Tipus de rectes

Rectes Paralleles

No es tallen

Rectes Secants

Es tallen en un punt

Angles
Els angles estn formats per:

2 Costats 1 Vrtex

Tipus dangles
Aquest angle s RECTE

Quan un angle s ms petit que un angle recte s un angle AGUT

Quan un angle s ms gran que un angle recte s un angle OBTS

- Classifica els angles del dibuix segons siguin: / Obts / Agut

Recte

Escriu si s Angle Obts o Angle Agut

Dibuixa dues rectes Paralleles

Dibuixa dues rectes secants

Posa els noms de les parts daquest angle

Rectes
Tipus de rectes (Dibuixar amb lalumne)
Rectes Paralleles No es tallen

Rectes Secants

Es tallen en un punt Formen quatre Angles

Rectes Perpendiculars

Es tallen en un punt Formen quatre angles rectes

Angles
Els angles estn formats per:

2 Costats 1 Vrtex

El transportador Dangles

Posam el punt del transportador al vrtex del angle que volem mesurar.

Posam el 0 damunt dun dels costat

Miram per quin nombre del trasnportador pasa laltre costat

10

- Utilitza el transportador i escriu la mesura de cada angle

11

Tipus dangles
Quan un angle mesura 90 graus s

RECTE

Quan un angle mesura MENYS de

90 graus

AGUT

Quan un angle mesura MS de

90 graus

OBTS

12

- Mesura i classifica els angles del dibuix segons siguin: Recte / Obts / Agut

13

Prova adaptada Tema 6 (Rectes i Angles) Nom: Data: Curs:

1) Dibuixa
Rectes Paralleles Recorda: No es tallen

Rectes Secants

Recorda: Es tallen en un punt Formen quatre Angles

Rectes Perpendiculars

Recorda: Es tallen en un punt Formen quatre angles rectes

14

2) Els angles estn formats per: 2 Costats 1 Vrtex Dibuixa un angle i posa els noms al dibuix:

15

3) Utilitza el transportador i escriu la mesura de cada angle

16

4) Ompleix els espais buits

Quan un angle mesura

90 graus

s ........................

Quan un angle mesura MENYS de

90 graus s

.........................

Quan un angle mesura MS de 90 graus s

............................

17

5) Mesura i classifica els angles del dibuix segons siguin: Recte / Obts / Agut

18

MOTS ENCREUATS DE RECTES I ANGLES

19

20

21

22

Rellotge i angles
Retalla les agulles i respon: A quines hores formen angle recte les agulles?

23

Qu angle formen les segents hores? (recte, pla, obts, agut)

tres en punt ( ) sis en punt ( )

deu i deu (

set en punt (

quatre i quart (

nou i vint (

24

SOLUCIONS

25

MATEMTIQUES 3r CURS UNITAT 5: RECTES I ANGLES (Editorial Santillana)

OBJECTIUS Reconixer lnies rectes, lnies corbes obertes i tancades, i lnies poligonals obertes i tancades. Identifiqueu rectes secants, rectes paralleles i segments. Traar rectes paralleles i secants. Reconixer les parts dun angle. Comparar angles per superposici. Reconixer rectes perpendiculars. Classificar angles en aguts, rectes i obtusos. Triar la pregunta que es respon amb uns clculs donats.

CONTINGUTS Lnies rectes, corbes i poligonals. Segment. Rectes paralleles, secants i perpendiculars. Angle: costat i vrtex. Tipus dangles: rectes, aguts i obtusos.

Reconeixement i traat de diferents tipus de rectes. Comparaci i classificaci dangles. Elecci de la pregunta que es respon a partir duns clculs donats. Valoraci de la utilitat del vocabulari especfic a lhora de referir-nos a conceptes geomtrics en situacions de la vida quotidiana. Inters per presentar els dibuixos delements geomtrics de manera correcta i neta. COMPETNCIES BSIQUES A ms de desenvolupar la competncia matemtica, en aquesta unitat es contribueix al desenvolupament de les competncies segents: Competncia lingstica. Tractament de la informaci. Aprendre a aprendre. Interacci amb el mn fsic. Autonomia i iniciativa personal. Competncia social i ciutadana.

26

METODOLOGIA

Procs densenyament i aprenentatge: A les pgines inicials de la unitat 5 el procs comena amb la presentaci de diverses fotografies seguides dactivitats amb lobjectiu doferir als alumnes situacions reals en qu apareguin continguts relacionats amb els que estudiaran a la unitat. A continuaci, a lapartat Recorda el que saps es mostren als alumnes continguts sobre tipus de lnies. Diverses activitats ajuden en aquesta tasca. I a lapartat Qu aprendrs es presenten els continguts que sestudiaran al llarg de la unitat. Desprs es presenten les diverses tasques de la unitat: Segment. Tipus de rectes, Angle i Tipus dangles. Mitjanant un treball seqenciat es pretn aconseguir que els alumnes comprenguin els conceptes i procediments tractats en cada tasca i els apliquin en situacions reals i quotidianes per a ells. El treball seqencial comena amb una exposici del contingut; seguit duna srie dactivitats seqenciades per grau de dificultat perqu lalumne apliqui el que ha aprs. Al final dalgunes daquestes dobles pgines sinclou un apartat denominat Clcul mental i en unes altres un apartat denominat Raonament. Desprs dels continguts apareix una doble pgina que presenta activitats prctiques on els alumnes aplicaran els conceptes clau que han aprs a les pgines anteriors. Al final daquesta doble pgina, a lapartat Som capa de es proposen activitats amb lobjectiu de reconixer recorreguts en un plnol. Com a tancament, es presenten dues pgines ms; una amb lapartat titulat Soluci de problemes on sinclou un exemple resolt i a continuaci es proposen diverses activitats perqu els alumnes apliquin el que acaben destudiar. A la darrera pgina de la unitat, a lapartat Record i reps es proposen exercicis i problemes per consolidar els continguts fonamentals dunitats anteriors. Aix, el professor pot verificar si els alumnes comprenen i assimilen adequadament la matria al llarg del curs.

Suggeriment de temporitzaci: 1a quinzena de desembre.

27

Recursos: Guia didctica de Matemtiques 3. Lmines daula. Propostes per millorar la competncia matemtica. Material daula. Refor i ampliaci. Quadern de prctica. Primer trimestre. Recursos per a lavaluaci. ACTIVITATS I SUGGERIMENTS DIDCTICS - Comentau les fotografies de les pgines inicials de la unitat i realitzau entre tots les activitats proposades. Demanau als alumnes que assenyalin altres contexts o objectes en els quals puguem trobar lnies rectes i lnies corbes. Mostrau la importncia dels diferents tipus de lnies en la representaci de la realitat. - En Recorda el que saps conv assegurar-se que els alumnes distingeixen clarament els diferents tipus de rectes segons la doble classificaci: poligonal corba i oberta tancada. Demanau a algun alumne que surti a la pissarra i dibuixi una lnia a partir de la descripci donada per un altre; per exemple: dibuixa una lnia poligonal oberta. Els altres alumnes diran si la lnia dibuixada correspon o no a la descripci. - Dibuixau a la pissarra diverses lnies rectes, corbes i poligonals. Desprs demanau als alumnes: Quines de les lnies dibuixades a la pissarra es poden dibuixar amb lajuda dun regle? Quines no? Desprs, demanau de nou: Quines de les lnies que es poden dibuixar amb el regle es poden traar sense canviar-ne la posici? Quines no? - Cercau en diferents fonts: llibres dart, revistes o fins i tot en el material deducaci plstica dels alumnes, algun quadre o dibuix que estigui bsicament compost per lnies i angles. Presentau-lo als alumnes i demanau-los que diguin quins elements geomtrics aprecien en la seva composici. - Traau una recta a la pissarra. Assenyalau que podrem anar allargant-la ms i ms, de manera indefinida. Comentau als alumnes que una recta no t principi ni fi encara que nosaltres la representam de forma limitada, amb un principi i un final. - Deixau clara la diferncia entre recta i segment. Assenyalau que un segment s una part limitada duna recta, amb principi i fi, mentre que la recta no els t. - Comentau que dues rectes en el plnol solament poden ser paralleles o secants. Feis especial mfasi, quan faceu lactivitat 4, que hem de perllongar les rectes en alguns casos per poder determinar si sn paralleles o secants.

28

- Demanau als alumnes que posin exemples de rectes paralleles i secants en la realitat. La realitzaci dactivitats de traat de rectes tamb els permet comprendre millor el concepte. - Dibuixau a la pissarra (o lliurau en un full de paper) diferents parelles de rectes i demanau als alumnes que a primera vista determinin si sn paralleles o secants. Desprs, comprovau entre tots les seves respostes perllongant les rectes. - Dibuixau a la pissarra una recta i marcau-hi tres punts. Demanau als alumnes quants de segments apareixen en la recta en marcar aquests punts (sn 3 segments). - Demanau als alumnes que cerquin rectes paralleles i rectes secants en objectes de la classe. Per exemple: els costats no contigus de la taula, els costats contigus duna finestra... - Reconixer rectes paralleles o secants en lletres majscules o en nombres escrits a la pissarra.. A N M Z K 1 4 Aprofitau per insistir que dues rectes poden ser secants encara que el punt de tall no es vegi. - Presentau als alumnes diferents dibuixos formats per rectes de colors i demanau-los que indiquin diferents parelles de rectes que siguin paralleles o secants. Per exemple:

- Demanau als alumnes que realitzin dibuixos lliures utilitzant-hi rectes paralleles i rectes secants. Desprs, comentau-ne alguns entre tots. - Recordau amb els alumnes el concepte de rectes paralleles i secants. Dibuixau-ne a la pissarra alguns exemples i demanau als alumnes que les classifiquin. - Assenyalau que dues rectes secants sempre formen quatre angles en tallar-se. Feis el dibuix a la pissarra i marcau els elements de cadascun dels quatre angles. Indicau que la mesura o amplitud dun angle no depn de la longitud amb la qual representam els seus costats. - Dibuixau figures en les quals hi hagi diverses rectes secants i entre tots anau assenyalant amb els alumnes tots els angles que hi apareixen i els seus elements. - Lliurau a cada alumne un enquadernador i dues tires de cartolina de devers 20 cm de llarg per 1 cm dample (o b feis que els alumnes les retallin dun foli). Demanau-los que uneixin les tires amb lenquadernador per un dels extrems. Aquesta construcci servir per illustrar la idea dangle. Proposau als alumnes que formin diferents angles amb les seves tires i que nassenyalin els elements. Mostrau com varia lamplitud de langle en moure les tires de cartolina. 29

De la mateixa manera, es pot suggerir tamb que retallin tires de diferent longitud perqu comprovin, per superposici amb altres angles de tires ms o menys llargues, que la longitud dels costats no incideix en lamplitud de langle. - Utilitzau les tires assenyalades anteriorment per construir angles iguals, majors o menors que un altre angle donat. Lliurau als alumnes un full amb diferents angles dibuixats. Desprs, demanau-los que formin amb les tires angles iguals, majors i menors als que tenen dibuixats. - Realitzau activitats destimaci damplituds dangles. Proporcionau als alumnes parelles dangles dibuixats i demanau-los que diguin, sense mesurar, quin dels dos s major. Desprs, feis que comprovin la seva estimaci mitjanant superposici. - Recordau als alumnes el concepte de rectes secants i dangle. Dibuixau dues rectes secants a la pissarra i demanau-los quants dangles formen. Assenyalau que els quatre sn iguals en amplitud. - Assenyalau que les rectes perpendiculars sn un cas particular de les rectes secants. Totes les perpendiculars sn secants per no al revs. - Deixau clares les definicions dangle recte, agut i obts. Demanau als alumnes que aportin exemples de cadascun dells en la realitat. Es pot tamb utilitzar les agulles dun rellotge per mostrar a la classe exemples de cada tipus. - Proporcionau als alumnes angles dibuixats (en quadrcula, en fulls de paper, a la pissarra...). Demanau-los que estimin primer el tipus dangle que s cada angle i que comprovin desprs la seva classificaci usant lescaire. - Dibuixau un angle recte a la pissarra amb els costats curts. Desprs perllongau-ne els costats i demanau als alumnes si continua sent recte. Animau-los a raonar la resposta. - Duis a classe un ventall. Obriu-lo formant un angle agut i seguiu obrint-lo a poc a poc parant de tant en tant i dient que langle segueix sent agut. Cal demanar als alumnes que el parin quan langle sigui recte. Desprs seguiu assenyalant els angles obtusos que shi vagin formant. Lliurau un ventall a un infant i demanau-li que formi amb ell un angle agut, recte o obts. Els companys determinaran si ho ha fet b. Tamb poden utilitzar-se les tires articulades citades anteriorment. - Lliurau als alumnes folis en qu estiguin traades circumferncies amb el centre marcat. Demanau-los que dibuixin en cada circumferncia (o donar-los-les ja dibuixades) una parella de lnies que passin pel centre i digueu-los que pintin langle que formen segons una clau de color; per exemple: rectes en blau, aguts en vermell i obtusos en verd.

30

- Repartiu a cada infant sis escuradents. Desprs, demanau-los que construeixin, enganxant-los en un paper, un angle recte, un angle agut i un angle obts. Indicau-los que escriguin, sota cada angle, quin tipus dangle s. - Ensenyau als alumnes a traar rectes paralleles i perpendiculars fent plecs en un paper. - Rectes paralleles. Es doblega un full per la mitat marcant-hi b el plec. Desprs, es torna a doblegar una de les dues mitats per la mitat.

- Rectes perpendiculars. Es doblega un full per la mitat pel llarg. Desprs es desdoblega i es doblega desprs el full per la mitat per lample.

- Demanau als alumnes que dibuixin sobre paper quadriculat rectes secants, paralleles i perpendiculars, aix com un angle recte, un dagut i un altre dobts. - Lliurau als alumnes la fotocpia del plnol de la seva localitat o de qualsevol altra i demanau-los que acoloreixin els carrers segons un codi. Per exemple: - Acolorir de blau dos carrers que siguin parallels. - Acolorir de verd dos carrers que siguin secants. - Acolorir de groc dos carrers que siguin perpendiculars. Tamb podeu demanar-los que anomenin parelles de carrers que compleixin certes condicions: formar un angle recte, formar un angle agut o obts... - Proposau un problema molt simple i assenyalau la relaci que existeix entre una pregunta i els clculs que es fan amb les dades per respondre-la. Indicau que cada pregunta sassocia amb un clcul determinat. Llegiu collectivament el problema i anotau a la pissarra les dades. Anau llegint una per una les preguntes proposades i demanau als alumnes que diguin amb quins clculs es respondria cadascuna. Escriviu els clculs a la pissarra i mostrau que la pregunta associada al clcul mostrat s la C. - Escriviu a la pissarra un enunciat i tamb tres clculs i tres preguntes. Demanau als alumnes que relacionin cada clcul amb la pregunta a la qual respon. Desprs, comprovau-ho entre tots. - Demanau als alumnes que proposin (o que les aportin el professor) situacions similars a les treballades en el llibre. Per exemple: En el forn del meu carrer es fan cada dia 85 barres de pa al mat i 55 al capvespre. Preguntes - Quantes barres de pa shan venut en total? - Quantes barres de pa es fan cada dia en total? - Quantes barres es fan ms al mat que al capvespre?

31

- Proposau als alumnes realitzar entre tots (o en grups) un mural on exposar tots els elements geomtrics treballats a la unitat. Discutiu entre tots lorganitzaci dels continguts, quins hi han daparixer i en quina forma shan dexposar. Posau a la seva disposici materials diversos per realitzar-lo de la manera ms creativa possible; per exemple: guixos de colors, cintes de paper, cartolines de colors, retoladors de diferent gruix, paper xarol o de seda, etc. Activitats especfiques per desenvolupar altres competncies bsiques: Competncia cultural i artstica - Potenciau el dileg amb els alumnes sobre la importncia de valorar, apreciar i gaudir de lart i de les diferents manifestacions culturals i artstiques que estan al nostre abast: museus, exposicions... Competncia lingstica - Aprofitau els moments de dileg i les diferents ocasions en qu els alumnes sexpressin oralment per incidir en la necessitat de respectar el torn de paraula en les intervencions de cadascun i les diferents opinions dels altres. Indicau tamb la necessitat dutilitzar el vocabulari geomtric de manera adequada. Tractament de la informaci - Assenyalau la importncia de les representacions grfiques a lhora de comunicar informacions (com el plnol dels carrers) i la presncia i utilitat de les rectes a lhora de dur a terme aquestes representacions grfiques. Aprendre a aprendre - Conversau amb els alumnes i feis-los veure la importncia daprendre b conceptes i procediments nous (com el concepte dangle i la manera de comparar-los) perqu puguin servir com a base per a ladquisici de nous aprenentatges. Interacci amb el mn fsic - La comprensi de moltes de les representacions del mn fsic (plnols, mapes...) necessita dun bon coneixement de conceptes com ara rectes i angles. Treballau el reconeixement dangles en aquestes representacions, demanant als alumnes que assenyalen angles en plnols de ciutats, plnols de pisos, mapes... Autonomia i iniciativa personal - Animau als alumnes a fer front a les situacions problemtiques amb esperit positiu, i amb confiana. Procurau que tenguin presents els seus assoliments, els seus avanos i les seves capacitats per a la superaci de dificultats. Competncia social i ciutadana - La correcta interpretaci de plnols i mapes, aix com la capacitat de donar indicacions precises per orientar altres persones, sn capacitats necessries en la vida quotidiana. Assenyalau la utilitat del vocabulari geomtric per a aquesta tasca.

32

CRITERIS DAVALUACI
Diferencia lnies rectes, corbes i poligonals. Identifica i traa rectes secants, paralleles i segments. Coneix les parts dun angle i el classifica. Compara angles a partir dun angle recte i els classifica en aguts, rectes i obtusos. Reconeix rectes perpendiculars. Tria la pregunta corresponent a lenunciat dun problema i el resol correctament.

33

34