Вы находитесь на странице: 1из 6

MSTER EN SOCIETAT DE LA INFORMACI I EL CONEIXEMENT GESTI DEL CAOS.

INICIACI A LA CONFLICTOLOGIA

Semestre Febrer 2012-juliol 2012

Mdul 1

ENUNCIAT PAC1: ESTUDI TERIC AL VOLTANT DE LA CONFLICTOLOGIA


Ldia Muoz Mellinas 39734654-S

la primera part consistir a definir, desprs de la lectura d'aquesta primera part, dels segents conceptes tot tenint present que les definicions de l'estudiant han de ser prpies: a-disciplina, conflictologia, conflicte, resoluci de conflictes, provenci, violncia, cooperaci, necessitat-por-acci, soluci de problemes, teoria del caos.

La segona part consistir a fer una recensi crtica sobre les diferents teories del conflicte, en especial de la Teoria del Caos.

A-DISCIPLINA:

Transversal multidisciplinar

John Burton defineix la conflictologia com una a-disciplina, s a dir, una disciplina "que no pren les seves bases teriques ni metodolgiques de cap disciplina humanstica o social especfica, sin de totes i qualsevol d'aquestes". En aquest sentit, la cincia del conflicte s una cincia transversal i de talant obert que recull innumerables sistemes de coneixement, disciplines i tecnologies, de manera que s'intenta aproximar a la resoluci dels conflictes des de diferents coneixements i tendncies, sense renunciar a incorporar cap font de coneixement del camp de les cincies socials, de la Filosofia, la Mstica, aix com de les matemtiques, la medicina o la Biologia, entre d'altres, en un intent de comprensi de l'sser hum i de les seves necessitats. Com no podia ser duna altra manera, aquesta necessitat de conciliar i utilitzar els diferents coneixements amb els que compta la humanitat, s el punt de partida per contribuir en la soluci o millora dels conflictes, les relacions o la convivncia dels processos de canvi i crisis. CONFLICTOLOGIA Intervenci Resoluci plantejament i percepci

La conflictologia s la cincia que estudia el conflicte des de diferents aproximacions i sistemes de coneixement, per que busca que la seva activitat reflexiva es trobi estretament vinculada a la Intervenci, a l'experincia i a lacci real en el conflicte. Segons Eduard Vinyamata "representa un esfor conjunt de la capacitat humana de pensar i d'actuar, en favor de l'aplicaci positiva en la prevenci i la soluci dels conflictes que afligeixen a la Humanitat". En aquest sentit, parteix del plantejament que tots els conflictes poden ser resolts si es compta amb els mitjans i els recursos necessaris, partint de la base, com deia Einstein, que un problema irresoluble s un problema mal plantejat. Conseqentment, s vital en la resoluci de conflictes tractar la percepci de la situaci, dels objectes o circumstncies. La percepci de la realitat s sempre subjectiva. Per aix, el carcter a-disciplinar de la resoluci de conflictes ser clau per aportar versions i visions diferents a la problemtica i als seus plantejaments. La conflictologia no busca culpables, busca lorigen i les causes, amb l'objectiu de facilitar que les parts en conflicte transformin la seva visi del problema i es restableixi entre elles l'harmonia original, la comunicaci, la cooperaci i la comprensi mtua. s a dir, busca la resoluci dels problemes generats per errors o accidents en les relacions interpersonals o internacionals, intervenint ms en lentorn que sobre els autors mateixos dels conflictes. Donat que en conflictologia, la intervenci es desenvolupa d'una manera indirecta, sempre des d'una perspectiva d'inducci i no de direcci o imposici. La conflictologia no analitza, ni jutja, ni sanciona, sin que RESOL, procurant que les parts implicades en una disputa trobin per elles mateixes els mecanismes per resoldre a la seva plena i com satisfacci, d'una manera efectiva i definitiva; actuant sobre les causes dels problemes i promovent els canvis necessaris. CONFLICTE Negatiu: Crisi/violncia/ Error o disfunci Positiu: Canvi / creixement

Vinyamata ens mostra que els conflictes es troben presents en totes les manifestacions de la vida de les persones i ens demostra que el conflicte en si mateix no s una significaci pejorativa, podr ser negatiu o positiu, depenent del valor que subjectivament li assignem, i sobretot, de l's que li donen mitjanant la seva gesti. Aix, els conflictes poden disposar de dos significats simultanis. Quan significa i representa creixement, canvi, regeneraci, estmul, millora, descobriment i serenitat, que ens indiquen que alguna cosa est succeint i que ens permeten avanar, millorar, preveure la seva funci regeneradora i treure profit. Per, tamb pot significar destrucci, dominaci, frustraci, guerra, desgrcia, dolor, patiment, angoixa, bloqueig i violncia. En aquesta concepci negativa, el conflicte es defineix doncs com el resultat d'un error, una disfucni ms o menys greu, en el desenvolupament de les nostres relacions, de la nostra evoluci com a persones i no com una caracterstica de la naturalesa humana, que forar canvis traumtics que acabaran perjudicant en major o menor mesura a les parts implicades. Aix, en el seu sentit ms ampli s sinnim de guerra, crisi, problema, procs de canvi i conceptes similars en relaci amb la significaci del que representa l'esfor i la dificultat per viure.

RESOLUCI DE CONFLICTES

Percepci satisfacci dambdues parts

Vinyalta diferncia en resoluci de conflictes i Resoluci de Conflictes per identificar una manera especfica de resoldre un conflicte mitjanant l'establiment de solucions definitives o que tinguin durada en el temps. s a dir, que resolen les causes que van motivar el conflicte i no noms la simple prevenci dels conflictes mitjanant la repressi o la seva posposici. Conseqentment, s essencial per la resoluci de conflictes tractar la percepci de la situaci, dels objectes o circumstncies. En funci de com percebem, aix reaccionem. La percepci de la realitat s sempre subjectiva i la resoluci dels problemes, passar per modificar les circumstncies en les quals la percepci de la situaci va portar a considerar que existia un problema, i la participaci de diverses disciplines ajudar notablement a modificar les circumstncies individuals o collectives. Abordant la soluci de problemes, ens adverteix que no s necessari que alg surti perdent i que el resultat de qualsevol conflicte pot ser positiu per a totes les parts implicades, donat que si no resulten plena i simultniament satisfetes, no es pot dir que el conflicte ha finalitzat, ja que aquest es tornar a plantejar quan trobi una ocasi ms propicia. PROVENCI Proactivitat- Anticipaci a les necessitats- No Repressi

El conflictleg John Burton crea el terme provenci que supera i amplia el concepte prevenci o repressi dels conflictes, per ressaltar que per avanar s necessari integrar la proactivitat i procurar el b com, no per evitar o eliminar el conflicte, sin per transformar-lo de forma creativa i positiva. Aix, l's de normes o lleis amb la intenci de contenir o castigar el conflicte, l's de sistemes de negociaci coercitiva o de tcniques psicolgiques orientades a la resignaci, no resolen res , sin que posposen i compliquen la terminaci dels conflictes. Es suggereix doncs, laplicaci dunes accions pedaggiques i poltiques que promoguin la cultura de la pau i de la cooperaci, evitant la repressi des del poder, i que ensenyin a aplicar-la. Conseqentment, la provenci de conflictes consisteix en descobrir una srie destratgies i habilitats per afrontar els conflictes, abans que sorgeixi la violncia. Les necessitats de defensa han de ser cobertes no defugint del conflicte o mitjanant agressions, sin proveient, s a dir, anticipant-se a les necessitats de les parts i no atacant o preparant-se per a la defensa. VIOLNCIA Destrucci - Conflicte negatiu - Perjudici Por insuperable - EGO

Amb elevada freqncia els conflictes es converteixen en processos perjudicials. Lelement central en el conflicte que ens permet distingir entre els processos conflictuals positius i negatius s, sens dubte, la violncia. Per Vinyamata, violncia s tot all que pugui significar perjudici o que pugui produir, per efecte o per defecte (omissi), un mal a un tercer, a un mateix o a l'entorn, ja sigui realitzat o portat a terme de manera conscient o inconscient. Aix, la negaci de l'auxili i les actituds insolidries sn tamb una forma de violncia, en tant que la nostra actitud representa un perjudici greu per a una persona. Lautor recorda tamb, que no sempre s'exerceix violncia mitjanant la fora ni desenvolupant nivells significatius de tensi. De la mateixa manera, que la fora no representa sempre violncia, sin que aquesta tamb pot significar energia, coratge, decisi o potncia. La violncia es caracteritza pel seu carcter instrumental i els seus mtodes d'exercir-la. Sense un instrument o una tcnica no seria possible executar-la. La guerra, el cstig, el crim, sn formes de desenvolupament de la violncia. No obstant, magrada quan Vinyamalta afirma que la violncia s conseqncia directa d'una por incontrolable i que s aquesta por a perdre el poder la que contribueix a desenvolupar una agressivitat sense lmits, donat que el conflicte primigeni s aquell que es produeix entre l'ego i el seu entorn. Lorigen dels conflictes radica en la por individual o collectiva a perdre el que es posseeix o a no obtenir el que es desitja. En aquest sentit, la violncia es distingeix per ser una acci estimulada per la por incontrolable, el ressentiment o la venjana i pretn destruir, reduir o dominar tot el que considera generador de tals

emocions i percepcions. La violncia s el resultat de la irracionalitat, de la por i de la prdua del control sobre les emocions. COOPERACI Recolzament mutu resoluci - Progrs

Existeixen diferents maneres de finalitzar un conflicte, per des del punt de vista de la conflictologia, noms una representa una soluci real i s aquella que beneficia a ambdues parts. El desenvolupament de recursos cooperatius comporta lequilibri de tendncies competitives excessives. Segons Kropotkin, la noci de "Recolzament mutu" es descriu com a motor de progrs dona que el desenvolupament de la Humanitat es deu a les capacitats de cooperaci. Contrriament, els retrocessos es deuen a la falta de capacitat cooperativa. En conseqncia, la cooperaci suma i el seu dficit resta, retarda i dificulta. En el mateix sentit, Morton Deutsch estableix que "el progrs hum es basa en la capacitat de cooperaci", una cooperaci que no exclou els estmuls competitius, sin que posseeix la funci de desenvolupament. Finalment, Vinyamalta afirma que competir sense utilitzar violncia ni odi s una manera de cooperar, mentre que cooperar de manera obligada s en una forma ms de violncia. NECESSITAT-ACCI Necesssitat --- Por --- Acci

La seqncia encadenada de Necessitat Por Acci ens descriu el procs bsic de funcionament, origen, formaci i desenvolupament de conflictes. A partir, d'aqu es pot entendre les causes i levoluci dels conflictes, i per tant es poden preveure sistemes per a la reducci dels costos negatius d'alguns conflictes. Davant una necessitat que ha dsser satisfeta, es generen i desencadenen uns processos psicolgics que generen la sensaci de por a no satisfer la necessitat. Aix, la por s un mecanisme d'alarma, d'atenci que ens avisa de la urgncia d'obtenir determinades satisfaccions a necessitats bsiques i adquirides. Aquest procs psicolgic desencadena a la vegada un procs biolgic que prepara al cos per una acci energtica que li permeti satisfer la seva necessitat, que en algunes ocasions pot genera en conflicte. Els mecanismes de supervivncia que generen les sensacions de por amb la finalitat de trobar satisfacci a les diverses necessitats i desitjos es troben en la base de comprensi dels conflictes i conseqentment en l'origen inspiratiu per transformar-los i resoldre'ls. Aix, no es suficient limitar-se a la simple i superficial descripci del conflicte, resulta imprescindible tenir accs a la comprensi dels mecanismes de funcionament dels mateixos. SOLUCI DE PROBLEMES No es busca una soluci contreta, ni sutilitza un sistema, mtode o tcnica determinada, les accions a portar a terme seran facilitadores per a una comprensi i cooperaci entre les dues parts per tal que trobin la millor soluci al conflicte. Si tal com hem indicat, amb freqncia, el problema no s ms que el seu plantejament, quan dues parts es disputen alguna cosa, el problema no es troba en l'objecte de la disputa sin en les persones que el protagonitzen, en el seu estat d'nim o en el desenvolupament de la seva relaci. Si resolem el problema que mou a aquelles persones a plantejar el conflicte, l'haurem resolt sense necessitat d'intervenir en els objectes de la disputa. En aquest sentit, passem de la resoluci a la transformaci, si s la percepci o el plantejament, el veritable origen i causa dels conflictes, la resoluci passar per la transformaci daquests plantejaments, en la modificaci de les condicions i les circumstncies, per transformar els plantejaments i traslladar a les parts els estats dnims adequats. Si s en l'mbit del pensament i de la nostra capacitat de coneixement on s'inicien els problemes, on es posen les bases de futurs conflictes i on es dissenyen les possibles crisis, s

aqu on cal treballar per transformar el conflicte en un canvi positiu i enriquidor. Freqentment, tenim una concepci dual, pensem que cal escollir, que tan sols un pot tenir la ra o que noms existeix una nica veritat. No percebem que nicament acceptem com a bo all que ms s'aproxima a la nostra manera particular i precisa d'entendre la realitat. En aquest sentit, la soluci de problemes passa per observar i comprendre el que representa la percepci de la realitat i adonar-nos que aquesta no s ms que la suma de totes les percepcions diferents que intervenen en un mateix moment. El coneixement genera transformaci i conseqentment, una reacci espontnia de comproms amb un mateix, el desenvolupament d'una actitud conseqent sense la qual la pretesa adquisici d'un nou saber resultaria dubtosa. Conseqentment, els problemes es soluciones millor coneixent i acceptant les percepcions, necessitats i estats emocionals que hi ha darrera de qualsevol situaci conflictiva. TEORIA DEL CAOS La teoria del caos sorgeix al voltant dels anys 60 desprs de un llar perode histric marcat per la necessitat de comptar amb evidncies i certeses. Segons aquesta teoria, els comportament dels sistemes no han dsser estudiats de manera reductiva en les seves parts, ni els seus resultats no han de presentar-se en la forma deductiva habitual com si fossin descripcions completes i integrals. La teoria del caos s la denominaci de la branca de les matemtiques, la fsica i altres cincies que tracten determinats tipus de sistemes dinmics molt sensibles a les variacions en les condicions inicials. Petites variacions en aquestes condicions inicials poden implicar grans diferncies en el comportament futur, complicant la predicci a llarg termini. Aix es coneix amb el nom de principi de la incertesa. La creena que la certesa s la condici bsica per aconseguir lequilibri, lharmonia o la seguretat no s exacta. Les actituds basades en la certesa han de procurar constantment protegir el seu principi rector, sempre amenaat i qestionat per lunivers, contnuament en canvi, que es resisteix a ser redut a explicacions sorgides de la por i la inseguretat. Lacceptaci del factor incertesa ens habitua a viure en sense sentir por per la ignorncia i confiar en all que desconeixem. s una visi que supera lobservaci parcial del problema i que lintenta comprendre a partir de les mltiples interaccions que succeeixen en relaci a lentorn on es desenvolupa. No intenta obtenir un resultat immediat, sin que observa lacci o procs que es produeix en un perode ms dilatat de temps i des de percepcions o punts dobservaci diversos, que aporten una visi de conjunt.

II. La lectura de la primera part sha donat en un moment temporal que ha estat especialment revelador
per mi. Fa uns dies que mhe quedat literalment enganxada del bra dret, arribant a perdre en algun moment la seva mobilitat. Per aquest motiu, he visitat diferents metges, fisioterapeutes i osteopates, i he arribat a una conclusi, que fa uns mesos no hagus cregut possible segons el meu sistema anterior de creences. s per aquest motiu, que vull aprofitar la reflexi que sens brinda en aquesta segona part de la PAC per realitzar una valoraci del que he aprs amb la lectura de la teoria de la conflictologia des del punt de vista ms personal i ntim. Tal com es desprn de la teoria de la soluci de problemes la percepci que tens de la vida, la percepci que tens de tu mateix, configura la creaci de la teva realitat i amb ella dels conflictes que latents al teu entorn i interior. Aquest pensament fa dies que em creua pel cap, fins el punt que ha obert en mi una nova forma de valorar-me i afrontar els conflictes interns i del meu entorn. Tot i la meva incredulitat inicial, losteopata mest demostrant que les contractures musculars, les molsties i els diferents problemes digestius que he estat patint durant els ltims anys, venen causats per una inflamaci del fetge, que a la vegada ha vingut causada per estrs i un bloqueig emocional que no he sabut gestionar. Un conflicte personal no resolt que continua viu en el meu interior i que es manifesta amb aquests smptomes. Lanaltica confirma el diagnstic. I losteopata es reafirma en la seva teoria si no aprens a gestionar lestrs i les emocions, la disfunci es convertir en malaltia. Vull veure aquesta disfunci heptica com un

conflicte positiu que majudi a transformar-me i a superar les meves prpies limitacions. Convertir-lo en una oportunitat de creixement i autoconeixement personal. Fa un parell de mesos que treballo amb un coach per assolir un millor creixement personal i professional i tinc clares les meves limitacions: sc impacient, orgullosa, analtica, racional, amb uns valors i principis molt arrelats, em costa deixar anar i relaxar-me, sc massa crtica i amant de la perfecci i de la ra. Aix ha comportat que encari malament els conflictes, que moltes de les apreciacions que la gent realitza sobre mi, el meu entorn o la meva feina, me les prengui com una ofensa o amenaa, que em violentaven i emmagatzemava, fins que els acabava descarregant per coses trivials. El dia que vaig reconixer que magradava tenir la ra, va ser un gran descobriment. Em vaig dir: No pot ser que en tots els conflictes que has tingut durant els ltims anys, sempre hagis pres partit pels que tenien la ra, la veritat absoluta vaig pensar. I em vaig adonar, que el mn, les situacions, els conflictes que es creen o generen, en moltes ocasions no sn ms que un reflex del nostre interior. No existeix la veritat absoluta, sin la nostra percepci de la realitat. Com diu la teoria de la soluci de problemes quan una cosa no es pot resoldre, segurament s que has de canviar el plantejament o la seva percepci. Ara s la hora de veure si funciona. Tinc un bloqueig emocional causat per un conflicte latent tot i que va finalitzar fa un parell danys. Si amb tot el meu esfor i la meva comprensi no lhe aconseguit tancar, s el moment dobrir el focus, posar una nova ptica, allunyar el zoom, i agafar una nova perspectiva del conflicte. Potser tinc una ment massa dual, que viu entre el blanc i el negre, perdent-se la paleta de colors. Com diu Vinyamata Si s en l'mbit del pensament i de la nostra capacitat de coneixement on s'inicien els problemes, on es posen les bases de futurs conflictes i on es dissenyen les possibles crisis, s aqu on cal treballar per transformar el conflicte en un canvi positiu i enriquidor. En aquest sentit, la soluci de problemes passa per observar i comprendre que el problema no es troba en l'objecte de la disputa sin en les persones que el protagonitzen, entre elles jo mateixa, en el nostre estat d'nim o en el desenvolupament de la seva relaci. Conseqentment, els problemes es soluciones millor coneixent i acceptant les percepcions, necessitats i estats emocionals que hi ha darrera de qualsevol situaci conflictiva. En canvi, si nicament fonamentem el coneixement en el significat semntic de les paraules i dels conceptes, labast del nostre coneixement es veur molt limitat, les veritats i certeses construdes seran transitries i sotmeses a canvis. Per aix, tal com diu la teoria del caos haig de despendrem de la necessitat de certesa que mha mogut durant els ltims anys, pensant que aquesta es trobar segons la posici i persepctiva des don afronti el conflicte. Cal preveure que la incertesa s una variable ms. Com deia la entrevista de Francesc Escribano que recentment vaig llegir el dest s igual al pensament, ms lacci sobre el pensament, partit pel risc indut per ms menys el principi dincertesa. Per a facilitar la resoluci de conflictes cal analitzar lestat del conflicte i utilitzar els sistemes o mtodes que es consideren ms adequats, adaptant-los a les situacions, per produir successivament la reducci de la tensi, la detecci de les necessitats i els problemes i la reconstrucci cooperativa de la relaci1. En aquest sentit, Vinyamata enumera i descriu una srie de tcniques: cartografia del conflicte, redacci de cartes, escriptura dun diari, qestionaris, redacci de contes, participaci social, viatges teraputics, canvi de vida, compartir problemes i resoldre els aliens, jocs, terpies, blsams... entre daltres. En general, aquestes tcniques ajuden a conixer els problemes i comprendre a laltra part, canviar lestat dnim i facilitar en cada canvi la transformaci del plantejament que ens va portar al conflicte. Magrada aquesta visi del conflicte com una forma daprendre a resoldre els nostre problemes tot i que crec que el factor incertesa tamb sha de poder contemplar la prpia resoluci dels conflictes i per tant est b que begui de diferents fonts que lajudin a ampliar la seva perspectiva.

En lapartat anterior sha analitat la teoria del caos i la soluci de problemes que no sha cregut convenient repetir

Вам также может понравиться