ESPECIAL

Vaga General
30.000 exemplars

CONTRA LA REFORMA LABORAL, LES RETALLADES I LES MESURES ANTISOCIALS

29 de mar vaga general i social QUE NO ENS ROBIN EL FUTUR!

a Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), una confederaci sindical conformada per les organitzacions sindicals USTECSTEs, CATAC, CATAC-CTS, FTC, CAU, CTA i FAA, convoca vaga general el dia 29 de mar contra el conjunt de mesures que

configuren la poltica econmica i social dels governs central i catal, que estan comportant una greu retallada dels drets laborals i socials, un increment de latur i de la precarietat laboral, una depreciaci salarial generalitzada, una retallada de recursos amb externalitzaci dels serveis p-

blics i un desmantellament generalitzat de la protecci social. La IAC fa una crida a les persones assalariades, aturades, jubilades i estudiants i als sectors populars que es veuen afectats negativament continua a

la pgina 3

< SUMARI > A la vaga anticapitalista, S! | PGINES 2 I 3 El Govern dels millors sacarnissa amb el 99% | PGINES 4 I 5 La contrareforma laboral | PGINA 7

A la vaga anticapitalista, S!
Seminari dEconomia Crtica Taifa Juanfra lvarez

Laiac revista de la IAC INTERSINDICAL ALTERNATIVA DE CATALUNYA

a portem cinc anys de crisi econmica, una crisi que noms ens expliquen a mitges. s veritat que es va iniciar als Estats Units arran duna globalitzaci financera sense control i que es va expandir al mn sencer, per no ens diuen que la crisi est causada, tamb, per uns salaris que, als pasos centrals de leconomia mundial, estan baixant des dels anys setanta. A casa nostra, lexpansi liderada per la bombolla immobiliria havia generat llocs de treball moltes dones es van poder incorporar al mn laboral i el crdit abundant i econmic que ens oferien les caixes i els bancs, que guanyaven molts diners fent-ho, ens permetia continuar comprant pisos i autombils sense adonar-nos que els nostres salaris personals disminuen. Larrel daquesta crisi no es troba tan sols en els problemes financers, sin en laugment de lexplotaci dels treballadors. Quan es va tallar el crdit, totes aquestes possibilitats es van ensorrar, els treballadors i les treballadores no podem continuar comprant i les empreses no podien continuar venent. Aix doncs, de sobte, la producci i la feina van disminuir i la crisi financera va esdevenir una crisi econmica. Les xifres datur es van disparar rpidament i es van sumar a les ms de 250 mil aturades a Catalunya i els dos milions al conjunt de lEstat que van quedar desprs de la crisi dels setanta (no oblidem que, amb el capitalisme, anem de crisi a crisi).

anys. Aquests plans limitats i catics van ajudar poc a lactivitat econmica i gens a locupaci. Latur continuava pujant. Els brots verds que alguns veien a lhoritz es van assecar de seguida. Amb la destrucci de llocs de feina, la despesa pblica destinada a prestacions i subsidis datur va crixer de manera important. Per aquesta s una despesa per la qual els treballadors i les treballadores estem cotitzant tota la nostra vida laboral, no ens regalen pas res. On sn les cotitzacions dels banquers per finanar el seu rescat? Daltra banda, els ingressos van disminuir, en part a causa de la crisi i en part perqu des dels anys 80, shan anat rebaixant els impostos als ms rics IRPF, impost de societats, SICAV, Fons dInversi, etc i el frau fiscal s molt alt. Fins i tot durant la crisi, shan redut els impostos als rics! Amb tot aix, la diferncia entre despeses i ingressos all que anomenem dficit va augmentar i les administracions pbliques van haver de demanar prstecs per cobrir els seus buits all que anomenem deute pblic als bancs daqu, per tamb als de lexterior. Tot i que ha crescut molt rpidament, el deute pblic espanyol es troba entre els ms baixos de tota la UE (per sota dAlemanya, Frana i altres pasos). I DE COP I VOLTA, EL 2010, ENS DIUEN QUE CAL AJUSTAR-SE EL CINTUR Ho diuen els grans capitals (mercats, segons la terminologia que sutilitza per despistar-nos) que ens han proporcionat els prstecs, ho diu lFMI i,
<Jordi Borrs>

Desprs de quaranta anys dient que lEstat no havia dintervenir en leconomia, els empresaris i, sobretot, els bancs i caixes van exigir que la ciutadania els tragus del pou
LES POLTIQUES DE RESCAT DELS PODEROSOS DELS ANYS 2008-2009 Desprs de quaranta anys dient que lEstat no havia dintervenir en leconomia, els empresaris i, sobretot, els bancs i les caixes van canviar de jaqueta i van exigir que la ciutadania els tragus del pou. Salvar el sector financer, aqu, va suposar salvar els propietaris de les finances, que no s exactament el mateix. El sector es podia haver salvat daltres maneres als seus propietaris no sels hauria dhaver salvat de cap manera!, per el sector pblic els ha bombejat milers de milions deuros. Ens diuen que alguns dells eren prstecs (no tots, ni de bon tros), per se sap ben poc de les condicions de la seva devoluci. Daltra banda, el govern espanyol va establir alguns programes per ajudar a recuperar locupaci, el fams Pla E que ens va omplir de rtols i la Llei dEconomia Sostenible, que, suposadament, pretenia millorar leconomia durant els propers deu

sobretot, ho diu la UE, que va exigir a Zapatero que canvis les seves poltiques i comencs a executar programes dausteritat. Per per qu, si el nostre deute pblic no s tan alt? Doncs perqu ho barregen tot i posen dins el mateix sac els diners que deuen els bancs (que es van endeutar amb lexterior durant la bombolla immobiliria per tenir ms beneficis) i les grans empreses espanyoles (el deute privat) i el deute pblic. Es refereixen al deute sense ms i fan que el pas en sigui el responsable. Els beneficis sn de les empreses, per el deute lha de pagar el pas. Que les empreses i els bancs privats paguin el seu deute i no ens el facin pagar a nosaltres!

La Uni Europea imposa programes dausteritat esgarrifosos que sobliden de qualsevol altre objectiu que no sigui retallar
Els mercats no es refien que la nostra economia sigui capa de pagar el deute. Pensenamb ra que la nostra economia real (locupaci que produeix les coses, lactivitat econmica, la riquesa) s molt feble, que tenim cinc milions i mig de desocupats i que no podrem pagar. Per deixen de tenir ra quan diuen que noms guanyarem competitivitat i podrem pagar si som austers, que lajustament de cintur ha de ser molt fort. Amb largument que cal rebaixar el dficit i pagar el deute, des del 2010, sestan duent a terme unes poltiques econmiques durssimes contra la poblaci. A canvi dun fons dajuda financera pels estats o, ms ben dit, per a les seves institucions financeres i amb lamenaa de ms represlies, la UE imposa programes dausteritat esgarrifosos, que sobliden de qualsevol altre objectiu que no sigui retallar. Primer van ser les mesures de 2010: retallades del pressupost, reforma de les pensions, reforma laboral, eliminaci de les ajudes als desocupats sense subsidi, etc. Ms endavant, els sindicats, la patronal i el govern van signar un acord econmic i social que lnic que va fer va ser consolidar aquestes reformes. El govern de Zapatero va voler ser el primer seguidor i el ms dcil de les exigncies de la UE, segurament perqu no estava en desacord amb els dirigents europeus. Sense oblidar la descarada bancaritzaci de les caixes destalvi, perqu els bancs cada vegada siguin ms grans... LA UE NO CEDEIX I CONTINUA IMPOSANT MS AUSTERITAT Brusselles revisar els pressupostos estatals abans que els aprovin els parlaments respectius (on queda la democrcia i la sobirania dels estats?); sexigeix que els salaris no estiguin lligats

Jordi Borrs

a lIPC sin a laugment de la productivitat, fet que suposa una prdua de la capacitat adquisitiva dels treballadors i les treballadores; es reclamen retallades en la despesa pblica, especialment la social; sestabliran sistemes perqu les grans empreses transnacionals paguin menys impostos, etc. s una histria de terror que, a ms, no tindr final. Lagost de 2011, el parlament espanyol va reformar la Constituci tot i que havien dit milers de vegades que no es podia reformar per poder aprovar amb urgncia que el pressupost pblic no pugui tenir dficit. Per no noms aix que ja s un disbarat tcnic, poltic i social, sin que tamb va aprovar que el pagament del deute tingui preferncia sobre qualsevol altra despesa pblica, una mesura que, a Grcia, no es va signar fins al febrer de 2012. LEstat espanyol s el millor seguidor del programa dausteritat imposat per la UE, un programa cruel, per acceptat sense grans resistncies pels governs de torn.

difcil, com es pot millorar la capacitat de leconomia de produir riquesa i ocupaci amb aquestes poltiques de contracci? Per qu ens venen tot aix com a soluci per fer front a aquesta llarga crisi del capitalisme? La situaci de la gent cada dia s ms desesperada. Cinc milions i mig de persones aturades, el 50% del jovent i un percentatge alt de la gent de ms de 45 anys; ms dun mili famlies amb tots els seus membres en edat laboral a latur; 800.000 famlies sense cap mena dingrs Ser mileurista sest convertint gaireb en un privilegi. Cada dia, la desigualtat s ms gran. La pobresa saguditza i afecta ms del 20% de la poblaci, mentre una minoria augmenta el seu patrimoni. Les classes populars, que tamb sn les classes mitjanes, cada vegada tenen ms dificultats. La crisi tamb est impulsant una accentuaci del patriarcat, perqu les dones ocupen els llocs de treball ms precaris i, en lmbit domstic, sels assigna la crrega de cobrir les insuficincies de la prdua de sous i de les retallades de serveis pblics. Tot plegat dibuixa una situaci molt greu que tots i totes coneixem, sense expectatives de millora i sense esperances. A ms, Catalunya se situa al capdavant daquest procs de retallades, que est comportant molts acomiadaments i una onada privatitzadora, especialment dels serveis socials. El capital i els seus servidors en lmbit poltic mai no en tenen prou. CAL ESTENDRE LA LLUITA No nhi ha prou amb lluitar contra els governs de torn, els dcils servidors de les forces econmiques. No ens queda ms remei que lluitar contra el capitalisme que ens explota i ens oprimeix, un capital feble econmicament, per polticament prepotent, que se sent dominant com no shavia sentit des de fa molts anys i que ha aconseguit convertir-se en un sistema global que converteix les persones treballadores de tot el mn en competidores. Un sistema que ens condueix: En lmbit laboral, a latur, el deteriorament dels salaris i les condicions laborals, la prdua dels convenis. En lmbit social, a la prdua drets socials i la destrucci de lEstat del benestar. De ciutadans i ciutadanes, ens volen convertir en consumidors i consumidores. En lmbit poltic, al debilitament de la ja molt pobra organitzaci democrtica i a laugment de la repressi. Tot aix continuar si no reaccionem, si no resistim, si no plantem cara i diem prou, si no alterem la correlaci de forces. I podem fer-ho. Perqu no hi ha res inevitable en la societat. Els ssers humans, organitzats collectivament, podem canviar les coses. I avui ms que mai, la nostra tasca s treballar i lluitar per assolir-ho.
Juanfra lvarez

per aquestes poltiques a participar portada activament a les assemblees dels barris i els centres de treball, a la vaga del 29 de mar i a les reunions i mobilitzacions que es vagin convocant per fer possible lexpressi de lampli rebuig ciutad a les poltiques dausteritat i encabir totes les reivindicacions sectorials dins la protesta global. QU EXIGIM? Retirada de la reforma laboral i de les retallades Enfortiment dels serveis pblics i recuperaci dels serveis privatitzats No al pagament del deute creat per qui ha provocat la crisi Nacionalitzaci de la banca i de les empreses bsiques per al funcionament de leconomia Repartiment de la riquesa i del treball i garantia dingressos dignes per a les persones aturades Paralitzaci dels desnonaments i habitatge a preus assequibles per a tothom Marc de relacions laborals propi de Catalunya Reforma fiscal i lluita contra el frau fiscal PER QU UNA VAGA? De moment, la vaga ha estat linstrument ms efica, ms cohesionador i que ha creat ms solidaritat i conscincia collectiva dels problemes individuals que han tingut histricament els treballadors i les treballadores per millorar les seves condicions de treball i la seva qualitat de vida. No es tracta duna vaga per donar poders a ning per renegociar res, sin duna vaga debatuda pas a pas per tothom que hi participa. Es tracta dun gir social, poltic i sindical profund. Es tracta que lavarcia de l1% deixi de posar en joc les nostres vides. La IAC treballar per fer realitat una vaga que generi una participaci massiva i que permeti continuar amb ms fora un procs de mobilitzacions sostingudes que, si cal, inclour ms vagues fins que saturin aquestes poltiques governamentals i puguem recuperar el que ens han robat. Volem una vaga que enforteixi la participaci, el debat i la presa de decisions dels treballadors i les treballadores i que cre la conscincia que noms podem canviar aquestes poltiques des de la uni i la lluita collectiva. Volem un clam unitari tan potent que impossibiliti que CCOO i UGT dilapidin aquest capital de fora i de pressi en una negociaci que es conformi amb acords de mnims i amb contrapartides, com ja ha passat amb el de les pensions. UNA VAGA PER UNIR, PER AVANAR, PER RECUPERAR EL QUE ENS ESTAN ROBANT, PER MILLORAR... SI LLUITEM, POTSER NO GUANYAREM, PER, SI NO LLUITEM, ESTEM PERDUDES I PERDUTS!

ve de la

No ens queda ms remei que lluitar contra el capitalisme que ens explota i ens oprimeix i que ha convertit les persones treballadores de tot el mn en competidores
Enmig de tot aquest procs inhum, la UE noms donar facilitats als bancs privats espanyols: el Banc Central Europeu pot donar crdits als bancs privats, per no als governs. I els bancs privats poden fer grans negocis demanant milers de milions deuros al BCE a l1% dinters i comprant deute pblic a un tipus del 4%, el 5% o ms. s clar que no tenen diners per donar crdit a les empreses i les famlies! Cap altra compensaci per a la poblaci: ni ajudes a la gent aturada ni a les persones desnonades ni a les pobres ni res. Tot aix sn problemes dels estats, diu la UE, que no opina el mateix dels temes financers... Amb el govern del PP, el procs continua i sintensifica latac del capital, amb el suport legal dunes poltiques econmiques duna duresa desconeguda fins ara. Com diu Warren Buffet s clar que hi ha lluita de classes... i la meva, la dels rics, s la que est guanyant. Cap on ens volen dur? No sest arreglant, ni es pot arreglar, cap dels problemes de la nostra economia; lnic que es fa s empitjorar-los cada vegada ms. Fins ara, ens enganyaven dient que lany vinent sortirem de la crisi; ara, ja ni satreveixen a dir-ho. Estan impulsant mesures que noms perjudiquen leconomia: sense demanda, els empresaris no poden crixer i, si no esperen beneficis, no invertiran diners i es produir menys, cosa que far augmentar latur i reduir els salaris, encara ms. No obstant aix, s possible que els empresaris mantinguin la seva taxa de beneficis tot i que produeixin menys, per les classes populars Pel que fa a la millora del sistema productiu, si en una altra situaci ja seria

Laiac revista de la IAC INTERSINDICAL ALTERNATIVA DE CATALUNYA

EDITA: IAC Intersindical Alternativa de Catalunya www.iac.cat 933 173 151 Via Laietana 57, 4t 3a 08003 Barcelona AMB EL SUPORT TCNIC DE:

SETMANARI DE COMUNICACI

DIRECTA
www.setmaridirecta.info directa@setmanaridirecta.info 661 493 117 935 270 982 Riego 37 Baixos. 08014 Barcelona

El Govern dels millors sacarnissa amb el 99%

Retallades, desatenci sanitria i corrupci a la cpula de lInstitut Catal de la Salut
Els ajuntamens hem coms un error molt gros perqu hem dit als ciutadans que es pot tenir de tot i de franc (...) La diferncia entre el que paguen els pares i lAjuntament no es pot aguantar. Haurem de dir a la gent que haur de pagar ms o shaur de tancar el servei (en referncia a les escoles bressol) SALVADOR ESTEVE President de la Diputaci de Barcelona i Alcalde de Martorell

A
Laiac revista de la IAC INTERSINDICAL ALTERNATIVA DE CATALUNYA

rtur Mas va triar aquest mentider compulsiu per donar el cop de grcia a la sanitat pblica i ampliar el negoci de les asseguradores privades. Andreu Mas-Colell, conseller dEconomia i Empresa, per ms inri, ha fet una crida al sector privat a ocupar lespai que deixen els ajustaments que ell ja sencarrega de fer al sector pblic. Aquest s el punt de partida poltic que est desmantellant la sanitat pblica catalana, amb conseqncies molt greus en la qualitat de lassistncia mdica. Reduccions de plantilla, empitjorament de les condicions laborals, tancament de serveis durgncies nocturnes o de Centres dAtenci Primria, aix com la supressi de serveis especialitzats de radiologia, quimioterpia, aix com de nombrosos quirfans. La saturaci del servei sha viscut de manera generalitzada a grans centres hospitalaris. Les ltimes setmanes hem vist casos dramtics de pacients que eren enviats a casa tot i patir greus patologies o enfermetats que necessitaven dun tractament o fins i tot duna intervenci quirrgica. Diverses plantes de lHospital de Bellvitge es troben en absolut collapse, un fet que es repeteix a lHospital de Viladecans, lEsperit Sant de Santa Coloma de Gramanet, i una llarga llista de centres datenci primria distributs pel territori. Aquests ltims han multiplicat el volum de poblaci sota la seva cobertura com a conseqncia de la clausura de CAP situats a municipis limtrofes. A tot aix cal sumar-hi la gravetat dels casos de corrupci i malversaci de recursos que han esquitxat aqu i all la geografia del mapa sanitari catal des de larribada de CiU al govern de la Generalitat. No noms estem parlant de crrecs intermedis, ans tot el contrari, la corrupci ha arribat als ms alts estaments, comenant pel president de lInstitut Catal de la Salut. Josep Prat i Domnech, ha arribat a cobrar 320.000 euros anuals (ms que el Rei) noms dInnova (grup dempreses municipals de Reus) don ja hem aconseguit que dimiteixi, deixant un deute de ms de 200 milions deuros. Tamb era conseller dUSP, multinacional sanitria. Actualment s investigat per lOficina Antifrau, per el Govern el mant com a President de lInstitut Catal de la Salut per tal que faci a tota Catalunya el que ha fet a Innova.

Ramon Bag i Agull va ser Director General de Turisme de la Generalitat i alcalde de Calella, per all ms seu eren els negocis. Per aix va compaginar la seva presidncia del Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC, ara CSC) i de les mltiples empreses daquest conglomerat empresarial pblic-privat amb el creixement del seu Grup Serhs per al qual aconseguia milionaris contractes emparats en la opacitat informativa del sistema. El collectiu Caf amb llet (www.cafeambllet.com), que edita una publicaci gratuta a les comarques de Girona, ha elaborat un extens informe de lopacitat de dades, contractes, despeses i adjudicacions, on sexplica amb pls i senyals fins a on ha arribat larbitrarietat de la gesti econmica dels consorcis sanitaris concertats a Catalunya i, en especial, a la comarca del Maresme. +INFOMACI: www.catacctsiac.cat

ELLS I LA CARA

155.000 MILIONS DEUROS

De 2003 a 2011, la banca espanyola ja ha acumulat uns beneficis nets que superen els 155.000 milions deuros. Des que va comenar la crisi, ms de 76.000 milions deuros. Durant 2011, va obtenir 10.197 milions en guanys.

229.114 MILIONS DEUROS

Les empreses de lIbex35 inclosos els principals bancs han acumulat 230.000 milions deuros en beneficis anuals nets des que va arrencar la crisi. Lany passat, van registrar guanys per valor de 33.696 milions.

202.143 MILIONS DEUROS

Els darrers deu anys la borsa espanyola ha repartit 202.143 milions deuros entre les accionistes. El rcord de distribuci de dividends daquesta etapa es de lany 2009 quan es van repartir 32.115 milions entre les accionistes.

240.000 MILIONS DEUROS

s lestimaci ms aproximada del frau fiscal a lEstat espanyol, que suposa que cada any es deixen dingressar 90.000 milions. A Catalunya, supera els 16.000 milions deuros, sis cops ms el volum de les retallades socials aplicades per CiU.

El frau fiscal empresarial catal sixtuplica les retallades de Mas

es dades hi sn. El frau fiscal empresarial catal, via paradisos fiscals, blanqueig de capitals i enginyeria comptable, multiplica sis cops les pitjors retallades antisocials aprovades pel Parlament de Catalunya des del final de la dictadura. Fonts sindicals eleven a 16.000 milions deuros el frau fiscal catal anual, davant els 2.700 milions deuros de tisorada del primer pressupost dArtur Mas. La xifra sapropa al volum de lespoli fiscal de lEstat que acumularien les finances pbliques catalanes, estimat en prop de 20.000 milions deuros per diversos estudis sobiranistes. Doble moral convergent:

exigeixen nova fiscalitat portes enfora i encobreixen el frau fiscal dins de casa. Entre els noms dels 1.600 grans evasors, blindats i protegits pel mateix Estat defraudat, trobem els de la nissaga Carulla, propietria dAgroalimen (el frau podria arribar a 180 milions), Artur Mas Barnet (pare del president de la Generalitat enxampat amb 823.262 a un compte opac a Liechtenstein), Demetrio Carceller de DAMM SA (imputat per frau continuat durant 15 anys de 500 milions) o el futbolista Luis Enrique (frau de 600.000 euros a les Antilles holandeses). El recurs al parads fiscal va acompanyat de la particular proliferaci de nacionalistes sobtats. De

fet, la tennista Arancha Snchez Vicario s fiscalment andorrana, com Montserrat Caball. El pilot catal de F1 Pedro Martnez de la Rosa, com lespanyol Fernando Alonso o el tennista Carlos Moy, sn fiscalment sussos. De nacionalitat monegasca s lexpilot de motos lex Crivill. Tanmateix, el frau fiscal t une sigles molt concretes a lEstat espanyol: SICAV (Societats dInversi de Capital Altament Variable). Creades pel PSOE per evitar la fuga de capitals a lestranger, aquestes societats noms tributen un 1% del seu rendiment. El 2011, les 3.064 SICAV espanyoles van acumular 23.304 milions deuros. Tributats a l1%, per suposat.

Al nostre pas, quan ens trobem en una situaci de crisi, resolem els problemes treballant, amb treballs legals o illegals JORDI PUJOL Expresident de la Generalitat de Catalunya

ESADE i IESE: els think tank marquen el rumb

amaguen sota la sospitosa categoria de grup dexperts, cientfics o investigadors, per sn ms poltics que Mas, Pujol i companyia. Les estratgies econmiques que han de seguir els partits i els governs es decideixen a lombra. Sn els *think tank i sendinsen als governs fins a copar la prctica totalitat de conselleries i alts crrecs. s el cas del govern catal, on hi predomina la gent dESADE i IESE. A la primera, hi han estudiat tres consellers, vuit secretaris generals i nou alts crrecs. La segona, menys concorreguda, ha adoctrinat dos consellers, un secretari general i tres alts crrecs. Aquesta avinena fa que Josep Antoni Duran i Lleida, un mes abans de les eleccions, satreveixi a dir a ESADE: No s que no tingui idees, s que, si les explico, perdr les eleccions. I didees, com ja sha vist, s clar que en tenia: les mateixes que els lders dESADE o IESE pronuncien en pblic. La directora general dESADE, Maria Eugnia Bieto: ESADE insta el govern a reduir el nombre de funcionaris. Havia instat, tamb, a reduir el sou del funcionariat i a introduir el copagament de la sanitat pblica. Ella mateixa havia prohibit als membres de lescola parlar del *cas Urdangarin. El secretari general de lescola de negocis, Marcel Planellas, va dimitir alegant motius personals desprs que es fes pblic que va cobrar 128.000 euros del gendre del rei, Iaki Urdangarin. ESADE no est sola en la tasca dadoctrinar els futurs governants en el neoliberalisme: IESE shi esfora, tamb. Javier Daz J., de IESE: El Pacto de Toledo s lestafa ms gran que shagi fet mai al contribuent espanyol o IESE aposta per endarrerir ledat de jubilaci als 70 anys.

Laiac revista de la IAC INTERSINDICAL ALTERNATIVA DE CATALUNYA

Catifa vermella pels lobbies empresarials

A
2.705.113 POBRES
La pobresa menys de 460 euros mensuals afecta tres milions de persones als Pasos Catalans. Al Pas Valenci s on ha crescut ms (1.133.965, un 25%). A Catalunya, hi ha 1.300.000 afectades (21%) i, a les Illes Balears, 271.148 (25,8%).

rtur Mar va crear a la seva arribada al Govern de la Generalitat, un Consell Assessor per a la Reactivaci Econmica i el Creixement perqu empresaris, catedrtics i economistes representants dels interessos del capital lassessoressin en matria docupaci, funci pblica i sector privat. Es reuneixen a Pedralbes i fan cimeres on parlen dels dficits crnics i sobrevinguts de leconomia i dibuixen lnies dactuaci que desprs el Govern resseguir amb cura per no sortir-se de la ratlla marcada. El consell est presidit pel president dAbertis i del Cercle dEconomia Salvador Alemany i compta entre les seves files amb destacats noms del sector privat co leconomista en Cap de la Caixa i professor de lIESE Jordi Gual, el president del Grup Banco

Mediolanum Carles Tusquet o el deg del Collegi dEconomistes Joan B. Casas. El consell est farcit de personalitats que, tot i tenir un paper aparentment neutre pel seu crrec acadmic, als seus informes i intervencions pbliques shan decantat clarament a favor de les poltiques de retallades als serveis pblics. s el cas dels catedrtics deconomia Jordi Gal, Guillem Lpez Casanovas, Germ Bel i Oriol Amat. Per cert, ESADE i IESE tamb estan representats a aquest consell, de la m dels seus respectius directors generals. Aix doncs, en una poca en que la tecnocrcia est tan de moda, Catalunya no podia quedarne al marge i el gran empresariat i els idelegs del capital tenen catifa vermella a la Generalitat. Amb cimeres, recepcions, canaps i el que faci falta.

NOSALTRES I LA CREU

1.306.421 ATURADES
Latur registrat aquest mar als Pasos Catalans ja afectava 641.948 persones (161.000 sense cap cobertura) a Catalunya; 566.131 al Pas Valenci i 98.352 a les Illes Balears. Als 3 territoris, latur juvenil es dispara per sobre del 40%.

350.000 DESNONAMENTS
Entre 2007 i 2010, es van fer 350.000 execucions hipotecaries a lEstat, 78.000 a casa nostra. Fins el 2010, es van fer 95.092 llanaments a lEstat, 42.236 als PPCC. A Catalunya, 51 execucions hipotecries i 17 desnonaments diaris.

UN 20% AMB EL 7,9%

A Catalunya el 20% ms ric accedeix al 37% de la renda i el 20% ms pobre noms al 7,9%. El 10% de les llars ms afavorides ingressen 7,6 vegades ms que el 10% de ms pobres. Estat espanyol, el 10% ms ric t el 41% de la riquesa.

LES VAGUES HAN ARTICULAT UNA MAJORIA SOCIAL A LESQUERRA DEL PASOK

Grcia lluita contra lausteritat

inalment, la banca i els governs de la Uni Europea shan posat dacord per posar en marxa lanomenat pla de rescat de Grcia. Els estats europeus aportaran 130.000 milions deuros (lEstat espanyol en posa 15.000) per allunyar el risc duna crisi greu a la UE en cas que Grcia fes fallida. Els governats europeus especialment Merkel i Sharkozy i els poders financers es mostren satisfets i contents per la soluci acordada, que suposadament ajudar Grcia a superar la situaci en qu es troba. Res ms allunyat de la realitat. De fet, es tracta dun nou rescat de la banca privada, ja que la major part del diner va a parar als bancs, especialment als alemanys i francesos, mentre que lEstat grec noms disposar duna petita part del pasts. Merkel i Sharkozy saben que Grcia no podr pagar el seu deute, per lobjectiu no s ajudar Grcia sin reduir les prdues dels seus bancs. El pla, si sarriba a complir, preveu que lany 2020 el deute grec ser del 120 per cent del PIB. Si el govern grec continua sent cmplice dels interessos financers de la UE i accepta de manera incondicional les ordres que li arriben de Brusselles, haur de continuar reduint salaris i pensions, desmantellant els serveis pblics i retallant els drets socials, cosa que suposar un increment de latur i la pobresa i conduir el poble grec a una situaci que avui ja s insostenible.

Per hi ha esperana i alternatives. Diverses enquestes coincideixen a dir que, si es fessin eleccions generals a Grcia en aquests moments, els partits situats a lesquerra del PASOK obtindrien la majoria absoluta. Aquestes formacions tenen en com la voluntat de sortir de leuro i de recuperar la sobirania del poble grec, amb propostes poltiques i econmiques totalment diferents de les imposades per Brusselles. El fet que aquests tres partits, que fins ara no superaven el 20% dels vots, tinguin un suport electoral majoritari s, en gran mesura, conseqncia de les diverses vagues generals i altres mobilitzacions socials que shan succet a Grcia durant aquest darrer any i mig. Quan la IAC planteja la necessitat de la vaga general a les assemblees dels centres de treball, alguns companys i companyes posen lexemple de Grcia per argumentar que la vaga no serveix per obligar el govern a fer marxa enrere en la reforma laboral o en les seves poltiques de retallades. Per la mateixa situaci poltica de Grcia demostra el contrari. Si les mobilitzacions i les vagues generals aconsegueixen com s el cas articular una majoria social disposada a canviar un sistema injust que est al servei dels poderosos per un model social i econmic al servei dels drets i els interessos de totes les persones, haurem guanyat.

Milos Bicanski

Laiac revista de la IAC INTERSINDICAL ALTERNATIVA DE CATALUNYA

La sortida de leuro no suposar la soluci immediata de la greu situaci econmica que viu Grcia, per s que servir perqu el poble grec prengui les seves prpies decisions. s evident que la sortida daquest forat negre, on ens ha ficat una classe poltica al servei dels poders financers, requerir sacrificis. Cal tenir en compte, per, que no s el mateix suportar la prdua de drets, salaris i serveis pblics de qualitat sense esperana de recuperar-los en un futur, mentre la banca i els especuladors responsables de la crisi continuen enriquint-se a costa nostra, que decidir nosaltres mateixos com volem afrontar la crisi i quines responsabilitats exigim als culpables, al mateix temps que anem avanant cap a un sistema ms just, democrtic i solidari.

MAI TAN POCS VAN ROBAR TANT EN TAN POC TEMPS A TANTS

David Fernndez

Emmirallem-nos en Islndia
amb Maldoff, Soros i Draghi. Transmutacions transitries. 1974. Londres. Al reporter de Reuters que li demana amb quina legitimitat es constitueix el nou govern franquista, Fraga Iribarne diplmata diplodocus li escridassa iracund: Con la legitimidad de las metralletas!. 2012. Rere lautodesfeta, daltabaix, del PSOE, els Chicago boys on the rocks prenen La Moncloa. Farra i cridria, bramant la mala nova: !Con la legitimidad de los mercados!. I de les metralletes, s clar. Doble tisana de brou. I vodevil parallel. En lesperpent de lesquerra (ir)real que es desf. Drstica retrospectiva en all inequvoc viscut. Que ZP va arribar retirant les tropes militars de lIraq i anunciant hipottics nous drets. I plega i es fuga, verba volant, acatant lordre dordenar les pitjors retallades antisocials des del final de la dictadura; regalant Rota als americans, tot passant-se -singular aliana de civilitzacions- el referndum de lOTAN per lArc de les Autoderrotes. I, guinda per a Guindos, indultant amb total impunitat el totpoders vicepresident del Banco Santandder. I aqu pau i desprs tortes. #etfelicitofill 2012, s. Celtibrica lletania neoliberal. Quan la fulla econmica de ruta tecnocrticamilitar ja s traada. CiU, alumna avantatjada de Rottenmeyer Merkel, ja dissenya els patrons del tall a gust del patr. Any I dArtur Mas el Menys: 3.000 milions en tisorada antisocial. Any II, el que concorre: pujada multilateral del preu de la vida disparada indiscriminadament contra la poblaci civil. Bombes de dispersi. Rere la serra elctrica de les retallades, el temps dels atracaments. Dordir retallades a esgrimir la retallada. Patolgica neurosi dobsessi compulsiva amb el deute: qu ms fa que el frau fiscal catal sapugi a 16.000 milions deuros. I tot i aix, de la ressaca de 2011 queden tres frases dites que fan bullir lolla duna nova consciencia social rehabilitada. Primera indignada, de pintada al mig del carrer: mai tan pocs van robar tant en tan poc temps a tants. Segona, en paraules dStiglitz i Akelog, tots dos Nobel de Economia: s impossible resoldre la crisi econmica mentre els criminals que van cometre el frau massiu no estiguin a la pres. I tercera, Zyzek a Wall Street, que s com dir a Sol o a Plaa Catalunya o a qualsevol tangent de lesperana habitada: tot all que diguem ara ens ho podran prendre, tot menys el nostre silenci. Tctica i estratgia: silenci frtil, que no puguin saber res, desobedincies ms que anunciades, del que passar. Del que pensem fer. Expect us. Lanonimat de la collectivitat. Qu fer? Virem cap a Islndia i, salvant les distncies, apropem-nos a les rodalies i les prximitats. Alternativa Reikiavik. All on han descodificat el quid que estem en mans de delinqents i han clarificat com sortir-nos-en dignament. Islndia, mirall i horitz: all on shan negat a pagar deutes aliens via referndum popular; on empresonen els banquers cleptmans; i on estan jutjant els ministres cmplices del frau i lestafa. Clar. Clar que somnio amb Islndia. I ja veig Botn entre reixes i banquers desnonats i el BBVA caient en caiguda lliure i a uns quants ministres Camps i Matas, arrs a banda a la banqueta dels acusats. Com per no somniar amb Reikiavik. 2012, clar que s: Islndia o mort. Vencerem.

o pot ser casualitat que, en el moment estellar de la compareixena conjunta de don Mariano i monsieur Sarkozy, el so falls de cop. De sobte.Ventrlocs sense veu, gesticulacions mudes, paraules sordes. Metfora ms que exacta de lafonia dall poltic, que sucumbeix i sesfondra fa anys sota el soroll eixordador del techno-trash dels mercats. 2012. Gener costerut anunciat. En la radiografia de la tempesta que arriba, a propsit de lenlluernador seguici de comparsa del nou executiu: el vailet dels encrrecs de Lehman Brothers al capdavant dEconomia, un traficant tomahawk de mssils terra-aire a Defensa i els supernumeraris de lOpus Dei a Interior. Actualitzada unidad de mercado en lo policial, que anulla del tot el pretrit destino en lo universal. Sntesi: trgica aliana de Cnovas del Castillo

lvaro Zarzuela

A la IAC entenem que hi ha altres alternatives econmiques i fiscals per nodrir les 10.000 MILIONS arques pbliques de recursos i facilitar la inversi per incrementar el treball digne i estable i recuperar i garantir les poltiques socials i de protecci social. Pensem i Que lEsglsia catlica rep constatem que hi ha alternatives perqu la crisi no recaigui sempre sobre els secen ajudes (amb les transfetors assalariats i populars, comenant per la nacionalitzaci de la banca i les empre- rncies a leducaci i a la ses de sectors estratgiques i bsics per a lactivitat econmica, com ara la telefonia sanitat concertades). Tamb i les elctriques. A continuaci, repassem despeses que podrien estalviar-se! cal que lEsglsia pagui lIBI.

17.244,75 MILIONS
Que els Pressupostos de lEstat espanyol destinen a lexrcit des dels diferents ministeris

8 MILIONS
Que rep la corona. Cal afegir el patrimoni cedit per lEstat i la seguretat i altres aspectes pagats a travs dels diferents ministeris.

La contrareforma laboral: causes, efectes i respostes

Vidal Aragons

EFECTES

Marc Riboud

CAUSES

a totalitat de mesures que ara sapliquen estan teoritzades des dels anys 70 pels anomenats neoliberals amb unes idees molt simples: El treball no pot sser subjecte de drets i garanties ha dsser una mercaderia ms i, per tant, shan de reduir els seus costos. Les seves receptes autntic ver passen per utilitzar el treball nicament quan es necessita, sense assumir riscos, per fer que la modificaci o extinci del contracte sigui un acte lliure, unilateral i de baix cost per les empreses. Tot aix amb la limitaci a la mnima expressi dels sindicats i la negociaci collectiva. Aquestes teories ultres sincorporen parcialment al que es coneix com el Llibre Verd del Dret del Treball i el concepte de flexiseguretat, instruments determinants en les poltiques laborals de les institucions de la UE que shan construt basant-se en dos tpics: el Dret de Treball vigent genera dualitat en les relacions laborals i menys garanties generen ms ocupaci.

ap de les mesures aprovades suposar un fre a la temporalitat. Les modalitats ms precries en la contractaci es desenvolupen i sen creen altres de noves en les quals, sota la forma dun contracte indefinit, es possibilita una finalitzaci del contracte no indemnitzada, cosa que generar ms rotaci i temporalitat, encara que a les estadstiques el nombre de contractes temporals disminueixi. Facilitar lacomiadament desregulant la causa, eliminar la resoluci de lautoritat laboral en els acomiadaments collectius, reduir la indemnitzaci per acomiadament improcedent i eliminar els salaris de tramitaci no noms suposen una prdua de drets i de garanties davant lextinci, sin que afecten, sobretot, la prpia estabilitat del contracte i el compliment de les seves caracterstiques. La significaci de tot aix, en el sector pblic, va ms enll duna qesti laboral i obre la porta al desmantellament dalguns serveis pblics, a travs duna combinaci dajust del dficit i acomiadaments collectius. Les noves possibilitats de modificaci de les condicions de treball i el nou contracte a temps parcial no noms obligaran a treballar a la carta, sin que desenvoluparan un procs de prdua de les millores laborals existents, generades durant dcades. En el mateix sentit, jugar un paper determinant la prdua dultraactivitat dels convenis als dos anys, la resoluci dels mateixos per arbitratge i la primacia del conveni dempresa sobre el de sector.

Laiac revista de la IAC INTERSINDICAL ALTERNATIVA DE CATALUNYA

RESPOSTES

E
Aix mateix, desregular les condicions de treball, aix que anomenen flexibilitat, tampoc suposar un augment de la productivitat per a les empreses. Segurament, provocar que aquestes intentin reduir els seus costos a travs de la pauperitzaci de les condicions dels treballadors i les treballadores i no mitjanant apostes pel desenvolupament tecnolgic. Per el pitjor no s que sens pretengui enganyar a lhora de justificar la prdua de drets, sin que el procs tampoc generar ocupaci: la degradaci dels drets suposa asfixiar econmicament la classe treballadora, cosa que actua com un efecte retardant sobre la recuperaci econmica. Si les mesures tinguessin alguna relaci amb la crisi, tindrien un carcter temporal, vinculat a la seva durada. Lluny daix, vnen per quedar-se i per consolidar una societat que, a les insuportables cotes datur, hi ha dafegir la generalitzaci de la precarietat.

l grans sistemes de relacions laborals amb drets i garanties no neixen en el pur desenvolupament del capitalisme, sin en el creixement econmic i lexistncia dun sindicalisme de classe i combatiu que tenia com a objectius mesures de carcter laboral i la prpia transformaci social. Per evitar aix, sarriba al contracte social pel qual els estats i les patronals reconeixen drets laborals i de la seguretat social, la negociaci collectiva i drets sindicals a canvi de la pau social. Aquest s lorigen dels drets que ara pretenen arrabassar-nos i no pas el darrers tres decennis de sindicalisme de concertaci. Tamb s cert que el procs de gir sindical no s una qesti de bons i dolents, sin un procs material en el qual, desprs duna poca de creixement econmic i progrs, arriba la precarietat social, poltica i sindical de la segent. Hem perdut elements didentificaci de classe, les alternatives poltiques anticapitalistes shan debilitat a la mnima expressi i hi ha tota una generaci que ja no recorda el sindicalisme com una eina til i necessria. Hem de recuperar tot aix perqu el sindicalisme de concertaci no nicament no ha estat til, sin que no sadona que ja no pot jugar el paper del passat: la burgesia ha trencat el gran contracte social. Per tant, la nostra obligaci s no mantenir cap comproms de pau laboral. Ja no es tracta duna vaga general, es tracta dun gir social, poltic i sindical profund. Els treballadors i les treballadores han de veure que han de recuperar per a les seves filles i els seus nts all que els van deixar els seus avis i les seves mares. La lluita ens dna all que les lleis ens prenen.

La nostra obligaci s no mantenir cap comproms de pau laboral. Ja no es tracta duna vaga general, es tracta dun gir social, poltic i sindical profund
Sha imposat un discurs de doctrina del xoc, situar les relacions laborals com a suposades causants de la crisi i demanar la prdua de drets per la seva superaci, encara que no diuen ni un nic dret laboral que guardi relaci amb la generaci daquesta crisi. Al contrari, el que pretenen s determinar que la crisi no la paguin les grans empreses, sin els treballadors i les treballadores.

1.120 MILIONS
Que reben tots els assessors designats a dit pels poltics.

2.000 MILIONS
Que es recuperarien si es restabls lImpost sobre el Patrimoni (pels patrimonis superiors als 500.000 euros)

1.300 MILIONS
Que singressarien si es modifiqus lIRPF per a les rendes altes amb un increment del 43% al 50% del tipus marginal de lltim tram (a partir de 120.000 euros).

14.000 MILIONS
Que sobtindrien mitjanant un nou tipus impositiu a les empreses que facturin per sobre dels 45 milions deuros i incrementin cinc punts en la tributaci per sobre daquesta facturaci.