EL FEUDALISME

1.EL FEUDALISME
1. ELS ORGENS DEL FEUDALISME 2. RELACIONS DE SERVITUD 3. RELACIONS DE VASSALLATGE

ORGENS
s el sistema poltic, social i econmic de lEuropa Occidental entre s.IX i XIII. Sistema social basat en les relacions de dependncia personal entre senyor i servent. poca inestable. Invasions de vkings, musulmans, eslaus.... Es busca protecci. Poder dels monarques era dbil i no podien garantir la seguretat dels sbdits.

RELACIONS DE SERVITUD
Els camperols demanaven ajut als nobles (comendatio). Els nobles adquiriren cada vegada ms poder. Molts camperols caigueren en estat de servitud. Renunciaven a la llibertat a canvi de protecci. Cedien les seves terres i es convertien en serfs.

RELACIONS DE VASSALLATGE
Entre els nobles. Les dues parts adquirien obligacions i obtenien profit. Un noble de rang superior (senyor) protegia a un noble de rang inferior (vassall). Cerimnia de vassallatge.

 La Investidura: el senyor atorgava al vassall un benefici (feu o regi sencera). Noms cedeix la riquesa del feu, no la propietat.

 LHomenatge o jurament de fidelitat que el vassall prestava al senyor. Auxilium (ajuda) Consilium (consell) Sin complia: traici.

2.LA SOCIETAT FEUDAL

1. ELS TRES ESTAMENTS 2. LA MONARQUIA

SOCIETAT ESTAMENTAL
Grups socials desiguals i tancats. Per naixement. Voluntat de Du. Nobles, clergues i camperols.

REI
Mxima autoritat en els seus territoris. Primer era electiva (nobles), desprs hereditria (Du). Tenien vassalls, que a la vegada controlaven els seus territoris. Vivien en castells. Tenien una Cort.

NOBLES
Ofici: lluitar Alta noblesa (ducs, marquesos, comtes, vescomtes, barons) i petits cavallers.

CLERGUES
Ofici: pregar per la salvaci. Vivien a esglsies, monestirs, catedrals. Alt clergat (bisbes i abats) dorigen noble. Petit clergat (monjos, monges, i sacerdots) dorigen humil.

CAMPEROLS
Base de la pirmide. Majoria de la poblaci. Ofici: treballar per mantenir els estaments privilegiats.

3.ECONOMIA FEUDAL
1. ECONOMIA RURAL I AUTOSUFICIENT 2. EL FEU 3. TREBALL DE LA TERRA

ECONOMIA RURAL AUTOSUFICIENT

Economia al voltant de la Terra. Intenci: autosuficincia. Feu: produir per a subsistir. Pocs excedents per vendre. Senyors cobraven impostos als serfs: productes agrcoles, ramaders, usar els molins, forns, premses de vi, ferreries, ponts.

ORGANITZACI DEL FEU

TRES PARTS: 1. Reserva senyorial: on vivia el senyor. Castell. Els camperols li havien de treballar la terra. 2. Masos: terres que el senyors cedien als camperols per sobreviure. Una part de la collita eren impostos. 3. Terres comunals: prats i boscos ds com.

TREBALL DE LA TERRA
Conreaven cereals: aliment principal. Vinyes i oliveres. Agricultura molt poc productiva. Tcniques primitives. Rotaci de conreus i guaret, per no esgotar el sl.

 Arada normanda (de ferro, solcs profunds) en substituci de larada romada (de fusta) Aliments freqents: pa negre, farinetes de cereals, verdures, llegums, fruits secs, vi, cervesa, ous i derivats de la llet. Els senyors menjaven carn habitualment.

4.LESGLSIA
1. INFLUNCIA DE LESGLSIA 2. LES CROADES

INFLUNCIA DE LESGLSIA

Du regia el dest i vida de les persones. Molta influncia de lesglsia. Treva o pau de Du: no lluitar durant determinats perodes de temps. Poder econmic: donacions de reis, nobles i camperols (delme). Papa de Roma: autoritat de tota la cristiandat, per sobre de reis i emperadors.

 DUES BRANQUES DE LESGLSIA: 1. Clergat secular: bisbes i sacerdots. Vivien entre el poble. 2. Clergat regular: monjos i monges. Vivien en monestirs separats de la gent. Sotmesos a una Regla (normes).

LES CROADES
S.XI, Terra Santa (llocs on havia viscut Jesucrist) en mans musulmanes. El Papa anima als guerrers cristians a reconquerir-los = Croades.

 Convocades pel Papa: hi anaven reis, vassalls, cavallers, amb exrcits. Motius religiosos i econmics (comer). En total hi va haver 8 Croades