Enlla

Covalent
Von der Walls
Pont dH
(Enlla ms
dbil)
Estructura
Propietats
Dissenyar, utilitzar,
Fabricar
Semimetalls
(Si, Ge)
Fon. Cincia Materials
TEMA 1: INTRODUCCI
Cincia dels
Materials
Enginyeria
Dels Materials
Estructura (de nivell ms baix a nivell ms alt):
- Subatmic: disposici dels electrons en toms.
- Atmic: organitzaci dels toms (estructures cristallines, amorfa...)
- Microscpic: organitzaci dtoms enllacats entre si.
- Macroscpic: es pot veure a simple vista.
Propietats (caracterstiques dun material):
- Mecniques
- Elctriques
- Magntiques
- Trmiques
- ptiques
- Qumiques
- 1 -
Materials Compostos
Enlla
Covalent
Von der Walls
Pont dH
(Enlla ms
dbil)
Semimetalls
(Si, Ge)
Fon. Cincia Materials
1.2 Classificaci dels Materials (en funci de composici i tipus
denlla)
Metalls:
- Substancies inorgniques (un o ms elements metllics)
- Estructura cristallina
- Enlla metllic
Cermiques:
- Elements metllics i no metllics
- Estructura cristallina (no cristallina: vidre i vitrocermica)
- Enlla inic
Polmers:
- Llargues cadenes o xarxes de molcules orgniques (composici
basada en C, H)
- 2 -
Materials
Metalls
Cermiques
Polmers
Materials Compostos
Semiconductors
Semimetalls
(Si, Ge)
Fon. Cincia Materials
- No cristallins
- Enlla covalent
Materials Compostos:
- Barreja de dos o ms materials diferents
- Propietats segons proporcions
Semiconductors:
- Elements semimetllics
- Estructura cristallina
- Propietats elctriques especials: entremig de conductors i allants
- Molts sensibles a impureses
TEMA 2: ESTRUCTURA CRISTALLINA I NO
CRISTALLINA DELS SLIDS
o Metall cristall:(cella unitria)
Metalls, aliatges, moltes cermiques, pocs polmers.
o No Cristall:
Algunes cermiques (vidres) i bastants polmers (la majoria)
Hi ha diferents caracterstiques perqu un material sigui cristall:
Depn de la complexitat de les unitats estructurals, tipus denlla...
Variable: la velocitat de refredament del lquid.
- 3 -
Fon. Cincia Materials
Monocristall: (cristall ideal)
Celles unitries iguals
Material
Policristall:
Tenen diferents
nuclis de creixement.
Orientacions diferents
Molts nuclis de creixement simultani.
Polimorfisme (materials que tenen dos o ms estructures diferents)
Ex:
Carboni:
- Grafit: Exfoliable, lubricant, conductor
- Diamant: Duresa, allant
Ferro:
- 4 -
Grans cristallins
Fon. Cincia Materials
Isotropia i anisotropia en monocristalls
Isotropia -> Propietats iguals en qualsevol direcci
Anisotropia-> Propietats depn de la direcci
Els policristalls es comporten isotropicament.
Densitat
Estructura cristallina Densitat
la cel volum
unitat la cel massa

2.2 Estructures cristallines ms comunes
Tipus de material:
Metalls:
- FCC, BCC, HC
Cermiques
- Gran varietat (NaCl, CsCl, ZnS, fluorita, perovskita)
- Vidres son no cristallins
Polmers
- Cristallins o no: estructura complexa
Semiconductors
- Semiconductors elementals: estructura diamant
- Semiconductors no elementals: semblant a cermiques senzilles
- 5 -
Fon. Cincia Materials
2.2.1 Metalls
Enlla metllic (no direccional) elevada densitat
i. Cbica centrada en les cares (FCC): Cu, Ag, Au, Al, Ni, Pt
ii. Cubica centrada en el cos (BCC): Cr, Fe-, W, V, alcalins
iii. Hexagonal compacta (HC)
FCC (alta densitat):
toms cella = 4
N coordinaci = 12

BCC:
toms cella= 2
N coordinaci = 6
HC (alta densitat):
toms cela = 6
N coordinaci = 12
2.2.2 Cermiques
Normalment son slids inics al menys 2 elements diferents estructures
ms complexes
Factors per identificar les estructures cristallines de la cermica:
a. Carrega ions (formula qumica, ex: CaF
2
)
b. Volum relatiu cations i anions (relaci de radis r
c
,r
a
)
a
c
r
r
n
coordinaci cati.
Ex: NaCl Na
+
Cl
-
CaF
2
Ca
2+
F
+
Estructures AX
(igual nombre danions i cations)
N coordinaci cati
- 6 -
H H
| |
C C
| |
H H
H H
| |
C C
| |
H X
Fon. Cincia Materials
CsCl 8
NaCl 6
ZnS (blenda) 4
Estructures A
m
X
n
N coordinaci cati
CaF
2
(fluorita) 8
Antifluorita 4
TiO
2
(rutilo) 6
Estructures A
m
B
n
X
p
CaTiO
3
(perovskita)
a
c
r
r N Coordinaci cati
< 0.155 2
0.155 0.225 3
0.225 0.414 4
0.414 0.732 6
0.732 1 8
2.2.3. Semiconductors
i. Elementals (Si, Ge, Sn gris): estructura semblant a la del diamant
ii. No elementals (2 components qumics)(GaAs, CdS): estructura blenda
(ZnS)
PROBLEMES 3, 11, 13, 14, 16, 18
2.3 Caracterstiques estructurals dels polmers
Polmer
Substancies delevat pes molecular
- 7 -
H H
| |
C C
| |
H H
H H
| |
C C
| |
H X
F F
| |
C C
| |
F F
Fon. Cincia Materials
Uni de molts monmers (10
2
10
6
) reacci polimeritzaci
macromolcules (cadenes llargues i flexibles, orgniques)
...
A-A-A-A
...
Ex: Polietil (PE), a partir de letil C
2
H
4
Etil (monmer) Polietil
Estructura qumica
- esquelet dtoms de C
- Enllaos intramoleculars covalents i intermoleculars vdW (o pont
dhidrogen)
- Unitat Constitucional Repetitiva (UCR)
Ex:
PE (UCR)
X H Polietil (PE) X Poliestir (PS)
X CH
3
Polipropil (PP)
- 8 -
H H
| |
C C
| |
H H
n
H H
| |
C C
| |
H X
n
F F
| |
C C
| |
F F
H H
| |
C = C
| |
H H
H H H H H
| | | | |

C C C C C

| | | | |
H H H H H
Fon. Cincia Materials
X Cl PVC
Tefl (Politretrafluoril)
Copolmer:
- Alternant
.....
A-B-A-B-A-B
....
- A latzar o estadstic
...
A-B-B-A-A-A-B-A
...
- En blocs
...
A-A-A-A-B-B-B-B
...
- Dinjert
B-B-B-B
.....
|
....
A-A-A-A-A-A-A-A-A-A-A-A
......
|
B-B-B-B
...
Forma
Es poden doblar, enrotllar, plegar...
- 9 -
F F
| |
C C
| |
F F
n
Homopolmer (un sol tipus de monmer)
...
A-A-A-A
...
Copolmer (ms dun tipus de monmer)
Fon. Cincia Materials
Estructura
- Lineal (PE, PVC, nil, HDPE) (a)
- Ramificada (b)
- Entrecreuada (c)
- Reticular (d)
Polmer semicristall
- 10 -
M
a
M
b
M
c
M
d

M
1
M
2
M
3
X
i
fracci de molcules
Mi pes molecular mig de
dinterval
Fon. Cincia Materials
Tipus Polmers
o Termoplstics
- Sestoven en ser escalfats (fonen) conformaci
- Cadenes lineals o ramificades
- VdW entre cadenes (o pont dH)
Ex: PE, PVC, PS...
o Termostables
- Calor implica la degradaci
- Cadenes entrecreuades
- Enlla covalent entre cadenes
Ex: Melamina, resines epxid...
o Elastmers
- Gran deformaci elstica
- Alguns enllaos covalents entre cadenes
Ex: cautx natural, silicones, poliisopr...
Pes Molecular (PM)
Molt gran: Alguns >10
6
g/mol
Les molcules tenen diferent longitud dins dun mateix polmer, per tant
el pes molecular no es pot calcular.
- 11 -
Polmers
Termoplstics
Termoestables
Elastmers
Plstics
M
a
M
b
M
c
M
d

M
1
M
2
M
3
X
i
fracci de molcules
Mi pes molecular mig de
dinterval
Continues
Fon. Cincia Materials
- Pes molecular mig
- Grau de polimeritzaci (nombre mig de monmers que forma una
cadena)
Es vlid per homopolmers.
En copolmers la m es el promig ponderat dels diferents polmers.
Ex:
70% m
1
30% m
2
Problemes 20, 23
- 12 -
i i
M x M
Pes molecular
Fracci de molcules
X
3
X
2
X
1
M
a
M
b
M
c
M
d

M
1
M
2
M
3
X
i
fracci de molcules
Mi pes molecular mig de
dinterval
3 3 2 2 1 1
M x M x M x M + +
m
M
n
m pes monmer (o de VCR)
M pes molecular mig
Continues
De matriu metllica
Millora de propietats mecniques i trmiques (amb
reducci de pes)
De matriu cermica
Reducci de la fragilitat de les cermiques
De matriu plstica
plstics reforats, millors propietats mecniques
En blends matriu i refor sn plstics
2 1
30 . 0 70 . 0 m m m +
Fon. Cincia Materials
2.4. Materials Compostos (o composites)
Combinaci de diferents materials per obtenir millors propietats (els materials
son distingibles)
En general hi ha 2 fases:
- Fase matriu: fase continua (matriu)
- Fase dispersa (refor en general, per millorar propietats mecniques)
Les propietats dels materials compostos est en funci de les propietats dels
materials, les fases, la proporci i de la geometria de la fase dispersa.
Classificaci: (en funci del tipus de refor)
a) Orientaci a latzar, isotrpica o preferent
Ex: formig
b) 1- fibres continues refor unidireccional o bidireccional
- 13 -
Matriu
Refor
Materials
Compostos
Reforats amb partcules
Discontinues
Continues
b) Reforats amb fibres
c) Materials compostos multicapa
De matriu metllica
Millora de propietats mecniques i trmiques (amb
reducci de pes)
De matriu cermica
Reducci de la fragilitat de les cermiques
De matriu plstica
plstics reforats, millors propietats mecniques
En blends matriu i refor sn plstics
Defectes puntuals
Defectes lineals Dislocacions
Defectes superficials
Defectes de volum
Fon. Cincia Materials
2- fibres discontinues orientades a latzar
Ex: fibra de vidre
c) Son reforats amb fibres : laminars o panells de sandvitx
Exemple:
Fibra de vidre: Plstic (ductilitat, inrcia qumica) reforat amb fibra de
vidre (resistncia mecnica i a la calor).
A ms, alta resistncia especifica (resistncia/pes)
Plstic reforat amb fibra de carboni (millor resistncia especifica que la
fibra de vidre)
Formig = ciment + aigua i rids (grava, pedres, sorra)
TEMA 3: IMPERFECCIONS I FENMENS DE DIFUSI
3.1. Desviaci de lestructura cristallina idea
Fins ara, lestructura cristallina era perfecta. Per:
Sempre hi ha defectes o imperfeccions (a ms dimpureses qumiques)
Afecten a moltes propietats
Per no sempre negativament: resistncia mecnica metalls o la
conductivitat dels semiconductors
- 14 -
Materials
Compostos
De matriu metllica
Millora de propietats mecniques i trmiques (amb
reducci de pes)
De matriu cermica
Reducci de la fragilitat de les cermiques
De matriu plstica
plstics reforats, millors propietats mecniques
En blends matriu i refor sn plstics
Defectes puntuals
Defectes lineals Dislocacions
Defectes superficials
Defectes de volum
Fon. Cincia Materials
Classificaci en funci de la dimensi:
3.1.1. Defectes Puntuals (posicions atmiques)
Vacants
- En solidificaci i per vibracions
- Augmenten amb la T (temperatura)
- 15 -
Defectes puntuals
Defectes lineals Dislocacions
Defectes superficials
Defectes de volum
Vacants
Defectes autointersticial
Impureses (dissolucions solides)
De falca
Helicoidal
Mixta
Superficie externa
Lmit de gra
Lmit de macla
Altres
vacants
Defecte
de
Frenkel
Defecte
de
Schottky
Fon. Cincia Materials
- Podem calcular el nombre (
real
) (important per la difusi pel
mecanisme de vacants)
A
teorica
N V
M atoms n
V
m

A
real
N V
M atoms n

n toms real
toms terics toms reals = Vacants
Defectes autointersticial
- Poc probable per grandria de posicions intersticials
En cristalls inics imperfeccions de Schottky (vacants) i Frenkel
(autointersticial)
- 16 -
T K
E
poscicion
vacants
b
vacant
Ce
n
n

Constant del
material
Energia
Temperatura (K)
Constant
Boltzmann
Defecte
de
Frenkel
Defecte
de
Schottky
Defecte
autointersticial
Fon. Cincia Materials
Impureses (aliatges metllics i dissolucions solides)
- Normalment, utilitzem aliatges per millorar propietats (plata)
- Formaci daliatges dissolucions solides
Substitucionals: regles de Hume-Rothery (metalls molt
semblants entre si) Ex: Cu-Ni
Intersticials: Solut molt mes petit (C, N, O) Ex: acer
Regles Hume-Rothery (aliatges substitucionals)
1. Volum semblant
2. Mateixa estructura cristallina per separat
3. Electronegativitat similar
4. Valncia similar
Problemes 1,4,7
3.1.2. Defectes lineals: Dislocacions (afecten en una lnea)
Durant la solidificaci o per deformaci del cristall
De falca (o aresta)
Hi ha un tros de pla extra. Provoca tensions
- 17 -
Defecte
de
Frenkel
Defecte
de
Schottky
substitucional intersticial
Fon. Cincia Materials
Helicodal
En aplicar un esfor de cisella.
Mixta
Afecten les propietats mecniques dels metalls:
Desplaament de dislocacions proporciona ductilitat (deformaci sense
trencar)
3.1.3. Defectes Superficials
Separen regions amb diferents estructures cristallines o orientaci
cristallogrfica.
Lmits de gra
- 18 -
Esfor de compressi
Esfor de tracci
Lnea dislocaci
Fon. Cincia Materials
Si el gra es petit llavors hi ha ms grans cristallins, per tant ms lmits de
gra que aix implica que el material tingui ms resistncia mecnica.
Lmit de macla (cas particular del lmit de gra)
3.1.4. Defectes de Volum
Son porositats i esquerdes.
Apareixen en etapes de fabricaci.
3.2. Fenmens de difusi
3.2.1. Consideracions principals
Moviment dtoms dins dels slids (interdifusi o autodifusi)
- Interdifusi (Cu-Ni)
- Autodifusi (es una substancia pura)
- 19 -
Lmit de gra Lmits de gra
Lmit de macla
Concentraci
en C
Fon. Cincia Materials
Flux de difusi (J)
t A
M
J

(at/m
2
s)

En estat estacionari, primera llei de Fick
x
C
D J
x

(m
2
/s * at*m
-3
/m)
D coeficient de difusi (difusitivitat)
x Gradient de concentraci
3.2.2. Mecanismes de difusi
Per la migraci dtoms cal:
i. Existncia dun lloc buit (vacants)
ii. tom amb prou energia (vibraci)
3.2.3. Factors que afecten la difusi
i. Substancia que es difon
ii. Estructura cristallina del dissolvent
iii. Temperatura
T R
Q
o
e D D

D Coeficient de difusi
Q Energia dactivaci
- 20 -
Mecanismes
Per vacants (a)
Difusi intersticial (b)
Concentraci
en C
M n atoms
A area
t temps
Fon. Cincia Materials
R Constant dels gasos
T Temperatura
D
o
Factor de freqncia (o constat de difusi)
3.2.4. Aplicacions
Fusi (soldadura) de metalls
Tractament trmic dhomogenetzaci daliatges
Carburaci dels acers
- Enduriment superfcie acer (engranatges, eixos...)
- Difusi en estat no estacionar (segona llei de Fick)
2
2
dx
c d
D
dt
dc

Soluci:

,
_

Dt
X
erf
c c
c c
o s
x s
2
- 21 -
Gas carbonitzat
( quantitat C)
T=900 (aprox.)
Acer
Concentraci
en C
x (profunditat des de la superficie)
Fon. Cincia Materials
Problemes 10, 12, 13
TEMA 4: PROPIETATS MECNIQUES
4.1. Assaigs al laboratori: relaci esfor-deformacio
Comportament mecnic: relaci fora aplicada-resposta
Propietats: resistncia, duresa i ductilitat...
Importncia (metalls)
Assaigs al laboratori (proveta)
Tenir en compte: natura de la fora, durada i condicions
Assaigs de tracci
Es representa tensi nominal vs deformaci nominal
Tensi (MPa)
o
A
F


1
]
1

MPa Pa
m
N
2
MPa=10
6
Pa
Deformaci (adimensional)
o
o
z
l
l l

,
_

o
x
d
d

Tamb hi ha constricci lateral: coeficient de Poisson

z
y
z
x

Assaigs de compressi
Assaigs de cisalla o de torsi
- 22 -
c
x
[c] a distancia x
c
s
[c] superfcie
c
o
[c] inicial acer
erf funci matemtica
x distancia
D coeficient de difusi
t temps
Fon. Cincia Materials
4.2. Deformaci elstica i deformaci plstica
4.2.1. Deformaci elstica. Mdul delasticitat
Tensi: deformaci directament proporcional
No es permanent
En metalls, mxima deformaci elstica <0.5% (=0,005%)
Llei de Hooke:
E
E Mdul elstic, Mdul de Young, Mdul delasticitat = rigidesa,
resistncia a deformaci elstica
Metalls: 4.5*10
4
MPa (Mg); 40.7*10
4
MPa (W)
Cermiques>Metalls>Polmers
A escala atmica, mesura de la fora dels enllaos (monocristall pot ser
anistrops; policristalls i materials amorfs sn istrops)
4.2.2. Deformaci plstica (fluncia)
Tensi no proporcional a la deformaci
Deformaci no recuperable
Importncia (disseny, conformaci)
A nivell atmic, trencament i formaci de nous enllaos (en materials
cristallins, desplaament de dislocacions, normalment en plans i
direccions de mxima densitat atmica)
Punt de fluncia i lmit elstic (o lmit elstic a una =0.002%)
Lmit elstic= resistncia a la deformaci
35MPa (Al de baixa resistncia)-1400MPa (acers de alta resistncia)
Resistncia a la tracci (mxim de la corba)
50MPa(Al)- 3000MPa(acers de alta resistncia)
Ductilitat Deformaci plstica que pot ser suportada
Allargament relatiu percentual
Percentatge de reducci drea
l
l
, A
l
mesurades un cop trencada la proveta.
- 23 -
Fon. Cincia Materials
4.6. Propietats mecniques i termomecniques dels polmers
Comportament esfor-deformaci: 3 tipus
- Frgil: A (metacrilat)
- Plstic: B (PVC)
- Totalment elstic: (elastmers) C (cautx)
Caracterstiques mecniques molt sensibles a la temperatura.
Al incrementar la temperatura:
Baixa el mdul elstic; baixa la resistncia a la tracci; augmenta la
ductilitat.
Resilincia i tenacitat
Resilincia: capacitat per absorbir energia elstica
Mdul de resilincia: energia/unitat de volum
Tenacitat: capacitat de absorbir energia abans de la fractura
Corbes tensi-deformacio reals
Recuperaci elstica en la deformaci plstica
Diagrames amb dos punts de fluncia
4.2.3. Duresa
Resistncia a deformaci plstica localitzada
Abans: escala de Mohs
Actualment: duresa de Rockwell o escala Brinell
Molts metalls: duresa i resistncia a tracci son proporcionals
ms senzill que assaig de tracci control de qualitat
Problemes 4,6, 7,12
4.3. Tcniques de refor
Deformaci plstica involucra el desplaament de dislocacions (en plans
cristallogrfics i direccions determinades)
Es pot augmentar la resistncia mecnica dun metall reduint la mobilitat
de les dislocacions
1. Enduriment per reducci de la grandria del gra
- 24 -
Fon. Cincia Materials
- Lmits de gra actuen com a barrera
grans + petits+lmits de grametall + dur i resistent
2. Enduriment per dissoluci solida
- Formar dissolucions solides substitucionals o intersticials
deformaci de la xarxa en els toms vens
majoria de metalls purs son resistents que els seus aliatges
3. Enduriment per deformaci (treball en fred o acritud)
- Material deformat t un lmit elstic mes gran que loriginal
(noves deformacions)
- Inconvenients:
Increment de lmits elstic cada cop menor
Material s menys dctil (menys marge de seguretat)
4.4. Fractura i Fatiga (F constant)
Fractura
- En resposta a F esttica a T<<T
1
- Dues etapes: formaci i propagaci duna esquerda
- Dos tipus:
Fractura dctil:
Molta deformaci plstica al voltant de lesquerda
T lloc lentament
Esquerda establecal anar augmentant la F
Fractura frgil:
Poca deformaci plstica
Lesquerda avana rapida i espontniament
Esquerda inestable
Metallsdctils
Cermiquesfrgil
Polmersambdues
Fatiga
- Tensions dinmiques
- Pot donar-se a <resistncia a la tracci o lmit elstic
- 25 -
Fon. Cincia Materials
- 90% de trencaments metalls (tamb cermiques i polmers)
i. Formaci duna petita esquerda
ii. Propagaci gradual
iii. Trencament rpid quan sarriba a una dimensi critica
Problemes 9,10
TEMA 5: PROPIETATS ELCTRIQUES DELS MATERIALS
5.1. Introducci
Propietats elctriques = resposta a lacci dun E (camp elctric)
Importncia
Conducci elctrica = moviment de portadors de crrega
Definici (resistivitat) i (conductivitat)
m
l
A
R =
1 -
m

1
=
Slids mostren interval molt ample de conductivitatsclassificar els
materials
Materials (m
-1
) Ex
Conductors =10
7
Cu,Au,Ag,Al
Allants =10
-10
-10
20
PE, PS, maillon, vidre
Semiconductors =10
-6
-10
4
Si, Ge
5.2. Teoria de Bandes
Quatre tipus destructura de bandes(3)
Nomes e
-
amb E>E
g
participa en conducci (e
-
lliures)
- 26 -
e
-
E
Fon. Cincia Materials
En metalls lenergia del E s prou per excitar e
-
En allants i semiconductors cal energia trmica per saltar el baud gap
5.3. Factors que afecten la conductivitat metllica
Metalls tenen molts e
-
lliures, per tamb hi ha forces de fricci
(defectes de xarxa) dispersi dels e
-
resistncia
En molts metalls conductivitat concentraci de
-
lliures (n) i mobilitat (
c
)
Metalls
c
e n =
nconcentraci de
-
lliures
|e|1.60210
-19

c
mobilitat
( )
Vs
m
2
La resistivitat augmenta amb:
- Temperatura (+ vibracions trmiques i irregularitats
) T + 1 ( =
T C 0 T

T
coeficient trmic de resistivitat (C
-1
)
T(C)
- Impureses
) C - 1 ( bC =
i
b coeficient resistivitat per defectes de xarxa
Cfracci dimpureses (tant per 1 atmic)
- Grau de deformaci plstica (+ dislocacions)
d i T
+ + =
Problemes 1,3,4,10,12
5.4. Semiconductors
Conductivitat entremig, sensibles a impureses
- Semiconductivitat intrinseca (semiconductor pur)
- Semiconductivitat extrnseca (aliatge, afegint impureses)
- 27 -
Fon. Cincia Materials
5.4.1. Semiconductors intrnsecs
Estructura de bandes amb E
g
<2eV
Semiconductors elementals: Si, Ge (estructura diamant)
Semiconductors no elementals: GaAs, InSb, CdS, ZnTe
Silici:
Si:[Ne]3s
2
3p
2
, 4e
-
valncia en enllaos covalents (cord. Tetradric)
A T=0K no hi ha portadors de crrega lliures
A T>0K algun e
-
salta a banda de conducci deixant un forat
En camp elctric, e
-
i forats es mouen.
Hi ha dos transportadors de carrega (e
-
(n) i forats (p))
p e
| e | p + | e | n =
Com n=p
) + ( | e | n =
p e
Efecte de la temperatura
La conductivitat al T
) + ( | e | n =
e n = n
p e 0 0
T 2K
E
-
0
B
g
T 2K
E
-
0 p e
T 2K
E
-
0
B
g
B
g
e = ) + ( | e | e n =
5.4.2. Semiconductors extrnsecs
Semiconductor intrnsec + impureses e
-
o forats en excs
Com a referncia el silici
Afegim P,As o Sb (columna segent de la taula peridica) 1e
-
extra,
pot passar a banda de conducci (impuresa donadora, e
-
en estats
donadors)
n>>p
e ext
ext ext in
| e | n =
+ =
n e
-
extra
Semiconductor extrnsec tipus n
- 28 -
Fon. Cincia Materials
Afegim Al, B o Ga (columna anterior de la taula peridica) tenim un
forat mbil(un nou espai buit) (acceptor, estat acceptor)
p>>n
f ext
ext ext in
| e | p =
+ =
Semiconductor extrnsec tipus p
- Procs daliatge:dopatge
5.5. Conductivitat en cermiques, polmers i materials
compostos
La majoria de cermiques i polmers son allants a T ambient
Estructura de bandes amb E
g
>2eV
Darrerament, polmers conductors (dopatges especials)
Materials compostos: no hi ha valor caracterstic
Problemes 5,8,9,11
TEMA 6: PROPIETATS MAGNTIQUES
6.1. Conceptes bsics
Propietats magntiques
Interacci: camp magnetic-estructura material
resposta material
capacitat produir camps magntics
Origen: toms amb dipols magntics
Inters
Materials propietats magntiquesenginyeria
Generadors i transformadors, radio, TV, telfon, ordenador...
Exemples
Fe,Co,magnetita (Fe
3
O
2
)
- 29 -
Fon. Cincia Materials
Solament algunes amb propietats importants
Magnituds caracterstiques
Camps son produts per la corrent elctrica
Hintensitat camp magntic(A/m)
Bdensitat de flux magntic (T)
H = B
0

0
=410
-7
Si afegim ferro:
M + H = B
0 0
Mmagnetitzaci (A/m)
Mmoment dipolar magntic/unitat volum
Altres magnituds
Permeabilitat magntica=B/H
Permeabilitat relativa
r
= /
0
Susceptibilitat magntica
m
=M/H
H ) + 1 ( = H = H = B
m 0 0 r

Origen propietats magntiques macroscpiques (clcul de M)
e
-
m
e
=
B

B
magneton de Bohr

toms m
atom
=m
e
sol capes incompletes Ex: m
Fe
=4
B

Slid m
solid
=m
atoms
V
m
= M
solid
En funci del comportament magntic
6.2. Comportament magntic
Dbil (fenomen no cooperatiu, els toms no actuen conjuntament):
- Diamagnetisme
- Paramagnetisme
- 30 -
Fon. Cincia Materials
Forts (fenomen cooperatiu, els toms actuen conjuntament):
- Ferromagnetisme
- Antiferromagnetisme
- Ferrimagnetisme
Diamagnetisme
Material m
atomic
=0 (Zn, Cd, Hg, Cu, Ag...)
H indueix un petit dipol en ltom
Dipols sorienten en sentit oposat a H
M(petita) <0
Paramagnetisme
Material m
atomic
0 sense interacci mtua
Camp alinea moments dipolars en la direcci H
M>0
fenmens dbils i no permanents (materials no magntics)
6.3. Comportament magntic cooperatiu
Ferromagnetisme
Fe, Co, Ni poden tenir M permanent elevada
Els dipols salineen amb camp gran intensificaci de H
M elevadaB
0
M
Aplicaci:
- intensificaci camps magntics
- imants permanents
Magnetitzaci de saturaci (M
s
= mxima M possible)
Grfica B vs H cicle histeresis (no es lineal)
Antiferromagnetisme
MnO, Cr alineament antiparallels (M=0)
Ferrimagnetisme
- 31 -
Fon. Cincia Materials
Cermiques alineament antiparallel ions diferents M=0
Propietats macroscpiquesferromagnetisme, diferent origen
Aplicaci intensificaci camps magntics
Problemes 1, 3, 4, 6
6.4. Influencia de la temperatura
Tvibraci trmica toms desalineament moments atmic en ferro i
ferrimagntics M
TM
si T= temperatura de Curie (T
c
) M=0
(si T>T
c
paramagntics)
n redut de ferromagntics a T ambient
Fe (T
c
=770C) Co (T
c
= 1075C) Ni (T
c
=365C)
6.5. Cicle dhisteresis magntica
Ferro i ferrimagnetisme en estat natural a T< T
c
i H=0M=0
Per lexistncia de dominis magntics
6.6. Materials magntics durs i tous
Ferro i ferrimagnetisme es classifiquen segons el cicle dhisteresis
B
r
*H
c
duresa magntica dun material
Material tou (aliatge Fe-3%Si, Fe-Ni, ferrites):
B
r
H
c
fcilment magnetitza i desmagnetitza
Intensificaci de H en aplicacions elctriques
Material dur (aliatge Al-Ni-Co, Fe-Co-Cr):
B
r
H
c
difcilment magnetitza i desmagnetitza
Moviment parets de Bloch difcil
imants permanents potents
Efecte de la temperatura
TB
r
H
c
- 32 -
Fon. Cincia Materials
6.7. Superconductors
Caracterstiques elctriques i magntiques (molt especials) potencial
tecnolgic:
- Resistncia elctrica nulla
26 metalls, centenars daliatges i alguns xids cermics
- Repulsi de camps magntics (efecte Meissner)
Fenomen de levitaci magntica
Quin es el problema?
T
c
molt baixa, 20K en metalls He(l) refrigerant
Aplicacions:
Actuals:
- Generadors elctrics (bobines)
- Imans superconductors
- Producci imatges (ressonncia magntica)
Sest investigant:
- Transmissi elctrica: connectors alta velocitat, transmissi senyals
en PC (miniatitzaci)
- Imans per acceleradors de partcules
- Trens alta velocitat que levita
Problemes 7, 14
TEMA 9: CORROSI DELS MATERIALS
9.1. Introducci
Corrosi:
Degradaci deguda a lentorn
Sobre tots metalls
Elevat cost econmic
Pot causar problemes greus
- 33 -
Importancia
Fon. Cincia Materials
Alteraci de propietats
Classificaci
Qumica: oxidaci (reacci amb O
2
atmosfric)
Electroqumica (piles electroqumiques) he destar en presencia dH
2
O,
dissoluci o humitat
9.2 Atac atmosfric: Oxidaci
Metalls i aliatges exposats a laire
capes superficials dxid (oxidaci) M+O
2
M
a
O
b
Potser protectora o no
Formaci capa dxid protectorPassivaci
p.e: alumini anoditzat, acer inoxidable
Hi ha altres gasos atmosfrics: nitrogen, sofre.
9.3. Atac electroqumic
Dissoluci metall en mitj aquos per formaci piles electroqumiques
Reacci oxidaci-reducci amb node, ctode i soluci aquosa
9.3.1. Pila concentraci aquosa
Quan un metall que est en contacte amb una dissoluci la qual t els ions
metllics corresponents. Si la concentraci dels ions es diferent es produeix la
pila.
Semireaccions:
node (oxidaci): Fe(s)Fe
2+
(aq)+2e
-
Ctode (reducci): Fe
2+
(aq)+2e
-
Fe
2+
- 34 -
Qumica: oxidaci
Electroqumica
Altres
Piles de concentraci inica
Piles galvniques
Aireaci diferencial
Corrosi
Fon. Cincia Materials
9.3.2. Piles galvniques
Fe
0
(s)Fe
2-
(aq)+2e
-
Cu
2+
(aq)+2e
-
Cu
0
(s)
Reacci global:
Fe(s)|Fe
2+
(aq)||Cu
2+
(aq)|Cu(s)
No tots els metalls soxiden amb la mateixa facilitat
9.3.3. Aireaci diferencial (reducci aquosa)
O
2
+2H
2
O+4e
-
4OH
Esquerda, sota partcules de brutcia o herrumbre dels aliatges de ferro
ambients marins molt corrosius
9.4. Mtodes per prevenir la corrosi
1. Selecci adequada dels materials
2. Recobriments protectors
Revestiments orgnics (polmers)
Revestiments cermics: esmalts
Revestiments metllics, per electrodeposici
Ex: galvanitzat; recobrir el ferro amb zenc (acer galvanitzat)
Capa destany en acer de llaunes hojalata
3. Aplicar un voltatge extern que soposi a la reacci electroqumica
4. Canviar condicions entorn
Disminuir la temperatura ( velocitat de corrosi)
Eliminar loxigen de les dissolucions
Reduir ions corrosius en les dissolucions
Afegir un inhibidor
5. Protecci catdica amb nodes de sacrifici
Zn t grau doxidaci major al Fe o Cu
- 35 -
Planxes
Capa de pintures