LLIBRE DELS FEITS La Crnica narra, de forma autobiogrfica, la vida i les gestes ms importants del rei (sobretot les

conquestes de Mallorca i Valncia). La histria comena amb el seu naixement i acaba amb la seva mort (del 1208 al 1276). Alg proposat per ell en fu el prleg i l'epleg: tant per la seva erudici com per la seva perfecci estilstica aquest prleg degu ser fet per alg diferent, de cultura superior, i un cop el rei ja era mort. El conqueridor fou ben explcit a l'hora d'expressar la finalitat de les seves "memries": "E per tal que los hmens coneguessen, quan haurem passada aquesta vida mortal, o que ns haurem fet [...] e per dar eximpli a tots los altres hmens del mn...". PQ ES CASAREN MARIA I PERE? Les nsies dexpansi cap a la zona doccitnia probablemente foren la causa del matrimoni. Pere sempre estigu interessat en la Provena i els seus estats vens El 15 de juny de 1204 es cas amb Maria de Montpeller i n'obtingu els drets sobre aquesta ciutat. Aviat intent repudiar-la, sense xit, per casar-se amb Maria I de Jerusalem, hereva del reialme de Jerusalem. El segent senyor fou el seu fill Guillem VIII de Montpeller, que fruit del seu primer matrimoni fou pare de Maria de Montpeller; per Guillem es va casar en segones noces (sense anullaci del matrimoni anterior) amb Agns de Manzanedo i va tenir mes fills, que tract de legitimar. El 1197 Maria de Montpeller va renunciar a la successi i el 1202 el seu germ Guillem IX de Montpellerfou proclamat senyor; fou deposat per el 1204 per decisi del Papa, que el va declarar bastard. Maria de Montpeller va recuperar el seus drets i es va casar amb el rei Pere II d'Arag el Catlic. (El 1252 el rei de Frana va declarar que Montpeller era feu francs. El 1276 Jaume I d'Arag, fill del rei Pere el Catlic, va donar en testament la senyoria i el regne de Mallorca al seu fill Jaume II de Mallorca, a qui exigiren vassallatge tant el seu germ el rei Pere III d'Arag el Gran, com el rei de Frana. El 1293 el bisbe va cedir el seus drets feudals sobre Montpeller al rei de Frana, i el rei mallorqu va esdevenir feudatari immediat del rei francs. Finalment el 1342 el rei de Mallorca va retre homenatge per la senyoria al rei francs i quan fou desposset del seu regne el 1344 noms li va restar Montpeller. El 13 d'abril de 1349 Jaume III de Mallorca va vendre la senyoria i baronia de Montpeller i la baronia d'Omelads al rei de Frana. El rei Pere el Cerimonis va renunciar als seus drets el 1351.)

ENGANY DE MARIA A PERE PER ENGENDRAR LHEREU Succe que el rei feia molt temps que no ho feia amb la seva dona, i al cap d'un temps, quan el rei era en un castell molt a prop de Montpeller, amava i tenia per amiga una dona de gran condici, molt bella, que el seu assessor, home bo i lleial, -sembla que anomenat Guillem d'Alcal- i que molt privat en aquestes qestions, la portava al castell. La madona Maria de Montpeller se n'assabent i crid al majordom del rei, un cop davant d'ella li va dir: Amic, sigueu benvingut, us he fet venir perqu s que sou un lleial i bon home en qui puc confiar, us demano que m'ajudeu en all que us dir. Vs sabeu b que el meu marit el rei, no vol sser amb mi a la cambra, per la qual cosa jo estic molt disgustada, motiu pel qual encara no ha nascut de mi un infant d'ell i que seria l'hereu de Montpeller. S que el rei s'entn amb una dona que ve de tant en tant al castell, i que vs sou l'home de confiana. Jo us demano que, quan li porteu la dona, vingueu a mi en privat i em porteu a la cambra en lloc d'ella, i jo em ficar al seu llit. Ho hem de fer a les fosques, s a dir que no hi hagi llum, dient-li al rei que la dona ho vol aix per tal que no sigui coneguda. I jo que tinc fe en Du que aquella nit, engendrarem un infant que ser un gran b i un gran honor per a tot el regne. Madona, li va dir el majordom, estic disposat a fer tot all que desitgeu, sobretot en assumptes que siguin del vostre honor i profit. Estigueu-vos segura que no dir pas res a ning de tot aix que m'haveu dit, encara que tinc por de la ira del rei. Amic, li digu la dona, no tingueu por, que jo ho far tot de tal manera, que tindreu tant honor com no l'haveu tingut mai. Madona, torn a dir-li el majordom, grans mercs! Sapigueu que jo far tot el que em maneu, i com s aix, no ho retardem ms. Ara arrangeu-vos perqu el rei m'ha demanat que aquest vespre li porti al castell aquella dona que vs sabeu. Jo us vindr a buscar i calladament us portar al castell, us ficareu a la seva cambra, i ja sabeu qu heu de fer. Amic, li digu la dona, em plau molt el que em digueu. Aneu doncs i penseu qu heu de fer, al vespre veniu a buscar-me. El majordom va acomiadar-se'n. Al vespre el rei li va demanar que li ports aquella dona per passar la nit amb ell al llit. Senyor, va dir el majordom, de seguida, per us haig de dir una cosa que m'ha demanat ella, us prega que no sigui vista per ning, ni home, ni dona, ni donzella. Vs, digu el rei al seu servent, feu el millor que pugueu, que jo ho vull tal com ella vulgui. L'home lleial, an a cercar la madona i amb una donzella i dos cavallers, la port a la cambra del rei i all la deix. Ella es va despullar i es va ficar al llit del rei, abans per fu apagar totes les llums.