De la consciència a la

conducta: el canvi de les

actituds lingüístiques
Els ciutadans de les Bahames
 Nationality
 Bahamian(s)
 Independent since 1968

 Ethnic Composition
 Black 85%
 White 12%
 Asian and Hispanic 3%
 Els habitants nadius

 Sempre cedeixen la vorera als forasters

blancs
I com és que han après
a fer això?
Al principi...
...els van castigar si no ho feien
 Tota colonització
comença per
doblegar les
voluntats dels
nadius
...van premiar els que ho feien
Els qui s’hi sometien
tenien accès a :
 privilegis

 treballs més bons

 un cert grau de

poder
 eren ben

considerats pels
nous amos
 ...
 Per a entendre la
submissió constant
Una explicació psicològica: els
mecanismes de
l’aprenentatge
Desemparança apresa

Learned helplessness
Overmier i Seligman (1967)
Efectes de la desemparança apresa
en animals
% animals que aprenen a
evitar la descàrrega

NORMAL DESEMPARAT
S S

Weiss et al., 1975

 Efectes en humans
• Descens de la motivació (Cowling, 2006)

• Baixa autoestima (Weems i Silverman, 2006)

• Menor capacitat per a reconèixer el control

(Maldonado, 2002), i resoldre problemes (Gonzalez,
Goeppinger i Lorig, 1990)

• Alteracions de la memòria (Kim, Song i Kosten,

2006)

• Depressió (Sloman, Farvolden, Gilbert i Price, 2006)

•
 Les persones responem al fracàs
de diverses maneres

 atribuint-lo a una causa interna o externa

 atribuint-lo a una causa estable o

inestable

 atribuint-lo a una causa global o

específica
 Les persones que han après la desemparança
atribueixen el fracàs a causes

 Internes CULPA
 Estables PESSIMISM
E
 Globals BAIXA AUTOESTIMA

Maier i Watkins, 2005

Sloman, Farvolden, Gilbert i Price,
2006
 I ara? Com és que
encara s’hi sotmeten?
Mecanismes que mantenen
una conducta apresa
Observació / Imitació
 La imitació

 és un mecanisme d’aprenentatge molt

potent
Si els pregunten per què ho fan
 Per educació (cortesia)
 És natural. Sempre ho hem fet així.
 Hi estem acostumats
 No és un tema important
 Ells s’hi sentirien incòmodes
 No ens costa gens
I què té això a veure
amb nosaltres?
Nosaltres els catalanoparlants
Actituds lingüístiques habituals
(catalanoparlants)

?????

FIDELITAT TÍMIDA

SUBMISSIÓ
FIDELITAT MÍNIMA
LINGÜÍSTICA

DIMISSIÓ
DEFECCIÓ
 Submissió lingüística

 Plegar-se sistemàticament a la llengua

(dominant) de l’interlocutor/a.
 Aplicació sistemàtica de la Norma de
Convergència al Castellà
RELACIONS JERÀRQUIQUES

DIFERÈNCIES D’EDAT

DIFERÈNCIES D’ESTATUS

RELACIONS LOCAL-VISITANT

RELACIONS CLIENT-PROVEÏDOR
I com és que hem après
a fer això?
Ho hem apres en funció de
les conseqüències

Càstig  evitació

Premi  repetició
 ...ens van castigar si parlàvem
valencià
 Presó
 Exclusió
 Multes
 Insults

.i se’n burlaven quan ho fèiem en castel

caste
...van premiar els que se’n passaven al
castellà

 privilegis
 treballs més bons
 Càrrecs, poder
 eren ben
considerats pels
nous amos
 ...
I ara? Com és que encara
ens hi sotmetem?
1. Encara hi ha premis i
càstigs?
Els càstigs
 Ja no ens renten la
boca amb sabó.
 Ja no ens tanquen a la
presó.
 Ja no ens ho
prohibeixen
explícitament.
 Els premis
 Accés a privilegis
 Mitjans de
comunicació
 Fama
 Poder
 Viure amb
comoditat
 Evitar conflictes
 Fer-s’ho fàcil
 ....
 PRESSIÓ PARLAR CASTELLÀ
SOCIAL
No conflicte: harmonia
Mantenim l’anonimat
Permet centrar-se en la conversa
SITUACIÓ
D’INTERACCIÓ
LINGÜÍSTICA
PARLAR VALENCIÀ
Permet que se’ns qüestione
Ens posem nerviosos
Provoca canvi de tema (la llengua)
Ens connota políticament
Genera situacions de conflicte fatiga
 solidari
modern
obert
raonable cosmopolita

tolerant educat

Sí, encara hi ha premis i càstigs

maleducat
tancat intolerant

provincià
radical
insolidari
antiquat ....
 publicar
entrevistes
Vendre discos Anar a totes
Guanyar premis les fires
Cobertura Ser contractat
mediàtica

Sí, encara hi ha premis i càstigs

Vendre menys
Ser vedat Premis més barats

Ser ignorat
Portes tancades
Insults gratuïts
menyspreu
....
I ara? Com és que encara
ens hi sotmetem?
2. Per imitació

Mares i pares, companys, mestres,

líders, personatges públics...
 Si ens pregunten per què ho fem
 Per educació (cortesia)
 És natural. Sempre ho hem fet així.
 Hi estem acostumats
 No és un tema important
 El que és important és entendre’ns
 Per cosmopolitisme
 Per respecte
 Per ser oberts, tolerants....
 En valencià és de mala educació
 Nosaltres també sabem el castellà, ells no
 Sempre en valencià és de radicals
 El castellà és neutre; el valencià és ‘polític’
 EL QUE ENS PASSA ALS CATALANOPARLANTS
CONSCIENTS

PRESSIÓ PARLAR CASTELLÀ

SOCIAL Ens fa sentir malament
Paguem eixa “harmonia” amb l’autoestima
Sabem que consolida la submissió
SITUACIÓ
D’INTERACCIÓ
LINGÜÍSTICA

PARLAR VALENCIÀ
Permet que se’ns qüestione
Ens posa nerviosos
Provoca canvi de tema (la llengua)
Ens connota políticament
Genera situacions de conflicte fatiga
Es pot fer d’una altra
manera?
 El plantejament tradicional

FIDELITAT LINGÜÍSTICA

= “tindre-ho clar”

• Saber que hi ha un problema social

Dimissió lingüística
• Saber que la meua actuació és

rellevant
• Conèixer les meues capacitats
 El nostre plantejament
(complementari)

ÚS EFECTIU DEL VALENCIÀ

• Què
pensar
o m
• Què dir i r c
e
b o
fer a
S r-h
• Com fe
FIDELITAT LINGÜÍSTICA
(voler usar el valencià)
sentir-nos
 Nivells d’anàlisi de la conducta

QUÈ ENS DIEM?

PENSAMENTS

COM ENS SENTIM? QUÈ DIEM? QUÈ FEM

EMOCIONS COMUNICACIÓ
 ASSERTIVITAT LINGÜÍSTICA

Saber com
fer-ho
FIDELITAT LINGÜÍSTICA

Voler fer-
ho
Dimissió lingüística
 Com ho podem
aprendre, això?
1. També n’hi ha, de models
 2. Nosaltres mateixos
podem esdevenir models
Només cal reaprendre una
conducta lingüística normal
Taller d’Espai Lingüístic
Personal (TELP)

http://www.reeixida.cat/telp/
 OBJECTIUS DEL TELP

 Mantenir (més) la llengua, també

amb persones no
catalanoparlants.
 Aprendre a sentir-nos (més)
còmodes quan ho fem.
 Reduir l’impacte negatiu de la
nostra opció lingüística.
Resum
5 idees
1. La consciència lingüística
és important...la conducta
també.
2. Modelar és més eficaç
que predicar.
3. Tothom pot fer més
present el valencià...i és
fàcil (però cal
aprendre’n).
4. La teua actuació és
imprescindible.
5. Podem abandonar la
submissió lingüística i canviar-la
per conductes més
satisfactòries.