EL PEIX IRISAT

Marcus Pfister

Lluny, a alta mar, hi vivia un peix, per no era un peix com els altres. Era el peix ms bonic del mar. El seu vestit era descates, tenia els colors de larc de Sant Mart. Als altres peixos, els agradava molt el peix de les escates de colors. Li deien el peix irisat. - Vine peix, vine a jugar amb nosaltres! Per el peix irisat passava sempre de llarg, callat i orgulls lluint les seves escates. Un peix blau el va perseguir nedant. - Peix irisat, esperam. Dnam una de les teves escates lluents. Sn tan precioses i en tens tantes! - Que et regali una de les meves escates? Qu thas pensat? -Va cridar el peix irisat- Au va, fuig! Espantat, el peix blau va marxar. El peix blau, va explicar a tots els seus amics el que li havia dit el peix irisat i, a partir de llavors, ning volia tenir res a veure amb ell. El peix irisat, trist de ser el peix ms sol de tot loce, va anar a visitar al pop Octopus. - Testava esperant.-li va dir el pop. - Les onades mhan explicat la teva histria. Si vols un consell, regala una de les teves escates a cada un dels peixos que has fet enfadar i sers feli. Al peix irisat no li convenia gaire la idea del pop, per un dia es va tornar a trobar amb el peix blau i aquest li va dir. - Peix irisat, vinga no siguis dolent, regalam una de les teves escates. Desprs de pensar-ho molt, li va regalar una escata lluent i petitona. Gaireb no la trobar a faltar, va pensar. De sobte, es va trobar envoltat de molts peixos que, com el peix blau, volien tamb una escata. El peix irisat els va comenar a repartir una escata a cada un, a cada escata que donava, ms content i feli se sentia. Al final, noms li va quedar una escata, per era tan feli, com no ho havia estat mai. Tothom volia jugar amb ell, tenia molts amics.