COMPETNCIA SOCIAL I CIUTADANA.

APRENDRE A SER PERSONA, A CONVIURE AMB ELS ALTRES I A HABITAR EL MN

M. Carme Boqu i Torremorell Universitat Ramon Llull

RESUM En el marc duna societat global, les poltiques educatives impulsen la formaci duna ciutadania democrtica a travs de leducaci. Tanmateix, el desenvolupament de les competncies socials i ciutadanes, acompanyat de la implantaci de lassignatura dEducaci per a la Ciutadania (EpC) en les diferents etapes del sistema educatiu, remou el ja clssic debat a lentorn de les finalitats de leducaci: excellncia versus equitat. Tant el dficit democrtic com la inquietud social per les conductes incviques entre els joves indiquen la urgncia de promoure els valors de la convivncia democrtica als centres. Per leducaci per una nova ciutadania requereix que tots els agents educatius passin despectadors a actors capaos dincidir i transformar el propi context. Aix, doncs, no nhi ha prou amb el desenvolupament curricular de lEpC que, tot i reconixer la rellevncia de les competncies socials i ciutadanes, ha danar acompanyat doportunitats per a lexercici de la democrcia dins de laula i fora. s per aquest motiu, que tant les metodologies densenyament i aprenentatge, com les activitats davaluaci han dencaminar-se a la creaci descenaris de participaci en qu sigui possible aprendre. Paraules clau: educaci, ciutadania, convivncia, civisme, competncies, currculum.

SOCIAL AND CIVIC COMPETENCIES: LEARNING TO BE A PERSON, TO LIVE WITH OTHERS AND TO INHABIT THE WORLD ABSTRACT Within the context of a global society, education policies promote the training of democratic citizenship through education. Nevertheless, the development of social and civic competencies, together with the implementation of the subject Education for Citizenship (EfC) at different educational stages, stirs up the already classic debate about the aim of education: excellence versus equity. Both the democratic deficit and the social

197
Revista Catalana de Pedagogia [Societat Catalana de Pedagogia] DOI: 10.2436/20.3007.01.53 Vol. 7 (2009-2010), p. 197-212

M. CARME BOQU I TORREMORELL

concern about antisocial behaviour among youths point to the urgent need to promote values of democratic coexistence in schools. But this education for a new citizenship requires all educational agents to go from being spectators to actors, with an ability to affect and transform their own context. Thus, developing the EfC curriculum is not enough. Although social and civic competencies are relevant, opportunities to implement democracy inside and outside the classroom also need to exist. For this reason, teaching-learning methods and assessment activities should lead to the creation of scenarios of participation, where learning by doing is possible. Keywords: education, citizenship, coexistence, civic behaviour, competencies, curriculum.

Val la pena encetar aquest recorregut per les competncies associades al saber ser i al saber viure junts recordant que el sistema educatiu tradicional es concep, al llarg del segle xix, amb el doble objectiu de formar persones capaces de viure en societat i dinserir-shi laboralment. Duna banda, en la societat industrial, es considera imprescindible que el sistema educatiu formi sbdits fidels a la naci. De laltra, la capacitaci de la m dobra ja no pot fer-se en tallers artesanals, perqu cal una massa ingent de treballadors prou qualificats per incorporar-se al sistema productiu taylorista (Boqu, 2009). De manera que, des dels orgens, lescola pateix una mena de biceflia en qu, dacord amb el tarann de lpoca i les directrius educatives del moment, preval el rendiment acadmic, lxit escolar i lexcellncia, o b es decanta envers la millora de la convivncia, la inclusi i lequitat. La relaci dinterdependncia entre aquests dos extrems s tan intensa, que a molts els fa la impressi que lescola per a tots, seguint el principi dequitat, abocaria irremeiablement al fracs acadmic, s a dir, aniria en detriment de lexcellncia, i a la inversa, laposta pel rendiment escolar entranyaria la segregaci i marginaci definitiva de bona part de lalumnat. No hi ha dubte, doncs, que el fet de conjugar xit i equitat continua essent un repte cabdal del sistema educatiu. Amb tot, no es pot obviar que, tal com indica Kemmis (2008, p. 97), una estrategia comn muy utilizada por los legisladores para promover el cambio educativo es la formulacin de una nueva jerga [...] si somos honestos, asumiremos que el xito o el fracaso de las iniciativas educativas es una tarea altamente compleja y que a muchos de nosotros nos parece difcil. Per aquest no s lnic debat obert a lentorn de les finalitats de lescola, ja que la recent implantaci de lassignatura de ciutadania en les diferents etapes de leducaci obligatria incomoda aquells sectors socials que, partint duna concepci de persona i de societat arrelada en valors que es reivindiquen com a propis de lesfera familiar, creuen vulnerats els seus drets o, fins i tot, temen ladoctrinament dinfants i joves. I tamb desagrada els qui defensen que, si no sacompanya de 198

COMPETNCIA SOCIAL I CIUTADANA

canvis en lorganitzaci dels centres i en el context social, el veritable esperit de lassignatura educar per a la democrcia participativa i els drets humans quedar irremeiablement limitat a una matria de carcter marginal (Bolvar, 2007; Jares, 2006). s per aix que, en referncia a les actuals poltiques educatives, Bolvar i Luengo (2005, p. 17) declaren: echamos en falta un marco mayor de anlisis que incluyera un diagnstico general del sistema educativo y el necesario debate sobre el modelo de educacin y modelos de aprendizaje que lo facilitan o encorsetan, ja que, com veurem ms endavant, el desenvolupament de les competncies socials i la construcci de la ciutadania han dacompanyar-se de transformacions ms profundes en el si de la instituci escolar i en el context que lemmarca. En la mateixa lnia, Miller (2008) constata que sovint simposen canvis als docents i sels ofereixen models per implementar-los, sense possible qestionament. Per a aquesta autora, les resistncies al canvi sorgirien quan la reforma de la enseanza y de la escuela se concepta como algo universal y generalizable, tanto en su forma como en sus intenciones, y no como un evento situado (Miller, 2008, p. 72). LES COMPETNCIES SOCIALS, LES MS BSIQUES Lany 1997 el Departament dEducaci de la Generalitat de Catalunya va iniciar un estudi per tal didentificar les competncies bsiques que lalumnat hauria de tenir en finalitzar lescolaritat obligatria (Consell Superior dAvaluaci del Sistema Educatiu, 2000). En lestudi shi estableix un rnquing amb les 20 competncies considerades ms significatives dentre 245. La competncia que ocupa el primer lloc pertany a lmbit matemtic conixer les quatre regles del clcul, mentre que el segon i el tercer llocs els ocupen dues competncies socials: saber escoltar i conixer-se a si mateix. En la mateixa relaci, tamb hi figuren: tenir sentit de la realitat, saber comportar-se segons el lloc i el moment, tenir una actitud dialogant, tenir una actitud positiva davant de la vida, tenir actituds solidries, sser comprensiu, tolerant... i tenir el concepte de temps histric (passat, present i futur), resultats que representen una proporci de set competncies socials sobre vint dentre els mbits matemtic, social, cientfic i lingstic. Aix, doncs, en una societat global com la nostra que sha definit com a postmoderna, hipermoderna, lquida, del risc, complexa i en xarxa, segons diferents autors, sembla que les competncies socials i ciutadanes adquireixen relleu i tendeixen a interpretar-se com el substrat necessari per a lxit escolar i, el que s ms important, com a finalitat educativa en si mateixes dins dun model de formaci integral de la persona. s en aquest sentit que Imbernn (2001, p. 9) considera possible que ms endavant, les rees curriculars tradicionals puguin ser assumi199

M. CARME BOQU I TORREMORELL

des per altres mitjans parallels a la instituci educativa i que a aquesta li quedi, com a valor especfic, ensenyar les noves ciutadanies, ja que ser molt difcil que es puguin ensenyar i aprendre en altres frums. Alhora, es detecta, entre els joves, la pervivncia de conductes inadaptades i antisocials i un dficit de participaci democrtica. Amb relaci a la primera daquestes qestions, cal destacar que, malgrat lalarma social que generen els fenmens de vandalisme, consum de substncies nocives, violncia entre bandes, assetjament escolar, violncia de gnere, xenofbia, etc., diferents estudis (Generalitat de Catalunya, 2001, 2006; Defensor del Pueblo, 2007; Observatorio Estatal de la Convivencia, 2009) indiquen que les manifestacions violentes no semblen anar en augment en la poblaci escolaritzada, si b qualsevol conducta negativa esdev motiu datenci i requereix una actuaci immediata. Pel que fa al dficit de participaci democrtica, el Consell dEuropa, ja lany 1997, posava de manifest aquesta preocupaci i promovia el desenvolupament dun conjunt de mesures que van culminar amb la declaraci de lany 2005 com lAny Europeu de la Ciutadania a travs de lEducaci, fet que va suposar un clar impuls de les poltiques educatives encaminades a construir una ciutadania activa i democrtica en els diferents pasos. A partir daqu, les competncies socials i ciutadanes emergeixen de la transversalitat lespai curricular que els havia estat assignat amb la Llei orgnica dordenaci general del sistema educatiu (LOGSE) (1990),1 prenen cos en els plans dacci tutorial mitjanant la incorporaci de nombrosos programes de suport a lalumnat (educaci emocional, democrtica, en valors, competncia social, etc.), es fan presents en la gesti de la convivncia al centre (servei de mediaci escolar, protocol de prevenci de lassetjament, ajuda entre companys, consells de delegats, plans dacollida, etc.), traspassen, en alguns casos, les portes de lescola (comunitats daprenentatge, plans dentorn, experincies daprenentatge i servei, consells municipals dinfants, etc.) i, posteriorment, amb la promulgaci de la LOE (2006), es formalitzen a travs de lassignatura de ciutadania, com a mesura curricular, i dels plans de convivncia, com a mesura organitzativa. No hem doblidar que, parallelament a aquestes iniciatives, a la prctica tamb en sorgeixen daltres de carcter compensatori que diversifiquen els currculums i formes dagrupament de lalumnat amb dificultats acadmiques. Aquest alumnat, generalment, suma als dficits de laprenentatge mancances en lmbit personal i social, que deriven en una convivncia problemtica que lallunya, indefectiblement, de lanhelat xit escolar. s en bona part per aquest motiu que
1. La LOGSE no s el primer intent deducar per a la ciutadania democrtica a lEstat espanyol; ja el 1976 sota la denominaci deducaci per a la convivncia es van incorporar a lrea social de la segona etapa de leducaci general bsica continguts per a la formaci cvica i democrtica de lalumnat (Pags, 2008).

200

COMPETNCIA SOCIAL I CIUTADANA

Bourdieu i Passeron (2004) afirmen que a lescola selegeixen els elegits, perqu lorigen social, la situaci familiar o els recursos culturals de lentorn determinen, en gran manera, els resultats acadmics. LEDUCACI PER A UNA NOVA CIUTADANIA Els conceptes de convivncia i ciutadania en les societats democrtiques sn dinmics i controvertits, posen en tensi igualtat i diferncia, context local i global, tecnologia i tradici, benestar i degradaci mediambiental... de manera que, en opini de Mayer (2002, p. 81), el que seria realment necessari per a una nova concepci de ciutadania s la possibilitat de participar, no tant en la soluci dels problemes, com en la seva construcci, ja que la rpida evoluci i la incertesa que caracteritzen el segle xxi fan inservible la mera transmissi de coneixements. Tenint en compte que els diferents membres de la comunitat educativa prenen part en la construcci dels problemes que els afecten des de la diagnosi fins a lavaluaci cal preveure una triple acci democratitzadora que abastaria els mbits curricular, organitzatiu i comunitari de cada centre educatiu. Aqu t ms sentit que mai la concepci de leducaci com a responsabilitat compartida entre famlia, escola i entorn perqu, com afirmen Lleras i Medina (2006, p. 105), solamente devolviendo la capacidad de decidir al conjunto de personas que constituyen la comunidad educativa sobre las cuestiones que les afectan de forma deliberativa se fomentaran los valores y prctica democrticos. El cert, per, s que els centres educatius solen estar, majoritriament, en mans dun sol sector: el docent. No obstant aix, una veritable coresponsabilitat educativa requereix una redistribuci del poder, ja que la escuela democrtica ha de partir de un concepto igualitario de persona, de una gestin radicalmente democrtica y de una voluntad de transformar la realidad social y educativa del entorno en donde desarrolla su tarea, lo que supone la transformacin de la vida de las personas y de sus contextos (Lleras i Medina, 2006, p. 127). Aix, la demanda de reconeixement social dels docents, per b que legtima, no pot fer-se des duna posici jerrquica, sin mitjanant el dileg igualitari amb la resta dagents educatius i amb el mateix alumnat. Simposa, com diria Novella (2009, p. 296), una redefinici del concepte dinfant i de la seva participaci en lespai i el temps, ja que els nens i nenes sn persones intelligents, sensibles, hbils i plenes de coratge, que sencaren a un mn desconegut i complex amb valentia, confiana i dignitat. s per aix, que les seves vivncies, pensaments, sentiments, paraules i accions sens mostren com una descoberta que ens convida a repensar constantment la nostra cultura i els valors que la impregnen (Espert i Boqu, 2008). Per, com afirma Le 201

M. CARME BOQU I TORREMORELL

Gal (2005, p. 27), el descobriment de la infantesa, dels seus drets, de les seves necessitats i de les seves capacitats, s un procs que continua avui dia. Segons Marco (2002, p. 12) la expresin educar para la ciudadana recoge una amplia inquietud traducida de diferentes maneras sobre la necesidad de intervenir significativamente en los procesos de socializacin de los nios y jvenes para posibilitar y desarrollar su capacidad de percibir, comprender, interpretar y actuar en la sociedad. Porque no es suficiente nacer en una sociedad democrtica para actuar como seres de pleno derecho en la misma. De fet, en el si duna democrcia hi poden viure perfectament persones sense cap mena de comproms ciutad, moral o poltic (Valcrcel, 2007), simples consumidors que fan un s subsidiari de les seves llibertats i que sn usuaris passius dall que la societat que els empara els ofereix, persones que entenen leducaci com un servei ms al qual tenen dret, per amb qu no contrauen cap obligaci, tan sols shi comporten com a clients ms o menys satisfets. En sntesi, tot plegat fa pensar que, duna banda, la visibilitzaci i sistematitzaci del currculum social a lescola pot suposar un factor dinnovaci i transformaci de lactual sistema educatiu i, de retruc, una millor articulaci entre escola i societat. De laltra, no s destranyar que la mirada sobre leducaci estigui, avui en dia, tenyida de pressupostos mercantilistes i que les poltiques educatives vigents estableixin, cada cop ms, mecanismes de control encaminats a quantificar el rendiment i els resultats de la inversi en educaci. Novament, lescola ha de fer equilibris a la corda fluixa entre la promoci dels valors de la convivncia, en un extrem, i lincrement dels resultats acadmics, en laltre. Una possible superaci daquesta dicotomia, ja clssica, la plantegen Luengo i Moreno (2005, p. 41) quan remarquen que los valores de la ciudadana democrtica, por una parte, y las competencias sociolaborales que son premiadas por el mercado, por otra, estn coincidiendo hoy en torno a habilidades de, por ejemplo, trabajo en equipo, abordaje y transformacin pacfica de conflictos, o desarrollo y aplicacin de diversas formas de inteligencia, ms all de lo estrictamente conflictivo. Efectivament, des de lmbit laboral es detecta un apropament a les competncies que ha de tenir un ciutad que s actor, ms que no pas espectador, de la seva vida; i, en lmbit de la convivncia, es considera que les competncies culturals, des del punt de mira de laprendre a aprendre, actuen com a factors de protecci decisius per a la inclusi social. MARC CURRICULAR PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA COMPETNCIA SOCIAL I CIUTADANA Lexercici de la ciutadania activa requereix disposar de competncies personals i socials que saprenen i sassagen en la famlia, com a nucli de socialitzaci 202

COMPETNCIA SOCIAL I CIUTADANA

primria, en lescola, el municipi i la resta de contextos reals i virtuals en qu transcorre la vida de les persones. Si b els problemes socials no shan de resoldre a lescola, s evident que leducaci t un paper important en la formaci de persones lliures i compromeses amb la comunitat i, en especial, en la modulaci de la veu dinfants i joves, fins ara sistemticament silenciada dels espais de decisi que els afecten (Boqu, 2008). En un breu recorregut pel marc normatiu actual, sobserva com les directrius que emanen de la Uni Europea quallen en els estats membres i, en el cas espanyol, es despleguen en lmbit autonmic. Aquest procs en cascada es desencadena en el marc de referncia europeu quant a competncies clau (Comissi Europea, 2004; Uni Europea, 2006), on ja figuren les competncies interpersonals, interculturals i socials, i competncia cvica. A continuaci, la Llei orgnica densenyament (LOE) (2006) inclou la competncia social i ciutadana dins el nou disseny curricular i, a ms, indica la necessitat de desenvolupar, dins el Projecte Educatiu, el Pla de convivncia. A Catalunya, es preveu lordenaci dels ensenyaments en les diferents etapes entre el 2007 i el 2008. Aix, el Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments del segon cicle de leducaci infantil identifica quatre eixos per al desenvolupament de les capacitats dels nens i nenes de parvulari: aprendre a ser i a actuar duna manera cada cop ms autnoma; aprendre a pensar i a comunicar; aprendre a descobrir i a tenir iniciativa; i aprendre a conviure i a habitar el mn. Si b s propi daquesta etapa treballar de manera integrada, en el Decret 181/2008 sestructuren les competncies i els continguts en diferents rees, i seria lrea de descoberta dun mateix i dels altres la que vertebraria el desenvolupament personal i social. Concretament, sestableix que linfant haur de ser capa de conviure en la diversitat, avanant en la relaci amb els altres i en la resoluci pacfica de conflictes; i comportar-se dacord amb unes pautes de convivncia que el portin cap a una autonomia personal, cap a la collaboraci amb el grup i cap a la integraci social. Pel que fa a letapa primria, el Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci primria, incorpora lrea deducaci per al desenvolupament personal i la ciutadania, que cal abordar tant dins de lacci tutorial com des del conjunt drees, i que en el darrer cicle de letapa es refora amb lassignatura deducaci per a la ciutadania i els drets humans. Els continguts prescrits per a aquesta rea sengloben en tres blocs interrelacionats entre si: aprendre a ser i a actuar de forma autnoma; aprendre a conviure; i aprendre a ser ciutadans i ciutadanes en un mn global. Al mateix temps, cal que vehiculi leducaci en valors, que promogui iniciatives provinents dels diferents estaments de la comunitat escolar i que socupi de fomentar un clima de 203

M. CARME BOQU I TORREMORELL

convivncia positiu. Quant als continguts de lassignatura, amb una crrega horria anual de 35 hores, sorganitzen al voltant de tres blocs: identitat i autonomia; convivncia i valors cvics; i pertinena i ciutadania. El Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci de leducaci secundria obligatria, insisteix en la necessitat que hi hagi continutat entre els objectius que sestableixen en relaci amb leducaci per a la ciutadania i els valors que es treballen en les diferents matries i en la tutoria, aix com en la resta dactivitats que es desenvolupen en el centre. De manera sinttica, sindica que aquesta competncia, entesa des de la transversalitat, suposa comprendre la realitat social en qu es viu, afrontar la convivncia i els conflictes emprant el judici tic basat en els valors i prctiques democrtiques, i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcci de la pau i la democrcia, i mantenint una actitud constructiva, solidria i responsable davant el compliment dels drets i obligacions cvics. Leducaci per al desenvolupament personal i la ciutadania simparteix com a matria curricular en dos dels cursos, amb una dedicaci duna hora setmanal, i mant els objectius assenyalats en letapa anterior. Les assignatures deducaci per la ciutadania i els drets humans (tercer curs) i deducaci eticocvica (quart curs) desenvolupen les competncies relatives a la construcci de valors de convivncia democrtica, educaci afectivoemocional, coneixements sobre el mn i la societat, dimensi tica expressada a travs dels drets humans i autonomia i iniciativa personal, entre daltres, amb lobjectiu dajudar a assumir de manera crtica i reflexiva lexercici de la llibertat. Els continguts del tercer curs sorganitzen a lentorn dels mateixos blocs que lassignatura de letapa primria, mentre que a quart serien: capacitat crtica i iniciativa personal; valors tics per una societat democrtica; i ciutadania en un mn global. En aquesta etapa, es posa lmfasi en lorientaci prctica de la formaci del pensament crtic, la participaci i lassimilaci de valors democrtics, tot recordant que la ciutadania saprn exercint-la. En la mateixa lnia, tamb es fa menci explcita a la tasca de lalumnat i professorat que simplica en el manteniment dun bon clima escolar i que mostra coherncia entre el que es diu i es practica a laula i al centre. Ja en leducaci postobligatria, el Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments del batxillerat, prescriu lassignatura comuna de Filosofia i ciutadania per al desenvolupament de competncies personals i intepersonals, imprescindibles en leducaci per a tota la vida; i la competncia en el coneixement i interacci amb el mn, que es reflecteix en la interacci entre les persones i la naturalesa, la societat i els valors de la ciutadania. Aix, doncs, lassignatura, que es cursa a primer amb una dedicaci de dues hores setmanals, parteix dun doble plantejament: introducci a la filosofia i a la reflexi filosfica, duna banda, i aprofundiment en lestudi de la dimensi moral i ciutadana de ls204

COMPETNCIA SOCIAL I CIUTADANA

ser hum i les seves implicacions de carcter social i poltic, de laltra. Si b aquests temes ja han estat tractats al llarg de letapa obligatria, ara sen pretn aprofundir la fonamentaci terica i obrir-los a la crtica tot fomentant lautoavaluaci, la mobilitzaci de diferents capacitats, destreses i valors i facilitar, alhora, elements per a lanlisi i lelecci entre les opcions vitals existents, ja que lalumnat de batxillerat est a punt dintegrar-se en la societat com a ciutad de ple dret. En definitiva, el seu objectiu primordial consisteix a collaborar en el desenvolupament de persones cviques, s a dir, duna ciutadania activa i responsable, amb conscincia crtica, capa de respectar els altres, collaborar pel b de la collectivitat i participar-hi i sarticula en blocs de coneixements de carcter procedimental i actitudinal comuns i en quatre blocs especfics, com sn: el saber filosfic; lsser hum: persona i societat; lacci: llibertat i responsabilitat; i la poltica: democrcia i ciutadania. Finalment, lany 2009, saprova la Llei deducaci de Catalunya (LEC) que, pel que fa a la competncia social i ciutadana, insisteix en la necessitat de potenciar lexercici de la ciutadania activa per mitj de la participaci en els afers de la comunitat i, sobretot, genera espais perqu cada centre pugui articular la prctica de les competncies personals i socials en diversitat de contextos. Com a possible conclusi daquest apartat, caldria considerar el contrast entre la complexitat dels objectius que ha dassolir lalumnat en les assignatures relacionades amb el desenvolupament de la competncia social i ciutadana, i la minsa dedicaci horria prevista en el currculum de cada etapa. Per, com veurem tot seguit, lenfocament curricular no s lnic escenari possible a lhora deducar per a la convivncia i la participaci democrtica. CONTEXTOS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA COMPETNCIA SOCIAL I CIUTADANA Leducaci per a la ciutadania (EpC) es considera fonamental en la construcci duna ciutadania activa basada en el respecte i la promoci dels drets humans en totes les societats democrtiques. Linforme de la Comissi Europea (Eurydice, 2005) analitza la situaci de lEpC en una trentena de pasos europeus i constata tres opcions a lhora de fer-la efectiva: enfocament transversal; integraci en diferents rees; i matria independent, b sigui comuna o b optativa. Generalment, es t en compte tant el currculum formal com linformal, en un intent de dotar de significaci els discursos sobre democrcia, civisme, drets humans, etc., encarnant-los en el quefer quotidi del centre. En aquest marc, tal com assenyala Gimeno Sacristn (2003, p. 34), s imprescindible la revisin del estatus del alumno como sujeto de derechos, sin cuyo disfrute no tendr la condicin de ciudadano-escolar, de suerte que 205

M. CARME BOQU I TORREMORELL

pueda formarse desde la prctica de los mismos derechos para los que proclamamos querer educarle. Evidentment lescletxa entre teoria i prctica s ms ampla i profunda en aquells contextos organitzats de manera jerrquica, individualista i autoritria, replegats sobre si mateixos, perqu, en realitat, no tenen cap mena de predisposici al qestionament de les inrcies instaurades en el funcionament real del centre, ni estan oberts a una veritable interacci entre els diferents agents educatius. No hi ha dubte, doncs, que els escenaris naturals sn els idonis per a laprenentatge significatiu sobre la prpia identitat, els valors de la convivncia i la solidaritat. Per aix, no tindria cap mena de sentit deixar escapar situacions quotidianes, viscudes amb una gran implicaci personal, i limitar-se a treballar els valors de la convivncia nicament en una assignatura. Ms encara, les situacions personals de lalumnat, les seves necessitats i oportunitats, determinen, en gran manera, la credibilitat i el sentit dels aprenentatges sobre drets i deures humans. Per posar un exemple, en entorns carencials lexigncia dautocontrol moral esdev una forma particular de dominaci social (Carbonell i Martucelli, 2009, p. 97) i, en aquests o altres supsits, no tan sols no sestaria educant per a la democrcia, sin que sen faria un s pervers. Queda clar, per tant, que la coherncia en les dinmiques del centre, la consistncia en els valors que promou i el tractament de les problemtiques vives en la comunitat educativa sn factors clau a lhora de desenvolupar el sentit de pertinena i la conscincia ciutadana que persegueix, per a tot sser hum, una vida feli i justa. Aqu, ja no nhi ha prou amb comprendre els fonaments duna societat democrtica i amb desenvolupar tot un seguit dhabilitats socials, sin que sexigeix una actitud no indiferent envers el patiment dels altres i un ferm comproms en la construcci dun mn millor. Estem parlant dun model descola que construeix i es construeix permanentment mitjanant el dileg igualitari i crtic amb lentorn, installada en el canvi i capa de progressar en la incertesa. No es tracta, per, que lescola perdi la identitat i es desdibuixi en lentorn circumdant, al contrari, lescola est cridada a transformar-se en un dels agents dinamitzadors de la convivncia i el civisme dins i fora de les aules i del centre en el si duna societat educativa que afavoreix el desenvolupament de les potencialitats individuals i collectives dels seus membres. Els escenaris per a la prctica de les competncies socials i ciutadanes sn infinits i depenen de la capacitat dinnovar de cada comunitat educativa i, tamb, del suport a lhora de desenvolupar projectes i dassociar-se amb altres organitzacions i entitats, sobretot, per evitar solapaments i dispersi en matria educativa i datenci a la infncia i ladolescncia. En realitat, les competncies socials i ciutadanes es desenvolupen a travs de tres esferes o dimensions concntriques, de manera que luna englobaria laltra: jo (aprendre a ser persona), els altres (aprendre a conviure) i la humanitat en el seu conjunt (habitar el mn). A banda 206

COMPETNCIA SOCIAL I CIUTADANA

de lmplia gamma de temtiques que, seguint el decurs dels esdeveniments, es poden tractar, hi ha dhaver oportunitats per posar en prctica el respecte, lafecte, lautoconeixement, la regulaci emocional, la gesti positiva dels conflictes, lesperit crtic, la construcci del propi joc de valors, la igualtat en la diversitat, la lluita contra les injustcies, el sentiment de pertinena, la solidaritat, la conscincia mediambiental, la participaci i la promoci dels drets humans. s, insistim, la comunitat educativa en pes, que ha de fer visibles a laula, al centre, al barri, al mn o als espais virtuals aquestes competncies mitjanant accions ja contrastades que, seguidament, llistarem atenent a les tres dimensions fins ara assenyalades i sense seguir cap altre criteri especfic.2 En lesfera del jo, cal destacar prctiques i programes sobre: relaxaci, educaci emocional, autoconeixement, resilincia, filosofia per a infants, educaci en valors, plantejament de dilemes morals, mesures de suport educatiu individualitzat, autobiografies, educaci espiritual, salut, disseny i desenvolupament de plans personals, etc. En lesfera del nosaltres trobarem propostes de lestil: gesti positiva de conflictes i mediaci, celebraci de la nostra diversitat, organitzaci democrtica de laula, elaboraci consensuada de normes de convivncia, estructures de participaci en el centre, coeducaci, treball cooperatiu, cercles damics, assemblea de classe, tutoria entre companys (b siguin alumnes o docents), escoles de pares i mares, activitats de convivncia adreades a la comunitat, competncia social, cohesi de grup, comunitats daprenentatge, consells de delegats, contractes educatius, protocols davant lassetjament escolar, experincies daprenentatge i servei, aules de convivncia, consells dinfants, habilitats comunicatives, rituals, assumpci de responsabilitats en el grup, diferents modalitats dacci tutorial, mesures datenci a la diversitat, distribuci dels recursos del centre, comissions de treball entre sectors, s correcte de les tecnologies, associacions, plans dentorn, pla dacollida, pla de convivncia, camins escolars, projectes intergeneracionals, etc. I, en referncia al conjunt de la humanitat, destacarem: xarxes de cooperaci intercentres, locals i mundials, projectes mediambientals, campanyes solidries, celebraci de dates significatives (dies mundials), voluntariat i serveis a la comunitat, programes dintercanvi, xarxa descoles compromeses amb el mn, escoles verdes, associades a la UNESCO, etc. Tanmateix, com ja hem sostingut en altres ocasions (Boqu, 2004, p. 65), la gran mayora de programas enunciados ofrecen garantas de xito excepto cuando se los escolariza, es decir, cuando se trabajan como nuevos temas de
2. Moltes daquestes experincies es poden consultar en lnia a les pgines de les conselleries deducaci de les diferents comunitats autnomes. Des de fa uns quants anys, es convoquen premis en lmbit de la convivncia, la participaci, els drets humans, etc., i jornades de difusi i intercanvi de bones prctiques en qu participen nombrosos centres i on es mostra la creativitat i implicaci del mn educatiu en la formaci integral de la ciutadania.

207

M. CARME BOQU I TORREMORELL

estudio en el sentido ms acadmico del trmino. Y esa sigue siendo todava una fuerte tentacin. Como lo es, tambin, el pretender ponerse a la moda aunque en el fondo todo siga permaneciendo igual, o el adoptar y abandonar una iniciativa tras otra despus de introducirlas sin ningn tipo de rigor. FENT I DESFENT, APRN LAPRENENT Quan es tracta de desvetllar la conscincia cvica de lalumnat, s a dir, de procurar que els nens i nenes es vegin a si mateixos com a membres actius de la societat i sentin la necessitat de participar-hi amb les eines prpies de la democrcia, hi ha un seguit destratgies metodolgiques que, progressivament, contribueixen que lalumnat se senti protagonista de la prpia vida. La majoria daquestes estratgies sagruparien al voltant del que es coneix com a learning by doing i que, aqu, hem reprodut amb la dita popular que afirma que fent i desfent, aprn laprenent. Ning no pot aprendre a conviure i a participar sense assajar les seves competncies, un cop i un altre, fins a afinar-les. Aix, la preparaci i participaci en debats fomenta les competncies per al dileg, largumentaci i la reflexi crtica. El treball relacionat amb les qestions de candent actualitat tamb ajuda a la formaci de criteris i a lanlisi de problemes reals. Una altra font dinspiraci laporten les histries de vida, exemples de persones que han contribut a la justcia i a la pau. Tamb, ls de pellcules i documentals, convenientment comentats, resulta apropiat a lhora de reflexionar sobre els valors, els problemes que afecten el planeta, etc. La recerca dinformaci a la xarxa, especialment la consulta de pgines electrniques dorganismes internacionals, ONG i altres entitats dedicades a la defensa dels drets humans, sensibilitza envers les necessitats ms peremptries de bona part de la humanitat i, alhora, dna idees sobre com intervenir-hi. Igualment, resulta molt recomanable aprofitar la riquesa del context per visitar associacions, serveis, organismes i entitats que, dins lmbit ciutad, socupen del benestar com. Tamb les narracions ofereixen grans possibilitats danlisi i reflexi conjunta sobre sentiments, valors, etc., i contenen ensenyaments que els nois i noies capten millor a travs de la ficci. Les dinmiques socioafectives, les simulacions o dramatitzacions que posen en situaci els qui hi participen desenvolupant un rol determinat, afavoreixen lempatia i la comprensi de supsits propers a la realitat. A ms, totes les matries contribueixen en menor o major mesura al desenvolupament de la competncia social i ciutadana, oferint una lectura prpia sobre les problemtiques socials. Tanmateix, com ja sha dit, res ms efectiu que la implicaci en projectes autntics dintervenci en les qestions que afecten la prpia vida del centre i la comunitat. 208

COMPETNCIA SOCIAL I CIUTADANA

A lhora de determinar el perfil docent apropiat per fer-se crrec del desenvolupament de la competncia social i ciutadana, la figura del tutor o tutora daula pren relleu, sense oblidar que la Llei deducaci de Catalunya (LEC) (2009) indica, en lapartat de drets i deures del professorat, el deure de tot docent de contribuir al desenvolupament de les activitats del centre en un clima de respecte, tolerncia, participaci i llibertat que fomenti entre els alumnes els valors propis duna societat democrtica. No obstant aix, pel que fa a lESO, correspon a la direcci del centre lassignaci de les matries de tercer i quart cursos que, normalment, recau en un professor titulat duna especialitat docent de cincies socials (geografia i histria i filosofia) o que tingui la idonetat corresponent i accepti lencrrec. Sota el nostre punt de vista, a lhora dimpartir lassignatura dEpC cal mostrar un nivell dexigncia elevat. Sha de transmetre als nens i nenes illusi per tot all que aprendran i valorar-los lesfor i el comproms personal que, sens dubte, hauran dadquirir. Aquesta illusi ha danar unida a la comprensi de la importncia cabdal del treball que hauran de fer, ja que els permetr desenvolupar competncies imprescindibles per a la vida, siguin quins siguin els seus interessos professionals, inquietuds personals o orientaci cap als estudis. s per aix que el perfil docent idoni per impartir lassignatura shauria de correspondre amb el duna persona acollidora, comprensiva, compromesa i sensible amb el mn que lenvolta, inquieta i informada, una persona que lluny de tenir totes les respostes sap plantejar i plantejar-se bones preguntes, alg, per tant, que sap escoltar i estimular cognitivament els nens i nenes. Amb tot, lestil personal i la coherncia entre all que es pensa, es diu i es fa tenen un valor incalculable a lhora de fer viure aquesta assignatura als alumnes i, perqu no dir-ho, a lhora dexercir la docncia entesa com una professi moral (Marchesi, 2007). A banda daix, cal remarcar que algunes de les competncies que figuren en el currculum actual comporten que adults i alumnes les desenvolupin simultniament. Aquest podria ser el cas de les TIC, de la llengua estrangera i de les competncies personals i socials que en la formaci inicial dels professionals no hi figurava. Aquesta realitat donaria sentit a la concepci de lescola com a comunitat daprenents que creixen parallelament. LAVALUACI DEL CURRCULUM, DE LACCI DOCENT, DEL FUNCIONAMENT DEL CENTRE I DEL CONTEXT Els diferents decrets curriculars indiquen els criteris adients per a lavaluaci de la competncia social i ciutadana amb relaci als objectius competencials de cada etapa i matria. Per tamb cal entendre lavaluaci de lacci docent i 209

M. CARME BOQU I TORREMORELL

de lorganitzaci del centre com a impulsora o limitadora de les prctiques democrtiques, i del clima de convivncia, sense oblidar les mancances i oportunitats presents en el context familiar i social de lalumnat. Per tant, lavaluaci ha de prendre en consideraci el punt de partida, el procs i els resultats i ha de generar espais per a la reflexi i la millora personal i grupal. Els qestionaris, autoinformes, lavaluaci compartida, la soluci de problemes, la carpeta daula i de centre sn estratgies que mobilitzen diferents sabers de manera integrada i que proporcionen informaci sobre la implicaci i el comproms de cadasc en la construcci dunes relacions basades en els valors democrtics de la convivncia. Lavaluaci dactituds s especialment complexa, perqu no es basa en lacumulaci dinformaci, sin en la construcci personal dun joc de valors susceptibles de guiar lacci. Finalment, cal posar laccent en la importncia duna avaluaci afavoridora de la reflexi, transparent, collegiada i impulsora drees de millora que haur danar forosament acompanyada de mitjans per avanar.

BIBLIOGRAFIA
Bolvar, Antonio. Educacin para la ciudadana: Algo ms que una asignatura. Barcelona: Gra, 2007. Bolvar, Antonio; luengo, Florencio. Aprender a ser y a convivir desde el proyecto conjunto del centro y el rea de educacin para la ciudadana. A: Proyecto atlntida. Ciudadana, mucho ms que una asignatura: Mdulo Convivencia Democrtica. Madrid: Proyecto Atlntida, 2005, p. 17-38. Boqu, Maria Carme. Mediacin escolar: unidos ante el conflicto. Perspectiva CEP. Consejera de Educacin de la Junta de Andaluca, nm. 8 (2004), p. 55-69. Fonaments per a una educaci de futur: viure i conviure en pau. Educaci i Xarxa, nm. 3 (2009), p. 31-33. Educaci per a la ciutadania i drets humans. Cicle superior (Guia didctica). Barcelona: Crulla, 2008. Bourdieu, Pierre; Passeron, Jean-Claude. Los herederos: los estudiantes y la cultura. Madrid: Siglo XXI, 2004. Carbonell, Francesc; Martucelli, Danilo. La reconversi de lofici deducar: Globalitzaci, migracions i educaci. Barcelona: Eumo: Fundaci Bofill, 2009. comissi euroPea. Competencias clave para un aprendizaje a lo largo de la vida: Un marco de referencia europeo [en lnia]. Brusselles: Direcci General dEducaci i Cultura, 2004. <http://europa.eu/legislation_summaries/education_training_yoyth/ lifelong_learning/c11090.es.htm> [Consulta: 15 novembre 2009].

210

COMPETNCIA SOCIAL I CIUTADANA

consell deuroPa. Any Europeu de la Ciutadania a travs de lEducaci [en lnia] (2005). <www.coe.int/es/com/about_coe/> [Consulta: 15 novembre 2009]. consell suPerior davaluaci del sistema educatiu. Identificaci de les competncies bsiques en lensenyament obligatori. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dEnsenyament, 2000. defensor del Pueblo. Violencia escolar: El maltrato entre iguales en la educacin secundaria obligatoria 1999-2006 [en lnia]. 2007 <http://www.defensordelpueblo.es/index. asp?destino=informes2.asp> [Consulta: 20 novembre 2009]. EsPert, Montserrat; Boqu, Maria Carme. Tu s que vales!: Historias cortas de nios y nias que construyen valores humanos. Barcelona: Gra, 2008. Eurydice. La educacin para la ciudadana en el contexto escolar europeo. Brusselles: Eurydice, 2005. generalitat de catalunya. dePartament dinterior, relacions institucionals i ParticiPaci; dePartament deducaci. Joventut i seguretat a Catalunya: Enquesta als joves escolaritzats de 12 a 18 anys. Curs 2000-2001 [en lnia]. <www.gencat.cat/interior/ docs/int_js.preambul.htm> [Consulta: 15 novembre 2009]. Enquesta de convivncia escolar i seguretat a Catalunya. Curs 2005-2006. Informe ampliat: Problemes de convivncia dintre i fora de lescola [en lnia]. <www.gencat.cat/ interior/departament/publicacions/estudis/ecesc.htm> [Consulta: 15 novembre 2009]. gimeno sacristn, Jos. Volver a leer la educacin desde la ciudadana. A: martnez bonaf, J. (coord.). Ciudadana, poder y educacin. Barcelona: Gra, 2003, p. 11-34. Imbernn, Francesc. Introducci: El nou desafiament de leducaci. Cinc ciutadanies per a un futur millor. A: Imbernn, Francesc (coord.). Cinc ciutadanies per a una nova educaci. Barcelona: Gra, 2007, p. 5-14. Jares, Xess R. Pedagoga de la convivencia. Barcelona: Gra, 2006. Kemmis, Stephen. Reflexiones en torno al problema de la transicin escuela y sociedad. A: angulo roca, Jos Flix (coord.). Democracia, Educacin y Participacin en las Instituciones Educativas. Sevilla: Publicaciones Cooperacin Educativa, 2008, p. 97-108. le gal, Jean. Els drets de linfant a lescola: Una educaci per a la ciutadania. Barcelona: Gra, 2005. llei deducaci de catalunya (LEC). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, nm. 5422 (16 juliol 2009). llei orgnica deducaci (LOE). Boletn Oficial del Estado, nm. 106 (4 maig 2006). llei orgnica dordenaci general del sistema educatiu (LOGSE). Boletn Oficial del Estado, nm. 238 (4 octubre 1990). Lleras, Jordi; medina, Alfons. La organizacin deliberativa de las instituciones educativas democrticas. A: Ayuste, Ana (coord.). Educacin, ciudadana y democracia. Barcelona: Octaedro, 2006, p. 103-129. luengo, florencio; moreno, Juan Manuel. Los pilares de la ciudadana y la mejora del clima de enseanza y aprendizaje. A: Proyecto atlntida. Ciudadana, mucho ms

211

M. CARME BOQU I TORREMORELL

que una asignatura: Mdulo Convivencia Democrtica. Madrid: Proyecto Atlntida, 2005, p. 40-73. Marchesi, lvaro. Sobre el bienestar de los docentes: Competencias, emociones y valores. Madrid: Alianza, 2007. marco stiefel, Berta (coord.). Educacin para la ciudadana: Un enfoque basado en el desarrollo de competencias transversales. Madrid: Narcea, 2002. martnez bonaf, ngels (coord.). Viure la democrcia a lescola. Barcelona: Gra, 1999. Mayer, Michela. Ciutadans del barri i del planeta. A: Imbernn, Francesc (coord.). Cinc ciutadanies per a una nova educaci. Barcelona: Gra, 2002, p. 81-102. Miller, Janet L. Maestros, investigadores y reforma escolar situada: el trfico del poder. A: angulo rasco, Jos Flix (coord.). Democracia, educacin y participacin en las instituciones educativas. Sevilla: Publicaciones Cooperacin Educativa, 2008, p. 69-80. Novella, Anna M. La participaci dels infants a la ciutat des del Consell dInfants. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dAcci Social i Ciutadania. Secretaria dInfncia i Adolescncia, 2009. observatorio estatal de la convivencia escolar. Estudio estatal sobre la convivencia escolar en la Educacin Secundaria Obligatoria: Avance de resultados [en lnia]. 2009. <http://www.oberaxe.es/files/datos/4880737908ab1/MECavance_resultados_2008. pdf> [Consulta: 20 novembre 2009]. Pags, Joan. La educacin para la ciudadana en Espanya[en lnia]. A: Sousa, F.; Carvalho, C. de (ed.). Educaao para a cidadania. Lisboa: Universidade de Lisboa. Facultade de Ciencias, 2008. <webs2002.uab.es/didllengua/profes socials/joanpages.htm> [Consulta: 15 novembre 2009]. [Llibre dactes] Paz de abril, Desiderio. Escoles i educaci per a la ciutadania global, una mirada transformadora. Barcelona: Intermn-Oxfam, 2007. Tiana, Alejandro. Introduccin. A: Proyecto atlntida. Ciudadana, mucho ms que una asignatura: Mdulo Convivencia Democrtica. Madrid: Proyecto Atlntida, 2005, p. 4-5. uni euroPea. Recomendacin del Parlamento Europeo y del Consejo de la Unin Europea sobre las competencias clave para el aprendizaje permanente. Brusselles: Comissi de Comunitats Europees, 2006. [Diario Oficial de la Unin Europea (30 desembre 2006) (L 394/10)]. Valcrcel, Amelia. Ciudadana, virtudes y mujeres. A: Peris cervera, Rosa Mara; Roca, Enriqueta; Valcrcel; Amelia [et al.]. Educacin para la ciudadana. Madrid: Instituto de la Mujer, 2007, p. 39-59.

212