Locucions i frases fetes

COMPARANCES Frases comparatives: afirmacions, observacions, comparances amb elements de la vida diria. a) Adjectiu + com o ms que: Aix s una mentida grossa com una casa de pags. Aix s ms vell que lanar a peu. Expressi dintensitat sser blanc com la neu. blanc com un glop de llet. negre com el carb. negre com el sutge. groc com el safr. verd com el julivert. Tornar-se vermell com un pebrot. sser alt com un sant Pau. prim com un fideu. sec com un bacall. fort com un roure. ros com un fil dor. eixerit com un psol. alegre com una primavera. trempat com un gnjol. brillant com un sol. dol com la mel. bo com un tros de pa. ms gandul que el jeure. xerraire com una cotorra. dur com una pedra. fred com el gla. fosc com una gola de llop. fresc com una rosa. sol com un mussol. ms clar que laigua. ms vell que lanar a peu. Estar adormit com un soc. refredat com una sopa. Anar moll com un peix. / xop.

b) Verb + com: Tremolar com una fulla de trmol. / com una fulla a larbre. Caminar com una tortuga. Crrer com una llebre. Anar (una cosa) com lanell al dit. (just, oport) Assemblar-se tant com un ou i una castanya. (diferent, dissemblant)

LOCUCIONS Grup de mots amb valor dadverbis de temps, de manera Exemple: Vindran aviat = Vindran en un tres i no res. Hi aniran rpidament = Hi aniran de pressa i corrents. Arribar en un tres i no res. (aviat, promptament) Avanar a passos de gegant. (rpidament) Anar a pas de tortuga. (lentitud) Fer (una cosa) a corre-cuita. (precipitaci) Caminar xino-xano. (calmosament) Anar de pressa i corrents. (rpidament) Obrir de bat a bat. ( del tot) Ploure a bots i barrals. (pluja forta)

FRASES FETES Frases estereotipades que es fonamenten de forma figurada en el sentit real que els donem: Exemple: Descobrir la sopa dall. Constataci de fets o destats: Tremolar / morir-se /cagar-se de por. (esporuguir-se) Estar pelat de fred. (enfredorir-se) Partir-se / trencar-se / rebentar-se / petar-se / pixar-se de riure. (enriolar-se) Riure per sota el nas. (riure) Arribar a tres quarts de quinze. (trigar, endarrerir-se, tardar) Treure foc pels queixals. (irritar-se) Xerrar pels descosits. (xerrameca) Fer cara de pomes agres. (malhumorat, malcarat) Fer el cor fort. (valor, coratge) Tocar els talons al cul. (crrer, embalar-se) Esperar que li treguin les castanyes del foc. (inrcia, negligncia, inactivitat, ensopiment) La veritat fa com loli, va per dalt. /sura. (veritat) Les coses clares i la xocolata espessa. (claredat)

Buscar les pessigolles. (inquietar, burxar) Haver-nhi per llogar-hi cadires. (fet curis, increble, inslit, espectacular) Mossegar-se la llengua. (prudncia) No sentir-se ni passar una mosca. (silenci) Tenir el cap a tres quarts de quinze. (despistar-se) Semblar el mercat de Calaf. (xivarri) can seixanta. (desordre) una olla de grills. (xivarri) un orgue de gats. (desarmonia) un camp de batalla. (desendraat) haver menjat llenges per dinar. (tenir xerrera) el cul den Jaumet (que no sest assegut ni dret). (belluguet) Estar a les fosques. (ignorar) als nvols. (distreures) a la lluna de Valncia. (badar, encantament) No tocar de peus a terra. (irreal, illusori) Fer-ne a lalada dun campanar. (de malifetes o extravagncies) sser bufar i fer ampolles. (fcil) Descobrir la sopa dall. (soluci fcil) Anar-sen a escampar la boira. (distreures) Fer uns ulls com unes taronges. (sorprendres, meravellar-se, espantar-se)

Fenmens atmosfrics: Fer un fred que pela. (fred) Fer un sol que esquerda les pedres. (sol)

Frases interjectives Exemple s lhora danar al pati. Cap al pati falta gent! Cames ajudeu-me! (fugir) Muts i la gbia! (callar) Quietud i que duri! (pacificar, silenci) Feu bondat de la bona! (bon comportament, pacificar) Qui vulgui peix que es mulli el cul! (espavilar-se) Cap a casa falta gent! (plegar) Tants caps, tants barrets! (discrepar, oposar-se, varietat) Nhi ha per tirar el barret al foc! (desesper, preocupaci)

REFRANYS Frases proverbials o refranys: frases fetes invariables que generalment contenen una ensenyana. Exemple: De mica en mica somple la pica Per Nadal cada ovella al seu corral Al seti de la guineu, qui se nala ja no hi seu! (refiar-se, desprevenci) Qui va a Sallent perd el seient! (refiar-se, desprevenci) De mica en mica somple la pica. (pacincia, constncia) De gota en gota somple la bta. (pacincia, constncia) Val ms traa que fora. (enginy, aptitud) Qui menja sopes se les pensa totes (inventiva, enginy, talent) Pel febrer abrigat b. (clima, prevenir) A lestiu tota cuca viu. (reviscolar-se, pas de lany) Sant Jordi arribat, surt la cuca del forat. (pas de lany) Pel maig, cada dia un raig. (pluja sovintejada, raigs daigua abundants de curta durada) Pel juny, la fal al puny. (feines del camp, pas de lany) Gener s el ms primer. (calendari) Desembre s el mes ms vell de lany. (calendari) Per Tots Sants, castanyes i cargols amb banyes. (menjars tradicionals, festes) Per Nadal, capons, neules i torrons. (menjars tradicionals, festes) Per Sant Joan, el primer bany. (festes, el pas de lany)

CLASSIFICACI SEMNTICA adormit alegre alt antic aptitud avergonyir-se aviat badar belluguet ni dret) bondat burxar blanc brillant calendari calmosament callar caminar = = = = = = = = = = = = = = = Estar adormit com un soc. sser alegre com una primavera. sser alt com un sant Pau. sser ms vell que lanar a peu. = Val ms traa que fora. = Tornar-se vermell com un pebrot. Arribar en un tres i no res. Estar a la lluna de Valncia. Semblar el cul den Jaumet. (que no sest assegut = sser bo com un tros de pa. Buscar les pessigolles. sser blanc com la neu. sser blanc com un glop de llet. sser brillant com un sol. Gener, s el primer. Desembre s el mes ms vell de lany. = Caminar xino xano. Muts i a la gbia! Caminar com una tortuga.

claredat

= = clima = comportament, bon = constncia = = constipat = coratge crrer = = desarmonia = desendraat = desesper = desordre = despistar-se = desprevenci = diferent = discrepar = dissemblant = distreures = = dol = dur = eixerit = = embalar-se = = encantament = endarrerir-se = enfredorir-se = enginy = = enriolar-se = se de enrogir-se ensopiment entenedor espantar-se espavilar-se espectacular esporuguir-se extravagncies fcil feines del camp festes fet curis = = = = = = = = = = = = =

Les coses clares i la xocolata espessa. sser clar com laigua. Pel febrer, abrigat b. Feu bondat de la bona! De gota en gota somple la bota. De mica en mica somple la pica. Estar refredat com una sopa. = Fer el cor fort. Crrer com una llebre. Tocar-li (a alg) els talons al cul. Semblar un orgue de gats. Semblar un camp de batalla. Nhi ha per tirar el barret al foc! Semblar can seixanta. Tenir el cap a tres quarts de quinze. = Al seti de la guineu, qui sen ala ja no seu! Qui va a Sallent perd el seient! Assemblar-se tant com un ou i una castanya. Tants caps, tants barrets! Assemblar-se tant com un ou i una castanya. Anar-sen a escampar la boira. Estar als nvols. sser dol com la mel. sser dur com una pedra. sser eixerit com un psol. sser trempat com un gnjol. Crrer com una llebre. Tocar els talons al cul. Estar a la lluna de Valncia. Arribar a tres quarts de quinze. Estar pelat de fred. Qui menja sopes se les pensa totes. Val ms traa que fora. Partir-se / trencar-se / rebentar-se / petar-se / pixarriure. Tornar-se vermell com un pebrot. Esperar que li treguin les castanyes del foc. sser ms clar que laigua. Fer uns ulls com unes taronges. Qui vulgui peix que es mulli el cul! Haver-nhi per llogar-hi cadires. = Tremolar / morir-se / cagar-se de por. Fer-ne a lalada dun campanar. sser bufar i fer ampolles. Pel juny, la fal al puny. Per Nadal, capons, neules i torrons. Per Tots Sants, castanyes i cargols amb banyes. Per Sant Joan, el primer bany. Haver-nhi per llogar-hi cadires.

fosc fort fugir fresc fred gandul groc ignorar illusori increble inrcia inactivitat inquietar inslit inventiva irreal irritar-se just lentitud

= = = = = = =

sser fosc com una gola de llop. sser fort com un roure. Cames ajudeu-me! sser fresc com una rosa. sser fred com el gla. Fer un fred que pela. = sser ms gandul que el jeure. sser groc com el safr. = Estar a les fosques. No tocar de peus a terra. Haver-nhi per llogar-hi cadires. Esperar que li treguin les castanyes del foc. Esperar que li treguin les castanyes del foc. Buscar les pessigolles. Haver-nhi per llogar-hi cadires. Qui menja sopes se les pensa totes. No tocar de peus a terra. Treure foc pels queixals. Anar (una cosa) com lanell al dit. Anar a pas de tortuga. Caminar com una tortuga. Fer cara de pomes agres. Fer cara de pomes agres. Fer-ne a lalada dun campanar. = Per Tots Sants, castanyes i cargols amb Per Nadal, capons, neules i torrons. = Fer uns ulls com unes taronges. Anar moll com un peix. / xop. Esperar que li treguin les castanyes del foc. sser negre com el carb. sser negre com el sutge. Obrir de bat a bat. Anar (una cosa) com lanell al dit. Tants caps, tants barrets! De gota en gota somple la bta. De mica en mica somple la pica Feu bondat de la bona! Quietud i que duri! Sant Jordi arribat, surt de la cuca del forat. A lestiu tota cuca viu. Per Sant Joan, el primer bany. Pel juny, la fal al puny. Cap a casa falta gent! Pel maig, cada dia un raig. Ploure a bots i barrals. Fer (una cosa) a corre cuita. Nhi ha per tirar el barret al foc!

= = = = = = = = = = = = malcarat = malhumorat = malifetes = menjars tradicionals banyes. = meravellar-se mullar-se = negligncia = negre = = obrir del tot = oport = oposar-se = pacincia = = pacificar = = pas de lany = = = = plegar = pluja sovintejada = pluja forta = precipitaci = preocupaci =

prevenir prim promptament prudncia raigs daigua rpidament refiar-se reviscolar-se refredat riure ros sec silenci sol solitari soluci fcil sorprendres talent tardar tremolar trempat trigar valor varietat vell verd veritat vivacitat xerraire xerrameca xerrera xivarri

= = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = =

Pel febrer abrigat b. sser prim com un fideu. Arribar en un tres i no res. Mossegar-se la llengua. Pel maig, cada dia un raig. Anar de pressa i corrents. Avanar a passo de gegant. Al seti de la guineu, qui se nala ja no hi seu! Qui va a Sallent perd el seient! A lestiu tota cuca viu. Estar refredat com una sopa. Riure per sota el nas. sser ros com un fil dor. sser sec com un bacall. No sentir-se passar ni una mosca. Quietud i que duri! Fer un sol que esquerda les pedres. Estar sol com un mussol. Descobrir la sopa dall. Fer uns ulls com unes taronges. Qui menja sopes se les pensa totes. Arribar a tres quarts de quinze. Tremolar com una fulla de trmol. / com una fulla a larbre. sser trempat com un gnjol. Arribar a tres quarts de quinze. Fer el cor fort. Tants caps, tants barrets! sser ms vell que lanar a peu. sser verd com el julivert. La veritat fa com loli, va per dalt. / sura. A lestiu, tota cuca viu. sser xerraire com una cotorra. sser un bocamoll. Xerrar pels descosits. = Semblar haver menjat llenges per dinar. Semblar el mercat de Calaf. Semblar una olla de grills.