CONTEXT HISTRIC ART GTIC

CONTEXT HISTRIC (VV2EU4)

EL desenvolupament econmic, propiciat per les millores en l'agricultura i pel creixement demogrfic, va afavorir el renaixement de les ciutats i de la vida urbana. AI nucli antic de la ciutat de Carcassona (Frana) s'hi poden veure les caracterstiques ms significatives de les ciutats medievals EI perfil de la ciutat s'aixecava imposant enmig dels camps, des d'on se'n podien admirar les muralles, els alts campanars de les esglsies, l'ajuntament i els palaus dels nobles i dels comerciants rics.

AI nucli antic de la ciutat de Carcassona (Frana) s'hi poden veure les caracterstiques ms significatives de les ciutats medievals
1

CONTEXT HISTRIC ART GTIC

CONTEXT HISTRIC (VV2EU4)

En una societat majoritriament rural, en qu els pagesos vivien sotmesos als senyors feudals, la ciutat es convert en smbol de llibertat i de riquesa. les ciutats van passar a ser un gran centre de producci i d'intercanvi de productes. Hi va sorgir una burgesia prspera (banquers, grans comerciants ... ), que governava la ciutat. Els monarques van aprofitar el creixement d'aquesta burgesia urbana i els diners que els proporcionava a canvi de concedirli privilegis per refermar el seu poder sobre la noblesa feudal. Durant els segles XIV i XV Europa va passar una profunda crisi (fam, guerra, pestes ... ) que afect rpidament tant el camp com la ciutat .

La terrible mortaldat de la Pesta Negra i les altres epidmies del segle XIV impressionaren tant la gent, que es va divulgar molt el tema de la dansa de la mort. La idea central era que la mort iguala tots els humans: el rei, la dama i el mercader. En algunes localitats encara es representa durant la setmana santa.
2

CONTEXT HISTRIC ART GTIC

CONTEXT HISTRIC (VV2EU5)

EI creixement de les ciutats va comportar un renaixement cultural urb que va tenir l'expressi ms important en la creaci de les universitats. La cultura i l'ensenyament van sortir dels monestirs i deixaren de ser un patrimoni gaireb exclusiu de l'Esglsia i del clergat. La mentalitat burgesa i la convivncia de gent diversa a les ciutats tamb van comportar una renovaci de la religiositat. Aix, sorgiren nous ordes religiosos, com els franciscans i els dominicans. A partir del segle XII la necessitat de noves construccions a les ciutats i el descobriment de tcniques constructives ms avanades van permetre que sorgs un nou estil, que va rebre el nom de gtic.

catedral de Soissons (Frana). La catedral de Notre-Dame de Pars (Frana), segles XIIXIII.

CONTEXT HISTRIC ART GTIC

CONTEXT HISTRIC (VV2EU5)

EI gtic va comenar a Frana i es va estendre ben aviat a la Pennsula Ibrica. Es caracteritza per tres elements clau: la volta ogival, l'arc apuntat i els arcbotants. La pintura i l'escultura gtiques ja no van estar tan lligades al marc arquitectnic com ho havien estat en el romnic. Des del segle XIV aquesta independncia davant l'arquitectura es mostra en la proliferaci de ms escultures exemptes i sobretot en la generalitzaci dels retaules, que es collocaven als altars de les esglsies. La nau central de la catedral de Soissons (Frana). La catedral de Notre-Dame de Pars (Frana), segles XII-XIII.

catedral de Soissons (Frana). La catedral de Notre-Dame de Pars (Frana), segles XIIXIII.

CONTEXT HISTRIC ART GTIC

CONTEXT HISTRIC (VVVisualart)

CONTEXT HISTRIC ART GTIC

CONTEXT HISTRIC (VVVisualart)

Notre Dame, Chartres, France. 11451220. 6

PLANTA DE SANTA MARIA DEL MAR

CONTEXT HISTRIC ART GTIC

CONTEXT HISTRIC (VVVisualart)

El terme gtic fou utilitzat per primer cop durant el Renaixement per referirse pejorativament a l'art de l'edat mitjana, que es considerava brbar i inferior en comparaci amb l'art clssic. L'art gtic va nixer (malgrat que la paraula prov del poble germnic dels gots) al cor de Frana, a lIle-de-France. Aquest moviment se sol dividir en tres perodes: - Perode de formaci (segona meitat del segle XII i el segle XIII): les construccions recorden les romniques per la pesadesa i robustesa. Ex:Cuenca, vila, LLeida, Tudela, Tarragona o Sigenza

Cuenca i LLeida

Sigenza

Tarragona

CONTEXT HISTRIC ART GTIC

CONTEXT HISTRIC (VVVisualart)

- Perode de plenitud (segles XIII i XIV): predominana de formes ms esveltes, lleugeres i elegants. Ornamentaci ms rica.Ex.Catedral de Lle, Burgos - Perode de decadncia (segle xv): ornamentaci exuberant i prdua de l'harmonia caracterstica de l'etapa anterior. Tamb es coneix com a gtic flamger.

Burgos i

Lle

Sta M del Mar

Oviedo Colegio de San Gregorio: Valladolid Oviedo

CONTEXT HISTRIC ART GTIC

TRETS CARACTERSTICS ARQUTECTURA (VVART)

- Plantes de les catedrals de tres o cinc naus longitudinals. - Arc apuntat o ogival, ms lleuger i dinmic que l'arc de mig punt tpic del romnic. - VOLTA OGIVAL resultant de l'encreuament d'arcs ogivals. Arcbotants i contraforts per tal de contrarestar les crregues de les voltes. - Parets perforades amb finestrals de vitralls que deixen enrere les parets massisses del romnic. - Pinacle, la funci del qual s decorativa. - Gran verticalitat i lluminositat, que transmeten als fidels el sentiment d'espiritualitat caracterstic del cristianisme de l'poca. - Tipologia: els edificis ms caracterstics del gtic sn les catedrals, les llotges, els palaus, els castells i les cases consistorials.
9

CONTEXT HISTRIC ART GTIC

TRETS CARACTERSTICS ARQUTECTURA (VVART)

Notre Dame Pars 10

CONTEXT HISTRIC ART GTIC

TRETS CARACTERSTICS ARQUTECTURA (VVART)

- Tipologia: els edificis ms caracterstics del gtic sn les catedrals, les llotges, els palaus, els castells i les cases consistorials.

Casa Consistorial.Vic Pala Reial.Barna.

Llotja de Valncia

Castell-Cartoixa de Vallparads.Terrassa

Castell de Bellver.Palma M.

11

CONTEXT HISTRIC ART GTIC

CONTEXT HISTRIC(TD)

L'art gtic se situa a cavall entre el romnic i el Renaixement, entre una societat teocntrica i una altra d'antropocntrica. s durant aquests segles quan es van formar les bases culturals d'all que, en un futur, havia de ser el mn modern. Malgrat la percepci positiva que en podem tenir actualment, els homes del Renaixement la van considerar una poca brbara. Per aix, Vasari va anomenar aquesta etapa, despectivament, etapa gtica, s a dir, prpia dels gots. Aquesta concepci negativa no va ser superada fins al segle XIX coincidint amb el moviment romntic i les primeres reivindicacions nacionals. 12 Giorgio Vasari (Arezzo, actual Italia, 3 de julio de
1511 - Florencia, 27 de junio de 1574)