Вы находитесь на странице: 1из 12

Presentaci de l'entitat

Nascuda lany 2007, al barri de El Fondo de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet, l associaci Santakojoves s una plataforma de gestors culturals, educadors i integradors socials reunits amb la missi de construir projectes culturals de base local dedicats a la promoci juvenil de la cultura, la creaci i lassociacionisme juvenil. La poblaci catalana ha anat creixent durant els darrers anys grcies a larribada de

persones de diversos orgens tnics. Aquesta interacci entre cultures fa que la interculturalitat hagi esdevingut un concepte fonamental per assolir una bona convivncia i el respecte mutu entre les diferents cultures, en qu cap delles est per sobre de les altres. Santakojoves t com a un dels seus mxims referents la interculturalitat, com el concepte que posa laccent en les similituds entre persones tot i reconeixent les singularitats. Des duna dimensi dinmica, lassociaci vol facilitar i promoure processos dintercanvi, interacci i cooperaci entre els joves del municipi. No volem perdre de vista la realitat com a font i sentit de la nostra acci cultural i per aix assumim el desafiament de provocar visions diferents sobre el possible i lanhelat, estimulant la crtica i la reflexi; promovent la reconsideraci de les premisses i valors establerts en la nostra societat. Daquesta manera volem contribuir en qu la comprensi que tenim de nosaltres mateixos, com a societat, cada cop sigui ms profunda i oberta als nous temps.

Mou-te a Fondo! Context Santa Coloma de Gramenet forma part de la comarca del Barcelons, a la provncia de

Barcelona. s la setena ciutat ms poblada de la provncia i la novena ms poblada de Catalunya. Est ubicada a l est del riu Bess, entre la Serralada de Marina i el Pla de Badalona; ra per la que antigament rebia el nom de Santa Coloma de Bess.

T accessos directes amb les autopistes AP7, C58, C31, Ronda de Dalt i el Cintur del Litoral. Tant sols nou estacions de Metro separen el barri de El Fondo a Santa Coloma, de la Plaa de Catalunya a Barcelona. Aix la converteix en una ciutat atractiva per les petites i mitjanes empreses de diversos sectors. Les dades estadstiques del Anuari Estadstic del 2009 registren un augment de la poblaci durant aquell any. Aquestes dades responen a la combinaci de dos fenmens socioculturals diferents: per un costat, l'increment del nombre de naixements i l'augment de la immigraci. Santa Coloma de Gramenet era a l'any 2009 el segon municipi amb major proporci del collectiu estranger (21,6%) respecte al total de la poblaci de Catalunya, darrere l'Hospitalet del Llobregat (22,8%). El collectiu estranger mes nombrs s el xins, seguit de la poblaci del Marroc, en tercer lloc la de l'Equador i en quart el collectiu del Paquistan. El barri de El Fondo es a on ms sha concentrat aquesta crescuda de la poblaci i s tamb el que acull ms poblaci de nacionalitat estrangera. La major part dels seus habitants es troben entre els 16 i 64 anys, aquesta s una franja dedat considerada com a potencialment activa. Dintre d' aquest rang es troben els joves. Segons un informe sobre precarietat laboral juvenil d'UGT de Catalunya referent al 2009 el 23% dels joves catalans entre 16 i 24 anys ni estudien ni treballen. El sindicat alerta de laugment de la inactivitat en pocs anys i la baixa qualificaci formativa. Un total de 154.000 joves de Catalunya no segueixen cap tipus ditinerari formatiu ni realitzen cap treball reconegut. Des del 2004, aquest collectiu sha incrementat en un 133,7% a Catalunya i des del 2007, un 56%.

El collectiu DRARI dInvestigaci Acci Participativa pels Drets de lInfant, nascut el 2004, alerta que el jovent arribat des del Marroc o lfrica subsahariana, el segon collectiu ms nombrosos a El Fondo, t com a dest vaguejar pel carrer o residir en centres de menors deshumanitzats. La introducci daquests menors en les xarxes de protecci oficials es realitza mitjanant lacci de la policia o la fiscalia i no a travs duna iniciativa educadora. Les experincies daquesta mainada per arribar fins Europa s, en molts casos, traumtica, havent realitzat el viatge sols i perdent les referncies de la famlia, els vens, els metges o els professors. Els seus referents en arribar fins aqu son altres nois que estan en la seva mateixa situaci i els aconsellen mitjanant el boca-orella. El collectiu DRARI defensa que aquests menors no tenen que ser anomenats nens de carrer, com si seria el cas dels meninos de rua del Brasil, sin nens al carrer. Els meninos de rua sn infants que

han trencat amb la societat i la societat ha trencat amb ells. Els que arriben fins aqu solen ser menors no acompanyats que viuen al carrer, la major part dels quals sn marroquins amb famlia al seu pas dorigen. El tret fonamental de les seves famlies s la pobresa, generada per la migraci del camp a la ciutat. Al Marroc es calcula que hi poden haver entre 15 i 30.000 nens de carrer, com els meninos de rua brasilers, per no son aquestos els que emigren fins Europa ja que no disposen de recursos, sin que ho fan els que tenen famlia. Al barri de El Fondo, aquest fenomen dels nens al carrer s significatiu i generalitzat, independentment del origen tnic. Justificaci del projecte (orgens i antecedents) La nostra entitat Santakojove porta quatre anys treballant en el sector sociocultural en un marc concret, el barri de Fondo de Santa Coloma de Gramanet. En aquest perode hem engegat diferents projectes destinats a tots els sectors de la poblaci, en especial els joves, sempre amb la voluntat de generar sinrgies constructives entre i per a ells. Desprs dun anlisi minucis de les nostres experincies i de diferents estudis realitzats al barri, nosaltres com a entitat vam extreure la conclusi que calia fer una acci decidida, concreta i innovadora en favor dels joves del barri, ja que, tal i com sha especificat en lapartat de context, ens trobem en una nova conjuntura respecte aquest collectiu. Per una part, els joves immigrants es troben en una situaci on no tenen grans expectatives laborals i destudi degut, entre altres motiu, a la seva situaci legal. Un bon exemple s el collectiu xins, el ms nombrs a la zona, del qual noms un 202 % continua estudis superiors desprs de superar els 16 anys, quan aquest percentatge s del 406 % en la poblaci autctona, i del 278 % en la suma de tots el collectius dimmigrants. En aquest cas, les causes son ms degudes a pressions familiars i la falta del domini del catal i el castell, ja que molts dells arriben sent adolescents. Aquesta falta doportunitats i de llibertat per a decidir desemboca en una desafecci cap a una societat que no els acull com ells esperaven. Aix comporta que els seus hbits socials siguin excloents, creant guettos culturals dins el territori, amb un escassa comunicaci i enteniment entre membres dels diferents orgens, inclosos els que per a generacions resideixen aqu. A tot aix si suma la situaci dels joves catalans, que si disposen de les eines legals i coneixements tan bsics com la llengua, que han entrat en els darrers anys en dinmiques semblants de desmotivaci i desarrelament del entorn. Els coneguts com a ni-nis, joves que ni estudien ni treballen, suposen un repte per a la nostra societat que cal enfrontar des de diferents mbits, dels quals, el sociocultural ha de ser protagonista. Daquesta manera, els joves del barri, ja siguin dorigen immigrat o autctons, experimenten conflictes vitals parallels que necessiten duna resposta directa que els inclogui a tots i que sallunyi de discursos que els senyalen com els

culpables de la seva situaci i els abandona a la seva sort. Per tot aix, des de lassociaci Santakojove creiem imprescindible el desenvolupament dun projecte com el que oferim, que t la voluntat ferma de generar autoestima en els joves per a que esdevinguin agents actius dins la seva comunitat i, daquesta manera, trencar amb les barreres culturals, millorant la cohesi i la convivncia al barri.

Destinataris i beneficiaris

Els destinataris directes de la nostra acci sociocultural son els joves entre 16 i 24 anys del barri de El Fondo de Santa Coloma de Gramanet, sense cap tipus dexclusi. En ells hem pensat en lelaboraci dels nostres objectius i en el disseny de les nostres activitats, seguint les conclusions i informacions recollides en els estudis realitzats i en la nostra prpia experincia prvia. No obstant aix, una de les activitats, el cinefrum, amplia el ventall de destinataris a qualsevol que estigui interessat, independentment de ledat. Malgrat les dificultats que pateix aquest collectiu comentades en apartats anteriors, cal remarcar que la tasca amb joves resulta especialment profitosa pel seu tarann obert i receptiu a noves idees i metodologies, i la seva capacitat creadora, que transforma la informaci rebuda en nous llenguatges i vehicles dexpressi. Lacci amb joves s una aposta pel futur, ja que ells seran els protagonistes de la nostra societat ben aviat. No obstant aix, el beneficiari del nostre projecte s el barri en el seu conjunt. Lassoliment dun jovent comproms i positiu, que gaudeixi de les eines per a expressar-se i actuar, significa una repercussi en les seves famlies i venatge que rebran directament aquest flux constructiu i incidir en les seves visions i conscincies. Els joves poden ser la punta de llana per a canviar els prejudicis en respecte o la desconfiana en solidaritat dins el seu grup de pertinena, creant una acci multiplicadora dels valors i recursos apresos. Si els joves abandonen el vagabundejar pel carrer sense dest ni propsit per una activitat creativa i integradora, El Fondo, com a barri i comunitat, ser lltim beneficiari.

Finalitat Estimular la cohesi social a travs de l'intercanvi cultural entre els joves del barri.

1. Objectiu principal

Fomentar el coneixement mutu entre els joves de les diferents comunitats culturals. Objectius especfics: - Donar a conixer les diferents cultures que conviuen al barri - Potenciar el dileg intercultural entre els joves - Afavorir el respecte cap a les diferncies 2. Objectiu principal Potenciar la participaci dels joves en la vida social del barri Objectius especfics: - Identificar amb el grup de participants les temtiques a treballar - Promoure la creativitat - Estimular la capacitat de reflexi i crtica Estratgies i activitats

Estratgia 1: Millorar la gesti econmica de l'associaci. Objectiu: Augmentar la rendibilitat i eficincia dels recursos disponibles. Accions: - Fer un control peridic dels ingressos i les despeses. - Contractar els serveis d'un auditor extern

Estratgia 2: Conixer els joves Objectiu: Ampliar el coneixement de les necessitats i interessos que tenen els joves del barri Accions: - Crear grups de discussi - Saber quina oferta cultural existeix al barri per als joves Estratgia 3: Donar veu als joves del barri Objectiu: Oferir eines als joves per a poder expressar les seves opinions i voluntats Accions: - Realitzar un taller de Teatre del Oprimit - Ofertar un taller daudiovisuals - Fer un taller de graffitti Estratgia 4: Fer visibles les accions dels joves Objectiu: Presentar a un pblic general les feines dels joves als tallers Accions: - Fer una festa dinauguraci dels diferents graffitis

- Oferir una representaci de Teatre del Oprimit - Realitzar una projecci de les pellcules i documentals fets pels joves - Promoure concerts dels joves participants al taller de hip-hop

Estratgia 5: Aconseguir la participaci ciutadana Objectiu: Involucrar als membres de les diferents comunitats en les accions de lentitat Accions: -Donar a conixer la nostra entitat i els nostres objectius en el barri - Informar sobre les nostres activitats

Indicadors d'avaluaci

Objectiu especfic: Donar a conixer les diferents cultures que viuen en el barri. Indicador: El coneixement que els membres del barri tenen sobre les diferents cultures que hi conviuen. Instrument: Entrevistes Valor desitjat: Que les diferents cultures puguin ser identificades dins les seves caracterstiques i valors principals

Objectiu especfic: Potenciar el dileg intercultural entre els joves Indicador: Analitzar els canvis de percepcions sobre lalteritat i les costums socials entre els joves de les diferents comunitats Instrument: Grups de discussi Valor desitjat: Aconseguir la desaparici dels estereotips que acompanyen a cada comunitat i la consolidaci en les relacions socials entre membres de diferents cultures. Objectiu especfic: Afavorir el respecte cap a les diferncies Indicador: Mesurar els canvis de percepcions sobre lalteritat entre els joves de les diferents comunitats. Instrument: Grups de discussi Valor desitjat: La desaparici dels estereotips que acompanyen a cada comunitat i lassoliment de la comprensi i lacceptaci mtues
Objectiu especfic: Identificar amb el grup de participants les temtiques a treballar Indicador: Mesurar el nivell de satisfacci i inters dels alumnes sobre les nostres activitats Instrument: Entrevista Valor desitjat: Haver generat una satisfacci i un inters alts i generalitzats Objectiu especfic: Promoure la creativitat entre els joves. Indicador: La voluntat dels joves en crear mitjanant els diferents mitjans artstics que tenen al seu abast Instrument: Grups de discussi Valor desitjat: La creena en els joves que la creativitat s un mitj nic de transformaci i coneixement dun mateix i el que lenvolta Objectiu especfic: Estimular la capacitat de reflexi i crtica entre els joves Indicador: Valorar els recursos dels joves alhora de debatre i argumentar algun tema Instrument: Grups de discussi Es crearan tres grups de vuit persones, amb representaci paritria de ambds sexes i dels diferents orgens culturals. En un primer bloc, el moderador copsar lopini dels joves sobre quins son els

problemes ms greus amb els que senfronten a les seves vides diries i de futur en el barri de Fondo. En un segon bloc, la discussi es centrar sobre les causes daquestes problemtiques. En un tercer bloc, els joves podran donar les solucions a aquests problemes i les seves causes. Per ltim, el moderador mirar de extreure en que ha canviat les opinions i visions dels joves sobre aquets temes des de que treballen en les activitats de lassociaci. Aix es centraria el debat en quatre preguntes: 1. Quins son els majors problemes amb els que tenfrontes? 2. Quines son les causes daquests problemes? 3. Quines son per a tu les solucions a aquests problemes i les seves causes? 4. De quina mesura les activitats de lassociaci han transformat els teus punts de vista sobre aquestes qestions? Valor desitjat: Els joves han de ser capaos didentificar problemtiques socials que els afecten, raonar sobre elles i poder donar solucions Valor obtingut: Els joves son conscients dels problemes socials del seu barri i les dificultats de futur que tenen a les seves vides, alguns motivats per la falta doportunitats laborals o destudi o per les exigncies familiars. No obstant aix, ara no intenten culpabilitzar a laltre, al familiar o al ve, daquestes dificultats, sin que coneixen de les seves possibilitats, de la fora de la seva acci conjunta, de la capacitat per a expressar all que volen, convncer als altres i cercar-ho. Veuen en les seves vides i en el barri un gran nombre doportunitats, encara que afirmen que cal transformar moltes coses.

Recursos a utilitzar

Contingut de lactivitat: - Nom, identificaci: Actua a Fondo - Breu descripci: taller de Teatre de lOprimit en el que els alumnes aprendran els conceptes i tcniques desenvolupades per Augusto Boal. - Destinataris: joves entre 16 i 24 anys del barri de El Fondo. - Lloc: al local de lassociaci. - Temps: una sessi de dues hores setmanal, amb horari de tarda (els horaris exactes i els dies es definiran quan es conegui el nombre de grups) - Recursos humans necessaris: dos educadors socials especialitzats en Teatre del Oprimit. - Recursos infraestructurals necessaris: una sala prou gran com per a que puguin treballar unes 15 persones i cadires per a tots els participants - Difusi especfica: fer una conferncia inicial al local de lassociaci en la que es donar a conixer el Teatre del Oprimit a tot aquell que estigui interessat. Fer xerrades als instituts del barri amb lobjectiu de fer arribar els principis del teatre dAgusto Boal.

- Pressupost especfic: Honoraris dels educadors socials Lloguer del local Despeses de comunicaci Despeses dadministraci Altres despeses menors Total Contingut de lactivitat: - Nom, identificaci: Filma a Fondo - Breu descripci: taller daudiovisuals en el que els alumnes aprendran el llenguatge cinematogrfic i de documental i ls de la tecnologia prpia com a vehicle per a expressar els seus conflictes, desitjos, voluntats i la realitat del entorn en el que es troben vist a travs dels seus ulls. - Destinataris: joves entre 16 i 24 anys del barri de El Fondo. - Lloc: les sessions teriques es realitzaran al local de lassociaci, desprs hi haur classes prctiques de rodatge als carrers del barri i en tots aquells llocs a on sigui necessari segons els projectes creats pels alumnes. - Temps: dues sessions dhora i mitja setmanalment, amb horari de tarda (els horaris exactes i els dies es definiran quan es coneguin el nombre de grups). - Recursos humans necessaris: dues persones que sencarreguin de donar les classes i coordinar els diferents grups i els seus projectes. - Recursos infraestructurals necessaris: dos equips de gravaci, un ordinador i un projector. - Requisits organitzatius previs: sollicitar permisos de rodatge en aquells espais a on sigui necessari. - Difusi especfica: anunciar el taller als instituts, espais pblics i mitjans de comunicaci al barri. - Pressupost especfic: Honoraris dels responsables del taller Compra dels equips de gravaci Compra dun ordinador 400 4.000 1.200 400 1.500 800 500 500

Compra dun projector Despeses dadministraci Altres despeses menors Total

600 500 500

Contingut de lactivitat: - Nom, identificaci: Proyectar a Fondo - Breu descripci: taller de mostra de cinema - Destinataris: joves entre 14 i 18 anys del barri de Fondo. - Lloc: al local de lassociaci. - Temps: una sessi de dues hores setmanal, amb horari de tarda (els horaris exactes i els dies es definiran quan es conegui el nombre de grups) - Recursos humans necessaris: dos educadors socials especialitzats en Teatre del Oprimit. - Recursos infraestructurals necessaris: una sala prou gran com per a que puguin treballar unes 15 persones i cadires per a tots els participants - Difusi especfica: fer una conferncia inicial al local de lassociaci en la que es donar a conixer el Teatre del Oprimit a tot aquell que estigui interessat. Fer xerrades als instituts del barri amb lobjectiu de fer arribar els principis del teatre dAgusto Boal. - Pressupost especfic: Honoraris dels educadors socials Lloguer del local Despeses de comunicaci Despeses dadministraci Altres despeses menors Total ? 1.500 800 500

Contingut de lactivitat: - Nom, identificaci: - Breu descripci: - Destinataris: joves entre 14 i 18 anys del barri de Fondo. - Lloc: - Temps: - Recursos humans necessaris: - Recursos infraestructurals necessaris: - Requisits organitzatius previs: - Difusi especfica: - Pressupost especfic: Honoraris dels responsables del taller Compra dels equips de gravaci Compra dun ordinador Compra dun projector Despeses dadministraci Altres despeses menors

Contingut de lactivitat: - Nom, identificaci: - Breu descripci: - Destinataris: joves entre 14 i 18 anys del barri de Fondo. - Lloc: - Temps: - Recursos humans necessaris: - Recursos infraestructurals necessaris: - Difusi especfica: - Pressupost especfic: Honoraris dels educadors socials Lloguer del local Despeses de comunicaci Despeses dadministraci Altres despeses menors Total

Вам также может понравиться