You are on page 1of 2

10

INTERNACIONAL

El Triangle nmero 1036 4 de novembre de 2011

La lluita final

Democrcia vs. neoliberalisme


TEXT JOS CRISTIAN PEZ

El sistema neoliberal que simposa com a model nic econmic i social es basa en el culte sagrat a lesfor individual que anorrea el sentit de solidaritat i de comunitat

Duna banda, existeix el poder de lindividu, ocult en lestructura de les corporacions. Per dimensionar aquest poder, nhi ha prou a assenyalar que els 20 individus ms rics del mn (segons dades de la revista Forbes), que representen el 0,0000003% de la poblaci mundial (7.000 milions de persones), controlen el 0,93% de la riquesa mundial, i que els 350 individus ms opulents del planeta, que equivalen al 0,0000052% de la poblaci mundial, controlen el 16,45% de la riquesa mundial, lequivalent a la suma dels PIB dAlemanya, del Regne Unit, de Frana, dItlia i dEspanya. Daltra banda, hi ha el collectiu, la societat, formada per persones que sen senten partceps, per que estan sotmeses al criteri de les decisions dels individus que lideren les corporacions i de la manera com aquests cuiden i fan crixer la seva riquesa. Un esternut financer de qualsevol daquests individus pot provocar el desequilibri de la societat, i aix significa que milers de persones moren de fam o de malalties o de desesperaci davant les condicions infrahumanes en les quals viuen. Aquests dos blocs, constituts per individualistes, duna banda, i per collectivistes, de laltra, mantenen una simbiosi que es va afeblint i progressivament va evolucionant cap a un model de confrontaci.
LA REACCI DELS COLLECTIVISTES

qui creuen en la societat, entesa com a equitativa i per a tothom. Si b sn dos blocs assimtrics, considerant la proporci de la seva riquesa i la proporci de la poblaci, ambds interactuen perqu ocupen un mateix espai fsic i temporal. Per tant, el seu enfrontament, ms que un canvi de sistema, provocaria la destrucci de la societat, desintegraci que deixaria sense peu de suport fins i tot els individualistes, per ms riquesa i privilegis que posseeixin i per ms que se sentin segurs amb la seva riquesa i els seus privilegis.
EL MN QUE FEM ENTRE TOTS

Els collectivistes han comprs que la riquesa dels individualistes procedeix de la riquesa produda amb el treball de tots, amb lesfor de la societat en el seu conjunt, i que aquests els individualistes se lhan apropiat durant segles de mentides, denganys, dexplotaci, despoli i daprofitament de la bona fe dels

El mn en qu vivim, aquest mn divers en les seves comoditats, les quals gaudim des de les ms petites fins a les ms grans, des de les ms simples fins a les ms sofisticades, s possible per la participaci de cadascun dels integrants de la societat. Entre tots creem les condicions per usufructuar lactual statu quo. Des dobrir laixeta i comprovar que en brolla aigua, passant per linterruptor que ens dna electricitat, incloent-hi ls del full per dibuixar o escriure, el mateix bolgraf amb el qual apunto aquestes idees, passant pel sab o pel paper higinic, o el raspall i la crema dental, el te en fulla o en bossetes, el caf, la llet en pols o lquida, els aliments que mengem (ja esborrada de la nostra memria la preocupaci per conservar-los) En fi, en totes les comoditats que trobem en els detalls que experimentem en les nostres vides i a cada moment, hi ha la presncia de cadascun de nosaltres. En totes les solucions que trobem, en totes les solucions que adoptem, per resoldre els problemes quotidians, sempre hi ha implcita la creativitat i lesfor dun altre sser hum.

Els 350 individus ms rics del mn, que representen el 0,0000052% de la poblaci mundial, controlen el 16,45% de la riquesa global Un esternut financer de qualsevol de les grans fortunes pot significar que milers de persones morin de fam o de malalties

Cadascun de nosaltres s deutor de lesfor dun altre sser hum, duna altra persona que ha posat la seva experincia, el seu coneixement, el seu temps i el seu esfor al servei de les nostres necessitats. Els uns als altres ens cobrim les necessitats, per s quelcom que hem oblidat. Quan laltre s simplement laltre i no nosaltres, s que hem oblidat que els uns i els altres ens ajudem i complementem les necessitats. Quan aquest oblit penetra el nostre cervell, arriba a la medulla del nostre pensament i senquista en el que sentim, les pedres del sacrifici, les nostres pedres del sacrifici, estan preparades per lliurar-nos a la mort. Aquest oblit

El Triangle nmero 1036 4 de novembre de 2011

INTERNACIONAL

11

La lluita final
Quan laltre s simplement laltre i no nosaltres, s que hem oblidat que els uns i els altres ens ajudem a cobrir les necessitats La democrcia s contrria als postulats neoliberals, ats que planteja protegir les persones de les circumstncies prpies de la vida a la selva
substancial del que som, que cadascun s fruit de la sembra i de la collita que entre tots llaurem, s el que ha enfortit la voluntat dels individualistes per actuar com si ells noms depenguessin dells mateixos. Amb la seva forma dactuar han creat les pedres del sacrifici que amenacen la societat i que, en la seva vora cursa cap a la mort, els arrossegar tamb a ells.
LENGANY NEOLIBERAL

ON SACUMULA LA RIQUESA

Lloc
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

Pas
Estats Units Xina Jap ndia Alemanya Rssia Regne Unit Brasil Frana Itlia Mxic Corea del Sud Espanya Canad Indonsia

PIB (1) Percentatge de leconomia mundial


14.660.000 10.090.000 4.310.000 4.060.000 2.940.000 2.223.000 2.173.000 2.172.000 2.145.000 1.774.000 1.567.000 1.459.000 1.369.000 1.330.000 1.030.000 53.302.000 58.260.000
FONT: Banc Mundial (2011); (1): Quantitats en milions deuros.

25,16% 17,32% 7,40% 6,97% 5,05% 3,82% 3,73% 3,73% 3,68% 3,04% 2,69% 2,50% 2,35% 2,28% 1,77% 91,49

PIB total 15 grans potncies

Lindividualisme, tal com lentn el capitalisme neoliberal, s una fallcia, ja que no s possible que existeixi lindivi-

PIB total mundial

du sense la participaci de la societat. Una altra cosa diferent s la llibertat que tingui una persona en la societat en la qual vivim per desenvolupar-se com a individu, en contraposici al control que aquesta societat pugui exercir sobre ell. La llibertat s necessria perqu la persona evolucioni cap a les seves millors aptituds, per aquesta llibertat no la dna ni la garanteix el capitalisme neoliberal, sin la democrcia. I la democrcia no s el mateix que el capitalisme neoliberal. La democrcia, ms aviat, s contrria als postulats del capitalisme neoliberal, ats que s lorganitzaci que ha alliberat la persona de les ombres del despotisme i de la inseguretat en qu viu qui est sotms a larbitri i a les circumstncies prpies de la selva. A la selva domina el ms fort, el ms agressiu, el ms musculs, el qui t millors urpes; en el capitalisme neoliberal passa: qui t ms fora (poder econmic, poltic i militar), qui t ms agressivitat i ms mscul (coneixement i s de les lleis fins a les seves ms sibillines interpretacions), qui t ms urpes (ambici sense escrpols), guanya, domina i sotmet. v