laterals, es representa el pecat original.
68
Cervi de Ter
Cervi de Ter t lorigen en un antic castell, documentat des de lany 922 i propietat dels comtes de Girona. Daquella fortalesa no en queden prcticament vestigis. Noms resten alguns fragments de les muralles situats al cim dun tur. El poble es desenvolup als peus del castell. Contempornia daquestes fortificacions s lesglsia parroquial de Sant Gens, que noms conserva de lobra original el frontis romnic, ja que fou reedificada durant el segle xviii, tal com es pot llegir a la inscripci de la llinda de lentrada. El centre histric conserva vestigis dpoca medieval. Cal destacar la muralla que voltava el poble, de la qual podem observar algunes restes als carrers de Girona, de la Muralla i del Torrent Angl. Els elements ms destacats de la muralla sn la Torre de les Hores (cilndrica, de 10 metres dalada i coronada per un rellotge) i lArc del Portal (el portal de llevant de la vila, molt ben conservat). A lArc del Portal comena el carrer de lHospital, un dels principals del nucli histric, on hi ha diverses cases amb portalades i finestres dantiguitat notable i les restes de lantic hospital de la vila, que podrem reconixer per lespectacular llinda de la porta principal, decorada amb tres figures humanes en relleu. Ledifici ms emblemtic de la vila s el priorat de Santa Maria de Cervi. Fundat el 1053, des de mitjan segle xi fins al xvi depengu del monestir itali de Sant Miquel de la Clusa. A partir daquest segle comen a decaure, i desprs de dependre de diferents monestirs, lany 1835 esdevingu propietat particular. Lany 1988 fou restaurat i convertit en Casa de Cultura. De tot el conjunt, cal considerar obra romnica lesglsia i part del claustre. El claustre consta de dues galeries originals i dues ms afegides durant el segle xviii. La forma dels capitells i la manca de decoraci escultrica fan del claustre de Santa Maria de Cervi un exemple molt singular dins el romnic catal. Al costat nord del clos monstic queda lesglsia. s un edifici de planta basilical de tres naus, de les quals la central s coberta amb volta de can; s ms alta que les laterals: la lateral nord s tamb de volta de can, mentre que la lateral sud s coberta amb voltes daresta.
69
La ruta per Vilademuls (28,4 km)

Vilademuls
El municipi de Vilademuls, el ms extens del Pla de lEstany, est format per dotze nuclis disseminats entre plans i muntanyes. com ara s el una llstima que la construcci dinfraestructures, tren de gran velocitat, estiguin destrossant part daquestes terres en nom duna modernitat difcil de compaginar amb la tradici rural. Sembla que lorigen del poble est relacionat amb una villa romana especialitzada en el bestiar mular. En aquest lloc sedific durant el segle
xi
un castell del comte de Besal, del qual no queden
prcticament restes, noms un tram de la muralla i la porta dentrada. Dentre les edificacions del poble sobresurt lesglsia parroquial, dedicada a sant Joan, ubicada on havia estat lesglsia del castell; s una reconstrucci de lany 1560 que es fu aprofitant restes de lantiga fortalesa. Al costat podem visitar un museu rural, ubicat als baixos de la rectoria, amb tota mena destris i utensilis per a la feina al camp.
Terradelles
El poble, originari del segle ix, era un venat de Bscara. Deu el seu nom al terreny de terrasses en qu est construt. Lesglsia parroquial, dedicada a sant Mart de Tours, s destil gtic, amb moltes reformes del segle
xviii.
Encara sen conserva la pila baptismal gtica.
Sant Esteve de Guialbes

Aquest poblet encisador havia format part del comtat de Girona. Aqu podem visitar lesglsia parroquial, dedicada a sant Esteve. Conserva un campanar de planta quadrada, acabat amb punxa, tpic de la contrada. Als carrers que la volten, la pedra pren tot el protagonisme i atorga al lloc un marcat carcter rural.
Olives
Petit i encantador nucli rural format per un nic carrer amb cases a banda i banda. Durant el segle xii aqu serig el priorat de Santa Maria de les Olives, filial de Vilabertran. Reedificat durant el segle xviii, acull la imatge de la Mare de Du, un notable exemplar dalabastre del segle
xiv.
70
Lermita de Sant Mer

s una ermita emblemtica a la zona. Data del segle reconstruda durant el
xiii xvii
i fou amb
les pedres dun castell proper enrunat. Durant la restauraci es trobaren unes restes que foren atribudes a sant Mer i es dipositaren a lesglsia de sant Esteve de Guialbes. Cada any, per laplec que se celebra el 27 de gener, un dels ms concorreguts de la comarca, es porten les relquies del sant a lermita. Des daquesta ermita es veuen les runes de lensorrada ermita de Santa Cndida. Segons la tradici, santa Cndida era la mare de sant Mer. Mare i fill anaren plegats a resar al desert. Desprs destar-hi un temps junts, sant Mer cregu convenient separar-sen per tal de pregar tranquil. Aix es constru lermita de santa Cndida, a tan sols un parell de quilmetres de la de Sant Mer. A sant Mer se li atribueixen molts miracles i s un sant molt venerat a la comarca. A laltura de lermita de Sant Mer, al costat de lautopista AP-7, queda el castell de Vilafreser, documentat des del segle
xiv.
No en queden
gaires restes, per les que hi ha encara dretes sn espectaculars: una altssima i inconfusible torre quadrada que sala al costat duna masia.
71
Mediny
Mediny s un poble travessat pel cam ral, avui convertit en el carrer de Pere Roure. La carretera travessa actualment per fora del nucli urb, per el soroll dels vehicles encara es fa sentir de valent a linterior de la vila. Precisament al carrer de Pere Detall de la faana de lantic hospital de Mediny Roure, a la cantonada amb la plaa de la Font, es pot veure ledifici de lantic hospital, que oferia acollida i servei als viatjants i, bviament, als pelegrins que transitaven per aquesta ruta. Presideix el poble el conjunt de lesglsia i el castell de Mediny. Documentat des del comenament del segle xi, sen conserven alguns portals i diversos murs. Aquest any es compleix el bicentenari de la Guerra del Francs, en la qual Mediny esdevingu un dels centres doperacions militars franceses, ja que per la seva situaci geogrfica i estratgica tingu un paper encara que sigui poc representatiu en el desenvolupament daquest conflicte. Desprs docupar la riba esquerra del Fluvi, els francesos hi establiren la base general amb la finalitat de preparar locupaci de Girona.
Sant Juli de Ramis

Mediny forma municipi conjuntament amb Sant Juli de Ramis. Ambds pobles, separats per noms uns quilmetres de distncia, subiquen en indrets completament diferents. Mentre Mediny se situa als plans de la riba del Ter, Sant Juli semplaa sobre diversos turons que controlen les comunicacions de lEmpord amb el Girons. Aix explica que shi hagin trobat testimonis dhbitat hum de les poques ms remotes.
72
Sarri de Ter
El poble est format pels nuclis de Sarri de Dalt i Sarri de Baix. El de Sarri de Dalt, el ms antic, est situat al sector muntanys del terme. Fou habitat ja durant lpoca romana, com demostren unes restes trobades lany 1970 corresponents a una vila del segle i abans de Crist. El nucli de Sarri de Baix, pel qual passa el pelegr, sorigin al comenament del segle xix. Sortosament, la ruta evita seguir la carretera N-II i sendinsa al poble pel carrer Major, per on antigament passava el cam ral de Girona a Frana. En aquest carrer hi ha bones mostres darquitectura modernista, com ledifici de Rafel Mas, que antigament acollia les escoles municipals. Al final del carrer hi ha lesglsia parroquial de la Mare de Du de la Misericrdia. Malgrat que la seva construcci sinici lany 1800, la finalitzaci de les obres no es produ fins al 1925, a causa de la Guerra del Francs, durant la qual el temple fou ocupat per les forces franceses, primerament com a lloc daprovisionament i desprs com a hospital de guerra. Lany 1975 el municipi qued annexionat a Girona, uni que acab el 1983, quan Sarri de Ter recuper la independncia municipal. Durant el 2008, doncs, Sarri de Ter commemor el 25 aniversari de la seva independncia de Girona. Actualment no hi hauria prcticament distinci entre els nuclis de Sarri de Ter i el de Girona, si no fos pel pas obligatori pel pont de lAigua sobre el Ter.
73
Girona
El riu Onyar divideix la ciutat de Girona en dos sectors perfectament diferenciats. A la riba dreta del riu, sobre un tossal allargat, sestenen les torres i siluetes del nucli antic, dominat per la catedral. A laltra banda de lOnyar sestn la ciutat A dalt, les coloristes cases de lOnyar. moderna. Els orgens de A baix, el pont de les peixateries la ciutat es remunten a la Gerunda romana. Cap al segle I aC fou un campament militar situat en un lloc estratgic per controlar la Via Augusta. Malgrat lextensi actual de la ciutat, la monumentalitat gironina es concentra en una rea molt petita que es correspon amb lextensi de la ciutat romana. La comunitat hebrea exerc una influncia molt important durant els segles xiii i xiv. El Call (nom que rep el barri jueu) es conserva en fora bon estat. Durant ledat mitjana les antigues muralles romanes deixaren pas a unes de noves que sestenien fins als nous barris de Sant Pere de Galligants i Santa Maria. Desprs dels devastadors setges que pat la ciutat
74
La catedral de Girona
De la catedral destaquen les seves impressionants dimensions interiors i la dilatada cronologia de construcci, que ha deixat vestigis de totes les poques: des del primitiu temple romnic, consagrat al segle
xi,
fins al segle present. De lesglsia romnica, derruda per aixecar ledifici gtic actual, perviuen el claustre i el campanar. El claustre, obra del segle
xii,
s dinfreqent planta trapezodal. Disposa de 56
parells de columnes, 112 capitells i un fris que representa escenes del Gnesi. Adossada a un dels murs laterals hi ha la torre de Carlemany, un campanar de cinc pisos destil romnic llombard de lantiga catedral. Linterior de ledifici s el que ms sorprn el visitant per lamplitud i la sobrietat. La catedral de Girona t la nau ms ampla del gtic europeu (22,98 m). Dentre les obres dart que acull cal destacar lara de laltar major, en alabastre, i la cadira de Carlemany, ambdues peces del segle xi. Per una porta a lesquerra de la nau saccedeix al Museu Capitular de la Catedral, que posseeix una bellssima collecci dobres dart religis. Destaquen, entre moltes altres obres, el cdex del Beatus, de lany 975, i larqueta del califa de Crdova Hixem II, realitzada en plata. Per sens dubte la pea ms famosa s el Taps de la Creaci (segles xi-xii), obra nica en el seu gnere. En sortir de la catedral es pot visitar la plaa dels Apstols, antic cementiri, on hi ha la porta del mateix nom adossada a la dreta de la nau del temple.
durant la Guerra del Francs (1808 i 1809), la ciutat experiment grans canvis arran de la industrialitzaci i sinici el desenvolupament urb que continu fins al segle segent. Lany 1983 tota la faana fluvial de lOnyar fou objecte dun pla de rehabilitaci modlic. Els campanars de la catedral i de Sant Feliu emmarquen aquest vists conjunt. Per la part del darrere, el nucli antic, joia arquitectnica daquesta ciutat, conserva fora b la majoria de les seves edificacions. En destaca el carrer de la Fora, el traat del qual, llarg, ombrvol i costerut, coincideix amb el que seguia la via Augusta. Durant lpoca romana i medieval fou el carrer ms important de la ciutat. En lltim tram del carrer hi ha el Museu dHistria de la Ciutat, ubicat a lantic convent de Sant Antoni (segle xviii).
75
Pels voltants del carrer de la Fora serpentegen els foscos i estrets carrerons que formen el Call. s un dels nuclis medievals ms ben conservats de tot Europa. Passejar-hi s submergir-se en un ambient de tranquillitat que transporta a altres A dalt, el carrer de la Fora. A baix, Larquitecte, poques. Pujant pel carrer monument als constructors de la catedral de Girona de Sant Lloren hi ha el Centre Bonastruc a Porta, la darrera sinagoga de Girona, que actualment acull un centre destudis que segueix lempremta hebrea a Espanya. De ledifici, del segle xv, en destaca el pati interior, ple de plantes i flors, amb un mosaic de lestrella de David. Entre els carrers de Sant Lloren i Manuel Cndaro pugen les escales de la Pera, tamb conegudes com la pujada de la catedral. A linici hi havia els antics banys pblics del Call, edifici gtic reconvertit ms tard en seu de la pabordia que administrava els bns materials de la catedral. Just
76

al davant hi ha el monument als constructors de la catedral de Girona, obra de Subirachs (1986). Tamb sn dignes de visitar el Museu dArt de Girona i els jardins de la Francesa. El museu est installat a lantic palau episcopal, a tocar de la catedral i la plaa dels Apstols. Ledifici fou bastit en poca medieval seguint els estils romnic i gtic. El museu allotja una collecci dart que va des del romnic fins al segle xx. Per una porta de pedra que dna al carrer del Bisbe Josep Carta saccedeix als jardins de la Francesa, encerclats per la muralla, un indret des don el visitant pot obtenir una vista inusual de la catedral i dels afores de Girona. El monestir de Sant Pere de Galligants no se sap del cert quan fou fundat, per est documentat del segle x. Les construccions que sen conserven lesglsia i el claustre sn del segle xii. Lesglsia t sobre la portada una gran rosassa radial. Les galeries del claustre tenen la singularitat que, al centre de cadascuna, les columnes sagrupen de cinc en cinc. Els capitells mostren una gran mestria constructiva; nhi ha dos que sn especialment originals: un que mostra un bisbe dient missa i un altre amb Campanar de Sant Pere de Galligants quatre sirenes de doble cua. Les dependncies de Sant Pere de Galligants allotgen actualment el Museu Arqueolgic de Girona, i molt a prop hi ha els Banys rabs. Tot i el seu nom, sn una obra cristiana romnica, dels segles xii i xiii, amb una clara influncia morisca. La construcci inclou quatre sales, diferenciades per la temperatura que tenia laigua. La primera, i tamb la ms interessant, era la zona de vestidors i descans o frigidarium. T una piscina central octogonal daigua freda, envoltada de vuit columnes i coronada per una lluminosa lluerna. Girona disposa de moltssims ms llocs dinters que val la pena conixer i visitar, per que sobrepassen lmbit daquesta guia o, com a mnim, superen de llarg el temps que un pelegr pot dedicar a conixer la ciutat. Una visita amb ms calma no hauria de passar per alt la plaa de la Independncia, les cases de lOnyar, la rambla de la Llibertat, lesglsia de Sant Feliu, la torre Gironella, la muralla o la plaa del Vi.
77
itinerari:
de
bScara
girona
km 0 Bscara
Sortim de Bscara seguint per la carretera N-II fins a la crulla amb la GI-622, que agafem en direcci a Sant Mori, i immediatament girem a la dreta pel cam del Mas dEspolla, en principi asfaltat. En dos quilmetres arribem a una crulla i girem a la dreta per agafar un cam entre boscos que ens condueix a Orriols.
la riera de lArner. La ruta continua pel costat del Ter entre boscos de pollancres. Un pont sobre lautopista AP-7 facilita laccs a Mediny. Si continussim recte, retrobarem el cam que ens dur a Sarri de Ter.
km 21,9 Mediny
Travessem Mediny pel carrer de Pere Roure. Travessem la N-II a laltura de la crulla amb la GI-514. Passem sota lautopista i reprenem el cam de la vora del Ter, conegut com cam del Congost. Accedirem a Sarri de Ter per la N-IIa.
km 4,2 Orriols
Travessem la carretera de Camallera (GI623) i entrem al nucli urb. Hi trobem les marques de la Via Augusta i les del GR-1; les seguim fins a arribar a la plaa de lEsglsia i continuem recte per sota duna arcada, sota unes cases. Seguim el GR-1, travessem lautopista AP-7 i arribem a la carretera GIV-6234, que haurem de seguir a la dreta fins a desviar-nos per una pista a lesquerra, lanomenat cam de Mas Vit. El cam segueix entre boscos i algun camp de conreu fins a la Mra, on es pren una pista asfaltada que ens porta a Viladesens.
km 29,1 Sarri de Ter

Travessem el poble pel carrer Major fins al pont de lAigua, sobre el Ter. Entrem al barri del Pont Major, que travessem pel carrer del Pont Major i el passeig de Sant Joan Bosco. Ms endavant podrem seguir pel cam ben arranjat de la riba del Ter. Arribats al pont de Pedret, podrem creuar-lo i seguir cap a la Via Verda pel passeig de la Devesa, o b entrar al barri antic de Girona pel carrer de Bellaire.
km 9,6 Viladasens
Sortim de Viladasens pel carrer de la Font i seguim pel carrer Girona fins al cementiri. Passat el cementiri, seguim recte fins a arribar a un torrent que hem de travessar. En 400 metres arribem a la carretera GI-6234, que travessem i seguim recte per la pista que tenim al davant. En 1,2 km arribem al Mol de nHugues i en 400 m ms, seguint la mateix pista, arribem a les Sorreres. Travessem de nou la carretera i entrem al Venat de Baix. Seguim pista asfaltada i en 1 km som a Cervi de Ter.
km 33,1 Girona
Si hem seguit el carrer de Bellaire, hem de girar per la pujada del rei Mart i arribarem al carrer de la Fora, al nucli antic de la ciutat.
km 16,2 Cervi de Ter

Entrem al poble pel carrer de Torroella i sortim pel carrer de Girona. Travessem la carretera GI-633 just abans del pont de
78
Orfes
Parets de Dalt
Parets de Baix
el Fluvi
Bscara
Calabuig
N-II
TGV
H
GI-622
3,6 km
de S ant M
Atenci al trnsit
iqu el
GI-554
Vilar
Monells Galliners
Rec
Camallera
GIV-6232
9,6 km
Vilademuls
1 GR-
AP-7
GI-623
GR-1
GIV-5131
Orriols
6,4 km
Atenci al trnsit
Terradelles
Sant Esteve de Guialbes
La Mra
H
Viladasens
GIV-6234
GIV-5142
Vilamar
GI-513
6 ,6 km
Olives
GIV-5143
Atenci al trnsit
Vilafreser
Sant Jordi Desvalls
Ermita de Sant Mer
GIV-5145
ornell del Terri
7,2 km
Cervi de Ter
GI-633 N-II GI-514
er el T
Sant Joan de Mollet
5,7 km
alol de vardit
H
C-66 AP-7 N-IIa de Ramis
Mediny
C-66
Sant Mart Vell
7,2 km
t Mart a Mota
Sant Juli
Celr
Jui
Sarri de Ter
TGV
Creuar el Ter pel pont de lAigua
4 km
Creuar lOnyar pel pont de Pedret

er el T
igan el Gall ts
GIV-6641
GIRONA
lOnyar
H
C-250
79
AP-7
GI-533
N-IIa
SerVeiS:
Vilademuls
Hotels
Sausa*** Ctra. N-II, km 732 Tel. 972 561 000
de
bScara
girona
Sarri de Ter
Hotels
Jocana** Av. Frana, 238 Tel. 972 170 273 Nord Giron** Major de Sarri, 1-5 Tel. 972 170 000
Mas Guitart (Llevant i Ponent) Afores, 63 Tel. 972 560 320 Mas Ros Mas Ros Tel. 972 561 044 Mas Torrent Mas Torrent Tel. 972 560 288 Mas Xargay de Vilamar I i II Mas Xargay Tel. 680 995 791
Pensions
Maret* Ctra. Frana, km 734 Tel. 972 560 049
Girona
Alberg
Cerver de Girona Dels Ciutadans, 9 Tel. 972 218 003
Allotjaments rurals
Ca lArmengol Ca lArmengol Tel. 972 594 251 Cal Rajoler Masos de lEstopera Tel. 972 560 073 Can Bad I i II Mas Ayats Tel. 972 551 645 Can Ginabreda Can Ginabreda Tel. 972 561 306 Can Quelic Can Calic Tel. 972 190 067 Can Subirs Venat de Quarantella Tel. 937 694 361 Can Vicens Mas Vicens Tel. 972 561 030 La Caseta del Mas Titot Mas Titot Tel. 972 193 050 Mas Alba Mas Huguet, Tel. 972 560 488 Mas dels Frares Ctra. N-II, km 731,5 Tel. 972 561 072
Viladasens
Allotjaments rurals
La Casa Nova Ctra. Viladasens-Girona, km 1 Tel. 972 497 010
Hotels
Carlemany**** Pl. Miquel Santal Tel. 972 211 212 Histric**** Bellmirall, 6 Tel. 972 223 583 Meli Girona**** Ctra. Barcelona, 112 Tel. 972 400 500 Costabella*** Av. Frana, 61 Tel. 972 202 524 Ultnia*** Gran Via Jaume I, 22 Tel. 972 203 850 Europa** Juli Garreta, 21 Tel. 972 202 750 Condal* Joan Maragall, 10 Tel. 972 204 462 Peninsular* Nou, 3 Tel. 972 203 800
Cervi de Ter
Allotjaments rurals
Mas Borrell I, II i III Raset, 16 Tel. 972 496 724 Can Pedrosa Girona, 1 Tel. 972 496 291
Mediny
Hotels
Hotel Palace Girona**** Av. de Frana, 11 Tel. 972 173 295 Medi** Ctra. N-II, km 726 Tel. 972 498 000
Pensions
Eugenia* Ctra. N-II, km 729 Tel. 972 170 062
Pensions
Bellmirall** Bellmirall, 3 Tel. 972 204 009
80

Alhambra* Bassegoda, 18 Tel. 972 232 903 Borrs* Trav. Auriga, 6 Tel. 972 224 008 Can Rafel* Ctra. Barcelona, 85 Tel. 972 214 078 Coll* Hortes, 24 Tel. 972 203 086 Gaya* Pl. Sant Pere, 8 Tel. 972 210 385 Margarit* Ultnia, 1 Tel. 972 201 066 Mass* Pl. Sant Pere, 12 Tel. 972 207 175 Merc* Sant Ignasi, 11 Tel. 972 203 028 Nuna* Ctra. Sant Gregori, 107 (Domeny) Tel. 972 205 101 Prez* Pl. Bell-lloc, 4 Tel. 972 224 008 Viladomat* Ciutadans, 5 Tel. 972 203 176
Notes
81
82
El Ter al seu pas per Bescan

de
girona a amer Fcil

totalment Pedalable
25,5 km 6,5 h
La Via Verda del Carrilet dOlot

De Girona es pot sortir per Salt en direcci a ponent. s un tram urb molt llarg que es pot obviar si des de Girona agafem el passeig de la Devesa. Lenlla des del cam de la riba del Ter, pel qual hem accedit, s molt senzill: just desprs de passar el pont de Pedra, comena el passeig de la Devesa, que, ms endavant, enllaa amb el que es pot considerar prpiament Via Verda. La Via Verda Girona-Olot t lorigen, com tantes altres, en un antic ferrocarril. Al final del segle xix la burgesia industrial gironina, amb el suport de la ciutadania i lassistncia tcnica denginyers, implant els anomenats trens econmics, per tal dincrementar la circulaci de mercaderies i millorar laccs a les zones porturies. Aix afavor la industrialitzaci i la comunicaci entre els pobles de la contrada, especialment en dies de mercat. La idea era poder comunicar les poblacions amb ms pes industrial i anar a buscar lenlla ferroviari amb la lnia principal de Barcelona a Frana. La lnia de tren del carrilet estigu operativa des del 1911 fins al 1969. La recuperaci daquestes vies frries com a senders ofereix avui una gran estratgia de conservaci del territori, dutilitzaci daquest espai pblic per a lesbarjo i el coneixement de la natura. Sn 57 quilmetres travessant paratges de gran importncia paisatgstica, ecolgica i cultural. Sinicia a la zona volcnica de la Garrotxa i arriba fins a la vall del Ter i les deveses de Salt i Girona.
83
Salt
Situada a loest de la ciutat de Girona, Salt simbrica amb la capital de tal forma que els lmits municipals sn els mateixos carrers. Antigament era una poblaci dedicada al conreu de la terra i a lexplotaci de molins, que funcionaven grcies a la fora motriu proporcionada per la squia Monar. Lagricultura fou lactivitat fonamental de la vila fins a mitjan segle
xix,
quan el desenvolupament comen amb que a la prendre creaci les
industrial dempreses
protagonisme
aprofitaven
aiges de la squia. Avui Salt s conegut pel seu concorregut mercat dels divendres i per la celebraci de diverses fires dinters, dentre les quals destaca la Fira del Cistell, dedicada als productes de lofici artesanal de cisteller. El nucli compta, tamb, amb algunes edificacions dinters, com la Torre de Sant Dions (que conserva elements dels segle xv), el Sitjar, la Torre Mirona, etc.
Bescan
Bescan s sinnim daigua. El poble s regat pel Ter i diverses squies que sen deriven, la ms antiga de les quals s la squia Monar, que t la resclosa al lmit dels termes de Bescan i Salt. Aquesta squia s aprofitada per lagricultura i per la indstria. Esmentada des del segle xi, sembla que fou construda pels comtes de Girona. La histria del poble, de fet, va molt lligada a la histria de la ciutat de Girona. Aqu sha sentit sempre el ress de les guerres i els setges imposats a la capital. Durant els ltims vint anys la vila ha crescut urbansticament i aix es nota en una diferenciaci evident entre la part antiga i les noves construccions que la volten. A ms del carrer Major, coincident amb la carretera, laltre carrer ms important del poble s lavinguda de lAssumpta, que travessa la vila fins als turons que marquen el lmit de la part sud del poble. Malgrat el creixement, el poble no ha perdut identitat rural i el seu entorn conserva encara el passat agrcola: camps frtils i turons de bosc esps salternen a lhoritz del municipi.
84

Qui sapropi a les aiges del Ter al seu pas per Bescan podr veure lilla de la Pilastra, una illa fluvial situada al tram mitj-baix del Ter, entre els municipis de Bescan, Salt i Sant Gregori. T una superfcie dunes 10 hectrees i s coneguda tamb com la devesa del Gegant. Lespai resulta especialment interessant per labundant fauna associada a zones humides que aplega. No s difcil veure-hi martinets de nit i lldrigues. La seva presncia al riu ens confirma que la qualitat del medi s prou bona. LAjuntament de Bescan est finalitzant els trmits perqu lilla passi a ser de titularitat municipal i aix poder garantir-ne la conservaci.
Bonmat
El poble noms es toca de passada i fins es pot saltar si hom no es desvia de la Via Verda per tal de visitar-lo. Val a dir que la vila disposa dalberg de pelegrins i, per tant, laturada al poble s recomanable. Dalt del tur hi ha lesglsia de Sant Juli del Llor, esmentada del 942; fou reconstruda al segle xi i ms tard cedida al monestir dAmer, que el 1381 acab essent-ne el propietari definitiu. La prdua de poblaci que experimentaren molts indrets de la zona a ledat moderna en motivaren labandonament. Durant el segle xix sestabl en aquest lloc la colnia txtil de Bonmat, fet que provoc un augment de la poblaci i linici de la construcci duna nova esglsia, acabada el 1901, en qu saprofit una part de lestructura de ledifici romnic. Encara shi pot observar lantiga planta de lesglsia, formada per una nau rectangular que sestreteix com ms sacosta a labsis, que s semicircular. Domina la poblaci el Mas Bonmat, edifici millenari reconstrut el 1920 en estil neogtic. s fcilment localitzable a causa de lalria de la seva torre octogonal, de cinc plantes i amb teulat punxegut. A la banda nord de ledifici queda la capella privada de la Purssima.
85
Angls
Angls est situat en una plana frtil, prop de la desembocadura de la riera dOsor al Ter. Etimolgicament, el nom dAngls es creu que ve del llat eclesiis, fent referncia a les esglsies existents en aquesta vall. LAngls actual nasqu com a conseqncia de la colonitzaci dels monjos benedictins de Sant Medir (ms tard establerts a Amer), duta a terme durant el segle ix. En aquell moment, el nucli original de la poblaci cal situar-lo a la sagrera de Santa Maria de Sales, embri de la vila actual de la Cellera de Ter (el nom daquest municipi s una El casc antic dAngls derivaci, precisament, del mot ofereix racons plens de tipisme sagrera). Sanomenava sagrera lrea sacralitzada situada entorn de lesglsia, on tota violncia comesa era considerada un sacrilegi pel qual shavia de respondre davant un tribunal episcopal. Laugment de poblaci, la creaci dun mercat incipient i les necessitats de defensa portaren a la construcci dun castell durant el segle xiii. La vila dAngls destaca per un magnfic barri gtic, situat al nucli antic de la vila, amb portals, finestres i inscripcions de gran inters artstic i nombroses cases nobles. La que avui s plaa de la Vila fou lantiga plaa darmes del castell. A la banda nord del poble, sota lesmentada plaa, encara shi pot veure un fragment de la muralla medieval que antigament encerclava la vila. La que avui s lesglsia parroquial de Sant Miquel era la capella del castell dAngls, pertanyent a la saga dels vescomtes de Cabrera. Hi ha referncies escrites sobre aquest temple des de lany 1200; no obstant aix, a causa de les mltiples reformes i ampliacions que ha sofert, lestil que hi predomina s el gtic renaixentista tard. Al barri antic shi poden veure tamb alguns edificis modernistes. Pels voltants del poble hi ha nombrosos masos gtics, alguns de fortificats. Sobre un tur proper destaca el santuari de Santa Brbara, a uns 850 m dalada, des don les vistes sn espectaculars; si el dia s clar, es pot veure el mar.
86
La Cellera de Ter
Per arribar a la Cellera de Ter, ja a la comarca de la Selva, la Via Verda ha de pujar part de la carena oriental del masss de les Guilleries. Sortosament, la pujada per la Via Verda s cmoda tant a peu com en bicicleta, tot i que sn els ciclistes que baixen per la via els que fan ms bona cara. El nucli urb est situat al centre de la vall, al peu de la muntanya de Puigdefrou (843 metres dalada), que, amb la seva silueta inconfusible, s laccident geogrfic ms representatiu del poble. Del poble destaca lesglsia de Santa Maria de Sales, documentada del comenament del segle ix. Molt afectada pels terratrmols del segle xv, de lantiga construcci romnica en resta noms la base quadrada del campanar. La reconstrucci de ledifici sallarg gaireb dos segles. Les destruccions del 1936 comportaren la desaparici del retaule barroc i de la imatge romnica de la Verge, entre altres elements artstics. Ledifici s destructura gtica i la faana s barroca, molt senzilla, on destaca el porxo daccs, amb columnes de pedra i coberta de fusta recentment restaurada.
87
Els pantans de Sau i Susqueda

Al Pasteral comena la carretera que puja als pantans de Sau i Susqueda. Hi ha la possibilitat de remuntar el Ter en direcci a Vic en comptes de seguir la Via Verda; de fet, s possible trobar sagetes grogues que conviden a seguir la Ruta dels Pantans. El desviament, per, s molt dur, especialment a peu, perqu suposa fer ms de 30 quilmetres sense que hi hagi cap poble ni servei a labast. El pant de Susqueda, anomenat aix perqu neg la poblaci del mateix nom, fou creat lany 1966. Les aiges que subministra van a parar a Barcelona i la seva rea metropolitana. Les vistes al llarg del recorregut pel pant sn un dels atractius del cam. Si el nivell de les aiges baixa, emergeix el poble de Susqueda i ms endavant el pont medieval de Quers, sacrificats en pro de la consumaci daquesta obra pblica. Passat el pant de Susqueda sarriba al de Sau, de 17 km de llargria. Inaugurat el 1963, la seva construcci canvi per complet la vida i el paisatge de la vall. De Sau, avui cobert per les aiges, sobresurt el campanar romnic de lesglsia de Sant Rom, indicador del nivell de les aiges. Des de Vilanova de Sau, un sender condueix a Folgueroles i a Vic.
88
El Pasteral
El Pasteral es mostra al pelegr com un auster grup de cases arrenglerades al peu de la carretera. Si ens hi aturem un moment, descobrirem que aquest s un lloc singular. El poble est situat a la sortida de limpressionant congost format pel Ter en travessar les Guilleries sota els cingles del Collsacabra. Aquest congost s ocupat avui per les aiges dels pantans de Sau, de Susqueda i del Pasteral. El topnim mateix del poble sembla vinculat a aquest congost, ja que el mot pastera, en sentit figurat, podria indicar la cavitat allargassada per on passa el Ter. Aigua avall, el Ter sendinsa en les planes gironines.
Amer
lnic que rest independent durant els segles
xi
Plaa Major dAmer
La vila dAmer, situada al costat del riu homnim, nasqu a reds del monestir de Santa Maria, consagrat a mitjan segle x. Era un monestir molt important, i
xii.
En algun moment noms
depenia de la Santa Seu. Ledifici, situat al centre del poble, ha patit moltes transformacions i des de lexterior no sen reconeix lestructura original. Linterior mostra tres naus separades per una curiosa estructura de pilars. A la sagristia de lesglsia es conserven dos capitells de lantic claustre, probablement del segle
xi,
un decorat amb motius geomtrics i laltre amb
quatre cares. Molt a la vora del monestir hi ha la plaa Major, una de les ms grans de Catalunya. Al nord del terme, de cam a les Planes dHostoles, hi ha la coneguda Font Picant, font natural daiges carbniques dorigen volcnic.
89
itinerari:
de
girona
amer
km 0 Girona
De Girona es pot sortir pel parc de la Devesa, on agafarem la Via Verda. Passarem el Palau de Congressos i, en una gran rotonda, prendrem el cam del Torn, entre horts. Passarem per un pont sota lAP-7. La ruta continua entre horts i boscos de pollancres fins a Bescan.
de Susqueda i Sau. Nosaltres, per, continuem per la Via Verda en direcci a Amer.
km 25,5 Amer
La Via Verda voreja el poble deixant les cases a la dreta. Es pot accedir al nucli urb pel carrer de Mossn Jacint Verdaguer.
km 7,6 Bescan
Passem pels afores de Bescan, on podrem entrar seguint qualsevol dels carrers que surten a lesquerra de la Via Verda. Seguim la Via Verda, que va enclotada entre la carretera i la squia de Bescan.
km 14,5 St . Juli Llor i Bonmat

La Via Verda no entra al nucli urb de Bonmat, per hi trobarem un pont que ens condueix al poble, que est molt a prop. La ruta fins a Angls segueix per la Via Verda. En tres quilmetres de pista senyalitzada i sense prdua arribarem a Angls. Just abans dentrar al poble creuarem la carretera per accedir-hi.
km 17,5 Angls
Travessem Angls i sortim pel passeig de lEstaci, on continua la senyalitzaci de la Via Verda.
km 19,4 La Cellera de Ter

Travessem la poblaci seguint la senyalitzaci de la Via Verda. En sortir del poble, passem per sobre de la carretera C-63. Seguim en parallel a aquesta via per per laltre costat, fins al Pasteral.
km 21,8 El Pasteral
Continuem per la Via Verda. A laltura del pont sobre el Ter es poden veure sagetes grogues que conviden a remuntar el Ter pel cam de servitud dels pantans
90
Creuar el Ter pel Pont de lAigua

Sarri de Ter
AP-7
Creuar lOnyar pel Pont de Pedret
GIRONA
Seguir la via verda pel Parc de la Devesa
Germans Sbat
el Perell
el Ter
7,6 km
Salt
Pont sota lAP-7
AP-7
GI-533 GIV-5332
GIV-5312
GI-531
N-141
Vilablareix
Sant Medir Sant Gregori
Bescan
GIV-5313
les Cases del Corder
Canet dAdri
6,9 km
Sant Pere de Llor
GI-532
GI-540
Sant Juli del Llor i Bonmat

!
3 km
Travessar la carretera
Angls
Sant Mart de Llmena

el Ter
GI-542
8 km
la Cellera de Ter
Travessar la carretera
ugent e l Br
!
C-63
el Pasteral Amer
H
Ruta dels Pantans
91
SerVeiS:
Salt
Pensions
Hostal Major de Salt** Major, 239 Tel. 972 232 614 El Quijote* Esteve Vila, 30 Tel. 972 233 040
de
girona
amer
La Cellera de Ter
Hotels
Can Jepet Nou*** Brugueres, 16 Tel. 972 421 716
prviament en horari doficina. Tel. 972 422 296 (horari: de dilluns a divendres de 9 a 14 i els dilluns i dimecres tamb de 17 a 20. Serveis: hi ha lavabos, dutxa, quatre lliteres dobles, taula, armari i nevera
Allotjaments rurals
Can Jepet Les Brugueres, 16 Tel. 972 421 716
Bescan
Allotjaments rurals
Mas Grau Can Cendra Tel. 608 791 287 Can Pol de Dalt Trulls Tel. 972 420 052
Amer
Pensions
Sant Maral** Ctra. Olot, km 22 Tel. 972 430 723 Giralt* Pl. Sant Miquel, 11 Tel. 972 430 045
Allotjaments rurals
Can Vila Despoblat, s/n Tel. 972 423 712
Angls
Pensions
Hostal Mass** Indstria, 62 Tel. 972 420 007 Tarrs* Catalunya, 5 Tel. 972 421 314
Bonmat
Alberg
Lajuntament dna acollida en un local municipal. Cal trucar
Allotjaments rurals
Mas Llorichs Sant Benet, 10 Tel. 972 430 146
Notes
92
Notes
93
94
Sant Feliu de Pallerols

damer a
Sant eSteVe den baS Fcil

totalment Pedalable
22,8 km 6h
Les Planes dHostoles

La Via Verda travessa el poble i la carretera obviant el nucli antic, un lloc que val la pena conixer. El poble nasqu al voltant de lesglsia de Sant Cristfol. Ledifici original shagu de reconstruir desprs de la Guerra Civil, ja que es fu servir de polvor i magatzem i, durant els ltims dies del conflicte, fou volat. Prop de lesglsia hi ha lAjuntament, un edifici interessant amb una balconada gtica. El castell dHostoles est situat al cim dun tur, al lmit amb el terme municipal de Sant Feliu de Pallerols. s un edifici del comenament del segle xi, del qual noms queden un munt de runes i alguns vestigis de la muralla, que sestenia per la roca on salava ledifici.
95

Aquest s un dels pobles amb ms atractiu de la ruta. Passejar pels carrerons del nucli antic s retrocedir en el temps. La figura del turista, cmera fotogrfica en m, s molt habitual a la vila, i a aix cal afegir el pas de la Via Verda, que proporciona encara ms visitants. El riu Brugent divideix el terme proporcionant alguns racons idllics al poble. El soroll de laigua, sens dubte, alegra el cor i s una sort que siguin molts els carrers abocats al riu. En un dels marges del riu hi ha la figura del pescalluna. La llegenda, recollida tamb en altres pobles catalans, afirma que una nit de lluna plena un ve del poble vei la lluna reflectida en el Brugent i qued tan embadalit que decid intentar pescar-la. Alg ho vei i en to de burla li pregunt si volia pescar la lluna. Des de llavors a Sant Feliu diuen pescallunes a la gent amb grans somnis i illusions. Hi ha dues places que cal visitar. La de lesglsia, presidida per la parroquial gtica, est voltada dinteressants carrerons medievals. Val la pena passar pel carrer dels Cantons Estrets per comprovar com un carrer es pot acabar convertint en poc ms que un passads. Laltra plaa principal s coneguda com el Firal i acull lAjuntament i la capella del Roser. s un lloc ample, el preferit dels vens per fer-la petar animadament. Des daquest lloc, mirant en direcci sud-oest, es pot veure el santuari de la Mare de Du de la Font de la Salut, edifici blanc clarament identificable entre la verdor de la muntanya. s un santuari molt visitat pels residents a les comarques de la Garrotxa, la Selva, Osona i el Girons. Pel seu emplaament situat a 1.030 m daltitud gaudeix duna mplia panormica de la vall dHostoles i els Pirineus. Disposa, a ms, duna hostatgeria rehabilitada recentment.
96
Sant Esteve den Bas
Sant Esteve den Bas pertany al municipi de la Vall den Bas, creat lany 1968, que aglutina, a ms de Sant Esteve, els Hostalets, Joanetes, Puigpardines, Sant Privat, el Mallol i la Pinya, i tamb altres nuclis ms petits. Amb la unificaci es recuperava part de lestructura de lantic vescomtat de Bas, i es convertia en un dels municipis ms grans de la comarca. Avui s un poble singular; com que cada nucli est separat uns quants quilmetres dels altres, tots mantenen una identitat prpia. Durant la ruta tindrem locasi de visitar Sant Esteve, Hostalets i Falgars den Bas. Domina el poble lesglsia de Sant Esteve, als voltants de la qual nasqu el poble durant el segle xii. Amb el pas dels temps shi anaren afegint carrers, passos porxats i carrerons esglaonats, que encara avui sn visibles i visitables i que doten el poble dun atractiu especial. Al llarg de lany, els camps de la Vall den Bas, envoltats de muntanyes, ofereixen un espectacle diferent de colors i olors amb el pas de les estacions.
97
itinerari: damer
Sant eSteVe den baS
km 0 Amer
Per sortir del poble hem de passar per lantiga estaci del ferrocarril, on hi ha loficina de turisme. Seguirem per la Via Verda, que travessa una zona de precioses fagedes.
km 8 les Planes dHostoles

La Via Verda fa una gran volta pels afores del poble. Si voleu travessar el municipi, haureu de sortir per la carretera i retrobar la Via Verda desprs del cementiri.
km 13 St . Feliu de Pallerols
Sortim del poble pel carrer de lEstaci. La Via Verda va en parallel a la carretera C-63.
km 22,8
St . Esteve den Bas
Travessem el poble pel carrer Ample fins a la carretera C-153 de Vic a Camprodon.
98
el Ter
la Colnia de la Hidroelctrica
Sant Mart de Llmena
H
Amer
C-63
el Colomer
Sant Mart Sacalm Sant Esteve de Llmena
8 km
Sant Gens
GI-530
GI-531
les Planes dHostoles

el B
rugent
5 km
Sant Aniol de Finestres
C-63
Cogolls
Pallerols
C-153
9,8 km
Sant Miquel de Pineda
Vilallonga
N-152a
Continuar per la carretera N-152a
Sant Esteve den Bas
99
SerVeiS: damer
Les Planes dHostoles
Hotels
Can Garay** Av. Narcs Arnau, 6 Tel. 972 448 253
Sant eSteVe den baS

Allotjaments rurals
Can Piqu Coll de Bracons Tel. 679 413 680 Can Riera Can Riera Tel. 972 690 109 Mas el Bosquet El Bosquet, s/n Tel. 972 690 232 Mas Garganta Ctra. a la Pinya Tel. 972 271 289 Mas les Comelles Mas les Comelles Tel. 628 617 759 Mas Platraver Mas Platraver Tel. 938 550 931 Mas Rubi Mas Rubi Tel. 972 693 154 Mestrum Sant Esteve den Bas Tel. 972 267 333 Mol del Ferres I, II i III Mol del Ferres Tel. 972 690 029
El Rec* Major, 7 Tel. 972 444 035
Allotjaments rurals
Can Mau Sant Sebasti, 15 Tel. 600 503 734 Can Ventura Puig, 15 Tel. 648 103 735 La Badia I i II la Badia, Tel. 629 828 946 La Carrera Venat de la Torra, 12 Tel. 972 190 310 La Nespleda Mas la Nespleda Tel. 972 444 337 Mas el Contaller I a IV Venat Els Botets Tel. 972 444 432 Mol de Can Campaneta Ctra. de la Fbrega Tel. 972 217 399
Pensions
Fonda Arnau* Salvador Simn, 2 Tel. 972 448 012
Allotjaments rurals
Ca lArnau I i II El Fontanil Tel. 972 448 462
Cmpings
Mol de Vilamala Mol de Vilamala Tel. 972 448 288 LAlguer Ctra. de les Encies Venat de Pocafarina, Tel. 972 448 600

Alberg
Mas Coll de Dalt Casa de Colnies Mas Coll de Dalt Tel. 934 301 606
Cmpings
La Vall dHostoles Pla de Bastons Tel. 972 444 104
Hotels
Santuari de la Salut*** Santuari de la Mare de Du de la Salut Tel. 972 444 006
La Vall den Bas

Alberg
Possibilitat dacollida per part de lAjuntament. Tel. 972 690 225
Pensions
Finet** Sant Antoni, 3 Tel. 972 444 024 Nova Pensi Finet** Soler, 6 Tel. 972 444 024
Pensions
Can Barris* Ctra. Torell, s/n, Tel. 972 690 064 Carmelita* Ctra. Sant Privat, 38, Tel. 972 693 256
100
Notes
101
102
Falgars den Bas

de
Sant eSteVe den baS a leSquirol 19 km 6h mitJana

tramS alternatiuS Per a cicliSteS
Els Hostalets den Bas

Els Hostalets den Bas s, segurament, un dels llocs ms pintorescs de la ruta, un indret que val la pena conixer i visitar. El seu origen est vinculat a un hostal del cam ral dOlot a Vic. Avui s un poble on la pagesia i el turisme encaixen com enlloc. Al carrer ms emblemtic de la vila, el carrer Teixeda, totes les cases tenen balcons de fusta, plens de testos de geranis i altres flors. Segons lpoca de lany, es poden veure les panotxes de blat de moro penjant dels balcons assecant-se al sol. Lefecte visual i esttic que provoca el conjunt s inesborrable. Es podria dir que esdev un aparador disposat per a la fotografia del turista. El carrer de Vic, que sallarga perpendicular al carrer Teixeda, es mostra autntic, rstic i sense excs cromtic. Per sobre de les cases del poble criden latenci les cingleres de Falgars, presidides per lermita de Sant Miquel de Falgars o Castell. Un cam permet aproximar-shi des del poble, per la distncia i la duresa del recorregut desaconsellen la visita al pelegr, no a lexcursionista, que gaudir des daquest lloc dunes vistes incomparables. Fins a Cantonigrs savana seguint el vell cam ral de Vic a Olot, herncia duna antiga via romana plena dhostals reconvertits en pagesies convencionals.
103
Falgars den Bas

s un petit llogarret format per unes poques edificacions, entre les quals destaquen lesglsia de Sant Pere, la rectoria i el Mas de la Coromina. Molt a la vora, seguint la carretera asfaltada, queda el torrent de la Faja, que es travessa per un pont. Les seves aiges cauen carena avall, en una imatge dextrema bellesa. Un senyal adverteix Esglsia de Falgars den Bas del pas sobre el torrent, per no hi ha cap indicaci que marqui el lloc per veure com cauen aquestes aiges. Estigueu ben atents, especialment si aneu en bicicleta, perqu lespectacle val la pena.
Cantonigrs
El poble queda situat al bell mig del Collsacabra. De la mateixa manera que els Hostalets den Bas, els seus orgens estan lligats al cam ral dOlot a Vic, concretament a partir dun hostal, edificat al segle xvi pel gasc Antoni Prat, conegut popularment per Toni Gros. Les cases del poble sallargassen seguint el traat de lantic cam ral en direcci a lEsquirol. Les perspectives de Cantonigrs sn magnfiques: al nord, es drecen els cingles dAiats, espectaculars, amb una caiguda vertical impressionant sobre la vall o sot de la Rotllada. El cam entra a Cantonigrs desprs de travessar uns boscos i prats que el pelegr no retrobar fins a Galcia. Cap al nord salbira el santuari de Cabrera, un dels llocs ms pintorescos dOsona, noms accessible a peu.
LEsquirol
LEsquirol o Santa Maria de Corc, que tot s una mateixa cosa, s un tpic poble-cam nascut durant el segle xv al pas del cam ral dOlot a Vic. El nucli inicial era un hostal enclavat en un antic mas anomenat avui El Perai. Sembla que lamo de lhostal tenia un esquirol engabiat, de forma que el lloc fou conegut rpidament com lHostal de lEsquirol. Hi ha, per, qui veu en el nom Esquirol una deformaci del mot quer (roca), que escauria perfectament a aquest lloc tenint en compte lorografia
104
Cingles dAiats del poble. Laltre nom del terme, Santa Maria de Corc, fa referncia a lantiga parrquia de Corc, traslladada al poble lany 1743 en bastir-se lesglsia parroquial.
LEsquirol s un petit centre de serveis del Collsacabra. s un nucli industrial ms que turstic. Els forasters se solen decantar ms per Cantonigrs, Rupit i Tavertet, potser perqu tenen un aire ms rural que lEsquirol. El cert s que el municipi t racons de gran bellesa. El nucli t carrers estrets de fort pendent, especialment el del Pont, que travessa la riera de les Gorgues. Per aquest pont medieval passa des de fa segles el cam ral dOlot a Vic. De linterior de la poblaci destaca tamb el campanar de lesglsia, lnic element que es conserva de lantic edifici, del segle xviii, que fou derrut durant la Guerra Civil.
Pont medieval sobre la riera de les Gorgues en el cam ral de Vic a Olot
105
itinerari:
de
Sant eSteVe den baS
a leSquirol
km 0 Sant Esteve den Bas

Seguirem el cam ral dOlot a Vic tot passant per pobles i hostals vinculats al cam. Sortim del poble travessant la carretera C-153 en direcci a un bosc de pollancres. Abans darribar-hi, cal desviar-se per una pista ampla i planera que duu directament als Hostalets den Bas, el poble ms conegut i amb ms tipisme de tota la vall.
lEsquirol, tot seguint una pista amb fora pedra i sempre en baixada. Passarem al costat del dolmen de Puigsespedres, poc abans darribar a les primeres cases del carrer del Pont, a lEsquirol.
km 19 lEsquirol
km 2 els Hostalets den Bas

Per pujar fins a Falgars cal sortir per la carretera GIP-5272 en direcci a la casa de la Coma. Abans darribar a la casa, cal desviar-se pel cam principal, asfaltat, que puja amb fora cap al petit poble de Falgars. Tamb hi ha lopci de seguir lantic cam ral de Vic a Olot, actualment en fase de recuperaci. Aquesta ruta surt dels Hostalets den Bas directament cap a lHostalot, casa pairal situada a la vora del cam asfaltat que duu de la serra de Prut a Falgars.
km 7 Falgars den Bas

Cal seguir per lestreta carretera fins a trobar el desviament del cam ral de Vic a Olot i seguir-lo en direcci al coll de Cabra i la gran masia de Comajoan. Aquest tram de la ruta, entre boscos dalzines, roures i faigs, s dels ms bonics de tot litinerari, per conv estar alerta i no encantar-se amb el paisatge, ja que hi ha multitud de desviaments perdedors. Arribats al coll de Cabra, noms caldr seguir el cam de baixada cap al pont de la Rotllada, a la vora de Cantonigrs.
km 15,5 Cantonigrs
Cal travessar tot aquest poble-cam de punta a punta. A la sortida hi ha els senyals que indiquen la ruta cap a
106
les Preses el Mallol

GIP-5226
el
vi Flu
C-152
Vilallonga
coll den Bas
C-63
Sant Privat den Bas

H
A
Sant Esteve den Bas

Can Trona
C-153
Joanetes
GIP-5272
7 km
H
GIV-5273
els Hostalets den Bas

la Coma
Sant Miquel
GR-
Falgars den Bas

la Codina
lHostalot
8,5 km
Mare de Du de Cabrera
cingles dAiats Comajoan coll de Cabra
Sant Andreu de la Vola les Perxes

C-153
Cantonigrs
3,5 km
C-153
Dolmen de Puig-sespedres
lEsquirol
107
SerVeiS:
Cantonigrs
Alberg
de
Sant eSteVe den baS

LEsquirol
Pensions
Collsacabra* Pg. Gorgues, 8 Tel. 938 568 033
a leSquirol
Santa Maria del Roure Sant Roc, 2-4 Tel. 934 301 606
Allotjaments rurals
Masoveria de les Planes 1, 2 i 3 Les Planes Tel. 938 525 006
Notes
108
Notes
109
110
Roda de Ter

de leSquirol a
Vic
18 km 5h
Fcil
totalment Pedalable
Les Masies de Roda

s un petit nucli urb situat a un quilmetre escs de Roda de Ter. La poblaci est localitzada bsicament en masos, molts dels quals es remunten a ledat mitjana. Als voltants del municipi hi ha nombroses ermites i el monestir de Sant Pere de Casserres. Tamb hi ha les runes del castell de SAvellana, fortalesa de la qual noms es conserven part dels murs, una escala i una torre. El castell de SAvellana est documentat del 1067 i fou declarat B Cultural dInters Nacional lany 1993.
Sant Pere de Casserres

Malauradament, Sant Pere de Casserres, que es pot considerar latractiu principal de les Masies de Roda, queda lluny del nucli urb i de la ruta del Cam de Sant Jaume. Est situat en un tur voltat per un meandre del Ter, inaccessible des de la riba esquerra del riu. Dels monestirs de linterior de Catalunya, aquest, fundat al comenament del segle xi, s el que t un emplaament ms vists. Lesglsia s ms ampla que llarga, ja que els constructors hagueren dadaptar-se a les estretors del terreny. El conjunt destaca per mantenir inalterades les dependncies del monestir. Per aix, encara que sense la grandiositat de monestirs com Sant Pere de Rodes o Santa Maria de Ripoll, esdev un monument cabdal en la histria de larquitectura monstica altmedieval a Catalunya. Per arribar-hi cal anar fins al Parador de Sau.
111
Roda de Ter
Roda de Ter es troba al nord de la comarca dOsona, a la zona de contacte amb les Guilleries i al costat mateix del riu Ter, lautntic protagonista del poble. Durant molts anys, a la riba del Ter hi ha hagut molins fariners i paperers, que funcionaven des de lpoca medieval. Posteriorment, lenergia de laigua fou utilitzada tamb per la indstria txtil i foren moltes les empreses que es dedicaven a aquesta activitat. El pont Vell creua el Ter, majestus, i facilita una bona panormica del poble. Dorigen probablement rom, aquest pont es pot considerar prpiament medieval, probablement del segle xi. Per sobre hi passava lantic cam ral dOlot a Vic. Ha estat reformat moltes vegades a causa de les riuades, que lhan fet malb al llarg dels segles. Durant el segle xix fou reconstrut, fet que li atorg un aspecte ben singular, ja que saixec una segona filada darcs sobre loriginal. A una banda del pont hi ha lesglsia parroquial de Sant Pere, que t els orgens en una antiga esglsia de Santa Maria, dita del Cap del Pont. A laltra banda hi ha la capella de la Mare de Du del Sl del Pont, que acull la imatge de la patrona de la poblaci.
112

A Roda de Ter nasqu Miquel Mart i Pol, el gran poeta i prosista. Public ms de trenta llibres. La seva obra potica s reconeguda arreu, i intrprets com Celdoni Fonoll, Llus Llach o Maria del Mar Bonet, nhan musicat els poemes. Tamb s el lloc on nasqu Bac de Roda, heroi nacional que responia al nom de Francesc Maci i Ambert. Durant la Guerra de Successi, comandava un grup de fusellers a favor de Carles III. Fou penjat a Vic quan es proclam la victria de Felip V.
LEsquerda
El poble de Roda t una llarga histria, com demostren les excavacions arqueolgiques que es porten a terme al jaciment ibric i medieval de lEsquerda situat en un lloc privilegiat i estratgic sobre el riu Ter. Lindret fou ocupat des de la prehistria, en lpoca ibrica i fins a ledat mitjana. En aquest lloc trobem el primer poblament agrupat de la histria de Roda, amb restes que pertanyen a ledat del bronze (segle
viii
aC).
Posteriorment, els poblats ibers successius aixecaren altes muralles, una de les quals encara s visible voltant el recinte de lEsquerda. Els romans no sinstallaren a lEsquerda, per sembla que durant el segle v el poble encara era ben viu i els seus dominis sestenien des de lactual Roda de Ter fins a Manlleu. Durant tota ledat mitjana el lloc fou ocupat i prengu el nom de Sant Pere de Roda. El poblat de lEsquerda fou finalment abandonat lany 1314 enmig de lluites feudals. A partir daquest moment es consolida un procs que ja shavia iniciat al segle
xiii,
pel qual la poblaci es
trasllada prop de lesglsia de Santa Maria. Podeu veure els materials arqueolgics procedents daquest poblat ibric i medieval i ampliar aquesta informaci al Museu Arqueolgic de lEsquerda de Roda de Ter. Des de lany 1977 shi realitzen excavacions arqueolgiques. El jaciment est declarat B Cultural dInters Nacional.
113
Vic
Vic, capital dOsona, s una ciutat situada al bell mig de la plana. s el centre de les activitats comercials i culturals de la comarca. Els seus orgens es remunten al segle iv abans de Crist. Fou fundada pels ibers. Amb la dominaci romana la seva importncia an augmentant i durant el segle ii es t constncia de la construcci dun temple al punt ms alt de la ciutat. Desprs de ser dominada pels rabs, la ciutat fou destruda lany 826. La nova Vic es desenvolup al voltant de la catedral, el castell i el mercadal. Seu dun important bisbat, de la m de labat Oliba, la ciutat san desenvolupant dins el recinte emmurallat. Posteriorment, el moment de mxima esplendor de la ciutat coincid amb la posada en marxa del seminari i de la Universitat Literria de Vic. Jaume Balmes, Antoni Maria Claret o Jacint Verdaguer estudiaren en aquest seminari. Vic posseeix un magnfic centre histric, actualment convertit en zona de vianants, que encara conserva lestructura medieval i cont un ampli conjunt dedificis dinters artstic i arquitectnic. Val la pena dedicar una estona a conixer una mica el que la ciutat ofereix al visitant. La plaa Major o del Mercadal s el centre neurlgic de la ciutat. s una de les places porxades ms grans i boniques de Catalunya, amb moltes cases barroques i renaixentistes. s recomanable la visita en dimarts o dissabte per viure lespectacle
114

del mercat vigat. Ben a prop de la plaa sala la Casa de la Ciutat, un edifici gtic de 1388. Pels voltants de la plaa Major hi ha diverses esglsies, com ara lesglsia i el convent de Santa Teresa, lesglsia barroca de Sant Felip, la dels Dolors o la de la Pietat. Per sens dubte ledifici religis ms important de Vic s la catedral de Sant Pere. Al comenament del segle xi el bisbe Oliba consagr una primignia catedral de planta romnica i tres naus que sacab de construir lany 1064, un cop senllest un esvelt campanar. Modificada al segle xiii, fou derruda al xviii per construir-hi lactual, i noms qued la cripta de la catedral primitiva (redescoberta lany 1943) i el campanar. Ledifici actual s el resultat de segles de transformacions. Lexterior es mostra neoclssic, a excepci del campanar i la cripta, que sn destil romnic llombard. A linterior, en lampli deambulatori, hi ha el retaule major en alabastre, del segle xv, dedicat a la Mare de Du i a sant Pere, obra de Pere Oller. Cal destacar les pintures murals de Josep Maria Sert, que representen escenes evangliques i que daten de 1930. s interessant la capella barroca de Sant Bernat. Adossat al mur de la nau sobre el claustre gtic, del segle xiv, en el qual destaquen els grans arcs amb arabescos. Al claustre hi ha el pante de Jaume Balmes (1810-1848), fill de la poblaci. A pocs metres de la catedral hi ha el Palau Episcopal, en qu cal destacar la sala de snodes, que cont els retrats dels bisbes de la dicesi de Vic.
115
itinerari:
de leSquirol a
Vic
km 0 lEsquirol
De lEsquirol a Vic seguirem ntegrament la traa del cam ral dOlot a Vic. Sortim del poble en parallel a la carretera C-153, seguint un cam empedrat i de baixada, igual que el que ens permet arribar a lEsquirol. En arribar a laltura de Sant Mart Sescorts, queda a llevant el monestir de Sant Pere de Casserres, alat en un tur que presideix un meandre del Ter.
km 7,4 les Masies de Roda

Seguim en parallel a la carretera C-153 per tal darribar al poble de Roda de Ter.
km 8,7 Roda de Ter

Passem el pont sobre el Ter i seguim la pista que passa prop de la Creu de Codines fins a travessar la carretera BV-5213. Ms endavant passarem per sobre de la carretera de circumvallaci de Vic. La pista creua lhistric pont del Bruguer, mig amagat en una zona boscosa just abans darribar a Vic.
km 18 Vic
116
C-153
lEsquirol
H
BV-5207
8,7 km
Sant Mart Sescorts

C-153 B-522
Sant Pere de Casserres
les Masies de Roda

BV-5224 BV-5222
Sant Salvador dHorta

H
Manlleu
Roda de Ter
lEsquerda
la Creu de Codina
BV-5213
la Gleva
el Te
B-522
9,3 km
BV-4602
Sant Francesc shi moria

C-17
Sant Jordi de Puigseslloses

C-25
pont del Bruguer

C-25 BV-4601
N-141d
Gurb lEsperana
Calldetenes
Sant Sixt de Miralpl
Vic
B-520
Santa Eugnia de Berga
117
C-17
SerVeiS:
Roda de Ter
Pensions
Urgell** Bac de Roda, 44 Tel. 938 500 082 Hostal Sant Jordi* Ramon Mart, 9 Tel. 938 540 520
de leSquirol a
Vic
Alberg
Canonge Collell Av. Olmpia, s/n Tel. 938 894 938
P. N. Vic-Sau**** Paratge Bac de Sau Tel. 938 122 323
Pensions
Hostal Osona* Remei, 3 Tel. 938 832 845
Hotels
Balmes Vic*** Francesc Pla El Vigat, 6 Tel. 938 891 272 Can Pamplona*** Eix Onze de Setembre, 10 Tel. 938 833 112 NH Ciutat de Vic*** Ptge. Can Mastrot, s/n Tel. 938 892 551
Allotjaments rurals
La Vaqueria del Tint Ctra. Manlleu, Km 1,5 Tel. 938 861 161 Mas Caularons Mas Caularons Tel. 938 856 030 Torre den Bru Torre den Bru Tel. 938 832 214
Folgueroles
Allotjaments rurals
Cal Masover de la Casica Mas la Casica Tel. 938 888 214Vic
Notes
118
Notes
119
120
Cam de lEstany a Santa Maria dOl

de
Vic a leStany Fcil

totalment Pedalable
21,4 km 5h
Sentfores
Sentfores, tamb coneguda com la Guixa, s una petita localitat situada a la part occidental de la Plana de Vic, a la riba del riu Mder. Vic, que no para de crixer, sembla cada cop ms propera a aquest poble, i aix est convertint Sentfores en un barri de la capital, on abunden els habitatges unifamiliars i allats. El castell de Sentfores est documentat de lany 911, i lesglsia de Sant Mart de Sentfores, del 930. Del castell, que saixecava al cim dun tur dominant el cam cap a Santa Eullia de Riuprimer, no en queden prcticament restes, noms alguns fragments de muralla. A la vora de les restes hi ha els vestigis del que havien estat trinxeres fetes servir durant la Guerra Civil. Lany 1705 tingu lloc, al santuari de Sant Sebasti, sobre el tur homnim, al lmit del terme municipal, lepisodi histric conegut com la conjura dels vigatans, en qu un grup de ciutadans de Vic acord prendre part pel pretendent Carles dustria i autoritzar la signatura del Pacte de Gnova amb les potncies europees que li donaven suport.
121
Santa Eullia de Riuprimer

s un poble allat, voltat de muntanyes. Aqu es trob un milliari rom, indicatiu que per Santa Eullia passava una antiga via romana. Tot indica que es tractava de litinerari que enllaava Vic (Ausa, per als romans) amb la ruta cap a Saragossa (Cesaraugusta). Lesglsia de Santa Eullia s documentada del segle x i fou refeta durant lxi sota els auspicis del bisbe i abat Oliba. Al final del segle xvi es constru una capella dedicada a la Mare de Du del Roser. Fou restaurada entre els anys 1984 i 1987. Durant la restauraci shi trobaren restes de les esglsies del segle x i xi. Ledifici actual s destil barroc. Al creuer es conserven les finestres romniques de doble esqueixada. El campanar conserva, fins al segon pis, elements dun campanar edificat durant el segle xii. Pel terme de Santa Eullia passa un histric cam ramader, emprat pels ramats en el trasllat des dels estables fins als punts de pasturatge. En concret la ruta que passa per aqu duia dels rius Gai i Francol cap a les terres del nord.
LEstany
LEstany est situat a la subcomarca del Moians, al Bages, enmig dun pla ben aprofitat pels conreus. El poble sala a la vora don hi havia un antic estany, dessecat lany 1570 per ordre de labat Carles de Cardona per tal devitar aix els focus depidmies que comportava. Lestany estava situat a lest de la poblaci i encara es torna a omplir en poca de grans pluges.
122

Les cases del poble sn de pedra i constitueixen un bon exemple de poble rural, gaireb muntanyenc. s un lloc destiueig i segones residncies. Els visitants sapropen a lEstany atrets pel bon clima i pel conjunt extraordinari del monestir romnic de Santa Maria, format per lesglsia, el claustre i un petit museu annex on es resumeix la histria del cenobi. La plaa que sobre davant del monestir i els carrers antics del poble mantenen tamb un especial encant medieval. Els orgens del monestir de lEstany cal buscar-los en una antiga esglsia dedicada a Santa Maria que saixec en aquest lloc durant el segle x. Lany 1080 se cedeix a la dicesi de Vic, que estableix a lEstany una comunitat de clergues agustinians. El monestir comen a decaure arran dun incendi, lany 1395, que oblig la comunitat a deixar el monestir fins al 1436. El 1448 un terratrmol enfons les voltes de lesglsia. La recuperaci posterior fou lenta i noves circumstncies negatives afectaren la bona marxa del monestir. Finalment, el 1775 sextingeix la comunitat i lesglsia pass a ser parrquia del nucli desenvolupat al voltant del monestir. Del conjunt del monestir es conserven lesglsia de Santa Maria, consagrada el 1133; la sala capitular, actualment convertida en capella del santssim, i el claustre. Lesglsia i el claustre es comuniquen mitjanant un portal gtic (segle xvi). Lesglsia, del segle xii, s molt sbria, tant per dins com per fora. De planta de creu llatina, consta duna sola nau amb volta de can i t un elegant cimbori sobre el creuer. El claustre s de planta quadrada, amb deu arcs a cada galeria amb columnes dobles i setanta-dos capitells, molt ben conservats grcies a la bona qualitat de la pedra emprada. Als capitells del claustre de lEstany salternen les representacions religioses amb les profanes. Mereixen una atenci especial els capitells del Sant Sopar i el de lentrada triomfal de Jess a Jerusalem. Al voltant del claustre hi ha altres dependncies destinades a rectoria, biblioteca pblica i museu. Al museu es conserven objectes i documents de la llarga histria local, aix com restes arquitectniques i escultriques de les diferents restauracions que shi han fet. El conjunt fou declarat monument nacional lany 1931, i als anys 1950 i 1982 sen fu la restauraci, que exig refer moltes parts importants, sobretot a lesglsia.
123
itinerari:
de
Vic
a leStany
km 0 Vic
Sortim de Vic pel pont de pedra sobre el Mder i seguin el cam natural recuperat al costat del riu. Sha de passar per sobre del pont de la carretera i seguir la primera carretera (un vial dincorporaci-sortida que acabem de passar per sobre). Un cop arribats al nivell superior, hem de prendre el primer cam que surt a la dreta. Cal tenir en compte que estan urbanitzant la zona. Seguim pel cam fins a creuar lautovia per un pont al costat duna granja. Al final hi ha una residncia canina.
el cam a la Roca. Prenem el cam de la dreta, que fa pujada i que sendinsa en el bosc. Sha de seguir tota lestona la pista principal, i en cinc quilmetres arribem a lEstany pel cam del Serrat de la Creu de Senties.
km 21,4 lEstany
Creuem la carretera i anem en direcci al monestir de Santa Maria de lEstany, el claustre del qual no podem deixar de visitar.
km 3,8 Sentfores
El cam duu cap a Sentfores. Sha darribar fins a la carretera, seguir-la a lesquerra fins a lesglsia i anar a trobar el carrer del Call. Des daqu se segueix litinerari de natura, perfectament indicat i que es mant per la riera del Mder. Se segueix la riera fins que un pont de la carretera travessa aquest rierol. Tot just abans, cal seguir un cam que surt a la carretera i porta cap a una granja: la residncia rural de la Riera.
km 7,8 Sta . Eullia de Riuprimer

Seguim el cam parallel a la carretera i en quatre quilmetres i mig arribem a Santa Eullia de Riuprimer. Passem per davant de lesglsia i girem pel carrer del Mder en direcci al camp de futbol. Seguim el cam que va parallel al riu Mder i en 1,2 km arribem a una crulla, amb la carretera a la nostra dreta. Nosaltres hem de seguir a lesquerra per un pontet sobre el Mder. Desprs del pont girem a la dreta. A m esquerra queda una gran casa de colnies, lAliberc. Nosaltres seguim recte per pista sense asfaltar i en 400 metres arribem a un cam asfaltat. El seguim a la dreta per baixar a la carretera BV-4317, que creuem per anar a buscar
124
B-520
Vic
Gurb
3,8 km
Sant Sixt de Miralpl

N-152a BV-4316 C-17 C-25 C-25D
4 km
Atenci ! al trnsit
BV-4316
el
der M
Sentfores
Castell de Sentfores
Santa Eullia de Riuprimer
el Md er
Muntanyola
Atenci al trnsit
BV-4317
BV-4316
13,6 km
C-25
riera de Postius
C-59
Puig Espelts
riera de lE
GR-3
Sant Feliuet de Terrassola
stany
GR-3/ 177
BP-4313
GR-17 7
lEstany
C-59
125
SerVeiS:
Sentfores (Vic)
Allotjaments rurals
Mas la Miranda Cam antic de Muntanyola (la Guixa Sentfors) Tel. 630 936 547 Mas la Riera Mas la Riera Sentfores (la Guixa Vic) Tel. 938 853 421
de
Vic
a leStany
LEstany
Allotjaments rurals
Cal Sabata Major, 15 Tel. 938 303 120
Notes
126
Notes
127
128
Arts

de leStany a
artS Fcil
totalment Pedalable
23,3 km 6h
El Moians
Entre lEstany i Arts no es passa per cap poble. s un tram llarg i solitari, per precis. Litinerari, gaireb sempre en baixada, travessa grans boscos de roures i alzines. Prcticament no se sent res ms que el soroll de la natura. s, sens dubte, un dels millors trams del Cam de Sant Jaume. Hi ha la possibilitat de desviar-se als pobles de Santa Maria dOl i Calders, que queden prxims a la ruta, per si es va ben provet daigua i aliments el desviament s innecessari. Litinerari us permetr travessar bona part del Moians, comarca natural ben definida, tot i no estar reconeguda a efectes administratius. Ocupa un altipl de formes quasi arrodonides, situat en plena Depressi Central catalana entre les conques del Ter i el Llobregat. El seu allament relatiu, la feble pressi urbanstica i un creixement econmic moderat han perms la conservaci dun paisatge equilibrat i harmnic. A lest, extensos boscos de roure salternen amb cultius, pins i alzines, i dibuixen un paisatge ondulat i amable que sarreplega en la profunditat dels rierols voltats darbres de ribera.
129
Santa Maria dOl

El poble es divideix en dues parts, la part vella, enfilada dalt dun tur elevat sobre la riera dOl, i la part nova, situada al peu del tur, amb les cases gaireb a tocar de lEix Transversal. La vila vella nasqu al voltant del castell dOl, del qual noms queda part duna torre circular, al centre del nucli antic, i que actualment forma part duna casa ms moderna. Als voltants del poble sestn una gran superfcie forestal. Tamb alguns petits nuclis formats per diverses esglsies o ermites i algunes cases al voltant. En destaca especialment lesglsia romnica de Sant Feliuet de Terrassola, del segle
xi,
vistosa i ben restaurada. I tamb
Sant Jaume de Vilanova, una de les millors ermites romniques de planta circular de Catalunya, adossada al Mas Vilanova. Tamb sn notables alguns masos monumentals o fortificats, com el de Ciur, el de Viladessau, el Mas Rocafort, el Mas Rocabruna, i daltres.
Calders
El poble de Calders est situat prop del cam ral de Vic a Manresa, alat sobre una carena que domina el paisatge circumdant. La histria del poble est lligada a la del seu castell, les runes del qual senlairen al punt ms elevat de la vila. Documentat del segle x, shi poden veure restes de mur i duna torre mestra. A poca distncia, lesglsia de Sant Vicen de Calders presideix una plaa ben arranjada. s un poders edifici dorigen romnic per modificat completament durant el segle
xvii.
De la primitiva esglsia noms es conserven
algunes restes al mur de ponent.
130
Arts
Situada a lextrem oriental del pla del Bages, Arts s una vila ms coneguda pels seus vins que per una altra cosa. Val la pena apropar-se al nucli antic de la vila, on es poden veure les muralles duna antiga fortalesa i lantic campanar de lesglsia parroquial de Santa Maria, documentada del segle x. Al costat de la torre es poden veure les restes de labsis, que segurament es mereixen una millor conservaci. Sota el paviment de lesglsia shan trobat els fonaments dun temple anterior i diverses tombes. Els carrers del voltant, els ms antics del poble, sn estrets i costeruts, carregats dhistria.
Les vinyes dArts

Arts ha assolit renom grcies a la producci de vins i caves. Durant la primera meitat del segle
xx
es desenvolup al poble una indstria
de vins de taula i espumosos que don renom a la vila arreu del pas. Lany 1996, juntament amb altres poblacions dels voltants, Arts aconsegu la denominaci dorigen Pla de Bages pels seus vins. Des de la part vella del poble dArts, enfilada dalt dun tur, es domina el sector oriental del pla de Bages, una zona agrcola rica on les vinyes ocupen bona part del terreny.
131
itinerari:
de leStany a
artS
km 0 lEstany
Sortim de lEstany pel carrer dels Monjos, per a vianants i amb escales. Quan sacaba el carrer, girem a lesquerra i immediatament a la dreta, pel carrer de Sant Pere, que segueix en forta pujada fins a la sortida del poble, on trobem les marques del GR, que hem de seguir. Al nord podem veure els Pirineus. Seguim recte i en 300 metres arribem al collet de Sant Pere, on trobem una crulla. Nosaltres seguim recte pel GR-177-1 en direcci a Santa Maria dOl pel cam de Rubs. El cam s una bona pista de terra entre boscos de roures. A dos quilmetres trobem la crulla amb la drecera al castell, a la nostra dreta. Seguim pel GR, pel cam de lEstany a Santa Maria dOl. A dos quilmetres ms som a la Robirassa Serrat de Rubs. Surt un cam a la dreta amb porta metllica que ens duria de tornada a lEstany. Nosaltres seguim recte cap a Santa Maria. Ara passem a lobaga i entre pins. En un quilmetre ms de pista arribem a les runes del mas i de lermita de Sant Miquel. Rere lermita hi ha un repl, des don tenim una bona vista panormica de la comarca. Al peu duna granja hi ha lantic desviament cap a Santa Maria. El cam no est senyalitzat perqu el cartell est fet malb i un tancat de bestiar ens barra el pas. A 1,5 km de la Rodoreda arribem a la crulla amb la carretera que va a Santa Maria dOl. Per apropar-se al poble caldria baixar per la carretera, que t molt desnivell, i en dos quilmetres hi arribarem. Nosaltres seguim a lesquerra per la carretera; cal anar amb compte perqu no t voral. Hi passen pocs cotxes per corren molt. Conv estar a laguait. Passem el desviament a Puigner i
seguim recte per lasfalt tot seguint les marques de GR. En mig quilmetre arribem al carrer de Peucal, i en 500 m ms arribem als Rojans. Deixem el desviament a Sant Vicen de Vilarasau a la nostra esquerra i nosaltres seguim recte pel GR en direcci al pla de les Fites. En cinc quilmetres de pista arribem a Urbissol.
km 16,8 Urbissol
Travessem el poble i anem de baixada sense deixar les marques del GR. Dos quilmetres ms i trobem el desviament a Calders a la nostra esquerra. Nosaltres seguim recte en direcci a Arts i deixem el GR que va en direcci a Calders. En 1,5 quilmetres arribem a Arts.
km 23,3 Arts
132
C-25
Sant Feliuet de Terrasola

GR-3
GR-3
/177
lEstany
BP-4313
H
C-59
GR-177
el Raval del Prat

GR177
ermita de Sant Miquel
16,8 km
Santa Maria dOl

H
el carrer de Peucal
Sant Vicen de Vilarassau
17 GR-
-17 GR
7-2
els Rojans
Santa Creu de la Plana

Sant Joan dOl
Aviny
BP-4313
Urbissol
B-431
riera Gavarr
GR-4
el Carrer de Sant Jaume
GR-1
77-1
esa
C-25
N-141c
6,5 km
Santa Maria dHorta

Horta dAviny
Calders
H
GR -17
GR4-3
B-431
Arts
GR4
B-430
133
BV-5412
SerVeiS:
Santa Maria dOl
Pensions
Santa Maria** Av. Manuel Lpez, 6-8 Tel. 938 385 001
de leStany a
artS
Mas Arola Masia Arola Tel. 636 665 300 Masia les Quingles (lAlzina o el Lledoner) Masia les Quingles, s/n Km 13,05 N-141C Tel. 656 959 021
Calders
Allotjaments rurals
Cal Vilar Basses Noves, 3 Tel. 938 309 040 Les Oliveres Afores, s/n Tel. 938 270 526
Notes
134
Notes
135
136
Sant Benet de Bages

dartS a
manreSa Fcil
totalment Pedalable
20 km 5h
Sant Benet de Bages

El monestir de Sant Benet de Bages, un dels ms bonics del pas, presenta un conjunt misteris, ntim i gaireb mgic, voltat duna vegetaci exuberant. Lorigen daquest monestir es troba en una fundaci familiar; Salla i Ricarda, un matrimoni de la noblesa de la comarca del Bages, obtenen del Papa el perms per crear un cenobi en aquestes terres i tamb un favor especial: que els abats fossin gent de la seva descendncia. El monestir primitiu fou arrasat per una rtzia musulmana durant el segle xi. Lesglsia i el claustre actuals foren construts al final del segle xii. Lesglsia est formada per una nau, labsis central, la cripta i el campanar. Aqu es veneraven les relquies de Sant Valent. El claustre s la joia daquest monestir; la vegetaci li dna un aspecte melanclic, ombrvol, assossegat. s de mida mitjana, gaireb quadrat; cada galeria est formada per sis arcs recolzats sobre columnes dobles de poca alada. Entre els capitells romnics nhi ha alguns duna poca anterior que han estat reutilitzats; possiblement formaven part del monestir primitiu. Desprs de la desamortitzaci, el monestir pass a mans del pintor Ramon Casas, que nencarreg la reconstrucci a larquitecte Josep Puig i Cadafalch. Lany 1931 fou declarat monument nacional, per aix no evit un temps de deixadesa que fu malb algunes de les estructures del monestir. Recentment fou adquirit per una entitat bancria i ha tornat a obrir les portes desprs dhaver estat objecte duna restauraci integral. El conjunt actual inclou un hotel i diferents sales per a convencions i exposicions.
137
Navarcles
Navarcles, el municipi menys extens del Bages, est situat a la confluncia del Llobregat amb la riera de Calders. s un poble que viu totalment inserit dins lrbita comercial i residencial de Manresa, perqu s a noms vuit quilmetres de la capital de la comarca. De Navarcles destaca la capella de Sant Bartomeu, una antiga villa romana convertida en ermita. El poble tamb s conegut a la comarca perqu t un parc amb un llac, on es poden practicar esports aqutics. El tram del riu entre Navarcles i el Pont de Vilomara s un dels ms ben conservats de tot el seu curs mitj. El treball erosiu i els recargolats meandres que descriu han configurat un espectacular paisatge de cingles i penya-segats poblats dexuberant vegetaci de ribera (pollancres, lbers, oms...) que es troba en aquests llocs. El passeig per la vora del riu ofereix, tamb, algunes delcies arquitectniques. Especialment significatiu s el pont Vell de Navarcles, per sobre del qual passava lhistric cam que enllaava el poble amb Manresa. Els seus 121 metres de llargria es comenaren a construir la diada de Sant Jaume del 1796, obres que sallargaren durant gaireb vuit anys. Destrut durant la Guerra Civil, fou reconstrut el 1946. Ledifici vermell que es pot veure al costat del pont s una antiga fbrica txtil construda durant la meitat del segle xix i que aprofitava la fora motriu de laigua per a la seva producci.
138
Viladordis
Abans daccedir a Manresa es passa el petit poble de Viladordis, al peu de lautopista i des del qual ja es comencen a veure les edificacions de la capital del Bages. Als afores del poble queda el conjunt del santuari de la Mare de Du de la Salut, format per lesglsia i ledifici annex de la rectoria. Lesglsia original era una construcci del segle ix, destruda totalment per Almansor el 999 i tornada a devastar el 1114 per una incursi almorvit. Durant el segle xvi fou reformada i shi afegiren un campanar i, posteriorment, les capelles de Sant Iscle i del Roser. Durant lltim quart del segle xx shi feren obres de restauraci i reforma que evidenciaren que la primera construcci es fu sobre una probable villa romanovisigtica. Lesglsia consta duna sola nau, capada a lest per un absis semicircular. El portal que sobre actualment al frontis s modern. El portal romnic original sobre al mur sud i s la porta dentrada a la capella del Sant Crist. Linterior de lesglsia guarda la pedra on sagenollava sant Ignasi quan visitava aquest santuari.
139
Manresa
La ciutat de Manresa s i ha estat des de sempre una crulla de camins que connecta la Catalunya Nord amb la pennsula Ibrica i s punt de confluncia de dos rius tan importants com el Llobregat i el Cardener. Fins i tot podrem parlar dencontre de les esferes celestials amb el mn terrenal si tenim en compte que s aqu on sant Ignasi de Loiola reb la inspiraci divina per escriure el clebre llibre Exercicis espirituals, que s la base del moviment jesuta. El tram del Cam de Sant Jaume que sendinsa a Manresa coincideix amb el traat del Cam de lAbat Oliba en aquesta zona i si, a ms, tenim en compte que Manresa forma part de la ruta ignasiana europea, lencontre amb algun pelegr es fa inevitable. De fet tothom ho diu: Manresa s a mig cam de tot arreu. Manresa s una ciutat marcada pels moments ms destacats de la histria de Catalunya. Hi ha poques ciutats catalanes amb un atractiu patrimonial i
140

turstic tan variat, ja que hi podem contemplar des de carrers medievals fins a palauets modernistes o fbriques herncia de la primera industrialitzaci, passant per casals barrocs. Tot aquest llegat es pot sentir i compartir al reviure any rere any el miracle de la Llum en el marc de la Fira de lAixada, o en submergir-se en la inesgotable proposta despectacles tradicionals de la Fira Mediterrnia. A ms, es poden recrrer els itineraris medieval, barroc, ignasi o modernista, entre daltres, que ens conviden a descobrir la ciutat a peu. LOficina de Turisme de Manresa ens ofereix lopci de fer la visita amb un guia o fins i tot de forma dramatitzada. Dentre tot latractiu patrimonial i turstic que t la ciutat, en destaquen la baslica de Santa Maria de la Seu, la cova de Sant Ignasi, la plaa de Sant Domnec i el parc de la Squia. La baslica de Santa Maria de la Seu s el principal monument manres. Lesglsia gtica que avui podem contemplar fou dissenyada per Berenguer de Montagut, que tamb project obres tan importants com Santa Maria del Mar de Barcelona. Des de la baslica es veu limponent edifici de la cova de Sant Ignasi; s una de les balmes daquest indret tpic del paisatge manres, enclotat per amb una vista frontal de la muntanya de Montserrat, on diu la tradici que sant Ignasi de Loiola shi retir una temporada per meditar i escriure els clebres Exercicis espirituals. La plaa de Sant Domnec s el centre de la Manresa moderna, sorgida a partir del creixement que experiment la ciutat al sobrepassar els lmits de les muralles medievals. Aquesta plaa, remodelada ara fa pocs anys, surbanitz lany 1936, quan senderroc lesglsia gtica de Sant Pere Mrtir, els fonaments de la qual encara es conserven sota el paviment actual. La Squia s una obra denginyeria medieval tan ben concebuda que encara avui dia s el canal que abasteix daigua la ciutat de Manresa. El parc de la Squia s un espai de cultura, ldic, educatiu, amb valors patrimonials, culturals i didctics. Manresa s una ciutat que sidentifica amb el seu passat i, alhora, mira al futur; una ciutat acollidora, vital, oberta, espiritual i, segons alguns visitants, inspiradora, atractiva i moderna.
141
itinerari: dartS
km 0 Arts
Travessem el poble dest a oest i sortim del cas urb per la BV-4612. Girem a lesquerra, al polgon industrial de Santa Maria dArts, i agafem el cam a Can Vila, que s darrere les fbriques. Anem en direcci al pla de Can Vila. Desprs de passar la serra, arribem a una pista asfaltada, que hem de prendre cap a lesquerra en direcci a Navarcles. En dos quilmetres arribem a la crulla amb el GR-3. Nosaltres seguim recte cap a Navarcles.
manreSa
km 9 Navarcles
Sortim de Navarcles pel pont Vell sobre el Llobregat. Un cop travessat el riu, trobem les marques del GR-4, que seguirem a lesquerra fins al monestir de Sant Benet de Bages.
km 10 Sant Benet de Bages

Sortint del monestir, seguim les marques del sender de gran recorregut i arribem un altre cop a la vora del riu Llobregat, que vorejarem durant uns quants quilmetres enmig dun paisatge que convida a caminar. Aqu el Llobregat forma un conjunt de cascades i gorgs duna gran vistositat. Passarem per darrere de la urbanitzaci de les Brucardes i arribarem a una crulla que hem dagafar a la dreta, tot separantnos del riu i en direcci a Viladordis.
km 16,6 Viladordis
Travessem el poble i sortim en direcci al santuari de la Salut. Passem pel costat de ledifici i seguim recte durant un centenar de metres fins a agafar el desviament que ens duu a Manresa.
km 20 Manresa
142
nte Ga
va r
re s a
B-431
la Gurdia
To r re
Arts
B-430
C-25
Polgono industrial
N-141c BV-5412
9 km
Sallent R o L lob r
ega t
Cabrianes
GR-4
GR-
El Pont de Cabrianes
C-25
Atencin al trco
Navarcles
Pont Vell
BV-4511 C-16
BV-1221
Sant Benet de Bages
GR-
7,6 km
C-25
Sant Fruits de Bages

C-16C
Ermita de Sant Sebasti
GR-4
BV-4501
Parque de LAgulla
Viladordis
Mare de Du de la Salut
3,4 km
GR-3
C-25
C-55
Polgono industrial
H
A
Manresa
Sant Joan de Vilatorrada
R o C arde ner
143
SerVeiS: dartS
Navarcles
Pensions
Muntan** Forti Sola, 3 Tel. 938 310 440 Nou de Baviera** Pl. Dr. Fleming, s/n Tel. 938 310 340
manreSa
La Masia* Bda. dels Drets, 3, 2n Tel. 938 724 237 Magraner* Magraner, 7, 1r i 3r Tel. 938 721 012 Manila* Sant Andreu, 9 Tel. 938 725 908 Remei* Bisbe Comas, 18, 2n, Tel. 938 731 073
Manresa
Alberg
Del Carme Plaa del Milcentenari de Manresa, s/n Tel. 938 750 396
Hotels
Pere III*** Muralla de Sant Francesc, 49 Tel. 938 724 000 Els Noguers I** Variant de Manresa, km 29, els Trullols Tel. 938 743 258
Sant Fruits de Bages

Hotels
La Sagrera** Bertran i Serra, 2 Tel. 938 760 942
Cmpings
Uni Caravanista de Catalunya Cam den Grau, s/n Tel. 938 772 947
Pensions
Sant Benet* Ctra. Vic, 101 Tel. 938 760 723
Pensions
Els Noguers** Eix Llobregat C-55, km 29 Tel. 938 743 258
Notes
144
Notes
145
146
Montserrat

de
manreSa a montSerrat Fcil

totalment Pedalable
25,5 km 6h
Castellgal
El nucli de poblaci principal est situat en un tur que sala sobre el Cardener, no gens lluny don hi havia hagut el castell que li ha donat el nom. Fa anys era una vila dedicada al conreu duna terra frtil que reguen nombroses rieres, per la proximitat a Manresa ha fet que el terme municipal acabi veient crixer nombroses urbanitzacions en comptes de cultius. Des del poble es pot veure fcilment el castell de Castellbell, que pertany a la vila de Castellbell i el Vilar. s una edificaci gtica situada en un tur envoltat pel Llobregat.
147
Al terme de Castellgal, a la vora de la via del tren, queda la Torre del Breny, un sepulcre rom monumental del segle ii en forma de temple.
Sant Jaume de Castellbell
Situada prop de la barriada de Sant Cristfol, a la banda dreta de la riera de Marganell, la capella de Sant Jaume apareix citada per primer cop el 1102, quan els seus propietaris la donaren a Santa Ceclia de Montserrat. A causa de la desamortitzaci eclesistica, pass a dependre de Sant Cristfol com a capella rural. Fou profanada el 1936 i restaurada el 1958. Actualment es troba en bon estat de conservaci. La capella de Sant Jaume s un edifici petit i senzill duna nau i absis semicircular sense decoraci. El mur de la faana est sala per damunt del nivell de la teulada; al cimal hi ha una petita creu de pedra. El mur del frontis tamb sala per damunt de la teulada, que s de teula rab. El campanar de cadireta duna sola obertura que el corona s, molt probablement, posterior a lobra original romnica. Al frontis sobre la porta dentrada, amb un arc de mig punt adovellat. En aquesta mateixa faana, entre la porta i el campanar, hi ha una finestra cruciforme. Molt propera a lermita de Sant Jaume de Castellbell, hi ha la de Sant Esteve de Marganell. Documentada del segle segle
xi. xii,
quan fou donada
al monestir de Santa Ceclia de Montserrat, es considera obra del Malgrat les modificacions i lestat de conservaci en qu es troba, encara es pot observar una part fora important de lestructura romnica primitiva.
148
Monestir de Sant Benet

El monestir de Sant Benet, situat en un repl de la muntanya de Montserrat, s una abadia de monges benedictines, resultat de la fusi dels convents de Santa Clara de Barcelona i Sant Benet de Matar, formalitzada lany 1952. Ledifici, fet completament amb ma vist, s una obra contempornia presidida per un esvelt campanar que atorga carcter monumental a lobra. El ma es combina amb encert amb la cermica que fabriquen les mateixes monges. La comunitat actual atn lhostatgeria i la botiga monstica, que ens ofereix treballs de cermica, creus o calzes, de fabricaci prpia.
Montserrat
El monestir de Santa Maria i la muntanya de Montserrat sn probablement el lloc ms emblemtic de Catalunya: per la singular geologia, com a smbol del catalanisme i com a punt de pelegrinatges. Per tots aquests motius i per molts altres, no hi ha, probablement, un lloc millor on comenar el Cam de Sant Jaume a Catalunya. No se sap amb certesa quan i on sorgeix la consideraci de Montserrat com a muntanya santa. La primera referncia documental que tenim de Montserrat data del 888 i dna compte de lexistncia de quatre capelles a la muntanya sagrada. Tamb sabem que al segle x saixec aqu el monestir de Santa Ceclia, del qual ens queda lesglsia. Al comenament del segle xi, lany 1025, labat Oliba de Ripoll fund en aquesta muntanya el monestir de Santa Maria. Als jardins interiors es conserva encara lermita de Sant Iscle, que formava part de lantic monestir. La major part de les construccions que avui es poden contemplar sn dels segles xix i xx i no tenen gaire inters artstic. El ms destacat dels edificis s la baslica, destil gtic tard molt reconstrut (la darrera reconstrucci data de 1996) i amb una faana neobarroca acabada el 1901, que est precedida per les restes de lantic claustre gtic.
149
150
Santa Ceclia

Duna esglsia que saixec aqu a linici del segle XII noms es conserva la portada. Daquesta poca s tamb la imatge tallada en fusta de la Mare de Du de Montserrat, la Moreneta, patrona de Catalunya. Asseguda en un tron dor i pedres precioses, la llegenda explica que la trobaren uns pastors. El color fosc de la pell satribueix al fum de les espelmes i llnties doli que la illuminaren durant segles. A la baslica es pot participar dels actes religiosos, la missa conventual i les vespres. Sovint els cntics de lEscolania formen part dels actes litrgics. s una de les formacions corals infantils ms antigues dEuropa (data del segle xii) i est formada per nens dentre 8 i 11 anys. A la plaa del monestir hi ha el Museu de Montserrat, format per ms de 1.300 peces. Aplega unes colleccions interessants de pintura i escultura modernes (Picasso, Dal, Monet, Rusiol, Mir...) i de pintura antiga (Caravaggio, El Greco...) i tamb valuoses peces dorfebreria i darqueologia de lorient bblic. Pels voltants del monestir hi ha nombroses botigues on es poden trobar dolos de pastisseria, com ara coques, carquinyolis, ametllats, etc., aix com licors elaborats a partir dherbes de la muntanya de Montserrat o cermica. A ms, hi podem comprar records de la Mare de Du (estampes, gravats, medalles, etc.) o un disc compacte amb els cants de lEscolania i dels monjos del monestir. Al santuari cada dia sestableix la pagesia dels pobles propers, que venen productes tpics de la zona, com mel i mat, formatge o pa de figues, per exemple. s recomanable la visita a la Santa Cova, on es trob la talla de la Verge, precedida del cam del Rosari, flanquejat per conjunts monumentals modernistes. s una de les excursions tpiques des del santuari. Una altra excursi recomanable s la que surt de lestaci del funicular de Sant Joan (on hi ha un mirador), cap a la capella del mateix nom o cap a Sant Jeroni, el cim ms alt de la muntanya. Les vistes cap a la vall del Llobregat sn espectaculars.
151
itinerari:
de
manreSa
montSerrat
km 0 Manresa
Per sortir de Manresa hem danar a buscar lestaci de RENFE. Abans de lestaci passarem pel pont sobre el Cardener. Un cop situats davant lestaci de trens, hem dagafar la carretera a m esquerra i seguir entre la via del tren i el riu, amb la via a la nostra dreta i el Cardener a la nostra esquerra. En 2,3 quilmetres arribem a la crulla amb la carretera C-55. Nosaltres hem de passar per sota de la carretera i agafar una pista asfaltada que va a creuar la via del tren i el riu. Un cop a laltre costat del riu, seguim una pista sense asfaltar que fa pujada i que en 2,5 quilmetres ens porta a Can Font. Des daqu baixem fins a la via del tren i la creuem per un pas a nivell. Seguim apropant-nos al Cardener i el creuem. Just al davant tenim de nou la carretera C-55.
per agafar la pista que va cap a Sant Cristfol. En 200 metres travessem la carretera BV-1122. Seguim per pista en parallel a aquesta carretera i en pujada cap a Montserrat. La pista ens porta fins a la Calzina i desprs ens deixa a la carretera de pujada a Montserrat des de Monistrol, que haurem de seguir a la dreta uns 200 metres fins a arribar al monestir de Sant Benet.
km 22,3 Sant Benet

Per pujar a Montserrat des de Sant Benet es pot fer seguint la carretera; si es va amb bicicleta o a peu es pot evitar lasfalt de tant en tant fent servir la drecera que puja en parallel a la carretera, per per un cam estret.
km 25,5 Montserrat
km 8,5 Castellgal
Agafem el desviament de la carretera cap a Castellgal. Pugem pel costat de lAjuntament i lambulatori i en la primera rotonda seguim recte en direcci a la urbanitzaci Mas Planoi. Hem de prendre el carrer principal daquest urbanitzaci en direcci a Cal Papa i la riera de Castellet. Un cop deixem les cases de la urbanitzaci, cal prendre el cam sense asfaltar que fa baixada. Seguim recte per la pista principal i en dos quilmetres trobarem les marques del GR-4, que ens portaran a Sant Jaume de Castellbell, una bonica ermita als peus de Montserrat. Un cop agafem el GR, hem de passar per darrere dunes grans naus i travessar la carretera de Marganell. A un quilmetre de lermita de Sant Jaume trobem una crulla, on deixem el GR que va directament a Santa Ceclia
152
Sant Joan de Vilatorrada

C-25
C-16C
C-16
ener
el Card
Manresa
!
Viladordis
Mare de Du de la Salut
-4 GR
Atenci al trnsit
el Xup
C-37
Atenci al trnsit
Polgon industrial
BV-1225
8,5 km
Salelles els Comdals

C-55
el
Llo
g bre
Sant Salvador de Guardiola BV-1101
BV-1229
Castellgal
riera
t te lle de Cas
4 GR-
la Torre del Breny

Sant Vicen de Castellet
C-16
GR-4 castell de Castellet
!
BV-1123
13,8 km
Sant Jaume de Castellbell Sant Esteve de Marganell
Atenci al trnsit
BV-1122
BV-1123
Marganell
!
Atenci al trnsit
riera de Marg nell a torre nt del s Abad als
Castellbell
Deixar el GR-4
C-55
el Borrs
C-58
tor re
la Calzina
!
ugu el Tort er nt d
el Llo breg at
GR5
C-16
torrent del
BP-1103
Atenci al trnsit
Ro s
sinyo l
Can Maana
BP-1101
GR-
172
Santa Ceclia
4 GR-
BP-1121
Monestir de Sant Benet

Sant Benet
GR5
GR-96
3,2 km
Monistrol de Montserrat
t o r re n t d e S
a nt
aM
a ri
Monestir de Montserrat
153
a
GR-172
SerVeiS:
Sant Benet
Alberg
El duna monestir disposa Cal hostatgeria.
de
manreSa
montSerrat
Hotel
Abat Cisneros*** al Pl. Monestir, s/n Tel. 938 777 701
Montserrat
Alberg
Cal Centre adrear-se de Coordinaci
trucar amb antelaci per confirmar la disponibilitat (Tel. 938 350 078).
Pastoral (pl. del Monestir, s/n Tel. 938 777 766). Podeu demanar el segell a la Credencial, del la benedicci pelegr
i acolliment per passar la nit. Serveis: lliteres i dutxes.
Notes
154
Notes
155
Variant dOlot a Sant Esteve den Bas
158
Vieira a lesglsia de Sant Esteve dOlot

dolot a
Sant eSteVe den baS Fcil

totalment Pedalable
7 km 2h
Olot
Olot s la ciutat dels volcans. Tota la ciutat s dintre lrea protegida del Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa, la ms important de la pennsula Ibrica i una de les principals dEuropa. La ciutat es troba situada a la intersecci de tres petites valls creuades pel riu Fluvi, a 440 metres dalada. La seva capitalitat es deu, en part, a la seva posici central dins la comarca de la Garrotxa, a lactivitat industrial i comercial, a la vida cultural i a circumstncies histriques. La ciutat fou coneguda en altres temps pels tallers artesans dedicats a les imatges religioses, i tamb perqu era indret dinspiraci de nombrosos artistes aplegats en lanomenada Escola dOlot. Aquest moviment artstic fu del paisatge de la comarca el motiu de nombrosos quadres i popularitz un estil en qu la sumptuositat del paisatge esdevenia el subjecte duna composici que sovint es decantava cap al bucolisme. Moltes de les raconades i indrets que serviren de font dinspiraci als artistes de lpoca encara perviuen avui. s recomanable fer una passejada pel carrer Major, la plaa Major o la plaa de Clar, a ms del passeig Blay, veritable centre vital de la ciutat. Shi poden contemplar bells edificis modernistes, com la casa Gaiet Vila i la casa Sol-Morales (s. xviii), bellament restaurada per Domnech i Montaner en els anys 1915 i 1916.
159
Larquitectura modernista i els passejos arbrats sn els elements de la ciutat que ms captiven per la seva bellesa. Tamb hi trobem altres estils arquitectnics en construccions com el claustre del Carme (s. xvii) o lesglsia de Sant Esteve, edifici neoclssic construt al segle xviii sobre una antiga esglsia romnica del segle x destruda pels terratrmols del segle xv. Alberga un museu parroquial molt valus, on el visitant podr trobar un quadre dEl Greco. Dentre lmplia oferta cultural de la vila, cal destacar el museu i larxiu comarcals, amb seu a ledifici de lHospici (s. xviii), amb un gran pati interior amb arcades de mig punt. Shi pot veure una mplia mostra de lobra dels artistes de lescola paisatgstica dOlot.
Les Preses
Un cop passada la zona de Boscdetosca, als afores dOlot, sarriba a les Preses. El poble, assentat sobre un pla, sallarga a banda i banda de la carretera C-152. Tot i que geogrficament les Preses forma part de la Vall den Bas, s un municipi independent. El primer document existent del poble data de lany 992. Avui les Preses sn terra de pas per al caminant del Cam de Sant Jaume. Es tracta duna antiga vila que fou propietat del monestir de Sant Benet de Bages fins a la desamortitzaci de Mendizbal.
160
les Preses
161
itinerari: dolot
Sant eSteVe den baS
km 0 Olot
La Via Verda surt dOlot pel sud-oest de la ciutat. La ruta, un ampli cam sense asfaltar, no ofereix prdua possible fins a les Preses.
km 3,5 les Preses

A partir de les Preses la Via Verda continua en parallel a la carretera C-152 fins a Sant Esteve den Bas.
km 7 Sant Esteve den Bas
162
lHostal del Sol

N-260
Sant Andreu
N-260a
passeig dels Desemparats
Olot
A
GIV-5241
GI-524
pont de Sant Roc

C-152
Sant Cristfol de les Fonts
el F luv i
Sant Roc
3,5 km
GIV-5224
Atenci al trnsit
Pocafarina
GIV-5242
GR-
les Preses
el Mallol
el F luv i
3,5 km
Atenci al trnsit
GR2
C-63
Sant Esteve den Bas

Atenci al trnsit
C-153
163
Joanetes
SerVeiS: dolot
Olot
Alberg
Torre Malagrida Pg. de Barcelona, 15 Tel. 972 264 200 Reserves al tel. 934 838 363
Sant eSteVe den baS

Allotjaments rurals
Masnou del Corb I Mas Masnou Tel. 972 693 010 Masnou del Corb II Mas Masnou Tel. 972 693 010 Masnou del Corb III Mas MasNou Tel. 972 693 010
Ctra. Feixes, 29-31 Tel. 972 261 919 Borrell Nnit Escubs, 8 Tel. 972 276 161 La Perla Ctra. Deu, 9 Tel. 972 262 326 Riu Olot Ctra. Santa Pau Tel. 972 269 444 Perla dOlot Av. Santa Coloma, 97 Tel. 972 262 326
Hotels
Pavellons les Cols Mas les Cols Ctra. Canya, s/n Tel. 972 269 209 Amolls Avet, 33 Tel. 972 267 521 Hostal Cal Fuster Ctra. Santa Pau, 297 Tel. 972 271 490 Hostal Pujol Av. Malatosquer, 9 Tel. 972 262 371 La Mallorquina Ctra. Vella de les Preses, 30 Tel. 972 273 178 La Vila Sant Roc, 1 Tel. 972 269 807 Hostal Sant Bernat
Les Preses
Hotels
Vertisol Ctra. Santa Coloma, 17 Tel. 972 692 148
Cmpings
La Fageda Ctra. Olot Santa Pau, km 3,5 Tel. 972 271 239 Les Tries Av. Pere Badosa, s/n Tel. 972 262 405 El Maroi Major, 36 Tel. 972 446 116
Cmpings
Natura Sector La Boada, s/n Tel. 972 692 093
Notes
164
Notes
165
166
Ajuntaments
Alt Empord
Bscara . . . . . . . . . 972 560 007 Biure . . . . . . . . . . 972 529 291 Borrass (Creixell i Orriols) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 972 525 185 Figueres . . . . . . . . 972 032 200 La Jonquera . . . . . 972 554 005 Llan . . . . . . . . . . 972 380 181 Pau . . . . . . . . . . . . 972 530 058 Pedret i Marz . . . . 972 530 550 Peralada . . . . . . . . 972 538 006 Pont de Molins . . . . 972 529 264 Ponts . . . . . . . . . 972 560 228 El Port de la Selva . 972 387 025 Santa Llogaia . . . . . 972 672 931 Vilabertran . . . . . . 972 505 902 Vilajuga . . . . . . . . 972 530 005
Girons
Bescan . . . . . . . . 972 440 005 Cervi de Ter . . . . . 972 496 101 Girona . . . . . . . . . 972 419 000 Salt . . . . . . . . . . . 972 249 191 Sant Juli de Ramis (Mediny) . . . . . . . . . . . . . . . . 972 170 909 Sarri de Ter . . . . . 972 170 211 Viladasens . . . . . . . 972 496 150
La Selva
Amer . . . . . . . . . . 972 431 112 Angls . . . . . . . . . . 972 420 058 La Cellera de Ter . . 972 421 902 Sant Juli del Llor i Bonmat (Bonmat) . . . . . . . 972 422 296
Bages
Arts . . . . . . . . . . Aviny (Urbissol) . . Castellgal . . . . . . . LEstany . . . . . . . . Manresa . . . . . . . . Navarcles . . . . . . . 938 305 001 938 387 700 938 330 021 938 303 000 938 782 300 938 310 011
Osona
Les Masies de Roda . 938 540 027 Roda de Ter . . . . . . 938 500 075 Santa Eullia de Riuprimer . . . . . . . . . . . . . . . . . . 938 138 000 Santa Maria de Corc 938 568 000 Vic (Sentfores) . . . . 938 862 100
Baix Llobregat
Collbat . . . . . . . . 937 770 100
Pla de lEstany
Vilademuls (Olives, Terradelles) . . . . . . . . . . . . . . . 972 560 204
Garrotxa
Les Planes dHostoles 972 448 006 Sant Feliu de Pallerols . 972 444 011 Vall den Bas (Bas, Els Hostalets den Bas) . . . . . . . . 972 690 225
167
168
Oficines de Turisme
Creixell
OFICINA MUNICIPAL DE TURISME Esglsia, 3, baixos Tel. 977 138 132
Peralada
OFICINA DE TURISME DE PERALADA Pl. Peixateria, 6 Tel. 972 538 840
Figueres
OFICINA DE TURISME Pl. del Sol s/n Tel. 972 503 155
Port de la Selva, el
OFICINA DE TURISME Mar, 1 Tel. 972 387 073
Girona
OFICINA DE TURISME DE GIRONA Rambla de la Llibertat, 1 Tel. 972 226 575
Vall den Bas

OFICINA DE TURISME Urbanitzaci Verge de les Olletes Tel. 972 692 177
Manresa
OFICINA MUNICIPAL DINFORMACI Via St. Ignasi, 40, baixos Tel. 938 784 090
Vic
OFICINA MUNICIPAL DE TURISME DE VIC Ciutat, 4 Tel. 938 862 091 CENTRE DE TURISME DOSONA Eix Onze de Setembre, 11 Tel. 938 851 715
Montserrat
OFICINA DE TURISME DE MONTSERRAT PORTALS DENTRADA Pl. de la Creu, s/n
Vilob dOnyar
OFICINA DE TURISME DE LAEROPORT DE GIRONA Aeroport de Girona Tel. 972 186 708
Olot
OFICINA MPAL. DE TURISME Hospici, 8 Tel. 972 260 141 CASAL DELS VOLCANS Av. Sta. Coloma, s/n Tel. 972 268 112
169
L
170
Altres telfons dinters

Monestir de Sant Pere de Rodes
Adrea Cam del Monestir, sn 17489 El Port de la Selva (Alt Empord) Tel. 972 387 559 Tel. Oficines (Palau de lAbat): 972 194 004 Fax: 972 194 231 Horari De dimarts a diumenge, inclosos els festius. De l1 doctubre al 31 de maig: de 10.00 a 17.30 h. De l1 de juny al 30 de setembre: de 10.00 a 20.00 h. Tancat els dilluns no festius, el 25 i 26 de desembre i l1 i 6 de gener. La taquilla i lentrada es tanquen 30 minuts abans del lmit horari. Dimarts, entrada gratuta per a tothom, aix com el dia de la festa major de la poblaci.
Cannica de Santa Maria de Vilabertran

Adrea Abadia, 4 17760 Vilabertran (Alt Empord) Tel. 972 508 787 Fax: 972 508 787 Horari De dimarts a diumenge, inclosos els festius. De l1 doctubre al 31 de maig: de 10.00 a 13.30 h. i de 15.00 a 17.30 h. De l1 de juny al 30 de setembre: de 10.00 a 13.30 h. i de 15.00 a 18.30 h. Tancat els dilluns no festius, el 25 i 26 de desembre i l1 i 6 de gener. La taquilla i lentrada es tanquen 30 minuts abans del lmit horari.
171
172
ndex toponmic
A
Amer 83, 85, 86, 89, 90, 92, 95, 98, 100 Angls 86, 90, 92 Arts 128, 129, 131, 132, 134, 137, 142, 144 Astries 8
Compostel la . Vegeu Sant Jaume de Galcia Credencial 21, 154, 164 Creixell 58, 59, 62 cap de Creus 13, 36
D
Dal 41, 47, 48, 51, 62, 150
B
coll de Banyuls 12, 13 Barcelona 11, 29, 51, 58, 80, 81, 83, 88, 141, 149 Bscara 57, 60, 61, 62, 64, 67, 70, 78, 80 coll dels Belitres 12 cim de Bellaguarda 12 Bescan 82, 84, 85, 90, 92 Biure 3, 28, 30 Bonmat 85, 90, 92 Borrass 56, 57, 58, 62, 64
E
lEsquirol 104, 105, 106, 108, 116 lEstany 70, 120, 121, 123, 124, 126, 129, 132, 134
F
Falgars den Bas 97, 102, 104, 106 Figueres 3, 13, 23, 27, 30, 35, 40, 44, 46, 47, 48, 50, 51, 55, 57, 62, 64 Font-romeu 12, 13
C
Calders 129, 130, 132, 134, 138 Cam de lAbat Oliba 140 Cantonigrs 103, 104, 105, 106, 108 Castellbell i el Vilar 147 castell de Bellaguarda 26, 47 castell de Querman 40, 41 castell de Sant Ferran 26, 47 Castellgal 147, 152 la Cellera de Ter 86, 87 Cervi de Ter 67, 69, 78, 80 Codex Calixtinus 9
G
Galcia 8, 10, 12, 21 Girona 11, 58, 64, 67, 69, 70, 72, 73, 74, 75, 76, 77, 78, 80, 83, 84, 90, 92 Godescalc 8
H
els Hostalets den Bas 103, 104, 106
173
ndex toponmic
I
Igualada 30, 48, 62, 78, 90 Ilerda . Vegeu tamb Lleida
O
Olives 70 Olot 83, 92, 103, 104, 105, 106, 157, 159, 160, 162, 164 Orriols 66, 67, 68, 78
J
la Jonquera 1, 3, 12, 17, 20, 23, 25, 27, 29, 32 Josep M . de Sagarra 35 J .V . Foix 35
P
Palau-saverdera 39 la Panadella 38, 48 coll de Panissars 12, 25 el Pasteral 89 Pau 30, 32, 39, 48, 50, 62, 167 Pedret i Marz 42, 48, 50 Peralada 13, 40, 42, 43, 48, 50 Perpiny 12, 51 el Perts 13, 25, 26 les Planes dHostoles 89 Poblet 11 Pont de Molins 3, 28, 29, 30, 32 Ponts 58, 59, 62, 64 el Port de la Selva 12 les Preses 160, 162 Le Puy-en-Velay 8
L
lEsquerda 113 lEstrada 3, 27 Llan 38, 40, 50 Llenguadoc 10
M
Manresa 3, 137, 138, 139, 140, 141, 142, 144, 147, 152, 154 Mare de Du del Roure 28, 30 les Masies de Roda 111, 116 Mediny 67, 72, 78 Molins 3, 28, 29, 30, 32 Monestir de Sant Benet 149 Montserrat 3, 10, 11, 12, 17, 21, 55, 141, 146, 147, 148, 149, 150, 151, 152, 154, 164, 167
R
Ricardell 28, 30 Roda de Ter 110, 111, 112, 113, 116, 118 Roncesvalles 10
N
Navarcles 138, 142, 144
S
Salt 83, 84, 85, 92 Santa Ceclia de Montserrat 148
174
Santa Eullia de Riuprimer 121, 122, 124 Santa Helena de Rodes 3, 38, 39 Santa Llogaia dAlguema 57 Santa Maria de Corc . Vegeu lEsquirol Santa Maria de Ripoll 111 Santa Maria de Sales 86, 87 Santa Maria dOl 120, 129, 130, 132, 134 Sant Benet de Bages 136, 137, 142, 160 Sant Cugat 11 Sant Esteve de Guialbes 70, 71 Sant Esteve de Marganell 148 Sant Esteve den Bas 95, 97, 98, 100, 103, 106, 108, 157, 159, 162, 164 Sant Feliu de Pallerols 94, 95, 96, 100 Sant Feliuet de Terrassola 130 Sant Fruits de Bages 144 Santiago de Compostel la . Vegeu Sant Jaume de Galcia Sant Jaume de Castellbell 148, 152 Sant Jaume de Galcia 21, 173, 175 Sant Jaume de Vilanova 130 Sant Jaume Sesoliveres 48 Sant Juli de Ramis 72, 80 Sant Mart de Tours 70 Sant Pere de Casserres 111, 116 Sant Pere de Rodes 1, 3, 9, 11, 12, 13, 17, 20, 21, 23, 29, 35, 36, 38, 39, 40, 48, 50, 68, 111 Saragossa 10, 11, 17, 122
Sarri de Baix 73 Sarri de Dalt 73 Sarri de Ter 73, 78, 80 Sau 88, 89, 90, 111, 118 la Selva de Mar 39 Sentfores 121, 124, 126 Susqueda 88, 89, 90
T
Terradelles 67, 70
U
Urbissol 132
V
la Vall de Santa Creu 39 Via Augusta 12, 13, 25, 27, 29, 62, 74, 78 Vic 3, 10, 98, 103, 104, 105, 106, 111, 113, 114, 115, 116, 118, 121, 122, 123, 124, 126, 144 Vilabertran 3, 13, 25, 29, 30, 32, 44, 45, 48, 51, 70 Viladasens 67, 68, 78, 80 Vilademuls 67, 70, 80 Viladordis 139 Vilajuga 40, 48, 50 Vilat 39
175

Guia Port Selva-Jonquera-Montserrat CAT

Загружено:

Сведения о документе

Оригинальное название

Авторское право

Доступные форматы

Поделиться этим документом

Поделиться или встроить документ

Параметры публикации

Этот документ был вам полезен?

Это неприемлемый материал?

Авторское право:

Доступные форматы

Guia Port Selva-Jonquera-Montserrat CAT

Загружено:

Авторское право:

Доступные форматы

Cam de Sant Jaume des del Port de la Selva Sant Pere de Rodes i la Jonquera

El Cam de Sant Jaume

El Cam de Sant Jaume de Galcia: una realitat plenament reconeguda

El Cam de Sant Jaume

Conseller dInnovaci, Universitats i Empresa

El Cam de Sant Jaume

El Cam de Sant Jaume a Catalunya

El Cam de Sant Jaume

Montserrat al cam dels pelegrins

Les rutes a la Catalunya Nord

El Cam de Sant Jaume

La preparaci del pelegrinatge

El Cam de Sant Jaume

Quina s la millor poca de lany?

El Cam de Sant Jaume

Les butllofes dels peus

Alguns consells per als ciclistes

s millor fer-ho a peu o en bicicleta?

Hi ha allotjaments per als ciclistes?

El Cam de Sant Jaume

Litinerari del Port de la Selva Sant Pere de Rodes i la Jonquera a Figueres

El Cam de Sant Jaume

Jonquera a Vilabertran mitJana

Com arribar al coll de Panissars

El Cam de Sant Jaume

La Jonquera: una porta dentrada

presenta una nau amb capelles laterals,

i conserva elements gtics.

Santuari de la Mare de Du del Roure

El Cam de Sant Jaume

Molins i Pont de Molins

km 25,2 Pont de Molins

Santa Maria del Roure

Creuar la Muga pel pont

Possibilitat dacollida per part de lAjuntament. Tel. 972 554 005

El Cam de Sant Jaume

El Cam de Sant Jaume

Port de la SelVa Sant Pere de rodeS a FiguereS 29,7 km 8h mitJana

Sant Pere de Rodes

El Cam de Sant Jaume

Capitells del monestir

Santa Helena de Rodes

El Cam de Sant Jaume

est tancada entre les cases del poble. Hi ha un

campanar despadanya sobre la paret lateral.

El Cam de Sant Jaume

i protagonista de bona part de la

El Cam de Sant Jaume

El Cam de Sant Jaume

El Cam de Sant Jaume

km 6,7 Sant Pere de Rodes

km 7,4 Santa Helena

km 8,6 Mas Vents

Punta de la Creu Punta del Frare Ca p R a s Cap de Bol

GI-613 Riera d e Romanyac GIV-6121

la Selva de Mar Llan la Vall de Santa Creu

SANT PERE DE RODES

Vilat Estany de Vilat

GIV-6043 C-252 GIV-6042 GIP-6042

El Cam de Sant Jaume

El Cam de Sant Jaume

Litinerari de Figueres a Montserrat

El Cam de Sant Jaume