L’ Origen del nostre Calendari
Crec que estareu d’acord solar, és a dir, el dia que a afectes
amb mi en el fet que els anys cada
vegada passen mes apressa. No
ens en temerem i estarem a punt
de repetir el petit ritus de canviar
els calendaris.
Però pot ser valdria la pena
pensar quin ha estat l’esforç de
tanta gent i els successius
refinaments que ens han permès
avui gaudir dels calendaris els
quals, sense gaire be pensar-hi,
cada dia ens acompanyen a ca
nostra, i que molt prest haurem de
despenjar-los i posar-n’hi de nous,
de l’any que ve, plens de novetats i
d’incògnites.
Comencem per recordar que
la Terra volta sobre el seu eix una
vegada cada dia, però que la
duració exacta d’aquesta rotació
depèn del punt de referència
considerat: el pas pel meridià1
d’una estrella molt allunyada del
Sol es produeix cada 23 hores i 56
minuts, es el que anomenem dia
sideri.
La sortida del Sol en canvi,
es repeteix cada 24 hores2, i
aquest període constitueix el dia
1
Podria ser també la sortida de
l'estrella per l’horitzó, referent menys
utilitzat per les dificultats d’observació
que comporten les boires baixes.
________________________________________________________
Escrit a Mahó Diari Menorca Any 1999 Miguel Ferrá Rotger [Pàg. 1]
pràctics tothom coneix i utilitza
com a unitat de temps.
Com és que aquests dos
períodes no son iguals ?.
La Terra a més de voltar
sobre el seu eix volta, a la vegada,
en torn al Sol, de manera que cada
dia el Sol reapareix sobre l’horitzó
quatre minuts més tard3.
Amb l’any passa tres quarts
del mateix: podem contar la seva
duració de diverses maneres, però
la que sobretot ens interessa és la
que defineix el pas de les
estacions de l’any, ocasionades per
la inclinació de l’eix de la Terra.
Hiparc de Rodes, astrònom
grec del segle II aC, ja havia
observat que la direcció en què
apunta l’eix de la Terra va girant
poc a poc, una volta cada 26.000
anys, la qual cosa fa que el Nord
celest (en torn al qual volten totes
les estrelles) vagi variant de
posició; actualment el Nord celest
coincideix amb l'estrella Polar,
però quan va ser construïda la gran
2
Aproximadament, atès que varia amunt i
avall d’aquest valor al llarg de l’any. 24
hores és el valor mig anual.
3
23 hores i 56 minuts de rotació sobre
l’eix, més 4 minuts de retard diari del Sol
a causa de la translació de la Terra en
torn d’ell, fan les 24 hores del dia solar.
L’ Origen del nostre Calendari
piràmide de Keops apuntava cap a l
´estrella Alfa de la constel·lació
del Dragó.
Aquests coneixements van
permetre a Hiparc calcular la
duració de l’any solar4 amb notable
precisió.
La Lluna s’afegeix a tot això
mostrant cada 29 dies i poc la
successió de les fases amb un
període qual anomenarem mes
lunar, del que deriven els diversos
tipus de mesos de tots el
calendaris.
Dia, mes i any son per tant
unitats de temps naturals, amb
consistència i relació amb els
esdeveniments de l’home i la
naturalesa. Governen els cicles
d’activitat nit/dia, somni/vigília, el
cicle menstrual femení, les
èpoques de creixement vegetal,
les sembres i les collides.
El calendari va néixer de la
necessitat d’anticipar-se, amb la
precisió adequada, a les feines
agrícoles, a la preparació de les
festes religioses i els actes civils i
socials; tant es així que totes les
cultures de la Terra tenen o han
tingut un o altre tipus de
calendari.
4
O tròpic, entès com la duració entre dos
equinoccis de primavera, amb un valor
molt aproximat de 365,2422 dies.
________________________________________________________
Escrit a Mahó Diari Menorca Any 1999 Miguel Ferrá Rotger [Pàg. 2]
Però la dificultat de
dissenyar un bon calendari
resideix en el fet que ni el mes
lunar ni l’any solar contenen un
número sencer de dies, ni tampoc
l’any solar un número sencer de
mesos.5
Els romans, poc versats en
l’Astronomia, tenien un calendari
desastrós; així, a l’època de la
República, s’alternaven anys de
354 dies amb anys de 3766 dividits
en 10 mesos, de duració irregular,
que després s'ampliarien a 12.
Els dies no tenien numeració
correlativa, per tant havia de fer-
se referència a uns dies fixos dins
el mes (Calendas7, Nonas i Idus),
en relació als quals se situaven
tots els altres: per exemple, el
dia 24 de Febrer era referit com
“sextus ante calendas martii”.8
5
Alguns cossos del Sistema Solar han
sincronitzat alguns d’aquest moviments:
per exemple, a Mercuri el dia equival a
dos anys, i a la Lluna dia i any
coincideixen; a la Terra no tenim tanta
sort.
6
Es a dir, (354 + 376)/2, anys de 365
dies.
7
Com es evident el nom de Calendari
prové del terme llatí "Calendas".
8
“El dia sisè abans del Primer de Març".
Els mesos romans de duració diversa
segons les èpoques, no tenien el mateix
número de dies que el nostres mesos.
L’ Origen del nostre Calendari
Els errors comesos per la
falta de precisió del calendari
romà, així com les seves
successives reformes i canvis van
fer que cap a l’any 50 aC9 les
festes de la verema, que havien de
coincidir amb la tardor, la collita
del raïm i l'elaboració del vi, fossin
celebrades en ple hivern.
Juli César, l’emperador que
regia els destins de quasi tot el
mon civilitzat d’aquella època,
tenia relacions, més d’interès que
polítiques, amb Egipte, aleshores
un país satèl·lit de Roma. Per tal
d'ajustar aquestes discrepàncies,
va demanar consell a Sosígenes, un
astrònom d’ origen grec arrelat a
d’Alexandria, per tal de dur a
terme una reforma del calendari.
Els egipcis coneixien amb
prou precisió la duració de l’any
gràcies que la seva agricultura es
basava en les crescudes
estacionals del riu Nil, i aquestes
inundacions, que fertilitzaven les
terres, coincidien cada any amb
l'aparició al cel de l'estrella
Sírius10, més fàcil de observar que
9
Uns 700 anys després de la fundació de
Roma i de l’ús d’aquest calendari.
10
Sothis (o Sírius) es una estrella veïna
de la Constel·lació d’Orió, pròxima a
l'Equador celest, la qual cosa significa
que part de l’any roman sobre l’horitzó, i
________________________________________________________
Escrit a Mahó Diari Menorca Any 1999 Miguel Ferrá Rotger [Pàg. 3]
l’inici imprecís de les estacions de
l’any.
Sabien que progressivament
les estacions anaven avançant-se
al calendari de 365 dies, de forma
que al cap de 1460 anys (Període
de Sothis) tornaven a coincidir.
Això vol dir que l’any havia de
tenir 365 i ¼ de dia.11
Fins i tot l’any 238 aC.
Ptolemeu Euergetes havia
considerat oportú incloure un dia
addicional cada quatre anys,
reforma que va ser rebutjada amb
violència pels sacerdots i no es va
dur a terme.
La reforma Juliana va
incorporar, finalment, aquesta
mesura, a més de declarar que
l’any 46 aC. (708 des de la
fundació de Roma) constaria de
455 dies per tal de reajustar
l’enorme desfasament acumulat.
Imagineu un territori tan
extens que voltava tota la
Mediterrània, on les notícies
trigaven mesos en arribar d’un lloc
part sota ell (i per tant no es veu). La
primera aparició de Sothis (que es
considerava una encarnació de la Deessa
Isis) donava pas a les feines agrícoles.
11
El càlcul de la duració de l'any era: 365
dies (1 any) de retard cada 1460 anys fan
365/1460 = 0,25 de dia per any; per tant
l’any tenia per a els egipcis 365,25 dies
L’ Origen del nostre Calendari
a l’altre i amb una divisió política i
administrativa formada per
províncies amb cultures pròpies,
no sempre disposades a fer cas de
la metròpoli: el desgavell devia
ser tan gros com perquè hagi
passat a la història com "l’any de la
confusió".
L’any 45 aC. ja va ser de
365 dies, dividits en 12 mesos,
dels quals el mes de Febrer
incorporaria cada quatre anys un
dia intercalat entre el 23 i 24 de
febrer, “bis-sextus ante calendas
martiï”. Alterar el costum, la
numeració dels dies o els mesos,
era una qüestió molt delicada, ja
que tots ells eren advocacions, o
estaven consagrats als Deus, per
això, el dia extra de febrer va ser
anomenat per Cèsar “segon dia
sisè”, vet aquí d’on ve el nom d’any
bixest (bisiesto, bissextile,
bisestile).
Aquesta va ser l'aportació
de César (a més de nombrosos
escrits i la formació de l’imperi
mes vast de l’antiguitat, el qual va
difondre la cultura romana arreu
de la Mediterrània, i de la qual
nosaltres som hereus) a la cultura
occidental.
________________________________________________________
Escrit a Mahó Diari Menorca Any 1999 Miguel Ferrá Rotger [Pàg. 4]
El Calendari Julià, sent molt
exacte12, comet un error que,
imperceptible durant els primers
segles, por a poc va anar acumulant
dies, de forma que cap a l’any 1500
eren ja més d'onze.
L’any 1582 el Papa Gregori
XIII, preocupat sobretot per la
fixació de la festa de la Pasqua i
aconsellat per Cristòfol Clavius,
matemàtic i jesuïta alemany, va
instituir la nova reforma que
corregiria els errors acumulats
des que es va implantar el
Calendari Julià.
El calendari actual segueix
la reforma Gregoriana i aplica la
següent correcció al Calendari
Julià: els any bixests són tots el
anys múltiples de quatre, però no
ho seran quan l’any acabi en dos
zeros, excepte si l’any és múltiple
de 400.13
Es a dir, els anys 1992 i
1996 eren múltiples de quatre, i
per tant bixests, però els anys
1700, 1800 i 1900, que son
12
L’any Julià té 365,25 dies i, per tant,
comet l’error de avançar les estacions
aproximadament 1 dia cada 128 anys, és a
dir, 1/(365,2422 – 365,25).
13
L’any Gregorià té 365,2425 dies, és a
dir, 365 + ¼ - 1/100 + 1/400, i per tant
comet el petit error de avançar les
estacions aproximadament 1 dia cada
3333 anys, resultant de 1/(365,2422 -
365,2425).
L’ Origen del nostre Calendari
múltiples de quatre però acaben en
dos zeros, no ho han sigut, com
tampoc ho serà l’any 2100 (i de tot
cor us desig que ho pugueu veure).
L’any 2000, hauria de ser
bixest, per múltiple de quatre; no
ho seria, per acabar en dos zeros;
però finalment ho serà per ser
múltiple de 400.
Per tal de corregir l’error
d’11 dies acumulats des de la
reforma Juliana, fou necessari
canviar les dates i al dijous 4
d’Octubre de 1582 va succeir-li el
divendres 15 d’Octubre del mateix
any. Malgrat tot, aquest salt
temporal no va ser aplicat per tots
els països alhora, ni tan sols a
Espanya on, juntament amb
Portugal i evidentment Itàlia, es
va aplicar tot d’una. A l'arxiu
diocesà de Ciutadella, per
exemple, hi consten inscripcions
registrades entre ambdues dates.
Altres països ho van
incorporar més tard, com
Anglaterra, que fins a mitjans del
segle XVIII continuava amb el vell
estil de comptar les dates.14
14
Aquesta qüestió pot ser consultada al
llibre, ben conegut a Menorca: The Life
of Richard Kane, de Bruce Laurie
(Asociated University Press), Pàgina
Núm.24
________________________________________________________
Escrit a Mahó Diari Menorca Any 1999 Miguel Ferrá Rotger [Pàg. 5]
Quan a la Pasqua, va quedar
fixada com el primer diumenge
posterior a la primera lluna plena
següent al equinocci de primavera,
situat, gràcies al canvi de dates
Gregorià al dia 21 de Març.
Per tant, no és una
casualitat que, tant el dia de
Pasqua, com els dies de Passió i
Glòria (fixats en referència a ell)
siguin sempre veïns del pleniluni.
I això tenim: un calendari
que, a efectes del desplaçament
de les estacions, no caldrà
corregir en molt de temps; on el
dia de Sant Joan serà veí del
solstici d’estiu i, on el dit popular
“per Nadal una passa de pardal”
continuarà essent ver durant
milers d’anys; però on les
setmanes no encaixen en el mesos
ni en els anys, i on els mesos tenen
números arbitraris de dies
(28,29,30,31...?).
¿ No heu pensat mai que
estaria molt bé que l’any tingués
13 mesos de 28 dies i 4 setmanes
començant sempre per dilluns, o
pel dia que fos, i que els dies
restants (1 o 2), fins a omplir la
resta de l’any no fossin de cap mes
ni cap setmana; o bé qualsevol
altra distribució més racional que
L’ Origen del nostre Calendari

permetés saber en quin dia de la

setmana cau una data concreta ?.
Pot ser sí que estaria bé,
però el que tenim ha costat mes de
30 segles de consens, i com una
herència o patrimoni molt valuós
ho hem de considerar.

________________________________________________________
Escrit a Mahó Diari Menorca Any 1999 Miguel Ferrá Rotger [Pàg. 6]