EL GNOM QUE LI FEIA POR LA NIT

Hi havia una vegada un gnom que li feia por la nit per aix quan es feia fosc, samagava i fins que no veia un raig de sol no, sortia del seu amagatall. Aquell gnom era baixet feia 50cm dalada, tenia els cabells i la barba negres com el carb, el nas gros com un tomquet i sempre portava sobre el seu cap un barret verd. En canvi, quan es feia de dia, per a ell era un parads. Al mat esmorzava galetes amb llet i a lacabar desmorzar anava al seu hort a sembrar. Per un dia, just quan ell anava a sembrar lhort una mena de drag gegant se li va menjar tot. Ell es va enfadar molt i va decidir matar aquella bstia. Va seguir el seu rastre, que el va conduir fins a una cova freda i tenebrosa. All li va preparar una trampa. La trampa consistia en lligar una xarxa sobre la cova i emplenar-la de pedres. A lacabar la trampa va fer venir el drag i quan va estar sota la trampa va tallar la corda i les pedres van caure sobre el drag i el van matar. Va tornar cap a casa i a larribar va arreglar tot lhort, va tornar a sembrar, va regar, va llaurar... Al cap duna estona es va fer de nit per el gnom a lestar tan capficat en arreglar lhort no sen va adonar i des daquell dia ja no li va fer por la nit.

FI

Toni Rodrguez

NO MAGRADA ANAR A LESCOLA!

Quan era petita no magradava gens anar a lescola. Un dia el mat la meva mare em va despertar tot enfadada: Aina!!! Despertat! Que no ho veus, que si taixeques tard arribars tard a lescola? Ja va, mama!!! va dir l Aina enfadada.

L Aina es va aixecar, va anar al lavabo a fer un pip i es va dutxar. Desprs, va anar a la cuina a esmorzar, es va anar a rentar les dents i va agafar lanorac i la maleta i sen va anar cap a lescola. Per a ella era com una pres! Aina, que no has fet els deures? Ests corregint? va dir la mestra. S, s que els he fet, i tamb estic corregint! A veure, deixa mho veure! Per qu? Per si ja els he fet. Doncs si no mho vols ensenyar, ja pots anar amb la directora, ara mateix! Dacord, mestimo ms anar amb la directora.

La mestra la va acompanyar amb la directora de lescola. La directora la va fer assentar en una cadira i li va explicar una cosa: Aina. Qu passa? No tagrada anar a lescola? S, no magrada gens!! Doncs jo texplicar perqu serveix lescola. Lescola serveix per estudiar perqu sin estudies quan siguis gran no sabrs res! Has desforar te molt i s que podrs fer ho!

L Aina va anar molt contenta a casa seva i li va dir a la seva mare: Mama, mama!!! Mencanta lescola!! La directora mha explicat perqu serveix! Mhe nhe adonat de tot! Per fi!!!!!! Aina! Sempre he esperat aquest moment!! Aquest s el meu millor regal que em podies fer en tota la meva vida! Mai tha agradat. Ara mateix vaig a parlar amb la directora.

La mare de l Aina, la Teresa va anar a parlar amb la directora. Hola! Moltssimes grcies, per fer aix a la meva filla! The nestic molt agrada! Mha dit que dem ja estudiar ms! va dir la mare. De res! Ha estat un moment!

Grcies! Adu! Adu, fins dem.

Avui dia, ja no vaig a lescola, sin a la universitat. Ara trec unes notes estupendes grcies a la meva directora dabans!!!!

Ruth Rojas

Fa molt de temps, en un poblet molt petitet hi vivia un nen alt, ros i amb els ulls marrons que es deia Aleix. Ell no suportava llegar, fins que un dia va decidir anar a la biblioteca. All shi va passar molta estona, perqu no sabia escollir el llibre que lanims a llegir. Per fi en va veure un que li feia grcia, el va treure del seu lloc i va comenar a llegir largument. Semblava que aquell escrit sigues la seva salvaci. Aix que en obrir-lo es sent una veu que deia: Hola, no s qui ets per si que s que no tagrada llegir. Si vols podries entrar en aquest llibre, per per sortir-ne haurs de superar unes quantes proves que de moment, ning ha superat.

LAleix va quedar sorprs amb aquella meravella, per si que es va prendre amb fortalesa all danar a un altre mn i sho va estar pensant una bona estona. La resposta va ser que si. I aix, el conte el va absorbir. Dins dell shi trobava un poblet i al mig un castell herms i majestus. Quan va arribar, es va dirigir cap a un homenet i li va dir: Bon home, em podria dir on estic situat? - Va preguntar lAleix. Ests en el pas dels llibres. Aqu hi viuen totes les persones que no els hi agrada la lectura. Per jo men vull anar perqu la lectura no em fa el pes . Va exclamar lAleix. Dacord. Si no gaudeixes llegint haurs danar al castell i haurs de superar unes proves. Me nhi vaig ! Va dir lAleix.

Que tinguis sort.- Lhi va contestar lhome.

El noiet sen va anar i quan va arribar al castell va tocar el timbre i .....un petit soroll es va sentir quan la porta es va obrir. Un vell home va obrir la porta i ell mateix el va acompanyar a una sala anomenada lhabitaci de les proves. LAleix es va posar a una de les portes i....plaffff !!!!!!!!!! El noiet ja no es va tornar a veure. Podr lAleix superar les proves necessries per anar al seu habitatge?

Pau Bosch

Hi havia una vegada una noia que es deia Laura. La Laura sempre havia de anar a la biblioteca per fer els treballs de lescola. Per Nadal els seus pares li van regalar una impressora, ella es va posar molt contenta. Un dia havia de fer un treball per lescola aix que abans de fer el treball la va provar, va posar un full en blanc i la va engegar. Va comenar a imprimir per que era all, el treball que havia de fer ja estava fet quin espant li va donar. Es va llegir el treball i era tal com el volia fer. En principi va pensar que noms era una curiositat. Per a la setmana segent havia de passar una redacci, per noms va posar el ttol i es va posar a imprimir. Va llegir la redacci i era la redacci que havia de passar, no hi havia cap falta. Aquella nit la Laura no va poder dormir. Lendem va anar directa a la tableta i va escriure: no vull que majudis ms, em se espavilar sola. La impressora va comenar a imprimir i al full i deia: em dic Marc sc una impressora mgica, jo sc el teu regall de Nadal. Sc aqu per ajudar-te aix s el que fan totes les impressores mgiques. La Laura es va acostar a la tableta i va escriure: jo no vull que majudis, perqu si majudes no aprendre , per el que podem fer es que quan tingui faltes majudis a corregir-les i desprs mimprimeixes una altre pgina amb les faltes que he fet explicades. Limpressora va tornar a imprimir i el full

deia: tracte fet mencanta aquesta idea Laura, moltes grcies per donar-me feina i no tornar-me a la botiga. Des daquell dia, la Laura i en Marc sn molt bons amics i conte contat, aquest conte ja sha acabat.

Fadua Lemroudi