Вы находитесь на странице: 1из 9

masala s barreja despecies

Peridic dinformaci, denncia i crtica social a Ciutat Vella

mar ~ abril 09 nm. 46

Parallel is Business, Parallel is Dead


El Ayuntamiento endurece el acoso a las trabajadoras sexuales multando por desobediencia a la autoridad Pg 2
Pg 6

Whats new on Parallel Avenue


(Noticies del Parallel)

Se cierra la instruccin del 19E mientras un miembro del PSC es detenido por Garzn y liberado por falta de pruebas en una falsa operacin antiterrorista Pg 4 El posible ERE en el Puerto de Barcelona es fruto de la Ley de Puertos firmada en 2003 por Coordinadora y ANESCO con el gobierno del PP Pg 5 Pasos Catalans?
Pg 11 Pg 12 Manteros en movimiento Menors No Acompanyats a Catalunya. La DGAIA, Tutora legal i mare abandnica Pg 13

Pg 14

Impresiones sobre China: Del comunismo al consumismo?

3 mar - abril 09

Barri

Unes pinzellades del Raval


Luis Andrs Edo i el Sindicat de la Construcci de la CNT durant la Transici
Mateo Rello

El Ayuntamiento endurece el acoso a las trabajadoras sexuales multando por desobediencia a la autoridad
Masala

Manel Aisa Pmpols

La primavera del 77 era nouvinguda quan una mica ms de mitja dotzena de persones, que havem constitut uns mesos abans el sindicat de la Construcci de la CNT a les oficines dAGEL al carrer Mndez Nez, vam llogar al carrer Hospital 115 un vell local interior que durant anys havia estat un magatzem de la fusta. El local tenia dues plantes molt ens dubte el triangle Rivolmplies prcticament en una sola ta, Fragua, Construcci de pea, cosa que li donava amplitud. A la planta superior el terra central la CNT era lepicentre del que era en la seva major part de fusta (taulons), per aix no represen- en bona part sesdevenia en tava gaire problemes ja que a la lanarquisme a Barcelona planta inferior es podien augurar grans i apassionades assemblees (com aix seria). l voltant del Sindicat de Aix va ser com amb gran illusi la Construcci i dEdo va tots, en Luis Andrs incls, ens vam posar la granota de treball de aparixer el terme Los Apala Construcci i vam comenar a ches que es desmarcava de desinfectar i a adequar el que seles postures del anarcosindiria el nostre lloc de trobada durant uns quants anys. La illusi era calisme clssic palesa, estvem construint alguna cosa, mentre vivem amb efervesom deia en Luis Andrs cncia i ens sentem protagonistes del que esdevenia a la ciutat o en una entrevista al Viejo ms enll della. Mesos desprs, al voltant del Topo de lpoca sin los pasoSindicat de la Construcci van tas la CNT hubiera estado en comenar a emergir altres lo- el Pacto de la Moncloa cals de referncia, de trobada de lanarquisme: La Pizzera Rivolta (tots ells joves dun grup anarquista demigrants econmics a Aleman- seu historial dhistric anarquista ya que havien decidit installar-se a que havia trepitjat les presons esBarcelona), davant del bar que en- panyoles en nombroses ocasions, cara avui segueix dempeus, el Terra i sobretot el fet que anteriorment Alta del carrer Hospital, mentre que hagus estat membre del DI, maral carrer Cadena Miguel Garca es cava de recel la presncia del Sinfeia crrec del bar La Farga grcies dicat de la Construcci, ja fos per Luis Andrs Edo a la pres de Sria a les aportacions de Martn Artajo. part dels elements ms radicals de Fotografia estreta de la web de la Fundaci Miguel Garca era un dels homes la FAI, com per part daltres diver- Aurora Intermitente que juntament amb Facerias havia ses tendncies de l anarcosindicaassaltat en els anys 40 els prostbuls lisme que per aquell temps hi havia esdeveniments com ara les Jornade Barcelona. Detingut, pass ms a la CNT. Aix fou com al voltant del des Llibertries del 77. I, com deia de vint anys a les presons i penals Sindicat de la Construcci i dEdo va en Luis Andrs en una entrevista al dEspanya. Es van crear altres llocs aparixer el terme Los Apaches; Viejo Topo de lpoca, sin los pasode referncia com el Gay and Com- es desmarcaven de les postures de tas la CNT hubiera estado en el Pacpany o les llibreries El Negre i la lanarcosindicalisme clssic que ens to de la Moncloa. arribaven des duna bona part de En fi, va ser una poca en qu, al Cosa Nostra. Per sens dubte el triangle Rivol- lexili i del sindicalisme de linterior costat den Luis Andrs i daltres, ta, Farga i Construcci de la CNT que representaven altres sindicats vam aprendre a viure amb intensitat era lepicentre del que en bona part com Espectacles i naturalment les molts daquells moments forjats en sesdevenia en lanarquisme a Bar- postures i estratgies de la FAI. Els la mal anomenada Transici. Sens celona. Aviat el Sindicat de la Cons- Apatxes no eren ms que aquells dubte, amb Edo i a travs del que trucci sompl dafiliats, al voltant que no creien gaire en les estructu- ell va definir com el corrent del riu, dels 4000 o 5000, dels quals un bon res monoltiques, els passotes de sempre cap endavant, vam aprendre grapat es constitu en militncia. lpoca, que actuaven sense direc- a buscar el cam de la Utopia; i en Lassemblea era permanent, prcti- trius ni del partit ni del sindicalisme, i aix estem. cament cada dia de la setmana, i fins que duna manera o altra van ser cai tot es trobava temps per a desenvo- paos de desenvolupar a Barcelona

lupar els acords que nemanaven, i sobretot per a viure amb intensitat amb els afins; la generositat i la multitud de sensibilitats estaven a lordre del dia, en un lloc de trobada que en bona mesura era intergeneracional. No obstant aix, el fet que en Luis Andrs Edo estigus afiliat al Sindicat de la Construcci, amb el

Arde Berga
Deca Marx, y es de suponer que con algn fundamento, que los obreros no tienen patria. Los anarquistas la rechazaron tambin, tanto como a Dios y al amo. Ironas de la vida, ms de un siglo despus, las grandes corporaciones del capitalismo nos han confirmado que ste tampoco reconoce ninguna, ni siquiera a sus estados, si no es como meros garantes de la pax capitalista. Pese a tanta unanimidad, la implantacin del nacionalismo entre ciertos movimientos sociales es un hecho; ahora bien, no es menos cierto que las contradicciones que tal maridaje plantea, sobre todo cuando esos movimientos aspiran a tener representacin institucional, suelen llevar a un desenlace poco afortunado. Numerosos ejemplos, como el de Euskadi, dejan a las claras con cuanta frecuencia el elemento nacional acaba primando sobre el social en las luchas que estos grupos protagonizan; por lo dems, parece claro que es difcil postular un nacionalismo sin patria ni una patria sin fronteras, esas viejas y feas cicatrices que la guerra deja culebreando en los mapas polticos, as como nos cuesta imaginar una patria sin estado y, menos an, un estado sin ejrcito, aunque ste se pretenda popular. Ms difcil an es despojar a semejante elenco de los componentes insolidarios y represores. Un poco de todo esto ha venido ejemplificndose durante los ltimos meses en la zona del Bergued. En este caso, el origen del conflicto est en un artculo publicado por el Psol Negre, peridico libertario del Alt Llobregat i Cardener, en el que se critic a las Candidatures dUnitat Popular (CUP), con representacin en el Ajuntament, por su apoyo a la Ora madrugada de denana Cvica municipal. Fin de ao alguien Adems de algunas agresiones previas (por ejemplo, intenta quemar el Ateneu Anarquista Columna alguien le raj las ruedas del coche a un redactor del PTerra i Llibertat de Berga sol), la escalada de violencia comenz la madrugada con pastillas de parafidel 24 de diciembre, cuando na y lquido inflamable, un miembro de las CUP, inresultando afectada slo cluido en su lista electoral, y la entrada del local otro del Casal independentista, encapuchados, reventaron la puerta de Cal Okupi de Berga y apedrearon la ventana del cuarto donde dorma el nico ocupante de la casa en ese momento; volvieron poco despus, ya sin capucha, para amenazar al desvelado okupa y a los miembros de los colectivos libertarios en los que milita. Pese a las peticiones dirigidas a las CUP para que se posicionaran sobre la actitud de su militante, la organizacin responde con un clamoroso silencio. Sea como sea, lejos de amainar, el conflicto vive otra vuelta de tuerca: la madrugada de fin de ao alguien intenta quemar el Ateneu Anarquista Columna Terra i Llibertat de Berga con pastillas de parafina y lquido inflamable, resultando afectada slo la entrada del local. Queda postergado sine die el debate sobre si es posible un nacionalismo de izquierdas, incluso crata; probablemente, quienes pensamos que es incongruente tal combinacin lo tenemos tan claro como aquellos que defienden la viabilidad de ese proyecto poltico o, mejor dicho, de esos proyectos, no siempre compatibles entre ellos mismos. La nica respuesta a ese debate irresoluble es, pues, la convivencia: ya hemos restado suficiente entre tod@s. Ahora bien, el conflicto de Berga (del que, por cierto, esperamos no tener ms noticia) saca de nuevo a la luz esa incomodidad que, inevitablemente, la izquierda que aspira a una nacin y al poder poltico siente frente a otra izquierda: la que cree slo en los pueblos, en su derecho a la autodeterminacin social y en su capacidad para crear sus propias herramientas de participacin y lucha.

Lejos de ablandarse, la estrategia de acoso iniciada el pasado otoo contra las trabajadoras sexuales de El Raval, se ha endurecido. Si fue espectacular la diferencia entre el resto del ao y el ltimo trimestre del 2008 cuando se impusieron 75 veces ms multas los responsables municipales y policiales han decidido estrechar ms la presin. Al empezar 2009 ha crecido el frenes sancionador, pero, sobre todo, ha cambiado el tipo de sancin,

o dudan en emplear este tipo de sancin como arma psicolgica amenazando en algunos casos con supuestas consecuencias penales o con que despus de 20 [multas] vas a la crcel

dando paso al artculo 79.1.d de la ordenanza del civismo: desobediencia a la autoridad. Las multas por este concepto se han generalizado de tal manera que su uso parece responder a una consigna, ya sea poltica o policial. Desde principios de enero, en numerosos casos, la normativa de convivencia, all donde se hace referencia a la prostitucin (persistir en la oferta, la solicitud, la negociacin o la aceptacin de servicios sexuales retribuidos), est siendo sustituida por una falta de mayor gravedad: incumplir las rdenes o los requerimientos especficos que formulan los agentes. Una infraccin que hasta ahora slo se haca constar de manera circunstancial y colateral, pero que en pocas

semanas es la principal o la nica razn por la que se ha sancionado a un buen nmero de trabajadoras. Segn las entidades que estn en la zona de Robador, Sant Pau y Sant Ramon, es un hecho cotidiano ver como las mujeres entregan la documentacin a peticin de los guardias y stos, automticamente, cumplimentan el formulario sealando el artculo 79.1.d sin mediar ningn tipo de oposicin o resistencia. De esta manera se agrava la presin econmica, ya que mientras las multas impuestas hasta ahora estn alrededor de los 300 euros, la pena por desobediencia es de entre 1.500 y 3.000 euros. Por otro lado, se trata de hechos mucho ms difciles de recurrir ya que, en este caso, se trata de confrontar la palabra de la mujer frente a la de los agentes. stos, adems, no dudan en emplear este tipo de sancin como arma psicolgica amenazando en algunos casos con supuestas consecuencias penales o con que despus de 20 [multas] vas a la crcel. Este cambio de estrategia puede atribuirse, en parte, a la efectividad conseguida por asociaciones como mbit o Genera en el asesoramiento y asistencia legal a las mujeres afectadas. La vigilancia poltica que conlleva la existencia de dos entidades trabajando sobre el terreno y con un conocimiento de los hechos a tiempo real, reduce el margen y la sensacin de impunidad, pero seguramente tambin es uno de los motivos por el que se buscan subterfugios que incrementen la presin Ms importante que eso es que la estrategia del Ayuntamiento, aunque se hace y puede que se haga mucho ms severa, no est obteniendo los resultados anunciados. La presencia policial de prcticamente 24 horas

Dos agentes de la Guardia Urbana piden la documentacin a una mujer en el Raval Foto extrada del blog LAltaveu den Robador

diarias, que se alterna con el cierre constante de meubls, ha provocado la dispersin pero no la disminucin ni la desaparicin de la prostitucin a pie de calle. La concentracin de trabajadoras en las zonas en las que suelen ejercer su actividad es menor, pero tambin es evidente que continan hacindolo en el mismo radio geogrfico. Lo cual no ha hecho mella en el nimo y el ritmo sancionador. Desde enero de este ao, concretamente la asociacin Genera ha presentado cerca de 150 nuevos recursos. En menos de dos meses la Guardia Urbana est cerca de superar las cifras de todo el

ao 2008. Algunas mujeres son interceptadas hasta cinco veces en el mismo da, en algunos casos con 20 minutos de diferencia entre una y otra. Las identificaciones se siguen produciendo de manera arbitraria y generalmente gratuita; cuando las mujeres salen o entran de sus viviendas por motivos domsticos y sin otra motivacin que el capricho de los agentes. Ni esta situacin ni las denuncias y las reuniones mantenidas entre noviembre y diciembre del ao pasado han afectado a las posiciones de Distrito y Ayuntamiento. La promesa por parte de Itziar Gonzlez de estudiar la situacin y buscar posibles respuestas y alternativas por ahora no se ha traducido en una sola accin concreta. La postura por parte de las autoridades municipales, tanto en el Distrito como en la regidura de seguridad, son inflexibles. Las peticiones de que cese el acoso han recibido siempre una rotunda negativa por parte de todos los interlocutores. En declaraciones a Europa Press, la regidora de Ciutat Vella se excusaba en que la presencia de la Guardia Urbana era una exigencia de los vecinos; eso sin aclarar si se haban investigado los abusos que se denuncian desde meses atrs. Todo indica que a la estrategia puramente represiva y de asedio todava le queda un largo recorrido pese a que la realidad habla por s misma. Eso pagando un precio altsimo en violaciones de derechos diarias y cotidianas, en plena calle y a la luz del da. Si alguien quiere ver qu significan los derechos humanos en Barcelona tiene un cuadro vivo y en movimiento en pleno centro y a la vuelta de la esquina.

La construcci de lhotel al costat del Palau de la Msica continua en marxa


Masala Sembla que lAjuntament de Barcelona i el Districte de Ciutat Vella estan convenuts de la necessitat dun nou hotel al carrer Sant Pere Ms Alt, al costat del Palau de la Msica, que vingui a completar el ja desfasat nombre dhotels que hi ha en aquesta zona, la Via hotelera Laietana, perqu malgrat tot el rebuig que ha tingut el pla, aquest continua endavant. Aquest nou hotel, amb el seu aparcament corresponent, ha aconseguit posar en contra seva a les principals associacions de vens de la zona, lAAVV del Casc Antic i lAAVV en Defensa de Ciutat Vella, que ja fa un any que han iniciat una campanya per aconseguir frenar-lo. (Veure Masala nm. 44). Aquesta oposici es va fer palesa durant el procs participatiu que va endegar el districte de Ciutat Vella per legitimar la construcci. Els vens membres daquestes associacions van abandonar el procs al veure que no hi havia cap participaci possible en la decisi de si construir o no un hotel. Lhotel anava endavant fos com fos. Com sempre, els processos participatius sn ms una estratgia per legitimar els plans ja desenvolupats que no un sistema de planificaci i execuci conjunta entre administraci i ciutadans. Desprs daquest revs, les associacions van iniciar una campanya de recollida de signatures pel barri en contra de lhotel; en van arreplegar 3.584 en poques setmanes, i van ser enviades a la Sra. Regidora Itziar Gonzlez, amb una carta que deia clarament: No volem cap hotel ni cap apartament al costat del Palau de la Msica. Volem que el sl que es vol destinar a hotel segueixi sent equipament docent i es respectin els edificis afectats, catalogats com a patrimoni arquitectnic. Per no hi ha hagut cap resposta. LAjuntament es conforma amb la participaci guiada de 74 vens, que sn els que van anar a les reunions convocades pel districte, per portar a terme el seu projecte. Per no pot deixar de prendre nota del

ovament, ens trobem amb les males arts i els trucs que fa servir lAjuntament perqu, malgrat la participaci, surti sempre el que ells volen fer
rebuig que t la seva Recollida de signatures per aturar el nou hotel iniciativa i, encara que Foto de la web de lAVV del Casc Antic no contesta formalment menys agressiu que lanterior, en a la presentaci de les signatures, finalment presenta un tenir menys places daparcament i nou pla amb uns lleugers retocs per conservar les faanes protegides. I aplacar el personal. altre cop, en aquesta reuni es va Aquest nou pla va ser votat i tornar a fer evident loposici dels aprovat a la Comissi Consultiva vens que van assistir-hi i que van dUrbanisme del Districte de Ciu- protestar per com sest defensant tat Vella el 25 de febrer, i es pas- des del Consistori aquest pla que sar al Plenari del Districte per a la noms respon als interessos privats seva aprovaci definitiva el dia 3 de de certes corporacions i arquitectes. mar. Els tcnics de lAjuntament Les associacions de vens estan defensaven aquest pla dient que s convenudes que aquest segon pla

estava dissenyat ja des del principi de loperaci i que es presentava primer laltre, que es sabia que seria rebutjat pels vens, per poder dir ara que aquest ns un de nou que recull les reivindicacions dels vens. De nou, ens trobem amb les males arts i els trucs que fa servir lAjuntament perqu, malgrat la participaci, surti sempre el que ells volen fer. Tot i aix, la plataforma que aplega els vens que estan en contra de la construcci de lhotel s forta i t tot el suport daltres associacions de vens de Ciutat Vella. Aix, continuaran amb la seva campanya doposici. El segent acte que estan plantejant s fer un referndum vinculant, entre els vens del barri, per decidir entre tots si s adient o no un nou hotel. Segurament aquesta proposta no rebr resposta per part de lAjuntament, com no lhan tingut les signatures recollides, per loposici hi continua treballant encara que el procs participatiu ja hagi estat tancat.

El Lokal
Associaci Cultural El Raval
llibres contrainformaci revistes msica samarretes pedaos horari matins: de dimarts a divendres de 10.30 a 14h tardes: de dilluns a dissabtes de 17 a 21h

Msica en viu cada nit

Comtessa de Sobradiel 8 Tel. 93 310 07 55 Barcelona

Projectes internacionals, acci comunitria i local social per desenvolupar projectes en lmbit juvenil. Vine i participa!!!

c/de la Cera 1bis 08001 Barcelona Tel: 933290643 Fax: 933290858 ellokal@pangea.org

5 mar - abril 09

Barri Desmesurado dispositivo policial para cerrar el casal del ALA


ALA

Barri
La reforma aprobada hace ahora seis aos y que converta las denominadas Sociedades Estatales de Estiba y Desestiba en Agrupaciones Portuarias de Inters Econmico (APIEs) ha vuelto ms vulnerable la situacin de los estibadores

4 mar - abril 09 El Club Nataci Barceloneta recibi 123.000 euros menos de dos aos antes de subir las cuotas a los jubilados
Masala Antes del cierre de 2008 el CNAB anunciaba lo que podra considerarse la subida de cuotas ms polmica y quiz tambin la ms descabellada de su historia. La subida afectaba nicamente a los jubilados con tarjeta rosa con menos de 25 aos de antigedad: estos podan continuar accediendo a las instalaciones durante toda la semana si aceptaban pagar un 70% ms (28,20 euros), y el acceso se reduca a slo dos das manteniendo el precio actual (16,45 euros). La subida era justificada por parte de Miren Azpiri, cap de divisi de serveis personals del Distrito de ciutat Vella (17 de diciembre de 2008), como necesaria debido a la saturacin del CNAB. Sin embargo, en el mismo documento, explicaba que pagando los 28,10 euros, la saturacin dejaba de ser un problema.

Se cierra la instruccin del 19E mientras un miembro del PSC es detenido por Garzn y liberado por falta de pruebas en una falsa operacin antiterrorista
Masala Mientras el juez Ismael Moreno daba por cerrada la instruccin del proceso a la supuesta clula terrorista del Raval, se conocieron varios hechos que desacreditan ms si cabe las acusaciones contra los 11 imputados por la operacin del 19 de enero de 2008. El rechazo por parte del juez de un vdeo que reivindicaba el supuesto atentado en Barcelona y la destitucin de los cargos de los miembros del CNI responsables de la operacin del 19 de enero han dejado directamente tocadas las tesis policiales y mediticas. A otro nivel, la detencin de un militante del PSC durante una operacin dirigida por Garzn y su inmediata puesta en libertad por falta de pruebas en delitos de terrorismo, ha evidenciado el doble rasero de la Audiencia Nacional y de las propias fuerzas polticas a la hora de valorar la presuncin de inocencia de un uienes haban acusado. forjado y forzaLa primera do la operacin de noticia la ofreenero, incluso con- ca el propio Ismael Moretra las reticencias de no. Semanas otros cuerpos poli- antes de dar ciales, fueron des- por terminada tituidos en junio de la instruccin del juicio que 2008 ahora est en manos de Javier Gmez Bermdez, el magistrado invalid el vdeo dado a conocer en noviembre por el analista del Instituto Elcano, Fernando Reinares, en El Pas. En este vdeo, distribuido por un organismo cercano al Departamento de Estado estadounidense, se reivindicaba una accin presuntamente llevada a cabo en Barcelona. Dejando aparte otras numerosas dudas en torno a la grabacin y su origen, lo ms significativo de sta era que el supuesto portavoz de una organizacin terrorista pakistan se refera a los hechos de Barcelona como si realmente el 19E se hubiera consumado un atentado. La segunda noticia era dada a conocer por el semanario La Directa a mediados de enero, y en ella se desvelaba que quienes haban forjado y forzado la operacin de enero incluso contra las reticencias de otros cuerpos policiales, fueron destituidos en junio de 2008. Estos cesos, ocultados durante meses por el Ministerio del Interior, eran un serio golpe a una investigacin que brilla por sus nulos resultados. Despus de ms de un ao, la investigacin judicial y la propia polica y los servicios secretos, no han aportado ni armas ni explosivos ni ningn otro indicio con el que se pueda tomar en serio la supuesta inminencia de un atentado del 18 al 20 de enero de 2008, como afirmaron al unsono todos los medios de comunicacin. En tercer lugar, la detencin el 20 de enero un ao y un da despus del 19E de un miembro de la Comisin Ejecutiva del PSC en Ciutat Vella, Abdul no slo por la Audiencia Nacional sino por la propia clase poltica. Una vez desvelada la noticia eran ms comprensibles declaraciones como las realizadas por la regidora Asumpta Escarp pocas semanas antes, en el sentido de no confundir el terrorismo con la totalidad de la comunidad musulmana. Estas declaraciones, hechas pblicamente, contrastan con el secretismo con el que el Subdelegado de Gobierno, Joan Rangel, confes a una de-

ued as en evidencia la doble vara de medir empleada, no slo por la Audiencia Nacional sino por la propia clase poltica
Razzaq Sadiq, y su automtica puesta en libertad junto con otros detenidos, tambin siembra ciertas dudas. Los detenidos eran asaltados en un piso de Ronda Sant Pau y las pruebas contra ellos se referan a un supuesto fraude fiscal relacionado con el IVA. Pero nada ms producirse la actuacin policial, como siempre acompaada de un espectacular despliegue meditico, fuentes policiales y el propio ministro Rubalcaba sealaban la posibilidad de que los implicados estuvieran relacionados con redes terroristas. El mismo da La Vanguardia publicaba la noticia acompaada de una imagen de archivo con las Torres Gemelas envueltas en llamas, y al da siguiente segua afirmando que los arrestados formaban parte de una red de financiacin de terrorismo islmico. Slo 24 horas despus todos los detenidos eran puestos en libertad, con cargos por fraude fiscal, pero libres de acusaciones por terrorismo. Semanas despus el equipo del semanario La Directa, en colaboracin con este peridico, contrastara un rumor extendi-

Portada del nmero 126 de La Directa que informa de las detenciones

do entre la comunidad pakistan del Raval y comprobara la militancia de Abdul Razzaq Sadiq en el PSC, el cual el mismo da de la noticia todava lo mantena en su web como vocal de la Comisin Ejecutiva del partido en Ciutat Vella. Una relacin probablemente determinante para el desenlace de este asunto. Qued as en evidencia la doble vara de medir empleada,

legacin del senado pakistan su convencimiento de que los imputados por el 19E eran inocentes; noticia tambin desvelada por La Directa. En un contexto as, y cuando ya est en marcha la preparacin del juicio, an pendiente de fecha, la campaa de denuncia que comenz el pasado octubre no deja de acumular apoyos. El 5 de marzo se present en la Universitat de Barcelona un manifiesto en el que no slo se reclamaba la libertad de los detenidos; tambin se exiga un posicionamiento de las instituciones a favor de la presuncin de inocencia y la rectificacin, por parte de los medios de comunicacin, de las noticias demostradas como falsas a lo largo de este tiempo. Este acto, del que Masala no puede informar por cerrarse este nmero antes de su celebracin, contar con las intervenciones de un representante de los familiares de los detenidos, de Manel Delgado (Profesor de Antropologa de la UB), Jaume Asens (Comissi de Defensa del Collegi dAdvocats), Eva Fernndez (FAVB) y Jess Rodrguez (La Directa). En el manifiesto del 5 de marzo, vuelve a denunciarse la sistemtica vulneracin de derechos y la estigmatizacin a la que desde hace ms de un ao estn sometidos, no slo los imputados y sus familias, sino la totalidad de la comunidad musulmana de El Raval y Barcelona.
www.sci-cat.org c/del Carme 95, baixos 2 08001 Barcelona Tel: 934417079 sci-cat@ sci-cat.org SCI-Catalunya s un moviment internacional que treballa per la pau i la justcia social, entensa com la igualtat doportunitats per a tots els ciutadans. Nascut al 1982, representa una de les ms de 40 branques que configuren la xarxa del Servei Civil Internacional

El pasado 18 de febrero la polica, con desmesurados medios represivos (antidisturbios, secretas y personajillos del juzgado), cerr por la fuerza nuestro local; el histrico Casal Antiprohibicionista de Barcelona. Nuestra organizacin, la ASSOCIACI LLIURE ANTIPROHIBICIONISTA, es la ms veterana del movimiento antiprohibicionista y cannbico del estado espaol. El A.L.A. existe desde 1993. Nuestro casal desde 1999. Pertenecemos a la red europea ENCOD, por una poltica alternativa a la prohibicin de las drogas. No hay ninguna acusacin seria en contra nuestra. La nica, dicen, que en el ao 2006 no les comunicamos el inicio de nuestras actividades culturales al Ajuntament de Barcelona. Es ridculo desde los aos 90 hemos realizado todo tipo de actividades: (Manis, charlas-coloquios, videoforums, fiestas de Sant Canuto, polipoesa, etc, etc). Por nuestro local ha pasado todo tipo de personalidades: el escritor J.C. Us, el director de Camo, Gaspar Fraga, el investigador mdico J.S. Bouso, el director editorial de la Liebre de Marzo, el profesor de Yale y reconocido intelectual norteamericano Ethan Nadelmann, el director de IGIA, Miguel de Andrs, el escritor e investigador etno-botnico J. Ott, etc, etc. En el ao 2003 la ASSOCIACI LLIURE ANTIPROHIBICIONISTA organiz conjuntamente con el Ajuntament de Barcelona, la 1 Exposicin Botnica Psicoactiva en el Hivernacle del Parque de la Ciutadella. Fuimos pioneros en la tarea de reduccin de daos de las drogas callejeras adulteradas y en el cannabis medicinal. Promovemos el uso de la coca medicinal andina entre los consumidores compulsivos de cocana. Analizamos la pureza y adulteracin de las pastis y del speed, con reactivos comprados por nosotros, ya que no tenemos ningn tipo de ayuda o subvencin de ninguna administracin, a pesar de la enorme tarea social que realizamos. Quizs el hecho de que somos independientes y coherentes no gusta al Ajuntament de Barcelona. Ellos prefieren ONGs. Sumisas y obedientes. No nos callarn. Seguiremos luchando por la despenalizacin de todas las drogas, el derecho a una muerte digna y la derogacin total de la Ley Corcuera. Os pedimos vuestra solidaridad y la mxima difusin de ste gravsimo abuso de poder. La orden viene del distrito de Ciutat Vella, cuya mxima responsable es la regidora Itziar Gonzlez.
Enviar cartas de protesta que digan: NO AL CIERRE. REAPERTURA INMEDIATA DEL HISTRICO CASAL ANTIPROHIBICIONISTA: C/Dels Salvador num.20-bajos 08001-BCN A la direccin del distrito: C/Ramelleres, 17 08001-Barcelona Web: www.bcn.es/ciutatvella. Tambin se pueden enviar e-mails y fax P.D. El Casal Antiprohibicionista de Barcelona (C/Dels Salvador num.20-bajos) es el local social de la ASSOCIACI LLIURE ANTIPROHIBICIONISTA. El ALA. Est legalizada desde 1995. Num. de registre de la Generalitat: 16854.

UGT, CGT, CCOO, CIG, LAB y ELA se negaron a firmar la privatizacin


Foto: Masala

El posible ERE en el Puerto de Barcelona es fruto de la Ley de Puertos firmada en 2003 por Coordinadora y ANESCO con el gobierno del PP
Masala La Ley de Puertos aprobada en el 2003, con la firma de la patronal ANESCO, el sindicato Coordinadora y el Ministerio de Fomento del entonces gobierno del Partido Popular, ha dividido a los portuarios en dos: los que estn protegidos de un posible Expediente de Regulacin de Empleo y los que no. Y los estibadores del Puerto de Barcelona se encuentran entre los segundos. Esa situacin es consecuencia de la reforma aprobada hace ahora seis aos y que converta las entonces denominadas Sociedades Estatales de Estiba y Desestiba en Agrupaciones Portuarias de Inters Econmico (APIEs), cuya legalidad est siendo actualmente cuestionada por la Comisin de Competencia de la Unin Europea. administracin de la Autoridad Portuaria de Barcelona, la creacin de las APIE permita la autonoma de sindicatos y patronal a la hora de llegar a acuerdos, y con ello supuestamente se evitaba que el gobierno interfiriera en stos. Tambin defendi firmemente la transformacin de las sociedades de estiba de estatales a privadas la patronal ANESCO, presidida por Xavier Vidal, representante de la multinacional Hutchinson (de capital chino) y gestor de Terminal Catalunya (TERCAT). La denuncia que actualmente se estudia en Bruselas y de la que an no se conoce el denunciante, segn el diario El Viga, cuestiona la legalidad de las APIE, probablemente por el monopolio o el riesgo de monopolio de determinadas empresas en la contratacin y la gestin de personal en los puertos. Eso, lgicamente, pone en el objetivo la posicin dominante que actualmente mantienen las empresas asociadas a ANESCO en algunos lugares y sus magnficas relaciones con Coordinadora. De hecho, en octubre de 2007 el presidente de Puertos de Espaa, Mariano Navas, acus directamente a Coordinadora de querer crear un monopolio a modo de crtel con ANESCO. Sea como sea, en menos de un ao han comenzado a verse los efectos sociales y laborales de la privatizacin, que no se refleja solamente en las APIE. En el caso de Barcelona, un hecho significativo fue la entrada de la ETT Adecco en un espacio como el puerto, donde hasta entonces el trabajo temporal era residual. Esta entrada, por cierto, fue rechazada en primera instancia por los trabajadores, pero fue aprobada posteriormente, despus de que sectores cercanos a la patronal forzaran una segunda asamblea. Eso no ha afectado a la carga de trabajo de los estibadores ni a sus salarios y por eso ha pasado desapercibido. Mientras los tiempos han estado marcados por el crecimiento econmico y productivo, la posicin de desventaja en la que quedaban los portuarios por las reformas legales o la introduccin de las empresas gestoras de precariedad, no

l presidente de Puertos de Espaa, Mariano Navas, acus a Coordinadora querer crear un monopolio a modo de crtel con ANESCO

n los 24 puertos en los que el trabajo en la estiba es de dependencia estatal todava no se ha presentado ni un slo ERE, en los puertos donde la estiba es gestionada por las APIE ya son 5 los posibles expedientes de despido
Las APIEs han comenzado a funcionar hace un ao y en la prctica significan la entrega por parte del estado de la contratacin y la gestin del trabajo portuario a una entidad compuesta enteramente por las empresas privadas que operan en el puerto. Esta privatizacin fue la que motiv la negativa de todos los sindicatos menos Coordinadora central mayoritaria en 11 de los 36 puertos del estado espaol a firmar la ley propuesta por el Partido Popular. De hecho, slo aquellos puertos donde Coordinadora tiene mayora sindical han transformado en APIE las sociedades de estiba. El resto ha mantenido su carcter estatal. Segn explicara en su momento el sindicato dirigido por Julin Garca Gonzlez hasta 2005 hoy miembro del consejo de

se ha hecho notar. Privado o estatal daba igual ya que se mantena un aceptable nivel de trabajo e ingresos para todos. Pero la crisis actual, y la disminucin de las tareas portuarias, comienza a hacer patentes las consecuencias de la privatizacin. Mientras en los 24 puertos en los que el trabajo en la estiba es de dependencia estatal todava no se ha presentado ni un slo ERE, en los puertos donde la estiba es gestionada por las APIE ya son 5 los posibles expedientes de despido que se han comenzado a negociar. En Barcelona ya se habla de un ERE que afectar a los 1.200 estibadores que se emplean en el puerto, y que en principio puede tomar la forma de un paro rotatorio. Se ha abierto, en cualquier caso, una puerta que en otros puertos an permanece cerrada. Al respecto, la respuesta de Coordinadora de boca de su portavoz, Albert Gil, ha sido que para garantizar los empleos estn dispuestos a arrimar el hombro, incluso a nivel salarial. Pocos entre los portuarios podan pensar hasta hace pocos meses que, de alguna manera, tendran que pagar o renunciar a derechos salariales por mantener su empleo. Lo que las APIE estn liquidando, entre otras cosas, es la proteccin frente al despido de que disfrutaban hasta ahora los trabajadores portuarios, y que es una excepcin dentro del actual marco de relaciones laborales. Hoy, pese a que la ley especifica que los estibadores continuarn integrados, con los mismos derechos y obligaciones a la transformacin [en APIE], lo cierto es que el despido se ha convertido, por vez primera, en un riesgo real entre los portuarios.

Promocin del CNAB en su web

El CNAB, presidido por Julin Garca Gonzlez, por su parte, ya haba advertido en 2006 al Distrito de Ciutat Vella la necesidad de recibir fondos para mejorar las instalaciones, bajo la amenaza de aumentar las cuotas si no se proporcionaban al club ayudas econmicas. Lo curioso es que la transferencia de fondos s que se di. En la Gaseta Municipal del 10 de mayo de 2007, consta una transferencia al CNAB por valor de 123.000 euros, de la que no se aclara el destino final. El CNAB recibi una importante suma de dinero de las arcas municipales, pero menos de dos aos despus no ha dudado en subir las cuotas de las piscin la Gaseta Municipal nas municipales, del 10 de mayo de 2007, cuya gestin tieconsta una transferencia al ne en rgimen de cesin. A esos CNAB por valor de 123.000 123.000 euros se euros, de la que no se aclasuman las subra el destino final venciones recibidas anualmente por las campaas que lleva a cabo el CNAB, que en 2007 ascendieron a 33.552 euros. La subida de precios del CNAB ha generado un malestar entre los socios y vecinos del barrio de La Barceloneta, quienes han presionado para evitar el aumento de precios propuesto por el CNAB y aprobado por el Ayuntamiento. Las presiones han dado sus frutos y la anulacin de la subida de precios fue aprobada por la Comissi dHisenda de lajuntament el 19 de febrero, segn informa ERC. El destino de los 123.000 euros, sin embargo, aun tiene que ser esclarecido.

Plantes medicinals i aromtiques Espcies * Tes * Cafes * Mels Complements diettics Caramels * Cosmtica natural Fruita seca * Cereals i llegums Cafeteria i Teteria * Llibres i revistes
Pl. Reial 18 Tel/Fax: 933042005 08002 Barcelona Ptge. Bacard 1 Tel: 933017839 08002 Barceloneta

aire fresc a la Barceloneta

c/Sant Carles 29 Barceloneta Tel. 932219836 filferro@hotmail.com

Mens especials, txulet de bou, pintxos...


c/Correu Vell 4. Tel. 932683296 www.baserri.org

7 mar - abril 09

Barri

Barri

6 mar - abril 09

Entrevista a Julin Rezola


Ve del barri de Santa Caterina preocupat pel futur del teixit social, comproms amb els moviments socials locals i anunciant del Masala des del 2001
Masala Quin s el teu ofici i quant de temps fa que treballes al barri de Santa Caterina? Sc ferrer i treballo el ferro en les seves diverses facetes, fabricant portes, reixes, treballs sobre disseny. Sc el que a Catalunya es diu un many i estic al barri des del 1989. En aquests ltims anys has notat canvis respecte a la situaci dels oficis artesanals al barri? Arran de les obres del mercat de Santa Caterina, que van durar uns sis anys, han tancat ms de cent locals, inclosos locals dartesans del ferro i de la fusta. El barri es va convertir en un desert de jubilats i vdues grans. El comer sapag i els amos dels locals van comenar a fer lagost quan el mercat obr de nou. Per durant aquest temps mort les conseqncies van ser irreparables per a molts comeros i tallers. Quines dificultats hi ha actualment per continuar amb aquests oficis artesanals? Em sembla que lAdministraci vol eliminar-los, impedint el trasps de llicncies. Per exemple, fa un parell danys que un fuster del barri va tancar el seu taller perqu no li deixaven traspassar-lo; tamb conec un company ferrer que actualment t greus dificultats per traspassar el negoci al seu fill, obligant-lo aix a haver de tancar el local o a traslladar-lo fora de la ciutat. Aix doncs, sembla ser que cada cop s ms complicat mantenir i/o obrir tallers al centre de Barcelona, quan antigament aquesta zona era on es concentraven la majoria dels tallers, com es pot veure reflectit en els noms dels carrers del propi barri: carrer corders, carrer flassaders, plaa de la llana, etc. Creus que la teva feina es valora igual ara que anys enrere? Actualment sens valora ms i millor als que hem anat resistint. El casc antic sest poblant de vens i venes de professions liberals (arquitectes, advocats, dissenyadors, etc) que tenen una visi molt positiva de lartesania. Tamb altres factors com la inseguretat ciutadana han tret a la llum la necessitat de tenir a prop professionals per palliar els danys a portes, panys i reixes, ja que el many del barri s ms barat que el many durgncies, i estem ms a m, tant a lhora que es demana la nostra presncia com en els nostres serveis. El turisme beneficia o perjudica els treballs artesanals al barri? En quin sentit? El turisme des del punt de vista municipal no deixa de ser una massa humana descerebrada i amb xequera, aleshores busquen per a ells una ciutat profilctica: neta, educada, vidriosa, etc. Des daquest punt de vista, i sempre sota la mirada miop de lAjuntament, nosaltres som com grans al cul de la ciutat, ignorant que hi ha molts turistes que tenen ms cervell que xequera i la prova s que sovint ens demanen de fotografiar la nostra feina, el taller. Mostren un inters. Sap lAjuntament que fa uns anys un artes del barri va vendre una farga, desmontada pea a pea, que va anar a parar al Jap per 70.000 pessetes? Aix s una prova de linters que desperten aquests tipus de velles professions. El futur daquests oficis est en perill o creus que es podrien adaptar a les noves exigncies del mercat per a seguir endavant? El perill ve de la necessitat que t lAjuntament de treurens fora de la ciutat. Un artes no pot sobreviure, ni funcionar, ni competir en un polgon industrial. El mercat exigeix proximitat i capacitat per arreglar petites coses com per exemple un quadre de bici, tallar un ferro, petites soldadures, reixes, etc.

xito de convocatoria en la primera asamblea de afectados por la hipoteca


Asamblea de Afectados por la Hipoteca

Whats new on Parallel Avenue (Notcies del Parallel)


Masala

l turisme des del punt de vista municipal no deixa de ser una massa humana descerebrada i amb xequera, aleshores busquen per a ells una ciutat profilctica

El pasado domingo 22 de febrero, ms de 70 familias constituyeron en Barcelona la Asamblea de Afectados por la Hipoteca, para encontrar soluciones colectivas a sus situaciones e impulsar movilizaciones para que esta situacin de vulneracin de un derecho bsico como el de la vivienda no se haga de manera impune. En la reunin se constat que: 1- Hay miles de familias en situaciones dramticas, sin poder pagar la hipoteca o a punto de dejar de pagarla. Muchas estn ya en fase de ejecucin hipotecaria, por lo que temen ser desahuciadas en los prximos meses. La mala regulacin del sistema bancario espaol hace que no slo corran el riesgo de perder sus casas, sino tambin de mantener parte de la deuda, ya que ahora los bancos estn tasando las mismas viviendas a precios inferiores. 2- La administracin no est proponiendo ninguna solucin. La moratoria anunciada por el gobierno no slo no resuelve el problema sino que lo aplaza y lo complica al aumentar los intereses. Pero adems en muchos casos los bancos se niegan a aplicarla, ya que no estn obligados. Las personas hipotecadas no niegan su parte de responsabilidad al haber firmado un contrato que no pueden mantener. Pero denuncian que los bancos tienen una responsabilidad igual o mayor, ya que fueron los bancos los que tasaron los precios desorbitados de las viviendas, los que otorgaron las hipotecas a personas con ingresos bajos y los que aseguraron que los intereses nunca subiran mucho. Adems los bancos, junto a inmobiliarias, administraciones y medios de comunicacin, durante muchos aos repitieron que alquilar era tirar el dinero, que era mucho mejor comprar.

ueron los bancos los que tasaron los precios desorbitados de las viviendas, los que otorgaron las hipotecas a personas con ingresos bajos y los que aseguraron que los intereses nunca subiran mucho

Welcome ladies and gentlemen, lespec tacle del nou Parallel acaba tot just de comenar!! El 20 de gener va ser la data escollida per a la presentaci pblica de la recent creada Fundaci El Molino (FEM), que va tenir lloc al teatre Apollo de Barcelona. En paraules prpies, el seu objectiu s transformar aquesta avin guda en una emulaci de Broadway. I s que sembla que les referncies his triques de lemblemtic Parallel, el carcter popular i canalla dels locals que sempre lhan identificat no figuren entre els principals referents de la Fundaci, que ha hagut danarlos a cercar ni ms ni menys que laltre cant de lAtlntic. Segurament el model de lavinguda no vaiorquesa resulta ms adequat si del que es tracta s de satisfer les fites lu cratives daquest grup dempresaris ca pficats en treuren el mxim partit. La nova entitat, totalment composta per interessos privats, ja compta amb el su port de lAjuntament per a tirar endavant els seus plans i tot indica que hi haur una entesa fluida en la planificaci con junta del futur daquesta via, que traa sobre lasfalt el mateix recorregut que el parallel terrestre 412234. Si la suposa da recuperaci dEl Molino i de lScenic ja posa els pls de punta, podem tremo lar davant la perspectiva que el Parallel torni a ser la via ms representativa de la cultura i loci de tota la ciutat.
Cctel FEM: el millor combinat per al Parallel? Perqu, a quin oci, a quina cultura es refereixen? A qui va dirigida la futura oferta ldica i comercial de la Fundaci? Segons Elvira Vzquez, -consellera delegada de lempresa Ocio Puro SL, impulsora de la Fundaci i artfex i propietria del nou projecte que ha de transformar El Molino en una flamant nova sala despectacles-, es tracta daprofitar el flux de pblic potencial que arriba a Barcelona a travs del port (uns 3 milions de passatgers lany) i a la fira (4 milions de visitants). Algunes pistes ms ens les dna la relaci de personatges que gustosament shan prestat a formar part de la Fundaci: els ingredients del cctel FEM no tenen prdua. Per comenar, empresaris com la prpia Elvira Vzquez, o tamb Pilar Mijangos, propietria de la firma de roba exclusiva Zas Two, qui ja ha ressaltat pblicament la necessitat de donar un impuls comercial a la zona per fer-la atractiva als visitants. A continuaci, un reguitzell de noms coneguts que, ben segur, a canvi del seu tros de pasts com a socis, donaran repercussi meditica a qualsevol de les iniciatives del grup. En aquesta missi ja es van estrenar el dia presentaci, alguns personatges illustres com Miguel Bos o Emilio Snchez Vicario. La presncia dun arquitecte, com Josep Bohigas, fill del renombrat Oriol Bohigas i soci de BOOPBA (lestudi que es fa crrec del projecte del nou Molino), tampoc podia faltar, doncs no s difcil imaginar que, a un projecte de tanta volada com aquest, li per-

Teatre Scenic a lavinguda Parallel

s tracta daprofitar el flux de pblic potencial que arriba a Barcelona a travs del port (uns 3 milions de passatgers lany) i a la fira (4 milions de visitants)
tocar escometre alguna que altra intervenci arquitectnica. El cctel sacaba damanir amb uns quants probables sponsors com ara Fecsa, Moritz o La Caixa, i la cirereta la posa la collaboraci incondicional de lAjuntament. La regidora de Sants-Montjuic, Imma Moraleda, no es va estar de lloar pblicament tots els esforos de la Fundaci el dia de la presentaci i va afirmar que lAjuntament compta amb ella per a tirar endavant aquesta remodelaci que esdevindr el proper gran projecte que ha dabordar la ciutat. Un cop desglossat el secret de lelaboraci del cctel, deixarem endevinar al lector el regust particular que la tan ben estudiada combinaci dna com a resultat. El culebrot Scenic: el venat diu prou La regidora Imma Moraleda va ser lencarregada de posar un punt de cautela a lentusistica exposici dobjectius de la Fundaci. Quan Bohigas va apuntar un possible canvi del pla dusos del Parallel, que deixava entreveure la intenci de regular el tipus de comer que pugui establir-se a la zona, la representant de lAjuntament va puntualitzar que la qesti encara no estava decidida. Podria ben ser que no fos el moment de provocar una prematura reacci venal. I s que el Parallel compta amb una contrapart a tot aquest afany de lucre que no pot ser menystinguda. La protagonitzen vens i venes, associacions i collectius que reivindiquen el dret dels ciutadans a intervenir activament a lhora de decidir ls de lespai urb i de construir-lo. Aix va ser en el cas de la Plataforma Fem Girar El Molino, que durant anys va estar reivindicant

ha engegat una campanya dadhesions a un manifest que exigeix que la cessi que lAjuntament va fer de la Sala Parallel sigui revocada a la SGAE i que lespai es reconverteixi en un equipament cultural de barri
la recuperaci dEl Molino per a s i gaudi de vens i venes. O en el cas daccions com la proclamaci de lArnau com a Espai Alliberat per la Cultura, labril del 2006. Dins aquest marc reivindicatiu, sha engegat recentment una campanya dadhesions a un manifest que exigeix que la cessi que lAjuntament va fer de la Sala Parallel sigui revocada a la SGAE i que lespai es reconverteixi en un equipament cultural de barri amb un model de gesti comunitria obert a les diferents entitats culturals i associatives de Ciutat Vella. La iniciativa sorgeix de la indignaci que va provocar una notcia apareguda al diari Pblico del passat 20 de desembre de 2008. El rotatiu destapava, aportant dades concretes i contrastades, que la SGAE havia hipotecat per un valor de 4,8 milions deuros lantiga sala Scenic (Av. Parallel). Els diners van ser concedits per Caixa Catalunya a la Fundaci Autor, una filial de la SGAE sense nim de lucre. A larticle en qesti es descriuen amb detall els tripijocs econmics daquest monstre que salimenta a base dapropiar-se de la gesti de drets dautor i daltres inversions tan ostentoses com qestionables (cas del Metropolitan de Buenos Aires o del Teatro Campos Elseos de Bilbao). Vistos els precedents (consulteu Masala nm. 30 i 44) tampoc no sn destranyar les noves maniobres de la SGAE que ara per ara mant la futura sala Parallel en un etern i lamentable standby des que el 2003 es va presentar el projecte de remodelaci. Mentrestant, sn ja ms duna

Julin Rezola al seu taller

Foto: Masala

Tallers i petits comeros autctons en perill dextinci


Masala

El passat 3 de febrer es van reunir a Barcelona diferents associacions europees en unes jornades de comer urb. Una de les associacions, la Fundaci Barcelona Comer, va traslladar a lalcalde Jordi Hereu la reivindicaci dinstar les administracions locals a defensar el comer de proximitat. El propi alcalde es va sumar al manifest, per ara cal esperar quins resultats donar, perqu actualment la poltica municipal en aquests aspectes no acaba de satisfer molts comerciants i artesans de Ciutat Vella. Sense oblidar tampoc que durant una dcada el petit comer autcton ha patit greus conseqncies de la poltica urbanstica de Barcelona, principalment en districtes com el de Ciutat Vella, on cada cop queden menys tallers dartesans funcionant. Pel que fa a aquest tema, sembla ser que cada cop s ms difcil traspassar les llicncies dels tallers que es troben ubicats al centre de Barcelona;

els propietaris troben greus dificultats a lhora de tramitar els traspassos i es veuen obligats a tancar. Segons ens explicava Julin Rezola, aquesta poltica administrativa ja ha provocat alguns tancaments de tallers i podria anar a ms. Tot i aix la redacci del Masala va intentar contrastar aquesta informaci trucant al gremi de ferrers de Catalunya i a una empresa gestora de tallers (Gestidelta), per cap de les dues entitats ens va voler afirmar res sobre les dificultats de fer traspassos de llicncies de tallers a Ciutat Vella, tot explicant que aquesta regulaci ve marcada per la llei, i que ells no sabien res daquest tema, tot i que ho haurien de consultar detingudament. Daquesta manera queda obert un interrogant sobre si la poltica municipal est posant traves a la permanncia dels tallers tradicionals o si els diferents gremis ja no emparen degudament els drets dels artesans de la ciutat.

Pero en la reunin tambin se habl de soluciones. Soluciones que son posibles, que ya se estn aplicando en otros lugares y que son justas: a) Parar los desahucios, tanto de las familias hipotecadas como de los avalistas, hasta que se haya encontrado una solucin a su situacin. Y garantizar a los afectados el acceso a justicia gratuita para poder defenderse en los procesos de ejecucin. b) Regular la dacin en pago, de manera que si el banco ejecuta la hipoteca y se queda la vivienda, la deuda queda liquidada, como sucede en otros pases de la UE o en EEUU. Es un abuso bancario que estn expulsando a la gente de sus casas y encima les exijan el pago de 20, 50 o incluso 100 mil euros. c) Conversin del parque de viviendas hipotecadas en parque pblico de alquiler social. Que la administracin fuerce a las entidades financieras a asumir los precios reales de las viviendas haciendo que los bancos renuncien a un porcentaje significativo de la deuda hipotecaria para que, a continuacin, la administracin compre la vivienda a precio de vivienda protegida de rgimen general y el antiguo propietario pueda permanecer en ella como inquilino de vivienda protegida. As no slo se ayudara a las familias hipotecadas, sino que ganara toda la sociedad al aumentar el parque de vivienda pblica en alquiler. Una versin de esta medida se est aplicando ya en el Pas Vasco, por lo que se tratara de extenderlo al resto de comunidades autnomas. Porque estas soluciones son posibles y necesarias, en la asamblea se manifest la firme voluntad de empezar movilizaciones que visualicen la problemtica y fuercen a las administraciones a escuchar nuestras demandas. Y sobre todo, las personas all presentes tomaron el compromiso de contactar a ms afectados, pues la unin es la nica manera que tenemos ahora para vencer el miedo y las amenazas de los bancos. Si somos muchos, tendrn que escucharnos! Prxima asamblea en Barcelona: Domingo 8 de marzo a las 16h en la calle Vistalegre 15 (raval) Metro Sant Antoni (linea 2) http://afectadosporlahipoteca.blogspot.com

vintena dentitats que han fet seva la denncia i han firmat el text (que es pot trobar publicat i que encara acull adhesions a www.magdalenes.net). El passat tres de febrer es va presentar el manifest al Ple del Districte de Ciutat Vella. La resposta de ladministraci va ser una declinaci de responsabilitats i el comproms per part del districte de facilitar una reuni amb lInstitut de Cultura de Barcelona (ICUB), que seria qui tindria competncies en el tema. Els mitjans de comunicaci han silenciat fora la denncia venal, per malgrat tot, la SGAE es va afanyar a fer pblica la seva intenci dobrir finalment el local a finals de tardor. Al diari Avui, ngela Domnguez, directora de comunicaci i activitats de la SGAE a Catalunya, justificava el retard allegant la gran inversi que ha requerit Foto / Masala ladaptaci de lespai. Caldr doncs esperar novament fins a finals dany per veure si s certa la previsi o si es tracta duna nova temptativa de silenciar les veus crtiques. Ser el proper captol daquest ja llarg culebrot. A la vista de tot plegat, est clar que alguna cosa important sest coent al Parallel. I s que, ara per ara, aquesta gran avinguda s un bomb per a qualsevol inversor si el que es pretn s convertir-la en un gran bulevar doci i comer que uneixi dos llocs com el World Trade Center i lantiga plaa de toros Les Arenes, a la que ja li queda menys per a reconvertir-se en un immens complex comercial i dentreteniment. El Parallel s tamb lavantsala dun barri tan llaminer com el Poble Sec, que ben podria ser una de les properes vctimes de la conversi fashion de Barcelona. Queda clar que popular s

ueda clar que popular s una paraula passada de moda als diccionaris de lelit inversora barcelonina i de les administracions, que prefereixen inspirar-se en Brodway, abans que reivindicar la cultura de barri prpia
una paraula passada de moda als diccionaris de lelit inversora barcelonina i de les administracions, que prefereixen inspirar-se en Brodway, abans que reivindicar la cultura de barri prpia i que aboguen pel guany i la faana moderna abans que dedicar una mica datenci a les venes i vens. Haver collocat en ple cor del Parallel les plaques que porten els noms de Raquel Meller o la Bella Dorita, haur estat una mena de concessi eufemstica enmig de la construcci dun context tan ali a la seva essncia. Per ja ho deia Freddy Mercury: Show must go on, i s ben cert, el trist espectacle del lucre mai satura.

Bar Mendizabal
Pl. Canonge Colom Raval / Barcelona

sucs i batuts naturals, esmorzars, msica, plats del dia, cocktails, bocates, take away, terrassa, sol i sombra

Exposicions, sucs de fruita, batuts, pastissos, narguil, tes extics

dilluns i dijous de 9 a 22h divendres i dissabtes de 10 a 24h diumenges de 11 a 22h c/Joaqun Costa 36 Tel. 933014763 Tel. 933190533 Baixada de Viladecols 2 bis 08002 Barcelona

Barri
RAI c/ Carders 12 prpal

8 mar - abril 09

Masala c/de la Cera 1 bis


Cada divendres de 17 a 21h

Manifest constitutiu de la Xarxa Venal de Ciutat Vella


Xarxa Venal de Ciutat Vella El darrer 11 doctubre deu entitats de Ciutat Vella vam decidir constituir la Xarxa Venal de Ciutat Vella. Aquesta Xarxa neix a partir dentitats i persones arrelades a la realitat dels nostres barris que sn objecte de rpides transformacions. Unes transformacions que tenen a veure amb dos fenmens ntimament lligats, lespeculaci immobiliria i laposta municipal per a la promoci del turisme com activitat preeminent sobre qualsevol altra activitat industrial o artesanal a la ciutat. Els resultats daquestes poltiques estan sent devastadores pels nostres barris: lincrement desorbitat del preu de lhabitatge, lexpulsi de les persones joves i daquelles amb rendes ms baixes. La privatitzaci creixent de lespai pblic amb terrasses de bars, especialitzaci de zones en activitats doci amb tot el que comporta de sorolls i molsties i lespecialitzaci turstica: apartaments turstics, hotels i comer que ha anat desplaant progressivament el teixit socioeconmic tradicional dels barris. Els problemes de Ciutat Vella en matria dhabitatge, dequipaments i serveis, dusos de lespai pblic o la xarxa de transport pblic per exemple han estat abordats, des duna perspectiva de donar servei a la resta de la Ciutat ms que pensant en les necessitats de les persones que viuen al Districte; tot plegat en el context de crisi econmica i duna poblaci envellida i en situaci greu de precarietat social. Per tot aix, la Xarxa venal de Ciutat Vella neix amb la voluntat de refer el maltractat teixit venal daquest Districte i de capgirar la situaci descrita posant a lagenda poltica les prioritats que com a entitats venals considerem claus pels propers anys. Volem que el Districte de Ciutat Vella es comprometi a: 1. Prohibir lexecuci de desnonaments per motius econmics. Incrementar els ajuts socials al lloguer. 2. Dur a terme un cens pblic dhabitatges vacants a Ciutat Vella a fi daplicar les mesures previstes dexpropiaci ds contemplades en lactual Llei de lHabitatge. 3. Promoure la creaci dhabitatge social, prioritriament en rgim de lloguer o cooperativa de cessi dus, en totes les intervencions pendents al districte. 4. Elaborar el Pla dEquipaments del Districte establint de forma participativa les prioritats socials. Apostant per models de gesti cvica i participada per usuaris, treballadors i teixit comunitari. 5. Instar a una reforma integral de lestructura administrativa de Foment de Ciutat Vella de manera que esdevingui un organisme pblic i participat per les entitats del teixit social del districte, mitjanant procediments pblics i transparents. 6. Adoptar una perspectiva integral en les actuacions urbanstiques, de manera que no es sectorialitzin les intervencions urbanes i socials. Obligar a que els projectes urbanstics vagin acompanyats dun estudi vinculant de la repercussi social, realitzat per avaluadors externs. 7. Instar lAjuntament a derogar lOrdenana del Civisme.

ODB-Barceloneta (Oficina en Defensa del Barri) c/Pescadors 49


Cada dijous de 18 a 21h

Dimarts cine dautor a les 21:30 RAI Cine Dijous cine independent a les 21:30 RAI Cine Divendres i dissabtes a les 21h Teatre de la Bona Sort Diumenges a les 19h RAI Espectacle

Casal Antiprohibicionista A.L.A. c/dels Salvadors


De dimarts a dissabte de 19 a 23h Dimecres 20h Jam Session Dijous 21h pases de video Divendres i dissabtes fins les 2h

es transformacions que viu Ciutat Vella tenen a veure amb dos fenmens ntimament lligats, lespeculaci immobiliria i laposta municipal per a la promoci del turisme

Ateneu Llibertari del Casc Antic c/ Fonollars 13 Oficina dels Barris en Lluita c/ Fonollars 10
Obert de dimarts a divendres de 17 a 21h Divendres de 18 a 21h Assessoria Jurdica per immigrants

Biblioteca Kilombo c/ Fonollars 10


De dilluns a dijous de 18 a 21h
Dissabtes de 11 a 13h a la plaa de la Repla recollida de signatures de manifest que convoca a la mani i punt dinformaci

Dimecres 20h Assemblea V de Vivienda Dijous: 18 a 24h Bar Copyfight i 21h Cineclub Divendres 6 de mar 20h Inaguraci expo Madres Lesbianas i 21h Recital Porno Potic www.labarcelonetaamblaiguaalcoll.blogspot.com www.caladona.pangea.org www.vdbv-defensemelpatrimoni.blogspot.com www.ravalnet.org www.teb.ravalnet.org www.planeta-rai.org www.xarxaciutatvella.org

Espai Social Magdalenes c/ Magdalenes 13-15

Webs dinters

La Barceloneta

Contrabanda FM compleix 18 anys


Contrabanda FM compleix 18 anys, i ho fa en un estat de forma envejable. En tot aquest temps, les situacions adverses han estat milers, per sempre hi ha hagut un factor que les ha aconseguit sortejar: el factor hum. Si no fos per lexperincia duns, la fora de voluntat dunes altres, i el treball desinteressat de totes les que hem format part daquesta emissora en algun moment de la seva aventurada vida, la nostra audiencia no podria rebre la seva dosi diria de contrabandisme, i hauria de conformar-se amb succedanis mes o menys comercials que saben a poc. Per aix, tant les nostres oients com cada persona que participa a Contrabanda FM, hem destar satisfets i orgulls@s per arribar fins a on hem arribat. Salut i llarga vida a Contrabanda.

Exposicin Fotogrfica La Rebelin de la Palabra en RAI

a Rebelin de la Palabra es una mirada reflexiva sobre el levantamiento indgena que iniciaron los zapatistas el 1 de enero de 1994 en el estado de Chiapas, Mxico. Al mismo tiempo sin olvidar otras poblaciones indgenas del pas, algunas en resistencia desde hace mucho tiempo y otras que alzaron su voz despus del levantamiento zapatista.. Esta mirada tambin quiere ofrecer otros argumentos informativos, histricos y mostrar lo que ha sido la resistencia de una cultura como la indgena, que por ms de 500 aos ha sufrido todo tipo de colonizaciones, guerras y conflictos por la tierra, a la que ellos y ellas consideran, su madre tierra. Una mirada que recorre Chiapas, Oaxaca, Michoacn, Estado de Mxico, Ciudad de Mxico, Jalisco, Zacatecas y Quintana Roo en la bsqueda de procesos de autonoma y lucha por la tierra. Del 24 de febrero al 25 de marzo de 17 a 24h de martes a domingos

8. Fomentar accions concretes que promoguin la diversitat dusos de lespai pblic evitant la concentraci dun s turstic intensiu i exclusiu en benefici dels residents. 9. Incrementar els recursos dels programes dintervenci socioeducativa al carrer. 10. Incrementar les dotacions pressupostries a les mesures socials: beques de menjador escolar, tickets de menjador social per a poblaci de rendes baixes, suport domiciliari a persones grans que viuen soles i enfortir programes dinclusi activa. 11. Protegir el patrimoni histric deels barris de Ciutat Vella, en especial incidncia aquell vinculat a les classes populars. Establir un catleg del patrimoni material i inmaterial i crear una Oficina de Defensa del Patrimoni amb experts independents, participada per les associacions interessades, amb un comproms ferm de protecci. 12. Promoure el comer de proximitat i de tipologia diversa, per a donar servei a les persones que hi viuen. 13. No donar cap llicncia de nous hotels, apartaments turstics ni habitatges ds turstic. Revisar les llicncia atorgades, o en procs, i retirar aquelles que compten amb queixes de la Comunitat de Vens. Incentivar la reconversi en lloguers de llarga estada.

Publicaci que recull les conclusions del 1r Frum de Ciutat Vella

14. Dur a terme un Pla de Mobilitat de Districte amb participaci dels diversos agents socials. 15. Retirar les llicencies als vehicles turstics invasius: go-cars, tricicles. . . Limitar els recorreguts dels grups de ciclistes organitzats amb finalitats turstiques als contorns externs del districte. 16. Moratria de terrasses destabliments de restauraci i disminuci i control de les existents.

Salut Comunitria Un equip dagents comunitaris de salut en ple contacte amb la comunitat
La Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional Drassanes del Institut Catal de la Salut des de lany 1994 est portant a terme un programa de salut comunitria mitjanant els agents comunitaris de salut amb el propsit de millorar latenci a la poblaci en general i en particular als nous asuaris dorigen extranger. L/el agent de salut comunitar@ s un@ professional, membre de la comunitat amb la que treballa, que sintegra dintre dun equip de salut i que t com a objectiu convertir-se en pont entre els serveis datenci sanitria i la comunitat, amb lobjectiu de millorar la circulaci dinformaci, diniciatives i recursos amb les dues parts, aix com promoure i dinamitzar accions de promoci de la salut realitzades des de cada una de les parts o de forma conjunta (definici ellaborada per lequip de Salut Comunitria UMTSIDACSAR). Els/les agents comunitaris de salut som profesionals, membres de la comunitat amb la que treballem, integrats dintre de lequip de salut i que coneixem les poltiques sanitries del pas receptor. El nostre treball sha anat centrant per adaptar-se a les estructures datenci primria, on la comunitat i lindividu aparixen com a centre de les intervencions sanitries, El objectius del nostre programa sn: facilitar laccs als serveis sociosanitaris, oferir mediaci llingstica, cultural i sanitria. Promoure la sensibilitzaci i educaci sanitria de forma individual i collectiva i dinamitzar accions de salut des de cada una de les parts o de forma conjunta Oferim atenci en diferents idiomes (catal, castell, francs, angls, wolof, rab, urdu, rus i romans). Programa de Salut Comunitria. Unitat Medicina Tropical Salut Internacional Drassanes

Jornades Anarco-Feministes de CNT-Catalunya el mes de mar


Dilluns 9, 19h Aproximaci a la Prostituci: perspectives llibertries a crrec de Laura Dimecres 11, 19h Com destruir el Patriarcat des de laprenentatge a crreg de Teresa Roig Riba Divendres 13, 19h Feminismes de la Transici - a crrec de Conxa Llins Carmona Dissabte 14 i 21, de 17h a 20h Taller dAutodefensa per a Dones consultar condicions de participaci* Dimecres 18, de 17h a 1930h i Dimarts 24, de 19h a 2130h Taller dAutoconeixement del cos i conscincia de lter a crrec de Maria del Collectiu Titnia consultar condicions de participaci* Dijous 19, de 19h Arpilleras. Cosiendo historia: la artesana como posibilidad de denuncia experiencial a crrec dAlba Prez Hernndez (Mster en Sociologia en la UAB) i Mara Violo Berenguel (Bellas Artes de la Universidad de Granada) Divendres 20, 19h Dona i mn laboral: una perspectiva histrica de gnere A crrec dAlicia (de CNT-Catalunya) Divendres 27, 19h Especisme i Feminisme a crrec de Klara (de CNT-Catalunya) i Natalia Dissabte 28, 18h Taula Rodona sobre la Violncia de Gnere: trencant mites Vries ponncies Dilluns 30, 19h Abortament i el dret a decidir sobre el propi cos: reivindicacions, legalitat i salut a crrec de Laia Costa, Llum Ventura i metgessa per confirmar.
Totes les xerrades sn mixtes i tindran lloc a la FELLA (Fundaci dEstudis Llibertaris i Anarcosindicalistes), al crrec Joaquim Costa n 34 de Barcelona. *Els tallers seran noms per a dones. Degut a que hi ha un nmero mnim i mxim de participants, es prega que les interessades sincriguin a travs de la segent adrea de correu electrnic: libertariascnt@ hotmail.com *El taller dAutoconeixement es far a la FELLA. Es far principalment el dimecres 18, tot i que si no sarriba a un nmero mnim (4 persones) o es supera el mxim (10 persones), podria fer-se un altre el dimarts 24. Es prega a les participants que portin tovalloles, un mirall petit i una llanterna. *El taller dAutodefensa es far a la Casa de la Solidaritat (C/ Vistalegre n 15 - Barcelona). Es far principalment el dissabte 14, tot i que si no sarriva a un nmero mnim (8 persones) o es supera el mxim (14 persones), sen podria fer un altre el dissabte 21. Per a qualsevol consulta, podeu adrear-vos a ladrea de correu electrnic libertariascnt@hotmail.com

Manifestaci

per lanulaci del Pla dels Ascensors 28 de Mar a les 17h


28 de mar a les 17.00 hores a la plaa de La Barceloneta, manifestaci per demanar lanullaci del pla dels ascensors i mostrar la negativa dels vens i venes de convertir-se en un barri turstic. Mes de mar: Xerrada sobre urbanisme, el dret a lhabitatge i les dones. Xerrada i passi de vdeo sobre lautonomia obrera i les lluites del Port als 80 i ara. Les dates exactes es publicaran a http://labarcelonetaambellaiguaalcoll.blogspot.com, ms informaci pdefensabarceloneta@yahoo.es.

Equip dAgents Comunitaris

Ens trobars a: Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional Drassanes Av. De les Drassanes 17-21, soterrani. 08001 Barcelona

E-mail: salutcomunitaria.bcn.ics@gencat.cat Com arribar: Metro: Lnea 3 (Drassanes o Parallel) Lnea 2 (Parallel) Bus : 14,18,20,36,38,57,59,64,91,157.

Rdio Bronka www.radiobronka.info 104.5 (Barcelona Nord, Badalona) Rdio Lnea 4 www.radiolinea4.net 103.9 (Barcelona Nord) Contrabanda FM www.contrabanda.org 91.4 Barcelona

Rdio Pica www.radiopica.net 96.6 (de 14 a 24h) Barcelona La Tele Canal 52 UHF www.okupemlesones.org

rejas, puertas, colocacin de cerradura, soldadura elctrica

CENTRE DE PRODUCCI DE NOVES TENDNCIES ARTSTIQUES

LANTIC TEATRE
c/Verdaguer i Calls 12 08003 Barcelona Tel: 933152354 Fax: 935132474 lanticteatre@lanticteatre.com www.lanticteatre.com

TRABAJOS SOBRE DISEO


tel: 933192124 c/Semoleres 1, baixos (junto al mercat de santa caterina)

LESPAI DE CREACI

ADRIANTIC

Sala dassaig de lAntic Teatre c/Via Trajana 11-13 Sant Adri de Bess

11

10

Els nmeros que mai quadren


rrer, tamb hem conegut aquests dies xiDavid Ferndez fres, dades i volums indimensionables de les finances de lAjuntament de Barcelona, Fa pocs dies ens va arribar un mail del Fa on el pnic tamb sha installat. No el ppocs dies ens va arribar un mail del Cennic borsari perqu els comptes no surten tre Social Ellacura de Bilbao. Incorporava i lendeutament es cronifica, sin el pnic, un senzill clcul al voltant de la crisi. I s condensat en enquesta, que el PSC pot perque, a voltes, les coses aparentment ms dre lalcaldia per primer cop en trenta anys. complexes tenen nmeros. El clcul reFruit del pnic, els gestors de la Casa Gran ms era ben simple i naixia duna divisi han tingut per b de remetre el pressupost ordinria enviada a la CNN per un especmunicipal a les nostres bsties en imprestador actiu. Prenien la indimensionable si a quadricomia i paper couch. TMB ha xifra dels 700.000 milions de dlars de tornat a malbaratar milers deuros per a la suport a la banca que es discuteix al Concampanya contra la vaga dels conductors grs dels Estats Units dAmrica sense dautobusos. De les dades del pressucomptar altres ajudes que ja han rebut- i post municipal, sorprn -fins i tot ho dividien entre els 6.700 milions de perho ha dit en Xavier Trias de CiUsones que (sobre)vivim al planeta. El reque els bancs tornen a guanyar sultat impressionant era que a cadasc de amb Barcelona: sembutxaquen nosaltres a tu, a mi, al ve de lescala, al per operacions financeres fins a 41 milions deuros. Molt? ls bancs espanyols van guanyar Poc? Benefici moderat? Caldria afegir que tot el programa 15.000 milions deuros el 2008. per a la tercera edat, un dels sectors Crisi curiosa, tot i que innegable, a que ms ha patit i patir la crisi, no la vista dels resultats de les entitats arriba als 18 milions deuros. Tamb, en la mateixa termodinmica del de financeres pressa, de pressa sauri aplicat a les esferes del Poder, aquests dies hi ha sense sostre que dorm als voltants de la hagut ms coses que han anat surant. Els Boqueria si els UPAS de la Gurdia Urba813 milions deuros que van costar les obres na no el multen amb 500 euros per dormir del Frum es van licitar irregularment. Per 1.000 euros. Aix s que seal carrer en aplicaci de les Ordenances comenar no est malament, si a ms volem ria, cnicament, dinamitzar el ls gestors de la Casa Gran, han tingut del Sant Cinisme- ens tocaven individualrecordar que el deute olmpic del 1992 no consum. Per s clar que, en ment 104,6 dlars. Per barba. Es diu rel vam eixugar fins el 2004. Altres serrells poltica, no pas en cincies per b remetre el pressupost municipal pid. Totes multimilionries de cop. de detalls: la gratificaci de 100.000 euros socials, lestadstica noms a les nostres bsties en impressi a quadriA casa nostra, en lestat de coses que vial regidor Garca Bragado i les irregulari- serveix per a dir que en un comia i paper couch vim, caldria afegir que el 2008, lany de tats detectades qui sap si illegalitats- dels poble de deu persones on la crisi, els bancs espanyols van guanyar comptes del Frum 2004. Frum que havia noms un es menja deu po15.000 milions deuros. Crisi curiosa, tot de moure el mn i que noms ha mogut la llastres al mes, resulta (alehoops!) que tots resevats de luxe ni la compostura. La crii que innegable, a la vista dels resultats si, doncs, s com la serp: noms pica els posici privilegiada dalguns, per la via de mengem pollastre. de les entitats financeres i de les emprelenriquiment sui generis irregular -qui sap, Mirem-ho aix. Lopacitat de les entitats finan- descalos, els de baix, els de sota. Als de ses espanyoles que cotitzen a lIBEX35: qui sap si illegal- dels nostres gestors. De ceres, els fons txics i la llarga corrua de de- dalt, el govern els injecta 30.000 milions de prdues del 3,2% respecte el 2007 i uns socialistes de boqueta o socialistos de n- lictes de coll blanc, no sn noms patrimoni lerari pblic. guanys astronmics de 46.488 milions mina. de lempresa privada. Lopacitat, el malba- Problemes dordre simblic, que diria deuros. Tanta xifra esparvera si hi sumem ratament i el nepotisme tamb estan leconomista Enric Tello, impedeixen per que el mateix 2008 i no cap altre, a casa perqu hem estat socialitem conegut aquests dies xifres, installats a lAjuntament de Barcelo- ara revertir-ho, en lobedincia deguda, la nostra i no a les Amriques, el socialisna. I les bombolles i lenginyeria finan- zats i educats dades i volums indimensiona- cera i les tupinades. to ZP va injectar de propina un mnim de impunitat per als rics i el classisme des30.000 milions deuros pblicscontra la bles de les finances de lAjuntament Havem comenat amb un mail del ptic ms aterridor. Per aix els nmeros crisi? No. No ens equivoquem: a favor dels democrcia mai quadren. Si mai acade Barcelona, on el pnic tamb sha Centre Social Ellacura de Bilbao, de lade quadrar, per qu ho seguim tolebancs. I poca cosa ms. Sempre guanyen dels qui segueixen la solidaritat dels ben installat, pnic condensat en enques- religiosos assassinats pels esca- rant? I fins quan permetrem que una part ells. I tot aix enmig de nous escndols de corrupci mobiliria i immobiliria, estafes ta, que el PSC pot perdre lalcaldia per mots de la mort a El Salvador pel seu de la poltica i lexercici desptic del Poder del tamany del sol i patrimonis impossicombat contra la pobresa, i podrem siguin, entre daltres coses negatives, un primer cop en 30 anys bles de justificar. Tot plegat ha implicat acabar parafrasejant una frase del gran negoci que fan en el nostre nom i, a el retorn a la impunitat del Poder: pocs, salvadorenc monsenyor scar Ro- sobre, amb els nostres diners? Crec que molt poquets, han trepitjat i trepitjaran cap Aquells sn els mateixos gestors que, men- mero, assassinat tamb pels mateixos pa- era Freud que deia que la pregunta no era cella. I sant tornem-hi a la inrcia que tan tre somplen la boca amb paraules per com- ramilitars que disaparaven per defensar un per qu la gent es rebellava, sin per qu b cantava La Polla Records: la crcel, batre la crisi, han decretat lala dels preus sistema de poder econmic terriblement no ho feia davant de tanta injustcia donde el rico nunca entra y el pobre nundels serveis bsics. Quan laugment de ta- injust i desigual. El mateix sistema que per- Coses ja escrites i denunciades fa dcaca sale. Cornuts i pagar el beure de nou, rifes de TMB noms es pot titllar destafa. dura avui dia. Romero deia que la justcia des, quan el poeta salvadorenc Roque doncs, en la doble comptabilitat de la doQuan la pujada de la llum coincideix amb s com la serp: sempre pica els descalos, Dalton ens preguntava retricament: Qu ble moral de la doble economia. La llei de la baixada del preu de lelectricitat. Quan la mai els ben vestits. Avui, aqu, dels comptes s pitjor? Robar un banc? o fundar-lo?. lembut reiteradament montona: socialitcarestia de la vida, amb la prdua constant de lAjuntament als de ZP, podem dir el mazar prdues, privatitzar guanys. Si ells la de valor dels salaris reals, s a lordre del teix: que la crisi noms pica els descalos. I fan, mai la paguen i els plats trencats ens dia. Quan, si apliqussim el senzill clcul del blinda, com si fos una fatalitat i mai hagus els estavellen a la cara. Centre Social Ellacura al pla ZP de rescat de ser diferent, els de sempre, que sn els Ms a prop, i cada cop ms lluny del cade la banca, ens tocarien per barba prop de de dalt, que no perden ni els anells ni els
Roger Daz Esco

Pasos Catalans?
altres valencians, els referents del Segle dOr de la nostra literatura. Exemples nhi han per avorrir Aquesta s la denominaci amb qu un sant: quan Calixt III (valenci de Joan Fuster, lescriptor valenci, en Xtiva, per cert), es va proclamar la seua obra1, va batejar el conjunt de Papa, no es cansava de proclamar territoris de parla catalana: el Princi- lesplendor de la naci catalana all pat, Pas Valenci, Ses Illes Balears on anava. Lillustre escriptor Ani la Catalunya Nord. S, efectivament, selm Turmeda, mallorqu com era, un valenci va inventar aquest con- lany 1417 sautodefinia de naci cepte o terminologia, com hom vulga catalana. El Bisbe de Barcelona dir-ho, per definir la nostra identitat Josep Climent (valenci, per cert), comuna i cultural, vertebrada, fona- lany 1766, als seus sermons recormentalment, per una mateixa llengua dava lorigen catal dels valencians i un mateix passat. mentre instava a la fraternitat entre Tal volta alguns, per no dir uns ambds pobles. Podrem esmenquants, catalans del nord, pen- tar fins a la sacietat molts daltres saven que a era una exclusivitat noms a tall dexemple, per ens del Principat, doncs no. ltimament desviarem de la nostra pretensi sent comentaris del tipus: qu gra- fonamental. cis el valencianet, com parla,... o Tornant al leit motiv daquestes b del tipus es nota que de Tortosa lnies, a laccepci de Pasos Cacap avall tot s frica... tots dos se- talans per denominar un nic poguits de moltes rialles. Doncs b, a ble amb una llengua comuna, mi que sc valenciparlant, no em fa magradaria exposar el per qu de la gens de grcia. nostra situaci, la del Pas Valenci en concret, poltica i social. quell Pas Valenci amb Per desgrcia, al Pas Valenpretensions nacionalistes i ci vivim en una total perplexitat. profundament desquerres, va Som un Pas perplex, com b va illustrar Josep Vicent Marqus al anar evolucionant, a poc a poc, seu llibre2, que perd a passes de del roig al blau en qu ens gegant la seua identitat. Tenim, i tamb vam tindre, uns poltics que trobem encara avui en dia han esdevingut un complet desastre per a la nostra curta trajectria El valenci, s a dir, el catal que democrtica. Tant com eren de proparlem al Pas Valenci (tal com gressistes, van ser aquestos justaJoan Fuster va dir durant el seu dament, encapalats per lillustre Cirrer discurs per la Unitat de la Llenpri Cscar, responsable dEducaci gua a Castell), s encara, i avui durant el primer govern socialista, en dia ms que mai, una llengua els qui van anar minant, primer el postergada i cada cop ms abocasistema educatiu amb la creaci de da al folklorisme. I part de la culpa la LOGSE, i en segon terme la poldaquest fet, es deu a la manca de tica lingstica al Pas Valenci. Dusolidaritat i de secessionisme linrant letapa del Consell Preautongstic al que estem sotmesos des mic, amb Albinyana3 al capdavant, del Principat Abans, i em remet a lpoca Mo- esdevinguerem un Pas desquerres derna de la nostra histria, tothom, ja que apostava per la Llengua i la fos catal, mallorqu, valenci, caste- cultura prpies i encara que els ll o fins hi tot itali, quan es referia fantasmes del franquisme estaven a un catal no feia cap tipus de dis- presents, no tenem por perqu tinci geogrfica. Bon exemple da estavem units i tenem illusi per amb pretensions nacionalistes i profundament desquerres, va anar evolucionant, a poc a poc, del roig al blau en qu ens trobem encara avui en dia. Si b les pretensions del govern socialista de Joan Lerma, a qui anomenaven l immobilista, eren sucursalistes i amb un evident rerefons espanyolista, no ho van ser menys les del govern del Partit Popular, assejat ltimament pels escndols relacionats amb la corrupci poltica. Els brots nacionalistes/regionalistes dretans dUni Valenciana Joan Fuster. Escriptor i assagista valenci. amb el seu particular espanyo- Sueca 1922-1992. [Retrat: Manuel Boix] lisme esquizofrnic, tamb van tindre una profunda repercussi privats i pblics. Les dades sn en la construcci del Pas. Per a qui esgarrifoses: noms un 1,52% de tinga inters, lhistoriador Alfons ladministraci de la Generalitat VaCuc, reflecteix en la seua obra5 lenciana t els requisits bsics per tota aquesta etapa de la Transici atendre en valenci, el catal que parlem ac, a la gent que anem a fer poltica al Pas Valenci. Si a aquest gresol de circumstn- qualsevol tipus de gesti. Aix s, a cies li afegim el mal que han causat ms de vergonys, una estratgia els mitjans de comunicaci, enca- de la dreta per a castellanitzar abpalats principalment pel diari Las solutament, tota la burocrcia. s Provincias des dels anys setanta fins una mort silenciosa que acorrala la als noranta, segregant i enfrontant nostra llengua al reducte folklric. Si amb tot el que ens ocorre ac el Pas, tenim la barreja idnia. La 6 al nostre Pas (que no s poc), a ploma de Mara Consuelo Reyna ms de la constant castellanitzaci o del senyor Jos Ombuena7, desi levident estat de diglssia (com prestigiant la nostra cultura, i com va fer pals en el seu estudi Rafael 8 diria Walter Lippmann , fabricant consens, van trobar molts adeptes al llarg de dues llargussimes ls brots nacionalistes/regionadcades. Des daquest diari es listes dretans dUni Valenciava promocionar el segregaciona amb el seu particular espannisme entre valencians i catalans, adduint que catal i valen- yolisme esquizofrnic, tamb van ci no era la mateixa llengua i tindre una profunda repercussi que els catalans eren una gent en la construcci del Pas prfida que noms actuaven per inters, complotant contra els valencians. Totes aquestes ne- Ninyoles9 ), hem de suportar que cetats han fet molt de mal al nostre els nostres vens, histricament Pas, ms que qualsevol campanya germans, ens menyspreen lingspoltica amb la mateixa intenci. Qui ticament, qu ens resta als valencontrola els mitjans de comunicaci, cians? fabrica el consens. Una altra volta Encara que em deixo quasi tot les paraules del senyor Lippmann. per dir, aquestes lnies, pretenen Ja tenim aix, doncs, que la com- ser, o almenys intentar-ho, un vague binaci de la poltica ne- colp a les conscincies adormides, l diari Las Provincias va promocio- fasta i immobilista i el lagermanament i el respecte entre paper castellanitzador i nar el segregacionisme entre va- secessionista de la prem- els diversos iterritoris que compartim una histria una llengua comunes. lencians i catalans, adduint que catal sa han estat un obstacle Si voleu mantindre a la boca la denoinsalvable per al nostre minaci de Pasos Catalans, sigueu i valenci no era la mateixa llengua desenvolupament com coherents amb el que realment aix a poble. A tot a hem significa i no us apropieu o, en tot dur endavant la nostra tasca. El dafegir-li que la poltica sucursalista cas, exclusivitzeu el mot com si fos sucursalisme del govern socialista, de Madrid, mai no ficar fre al nosquelcom del nord. Si redum en lloc aprofitat sviament per la dreta re- tre problema (ja se sap que a Madrid dexpandir, serem, com esgrim Fusgionalista valenciana amb rerefons no interessa gens que a la perifria ter: ...destruits com a poble. espanyolista i els reciclats postfran- es parle una altra cosa que no siga quistes, va esfonsar definitivament castell). qualsevol tipus desperana dentrar La veritable reforma al nostre 1 Joan Fuster: Nosaltres els Valencians, amb el nostre Estatut per la via de Pas no es far fins que les per- Edicions 62, Barcelona, 1962. larticle 151 de la Constituci4, que sones no siguen conscients de 2 Josep Vicent Marqus: Pas Perplex, donava molta ms llibertat dacci la seua identitat, de la seua Llen- Edicions 3 i 4, Valncia, 1973. 3 J. Llus Albinyana va ser el primer als nostres propsits dautogovern gua, la nostra, la de tots els Pa- president socialista del Consell Preaupoltics, socials i culturals. sos Catalans. Hem daconseguir tonmic (1978-1979) del Pas Valenci, Aix doncs, aquell Pas Valenci normalitzar-la en tots els mbits, mentre es gestava la Transici. El PSOE
prompte el va substituir per tindre idees prpies i anar en contra de la voluntat sucursalista de Madrid. El seu successor fou Joan Lerma, subms al centralisme del partit. 4 Larticle 151 de la Constituci Espanyola oferia als territoris histrics un grau dautogovern i un nivell de competncia molt descentralitzat. Hi podien accedir a entrar per aquest, tots aquells territoris que havien conformat i aprovat un Estatut durant la Segona Repblica, com va ser el cas del Principat, i tots aquells que ho consideraren per qestions histriques. Aquest va ser el cas del Pas Valenci, que havent sigut aprovat el nostre Estatut a la Segona Repblica, tant per les dretes valencianes (DRV) com pels grups republicans valencians, no es va poder ratificar al Parlament per pocs dies, degut a lesclat de la Guerra Civil. Tot i aix, en aquests moments de la Transici sens oferia loportunitat dentrar per la via del 151 com la quarta nacionalitat histrica, desprs de Galcia, Pas Basc i el Principat. Un altra volta, el centralisme i el sucursalisme dels nostres poltics van fer fracasar lintent dexpressar la nostra identitat cultural i nacional. Tot va quedar en un simple conat, i a la fi entrrem per la via del 143, que a ms de ser insuficient, no expressava el vertader sentiment nacionalista valenci, aquell que reivindicava els Furs abolits per Felip V el 29 de juny de 1707 i es mostrava orgulls de la seua Llengua i la seua cultura front a la constant castellanitzaci. 5 Alfons Cuc: Roig i Blau. La Transici democrtica valenciana, Edicions Tndem, Valncia, 2002. 6 Mara Consuelo Reyna, periodista i directora del diari Las Provincias des de 1978 fins a 1999, va ser jurat dels Premis Octubre lany 1978 (uns dels ms importants en la nostra llengua). No obstant, a partir daquell any decideix variar la lnia editorial del diari cap a postures anticatalanistes, sempre dacord amb la lnia poltica de lUCD del Pas Valenci. La capalera que dirigia al diari fou un dels artfex clau en la denominada Batalla de Valncia (o la discreta massacre que va realitzar la dreta amb lesquerra i el nacionalisme, com va definir en una entrevista J. Vicent Marqus), que va convertir la Llengua en el principal argument poltic de les campanyes electorals de la ciutat fins els anys noranta. Aix els principals actors en contra del nacionalisme valenci desquerres utilitzaren Las Provincias per difondre el seu ideari, atacant principalment en totes les seues editorials al PSPV-PSOE. Irnicament, a loctubre de 1999, desprs de que el consell dadministraci la fes fora del diari, la Generalitat Valenciana, governada pel PP, li atorg la Distinci al Mrit Cultural per la seua trajectria periodstica. 7 Jos Ombuena va ser director del diari Las Provincias durant els anys setanta. 8 Walter Lippmann, deg dels periodistes americans i analista poltic de caire internacional, fou un important teric de la democrcia liberal. Va estar vinculat a les comissions de propaganda americanes que servien per fabricar consens entre la poblaci, a travs del control dels mitjans de comunicaci. 9 Rafael Ninyoles: Conflicte lingstic valenci, Edicions 3 i 4, Valncia, 1978.

ho tenim en les paraules dels italians quant els Borges, (valencians, per cert) van ocupar la seu pontifcia del Vatic: Oh Dio, la Chiesa Romana in mani dei catalani! . s clar, que la gent tamb tenia una conscincia didentitat i de cohesi que a hores dara no existeix. Campi qui pugui!, com dieu els del nord. Per als ms puristes, que nhi han, i molts, que consideren que parlar qualsevol altra cosa que no siga catal oriental s embrutar lidioma, des dac recordar-los que si la nostra literatura, la catalana, ha estat una de les ms importants dins de lmbit romnic, ha sigut grcies, entre altres coses a escriptors valencians com Joanot Martorell o Ausis March que, com hom ja sap, esdevingueren, quasi exclusivament amb

FARMCIA
GENIS DE ARANA

El Be Negre

Pizzas de corte argentino, ensaladas, canelones, empanada, lasagnas, milanesas, matambre y mojito ...el trago revoluvionario

Carretes 35 - 08001 Barcelona Tel. 934425096 / 934417184

Tel. 934416898 Mbil 689491204 c/Lleialtat 2 08001 Barcelona

Horari Dilluns a divendres de 12 a 14h i de 17 a 20h Dissabtes de 13 a 14h

Buena msica... otro ambiente es posible!

TE ESPERAMOS

Riereta 8 tel. 660256362

13

Denncia

Manteros en movimiento
Movilizaciones en diversas ciudades piden la despenalizacin del Top Manta y el indulto para los manteros presos y condenados
Hibai Arbide Cientos de vendedores ambulantes migrantes se manifestaron el pasado 12 de febrero respondiendo a la convocatoria de las Asociaciones de Sinpapeles de Madrid y Terrassa, con el apoyo de decenas de otras organizaciones. Las movilizaciones, que consistieron en una manifestacin en Madrid y una concentracin en Terrassa, congregaron a numerosos manteros, principalmente senegaleses, gambianos y mauritanos, que exigan la modificacin del artculo 270 del Cdigo Penal, que prev penas de entre 6 meses y dos aos de prisin. La concentracin de Terrassa reuni a unas 300 personas, mayoritariamente migrantes miembros de la asociacin de Sinpapeles de Terrassa. Junto a ellas participaron unos 40 miembros de la Asociacin Nmadas del Siglo XXI. Dicha asociacin se ha creado recientemente en Barcelona y est compuesta por un centenar de migrantes africanos, la mayoria de los cuales trabaja en la venta ambulante en Ciutat Vella. Son los manteros que cada da se ven obligados a correr para huir de la polica en la Barceloneta o Plaa Catalunya. an no ejecutadas se cuentan por docenas. Cientos de casos se encuentran en instruccin. Es el caso de Idrissa, que durante la concentracin nos explic su caso: fue atropellado por un Guardia Urbano cuando escapaba con su manta en el Port Vell. Las heridas producidas le habran supuesto 77 das de baja si su trabajo estuviera legalmente reconocido como empleo. Al Guardia Urbano que le atropell se le acus inicialmente de una falta de lesiones, porque el atropello ocurri en una calle despejada, con la moto circulando en direccin contraria y a plena luz del da. Pero fue absuelto sin que se realizara el juicio. l sigue pendiente de un juicio por un delito contra la propiedad intelectual. Igual que Mamadou, que fue condenado a una multa de 180 euros y 6 meses de prisin. Pag la multa como pudo, 30 euros al mes, para que le suspendieran la pena de crcel. Por eso no entenda que la semana pasada le llegara otra carta del juzgado reclamndole 2.544,50 euros. Se trata de las costas judiciales, es decir, los honorarios de la abogada y el procurador de la acusacin particular, de la SGAE. Abdoulaye, en cambio, no sabe siquiera si ya le han condenado. Perdi el nmero de su abogado de oficio y ste nunca le ha llamado. Las dos veces que ha ido a los juzgados a preguntar por su caso no le han dicho nada: como no tiene papeles, el funcionario encargado dice que no puede darle esa informacin porque no puede demostrar que l sea l. Ojal le ocurra como a Moudou y Tafa, que vivieron angustiados durante meses, en espera de un juicio que nunca llegaba, sin saber que su caso se haba archivado, pero su abogado nunca se lo dijo. La concentracin los reuni a ellos y a otros cientos de manteros, cada uno con su historia, singular, nica, pero con elementos comunes: abogados que no informan, procesos incomprensibles, arbitrariedad judicial, abuso policial, condenas exageradas. Debate parlamentario A las iniciativas en la calle, se suma la propuesta de diversos juristas (magistrados, abogados y profesores de universidad) que, vehiculada a travs del diputado Joan Herrera (ICV), pretende un cambio legislativo. La propuesta consiste en el cambio del artculo 270 que ser debatido en el Congreso de Diputados el prximo marzo. Al artculo 270, en su actual redaccin que data de 2003, prev de 6 meses a 2 aos de prisin y de 12 a 24 meses de multa para quien reproduzca, plagie o distribuya obras de autora registrada. No establece ningn tipo de graduacin por lo que prev la pena de multa y de 6

Prxima reforma de la ley de Extranjera


Cristina Fernndez Bessa El Gobierno espaol present, a finales de 2008, su propuesta de reforma de la Ley de Extranjera, con la excusa de adaptarla a lo que dictan las nuevas directivas europeas, a la sentencia del Tribunal Constitucional que reconoci derechos fundamentales negados en la actual ley y adaptar la poltica migratoria del Estado espaol al contexto laboral actual. El texto del anteproyecto de la reforma fue publicado en diciembre y el 10 de febrero el Ministro de trabajo e inmigracin, Celestino Corbacho, lo present a las Comunidades Autnomas. El nuevo texto afirma que la poltica migratoria se basar en el principio de una migracin legal y ordenada, orientada al ejercicio de una actividad productiva. Una vez ms, se trata de una ley que reduce los derechos de los migrantes a la condicin de trabajador. En un contexto de crisis en el que se acelera la desaparicin de puestos de trabajo, se impone el requisito de poseer un trabajo legal y formal como condicin a ser sujeto de los derechos fundamentales que corresponden a todos los ciudadanos.

Menors No Acompanyats a Catalunya. La DGAIA, tutora legal i mare abandnica


Vicen Galea Membre del collectiu DRARI
Les Nacions Unides adopten el 1989 la Convenci dels Drets de lInfant i lEstat espanyol la ratifica el 1990. El 1996 saprova la Llei Orgnica 1/96 de Protecci Jurdica del Menor, que garanteix a tot lEstat la protecci dels menors dedat. La legislaci dEstrangeria, malgrat que ens pesi, tamb es fonamental en el cas daquests menors. A Catalunya, la protecci de la infncia i ladolescncia mai ha estat un tema dinters ni prioritat nacional i la base legal catalana s un refregit de ms de vint accions legislatives entre lleis, decrets i altres, que en fan una legislaci dinfncia complicada, enrevessada i incompleta. Des de fa tres anys sest discutint al Parlament la nova Llei de la Infncia, per temem que ser tamb una llei molt inconcreta que no resoldr lactual ambigitat legislativa. De tota manera, la LO 1/96 s de rang superior i molt clara en aspectes fonamentals. Els Menors No Acompanyats (MNA) que sn les persones menors de divuit anys i nacionals de tercers pasos que es troben en el pas receptor sense la protecci dun familiar o persona adulta responsable que habitualment ya estan sols, desemparats. Daquesta manera, si la DGAIA no declara el Desemparament no t perqu assumir la Tutela, quan en realitat lassumeix ja que acull aquests menors desemparats als seus centres. Aquestes irregularitats deixen linfant en una situaci de llimb legal i dinexistncia identitria, a ms de suposar un continu maltractament institucional (tipificat com a delicte) en la vida diria del menor. El gran fracs del sistema de protecci, tant amb infants catalans com amb estrangers, el trobem als 18 anys quan un alt percentatge dadolescents arriben a la majoria dedat amb un alt grau de vulnerabilitat. Els menors no acompanyats no han estat mai una sorpresa. El primer infant que la DGAIA registra com a MNA s el 1994. Larribada de MNA evidencia les mancances en matria de protecci de menors i de recursos destinats a la infncia desemparada. El 1998 un reportatge en premsa desvetlla a la societat lexistncia duns 200 infants marroquins vivint als carrers de Barcelona. La DGAIA no va actuar i lajuntament va enviar-hi una brigada de neteja que va retirar els matalassos, la roba i les propietats dels nens, continuant aquests en situaci de carrer. A partir daqu es comena a parlar del tema i el mar del 1999 totes les administracions signen lAcord Interinstitucional que estableix les bases que han marcat la gesti poltica i lactuaci de la DGAIA amb els MNA. Aquest acord instaura la discriminaci, lestigmatitzaci i les argcies legals, doncs consisteix en la creaci de sistemes i recursos separats per als menors estrangers i la resta, a la vegada que es fomenten tpics i estereotips que es resumeixen en les paraules del subdelegat del Govern estatal, Eduard Planells, que labril de 2007 deia que tots els MNA marroquins eren predelinqents. Fruit daquesta estratgia de suposada especialitzaci, en veritat discriminaci, sn els centres de dia, els albergs nocturns, les pensions i habitacions llogades a tercers, que no asseguren la Guarda, la seguretat ni lacci educativa dels nens. Aquest tipus de recursos no existien abans i es van crear noms per a menors estrangers. La massificaci i els macrocentres, no desconeguda a Catalunya, sublima als centres per a menors estrangers. Un principi en la protecci de menors, s que ha devitar-se la separaci de linfant de la seva famlia, en la mesura que sigui possible, i que sha dintentar que linfant hi torni, tamb dins del possible. En el cas dels menors no acompanyats, estrangers, aquest principi comportar que shagi de tenir en compta la repatriaci del menor, sigui a la seva famlia (reagrupaci familiar en origen) o al sistema de protecci del seu pas. En aquest punt hem de tenir en compte que els pasos dorigen daquests menors no compten ni amb la legislaci adequada ni amb sistemes de protecci de la infncia. La Generalitat va repatriar el 2005 quinze infants i disset el 2006, el 2007 van ser dues repatriacions i altres tres van ser interrompudes per les denncies del Collectiu DRARI. El 2008 no ha tingut lloc cap repatriaci. En el conjunt de lEstat, fins el 2007, hi ha hagut ms dun centenar de repatriacions per any, la major part a la Greuges i al Defensor del Poble, comunitat de Madrid. aquest ltim diu que les 74 repaEls mateixos menors veuen triacions en marxa a Barcelona manca de criteri i les incoherna data de juliol 2007 sn inadecies en la manera de plantejar i quades i que shan danullar i portar a terme la repatriaci. A reconsiderar. Potser la crtica lEstat espanyol la repatriaci es amb ms pes de les rebudes considera una mesura de profins ara s la que ha realitzat tecci de linfant, per en canvi, UNICEF (lorganisme de lONU al Marroc emigrar illegalment s encarregat de la protecci de un delicte penal a partir dels deu la infncia) que desaconsella anys dedat, que pot comportar rotundament la construcci de penes de cinc anys de pres i fins a 3.000 euros de multa en els adults. A Catalunya tenen lloc dos tipus de repatriacions: la forosa, sense consentiment ni coneixement del menor ni de la famlia i amb mesures policials, i la voluntria a travs dun programa engegat per la Generalitat el 2005 amb el nom Catalunya-Magrib. Recentment, la consellera dAcci Social, Carme Capdevila (ERC), ha reconegut el fracs daquest programa ja que, en quatre anys i amb dos milions deuros de Illustraci / Leo pressupost, diu que noms set menors a Generalitat va repatriar el han retornat voluntriament. Segons 2005 quinze infants i disset el les nostres informa2006, el 2007 van ser dues repacions, sn quatre els menors repa- triacions i altres tres van ser intetriats i altres cinc rrompudes per les denncies del ms que mai han emigrat, els que Collectiu DRARI shan acollit al programa residencial. Aquest programa sha ideat, centres dacollida al Marroc per gestat i es desenvolupa amb a menors retornats per Espanun total desconeixement del ya perqu existeix un gran risc Marroc i de la realitat social daplicar intensament les mesudels MNA, sense la participaci res de reagrupament o repatriadels professionals del sistema ci de la majoria dels menors no de protecci catal, i amb una acompanyats sense garantir la volguda i prepotent descoordisalvaguarda del seu inters sunaci amb entitats i institucions perior. Afirma que el millor per catalanes, espanyoles i marroa ladolescent s que es reintequines. Aquest programa fa una gri a la seva famlia al Marroc i si barreja no resolta entre protecno, ha de ser integrat all on ha ci de la infncia i cooperaci decidit emigrar per solucionar un al desenvolupament, amb dos problema de pobresa. Assenyamilions deuros finanats la mala a ms la prioritat de les priojor part per la UE, sense control ritats: acabar amb els maltractatcnic i econmic independent. ments als menors retornats en La repatriaci no es transmet les comissaries del Marroc. a linfant com a un dret i un beDurant el 2008 hem ats 25 nefici, sin que s usada per la menors no acompanyats en la DGAIA com una perversa esseva repatriaci, els hem acompanyat en els trmits per a recrtratgia sistemtica, en forma rer la resoluci de repatriaci i damenaa quotidiana, durant lobtenci dassistncia jurdica, mesos, per tal de foragitar els fet que mai shavia donat a Camenors del sistema de protecci i de Catalunya, de manera talunya. La DGAIA ha reaccionat a aquesta situaci amb canvi de que molts menors passen temnormatives als centres perqu porades en situaci de carrer i els nois no tinguessin horaris en altres comunitats. La decisi adequats per a que poguessin de repatriar el menor s presa realitzar els trmits, amb la solde forma discrecional i sense licitud dun segon advocat dofici el preceptiu informe social adei finalment, quan arribava la data quat i trepitjant drets com la tudels judicis, canviant la proposta tela judicial efectiva, informaci i renunciant a la repatriaci, de i comunicaci adequada, el dret a ser escoltat o la inviolabilitat manera que acaben per no celedel domicili. Linfant s lliurat brar-se els judicis i sense que la Tutela judicial es pugui pronuna la policia marroquina, detinciar sobre si el procs sha reagut uns dies en calabs entre adults, condemnat per emigraci litzat dacord a Dret i a lInters Superior de lInfant. clandestina i queda en absoluta Ens queda molt per a ser un desprotecci al seu pas, sovint amb el rebuig del seu entorn, pas plenament democrtic i modern que es prengui lInfant com sovint en situaci de carrer, i a prioritat nacional. gaireb sempre torna a intentar la migraci clandestina des del port de Tnger, principalment. El novembre de 2007, arran de les denncies que fem al Sndic de

12 mar - abril 09

frica en las columnas de papel


Ddac P. Lagarriga / www.oozebap.org Esta columna se lleva publicando desde hace dos aos y medio. Surgi de una invitacin del Masala para que en cada nmero se hablara de frica desde una perspectiva menos victimista. Se ha intentado dar otras visiones, especialmente de las luchas civiles. Tambin se han criticado diversos estereotipos de los que continuamos impregnados y que perpetan la imagen de un continente que se representa devastado e incompetente. La mayora de estos artculos, junto a otros del mismo tipo, se pueden encontrar en www.oozebap.org/ text. Dicho esto, vamos a exponer argumentos a favor y en contra para continuar con esta columna: Hablar en nombre de es, inevitablemente, injusto, lo sabemos. Qu hay ms fantasioso que hablar en nombre de los dems (y de uno mismo)? Por eso la lite acadmica, como cualquier lite, no es fiable. Sin embargo, es posible hablar de frica sin ser parte de una lite (ideolgica, moral, intelectual...) o sin caer en determinados discursos elitistas? La solucin no es callar. O s? Mi imagen de frica est tan deformada como la que tengo de m mismo. Sin embargo, an reconocindolo y dudndolo, la plasmo. Qu necesidad hay? Muchos de los que cobran para opinar sobre frica afirman que el continente africano no necesita ser explicado ni justificado y que cualquier discurso es tendencioso. Su objetividad es tan aparente como efectiva, y de ello viven. Otros profesionales de la opinin nos dicen que no vale la pena reflexionar sobre frica, ya sea por nuestra incapacidad para comprenderla o por el nulo inters general. Estos fabricantes de perspectivas tambin se encuentran entre los propios africanos. En realidad, los primeros suelen sustentarse en las opiniones de stos. Sin duda, fundamentar un argumento a favor o en contra de frica pasa, en la actualidad, por referenciar a los propios africanos. La disparidad de lites, all y aqu, se consolida. Quien no desea profesionalizarse ni aumentar su ego dudar de la validez de las opiniones, propias y apropiadas. Perdido o dubitativo, necesito tomar aire. Nunca pretend llegar muy lejos, sino que quise compartir determinadas sensaciones. Una columna, en muchos casos, no es ms na columna, en mu- que el intento chos casos, no es ms d e s e s p e r a d o que el intento desespera- de un nufrago cuando lanza al do de un nufrago cuando mar la botella lanza al mar la botella con con mensaje. Es normal que, en la mensaje orilla, uno tenga tendencia a mirar hacia el mar y no a sus espaldas. Es mar de esperanza. Otros dejan de meditar y pasan a la accin lanzndose en pateras para llevar por ellos mismos su mensaje o, al menos, intentarlo. Unos y otro dudamos y luchamos, de un modo u otro, con la indiferencia de las olas. Con la hospitalidad perdida. Con la frontera. Para escribir un mensaje debe haber un contenido firme. De nada servira que llegara a algn receptor pero que ste no lo comprendiera. Y qu decir sobre frica, la terrestre, pero tambin la fijada en nuestro ADN? Sabemos que el continente africano contina siendo expoliado de sus recursos elementales. frica nos dio vida y le correspondimos con muerte. Las resistencias son mltiples. Pero, reconocido esto, ampliemos el campo y no caigamos en la xenofilia, que es la otra cara de la xenofobia. Las sociedades africanas existen igual que las europeas, asiticas o americanas: en los discursos, especialmente de las lites. No basta con relativizarlo todo en la lnea ms postmoderna y cmplice con las prcticas criminales. Pero un discurso sin discurso, una lite sin lite, cmo sobrevive? Manganelli escribi una gran conclusin a la que debera llegar toda disertacin, algo que siempre me acompaa: S que miento, pero no s en qu lugar de mi discurso. A lo que podemos aadir: s que soy lite, a mi pesar. Siendo conscientes de esto, es lcito continuar? Si lo hiciera, debera profundizar ms en este desconcierto sin por ello idolatrarlo. Una columna de papel, al menos, no puede sostener ningn palacio. sta fue mi pretensin...

madas del Siglo XXI es una asociacin que se ha creado recientemente en Barcelona. Son los manteros que cada da se ven obligados a correr para huir de la polica en la Barceloneta o Plaa Catalunya

n un contexto de crisis en el que se acelera la desaparicin de puestos de trabajo, se impone el requisito de poseer un trabajo legal y formal como condicin a ser sujeto de los derechos fundamentales que corresponden a todos los ciudadanos
Ilustracin / Leo

e da la paradoja de que hurtar en un establecimiento 15 Cds constituye una falta, mientras que exponer en una manta un slo CD es un delito castigado con prisin
meses a 2 aos de prisin, independientemente de la cantidad o de los supuestos perjuicios que se originen en cada caso. As, se da la paradoja de que hurtar en un establecimiento 15 Cds constituye una falta, mientras que exponer en una manta un slo CD es un delito castigado con prisin. En este sentido, la iniciativa insta al gobierno a que mejore la redaccin del Cdigo Penal mediante las modificaciones adecuadas para proporcionar la respuesta penal a su desvalor social en delitos contra la propiedad intelectual e industrial y a la objetividad de la situacin concreta de los topmanta, procediendo a la destipificacin de los supuestos de escasa importancia, atenuando proporcionalmente los supuestos de menor entidad, etc. Es decir, que si la propuesta parlamentarios de ICV e IU prospera, la venta ambulante de CD y DVDs ser considerada una falta y no un delito.

Cuntas veces tenemos que recordar que no somos delincuentes? se preguntaba por el megfono el portavoz de la asociacin. Trabajar en la manta no es nuestro sueo, pero es la nica alternativa que tenemos. No queremos robar, no queremos sentirnos culpables por vender DVD. Sobrevivir no es delito. En el manifiesto, recordaban que aunque nos quieran contratar, no podemos trabajar sin papeles. No queremos hacer dao a nadie, por eso decidimos trabajar vendiendo en la calle. El top-manta es el nico trabajo posible para muchos. Pero nuestro oficio no es el top-manta. Sabemos y queremos trabajar en otras cosas. Ahora nos dicen que vender en el topmanta no es un trabajo, que es robar. Pero nos castigan por vender en el topmanta ms que por robar Cuando son atrapados, se enfrentan a largos procesos judiciales que a menudo no entienden y que pueden llevarles a la crcel. De hecho, ms de 60 vendedores ambulantes cumplen condena en la actualidad y las condenas suspendidas o

Otra de las modificaciones destacables del anteproyecto de reforma es el incremento de restricciones a la reagrupacin familiar de los ascendientes (de los padres y madres de los migrantes) que vulnera el derecho a la vida familiar tal y como ste ha sido recogido en los tratados internacionales. Adems contiene un punto an ms criticable: el incremento del plazo mximo de internamiento en un CIE de 40 a 60 das. Un plazo totalmente desproporcionado y que no tiene otra motivacin que el castigo de los migrantes sin-papeles, en la medida en que cuando la expuslin puede llevarse a cabo, los trmites necesarios no suelen tardar ms de 10 das. Sin embargo, este abuso se presenta bajo el amparo de la Directiva europea de retorno, conocida como Directiva de la Vergenza (aprobada en junio de 2008) que permite el internamiento de extranjeros pueda alargarse hasta 18 meses, como de hecho ocurre en otros pases. Distintas organizaciones de inmigrantes y por la defensa de sus derechos, como FERINE, CEAR o SOS Racismo, se han posicionado en contra y han criticado que no se haya contado con ellas para plantear la modificacin de la ley, que la misma no proteja los derechos humanos, que se plantee desde la base del control y que facilite al gobierno que los y las migrantes sean tratados como trabajadores de usar y expulsar. Por ahora, se trata tan solo de un proyecto que tendr que ser aprobado por el Parlamento y por lo tanto, podr ser modificado. Pero a la vista de la postura poltica de los parlamentarios, va a ser muy difcil que estas futuras modificaciones vayan a favor de los derechos de los inmigrantes.

l gran fracs del sistema de protecci, tant amb infants catalans com amb estrangers, el trobem als 18 anys quan un alt percentatge dadolescents arriben a la majoria dedat amb un alt grau de vulnerabilitat
sen faci crrec de la seva Tutela. La manca daquesta persona adulta responsable comporta el Desemparament del menor, fet fonamental per a la intervenci de la protecci pblica. La Generalitat t competncia exclusiva respecte la protecci de menors i de la gesti de les institucions pbliques destinades a la seva Tutela. La Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia (DGAIA), depenent del Departament dAcci Social de la Generalitat, s per tant la Tutora legal dels infants desemparats a Catalunya. Si la situaci s de desatenci i indefensi per als menors catalans, quina deu ser la realitat per als menors estrangers. La llavors consellera de justcia Nria de Gispert (UDC) declarava el 2001 que els menors immigrants no sn nostres ni sn responsabilitat nostra. El 2001 tamb els grups parlamentaris en ple, en la veu de la diputada Marina Geli (actual consellera de Salut) ens deia que a Catalunya Govern i oposici mai es barallarien per temes dinfncia ni pels menors immigrants. La DGAIA sempre ha trobat excuses i raons per a no declarar el Desemparament (un fet objectiu segons la Llei) i no assumir la Tutela. La DGAIA de CiU es va inventar la tutela en suspens, terme i concepte inexistent en la legislaci. La DGAIA del Tripartit afirma que aquests menors no estan desemparats, confonent el fet que tinguin uns pares curosos al seu pas dorigen amb el fet objectiu que a Catalun-

LLIBRERIA RODS

Compra i venda de llibres antics i revistes, gravats i postals Carrer dels Banys Nous 8. 08002 Barcelona. Tel: 933181389

15

14

Llibres

Joan Garcia Oliver. Retrat dun revolucionari anarcosindicalista


La Ciutat Invisible

Impresiones sobre China: Del comunismo al consumismo?


lmite de la provincia hacia el sur, se terrizamos en Guangzhou, capital de Can- ha convertido en la tn, la ciudad nos sorprende con uno de ciudad por la cual los aeropuertos ms lujosos y modernos de pasan la mayora los que hemos visto nunca, pero la realidad de las mercancias que nos espera es otra u otras, mejor dicho. que se fabrican en Una Guangzhou, 12 millones de habitantes, la Guandong. cuarta ciudad ms grande de la China, capi- ciudad que ha patal de la provincia a la que se denomina, la sado de ser un fbrica del mundo, ya que Guandong, nom- pueblo a finales de bre de la provincia en chino, alberga a las f- los setenta, a tebricas de las principales marcas y empresas ner hoy en da un del mundo, que no ms prestigiosas, como rea metropolitana se denominan ellas propiamente. Nuevas de casi 60 millotecnologas, ropa, perchas, juguetes, todo nes de personas, se fabrica en Guandong, aunque ello no sig- contando con vanifique que est al alcance de la poblacin. rias ciudades entre Dongguan. Lo primero que nos topamos al salir a la ca- ellas lle es un gran nmero de personas viviendo Este pequeo pueen las calles, debajo de autopistas y dentro de blito hace 35 aos Foto: Masala construcciones a medio terminar. Los sin te- que se convirti en megalpolis cho en la ciudad de Guangzhou, como en casi una todas las ciudades de China, es gente que pro- de la noche a la maana. La tranformacin viene del campo, la cruda realidad rural pasa a ha sido enorme y el ritmo no para, proyectos de parques temticos inser la ms que mensos, con atracciones cruda realidad es esa mano de obra barata la que jams vistas, autopistas de las ciudallena las calles de las ciudades vide tres pisos, edificios des chinas. Son personas con viendo sin techo y expuestos a todo tipo inponentes, todo lo que se pueda imaginar y con la cara asusta- de vulnerabilidades. Y es que cada ao da, que les es- 10 millones de personas dejan el campo el sello de lo ms grande del mundo que el hombre panta el ruido y emigran a las ciudades en China, y el haya construido nunca. y que se ven d e s b o r d a d o s pas ha pasado de tener en las ciudades Que quede claro, porque si de algo se beneficia por las metr- a 172 millones de personas en 1978, a el gobierno chino es de polis, algunas 577 millones de personas en 2007 la abundante y barata ya convertidas mano de obra que hay en megalpolis. Una realidad que se vuelve ms cruda si aa- en el pas, totalmente promovido y disfrutado dimos a esas personas que ni siquiera existen por parte de las autoridades que lo tranforman en los censos gubernamentales, ni se tiene en un sentimiento de orgullo para el pueblo constancia de su nacimiento, debido a la pol- chino, orgullo nicamente reconpensado para tica de un solo hijo implantada a finales de los unos cuantos. Y es esa mano de obra barata setenta por el gobierno chino. Esta ley, para la que llena las calles de las ciudades viviendo las clases ms desfavorecidas, ha supuesto sin techo y expuesta a todo tipo de vulnerabilidades. Y es que cada ao 10 millones de personas dejan el campo y emigran a las ciudades en China, y el pas ha pasado de tener en las ciudades de 172 millones de personas en 1978 a 577 millones de personas en 2007. Este xodo rural masivo ha propiciado la construccin de nuevas ciudades industriales, muchas veces suplantando a las viejas o en sitios donde no haba ni un punto de luz. Como ejemplo las ciudades que rodean hoy en da a Shenzhen, entre 1987 y 1992 se reconvirtieron ms de un milln de hectreas de tierras agrcolas Foto: Masala a usos urbanos. La idea de los Personas sin techo, comiendo arroz en el centro de Guangzhou chinos de denominar a Guandong zona privilegiada se basa en las optar por no registrar ese hijo o hija de ms, grandes ciudades construidas de la nada, las debido a la cantidad de dinero que supone re- miles de fbricas que contaminan todo el engistrar un segundo hijo por familia, estas canti- torno a su paso y en el creciemiento de renta dades de dinero suelen ser asumibles para las de los chinos que viven en Guandong. Y es clases medias y sin ningn tipo de problemas que, en cierta manera, algo que puede palpara las clases altas. Los vulnerables dentro parse en las calles de Guangzhou, es que la de las vulnerabilidades de las megalpolis. ciudad es un gran mercado repleto de gente Es el caso de Shenzhen, esta ciudad al consumiendo a una velocidad pasmosa. Hay Masala/Guangzhou

Siete aos ms tarde quedan libres los Hermanos Cerezo


Masala El 8 de agosto de 2001 hicieron explosin tres petardos de fabricacin casera en tres sucursales bancarias del Distrito Federal. Estos actos fueron reivindicados por las Fuerzas Armadas Revolucionarias del Pueblo (FARP) mediante un comunicado a los medios de comunicacin. La Procuradura General de la Repblica (PGR) inici una investigacin en contra de quien resultara responsable por estos hechos y, de manera sorprendente, anunci cinco das despus que haba detenidos. As comenz la pesadilla de los hermanos Alejandro, Antonio y Hctor Cerezo Contreras quienes al igual que Pablo Alvarado Flores y Sergio Garca Max, fueron detenidos con lujo de violencia el 13 de agosto del 2001, acusados de los hechos antes descritos. Hoy, a ms de siete aos de distancia y tras la exoneracin de Alejandro Cerezo, liberado el 1 de marzo de 2005 Hctor y Antonio Cerezo salieron de la crcel de alta seguridad Cereso de Atlacholoaya el pasado 16 de febrero, donde han vivido como presos de conciencia pues, aunque fueron absueltos de los delitos relacionados a las explosiones (dao en propiedad ajena y transformacin de artificios) permanecieron en prisin. La justificacin de la autoridad? Terrorismo, asociacin delictuosa, almacenamiento de armas, almacenamiento de cartuchos y almacenamiento de artificios. Si nos situamos en las fechas en las que fueron detenidos, en aquella poca Mxico viva el final de la dictadura mejor tapada de Latinoamrica, la del PRI (Partido Revolucionario Institucional), para pasar a la ultraderecha catlica del PAN (Partido de Accin Nacional), con Vicente Fox Quesada a la cabeza. Y dijo que nos situamos, no solo por este cambio que a nivel de corrupcin, impunidad y dialogo fue a peor, sino por que en esos momentos muchos movimientos vivan un momento de protesta muy fuerte y colectiva y estoy hablando de la Huelga del CGH (Consejo General de Huelga), en la UNAM ( Universidad Autnoma de Mxico), en la que los hermanos Cerezo participaban, adems de casi 300.000 estudiantes y que acab con el ejrcito asaltando CU (Ciudad Universitaria) y acabando la huelga de la nica manera que saban hacerlo, a pesar del supuesto cambio, a la fuerza, con represin y sin dilogo alguno. Tambin cabe destacar, en la persecucin a los hermanos Cerezo, la actividad poltica de sus padres, ya que ambos viven en la clandestinidad y son miembros del EPR (Ejercito Popular Revolucionario), guerrilla que esta presente en ms de 5 estados de la Repblica. Nunca se supo la verdad de este caso, cual era la pena que se les iba a hacer pagar a los hermanos Cerezo, haber colocado los artefactos? o ser hijos de guerrilleros?, nunca hubo pruebas de que fueran los causantes de los artefactos, de ah la salida anteriormente de Alejandro, entonces parece claro cual fue el principal argumento del gobierno mexicano para empresonarles. Siete aos despus de este montaje jurdico y poltico, medios y autoridades guardan silencio sobre el caso, ni un solo comentario, pero la voz de todos los acusados ya est en libertad.

Los nuevos gneros


(a vueltas con el Holocausto)
DonCecilio http://doncecilio-perroandaluz.blogspot.com/ Los gneros populares pierden prestigio por das. Poco a poco la comedia, el terror, el fantstico y el cine de aventuras han ido quedando relegados (a menudo merecidamente, a veces injustamente) a la etiqueta de gneros de adolescentes. Por supuesto, la premisa es falsa: todo el mundo sigue acudiendo al cine de evasin, como siempre, pero el pblico que se llama a s mismo adulto lo hace con una cierta vergenza. Paralelamente, van asentndose en la cultura una serie de esquemas genricos que s se consumen con la cabeza alta. El cine social de medio pelo (el del ltimo Loach o Len de Aranoa) es ya un gnero ms, para desgracia de aquellos autores que s se acercan a la realidad con verdadero respeto y honestidad (de los Dardenne a Pedro l cine social de medio Costa) y ven sus marginadas pelo (el del ltimo Loach obras distribucin. por la o Len de Aranoa) es ya un Algo parecido ocurre gnero ms, para desgracia con la cansina de aquellos autores que s tragicomedia indie, que desde el xito se acercan a la realidad con de Ghost World verdadero respeto y honesti- ha encontrado dad (de los Dardenne a Pedro un enorme filn comercial Costa) y ven sus obras margi- consagrado con nadas por la distribucin Pequea Miss Sunshine y Juno. De aqu podemos saltar a la fbula extica (Caramel, Cometas en el cielo), al drama moralista (Babel, Al otro lado, Crash) y, por supuesto, al revisionismo histrico. Cada ao el cine espaol nos martiriza con la ensima pelcula sobre la Guerra Civil (Las 13 rosas, Los girasoles ciegos), mientras de todas partes nos sigue llegando la dosis infalible de Holocausto. Slo en los ltimos meses han aparecido en las carteleras El nio con el pijama de rayas (o cmo convertir la Shoah en un producto para jubiladas aburridas), Valkiria (o cmo hacer dinero a espuertas con la figura de Hitler) y El lector (o cmo hacer una pelcula de Oscar a partir del sentimiento de culpa histrico). Habla El lector de una mujer analfabeta que trabaj como carcelera en un campo de concentracin, y que aos despus termina siendo injustamente condenada. Al morir, la protagonista cede todos sus ahorros a la superviviente que la llev a la crcel (mis disculpas: acabo de destripar el final). Truco efectista donde los haya, ese cierre polticamente correcto nos deja paradjicamente- la nica secuencia interesante de toda la pelcula. La vctima recibe la herencia en un lujoso apartamento de Nueva York, con su candelabro de siete brazos sobre ostentosos muebles de diseo. Como tantos otros, ha hecho fortuna gracias a la tragedia, y se niega a aceptar el dinero. Una secuencia, apenas diez minutos de reflexin en dos horas de metraje marcadas por los tpicos. Ocurrir lo mismo el ao que viene, y el otro, y el siguiente. Volveremos a recibir con los brazos abiertos las mismas pelculas robticas sobre el exterminio judo. Hace aos nos dimos cuenta, de la mano de Godard y Lanzmann, de que el cine moderno no haba sido capaz de filmar el horror Auschwitz. Ahora la pregunta es: cunto tiempo tardaremos en darnos cuenta de que el cine contemporneo no ha sabido filmar las consecuencias, el trauma de Auschwitz? O mejor an: porque el cine huye de ese trauma y vuelve sin parar a la caricatura lacrimgena?

A mode de ressonncia, com un eco de El eco de los pasos -la feliment reeditada autobiografia de Joan Garcia Oliver-, ens arriba ara aquesta biografia del gran anarcosindicalista, escrita per Llus Alegret, mort recentment i professor de filosofia a lInstitut Maragall durant molts anys. Lluny dexplicar la vida del revolucionari -aix us ho deixem a vosaltres amb la lectura- en aquesta ressenya intentarem explicar i justificar per qu sha de llegir aquesta nova aparici editorial. I s que aquesta biografia presenta tres motius principals i avantatges per llegir-la en comparaci a la lectura -daltra banda, imprescindible- de El eco. En primer lloc, la perspectiva histrica adoptada per lobservador extern que s lautor permet despullar el relat de les velletats garcia-cntriques que a vegades acompanyen molts dels fragments de lautobiografia, desvestint el relat de certa sobrecrrega emocional que, daltra banda, entenem que acompanya qualsevol intent dexplicar la prpia vida. En segon lloc, s la primera vegada que sescriu en catal una biografia daquest home emblemtic, i des duna perspectiva nostrada, pot representar un primer pas per vindicar la catalanitat inqestionable de Garcia Oliver. I el qu s ms important, lluny de lectures historiogrfiques interessades, per la dreta

i per lesquerra, de certs historiadors. No heu pensat mai per qu sempre que es pronuncia el seu nom es fa amb la ce castellana i no amb la ce catalana, com correspondria a alg nascut a Reus? El tercer motiu s senzill dentendre, quan comparem la monumental i extensa autobiografia amb la present biografia ms curteta i ms digerible... Lector@s Mandros@s del Mn: Uniu-vos! Diguem tan sols que la lectura pot ajudar a fer ms accessible la vida dun personatge amb una posici histrica immillorable per a entendre la histria del moviment obrer del nostre pas. Un home clau en la formaci duna organitzaci obrera amb una potncia incomparable al llarg dels anys vint, i que el 1936 protagonitzaria primer la resistncia de tot un poble contra un cop militar, i desprs -ni que fos per uns mesos- lnica revoluci llibertria triomfant de la histria. I recordem per acabar, en un exercici de nostlgia, un fragment dun fams discurs de Garcia Oliver el 1937, durant la celebraci del primer anivesari de la mort de Durruti a Barcelona: Nuestro grupo anarquista se form el ao 1923 en circunstancias muy aciagas para nuestro movimiento, muy tristes para toda la clase trabajadora. Dueos casi de la ciudad eran las bandas de pistoleros del Sindicato Libre que patrocinaba la patronal. Las hordas policacas coadyuvaban a la obra de destruccin de

nuestras organizaciones y de nuestros hombres. Haba cado el coloso del anarcosindicalismo: Salvador Segu. Haban cado viejos militantes, primeros hombres de nuestro movimiento tan esplndido de hoy. Cuando comprendimos nosotros que probablemente pudiera llegar el momento de que fusemos absolutamente vencidos, nos unimos en aquel momento lo que no tengo vergenza en decir, lo que tengo orgullo en confesar: los reyes de la pistola obrera de Barcelona! Pero hicimos una seleccin: los mejores terroristas de la clase trabajadora, los que mejor podan devolver golpe por golpe. Nos unimos y formamos un grupo, anarquista, un grupo de accin, para luchar contra los pistoleros, contra la patronal y contra el gobierno. Conseguimos nuestro objetivo, les vencimos.

Autor: Alegret, Llus Editorial: Prtic Any: 2008 Cost: 19

Msica

para todos los gustos, desde majestuosos centros comerciales con las principales marcas, a precios ms caros que en cualquier ciudad europea, pero la mayora de ellos fabricados a escasos 300 kilmetros de la ciudad, y a su vez mercados llenos de baratijas devoradas por las clases bajas que tambin tocan algunos billetes entre sus manos, los que consiguen algn trabajo esclavo en algn punto de la ciudad. Y ese es el privilegio que le ha tocado a Guangzhou, Shenzhen, Dongguan, el privilegio maldito, que puede acabar como acabaron miles de templos, edificios, y lugares sagrados, destruidos y sin memoria alguna de lo que fueron. La China consumista por la comunista, a todos los niveles y para todas las clases, no se preocupen transformaciones demasiado salvajes para ser asimi-

El fantasma de las ojeras, quin dijo miedo?


Jum No es muy habitual encontrar propuestas originales hoy en da en la siempre difcil escena de rap estatal, sobre todo a nivel de sellos discogrficos. Por eso el proyecto objeto de este artculo tiene, si cabe, una plusvala rapolgica aun mayor. El fantasma de las ojeras es el nuevo trabajo de un MC de Zaragoza llamado Doctor Loncho, un apasionado del Hip Hop, que en su nueva entrega ha querido mezclar con otra de sus aficiones: el cmic. En esencia, El fantasma de las ojeras es un cd acompaado de cmic, o viceversa, que se pueden degustar por separado, o al mismo tiempo. Las canciones que conforman el disco tienen temticas independientes entre s, pero a su vez sirven de banda sonora a una o varias de las 22 pginas de una historia repleta de misterio, accin y terror. Para redondear la presentacin, el conjunto se presenta en una caja de cartn tamao novela grfica, que incluye adems en su interior, billetes con las caras de varios de los personajes que aparecen en el cmic. Del arte de la caja, la portada del cd y del cmic se ha encargado un dibujante aragons, David Daza, autor que ya ha realizado algunos encargos para las grandes editoriales de cmic-books estadounidenses Marvel y DC. En cuanto al apartado musical, el disco tiene una gran variedad en instrumentales, que oscilan entre muestreos de soul, sintes retrofuturistas o atmsferas de cripta, y que han sido firmadas por Lex Luthorz, Grossomodo, Hazhe, IZK o Kapi aka Mr. K, entre otros. Destacar tambin las colaboraciones vocales que acompaan a las rimas de Doctor Loncho, encabezadas por el MC neoyorkino LilDap, del mtico do Group Home; adems, nuevos valores de la escena maa como Eneko y Gareta, Lone o Zewo, y tipos experimentados como Presin. Si te apetece profundizar en El fantasma de las ojeras, puedes visitar la pgina del sello Alter Ego Records, que se encarga de editar la propuesta: http://alteregorecords.wordpress.com/category/noticias/

na realidad que se vuelve mas cruda si aadimos a esas personas que ni siquiera existen en los censos gubernamentales, ni se tiene constancia de su nacimiento, debido a la politica de un solo hijo implantada a finales de los setenta por el gobierno chino
ladas en tan poco tiempo por una sociedad. Y tras todo este creciemiento econmico, la destruccin y desaparicin de un patrimonio histrico inmenso de un valor humano incalculable, la contaminacin masiva de miles de espacios naturales, los ms importantes los ros, que han pasado a estar biolgicamente muertos en un 50% de su recorrido; el desplazamiento de millones de personas de sus casas, (solo en la presa de las tres gargantas tres millones de desplazados) y acabando con esa mano de obra que ha constribuido en gran medida al creciemiento de China, que lleva un ritmo ascendente desde hace ms de 30 aos y que ha llegado a tener tasas de crecieminto econmico del 30% anual. China se ha abierto al mundo del capital y el mundo occidental, de muchas formas, se ha ido acercando a ella. En los ojos de mi compaera de viaje, vamos hacia el desastre ecolgico irremediable, dicen sus rpidas reflexiones internas.

Jornada per la Veritat, la Justcia i la Reconciliaci a Algria


Dissabte 21 de mar de 2009 Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison
Sant Pere ms Baix 7 - Barcelona . Anarquisme . Moviment Obrer . Guerra Civil . . Moviments Alternatius . Contracultura . 10.00: Iniciatives contra loblit a Algria Amb intervencions de familiars de vctimes de la violncia 16.30: Instruments jurdics contra la impunitat Amb la intervenci dadvocats, ex-juristes i experts en dret internacional 19.30: Solidaritat davant el silenci Presentaci del documental Can per Amin www.sodepau.org sodepau@sodepau.org
Amb la collaboraci de: ElclamComit de Defensa dels Drets Humans al Magrib, CTD-Centre de Treball i Documentaci, Desafectos, IDHCInstitut de Drets Humans de Catalunya i Observatori DESC Amb el suport de: ACCD i Programa Barcelona Solidria

De dilluns a dissabte de 16 a 21h larosadefoc@hotmail.com Joaqun Costa 34, baixos. 08001 Barcelona. Tel: 933177892

Despus del diluvio: cuando a todos nos dio por el sexo


crosanta. Pero los retrgrados eran muchos, lices a los dos, explicaba Dolly van Doll, la madres y abuelas), que se mostraban sin casi tantos como ahora, y mientras desde el mejor artista de cabaret de su poca y de mu- recato. Fue el alcalde de Palma de Mallorca Vaticano llegaban fuegos eternos y crujir de chas pocas. quien hizo or su voz de manera rotunda para Aunque fueron unos pocos aos, est pla- dar a la cuestin una respuesta definitiva: Escriba, en el anterior nmero de Masala, dientes para los que se dejaban arrastrar por sobre la Barcelona de los meses inmediatos a el pecado, y aceptaban la masturbacin, la gados de estrellas: Dolly, Madame Arthur, No vamos a reprimir una sola teta! Si a esas la muerte del dictador Francisco Franco, que homosexualidad y las relaciones prematrimo- Josephine, Violeta, nunca los shows de ca- alturas an hay quien se escandaliza, que en seguida nos apresuramos a calificar de niales, nos llegaba una curiosa encuesta rea- baret haban vivido un fenmeno parecido. Ni se quede en casa. Porque tetas y culos se haban convertido en los grandes protagonispre-democrticos, aunque la palabreja invita lizada en Espaa: hombres y mujeres de toda volvern a vivirlo. Y llegaron los desnudos a creer que luego ha habido una ciudad, un condicin respondan a la insidiosa pregunta pas democrtico, lo que es mucho suponer. de si aceptaban las relaciones prematrimo- integrales, y con ellos, los lsbicos, niales: El 49% de las mujeres y el 57% de y el porno, aunque dnde est la Pero, si aquel artculo prelos hombres crea que los frontera que diferencia pornografa tenda despertar recueruando muri el dictador, chicos deba tenerlas, pero de erotismo? No estar nicamendos que no hay que olvidar en noviembre de 1975, solo el 8% de las mujeres y te en la cabeza calenturienta de los bajo ningn pretexto para conseguir que sean irrepe- el ambiente en cines y tea- el 15% de los hombres las espectadores? Pero en esos aos aceptaban para las muje- se abrieron la tira de locales que se tibles, es decir: el gigantestros era tristsimo, pattico. res; el 36% de los padres calificaron como tales, y al frente co paso atrs que signific para el pas la victoria del El erotismo estaba ms que y el 45% de las madres de todos ellos, el Bagdad, que an dictador y su ejrcito, ms prohibido, penado con largas aceptaban esas relaciones hoy, treinta y tantos aos despus, para sus hijos varones, sigue ofreciendo los espectculos sus cuatro dcadas de mi- condenas pero slo el 1% de las ma- ms fuertes del pas. Abri slo un seria moral y material, hoy dres y el 4% de los padres mes despus de la muerte de franquiero hacer hincapi en datos e historias del mundo de la noche y el les aceptaba para sus hijas. Mientras, el pas co, casi de tapadillo, en lo que haba espectculo, en los que este cronista se ha real iba a su bola, las chicas empezaba a des- sido un tablao flamenco, la Bodega movido siempre como pez en el agua, sin otra cubrir los hombres kleenex, de usar y tirar, y del Toro (curiosamente, New York, pretensin que dibujaros una sonrisa, cuando un chiste del peridico mostraba a dos joven- que se haba especializado en tranno una sonora carcajada. Los dejo caer sin citas charlando en una fiesta: Qu guateque sexuales seis o siete aos antes del orden ni concierto porque cada uno, en s ms aburrido! Cuando encuentre las bragas fin de la dictadura, tambin se haba me voy. levantado sobre un tablao, el Charco mismo, ya es una perla. La muerte del dictador y el cambio social la Pava). Curiosamente, el Bagdad Cuando muri el dictador, en noviembre de 1975, el ambiente en cines y teatros era tris- que produjo, permiti tambin a gais, tran- no ha tenido nunca problemas con tsimo, pattico. El erotismo estaba ms que vestis y transexuales salir de las catacumbas. la censura, y la policia no se interes prohibido, penado con largas condenas. Las Durante los negros aos, si alguno de ellos por el local hasta dos aos despus Carmen de y Lirio Gema del Ro, dos vedettes del los aos 50. grandes estrellas femeninas, como Bella Do- quera actuar en un escenario tenan que de su apertura. Es cierto que aqu se practica el Cuando se tena que hablar sin utilizar las palabras rita (que ya actuaba en los aos de la Rep- acompaarle sus hermanas o esposas, reales blica), Carmen de Lirio, Maty Mont o Gema o fingidas, y disimular tambin sus inclinacio- cunnilingus? preguntaron. Quieren saber ustedes si aqu, tas de la curiosidad ciudadana. Pareca que del Rio tenan que contarlo todo con gestos a las chicas, les comen la cosa, in- el pueblo no se cansaba de mirarlos, con lo insinuantes, pero sin decir nada y enseanquiri Juani de lucia, que siempre ha parecidos que son los unos de los otros! O do todava menos, ni el dedo gordo del pie, ejercido de jefa en el local. quiz no? vamos. Y en los cines, las pelculas filmadas Eso Recuerdo muchos concursos de misses, en el pas (muchas de ellas an pueden verPues s, sentenci ella. de los que fui jurado en muchsimas ocasiose cada semana en un casposo programa Para ese tipo de espect- nes: Miss Culos ms Gordo, Miss Tetas ms de televisin) se conocan como espaoculo se necesita un permiso espe- Hermosas, Miss Coo ms Peludo Habaladas. Cuando aparece el nuevo fenmecial del Ministerio de Cultura, sen- mos perdido el sentido del ridculo, que por no social, la pantallita tonta, se aprovecha tenciaron. desgracia hemos recuperado con posteriosu plpito para esparcir todas las dosis de Ella no entendi nada, ridad. El sentido del ridculo, a sorbitos, es ridcula moralina con que el gobierno queque pintaba ah el ministerio de como una infusin, incluso puede ser saludara ejemplarizar el pas. As, TVE, la mejor Cultura? Pero a partir de entonces, televisin de Espaa, la nica que haba, cada vez que cambiaban de nmeocultaba los escotes de las folklricas con esde el Vaticano llegaban ro, enviaban una nota al ministerio: una rojos claveles, gloria de la patria, aunfuegos eternos y crujir de Una pareja sale a la pista vestida, que algunas necesitaban el florero entero; se desnuda, y luego practica acpalabras tan poco pecaminosas como sendientes para los que se dejaban tos sexuales reales, no simulados, sual estaban prohibidas: Boquita sensual, arrastrar por el pecado, y aceptasiempre el mismo texto. deca una cancin, que en la tele se conban la masturbacin, la homoseOtro fenmeno curioso de vertira en Boquita sin sal, para evitar las esa poca fue el bingo, que lleg prixualidad y las relaciones prematentaciones del diablo. La palabra libertad mero de manera ilegal o alegal, eso tambin estaba prohibida, faltara ms, trimoniales nunca se saba, haba tanto destal como contaba un contrario al rgimen: control!, en 1977. Desde el primer Libertad es una palabra que slo puede da se produjeron colas enormes ble, pero a grandes dosis, que es la manera utilizarse para recordar que no se debe ni de superaficionados que no queran habitual de tomarlo en este pas nuestro, despuede confundir con libertinaje; en caso perderse ninguna partida; entraban troza muchos estmagos y, lo que es peor, contrario, un seor vestido con gabardina a primera hora y se quedaban has- muchas ilusiones. Tendramos que recuperar y gafas oscuras aparecer de pronto para ta el cierre. Fue una locura casi tan esas ilusiones con que nos enfrentamos a la invitarte a visitar la Va Layetana (sede de grande como el de la tele en color, vida en aquellos momentos en que salamos la polica). que volvi tarambas a las gentes de del pozo y todo para nosotros era nuevo y Pero (decamos) a falta de una democramanera inmediata, y convirti en es- pletrico de luz. Podramos organizar nuevos cia que muchos crean tocar con los dedos, Una vedette se deja desnudar por el pblico. Son los principios del destape trellas a todos los personajes y per- concursos: Miss Culo ms Respingn, Miss y no ha acabado de llegar jams, nos inunsonajillos que saln en la caja tonta. Coo Depilado, y aprovechando el empuje daban de pornocracia, con desnudos cada da ms atrevidos, que llenaban los escena- nes, no fuera que la polica les detuviera, y Y otro: el de las tetas al sol, y en muchas oca- de las nuevas ejecutivas, Mister Macho Derios, las pistas del cabaret y, ay!, los quios- con la Ley de Peligrosidad en mano les metie- siones el desnudo integral, en tantas, por no pilado, que mola mucho, est en la onda. Y seguro que nos reiramos mucho ms y mejor, cos. Y decan los ms retrgrados: Esa ola ra en la crcel sin contemplaciones. Su boom decir todas las playas de la costa. Tambin fueron muchos los meapilas que precisamente ahora que es tiempo de lloros. de pornografa que nos invade est subven- como artistas diferentes, transgresores, lleg cionada por partidos polticos extranjeros que en los aos 76: Mi padre quera un nio, mi se quejaban a la autoridad y pretendan que buscan la ruina moral de nuestra patria sa- madre quera una nia, yo quise hacerles fe- se encarcelara a todas las mujeres (nietas,
Juli Peir

masala s barreja despcies

Masala no s la veu de cap entitat, ONG, secta o partit Podeu collaborar amb articles, dibuixos, notcies, fotografies, poesies, entrevistes i en la distribuci 8000 exemplars repartits enter comeros, associacions, centres cvics i socials, biblioteques...

Telfon de contacte: 935113965 masala@ravalnet.org Ens pots trobar tots els divendres de 17 a 21h a El Lokal (C/de la Cera 1 bis) Masala noms es fa responsable dels articles firmats com Masala

Aquesta edici sha tancat el 3 de mar de 2009

Вам также может понравиться