You are on page 1of 2

CLASSES SOCIALS A ROMA Monarquia

LLIURES HOMES NO CIUTADANS SCIUTADAN PATRICIS Eren els membres de les primeres famlies o gentes que van poblar Roma. Noms ells formen el populus i gaudeixen de tots els drets que atorga la ciutadania (principalment participar a l'assemblea i ser escollit membre del senat). PLEBEUS Sn lliures, per no tenen els drets poltics del populus. Principalment conreaven la terra o feien altres activitats professionals artesanals o industrials. Es va anar formant amb persones dels pobles vens que buscaven un nou mitj de vida, a mesura que Roma guany fama com a centre comercial i industrial. Generalment eren estrangers que havien arribat a Roma buscant benestar. S'unien jurdicament a un patrici, que esdevenia el seu patronus. Li professaven respecte i veneraci i a canvi rebien el nom de la famlia i protecci de tota mena.

CLIENTS

LLIBERTS Grup redut de persones que, havent estat esclaus, havien obtingut la llibertat perqu l'havien comprada o els l'havia atorgat el seu dominus. ESCLAUS Generalment havien arribat a aquesta situaci com a presoners de guerra, per haver nascut fills d'esclaus o perqu havien estat condemnats per la justcia. No era un grup nombrs en aquesta poca. No tenien cap dret.

Repblica
LLIURES HOMES PRIVILEGIATS PATRICIS En aquesta poca histrica, tots els habitants de la ciutat que no eren esclaus eren ciutadans romans i podien accedir a les assemblees i a les NOBLES magistratures, de manera que els plebeus rics, una vegada adquirida la igualtat de drets poltics amb els patricis, van formar una nova classe, la nobilitas, que juntament amb el patriciat van constituir l'orde senatorial. CAVALLER Ms tard va sorgir la classe social deis cavallers. Aquests es dedicaven al S comer i controlaven l'activitat econmica de Roma, per la qual cosa van arribar a aconseguir grans riqueses. En els ltims temps de la Repblica es van encarregar del cobrament deis impostos de les provncies que s'incorporaven a l'Imperi, i aix van tenir un paper importantssim a l'Estat. NO PRIVILEGIATS PLEBEUS Els petits propietaris pagesos s'anaven empobrint perqu no podien dedicarse a les seves propietats, ja que passaven grans temporades a la milcia, i sobretot perqu no podien competir amb els productes procedents deis latifundis dels grans propietaris, que utilitzaven m d'obra molt barata (esclaus). En aquestes circumstancies, els petits pagesos es van veure obligats a vendre les terres i a enrolar-se a l'exrcit o a anar a la ciutat, on pocs aconseguien feina; la resta passava a dependre de les ajudes de l'Estat o deis ciutadans notables en qualitat de clients. La clientela va augmentar vertiginosament, ja que prcticament la classe mitjana va desaparixer i necessitava un patronus que li dons menjar. La relaci que hi havia entre el client i el patr al final de la Repblica era molt diferent de la de l'poca monrquica, ja que va desaparixer tot lligam jurdic o religis entre tots dos. El patr estava obligat a donar-li queviures i diners (sportula) a canvi del suport poltic a les eleccions. La importncia d'un rom es mesurava pel nombre de clients. A ms, la clientela era hereditria, i aix es va crear una relaci amb lligams semblants als del feudalisme. CIUTADANS

CLIENTS

NO LLIBERTS La situaci del llibert tamb va anar canviant durant la Repblica. En aquest CIUTADA perode, l'esclau alliberat adquiria la condici cvica del seu propietari, encara NS que amb certes limitacions: podia votar en els comitia tributa, per no podia ser magistrat ni senador fins a la segona generaci ni es podia casar amb ciutadans lliures.

El gran nombre d'esclaus que van arribar a Roma en aquest perode, a causa de la gran expansi de les seves fronteres, en va empitjorar la condici: l'esclau era considerat com una cosa i el dominus tenia tots els drets sobre ell. A l'esclau, no se li reconeixia cap dret. El tracte que rebien els esclaus era molt divers, com a l'poca de la monarquia. Els qui vivien al camp a les ordres d'un capats eren maltractats en general. Es van originar, doncs, fortes revoltes d'esclaus, la ms perillosa de les quals va esclatar cap al 73 a.C., amb Esprtac al capdavant.

ESCLAUS

Imperi
CIUTADANS ORDRE PATRICIS A l'poca imperial es concedia fcilment el dret de ciutadania, fins a tal punt SENATOR que l'any 212 l'emperador CARACAL.LA va fer extensiu aquest dret a totes les NOBLES IAL persones lliures de l'Imperi. Per posar fi a la lluita de senadors i cavallers, August va crear un sistema d'ordes basat en la riquesa. L'orde senatorial el formaven el patriciat i la noblesa plebea (els qui posseen ms d'1.000.000 de sestercis, moneda de plata que tenia ms valor que cap ms de les que circulaven a l'Imperi). Els privilegis de qu gaudien eren sobretot honorfics: tenien el dret nat de senadors, que es transmetia de pares a fills, i exercien les antigues magistratures. ORDRE CAVALLER El formava la classe dels cavallers la fortuna dels quals passava de 400.000 sestercis. Es dedicaven al comer i ocupaven els nous crrecs (prefectes, EQESTR S consellers). E PLEBS Formaven la plebs totes les persones lliures que no pertanyien als ordes anteriors. La plebs va adquirir amb Octavi August una nova dimensi, ja que LLIBERTS es consideraven dins d'aquest estament no solament els nascuts de pares ciutadans (ingenui), sin tamb els lliberts, que, en aquesta poca, van augmentar d'una manera alarmant. La plebs urbana, en general, no treballava i vivia dels repartiments gratuts de queviures que els emperadors feien a crrec de les seves propietats. INGENUI En els darrers temps de l'Imperi va sorgir aquesta nova classe social. Eren homes lliures que conservaven tots els drets, pero estaven subjectes al gran propietari gaireb com si fossin serfs. La condici de colon era hereditria. Ja s'esbossen les lnies de les relacions senyor-vassall que es van establir a l'poca feudal.

COLONS

ESCLAUS

Els esclaus, que eren molt nombrosos, rebien un tracte ms hum que en poques anteriors a causa de la protecci de l'Estat -fins i tot s'arribava a castigar l'amo que matava o maltractava greument un esclau- i de la influncia que exercien a Roma l'estocisme i el cristianisme.