Z ZZ > l 00 n=26 8 l0l'l8 IRIL '83 ' , IUTLLET IYIIFORIACI DE L _ La complexitat i lenta elaboraci dun treball que SE VIIVESIECIUIS

UIS recull les nostres activitats realitzades en els darrers anys al massis del Cornin (Pics dEuropa/,'ha ES-EI-GWUES nu- estat el factor principal del retard duns mesos en laparici del present butlleti. Tanmateix, i coinciEIRE EXCURSWMSTA dint lany passat amb el 25 aniversari de la creaci, UGA dins del C.E.A. del Grup dInvestigacions Espeleol' giques (nucli que als pocs anys don lloc a la c/yih"m",]52 S.l.E.), haguessim volgut dedicar un treball en re_ cord daquells que ens precediren, pero malauradaA IHICELUIW5 ment tampoc ens ha estat possible. T.I93l2'54056 ______ _______ Davant daquestes circumstncies, no hem volgut retardar ms laparici daquest nou volum dEspe . leoSie; ja que si prou mancats de publicacions espeREUACCHF AM" cialitzades estem els espelelegs catalans, noms fal .|||||, ta que els que encara seguim al "peu del can", esICISIIIIS, paiem ms la nostra periodicitat. J.FIch, J.HidIgu, Ji|r A propsit daiX, i si rellegim les re-vistes espeJ`v.I .' leolgiques que podriem anomenar clss1ques (res' ' w un tem molt poques/, podrem observar, obviament, levo m luci soferta per la nostra espeleologia en els da_ rrers 15 anys; i aleshores cal reflexionar, perqu Fuiu purtghz 2I] um; dg I| daquella espeleologia, diguemne pseudocientifica, nun". lEsc"i"_usc] per en que linlters s centraviz ten del coreixement mes o menys pro un una cavi a , e1Xan un xic de banda la importncia de lespeleometria, hem passat a un "tecnicisme" de vegades tan absurd,` que q es compromet l'honorable tasca, no de lespeleoleg, sino fins i tot. de leXplorador subterrani en el seu q q concepte ms primari. El contingut daquest butlleti i el de la majoria dels que actualment surten, us poden donar una idea BIP.LEOp B12261/1970 de com, sense pretendre fer una espeleologia cientifica, es pot elevar a la categoria despeleogra1'a, ` mw la tasca a realitzar per leXplorador subterrani. 'l ,-

EL DAW\LLADORBLOQUEJADOR "TRACSON" ( pnr=J.J.HIUS El present article fa una anlisi del "TRACSON", una de les darreres novetats aparegudes al mercat espeleolgic del nostre pas. Aquest aparell uus permet realitzar els desplaaments verticals (ascens i descens) amb l'aventatge de no tenir que realitzar cap modificaci sobre els arreus utilitzats normalment amb el sistema d'ascens DED. DESCRIPCI (1) Polt`a su erior JP_ TRAC$ON' 1 ( (2) Obertura de sortida de corda 2 (descens) _ \\\ 10 (3) Palanca desbloquejadora de o V q la pastilla (9) !/ ' . . . . 1 3 ` (4) Politga inferior _ \ (5) Platina mvil que ens permet QO \ posar O treure la corda 4 4 () Segur per a fixar la plati,1 r U (5) \ ' (7) Punt per ancorar la cadireta ( o al er a e ir re dis \\@) (8)Tp11p fg fg ? 8 (ascens sobre cordes llis_ , coses) " 7 (9) Pastlla tipus "JUMAR" (10) Punt per ancorar l'arreu de pit MANIOBRES POSSIBLES SCI1SD(3SC([1S 2

Pas inmediat i amb tota seguretat d'una posici a l'altra Descens autoassegurat ` r PolitjaBloque_jador r Q Posici antirelliscades a l'ascens Cal a dir quan l'aparell s'utilitza com a davallador, es fa obligat la utilitzaci dun mosquet de fr, ja que la corda t tendncia a escaparse amb facilitat per l'obertura de cor da. Tamb s'ha de dir qu, en el descens autoassegurat, el blo queig sobre la corda el realitza la pastilla d'ascensi (9), tenitse que realitzar un esfor considerable sobre la palanca (3) per desbloquejarla. * UTILITZACI _ s \\_ , i_ , // Descens (Fig.A) : Un cop oberta ( ` /` la platina mvil (5), introduin __ ( la corda fent-la passar per les O0 dues politjes (4 i 2), el reco` ( ," \ ( ~ rregut de la corda s el mateix !jl que el dun davallador tipus ? DRESSLER; , H Cal recordar la utilitzaci. dun ` A mosquet de qfr, ja que com s'ha ' dit, la corda t tendncia a es caparse. F En el descens autoassegurat, el ,,.x ;.\\E' funcionament bsic de l'aparell 4,_, j\)> m s 61 mateix, amb l'nica dife 4 I . rncia de que amb la m lliure ` subjectem la palanca desbloqueja A dora (3), si l_a deixem lliure, ,_,_, automticament,la pastilla (9) V entra en contacte amb la corda _ /"-( tot bloquejantla. `Ascens (Fig. B iC) : El funciona ment del TRACSON a l'ascens,s @ exactament el mateix que el dun 4 bloquejador de pit. En aquest . ' cas, la politja inferior (4), ` bloquejant la corda en un sol ` ~ sentit (Fing.B). B A la segent figura es veu com es fa passar la corda per darre- ` ``_\_,. ra del topall d'acer inoxidable I , xg \.`A) (8); en aquesta posici s'aconseL guX_ un angle ms tancat a lg corda i al mateix temps s'afegeix ,_ _ V gE`,: M ms fregadis. Aquesta posici _ ens permet un ascens ms segur sobre cordes lliscoses. 3~((

 CONCLUSIONS _ . ' - _ L'aventatge de reun1r en un SOl aparell " 4 un deSCenSOr un blequejador de pit, nO .... ` 0 COmpenSa l'aparatS peSat 57O gr.) del 0 mateix; la Seva utiltzacio en pOuS v` @ paSOS eStretS, pot arrbar a mOleStar COn Sderablement. Per tant, el TRACSON Sem _ r f bla quedar reservat per a prOSpeCC1OnS ;L primeres explOraCiOnS I])dS Nota : Els gravats queacompanyen el text, han estat extrets del fullet que S'nClOu amb l'aparell en la Seva venda.

DEL MASSIS DE PERELLOS (Rossell)

Cm)
pr=S.I.E.

INTRODUCCIO

A] llarg dels dos darrers anys hem anat realitzant diferents

sortides, molt aillades, que ens han perms ck: cone1xe* un

xic ms la serra de Perellos 1 ms concretament el sector ms

proper al poble del mateix nom. Durant aquest temps se'ns anat
acumulant tota una serie de fitxes 1 topografies de cavitats

amb les quals hem cregut interessant fornir aquest petit tre ball, com a complement als altres dos que ja publicarem ante

teriorment (EspeleoS1e n9 21 1 23)

Dins ci'aquesta recopilacio ck: cavitats, lHClOH1 el Barrenc de la Caune o P17, la qual s fins ara la de major profundi
tat de la zona. Com ;k1 henx d1t en altres ocasions, totes

aquestes cavitats son prou conegudes pels espeleolegs del Ro ssello (excepte una de petita, B2, que s primera exploracio
del nostre grup), nosaltres pero, ens hem limitat a revisar les topografies existents 1 a realitzar aquelles de les quals no teniem noticia, al menys documentada, de llur existencia. Amb l'anim de coneixer el millor possible el terreny que tre pitjavem, hem procurat documentarnos sobre la toponimia lo
cal i aixi, al llarg d'aquesta nota intentarem expressar els noms de lloc amb llur veritable denominacio 1 fem un prec als

espeleolegs rossellonessos, ara que sembla anar ani augment la consciencia nacional (ka la Catalunya Nord, que intentin conservar 1 promocionar aquests mots, tant espeleologics com geografics, en ]j4u* grafia catalana. Aqui, a lj'altra banda de la frontera, no sabriem anar a Garraf, per exemple, a ex plorar la Sima del Brero O lAvnC dg; Zupdg,

ENCLAVAMENT GEOGRAFIC

Al vessant meridional del sector maritim, de les Corberes, s'estn l'anomenada Serra de Perellos (el Montolier de Pere

llos, 707m. alt.), integrada dins l'antic municipi del mateix nom U2 Perillos, antigament Perellons), amb una extensio de

14,8Km., practicament despoblat 1 incorporat vers el 1970 al

municipi d'Opol. Al limit amb el Llenguadoc(Occ1tania) s el municipi ms septentrional dels Paisos Catalans.

L'accident hidrogrfic ms remarcable s la capgalcra del R6 vol, aflucnt per l'esquerra de l'Agli.

Y.`

*7;;//1

f4t -;*555/ f' / /658

5/

b!

\ \/ M

' Aww ( 5555 if {1** 1/-\ [

8/

/ /'-y

E/

_ E]uEn /Q/`

_ *~%=&
W /
~.: <

\ :\. *\X
x1

**<"-*

. 5/ \_ \ " `\% ;L&@ 9 / J/HE c g \ _ fw, /U ' /

*
'

Q U

K{

/l/

F$LH%~Z;i3&@\@5 ;6;FF$*);; {ji ~~ /%,3 `> a1j;/{ 5 v .__ . $%\\v{<*< I ip \//G/(__'

J 4
/* Z~
U

K =y AM f` Q

~\\ `

{W i i I ; \ '
{

\r xh 5_ y// IHS CABANO V

V 1/

/{

32

`Q R M QE G

_ aw// ~

, _ ~ 4 `N

/? K __ r27 1 me/Mi/Z?&Z m<w<\5

_\...-L \

34

~g{gz
Q/

350

L@P7 ,,Q,;g1 "

/M

55 5 my
-;,5

35

%\S'\ LLL-

n mu

sun

mon M.

CAVITATS EXPLORADES

A_ms de lcs dues descriizgs :1 les senglcs notes antcriors,

en aquest sector del massi s'han explorat lcs segiients cavi
bats: Barrenc

del Cortal de la Llana

Barrenc Barrenc
Barrenc Barrenc

dc la Vinya
B1

B2

de la Figuera
en Joan

Avenc d
Barrcnc

de la Caunc 0 P17

La Caune Barrenc del Cortal del Duc

10.

Barrenc del Cortal "B0uzigue'

1. BARRENC DEL CORTAL DE LA LLANA

Poc mes enlla del cami que travessa el Pla de Perellos, on es troba el barrenc del mateix nom, i a l'esquerra de la ca rretera d'Opol a Perellos, es localitza l'anomenat Cortal de la Llana. A escassa distancia d'aquest corral 1 seguint uns

senyals de pintura vermella, s'accede1x al barrenc que porta

el seu nom.

Es penetra aa la cavitat per una boca de forma adiaclassada

que dona accs a un primer pou de 12,2m., la base del qual s una rampa molt pronunciada, trobantse al seu extrem 1nfe rior un lloc que cal superar 1 que comunica amb una curta pero

estreta galeria que dna pas a un pouet de 6m. JA partir d'aquest punt, l'avenc es divideix en quatre vies que descriu
rem separadament

Via A.- Des de la base del pouet de 6m. cal remuntar un mean dre a mitja alcada 1 baixar un pou de 9,5m. que ens situa en

una galeria, pero just en el punt de descens, un xic a l'es querra, s'in1c1a aquesta via, integrada per un primer pou de 20,2m., de seccio circular, al cpu; segueix 1u1 altre ck; ms amplaria 1 de 16,5m. de vertical, amb les parets cobertes en bona part per colades; desprs d'un petit repla s'obre un nou pou, aquest de 14m., de `base totalment plana 1. amb petits clastes. En aquest punt es tanca aquesta via als 91,8m. de
profunditat

Via B.- De bell nou a la base del pou de 9,5m. 1 seguit per l'alta pero estreta galeria que s'obre tot seguit, h1 ha un orifici a terra que dona pas a un pou de 26,1m. dividit en
tres trams per sengles replans; al seu fons, de dimensions

reduides, existeix una nova vertical, aquesta de 16,6m. 1 que

es va eixamplant conforme es progressa en profunditat. A la

desprs <1'una serie ck; petits res salts, s'assole1x la part final d'aquesta via, als 99,5m. de
profunditat

seva jpart inferior 1

Via C.- Continuant pal meandre superior i tot seguit a l'en trada de la via B, s'han de baixar tres ressalts molt pctits

que porten a un pou de 11m., amb la base relativament mplia a diferncia del tram superior. Es baixa un ressalt de 2,8m. i tot seguit un pouet de 4m., a l'extrem del qual s'0bre una
nova vertical, aquesta de 23m. i amb les parets cobertes per
abundants formes litogeniques, a la que segueix una curta ram

pa que desemboca eu1 una minuscula saleta final a 99,8m. de la superficie, ssent per tant el punt de maxima fondaria de
tota la cavitat.

Via D.- Al fons del segon pouet d'entrada, s a dir, el de

6m. en un dels seus extrems s'obre una petita sala i en el

sostre de la qual s'observa un orifici que un cop superat i desprs d'una estreta rampa ascendent comunica amb una cambra

d' amplies dimensions, amb rmi notable recobriment litogenic

i una xemeneia circular de 10m. d'alcada. A l'extrem SE. d' aquesta cambra existeixen. dos ressalts que porten 21 una
altra xemeneia lateral i a la seva base s'obre un pou de 10m.

que marca la fi d'aquesta via als 37,1m. de profunditat.

F ITXA TECN I CA

Pou

Ancoratges

Observacions

P- 12,2
P- 6

P- 9)5

spits spits spit

Capcalera Capcalera Asseguranca natural

Via A

P- 20,2

P- 16,5
P- 14

spits spits spit

Passama

Capcalera

Asseguranca a formacio

Via B

P- 26,6

spits spits spit spits

(4,5m-) (9,1m.)
(5 m-)

Frontal

Repla
Fraccionament

spit (5,6m.) P- 16,6

Repla Capcalera

Via C
P-..11

Natural

Pont de roca

P- 4 P- 23
Via D

1 spit 1 spit

Capcalera dreta Asseguranca natural

P- .6,7
P- 10

Natural Natural

Asseguranca natural Asseguranga natural

BARRENC DEL C0l{'lAL I} E LA LLANA

Gram (nassaui)
E12,2

run S. LE. wa-an an

RJ.7

R.3]

R6.7

VIAD

R<2s R.3

210

-3Z`I

R.1.4

2,1.1
R.3-7

2,14
R 202

6N\":: ;}>

-91.8
M65

H2? Q"
'3Z1

R26.6

VIA-A
P I .1 P IO R 26.6 R 20-2

`":M; R18]? R4 J
Rl.5
R11

IH2.2 "

_\,,, xf
';Q
RI6,6

-925 1 :0.0

VIAC
EV23

VIA-B

E14

E23

R2.7

..3 **-3-8
R.4

-9].8

EI 2.23
-993 `qqs
2.2.2

998

0 5 I0

20

30NI

2. BARRENC DE LA VINYA Situat a uns 200m. del Cortal de la Llana, a l'extrem d'una i vinya i facilment localitzable ja que la boca est tapada per ferralla de Cotxes que cal treure per accedirhi. Es penetra per una galeria estreta i en rampa que dna pas a un petit pou d'uns 10m. i que incideix al bell mig d'una galeria; vers L'E. segueix un conducte irregular, amb punts que superen els 5m. d'alada i que s'acaba als 17m. del punt dentrada. Vers l<D., la galeria s rmi; ms baixa per un xic ms ampla, i amb unes petites xemeneies laterals, fina litzant en una petita cambra originada per la uni de tres daquests Conductes ascendents, en el fons de la qual es troba el punt de mxima fondria als 14m.. El recorregut total s de 95m. Es tracta d'una cavitat originada per la infiltraci de les aiges a travs de diferents punts del rascler exterior (avui desaparegut en part) i que originaren sengles conductes verticals que anaren unintse per coalescncia lateral i un dells arrib l comunicar amb l'exterior. Ms o menys s all que en altres poques hom denominaria "pseudogaleria de Maucci". 3. BARRENC Bl A pocs metres del Cortal de la Llana, junt a un amuntegament de pedres prou visible. Conducte vertical molt estret i que en un parell de ressalts r ens situa a un punt impenetrable i a uns 10m. de profunditat. Desconeixem el nom que li deuriem posar els seus primers ex ploradors. 4. BARRENQB'2 t t Al costat de l'anterior, al bell mig del caos de pedres esmentat i producte de la desobstrucci realitzada per poder penetrar. Per un pas molt estret s'accedeix a un pou de 15m. de profunditat i per una estreta gatonera oberta a un extrem de la seva base, s'arriba a un altre compartiment, de cpula cega i duns 8m. d'alada,que desprs d'una petita desgrimpada s'assoleix en la seva part ms baixa el punt de mxim fondria a -22,3m. de la superfcie. ll

BA l{ l{ E NC Ill LA Vl NYA 1 JFUL (RUSSELL) rua S.l.l. mgsu mw LY ._ %_ I 1:;,;,, '_ =: ` f ,. 5 ' 0 5 1`O -0 _; 1 : __ l " IV. ` .x ; /__ _-_ =- *' .._. EI W -+2 ' I: , I , n` -22.3 0 1 5M. 0 5 10 M. I.-: V

t 5.BARRENC DE LA FIGUERA Es troba a p0CS metres per sobre el llit de la riera, a uns 350m. al SO. de la Llana i davant mateix del Gran Barrenc de Perells (vegi's EspeleoSie n9 23). El seu nom li ve donat per ' _ una petita figuera existent a la seva boca i la primera exploraci sembla sser la realitzada per Hutter el juliol del 1951. La boca d'entrada, de 6 X 2,5m., dna accs aun nic pou de 23m.i que desprs ck baixar un rressalt existent sa la seva base, ens sita la cota 25, cpue s el punt ms profund de l'avenc. , 6. AVENC DIEN JOAN Situat a escassament 5m. del barrenc de la Figuera. La seva boca, d'1 X 0,5m., presenta signes evidents de desobs trucci, ja que aquest avenc s conegut des de fa poc ms de dos anys i els seus primers exploradors el bategaren amb aquest nom com homenatge a un company mort en accident espe leolgic. ` La petita boca ens Condueix a un pou adiaclassat de 15m., que rpidament s'uneix a dos ms de 4,4m. i 3,4m. que porten a una petita saleta a la Cota 22,8m.; en aquest punt, una rampa molt pronunciada ens porta a un nou pou, de ms mplies dimensions i de 9,1m.de desnivell, al qual i per la seva base 1 s se li comunica una nova vertical, de 28m. i de dimensions encara ms mplies que els precedents. Al seu fons (Cota 63,5m.) se'ns presenten dues opcions de progressi: la pri o mera en forma de curta galeria, que desprs de superar un petit ressalt ascendent desemboca en una saleta final, concrecionada, de 3 X 2m. La segona opci s atravs d'una obertura a la base del pou de 28m. que comunica amb un ressalt de m. donant accs a dos nous pous, de 11,2 i 8 m. respectivament, que condueixen fins a un meandre molt enfangat que va baixant en rampa fins ferse impracticable als 94,8m. de profunditat respecte a la boca dentrada. r * FITXA TCNICA 1 Pou n Ancoratge Observacions P 15 2 spits passam 1 a l'exterior de la boca i 1 a l'inici del descens P 4,4 1 spit En un relleu de la roca P 3,4 1 spit Davant del punt de descens P 9,1 1 spit Fraccionament P 28 1 spit Costat exterior del bloc encaixat 2 P 11,2 1 spit En una colada . P 8 1 spit En una placa de roca 13

1\\C I)'IN J IDAN A\C IDI LA 0 0 F l G U E RA F IPUL tnussuux f ran S.l.E. 3-7-82 R 3.4 '.h_; n : .__. ..25 " `` . x': * 94.8 . . QJ 22. _ 5 * I . > R.S J =:. ,9,,, u S w us _

7.EARRENC DE LA CAUNE 6 P -17 Seguint per la carretera que porta al poblet de Perells i poc abans d'arribar al Cortal de la Llana, a la dreta surt una pista en que poc abans d'arribar al seu punt final exis teix un pal de conducci elctrica, a escassament 30m. es veu un marge de pedres on es troba la boca de la cavitat. Per una boca de petites dimensions, es baixa un pou ms aviat estret, de 15m. de desnivell; en el seu fons i desprs de ` Creuar una diminuta Cambra i superar un pas estret, ens trobem a la boca d'un nou pou, aquest de 32m., de forma adiaclassada i. amb les parets recobertes per formacions litogniques. A continuaci, desprs de tres pous molt similars i de 10m. de ' desnivellcadascun, s'arriba a una srie de passos estrets que porten a la Cota -114m., punt final de l'exploraci; les pos sibles Continuacions es Xuuui momentniament impossibles de superar degut a la gran estretor dels conductes. Cal fer es ment, que partir del ltim pou de 10m. nicament un dels membres de l'equip va aconseguir passar pels diferents punts _ estrets que formen aquest tram final de la cavitat. Aquest avenc s fins el moment la cavitat de major profunditat de la zmna. Fou descobert l'any 1967 i explorat tot seguit per diferents grups espeleolgic rossellonesos, els quals li 1 atorgaren IHHI profunditat cpue oscil.la Eunw els 120 . els 130m. , FITXA TCNICA 1 1 q POU Ancvtge observacions P 15 2 spits .1 a l'exterior de la boca i l'altre al llavi de la mateixa P 32 _1 spit En colada, instal.laci natural 2 spit ` Fraccionaments P 10 2 spits A frec del pou 10 2 spits Frontalment, en colada P 10 1 spit Costat esquerre del lloc de descens Nota:El tram final de l'avenc,s'instal.l en un pont de roca

P15 BARIIIENC lll J_ ~, LA CAUNE (RI7) 0POI. (ROSSEI.|.0l ran S.l.I. S777 F!32 44 -46 mo mo R.8,5 65 }Z_ mo N [ R.4, { 2 N q` 0 5 I0 20 30M. =4 s lI4

8. LA CAUNE El mot "Caune" s d'origen occit i ha penetrat en alguns sectors de la Catalunya Nord; el seu significat s simplement: cova. Aquesta cavitat s coneguda tamb amb les denominacions de: Cova gran de Perells i Cova dels Tres Arbres. Les primeres noticies que es tenen d'ella daten de l'exploraci de R. ` de Joly l'any 1931. Per arribar a la Cova cal, des del pal de la lnia elctrica situat a la vora del Barrenc de la Caune, seguir per la riera propera fins z1uns cingles propers i. ben 'visiblesg al peu d'ells es localitza la boca inferior i si es puja per damunt d'ells es pot accedir a 1a boca superior en forma de pou. La cavitat s constituida per una Cambra irregular d uns _ 4n. de dimetre i uns 15m. d'alada, que sn el desnivell existent entre la planta i lantiga volta, avui desapareguda i que don lloc al pou d'entrada o boca superior. Per l'extrem NE. de la cambra segueix una galeria, en sentit un xic ascendent i d'uns 25m. de longitud, que desemboca a la boca infe rior. 9. BARRENC DEL CORTAL DEL DUC i r ` 4 Tamb conegut com Barrenc del Roure ("Chne") i com l'ante rior,les primeres dades sn d'en R.de Joly a l'any 1931. Es troba a uns 200m. del Barrenc de la Caune en direcci al Cortal de la Llana; a la seva boca existeix un roure. Per una boca de regulars dimensions es penetra en un pou ci lindric de 33,9m. de desnivell, a la seva base, la planta es divideix en dues galeries. Per una delles es segueix per una curta rampa descendent i plena de pedres, que acaba als I 38,8m.; per laltra, desprs d'un Curt tram un xic descendent, s'arriba a un ressalt ascendent que dna a una finestra, per la qual E desemboca en.1u1 pou de 8,3m. partit EH1 dos en el tram final, :i on s'assoleix la Cota de mxima fondria als 42m. 9 FITXA TCNICA o Pou Ancoratge Observacions F P 33,9 2 spits Passam a la boca , Natural Fraccionament a 18,7m. P 8,3 1 spit A frec de la finestra F 17

BAIIRINC llll, C0l{'l1\L"B0lJZIGUE" rum <nussEu> ruc S..I.\usu suu _9` " `' 0 q 1% F! I % E63 \ ` 1` huj-` .. ' ' u S m usm.

10. BARRENC DEL CORTAL BOUZIGUE Aquesta s una altra de les cavitats "Clssiques" de la zona, i com les anteriors, explorada ;xn R. de Joly l'any 1931. Exsteix una llegenda que parla de l'existncia d'una insCrp A ci al fons de l'avenc feta pel vescomte de Perells (S.X1v XV). _ POC ms endavant del Cortal de la Llana i tamb al costat de la carretera, en una petita elevaci, es troba el Cortal de la "BOuzigue" i 21 uns 1{mu dell s localitza h boca de ' l'avenc, tapada per un reixat amb soports de Ciment, que es pot aixecar sense gaires problemes. 1 Constitut per 1u] nic pou ch m. ck vertical, ckz descens irregular en el seu primer tram degut a la presncia de dos mplis replans als 11 i 27m. A la base del pou, una curta rampa porta a la mxima profunditat de la Cavitat, als 6,3m. FITXA TCNICA Pou AHC0Ptg@ ` Observacions P- 63 2 Spitg Capalera 1 spit (11,2m.) Primer repl 1 spit ( 3,-m.) Part nferior repl 1 spit (12,-m.) . Segon repl 1 Spt ( 5,m,) Part inferior repl ` (32,6m,) Tram final BIBLIOGRAFIA 1 Salvayre, H. (1978).- Sp1O]Og1'e et hydrogologe des maSS1`fS CalCa1' res des PyrneSOr1`entaleS" 249 pp. Conflent. AdveNment En el plnol de suux que guiquem, indquem unb els nmeros 11 i 12 les cavitats publicades en .les nostres anterors, s a dir, el Barrenc del Pla de Perells i e.1 Gran Barrenc de Pere l]1s , respectivament. 20

. i x;1 `11: i . 3OcaA dc arrcn c ort ouzguc ` .__ . ` 21 v > ;

(Sarsamarcuello , OSCC1) - 109 m. pnr= JRDI LLURET ` i B.!!.M munrssnnn unAcu" Cavitat tectogentica de 109 metres, fondria relativament r important per Obrirse en conglomerats. Situada al terme de Sarsamarcuello (provincia de Osca). Explorada totalment l'any 1957 per membres del GES del CMB, ERE del CEC i GUM de Madrid, i visitada pels autors el 1982 en companyia d'altres espele legs de l'ERE. Localitzaci, histrica, descripci, topografia i dades diver ses. HISTRIA Setmana Santa del 1954 : La Cordada formada per Nubiola, Torras i Anglada del CMB, des .prs de dur a terme l'escalada al "Mallo Colorado", exploren l'avenc de Riglos (cavitat que li donen una fondria de -28m) i el primer pou de l'avenc del Cubilillo. D'aquesta exploraci transcrivim iui petit pargraf ck la ressenya (nu: figura en el llibre de registre del refugi de Riglos, per ser la Cita ms antiga i, fins ara, la ms mplia sobre aquest avenc : 'H.. Acompanyats pel simptic Sebastia ens dirigim vers el que anomenem avenc del Cubilillo, per estar situat a la serra que porta aquest nom. Baixem tots quatre fins el fons del primer pou, arribant a aprofundir 22m..NO podem prosseguir per manca de material, tal vegada que ens trobem davant d'un pou quina profunditat soposem com a mnim d'uns 80m..." 20O41957 : Un nombrs grup format per membres del GES, ERE i GUM exploren l'avenc fins el fons i li donen una Cota de 127m.. Es publica una breu nota a la revista "Cordada" (1), amb un esquema de la cavitat a crrec d'en J.M. Anglada, E. Pomerol i 0. Andrs. Posteriorment, la dificil localitzaci de la cavitat i la seva minsa difusi bibliogrfica sols la cita mencionada- fan su* S.I.E. del C.E.A. ** E.R.E. del C.E.C. 22 _ r

posar que ha estat objecte de poques O quasi cap nova visita. Tenim, per, referncies, sense confirmar, de que va sser explorada per un grup oscenc, possiblement a finals de la dCada dels setanta. El 1980, basantse en les dades de "Cordada", desempolssades i comunicades per 0. Escol a C. Chabert, apareix aquest forat ' en l'inventari (2), qui el cita Com a novena fondaria del mn en conglomerats, amb 115m. (?) "mal topografiats". La reducciD'aquesta cota, fruit de la nostra revisi topogrfica del 1982, aixi com ha inclusi d'altres noves cavitats en aquesta relaci internacional de "rcords conglomertics", ' permeten encara incloure al Cubilillo entre dotze mxims fondries del mn en aquest material. 20-03-82 : Visita conjunta ERE-SIE de Barcelona. Nova exploraci de la ' cavitat, topografia GR4 i presa de dades per a la Confecci d'aquesta nota. . LOCALITZACI Situaci geogrfica : Terme de Sarsamarcuello (0sca) ( Coordenades : X: 029 59' 18" Y: 429 20' 17" Z: 950m.s.n.n. A I ( Estreps occidentals de la serra de Loarre. En el vessant esquerre ck la capalera. del barrenc ck la Mota, afluent del riu Gllego; a uns 500m. al N de la cota 1.048m. (3) Enclau geolgic : q .S'obre en els conglomerats del Terciari mitj (finals Oligoc principis Mioc) en els que, a uns 3Km al NW, es troben els coneguts "Mallos de Riglos". La serra de Loarre forma part del conjunt de "Sierra eXterio res CJ subpirenaicas oscenses ',unitat muntanyenca mesozica 9 que es perllonga vers l'est amb els massissos de Caballera, Gabardiell, Gratal, Guara, Balces..., situada entre les ~ depressions terciaries "Media", al nord, i "del Ebro", al sud. Itinerari : ( Des d'Ayerbe, carretera direcci Loarre que s'abandona per arribar l Lins de Marcuello (agregat de Sarsamarcuello). - ' ' ~ D'aqu pista ascendent en bon estat fins l'ermita de "Nuestra Sra. de Marcuello". Seguint endavant, a uns 500 m. abans u23(

d'arribar al refugi d'Icona situat quasi a la cota 1048, ens desviarem l la dreta i, sense cap cami, seguirem rectes fins assolir U1 carena i baixar desprs, vertent avall. Trobarem la boca de la cavitat poc abans d'arribar al cingle, al costat de l'antic "camino de Omanco", sender de cavalleries antiga ~ ment molt utilitzat i, actualment, gareb imperceptible i invat per la vegetaci . Forat de molt dificil localitzaci. DESCRIPCI 4 ( Pou de 5m. que, a mitja alada, comunica amb una esquerda per on baixa un P11. A la seva planta dues boques, una a cada extrem, que inicideixen en el mateix pou poc ms avall, essent l'oriental la ms facilment penetrable (cota 12m.). Vertical de 70m. de secci estreta (d'un a dos metres), amb ( nombrosos blocs . grups ck derrubis encaixonants entre les parets, formant ocasionalment falsos replans (el ms important d'ells a 48m.). A 28m. aprox. es veu la llum procedent d'una Obertura a l'exterior; la diclasi, en aquest punt, assoleix una llargada de quasi 60m.. Planta a 82m.. En direcci a l'est es recorren uns trenta metres pujant vers ha cota -53m. jw des d'aqui, ascendit en oposici fins els -40m., s'arriba a una nova comunicaci amb l'exterior, oberta a la paret del cingle. Des de -82m., seguint pocs metres a l'oest, s'arriba a un nou pou, estructurat l la mateixa fisura i amb caracterstiques similars als precedents, de 20m. de fondria. Planta a -105m., curt recorregut, lleugerament descendent, i punt final, a 109m., cota mxim de l'avenc. Recorregut projectat en planta : 98m. Recorregut real : 223m. ' ' TCNICA D'EXPLORACI * P2 i P11 : Corda no imprescindble, encara que recomanables 20m. com a assegurana, amb instal.laci a un arbre, situat no gaire lluny de la boca. , P7O : Corda de 80m. Ancoratge doble (natural i spit) frac cionament amb spits a -28, 48 i 78m.. P20 : Corda de 20m. Ancoratge doble (natural i spit). N 24

/ I_I' -` Oog `E / , . _ L VQ \ A _____ `,__ ,, P11 __ _____ , _,.,4> x , I,-" ' ..-,.. .. I/ JPN ,- " /__-_, . : . I/ ,_: z ; I//I ` I W V P70 /@ tm M I {/ \ J ____, : _ N"" . . G `<>> ". y ': Qy 2 :.I \`\ F |`Q: E _-l I AVENC DEL CUBILILLO / ; :-.5 SARSAMARCUELLO (HUESCA) ' ~ \ ' ,~` l , ' e 2O.Os.S2 4> JORDI LLORET ( MONTSERRAT UBACH P2O W TONU NUBUOLA lkm w : ,80 \ \ E pb'_'x.... .' _ _ _ _ _ _ __:: .x 1- %'~,_' E N Iwllgut 5 0 S M 25 mr.,.,,,

GENESI Avenc d'origen tectnic, amb morfologia Clssica d'aqueSt tipus de cavitats. Obert per l'eiXemplamcnt d'una fissura dorientaci W15NW15S, a conseqncia de la separaci dc part del paquet conglomertic i aven del mateix cap al nord, atret pel but provocat per l'excavaci del barrenc de la Mota. BIBLIOGRAFIA ` (1) AA.,195'7 - "Importante actvdad espeleolgica realzada durante Semanz Santa, por el Grupo de Exploracones Espeleolgcas (C.M.B.) y el Equp de Recerques Espeleolgques (C.E.C.)". Cordada (BarCe10na), 27: 10-11. (2) Chabert,C., 1980- "L`eS grandes Cavts en rOChe pseudokarstiques ou nOmKarStqueS". Spe1unCa (Pa1S, Frmcel, 3:109115. (3) Insttuto Geogrfco y Catastral, 962- 4ger8(FuI1a 209 del "Mapa Topogrfco de ESpaa" z 1:50.000}. IVadr1c1. 26 . . r

Avenc dela Foratata C12 r i 2 1 7 nrS.I_.E. 1/ 1 INTRODUCCI Un cop finalitzats els treballs topogrfics a la Bufona (C20) (vegi's s EspeleoSie n925), en decidirem, d'acord amb el G.E.Badalona, a con tinuar l'aixecament topogrfic de l'avenc de la Foratata (C12) que ja havia estat iniciat per nosaltres mateixos fa alguns anys. Amb aquesta breu nota i seguint la mateixa tnica que en l'anterior sobre la Bufona, volem nicament oferir una *mnimafitXa tcnica d'exploraci i la topografia de la cavitat, fruit d'unes poques jorna des de treball. desenvolupades durant les primeres setmanes del proppassat estiu. HISTRIA DE LES EXPLORACIONS 4 Localitzat i explorat parcialment pel G.E.Badalona durant la cam I panya realitzada l'any 1970. \ - A l'agost del 1974, en una nova exploraci arriben a la cota apro. _ ximada de 100m. de profunditat. ' Els dies 10 al 12 d' octubre del 1976, el G.E.B., amb la col.labo _ ' raci de la S.I.E., reexploren la cavitat i es supera la cota anterior, topografiantse fins a 124m. A finals del mateix mes, s'aconsegueix superar el tram ms estret de galeries, assolintse la cota -200m. i localitzant un nou pou que sembla de gran profunditat. 2 Un nou intent conjunt de penetraci, a l'agost del 1977, resta frus . tat per. les fortes pluges que cauen sobre el masss i que no fan aconsellable l'exploraci. _ 2 Per fi, l'any 1980, un equip del G.E.B. pot superar la cota ante. rior, davallen el pou i exploren tot el tram inferior de l'avenc, estimat que la seva profunditat s propera als 400m. Des de la 'darrera setmana de juny i durant d'altres de juliol del 1982, un equip de la S.I.E. revisa la topografia parcial i elabora . l'aixecament de la resta de la cavitat, fins un pas estret ple . 1 d'aigua que per a nosaltres representa el punt terminal((,,;;;376,2 1

ACCS A LA CAVITATa p Cal seguir parcialment el mateix itinerari que per arribar a la Bufona, s a dir: Purtolas Cuello Viceto Balma de la Foratata. Des d'aqui, s'ha cke pujar .ha Canal existent al Costat de la balma i un Cop superada s'ha d'anar Cap a la dre ta per un petit pla durant uns 150m., fins un sortint de roca a frec de Cingle, on se situa la Cavitat. FIXTA TCNICA ' pou Ancoratge Observacions P 9,5m Natural Pont de roca, assegurana escarpa. P 7 m- 1 spit A frec de la galeria 1 Spit Front esquerre del pou P' 26>9m Natural Pont de roca 2 spits Desviament i assegurana 2 spits Fraccionament a ,8m._ I P~ 10,5m- Natural Pont de roca i assegurana en un sortint P 11,5m. 1 Spit Frontal esquerre 1 Spit _FraCCionament P 12 m. 1 Spit Placa de roca P 4,5m. 1 Spit Assegurana P 16 m. Natural Assegurana 4 1 spit Llavi del pou P 5,5m- Natural Assegurana rampa (L'eSpla) 1 Spit Sortint de roca ` Rampa Llefscosa Passamans Instal.laCi fixa P 3Sm- Natural En Concrecions 1 , (La Viaclasa) `P 7 m- 1 Spit Sortint de roca (La Duxta) Pl3l m- Natural En Concrecions (Pou Kuln) Natural Pont de roca 1 Spit Placa de roca 1 spit Fraccionament a 5m. 1 spit Fraccionament a 30,9m. 1 Spit Fraccionament a 40,1m. Darrera tirada de 43m. des de l'ltim spit. 28

+' 0-0

. Q ;*, . ` Tres aspectes de 1'Avenc de 1a Foratata (C12) 1 ` \

(P ` allars Jussa) pnr= S.|.E. 1NROnUCC1 D'entre els nombrosos congosts que originen els rius catalans al travessar les serres prepirinenques, el ms occidental i. possiblement l ms espectacular, s l'anomenat Estret o Pas de Montrebei (o Bonremei), que serveix de divisria entre el Montsec d'Ares i l'anomenat Montsec d'Estall o de Montgai. El seu recorregut s d'uns 7Km. aproximadament, i les altes,i en certs punts estretes parets, H1 del paratge 1n1 lloc ch bellesa i espectacularitat dignes de contemplar. W Aquest congost era practicament intransitable fins que la Man comunitat de Catalunya fu obrir un cami (molts trams d'ell tallats a la roca) que fou inagurat cap a l'any 1924. En els darrers anys (7 (5 77) i degut a la presncia ms al S. de l'embassament de Canelles, el nivell de les aiges puja i el cami rest submergit. Gestions posteriors, portades :1 tormo per una comissi d'eXcursionistes i la bona disposici a col.laborar de l'empresa hidroelctrica ENHER, feren possible detornar :1 fer el cami, aquest cop :1 un nivell superior de l'antic; el nou traat fou inagurat oficialment el proppassat 17 d'octubre del 1982. Els de la S.I.E., oblidant un projecte que teniem d'acostar nos :1 la cova amb mitjans natics, aprofitarem l'avinentesa i un cap de setmana del mes de desembre, vam tenir l'ocasi de tornar a visitar la Cova Colomera, visita que fou aprofita da per tornar a realitzar la topografia de la cavitat, ja que no ens agradava cap de les publicades amb anterioritat. HISTRIA Les primeres cites de la Cova Colomera semblen sser les de Jeannel i Racovitza (1), que els hi deurien comentar la gent de la contrada durant llur excursi per la comarca en els primers dies del mes de setembre del 1910; per que no van arri bars'hi per visitarla. Sembla doncs, que la primera visita espeleolgica propiament ' dita s la del Dr. R.Zariquiey, amb fnalitats biospeleolgi ques i que tingu lloc a l'abril del 1924, possiblement poc J 32

temps desprs d'obrirse el cami pel congost. No ens consta cap altra visita fins la d'en E.Boixadera i companys, portada a terme el dia 4 de novembre del 1956, publicantne una nota (2) en la que es fa una detallada descripci i que s acompanyada d'un croquis de la cova. A. partir d'aqu s 'visitada amb IHHI certa periodicitat, ru> tan sols per espelelegs sino per excursionistes que fan el recorregut del congost. Torna a aparixer publicada al catleg de cavitats del Montsec (3) (sense topografia) i ms darrerament, al Catleg Espeleolgic de Catalunya (4) on a ms de la fitxa descriptiva s'acompanya una topografia realitzada feia uns anys per membres d'aquesta S.I.E.. SITUACI m Al bell mig del Pas de Montrebei, penjada uns quants metres per damunt del cami que el recorre pel vessant esquerre del riu. L'accs ms fcil es realitza des de l'entrada N. del o congost, prop de la pista que des del Pont de Muntanya es dirigeix a la Gurdia de Noguera per Alsamora i Sant Esteve de la Sarga. ` _ La cova es troba en un delspunts ms estrets de la gorja, a peu d'un cingle i s'arriba per una costeruda canal que surt del mateix cami. q I La boca es troba a una alria d'uns 50m.s.n.m.. nEScR1FC1 Una gran balma d'uns 30m. d'amplada a la base i 40m. d'alada, s la presncia externa de la Cova Colomera; el sl d'ella, en fort gxnukn; ascendent, remunta xum; 30m. dalria ii ens situa al porxo d'entrada de la veritable caverna. En aquest punt s'inicia una galeria *nica, lleugerament descendent i amb una amplria que oscil.]1 entr uns 20m. zl punt 1HXm I i IXX: ms ck 5m. 1 l'extrem fdnal. El sostre cs totalment irregular, condicionat al capbussament dels estrats, per amb una alcria notable i que fa cmode la progressi, ja que en el punt ms baix es troba a uns 2m. del sl. Al final d'aquesta galeria principal existeixen una srie de conductes laterals :i ascendents, de secci molt reduda. El de ms importncia s'inicia en el punt ms extrem del sostre de la galeria i desprs de grimpar un parell de ressalts as cendents d'uns 5 i 3m. respectivament, s'arriba a un curt conducte que desemboca a 1u] parell. de tranm; verticals (pua sn el punt de mxima penetraci de la cavitat. El recorregut total l'hem estimat en 268m. i el desnivell slu ( de +34m. respecte al punt ms baix de la balma d'entrada. 33

L'Origen de la Cova Colomera ens sembla intimament lligat amb l'excavaci del Congost de Montrebei i de formaci Contempo rnia amb ell. Les aiges de la Noguera Ribagorana, en atacar les dures masses Calcries del Montsec, trobaren una fractura lateral que tamb excavaren i que aprofitant la bona disposiCi cks estrats degut . notable Capbussament donaren lloe a la primitiva Cavitat; davant mateix de la Cova, a l'altra paret del Congost s'aprecia encara les restes de la fractura original. El descens del nivell de basedel riu deix en fase residual ha Cavitat, les filtracions i els procesos Clstic , i litognic modelaren l'estat actual. Els agents meteorolgics influenciaren en gran manera a l'aSpeCte de la balma d'entra da. BIBLIOGRAFIA (1/ - Faura Sans, M. (1911.) - "EXCurSOneS espeleolgicas realzadas durante el ao 1910 en Ia regin CataIana". BO1.SeC.ESp. de HSt.Nat., 6: 355-377 (2) Boxadera, E. (1966) "Un reconocimento a Ia Cova Colomera (RbagOza,Lrda)". BO1. C.E.Pug Castellar, 3: 50-52 (3) - ESCO1, 0. (1970/ "Catlogo eSpeIeO1gCO del M`OntSec" ESpe1e Ieg, 11-12 .: 535Z1 ` ) - BOrrS,J.,MarrO,J.M. TaIavera,F. (1979) "Catleg ESpe1eOlgic de Catalunyaz vol. 3: 211 pp. 34

SIMA DEL MONDCTO n1 ('1 Nerm,OSca) _ nnr= S,I,E. HISTORIA Aquest avenc fou .localitzat ;xu membres chl G.l.E. Pea Guara Huesca el 9 d'agost del 1974 procediren a la seva explorac el dia .15 del mateix mes (1), tot fent constar que havia estat explorat parcialment i que per sondeix s'assolia la fondaria de 98 m. Aproftant una sortida al Cuello Vceto (Escuain), per recuperar un cotxe que havem hagut d'abandonar la setmana anterior a causa d'una de les tpiques pluges a que ja ens t acostu mats l masss ic donat que restaba lliure tot iui mati, vam pujar al poble de Nern per demanar dades sobre la situaci de la cavitat, les quals serviren de poc ja que una espessa bora xms va estar :1 punt chz fer abandonar la recerca , fins que un pastor ens indica exactament on es trobava i tamb ens assabent de que l'any anteror,espelOlegs del Pea Guara havien estat a l'avenc i suposem que finalitzaren la seva explo raci. Donat que la topografia feta per nosaltres t notables dfe rncies amb la publicada l'any 1974, hem cregut oport donar ` la a conixer. LOCALITZACI Per .ha carretera del dll Vellos (Escalona-Aisclo), s'arriba al poble de Nerin i des d'aqu cal seguir una pista que puja al Llano Tripals, poc ms endavant es troba un dipst d'aigua i per darrera d'ell exstex LU1 Corriol, . qual \u1 pujant i desprs flanqueja el vessant fins arribar al nivell inferior del cim Mondoto, aqui hi han uns grans plans i al mig existex una borda mig enrunada, des d'aqui s'ha d'anar cap a la dreta segons el sentit de la nmrxa, per entre grans blocs; al poc temps es troba la Sma del Mondoto n9 2 i escassament 40 m. d'ella, al costat mateix del torrent de Fuente Lomera, es tros bala n91. Les boques d'ambdos avencs es *troben parcialment obstrudes per grans blocs. DESCRIPCI Es tracta d'un nic pou de 71 m. de desnvell, de Forma quasi circula1' fins als 4O rn., punt ni que s'ob;w: pe1 un dels seus extrems fins arribar a .la seva base; aqui, per una cur36

SIMA IDE L M(|ND() 'l`(}~ NQI uEmu (08BA) .s. \.E. | .. '''

ta rampa, S'aSSOleix la Cota de mxima fondra als -74 m. FITXA TCNICA POu Ancortge Obscrvacons `P 71 2 Spits 1 Spt Al blOC exterior i um 1 altve al bloc ntcror, da ,munt del pou. BIBLIOGRAFIA (1/.G.I.E. P.G.H. (1975/. "Nmero mOnOg1f1`CO dedczdo al valle de ASC]O". BOI. de Contrbucn al Ctlogo eSpeIeOZg1`CO de Za provncia de Hesc (4/ : Z pp. 38 7

OBSERVACIONS AL "Catlogo 81" pr= S.I.E. Fa uns mesos, cap a l'estiu de l'any passat, la Federaci Es panyola d'Espeleologia va publicar un volum titolat "Catalogo 81Grandes Cavidades de Espaa", en el qual es recull la docu ( mentaci, en aquell moment ms exhaustiva, de totes les cavi tats espanyoles de ms de 300 m. de desnvell i/o 3000 m. de recorregut. No s el proposit daquesttnwmi nota el fer una critica daquella publicaci, que fou polmica en el seu dia i cadasc podr opinar el que li sembli sobre l'oportunitat de la seva publicaci . el contingut de la mateixa. Nosaltres nicament volem deixar constncia d'uns errors que ens atanyen particularment i que no sols apareixen en aquests catleg, si no que ja venen arrossegats de "Las grandes cavidades espaolas" (El Topo Loco n9 3-5) i del "Avance al Catlogo de Grandes cavida des de Espaa" (C.N.E.). Aixi doncs, volem deixar clar el segent : CUEVA DEL TORNERO (Checa, Guadalajara). En aquestes publicacions citades es diu que la cova fou explorada per primer cop pel G.E.Minas de Madrid l'any 1968 i ajudats en els anys posteriors ;Xn la S.I.E. Sembla sser que no han consultat la u bibliografia que citen, ja que la cosa fou a l'inrevs. Aques ta cova ja fou comentada per Puig y Larraz (1896) i la primera exploraci expeleolgica fou portada terme per la S.l.E. del C.E.A. entre maig i juny del 1967, aixecantse la topografia de 3.140 nu de galeries (vegi's Espeleoie n9Z, any 1968). Curiosament, aquest plnol tamb el publiquen al "Avance al . catlogo .... ", contradientse amb el text adjunt. Els anys posteriors, el G.E.Minas col.labor amb ha S.I.E. en la exploraci de la resta de la cavitat (vegi's EspeleoSie n99, any 1970), per aix no equival a que en els ltims cata~ legs, s'otorgi l'autoria de la topografia nicament al G.E.Mi rus. I si reclamem el ( s nostre, cal tamb deixar constncia d'all que no ho s, com per exemple : CUEVA IHH, REY` CINTOLO (Supena, Lugo). Sobre aquesta cova, els catlegs citats atorguen a la S.I.E. la primera explora ci a l'any 1973. Res ms lluny de la realitat, ja que sembla que continuen sense llegir la bibliografia que diuen consul tar. Aquesta cavitat ja la cita tamb Puig y Larraz (1896) i malgrat ru) conixer cap ms cita bibliogrfica fins a la nostre (EspeleoSie n917, any 1975), ja comentem en ella que la cova IU1 estat explorada ;xu' diferents grups gallecs des 39

de fa anys. Ens fa una Certa vergonya que es digui que s una primera exploraci nOstre quan, l'any 1973 que ferem la tOpO grafia parcial, ja vam anar guiats per uns rtOlsindCadOrs, nO artesans, sin del M.0.P. ` Per ltim, tan sOls vOlem indicar, que al "CatlOgO '81" hi ha un apartat a l'anneX geolgic, en el que es Comenten una srie de Cavitats nO excavades en Calcries i Citen una COva a Cuenca d'uns 100 m. de recorregut i desenvolupada en sal, Oblidantse del Forat Mic (Cardona) que malgrat els seus 600 ` metres s, si rua la primera (nO tenim dades Concretes), una de les de major recorregut del mn de les excavades en aquest tipus de material i que fOu publicada a Espeleoie n9 4, any 1969 iu la "Guia de excursiones del I Cengreso Nacional de Espeleolegia 1970"{ Esperem que en futurs Catleg siguin subsanats aquests lamen tables errors. 40

LA GALERIA DE LASCENSOR 1 (Pallars Juss) pr$.I.E, 1 RESUM I , J "L'Ascensor" s una galeria ascendent de 622m. de recorregut i + 248m. de desnivell, situada al final de la Galeria Recta dela Cova Cuberes i CX1 ha estat, obligatria ]1 utilitzacio de tcniques d'escalada per remuntar nombroses parets. Degut a la verticalitat d'aquest tram, la cova arriba als 327m. de desnivell total ~( + 315; - 12) el que la situa en el primer lloc mundial de les excavades en conglomerats. INTRODUCCI De bell nou, la Cova Cuberes es converteix en font de noticies importants per a l'exploraci espeleolgica del nostre pas, sumantse al seu paper de cavitat de major recorregut de Cata lunya el ck: major desnivell, dels Pasos Catalans. Ih estat ` novament la S.l.E. qui amb sort, esfor i constncia ha pogut descobrir i explorar un nou tram de conductes d'aquesta cavi tat "clsiCa" que afegeix, al seu major inters com a "rcord el d'una exploraci certament inusual al nostre pais per les seves escalades, amb trams de notable bellesa plstica i gran inters morfolgic. Amb IHH1 certa gsiveria, la cova. ens permet visitarla poc a poc, oferintnos noves continuacions desprs de temptejar ` hiptesis que ens menen a desobstruccions, travessades i as censions generalment infructuoses. Aquesta ltima vegada, amb la descoberta de "L'AScensor", situat al final de la Galeria Recta, s za dir, en tu] dels punts ms distants che la boca, s'inaugura un seguit d'eXploracions d'una relativa duresa fi sica per escalar aquest avenc que d'abaiX Cap amunt ens acosta cada cop ms a les prdues de la part alta del masss. CRONOLOGIA. (Per seguir els textes que segueixen, s til consultar la, topografia que s'acompanya). 41

` 14 ,i 151181 - Es revisa 1'ltim tram cke la Galeria Recta i tal com es suposava es pot superar l'estretor que havia marcat el "trminus" del 1975. Dues estretors ms, que cal desobstruir parcialment, duen 21 una galeria ascendent on l'exploraci es detura davant d'una paret d'uns 10m.,veientse clarament ,ha continuaci ;Xu damunt d'ella, constituint una espectacular xemeneia. EH. nou recorregut explorat fa 67,5m. un desnivell positiu de 16,8m. La cota al peu de la paret s de + 83,5 (95,2)21 i 221181 Mentre dos companys escalen la paret de 10,5m., altres tres, superant un pas a 4m. d'alada en la prolongaci de la Galeria Recta, exploren 188m. de galeries superposades, les "Galestretes", que 'tornen sorti1' Zn. ms amunt la m mateixa xemeneia.L'equip d'escalada,desprs de remuntar la pni mera paret,pujen un ressalt de 3,m. i un pouressalt de 8m.; ' segueixen tres noves verticals de 3,5;i i 4, una galeria en pendent, fins que un ressalt de 2,5 els duu a una sala de 25 x 5m., restant aturada l'exploraci davant d'una paret eva luada en ms de 15m. El pou de l'ltima escalada es troba a + lm. (145,2), assolintse una cota superior per l'altre extrem de la sala que, donat l'extremat grau de descomposici de les parets de la xemeneia que conflueix, no sembla que es pugui superar. El recorregut visitat de nou totalitza 274m. i el desnivell positiu 50m. El recorregut acumulat de la cova dna ja 500m. Es topografien 362m. de recorregut, incloenthi 107m. de la Galeria Recta que es retopografien fins la saleta dels meandres, per calcular amb exactitut la cota de "L'Ascen s<Jr". 28 i 29-11-81 Es topografia el tram escalat el cap de setma na anterior, fem fotos i iniciem l'escalada de la nova paret, ~ extrem NE. de la sala, que s'ha de deixar per manca de "spits" \ desprs ck pujar uns 10m., quan encara ens falten uns vuit per arribar a dalt, ja que la duresa d'aquest tram ha significat cpue cada tres "spits", chx es destrueixen abans d'ins tal.larlo. La cota mxima es situa per sobre dels + 160m. 5 i 1281 - S'arriba al cim Ck la segona gran paret, que t 17,7m., segueix una galeria en pendent i alguna estretor, entretallada ;xn ressalts il petites parets <ke 6; 2,5 :i 4mv aturantse davant d'una nova vertical prou espectacular. La ' cota ms alta visitada es situa prop dels + 180m. 12 i 131281 El torrent baixa amb fora aigua i decidim dedicar la jornada a la prospecci, per tal de veure si localitzem alguna prdua, ja que tots els pous de l'"Ascensor" regalimen aigua, adhuc en poca de sequera. Es remonta el torwu; del Bosc i els seus afluents fins el Pic de l'Aliga. La constant pluja fa empipadora la tasca i sense cap resultat jnteressant ho deixem per a una altra ocasi. 42

19 i 201281 El torrent torna a sser actiu i la nevada dna un aspecte singular al paisatge, per com l'accs encara resta obert, iniciem la visita. La galeria d'entrada permaneix inundada i el pas es pot fer per les cornses superiors o b sucanth; un de nosaltres suca voluntariament per accelerar el pas dels altres i a un segon se'l fa sucar involuntariament i decideix sortir. A la saleta dels meandres, un segon company "fet pols", abandona i un tercer, a l'inici de l'"Ascensor", ja est tip. Els dos restants avancen fent fotos i topografien el tram pendent. 1 i 2182 La boca est anegada, a intervals regulars viglem l'evoluci i fins aconseguim introduirnos, per la gran quantitat d'aigua ens aconsella dexarho fins a una propera ocasi. 16 ip 17182 Situats a l'ltima paret, es pujen uns 10m, el regalim d'aigua augmenta espectacularment i es fa dificil progressar, per la qual cosa iniciem el retorn. Els dos ltims anem fent fotos i sortim pels "pls"; a fora plou, el torrent s actiu i la gatera resta mig anegada, pel qu recuperem la superfcie desprs d'una refrescant sucada. 30 i 31182 Arribem dalt de la paret que tenem mig pujada, en total fa 18m. segueix una nova vertical de 8 i un fort pendent que sovint x ms de 409 dWinclinaci amb ressalts de 5; 4; 4 , 8, finalment una nova vertical de l0 i una colada que cal escalar, de 13m. en duen a + 315, el recorregut d'aquest 1HHl tram s de 190m. i. el desnivell % 130. Sembla que ru hi han continuacions practicables, pel que donem. per enllestida l'exploraci inicial de l'"Ascensor", Car si ru> ms, l'experincia (pua s'ha anat acumulant l la coneixena de la cavitat ens diu que sempre queda un lloc per desobstruig un indret per reveure :L un sostre <pueno veiem ben b ;L que tal vegada ens amagui una nova continuaci. DADES TOPOGRFIQUES Vam utilitzar el nostre procediment habitual, anotaci de les _ dades de distncia, orientaci i pendent, estimades amb cinta mtrica, bruixola i clinmetre "Suunto", li construcci "in situ" amb escalmetre, cercle graduat i paper milimetrat, tant la poligonal com QU1 morfologia ck. conducte. Posteriorment, al gabinet, calculem les coordenades amb l'ajut d'una calcula dora programable de butxaca, per determinar els punts i aix procedir al dibuix en net. Ambbruixola i clinmetre, sexagesimals, apreciem 1 grau i en longtuts fns a decimetres; les estacions no es materialitzen_ fsicament amb elements estranys za la cavitat per `intentar redur en tot el posible la degradaci o alteraci del paisat` ~ ge natural. 43

PUNTS MUSURES CALCULS Dstq Az. Pcru X Y Z 1 3,7 110 +90 0 0 +63,7 Bnlln u +60(71,75) 2 12,0 120 +5 -6 10,4 +64,7 3 6,3 146 0 -11,1 14,0 +64,7 4 12,2 120 -20 -16,9 23,9 +60,6 6 20,5 145 +11 -33,4 36,4 +94,5 6 12,9 140 -2 -43,2 43,7 +64,0 7 17,3 150 +5 -58,2 52,3 +65,5 8 13,6 151 +6 -09,9 68,9 +66,7 9 8,7 160 0 -78,1 61.8 -66,7 10 2,0 160 +90 -78,1 61,3 +68,7 lnic de L'ASC0uSOF 12 1,5 , 160 -90 -83,3 63,7 +67,2 13 6,7 160 +2 -89,6 66,0 +67,5 14 12,5 160 +2 -101,3 70,3 +67,9 15 8,0 160 +20 -108,4 72,9 +70,6 16 16,7 160 +22 122,9 78,1 76,9 DCF. Gnlestretes ' 17 14,6 235 +27 -130,4 67,5 +83,5 l Escalada 18 10,5 235 +90 -130,4 67,5 +94,0 19 3,0 260 +20 -130,9 64,7 +95,0 20 _ 3,6 30 +90 -130,9 64,7 +98,6 21 8,0 -30 +90 -130,9 64,7 +106,6 22 6,7 30 +30 -125,8 67,6 +110,0 23 3,7 300 +90 -125,8 67,6 +113,5 24 4,5 290 +32 -124,5 64,0 +115,9 25 6,0 290 +90 -124,5 64,0 +121,9 26 4.0 285 +90 -124,5 64,0 +125,9 27 5,5 285 +35 -123,3 59,6 +129,1 28 2,8 290 +90 -123,3 59,6 +131,9 29 7,8 310 +12 -118,4 53,8 +133,5 E1 Putac 30 17,7 20 +90 -118,4 53,8 +151,2 ' 31 2,5 20 +5 -116,1 54,7 +151,4 32 6,0 20 +90 -116,1 54,7 +157,4 33 5,0 355 +24 -115 5 54,3 ~159,S 34 2,5 355 +90 -115,5 54.3 +162,0 35 5,0 355 +26 -107,4 52,4 +164,1 36 8,0 345 +33 -101,0 50,6 +168,5 37 1 5,0 305 +28 -98,4 47,0 +170,8 38 4,0 300 +90 -98,4 47,0 +174,8 39 5,0 315 +28 -95,0 43,9 +177,2 40 17,8 20 +90 -95,0 43,9 +195,0 ES massa . 41 1,8 45 0 -93,7 45,2 +195,0 42 7,8 45 +90 -93,7 45,2 +202,8 43 2,3 0 -12 -91,5 45,2 +203,3 44 5,0 45 +90 -91,5 45,2 +208,3 45 8,0 0 +35 -84,9 45,2 +212,9 46 8,6 330 +46 -79,7 42,2 +218,9 47 11,0 360 +40 -71,3 42,2 +225,9 48 12,0 11 ,40 -62,3 43,9 +233,7 , 49 4,0 19 +90 -02,3 43,9 +237,7 50 3,5 40 +90 -62,3 43,9 +241,2 51 7,0 110 +52 -63,7 48,0 +246,7 52 8,0 110 +42 -65,8 53,6 +252,0 53 7.8 120 +90 -65,8 53,6 +259,8 Megarost 54 15,8 130 +40 -73,6 62,8 +270,0 55 6,4 100 +38 -74,4 67,8 +273,9 56 6,5 85 +40 -70,0 72,8 +278,1 57 15,0 90 +51 -74,0 82,2 +289,8 68 11,4 95 +57 -74,5 84,4 +299,3 59 3,5 80 +45 -74,1 86,6 +301,8 Dev. 60 13,3 180 +90 -74,1 86,6 +315,1 LO Cvall D:1d<:S p1'>1.ig1m:11 i C?11<:u,1 dc C()(`)1'((!1\(ld(`:S d 1:1 g11<:1i1 I`(}C`L{1 . d: lSC3I1S()I (Cuvu Cubrs).

La poligonal de l'"Ascensor" des de l'inici fins al cim de "Lo Carall", sense cap derivaci, t 51 punts que totalitzen 398,5m. de desenvolupament amb un desnivell de + 248,4m.; el o recorregut total, adicionant les "Galestrestes" i derivacions ( vs de 651,5m. per tant, les dades totals cke la Cova Cuberes a 31-1-82 sn ` de; Desnivell 327m. (-11,75; + 315,15) Recorregut 5463m. Com fra que existia certa incertitut en la cota d'altitut 1 de l'ltim punt del 1975, s'enlla la poligonal amb l'estaci J 4 acotada + 60, en la revisi topogrfica del 1978, corresponent a l'inici cke la Galeria Recta, proximitats de la saleta de lx Galeria. Remuntant (veure topo. Espeleoie r? 25), refent la Galeria Recta (9 estacions, 107m. de recorregut i + 6,7m. de desnivell). Donat que la poligonal d'aquest dos darrers trams s relativa ment curta, reprodum a continuaci les dades mesurades i el clcul realitzat; les dades es van obtenir en quatre sesions de topografia, al primera dels punts 1 al 17 el 21 i 22XI81, la segona, del 18 al 29 els dies 28 i 29Xl81, una tercera ( del 30 al 39 els 19 i 20XIl81 i finalment, la quarta, els 30 i 31I82, del 40 al 60. Certament, l'elipse d'incertitud del punt terminal de la cavi tat, partint d'una poligonal global de prop de 700 estacions, sense bucles de compensaci, deu sser prou gran sobretot si recordem que no s fcil fer bones visuals. _ ( ( EXPLORACI ( s L'aproximaci fins a la galerg de l'"Ascensor", en condicions normals (cova seca i equip coneixedor de la cavitat), de promig deu costar unes tres hores, com que l'exploraci s prou atltica, si ens abriguem molt suarem pels cosits i descosits, _ pel que es recomanable no dur granota :npermeable, que ;xu altra banda fra molt til <u1 el 'tram cke l'"Ascensor", que regalima aigua per tots els pous. Greu dilema, fruir masoquis ` ` tament o dur dos equips. 1 V En les desobstruccions de la Galera Recta es passa amb estre V tor, i si es 't xuma Corpulncia generosa caldria preveure eines per eixamplar tres punts, i Cal desaconsellar vivament 1 la visita de les "Galestrestes". Lesescaladesrealitzades han estat fetes amb estreps d'escala da artificial i spits, per tot sovint s'utilitzaren sistemes ' no gaire ortodoxes. L'inici de les parets es comenaven a burilar a uns 3m. d'alada, utilitzant els serveis d'una torre humana (tipus xiquetScastellers). 0n es podia pujar a "ramo nage", aixi ho ferem, adhuc en indrets que d'inici no semblen factible ferho, n ra del seu traat ari o de l'estat de ` 45_(

la roca, sovint lliscosa per la presncia d'aigua que s'escola per sobre d'una patina o recubriment estalagmitic. Precisament aquest recobriment pasts ru donava tuuu sujecci a IHI bon nombre de fixacions i en CValtres, n ancorarse en palets de gran duresa, es destruien, pel que s'han malms una bona colla de spits. En ra d'aquestes circumstncies, de la dificultat especfica i ck la significaci com a "rcord" i per tant de lWinters potencial de visita,,la S.I.E. i la F.C.E., posaren. els mitjans humans :i econmics precisos per deixar instal.lacions fixes, consistens en ancoratge i corda en la major part dels ressalts parets. Segueixen instal.lades (febrer82) i restaran mentre es tingui cura de llur conservaci i reposici si cal, les segents 14 verticals enumerades en E. mateix sentit de 111 progresi : 11; 4; 8; 4; 6; 4; 3; 18; 6; 18; 8; 5; 5 i 5- 1 . Les dues ltimes verticals no estn totalment equipades, tan ` sols hi ha corda en el tram que no es pot grimpar, suficient per superarles, per 'tal vegada fora, b completarles per K avanarhi. amb ms comoditat. Igualment, si es realitza la N visita amb gent inexperta (!?) Cal preveure tuws trams ck 4,4 i 8m. que for til dequipar en la inclinada galeria inmediatament anterior al "Megarost". La distinci clssica de ressalt (vertical sense equipament necessari) i pou o paret, aqui s polmica, ja que la transici d'un a l'altre tipus depn molt del'ptica i de l'experincia (tal vegada, inconscincia) de l'explorador i del desA ' nivell total, ja que un tram de 3 4m. amb ajut d'un company, , malgrat no hi hagin bones preses,es pot pujar i desprs baixar d'un bot, encara que si fallem, per la inmediata proximitat d'altres trams verticals, fa tmer un desenlla problemtic. Cal tenir molt compte al transitar pel lloc anomenat "Calamar sada", ja que la descomposici parietal i zenital en un tram que es passa just, provoca tot sovint una pluja de pedregam que pot tenir funestes conseqncies per al nmterial i per ' als companys, si s que segueix alg. Idntica consideraci Cal fer per al con d'enderrocs de la "Saleta del Putac", que es mantenen en un equilibri precari. V nESCR1FC1 La Galeria Recta, que deu el seu nom a trobarse excavada en una fractura rectilnia, redueix Aprogressivament la seva V secci fins obligarnos a gatejar; al front caldria desobs truir, per al sostre, un pas relativament estret ens permeg remuntant uns 2m., retrobar un pas factible, estem a l'inici de les gleries noves. Tres pasos, gaireb consecutius, que ha calgut desobstruir ens obliguen sa passar amb dificultat . per cadena ;u poder passar els "kitbags", un d'ells en , forma de gatonera i amb aigua, rep l'expressiu nom del "Sucu sucu". Uns 20m. des Cllinici, la galeria comena a pujar decididament, augmentant progressivament amplada i alada, ,46

de cop, uns 30m. desprs del "Sucusucu", d@Smb0quen' en una alta xemeneia ( )30m.), al propi temps que la galeria gira bruscament a la dreta, augmenta el pendent amb una planta re- ` coberta de gours i revestimentsestalagmitics per on s'escola un IXU1 regalim d'aigua. Davant nostre, una esplndida paret d'11m. s l'inici de l'"AscensOr". Al colze es veu l'esquerda generatriu de la Galeria Recta; que resta reduda a un espai ` minscul; remuntant en oposici i descompost, a uns 4m. podem introduirnos fl l'esquerda, 1 ms ample ri que dna accs a les denominades "Galestretes", s un conjunt superposat de galeries sovint adiaclassades i amb pasos estrets que desen volupa IHHS 180m,, a l'extrem NO. ch les mateixes cxs podria intentar LHH1 desobstrucci, EHI el nivell ms alt, uns 20m. per sobre de l'accs hi ha un conducte subcilindric d'uns 18m. de recorregut amb senyals de circulaci que contrasta amb la resta dels conductes que presenten. una escassa modificaci de ha fractura original. Finalment, aquest enreixat torna a desembocar a la xemeneia, a uns 25m. d'alada, desprs de sortejar una potent i blanca columnacolada estalagmitica. Remuntada la primera paret tenim una altra vertical de 13m., subdividida per un relleix de concreci en dos trams de 4 i 8m.; segueix IMI tram EMJ pendent ic "La dutxeta" que s un ressalt de 4m. (no equipat) on existeix un sostre i l'aigua Cau. lliure HI lloc de regalimar Cxmx s habitual, cal pujar ux ampla oposici i. si tu) s t ;uwn1 compte, .h1 dutxa ens deixar ben nmlls. Segueix un nou tram vertical de lOm. en colada irregular i inmediatament ens condueix a una galeria petita amb blocs enclastats al sostre i parets molt descompostes, que sols amb IHI petit; toc s desprenen tu) deturantse fins _Hhn. ms avall. En \n1 estat de descomposici semblant un forat al sostre pel que cal ascendir 2,5m., ens duu a la "Sala del Putac" (vivac poc recomanable), que constitueix un V dels espais ms grans d'aquestes galeries; el sostre 15 i 20m. i la cambra en planta arriba a 10 x20m., la major part envaida per un amuntegament hemicnic d'enderrocs que cal flanquejar per arribar al costat E., on neix una important xemeneia per on han caigut aquests materials i que es fa molt dificil d'es calar per l'absoluta feblesa de les parets. Pujant la paret NE., LHH1 bonica vertical. de 18n prosseguim . trajecte de l'aigua. Dalt podem seguir una cornisa que ens duu a la xemeneia entrevista des de la sala uns lm. ms amunt, d'aqu es veu pujar majestuosament ms de 20m. (fins on arriba el nostre llum) amb alguna finestreta que caldr reveure si trobem el ' sistema de no posarnos tots els conglomerats per barret. Un nou ;Xn1 de mu, de sortida estreta, ens chu1 a una galeria meandrificada amb sostre cada vegada ms alt i que es troba entretallada per dos ressalts superables facilment en lliure, portantnos a la paret "Es massa", que junt amb la del "Putac" i h de l'inici de l'"Ascensor", sn les tres ms boniques i espectaculars d'aquest nou sector; aquesta te 2m. amb un repl estalagmitic :1 Sm. del seu cim. Una nova vertical de 5m. i pujem prop del sostre de la galeria, un pas estret vertical, per enclastament d'un bloc, ens obliga a remullarnos una mica.El pendent es fa molt fort (409- 459) i l'aspecte del terra, envat ;Xn colades .i gours, s molt bonic. Un canvi brusc de direcci cap a la dreta ens duu a un pendent encara 49

ms extremat, amb ressalts de 4 i 4m. i ms tard amb un altre de 8m., tots ells en la mateixa succesi de colades que cons titueix el pis, pujant un desnivell molt considerable, el "Megarost", que cal baixar amb tranquilitat, ja que sn desenes i desenes de metres de desnivell sense Cap accident que ` ens pugui deturar en cas de perdre peu; l'aspecte meandri ficat i amb senyals de col.lecci hdrica, a ms de clar per la residual utilitzaci actual, s ben patent. Al capdamunt, un nou obstacle de 10m. dalada, que en part es pot pujar pels mateixos esglaons de la massa estalagmtica, fins l'ltim tros en que s fora til fer sevir la Corda instal.lada a l'esquerra de la galeria. El present segueix fentnos guanyar . alada fins reduirse la secci i convertirse en una gatonera curullada de blocs Concrecionats, que de moment marquen la fi d'aquest sector. Pocs metres abans hem dixat ala dreta, un Cabal d'aigua que cau d'una esplndda i gegantina estalag mita ("Lo Carall"), per pujarhi cal utilitzar la Corda i 13m. ms amunt arrbem al sostre i punt ms alt, on unes potents estalactites condueixen les abundoses infiltracions sellant definitivament el pas. Un final Certament original i estti cament molt lograt,mal que ens dolgui. r Genticament no hi ha Cap dubte que ens trobem en un cas de galeria de conducci d'aigua, ben meandrificada i que col.lec tant les circulacions exterirors, actua com a engolidor, portant l'aigua per intermedi de la fractura de la Galeria Recta Cap als nivells inferiors de la Cavitat, que tenen com a base el riu Auzmendi. Si haguessim pogut penetrar per on ho fa ac 1 tualment el bra d'aigua, ens semblaria un magnific avenc amb una laberntica Cavitat subhoritzontal a la base. BIBLIOGRAFIA ESPECIFICA SOBRE "L/ISCENSOR" l = Documents estrictament bibliogrfics ("/ = Altres documents pblics (Q 1981 - S.I.E. Ultima hora ESpeleo.S'ie I'19 25 (deS.1981) pag. 37 ` (") 1982 S.I.E. Dades espeleomtriques sobre la Cova Cuberes. (Full distribuit en la projecci de diapositives celebradas al local de la F.C.E. el 13-1-82}. (6}) 1982 Su, Albert La Cova Cuberes, rcord mundial de deSni vell. AVUI 6282 pag. 32 s q (") 1982 Fortuny, i Jordi i equip "Miramar - La Cova Cuberes. leportatge televisat amb 10 minuts de durada a l'espai G4ra Lleida", del primer canal de T.V.E., programaci 50 _ 3

Catalana del 22l.c82. (G) 1982 Fortuny, Jord Un grupo de barceloneses explora la Cue ` V va ms larga de Catalunya. Hoja del Lunes 2882 pag 18 (<9/ 1982 S.I.. Cova Cuberes, nou rcord Catal. CrCu1ar C.E. ` Alga 179278 (mar), portada pag. 9 51

Novetats a Ia Cova Cuberes ' |r=S.|.E. Seguint amb aquest costum que tal vegada ha esdevingut crnic al nostre grup, tamb enguany hem dedicat uns jorns a cercar continuacions a la Cova Cuberes. . Situant-nos al pou d'accs del riu Auzmendi (veure topografia a EspeleoSie r? 25), el nostre dibuix presentava a la cota + 64 un puntejat a l'altre costat del pou que almenys terica~ ment, deuria Constituir la normal continuaci de les galeries d'accs bruscament tallades gxn la :Eallapou. .La feia, temps ~ que qparlavem <k fer 1u] flanqeig ;xu tal d'arribar aquest hipottic nou pis. De fet no hi havia dubte que existia almenys 1u] repl amb blocs a l'altra banda i era ben visible introduint-nos per les fangoses derivacions que de l'esquerra del pou Euu; duen als finestrals inferiors, un Xic per sota dels llavis del P32 (31,5m.). _ CRONOLOGIA DE LES EXPLORACIONS _ Fou finalment els dies 20 i 21283 que hi anem exprs quatre companys de la S.I.E. ; sols un es mant "senser" fisicament, un segon s a punt d'Operarse d'una hrnia i va un xic fotut la tercera encara es ressent de la fractura de turmell que es produ i un "rappelfrmula 1" al Forat de Sant Hou, i l'ltim s col.leccionista de trompades i conegut grinyolador d'ossos. El "salutifer",avergonyit per la seva superioritat, en el de. curs de l'exploraci s'esguina un genoll i aconsegueix sortir a la potacoixa. Per aix no trobareu gens sorprenent que la gatonera que vam desobstruir i que constitueix el primer accs ` a la "Xarxa del 83", dugui el nom de "Pas dels Esguerrats".(1) S'arriba facilment tot introduintnos per les fangoses deriva cions de lfesquerra del pou. Darrera d'ella, un conjunt de (1) Com facilment comprovar el lector, d'un temps en frum d'all ms cercant noms simblics per als indrets caracte ristics de les nostres exploracions, tot fent gala d'una truculncia intelectual gens menyspreable. V 52 . `

galeries i gatoneres tapissades d'un enganxs llim, amb traat laberintic on trobarem vuit pous que no devallarem en aquella ocasi, constitueix el "Ddal arrebossat". Uns 250 m. eXplO ` rats :i nombroses incgnites a esbrinar foren els resultats _ d'aquests dies. Els dies 5 i 6383 hi tornem amb un nombre ms crescut d'e ` fectius. Dels nou espelelegs, un grupet constituit per tres primerencs en la cova i un "conejeur" sovint emporrat, es fo ten un embolic descomunal entre el "mat" (perxa) i la part mitja de la Galeria Gelera; desprs de quatre hores de "viatge al.lucinant", esmaperduts decideixen. deiXarho per un altre oportunitat, just en el moment que es creuen amb l'ltim equip que sortits cke Barcelona dissabte E1 migdia sn els darrers en. entrar. Aquest jorn. es topografien JJ1 major part ch les emmerdades "galeries arrebossades", tot omplint de fang multi* tut de fulls de paper milimetrat, brixola i clinmetre, utilitzant diferents tipus de tcniques inversemblants per acOn seguir llegir les xifres de la "plasta" mtrica (abans d'arre bossar anomenada "cinta"), es visiten els nivells del "Minotaure" i. per manca ck Cordes es fnalitza l'eXploraci. Ms de 500 m. explorats, amb el que la cavitat ja arriba als 6 quilmetres. De bell nou, els Ces 10 i 1l383, set espelelegs tornem a la "Xarxa del S3". Davallat l'ltim pou aterrem al riu Auz ( mendi. Pel "Kcaos d'Ariadna", extrem N. del "nivell del Minot taure", s'enlla amb el gran Caos final del 78 i per un altre pou :i una estreta gatonera, s'estableixen comunicacions amb el riu, retrobantnos els tres grups que hem accedit per iti neraris ben diferents. Amb un recorregut d'uns 731 m. es dna per acabada (de moment) l'exploraci de la "Xarxa del 83". DESCRIPCI EL DDAL ARREBOSAT (2) ' Ja hem explicat on s'obre l'estret "Pas dels Esguerrats",ac cs primitiu a la nova xarxa, nogensmenys, en la segona eXplO raci, per una galeria paral.lela. al pou, es curtcircuita la gatonera. Els primers trams ens obliguen a arrossegarnos per llaminadors fangosos :i ens deixen arrebossats de fang. Trenta metres ms endavant, uns blocs barren el pas i es po(2) El traat modestament laberintic del sector, ens feu adjudicar1i un ruxn de laberint clssic : Dedal, D'ai per lgiques (??) dervacions sort. la Vaca vuida, que aquest escolpi per a que Pasifae pogus teni1 contacte carnal amb un brau. D'aquesta uni nasqu el monstre Mino taure, que tancat al laberint trob la mort a mans de Te seu i ajudat per Ariadna. _ 53

den passar per sobre o per la dreta. Ai s'inicia una galeriameandre que retrocedeix i en fort pendent devalla per un bonic tram.umJ gourgs i colades inicialment blanques, al final retrobem el pou inicial del riu Auzmendi, precissament en el punt albirat des dels antics finestrals. Dos pous ms trobem en aquest tram, que per l'orientaci i situaci (a pocs metres) no hi ha dubte que condueixen al mateix P3ZRetornant a la quasi obstrucci clstica on es veuen les cone gudes emprentes d'estriaci parietal caracteristiques de les falles generatrius de lfestructura essencial de la cavitat, es prossegueix 10 m. ms endavant, on a nivell del pis acce deix IUI conducte EHI forta rampa, sense canviar de galeria, 6 nu ms. enll. sortim E1 un conducte ch direcci ortogonal. Si per aquest ens dirigim cap a l'esquerra, uns 25 m. ms endavant la galeria que ha retrocedit i per on retrobem la bifurcaci anteriorment citada, ens duu a un bonic accs de pou q que torna a esser la clsica esquerda del P32 uns metres ms endarrera. De l'encreuament ortogonal cap a la dreta, deixant de banda una derivaci occidental, un petit ressalt ens duu a una galeria amb dos pous adiaclassats, separats per un dia fragma de 3 m. que constitueix l'accs al "nivell del Minotau re". A l'E. i SE. s'obren dues continuacions, sn dos extrems d'una mateixa galeria, aquesta en meandre te uns 60 m. de recorregut i en el seu tram central presenta una perdua que per un pouet desgrimpable de 4 m. i despres d'una curta galeria, ens condueix a un pou de 28 m. que travessant el "nivell del Minotaure", ens duu directament a les galeries inferiors del riu. Retornant a la galeria inicial, aquesta es perllonga en direcci NE, IHHS 60 m., en un traat rectilini amb planta, per fora accidentat amb estretors, obstruccions clstiques i petits desnivells, que alhora es subdivideixen en un conjunt cke conductes paral.lels diferents nivells i. alades fora variables amb diverses intercomunicacions, que tot augmentant notoriament el recorregut constitueixen un embolic explorato ri. Per l'extrem EL, un tram ben concrecionat amb un petit A ressalt, s'aboca a IH1 pou de 16 rn. que incideix directament ` sobre la "Sala de la Vacabuida". EL NIVELL DEL MINOTAURE L'accs ms cmode per devallar al "nivell del Minotaure" el constitueix e. primer dels "Pous Bessons", anomenat "Pou de Pasifae". Aquest t ZL5,5 nu de fondria i. el vam fraccionar l uns 3 rn. de l'inici. Al EHHI fons trobem ]1 "Saleta de la Vacabuida", de 10 x 3 m.; presenta una esquerda longitudinal en el seu pis,amb un P6 al bell mig_, que es resol en ambdos extrems en pous. El del SE., de 8 m., resta curullat per blocs, per E. seu inici, flanquejat un curt conducte de 5 metres ens duu a un P11, on una saleta amb un gran bloc cen tral que ens cal rodejar ens condueix a un nou pou de 6 m., al fons del qual retrobem els coneguts meandres del riu Auzmendi, just en el punt on fa un brusc colze i no hi circula aigua. De la "Saleta de la Vacabuida", en direcci N. una galeria que ens obliga a gatejar durant 50 m. es veu intercep tada ;xu dos pous que cal flanquejar, el primer un P11 ens duu prop del riu Auzmendi i el segon de tres metres i facil 54

amb el pou anterior i ens permet conexionar amb d'altres trams Al N., el conducte s'introdueix en un catic amuntagament de blocs anomenat "Kcaos d'Ariadna". Orientalment, els intersi ` cis entre els productes clstics presenten diferents accesos 4 al riu, el ms septentrional s una lludriguera dificil per la seva estretor i els dos meridionals en poubalconada, de 7 i. 10 m., que resten penjats sobre el riu, precisament el situat al S. s el mateix poupinyol del 1978, on un de nosaltres practic els seus coneguts assaigs de caiguda lliure. Pel N., "Ariadna" comunica amb el gran caos final per una saleta amb una alta xemeneia concrecionada. Per l'esquerra d'a quest ltim indret poguerem explorar un meandre de 35 m. de longitud que s'endinsa pel dessota del caos final. Sense altre posibilitat visible de continuaci que no fos rependre l'exploraci de l'inestable caos final, ja reconegut el 1978 pujant des del riu, considerem acabada l'exploraci d'aquestes noves conexions. GNESI No sembla gens agosarat interpretar la "Xarxa del 83" com a antics nivells d'excavaci del riu Auzmendi, que progressiva1 ment han enfondit el seu llit, tot utilitzant les lnies mestres de la fracturaci que en tots s comuna. Com a d'altres indrets ckz la cavitat, els signes estructurals sn molt evidents a les altes de la cavitat i a mesura que profunditzem, l'amplificaci del traat meandrificat de les galeries fa ms H dificil reconixer les lnies de fracturaci que han condicio nat la instal.laci del conducte . ESPELEOMETRIA Ddal arrebossat .......... 364 m. Nivell del Minotaure ...... 265 m. q Enllaos verticals ........ 102 m. _ 731 m. Dels enllaos verticals sols hem comptabilitzat, el segon P32, el P16 d'uni de l"arrebossat" amb el "Minotaure", el P28 i un dels P7 de baixada al riu per "Ariadna". Eliminem per tant aquells que no estn suficientment individualitzats i d'altres que no han estat davallats per llur evident comuni caci per proximitat amb un altre de conegut. BIBLIOGRAFIA _ S.I.E."LeS noves galeres de la Cova CubereS" ESpeIeOSe 179 25, desembre de 1981 :3337. 57

 pur: S.|.E. RESUM Es presenta una guia, essencialment concebuda com ajut per a l'exploraci i estudi de la cavitat, que amb els seus 6.439 metres ck recorregut i. 327 nu de desnivell,s alhora que la cavitatms important del pais, una de les ms destacades del mn per la particularitat de trobarse excavada en conglomerats. . INTRODUCCI Sempre s aventurat parlar de "rcords" mundials, ja que les noticies de l'estranger repescades del limitat nombre de publicacions a les que accedim habitualment, no ens donen garanti d'exactitud, sobre tot si tenim present que no totes les dades es publiquen inmediatament; de moment, cavitats en conglomerats amb major longitud que la Cova Cuberes tan sols coneixem ORESNAJA (Sajanskaya, R.S.F.S.R.) amb 11.000 m., per s probable que la BADZEJSKAJA, de la mateixa localitat (6.000 metres el1977), la BUSA DEL CASTEL SOTOTERRA (Montella, Itq lia) d'aprOXimadament 6.000 m. i la TILKILER DUDENI (Antalya, Turquia), ambdues ltimes tamb visitades per espelelegs ca- 0 talans,puguin trobar-se actualment amb un recorregut molt pro- 2 per al de la Cova Cuberes. Respecte al desnivell, s molt probable que la Cuberes es situi en primer lloc, ja que no coneimmn Cap cavitat fora del nostre pais que arribi als 200 m. De fet, s generalment adms que la Bfia de Torrems (O Av. Montserrat Ubach) amb els seus - 199 m. ha ocupat fins la desCoberta del "L'Ascensor" un primer lloc mundial, ara ultrapa-. ssat ampliament pels 327 rn. de U1 cavitat cpu ens ocupa EHI la present nota. Aquestes dimensions constitueixen alhora les majors cotes de totes les Cavitats conegudes fins avui en l'm bit dels Pasos Catalans, actualment sota jurisdicci espanyola. Evidentment aix representa un atractiu per als nostres espelelegs, que amplifica els valors intrinsecs que morfolgicament i hidrolgica poseeix el sistema que inclou com ele- ` ment principal z la Cova Cuberes, essent suficientment Coneguts avui com per adonar-se de l'inters que representa llur estudi, que nosaltres dins d'una migradesa de mitjans intentarem que s'acompleixi, tot mantenint. el propsit d'editar una veritable monografia 'tan aviat com Enus sigui possible. Cmn que la cavitat t una relativa complexitat d'eXploraCi la S.I.E. ha procurat, peridicament, fer visites col.lectives S8 r

invitant espelelegs d'arreu, equipar indrets especialment delicats i encara t en projecte resoldre de millorar el transit per llocs especifics (per ex.:El llac) i obrir un nou accs artificial. Aquesta nota va en la mateixa direcci, faci litar la visita de la cavitat a qui no la Coneix i fer un re- ` sum de les dades conegudes fins a la data. SITUACI La Cova Cuberes es troba al mateix llit del Querant de l'0s (1), aquest barranc s un drenatge superficial del relleu de Set Comelles - Puig de llers que constituiex la divisria hidrogrfica del Flamicell/Noguera Ribagorana. Dels cims de la serralada, situantse la capalera al coll d'Estall, bai xen cap a orient el barranc del Corns i el de l'0s, la fusi d'ambdos forma el Querant de l'Os que s ben flanquejat pels contraforts de les Tres Peires a l'esquerra i pels turons de Sirena O Pic de l'liga,Tossals de l'Home i Tossal de la Por tella. El Querant de l'0s desguassa al torrent del bosc prop de Buscarrera, engruixint tal Com ho fan l'Allau de Bohigues i el *torrent del Grau, l'anomenat barranc ck Serradell. que finalment aiguabarreixer amb el Flamicell. Fora d'aquest ltim, tots els cabals sn estacionals i en poques de fortes pluges poden arribar a conduir salvatgement una considerable quantitat d'aigua i sediments que tot sovint impedeixen l'ac cs a la cavitat per total anegament o obturaci de la boca. _ COORDENADES Donem les Coordenades de situaci della Cova Cuberes i de la Font ch Rivert, que com veurem a l'apartat d'hidrologia, estn intimament relacionades. Aquestes han estat llegides al V mapa 1:25:000, srie 5V, full n9 65-21, SENTERADA, de la Car tografia Militar d'Espanya i calculades llurs equivalents amb l'ajut d'una calculadora programable de butxaca. (1) Localment habitual IMN1 distinci entre els diferents tipus de valls. Querant designa una vall estreta i acin glerada, sinnim Chz gorja. Allau s un pedregam de grans dimensions. Torrent defineix IHI barranc ample. De fet, _ cum sentit. estricte, aquests topnins E refereixen :1 un tram de la vall, per essent aquestes relativament curtes, arriben a generalitzar el nom de la part ms caracteris tica. q ( 59

La desgnaci CUTM amb aproximaci de 100 m. S: 31TCG245833 L'antic municipi S Serradell, avu englobat en la nova enti tat municipal anomenada Pallars JuSS deS del 1182, que l'lnStitut d'EStudiS Catalans proposa canviar pel de Pont de ' Claverol. La Font de Rivert, a l'antic poble de Rivert que passa a en gruixir el mateix municipi, Segons el nomencltor oficial vi gent. FONT DE RIVERT C`00R0E1~1A1JES X Y 2 . U.T'.M. ,326.445 4.679.810 900 Geog.ESpanya 49 34' 53' 429 14' 3S' 000 Geog.EuFopa 09 53' 43" 429 4 30" 000 Lambert 977.789 859-259 999 5 __.................... _ La designaci CUTM amb aproximaci de 100 m. S: 31TCG24798 J La distncia entre ambdues cavitats en lnia recta a vol d'o cell, s de 4.010 m., amb un desnivell de 270 m. i una diFec A * ci de 1559. Q V VIFV W / ' -VGIIIEIIIIES , y 4 \, u 4 ` Jx. V ,\, ALTIESBAI q' ` 0 1 , , ` "\\ 1.. W Jy PISTI 1 IFg!EI|, <!|IF" I|uII Vjp`. (9 N """* `=9\g;+ 5 'i F* V\ 1 IIELIPIIT , . . K I 1 ' : Z V 9 :III;I;.I """"""lZ' n 0 9 500 1.000 1.500 M. . 60 1

uY nw 4 x V H = `; '~ ' "`/ ` /` \, 1 413% . . ' \ J,\v .,1 . .. . ~ , 11 : T = B `1 .1507:11. ' if ~.!J!\ `V \ lh, x =q ` F ` . 5 \* \` f . ` * '1v r , S N A E / r \~ .. 4 _. .1 75 ' .>\ " ` ( I > I.1 ,, ` M .g.#`1 H15 \ \ u M 1% _WA. . ' ~ \ \ ` I i \\ \&` \ j ! . * /`/"> ` ' ` ; / hg / S \ r> U `kir \ vi \ . ] ' "" ` \\ \ . . .)V . __ 1,_,_, ._-. W ,- %u-.x~;= A `\.. ,_, -__ ,-\ .I. \ g5 / R ___/ AR \ . `: ' " CI TT / \\ \ . FB. 7000/ W _ ' vl *1 h _ / ih //~l QS > I ` [ /17O 1: x \ > C 75(_)\ : I `\ \ - , "~-- . .12 1 kqg " 1'?* WLL . 6 . 5-*. 1 =~ 1 * , \ ` _ , 1,_A. 1 1..V ' - , " 14 5 ` ~* 1 1 ~ \ 1 + `\` \ + `L\/I R `\\\ [ I \._` [ni \ / \ V \ \ // V \ [ !"~ `-/`:=\_\\ \\/ 770 ` V gO 1;.. . ?$&`DA *'1 ~L\ :4 ui; \ / \\ 7050 I [ ` -/ .\ \"_,J)J\ \ \` r`/\J > . "~ _ \\\OOQ_ / . \ _?\ X JQ * K *` . " `\ .5 `Q 1 k ~.;..........x x\\\;' ' ; W -J 1. COVA CUBERES _xE3|R1VE . 2. FONT DE RIVERT 1 1 \` \l\ ..//g" \ q "j Q 1 "' CARRETERA RIERA 7 ;-z ._ . + PISTA @ CINGLE h , , ` ` j \`_" _--/,/'{ \\_\`\ CAM. ++ LIMIT TERME *.-.g,. \" MUNICIPAL " 7 ; x_ 1/25.000 E.C.N. 50 M `\ 1 . \ " ______________

LOCALITZACI Per arribar a la Cova Cuberes, sortint de la Pobla de Segur, cal seguir per la carretera de Pont ck Suert, desviant-nos cap a Eriny, prop del congost del mateix nom on hi ha la Cova de les Llenes. Pocs metres abans d'Eriny, en un brusc giravolt sa la dreta, cal deixar la carretera asfaltada i seguir una pista terrosa que es dirigeix a Serradell (4,5 km.); no s precs seguir-la fins al final, en un pronunciat colze a la dreta deixem la direcci de Serradell i utilitzem una pista que, tallant recte l'anterior, va vorejant la vall fins a una explanada que utilitzem com aparcament i pot servir com heliport emi casos d'emergncia. Aqui finalitzar el tnvun per a vehicles a la cota aproximada de l.O9O m. ACCS De l'heliport, entre les runes d'una cabana, el cami ens duu al proper llit pedregs de l'Allau de Bohigues, que podem travessar diagonalment pujant per un sender prou. visible en temps sec o b tallar recte per passar per la borda de la Martia. del bosc, d'aquesta, en sentit ascendent :i pel mig del prat, podem recuperar el cami, aqui ms ample que, primer pujant i. desprs planejant, voreja E. torrent chel Bosc. A poc d'introduir-nos EHI el primer afluent d'aquest, el Querant de l'Os, el que torna a sser sender es divideix, nosaltres hem de seguir per l'esquerra del barranc i sense baixar. Travessem xum grupet che pins i. el barranc, cpua slhavia engorjat, torna a sser ample; un gran bloc al mig del pedregam acostuma a tenir fites o creus al capdamunt, tot indicant la continuaci del sender, que nosaltres no hem che seguira D'aquest, punt seguim aiges amunt pel mateix llit del querant i en poc temps trobem, a l'esquerra de la marxa, l'engorjat amb marmites on es troben les dues boques de la Cova Cuberes . De l'heliport a la Cova, hi han uns 15 minuts de marxa i es remunten 80 m. de desnivell. VISI GENERAL A grans trets, la cavitat se'ns presenta com una srie de conductes, sovint adiaclasats, i superposats verticalment en les mateixes fractures on els successius estadis evolutius han anat individualitzant pisos o els procesos clstics han separat i en molts casos obturat. En alat, el conjunt se'ns ofereix com una galeria en pendent suau que puja fins els 5 m.d'altitud amb diferents ramificacions que pujen o baixen rpidament. En planta QU1 direcci general s prou decidida i sols els afluents s'escapen de la forta directriu tectnica. ' El traat sembla un compromis entre un paral.lelisme amb el Querant de l'0s i. les carenes ck la serra, evidentment tots condicionats pels mateixos procesos de fracturaci del conglomerat. Al detall ens trobem amb una multitud d'irregularitats, sinuo62

sitats acusades en las parts baixes de les galeries d'aspecte ben nandrificat i. els zenits, esquerdes rectilnies; entre ambdues formes d'un. mateix drenatge, mltiples subdivisions compliquen, tant el trnsit com la representaci topogrfica a escala gran i ens obligen a esquematitzar la representaci i a fer un recorregut prou atltic, car s Constant la nece sitat de passar d'un a l'altre nivell. En EspeleoSie n918 publicavem una planta del tram conegut a * leshores, que pot sser til per al lector que cerqui major detall del mateix. Ms tard, en el n9 25 del mateix butlleti sort el riu Auzmendi i en aquest mateix exemplar heu pogut veure "L'Ascensor" i la .Xarxa ck. 83. Us recumanem que els tingueu en Compte al llegir el que segueix, ja que els donarem per coneguts. DADES DIINTERS PER A LIEXPLORACI HORARIS Per a equips mitjanament coneixedors de la cavitat, sense gai re Crrega i cova seca, a un ritme mig es poden estimar els segents temps : Boca Llac ................... 10 minuts Llac Perxa .................. 30 " (Trajecte inf.) Perxa Gal.Auzmendi ......... 40 " (Trajecte sup.) Gal.Auzmendi Encreuament .. 25 " Encreuament Colada` ...... 15 " Colada Pou del riu ...... 20 " Cal sumar el temps per passar el llac i el temps per pujar la colada, que depenen fora de la tcnica utilitzada i que podem evaluar en uns 30 minuts en total per ambdos obstacles 4 i equip "standard" ck 3 espelelegs grimpadors acceptables. Total Boca Inici pou riu Auzmendi : 2 h. 50' Un marge de 30 minuts ens donaria tres hores i mitja per a una marxa moderada amb alguna detenci curta i dues hores i quart per una marxa rpida sense parades. El 1%nuw1 sol sser rms rpid, freqentment es triga mitja hora menys que a l'entrar, per la menor dificultat dels obs tacles en sentit descendent. Si ru es coneix gaire la cavitat, s imprevisible el temps necessari, cal tenir en Compte que, sols dur sac de material carregats CJ no anar en bones condicions fisiques, pot doblar el temps habitual de marxa. 63

Per visitar "l'Ascensor" el temps pot ser molt variable, 2 3 hores semblen suficients, i per als afluents depn molt si es vol arribar a un punt concret o recrrer tots els racons Creiem, que visitar la totalitat de la cavitat seguint totes les galeries i diverticles, si alg tingus l'humor suficient no invertiria menys de 35 hores, sense comptabilitzar el temps de descans. _ DIFICULTATS QUE EXIGEIXEN UN EQUIPAMENT ESPECFIC EL LLAC ( El primer llac (i fora vegades l'nic), dificilment t ms d'un metre de fondaria .d'aigua, pel que es poden utilitzar els ms diversos sistemes per creuarlo; des del Clssic bot, ' que presenta com a nmjor inconvenient la prdua de temps en nflar, transportar Li montar un sistema de vaiv, fins el de sucar violentament. Hi. han els intermedis, de passarhi en "pilotes" de cintura en avall, utilitzar una pontonera o per ltim, travessarlo amb botes pescador amb plastr. Tenim el projecte de muntarhi un passam o similar. ' 3 LA COLADA Antigament estava equipat amb una escala que sistemticament eg tpencgba per la humitat. L'inconvenient d'una major insegu retat estava compensat(?),per una millor rapidesa d'utilitza _ ci. Actualment hi ha instal,lada una corda de 7 m., el que permet pujar amb seguretat si es duen els estris adients. _ Els grimpadors un xic finets poden enfilarse per l'esquerra i devallar pel mateix indret, la, major dificultat resideix en el primer tram i en que habitualment est tot molt moll. ELS FOUS ( Riu Auzmendi. Cal dur una corda de 32 m. sieva pel pou directe (instal.laci natural). _ Si s'aprofita ??, la Xarxa del 83 LH1 tram, 16 metres pel Pou de Pasifide (spit i reintal.la ci), un segon d'11 m. i LU1 tercer de (3 m. (spits) per l'accs ms directe. Si cerquem l'extrem ck. "Minotaure" podem utilitzar sols un segon tram de 10 m. (natural). Afluent Sala Gran. Tram de corda de 32 m. (natural); desacon sellem baixar pel P18 o de l'Aigua (instal.la ci prou delicada i mullada garantida). Afluent Pou Rod. Trann de corda de 26 nu (natural) fins a la base del Pou Rod, que tamb es pot davallar ` sense material especific per les galeries d'enlla. 64 _

Desprs Cap al S0. un tram de 17 m. (natural). Es desaconsella el P7 (SE) per un dOlent anCO ratge. ` Afluent che les perles.- Ih1 pOu ck 20 rn. subdividit E%1 dOs trams ck 10 per arribar l la saleta terminal 0 un P17 , si es vol enllaar amb la xarxa 9 del POu Rod. L'AsCensOr. Actualment equipat amb Catorze Cordes de: 11,4, 8,4,6,4,3,18,5,5, i 5 m. (Veure l'apartat d'ex ploraci de la nota especfica sObre "L'AsCen sOr" que es publica en aquest mateix butlleti). EQUIPAMENT PERSONAL r Es fora til dur guants, tant per la presncia de fang (es pecialment a la Xarxa del 83), COm pels recubriments parie m tals COnCreCiOnats amb fines agulles que es Claven amb faCi litat. Botes d'aigua. Granota transpirable per a tOta la Cavitat, excepte per a "L'AsCensOr" en que s Convenient una d'impermeable. Bosses per treure deixalles i restes de Carbur a l'exterior. DADES ESPEOLEOMTRIQUES SOBRE LA COVA CUBERES RECORREGUT. Galeria Badalona Pis nOrmal ...... ,` .......... p.49 V Pis superior ............... 215 Saleta Badalona i Cond. penjats .................... 87 _ El COnsOladOr .............. 47 Total G.B ..... 998 .............. 998 ) ' Galeria Gelera Pis nOrmal ................. 370 Pas sup. i derivacions ...... 82 TOtal G.G .... 452 ............... 452 66

COmpleX Auzmendi Ps normal ................. 683 Af. de la Sala Gran ........ 380 Af. del POu ROdO ........... 585 Af. de les Perles .......... 94~ Gal. Remuntant ............. 62. Pous mean. Recta ......... 97 Mean. Tberades ........... 123 _ Mean; Encreuament .......... 167 l COnd. Penjats .............. ,98 Pous Cecs, BiPaS Colada, dervacons, petits trams escalades ................ 282 _ Total C.A...2.571 ........... 2.571 L'ASCenSOr . Topografat fns 82 ........ 652 Addcions del 83 ........... 50 Total A ....... 702 ............ 702 Ru Auzmend V Galeries d'aCCs ........... 155 Gal. nferors i CaOS ...... 830 RIAOIIII985 IIIIIIIIIIIIQSS Xarxa del 1983 ............................. 731 . 6.439 V B@QBBEUI-IQI-;;;;2=g= 7 (Abans de la gatera SIE :1.450, desprs :4.989) DESNIVELL. Punt ms alt. (L'asCensOrlO Carall) ..+ 315,15 Punt ms bax. (Sf del af. Sala Gran) 11,75 ` 327 9NY9=;:;;;;Zg=2= 67 I

HIDROLOGIA ' Les precipitacions 'vorejen els 1.000 mm./any, dels que tan sols una part engruixa els torrents subterranis, que .1a torrencialitat de les pluges i la relativa impermeabilitat dels materials conglomertics fan possible una considerable, encara que sovint estacional, circulaci de superfcie. Trobem rierols diversos a l'interior de la cavitat, essencial ment els tres afluents (Perles; Sala Gran; Pou Rod, aquest ltim amb dos aports diferents), "l'Ascensor" i el col.lector del riu Auzmendi, totalitzen cinc cabals permanents als que cal addicionar circulacions episdiques a les parts inferiors ' de la Galeria Gelera i de la Galeria Badalona. La boca actua alternativament com surgncia (excepcionalment) i com a engo lidor hi poques ckcrescuda del. torrent exterior). En els 100 primers metres de recorregut de la cavitat es troben un minim de tres engolidors a l'esquerra de la galeria, que nor` malment aconsegueix desguassar la totalitat del Cabal que pro- ( Cedeix de l'interior, conduint-los a nivells encara inexplo rats. En augmentar el volum d'aigua (generalment a l'hivern, quan la boca actua com a engolidor) excedint la capacitat dels engolidors, creix E. nivell dinundaci, sifonant l'accs a ` la cavitat i anegant un bon tram de la galeria d'entrada. El 23- 2-80 s'injectaren 7,5 litres de fluoresceina (Col.la boraci de l'I.E.E. Sabadell) al riu Auzmendi, que en aquells dies duia un corrent de 10 litres/seg., ressortint a l'exterior per la Font de Rivert, situada a 296 m. del desnivell ms avall i a uns 5.150 m. de distncia en linia recta (Aforament : 25-100 litres/seg.). Pendent del 5,8%, que coincideix quasi exactament amb el 'trajecte conegut del riu, Auzmendi, * 230 m. en linia recta i desnivell de 14 m. (+ 30 a +16), 6,1%. ` En fer aquest trajecte, les aiges eludeixen els propers barrancs que creuen per sota, travessant subterrniament la se' rra de St. Salvador. L'origen de les aiges, apart de les prdues del Querant de l'Os i barrancs accesoris, cal cercarlo als voltants de la carena de Camporan - Pic de l'Aliga (aproX.1.700 m.), especialment al vessant oriental, encara que no es pot bandejar 4 la posibilitat d'un IHN1 canvi ck divissria tal cunn sembla (succeir en el cas de l'Espluga de Fageda - Font del Moli (veure article sobre la Serra de Llers a Espeleosie n916) i cal tenir presents els torrents que baixen pel vessant occidental de la serra. De moment les prospeccions han estat infructuoses. u De les plataformes superiors (1.700) a la Font de Rivert (900 metres) . ha 1u] desnivell potencial de 800 rn., dels quals la Cova Cuberes ocupa una posici central entre 1.158 i 1.400 metres altitud, de tal manera que del punt ms alt de la cavitat resten encara 215 m. fins als cims propers i de les parts ms baixes, 258 m. fins a la surgncia. 68 (

0 GUMPORTAMENT HIDRULIGIC " 4'vv `\E \ -'' R V ' *' { , / {" 1 ' nuca V " -- , u. 100 N., TIIIAJECTE FEIIIEIT _::__,., TIJECTE IIQOSIT 1 IPEI BIILOMGIIH ,_,-_,, TIAJEGTE TEIPDIII. >>> IIIFILTIGIUIS IIPOITAIITS METEOROLOGIA Fins a la data no hem efectuat estudis meteorolgics sistemtics, encara que tenim diverses observacions puntuals i mesures realitzades al llarg dels ltims 8 anys dfexploracions. Es poden detectar corrents d'aire indudes per circulaci hi drica a "L'Ascensor", Afluent <k la Sala Gran, Afluent del Pou Rod, on el cabal daigua en cascada desplaa una conside rable massa d'aire que condiciona la direcci a la trajectV ria dels rierols. Tamb es solen trobar corrents d'aire, generalment en sentit interior -eXterior, particularment intenses, a la gatonera d'entrada, gatonera daccs al complex Auzmendi i el pas del "sucusucu" a "L'Ascensor"; i en els quals, al reduir-se molt la secci fins i tot es poden apagar les flames de l'acetil. 1 Generalment les temperatures oscil.len entre els 10 i 12 graus centigrats i la humitat relativa s del 90 al 100%, amb nombrosos punts de Condensaci que constitueixen un maldecap per als fotgrafs. ,A tall d'eXemple oferim les dades obtingudes en un mateix jorn el 6-3-83. _ 69

Lloc Hora Term. Term. PreSSi Humitat sec 'humit mm.Hg. relativa(1) He1iport",fi de pista 18,47 8,2 5,4 87 65,3% BoCa(eXterior) 19,21 4,8 3,4 80 ` '81,2% Llac 19,47 10,4 10,4 680 100 % ' Perxa 20,39 2 11 210,8 677 100% Gatonera inici C.Auzmend1 21,22 11,8 11,3 675 94,6% Encreuament 21,48 11,8 11,5 674 96,9% Saleta meandres 22,17 11,8 11,2 674 93,3% pou Pasfde 23,57 11,8 11,3 674 94,7% 1 (11 Calculada segons la frmula de Sprung. DADES GEOLGIQUES Els conglomerats terciaris on s'emplaa la cavitat sn de ciment calcri i matriu de palets polignics i heteromtrics amb calcries, gresos, granits i pissarres en proporcions variables i sovint d'escasos decmetres. Presenten un capbussa ment que varia entre els 109 i l'horitzontalitat, descendint cap a la vall de Serradell. I El sustrat s forma pel flysh del maastrichti, que provoca els afloraments hidrics i que dins la cavitat Constitueix el nivell inferior que s'enruna amb facilitat. ' El desplaament relatiu de les parets de les falles han donat uns bells exemples d'estriacions i miralls en diferents in drets de la cavitat, resultant espectacular i sumament didc tic, l'indret anomenat precissament "La Falla" al complex Auz V mendi. Aconsellenn la lectura de ]1 nota sobre U1 Serra de Llers (veure bibliografia n9 5 ), on es donen dades complementries sobre la constituci del conglomerat :1 les particularitats morfolgiques. 70

FITES HISTRIQUES 1951 Dinamitauge d'una esquerda bufadora zl ba rranc del Querant de l'Os pel Sr. Esteve Cuberes,que visita els primers metres de galeria. 24-6-191 Inici de les exploracions del G.E. Badalona i que es deturen el pas de la perxa. 7-1972 Exploracions del G.M. Gelera superant el final anterior i recorrent una bona part de la galeria del seu nom. V 19-4-1975 Desobstrucci per la S.I.E. de la, gatonera _ que permet l'accs al complex Auzmendi. 19-3-1978 Desobstrucci per QU1 S.I.E. i accs al riu Auzmendi. 14-11-1981 Desobstrucci per la S.I.E. i accs a "L'Ascensor". 20-2-1983 Desobstrucci per la S.I.E. i accs a la Xarxa del 83. DESCRIPCI Per seguir la narraci presentem un esquema global de la plan- A tx amb indicaci dels trams ampliats que anirem intercalant en el text. El lector consultar amb profit la topografia pu9 blicada a Espeleoie n918 i la descripci que en aquella nota feiem, ja (pua la considerenx complementria d'aquesta ii per . tant, a l'objecte d'abreujar el text, no insistirem en detalls accesoris CJ exclusivament morfolgics, dedicant-nos als in- 5 drets bsics d'un itinerari principal. _ El barranc del Querant de l'0s, aprofondint el seu llit, acon ' segu perforar el sostre d'una galeria subterrnia que no presentaba cap comunicaci penetrable fins aleshores, seccionat el conducte en dues parts; els sediments gaireb han curullat , el tram aiges avall (avui tan sols s'aconsegueix i amb dificultat,gatonejar uns 30 m., que anys enrrera ultrapassava el centenar, i que proseguint en les condicions actuals finalment esdevindr impenetrable). El sector de galeria situat aiges ' amunt, a 10 m. de l'altre, s el que dna accs a la Cova Cuberes, batejada aix pels companys del G.E. Badalona en home natge a Esteve Cuberes, el seu primer "descobridor". Per la seva situaci, les riuades aneguen l'accs'i avui tan sols una gatonera de 6 m. de llargada, on l'aigua i els sediments curullen, peridicament, tota la secci, impossibiltant el trnsit, per la qual cosa cal vigilar el temps meteorolgic per a no trobar-se com en A. Josep Freixenet i J. Joaquim Llo71 5

bet, del G.M. Gelera, que el juliol del 1972 restaren bloque jats per una crescuda. Tamb s molt recomanable de dur estris per tal d'extreure els sediments que redueixen la secci, fins . tot aconseguint obturarla complement. LA GALERIA BADALONA Desprs de .h1 gatonera dfentrada, .h cova amb amplada d'un o dos metres augmenta rpidament d'alada i a 15 m. de la boca ja podem transitar dempeus, avanant cmodament per una galeria gaireb rectilnia, que presenta petits engolidors a l'esquerra, el ms important, quasi sempre actiu i a uns 130 metres de recorregut, marca l'inici d'un empipador sector enfangat on ens enfonsem de 20 a 30 cm.; aqui mateix, la galeria ~ t 8 m. d'alada i pujant un tram de 5,4 m. de recorregut s'obre la "Galeria del Consolador", que constitueix un bucle penjat amb 50 xn. de recorregut, que resta fora del nivell de crescudes - que convenientment equipat constituir un exce l.lent lloc d'espera (un consol) si el rgim meteorolgic ens obliga a perllongar l'estada. Seguint el tram enfangat arribem a la xemeneia dels degotalls, que s'enlaira fins prop de la superfcie, superem un ressalt de 2 m. i 15 m. ms endevant arribem al llac. El primer tram estret, es pot avanar en remonage i sense sucar, desprs venen els 10 m. aqutics. Per la dreta es surt amb ms facilitat seguint U1 galeria amb colzes molt pronunciats; en el segon, un tram amb blocs permet remuntar ms de 20 m. d'alada, recuperant el sostre de la cavitat. Seguidament arribem al colze d'accs al pis superior, punt caracteristic que permet un avan rpid en les ocasions que la inundaci de les galeries complica el trnsit pel nivell normal. Per pujarhi cal remun ( tar 12 m. (un xic delicat), als 7,5 m. es pot utilitzar una galeria amb rampa que condueix a una cornisa sobre l'intermitent segon llac; 100m. cke galeria rectilnia, en bona part amb cornises que imposen un trnsit prou ari, ens condueixen 70 m. de galeria que finalitzen en un tram cilindric amb obs 5 trucci sedimentria. El nivell inferior presenta un traat meandrificat que augmen ta el recorregut, uns blocs que cal remuntar ens duen al punt de coincidncia d'ambdos pisos ("Pas dels collons tartana"), d'on cal desgrimpar per recuperar el terra; l'avan s facil sols en algn punt cal rodejar blocs que barren el pas, fins que un centenar de metres ms endavant l'obstrucci s total. Quinze metres abans, cal remuntar per la dreta un ressalt de 5 m. i desprs un altre de 3 m., ja en plena "Rampa de fang", que ens condueix a una alta xemeneia (ms de 20 m.). La galeria segueix en direcci N0. fins un ressalt de doble accs, . el, ms fcil. s el primer,1u1 conducte estret al terra que baixa 3 m., proseguint les pujades i baixades caracteristiques de la cavitat trobem pocs metres ms endavant, una doble opci; descendint, un tram sovint anegat, ens duu desprs d'un curt recorregut a una cambra amb sostre pla (Saleta Badalona). Per continuar cal seguir l'altre cami i pujar un ressalt 73

/SALETA KYPK BE FKHG "" M RAMPA DE FANG f? \\'

 de 4 m. domnat per un gran blOC, la galera Segueix pujant . ' en rampa mb grans blOCS f`O1atS al terra que Cal flanquejar per arrbar 50 m. ms endavant a "La Perx". . LH PERXH (121 pzrtiga) +h 2 , . ... , ..... FAS n E LA FAvwvA ` n n V (g,} ` mw .... .,. LA PLMIXA AW [ . I.'ESQ>AI.DA_Dl||IA m EL tm xx u ` ' E ,a n ` n 2 01 ` n u 6 n.z, m = n m +2 umn. .. ,,..,_ ILGELEIIA G.BADALO||A II. 5 I0 n 76n

GALERIA GELERA Antigament es podia pujar per la perxa instal.lada al decurs del campament del 1966, per trencada i podrida avui ha desa paregut aquesta opci i. cal seguir IHI altre cami. Nosaltres recomanem l'itinerari senyalat en el gravat corresponent. Pri mer remuntar un bloc de 2 m., seguir pujant 4 m. ms en grim pada . oposici fins a la cornisa "de l'escaldadura", on cal seguir horitzontalment fent un pas ben oberts de cames. Facil ment hem pujat dalt de "La Perxa", es pot seguir pel "Pas de . la Planxa" (antic trajecte), per s ms Comode i es guanya temps pujant pel vertical "Pas de la Pavlova" (R4,4 m.), un xit: ms complicat l'hora ck baixarJ1>per.sense veritable dificultat. Damunt,cota +42, es segueix en la clsica direcci N0 i sense baixar, travessem una galeria enlairada iproseguim al mateix nivell fins sortir a un tram ample que davalla (cal s no ficarse entre els forats que deixen els blocs de la planta) en forma d'esper o diedre que acaba en un ressalt de 4 metres (enlla amb les galeries inferiors) que es pot flanque jar pels "aragonits" de l'esquerra. D'aqui segueix "La Rampa", " amb un ressalt final que es baixa facilment en grimpada, tot recuperant el nivell inferior. La planta fa uns forts meandres amb petits clots de subssidncia, que actuen com a engolidors locals, 80 nu ms endavant, trobem. el pndmx ressalt ormat ? per amuntegament de blocs, cal remuntar en oposici i al cap damunt seguir a l'esquerra on cal baixar; pocs metres ms enll cal tornar a fer la mateixa maniobra, pujar, a l'esquerra (un xic disimulat) i baixar, exs segueix; facilment ;i uns 70 metres desprs, en IH1 tran1 concrecionat, cal remuntar fins a la "Saleta Blanca", que representa un aport envat per una potent colada, la qual es veu enlairarse uns 20 m. (pel seu estat de descomposici, ha resistit fins ara els intents de pujarhi). Els 100m. segents, amb molts trams de conductes penjats, ens duen rpidament al final de la Galeria Gelera, on una feixuga desobstrucci dna pas a la "Gatonera S.I.E., que s l'accs al Complex Auzmendi (Batejat en memria d'un company del grup, mort en accident de muntanya). COMPLEX AUZMENDI ( Traspassada la gatonerallaminador, la galeria augmenta la secci notablement i el cami es fa prou cmodament. Encara no hem avanat 100 m. i ja ens trobem amb la primera bifurcaci, per on podem comunicar amb L'AFLUENT DE LA SALA GRAN L'accs ms recomanable s IHI pou de 32 rn. que s'obre a la galeria Auzmendi poc abans de la bifurcaci (cota + 44) i mena directament a la "Sala Gran" (40 x 7 x 25 m.); tamb arribem al mateix punt per la galeria N0. de la bifurcaci (de fet la continuaci lgica de la Galeria Auzmendi) que resta par77

SERRADELL FALLAES JUSS 1" HFLxHEHI',DE LH SHLH GRHH q li IIIZIEIIIII alat " ' : .: ... . ,,/ ' I M m 4 Fuu DE EAUEUA SALA GRAII m TUESIE 78 W . . ..= I _.= " . P3 Ia n S nu zu Ju no m- |Z s\ s+4 / 4 / $2 n <? '' Fr, ` /" ` \\|)EL'A|EUA . ,/' " , :'` 4 "'5 "`X \ \ ` \ \\ -' IIESIIIELL 62 I \ \\`\_______---~" ""':';~*--'-' nmmur nu n SALA GRMI ` {> A L PI u Luwmh :

cialment bloquejada per un recubriment estalagmitic, i 50 m. ms endavant obturada pels sediments a la cota + 50. Per les prdues de la planta arribem a un torrent que aviat es fa impenetrable aiges amunt i en sentit contrari s'aboca per un P4 i poc desprs per un P18 molt remullat. La continuaci s'obre 1u] xic abans. del punt ms baix de la sala i a travs chuus pouets de {3 i6 rn. recuperem . riuet desprs d'una minsa gatonera. Vuitanta metres ms enll, un sif amb sedimentaci argilosa significa el termini d'aquest afluent, situantse a la cota - 12, la de major fondria de tota la cavitat. El desnivell total d'aquest afluent s de 62 rn. i el recorregut de 380 m. , Tornant a la bifurcaci agafem la galera S., estructurada en una falla de direcci general per una galeria sembrada de blocs, que 100 m. ms endavant ens duu a "La Falla", especta cular morfologia d'una claredat didctica, amb estriacions i bretxa zenital. Amb caracteristiques menys espectaculars la galeria segueix E. mateix fenomen durant uns 70 m., amb dues interrupcions en el traat del conducte; la primera per ` un bloc que quasi barra el pas i la segona per un tram bellament concrecionat amb multitud d'estalactites i colades. No vament trobem una bifurcaci, aquesta, anomenada "L'encreua ment", presenta E. terra cobert de blocs, entre els que es pot davallar a l'igual que en altres punts de la galeria Auzmendi, per que ru duen Z1 continuacions significatives. La derivaci de la dreta ens Condueix al segon afluent o del Pou Rod. EL POU ROD Aquesta bifurcaci, d'una certa complexitat espaial, es desen o volupa en diferents pisos amb un desnivell de 90 m. i un recorregut de 585 m. Desprs d'una petita galeria de 8 m. sortim a un eixamplament on s'obre un P26, el Pou. Rod; davant mateix, una colada baixa d'una finestra regalimant aigua,remuntem en escalada 7. metres i podem visitar una galeria ascendent amb dos ressalts I de 2 m. cadascn i finalment, una nova escalada de 6 m. sense continuaci aparent. El fons del Pou Rod es pot guanyar sense baixarhi directament, utilitzant les galeries del "Davallador", que en pendent i alguns ressalts (R4 i R5) ens duen 1 a les galeries d'enlla per on corre un rierol, i d'aquestes, per un P8 LU1 P5 i desprs un R3, ens situen a la cota +26 a la base del Pou Rod, ja a les galeries inferiors. Cap al SE., un P7 i Cap a 1'0. i desprs SE., un P17, a travs de galeries amb rierols anem a sortir la mateixa sala en pendent i amb una gran xemeneia on tamb veiem una finestra d'enlla amb l'afluent de les Perles; tots els rierols es fu sionen engolintse Cap a la cota + 2 i ms endavant una bonica galeria resta bruscament tallada pel "Caos", un espectacular amuntegament de blocs que 1'envaeix des d'un nivell superior, tancant una interessant lnia de progressi. _ Un ressalt de 7 m. a la dreta, ens permet recuperar el torrent 79

BUVA BIIBERES SERRADELL FAuAns JUSS HFLHERT DEL PH RD alat rebatut un mateix pla I +8lI IIESIIIIELI. 0070 % FESGALDA . nz ` I I " ` l 0 " 0 *" " 0 ~~= .:.. ` ._., ____ '' -- V ` T _ FI A ' ~ %_ ,, v -' , . ``' ___ ..... - 4/ I H5 A.nE1ES PEIILES 0 EL CAUS l .. u I7 _ L I 5 I0 20 30 "" `t _6

per les galeries anomenades de "l'ArXivador", que finalitzen per obstruccions clstiques uns 40 m. ms endavant, a la co ta 6. 1 ` De l'encreuament, en direcci N0, voltant un bloc caracteris tic (El Menhir) ens introdum en un tram de mltiples nivells; de primer cal uuu pels punts ms alts sense davallar pels meandres ri desprs ch travessar \n1 petit tram concrecionat amb un gours amb aigua permanent, hem de baixar per les corni ses dels diferents nivells tan sols uns 5 m., s a dir, sense buscar el punt ms baix, per recuperar la direcci primitiva i sortir Ja la "Colada de la ll lumbar". Pocs metres abans, a l'esquerra, i xx un tram fangs, s'obre l'afluent de les Perles per dos pous consecutius de 7 i. 6 m. desgrimpables amb precauci; una saleta amb nombroses pisolites i una galeria amb rierol, adiaclassada, d'uns 60 m. de longitud,ens codueix a 1u] P20 amb un repl intermedi i al fons del pou un estret engolidor ens impedeix proseguir. Flanquejant la boca del pou, pocs metres ms enll, en oposici, trobem una fines tra i LH1 P13 que conexiona amb les galeries inferiors del Pou Rod. . La colada, que coincideix amb una magnifica xemeneia, s un ressalt de 7 rn. de delicada superaci, pel que sempre resta equipada. Al capdemunt, una saleta i un ressalt ascendent ens permeten. recuperar ha direcci NO. ; seguim rectilniament, deixant de banda els complexes meandres de l'esquerra, on un tram reomplert de blocs ens permet dos pasos; un gatejant entre els blocs i un altre, superior, que ambds menen a la "Sa leta dels Tiberiades", punt clau d'aquest sector. Per U1 dreta Ck la sala connexionen els meandres que abans haviem deixat a l'esquerra i que tornarem a enllaar ms enda V vant, constitunt una xarxa accesria al trajecte normal. Al . N0. se'ns presenten dues continuacions; la ms occidental s una galeria penjada (Galeria Remuntant), cal pujar'un ressalt de 6 nu ;i tot seguit uns estrets conductes que, escalonada ment, van. ascendint fins la cota -+ 78, d'aqui, tuu galeria horitzontal i. desprs descendent finalitza en una minscula ` gatonera. Del punt anterior, uns estrets ressalts de 15 i 13, metres consecutivament amb recubriments anemolitics, ens per- ' meten darribar fins els + 106, on una llastra que caldria trencar, ens barra E. pas cap a una novaesquerda ascendent que sembla encara ms estreta i per tant de dificil superaci. De la "Saleta dels Tiberiades", un. nou conducte (paral.lel a la Galeria Remuntant) inicialment subdividit en dues galeries, ens permet d'accedir E1 la Galeria Recta, que es troba penjada 4 1n. per LU1 forat (k s'obre E1 l'esquerra amb una aparena poc interessant. Segueix un pas baix que flanqueja un P9 i pocs metres ms endavant recuperem la direcci N0. (3309) que rectilniament es perllonga uns 150 m. fins enllaar amb lWinici de 'JAscensor". A ligual que la inicial, tots els pouets que trobem constitunt un nivell inferior de la fractura de la Galeria Recta, especialment un P6, un R5 i un P11, presenten al seu fons curtes galeries meandrifica des d'escases decenes de metres i el desnivell mxim en relaci a aquella sols arriba a 14 m. 83

" w GKLERHK " RETHHHTKHT n.1 S pag; *76 m. S I0 +76 +6] n. G.RETA _,, 1-, s,S MEANDRES ( "E'"""" * mu AuzmEum M SALETA DELS J M TIBERIADES ;`; uf JA ` W , '} MEANDRES LA GDLADA

. ukessalt :11 Segn aflunt J{ L 'Ascensor i J .`;. ' 85 _

Per a "L'AsCenSOr", veieu la nOta especifica que hi dediquem en aquest mateix butlleti. Per sota de l'aCCs a la Galeria Recta, el Conducte que surt de la "Sala dels Tiberiades", 10 m. ms endavant ens permet a l'esquerra,COnnexiOnar amb els meandres adjacents i uns 5 metres ms enll accedim per la dreta a l'estretor d'enlla amb les galeries del riu Auzmend, descrites a l'_ESpeleOSie n9 25 i d'aquelles a la "Xarxa del 3", que tamb detallem en nota apart d'aquesta mateixa publiaci. . 4 BIBLIOGRAFIA 1.- Canela, R., Carreras, A. y Suol, J`. (1961).- IVIargen zquerda 9. de la Conca de Tremp de Dalt". Mem. Esp. C. EXC. Badalona : 2329 2.- G.E.B. (1962).- "lnforme sobre la Cova CubereS" Cordada (80): x 9 6-8. 3.- G.E.B. (1962).- "Actvdades del G.E.B. en Espluga de Francol, Caralps, Montsec, Camarasa y SerraClell" Mem. Esp. G.E.B.: 5pp. 4.- G.E.B. (1966). 8"lVIemOra I Cxmpamento Regonal de Espelelogos Serradell" C.R.E.S. - F.C.M. : 19pp. 5.- Vctora, ./`.1V[. Igo, G. y Rovra, J. (197/). KarSt`CaCr1 en 1 los Conglomerados del margen derecho de la Conca de Tremp" ES peleOSe (16) :71-120 6.- S.I.E. (1975). "SObre la Cova CubereS Crc. C. EXC. Alga r (250): 1 7.- S.I.E. (1976/.- "Prmeras notas descrptvas sobre la Cova Cuberes (Serradell Lleda)" ESpeleOSe (18) : 5372 8.- Vctora, ].M. (1978).- "COva Cuberes (/.712 m./ AVUI - 28/7:20 9.- Borrs, J., Marro, ].IVI. Talavera, F. (1979). "Catleg Espe- 4 leolgc de Catalunya. VOl.3 (el Pallars Juss/" : 221 pp. , ` 10.ESCOl,O. (1980).- "Nota sobre possibles treballs hdrogeolgcs a la Serra de Llers (Pallars JuSS)" Actes Espeleolgcas MO nografa I : 101-105 11.-I.9E.E.S., S.I.E. ESCOl,O.(1980).- "Sstema hdrolgc Cova Cu beres Font de Rivert. Serra de Llers (PallarS ]uSS) "ACtaS espeleolgcas Monografia I 107-114 12.MarrO, J.M. (1980).- LeS Cavtats de major recorregut del Prn Cpat" ESpeleOSe (24) : 29-38 86

13.Chzbert, C. (1980).- "LES grmdes Cavtes en rOCheS pSeudOkzrS tques Ou nOnkarStqueS" Spelunc (3) : 109-115 1.S.I.E. (1981/. "Les noves galeres de I Covz Cuberes (Serra de]1 Pllzrs JuSS/' ESpe1eOSe (25) : 35*37 8 15.PuCh,C. (1981/.- "LzS grmdes Czvdades eSpaO1aS E1 TOpO LOCO (35/: 8 ` 16.S.I.E. (1982/. "Lz COv2 CubereS, rcord Czta1 CrC.C.EX.A1g (278) : 8 17.-Su,A. (1982).-"Lz Cova 8CubereS,rCOrd mundial en deSnve1I" AVUI 6/2 .' 32 1 18.TaZ1d,N. y Fernndez,M. (1982).- "C1t1OgO 81 Grandes CV1 dzde-S de ESpaz". Pub]. Fed. Espaol Espeleologa : 26J pp. 19. FOrtuny,.. (1982/. "Un grupo de brceloneses explora Ia Cueva , ms Izrgz de CatZuny". Hjz del LuneS` 2/8 : 18 . 87

INDEX Editoral .................................................... 1 E1 Dava1IadOrB10quejadOr "Tracson" ....................... 2 EIS Fenmens CrStcS del Masss de Perells (ROSSe11} 5 La Sma de Cubilllo (SarSmarCuel1O,OSCa) 109 m. ....... 22 Exploracons a Escuain. Avenc de la Foratata C12 ....... .27 La Cova Colomera (Pa11ar'S ]uSS/ .......................... 32 ` 85 Sima del Mondoto ng 1 (Ner'1'17, Osca) .................. ` ..... 36 I 0bServaCOnS al "Catlogo '81" ............................. 39 La Galeria de 1'ASCenSO1' a Ia Cova CubeteS (PaI1arS ]uSS) .......................................... 1 La Xarxa del 1983. Novetats z Ia Cova Cberes ........... 52 8 Guiatge per a la Cova Cuberes ............... 8 .............. 58 . 4 88 1 I .