You are on page 1of 19

COLL

DE

GISTAU

En Raymond DEspouy havia escrit: Que trobaran els espelelegs en aquest grandis atri que obre sens dubte laccs a lavenc ms profund del Pirineu?. Es referia al seu pas pel Coll de Gistau a 2.600 metres dalada i a les boques dels avencs que havia observat. La lectura de les armacions den dEspouy ens va esperonar la curiositat i vam decidir muntar una exploraci per veure si podia ser veritat all de lavenc ms profund del Pirineu.

18

Per Setmana Santa equipats amb esqus llogats, dormrem a la cabana de Turmo, a la Vall de Estos. Al dia segent per pujar al Coll no eren necessaris els esqus, doncs la neu estava tant dura que era millor portar grampons. El Coll de Gistau estava cobert per varis metres de neu, per es podia observar una gran depressi que tenia que disposar dun desgus subterrani, perqu si no fos aix el resultat seria lexistncia dun llac. Enlant les pendents del costat sud del Coll trobrem petites depressions que devien correspondre a avencs o llacs col-matats per la neu.

19

Caravana a la Vall dEstos.

Conrmada lexistncia de cavitats al Coll de Gistau, encara que fos solament una suposici, doncs estaven sota la neu, es va decidir fer el que vrem anomenar Primera Expedicin Espeleolgica al Pirineo Central, aix, amb castell, tal com manava el Rgimen. A lescollir les dates per la Expedicin es va fer un greu error, havia sigut un any de molta neu. A mitjans de Juliol encara restaven grans clapes i la majoria dels avencs en tenien un gros tap. Si enlloc de Juliol shagus fet a nals dAgost, s probable que els resultats haurien millorat molt.

20

Arribada al Coll de Gistau.

Com a precedent, solament podem copiar lorganitzaci de les expedicions alpines a lHimlaia o als Andes, i aix ho vam fer. Tot el material i els queviures es van embalar amb grosses caixes de fusta pensant que les mules llogades a Benasc, les portarien ns al Coll. No va ser aix, les mules van arribar ns una alada duns 2,200 metres. La resta de desnivell es va superar a les espatlles dels burros de dues potes que rem els participants a la Expedicin.

21

22

Com si anessim a lHimlaia.

Vries de les tendes del campament instal.lat per passar la primera nit van ser destrossades per una tempesta que ens va donar la benvinguda al lloc on pensvem que podia ser un parads pels espelelegs. El segon dia es va pujar la resta de la crrega al campament, amb les caixes del material i la resta de les tendes estripades, on shi va construir una espcie de bunker, que va fer de magatzem i laboratori fotogrc.

23

El mateix dia es van iniciar les exploracions, baixant ns a uns 80 metres a la boca que semblava que oferia ms possibilitats. Un enorme dipsit de neu endurida duns vint metres dalada estava plantat en mig de lavenc, la part inferior ja era gel transparent, al fons una rampa de gel ens va obligar a utilitzar grampons, per la progressi es va fer impossible doncs el gel ho obstrua tot. El descens no va ser del tot infructus, doncs a aproximadament 56 metres de profunditat es va localitzar una galeria horitzontal de sostre molt baix per amb una lleugera corrent daire.

Excursionistes visitants a la Boca de lAvenc Raymond dEspouy.

24

Un exemple de la misria de lpoca: Gorra i ulleres prestades, botes i esqus llogats i anorac confeccionat per un familiar.

25

Avenc Raymond dEspouy.

Els dies segents es va topograar tota la cavitat, explorant les galeries horitzontals que conduen a un seguit de pous. A lltim hi retronava una grossa cascada, doncs els darrers dies havien sigut molt plujosos. Amb un matals pneumtic es va intentar arribar a una galeria que es veia a laltre banda del pou, per un naufragi imprevist ho va impedir.

Galeria daccs als pous inferiors.

Avenc Raymond dEspouy.

A la depressi del coll hi circulava un rierol que desapareixia sota una gruixuda acumulaci de neu. Es va cavar una trinxera a la neu sense cap resultat positiu, doncs la cavitat que desprs vrem saber que hi havia, estava a poca distncia de la nostra excavaci. Tamb es va fer un dibuix topogrc de la depressi del Coll. El rierol es va acolorir amb uorescena, encara que no es va tenir cap notcia don aorava al riu subterrani.

26

El laboratori fotogrc va funcionar perfectament, es van revelar els negatius, fent cpies de mida postal que un company va portar ns a Benasc. El pssim servei de correus de lpoca, aquesta vegada va funcionar, les fotograes van arribar als diaris, que les van publicar. Aix va generar una reacci negativa que ja he descrit a la Introducci. Cada vegada que el temps clarejava feiem equips de dues persones per inspeccionar les pendents en direcci a Posets, a mida que es guanyava alada el gruix de neu era ms gran i ho tapava tot. Les boques dels avencs eren un cercle blanc en mig de la grisor de la pedra calcria, incls un petit llac estava totalment gelat.

27

Miquel Soler i Josep Vera desobstruint la prdua del Coll de Gistau.

28

Avenc tapat per la neu. Al fons, el Masss de la Maladeta.

29

Explorat tot el que tenem a labast, es va aixecar el campament per fer una estada de dues nits a la Vall dEstos, per fer la topograa del Forao del Avin i visitar les Cuevas de Paul.

30

Campament.

31

Cam al campament.

32

Nosaltres desconeixem que 12 anys abans de lany 1949, el mateix Raymond dEspouy havia acompanyat dos membres de lespeleo-club de lAude a la prdua del llac del Pico Royo on havien baixat uns 35 metres. Tampoc sabem els motius perqu no es van continuar les exploracions ns que trenta-un anys ms tard, entre 1980 i 1984, dinou anys desprs de la nostra Expedicin lespeleo-club dAude es va dedicar plenament a explorar i topograar totes les cavitats dels voltants del coll, arribant al Pozu Loulouna a una profunditat de 508 metres.

Entre els anys 1991 i 2000, membres del S.I.E.S dEsplugues del Llobregat i del G.I.R.E.S de Sant Esteve de Sesrovires tornen a explorar i topograar les cavitats descobertes pel G.E.B lany 1961 i el S.C.A entre els anys 1980 i 1984. Hem incls en aquesta publicaci, les topograes fetes per nosaltres de lany 1961 i les del S.C.A i el G.I.R.E.S. Destaca la del Pozu Loulouna amb els seus 508 metres de profunditat. Tamb s de destacar, la coincidncia en la profunditat de lAvenc Raymond dEspouy en dues topograes fetes amb ms de trenta anys de diferncia, tenint en compte els mitjans rudimentaris que es disposava lany 1961. Lanada al Coll de Gistau, va ser el preludi de les exploracions dalta muntanya per part despelelegs ibrics. Els anys segents es farien dues expedicions al Mont Perdut, en el 1966 s el primer descens a la Grallera de Guara i el descobriment del Solencio de Bastars. Per seria en el 1968, quan amb el descobriment del Masss dEscuain on es culminaria la conquesta del mn subterrani del Pirineu, totes les generacions de membres del Grup dEspeleologia de Badalona han contribut a demostrar la voluntat duna societat, la Catalana, que malgrat lopressi i lespoliaci quasi colonial que pateix, sap amb voluntat i esfor, arribar a les ms altes tes amb qualsevol activitat.

Ramon Canela i Font


Bor de Cerdanya, Desembre de 2011

33

34

35

Joan Bruguer i Casimir Carreres amb les Agulles de Paul i al fons La Maladeta.

36