Академический Документы
Профессиональный Документы
Культура Документы
(p.4) Adri Trescents (p.13) Cmic: El plan de los ascensores a vista de lupa (p.10 y 11) (p.17) Sade Arzu: Necesitamos cambiar este estigma de la juventud para que nuestro barrio no sea encasillado (p.18)
3
juliol-agost 08
Barri
En el Nomenclator de calles oficiales de Ciutat Vella hay una plaza que no tiene nombre. Se trata del espacio que el Ayuntamiento y algunas entidades se empean en identificar como Pou de la Figuera y que, en la jerga vecinal, fruto de la lucha reivindicativa, se conoce como Forat de la Vergonya. Despus de aos de controversia y reivindicacin por un espacio para el barrio nos encontramos con que el vaco legal de su denominacin crea an situaciones que rallan el surrealismo. De la misma manera que con toda normalidad se puede mantener una conversacin bilinge entre un castellanohablante y un cataln, durante todo este tiempo las reuniones y conversaciones hacen que la AVV y otros colectivos nos refiramos al Forat de la Vergonya al hablar con un interlocutor del Ayuntamiento que al mismo espacio lo llama Pou de la Figuera. Hasta aqu ningn problema, ya que si el objetivo de la conversacin es la comunicacin, pues todos nos entendemos, al
l Sr. Carles Mart, presidente del Distrito, intervino para (mirando seriamente a la Regidora) emplazar a solucionar el asunto del nombre de la Plaza con la mxima brevedad
Ilustracin / Azagra
l nombre de Pou de la Figuera se quiere ir imponiendo de manera sutil y a la fuerza. Ya sea por borrar la historia del lugar o por cualquier otro motivo
La AVV obviamente no quiso modificar el cartel y lo distribuy por el barrio junto a 2000 trpticos y otras tantas revistas financiadas por los comerciantes del barrio. Hasta el diseador Azagra se qued sorprendido, ya que ese detalle fue fruto de su aportacin personal al diseo del cartel, que por otra parte s que contena elementos de ms controversia como el logo del 4F, que los censores del PSC pasaron por alto. Como en otros tiempos, tenemos unos excelentes consellers del PSC que andan bien atentos a preservar las esencias del rodillo poltico en aquello que les desagrada o les causa directamente alergia. Para la AVV este solamente es un caso ms de lo que llanamente se conoce como chantaje poltico o censura directa a un cartel de Fiesta Mayor. Tela marinera!!!
Manolito Rastamn
La Tira
Abusos mediticos, policiales e institucionales contra la comunidad pakistan y musulmana tras el 19 de enero
La comunidades pakistan e india de El Raval estn soportando un trance particularmente duro desde que el 19 de enero quince personas fueran detenidas de ellas cinco quedaron en libertad y diez an hoy permanecen en prisin por formar, supuestamente, una clula terrorista preparada para atentar contra el transporte pblico en Barcelona.
Masala
La comunidades pakistan e india de El Raval estn soportando un trance particularmente duro desde que el 19 de enero quince personas fueran detenidas de ellas cinco quedaron en libertad y diez an hoy permanecen en prisin por formar, supuestamente, una clula terrorista preparada para atentar contra el transporte pblico en Barcelona. A pesar de que desde enero Polica y Guardia Civil no han logrado aportar ni una sola prueba concluyente, el magistrado Ismael Moreno confirmaba ya en junio el procesamiento de los detenidos, que seguirn en prisin hasta que se celebre juicio. A los pocos das de esta decisin se produca el fallecimiento de Sebasti Salelles, uno de los abogados de la causa, presente en otros casos como el del denominado Comando Dixan y con el que se perda a un histrico defensor de los derechos humanos. Por su parte, el cuerpo diplomtico pakistan, si bien ha mostrado cierto inters por la situacin de los detenidos, tampoco se encuentra en condiciones de hacer nada por ellos. Los intereses del gobierno de Musharraf en la denominada lucha antiterrorista internacional y en esta operacin concretamente, y tambin las restricciones impuestas por las relaciones diplomticas con el estado espaol, han impedido que los detenidos reciban la asistencia que les debera ofrecer su propia embajada. Durante estos meses, los ocho pakistans y dos indios imputados en la causa se han convertido en el pretexto perfecto para transmitir la idea de que que el Raval sha convertit en un perills centre de reclutament islamista, tal y como afirmaba un editorial del diario Avui a principios de junio. Esa frase resume por s sola la hostilidad ambiental que ha tenido que soportar la poblacin musulmana del centro de Barcelona. Un contexto en el que se han producido hechos realmente graves, que van desde la vulgar mentira informativa a serias vulneraciones de derechos. Sin ir demasiado lejos, en el citado editorial de Avui, se afirmaba que los imputados de enero pretenden atemptar contra el sistema de transport pblic de la ciutat amb 200 kilos dexplosius. 200 kilos de explosivos que deben estar custodiados en Enric Granados 84, sede del diario, ya que no figuran ni en el auto del juez Ismael Moreno ni en las pruebas aportadas por la polica. En cualquier caso, se apuntaba directamente al barrio mediante un titular con guio al 11M, Volem saber qu passa al Raval, y se sealaba de manera directa a la heterognea poblacin musulmana al concluir que el Raval s'est convertint en un centre de reclutament de jihadistes. Segn Alberto Lpez Bargados, miembro del Grup de Recerca de lIslam a la Dispora, y que mantiene un estrecho contacto con diversos sectores de la comunidad pakistan: la sensacin dominante entre los miembros de la comunidad pakistan es que se ha orquestado una campaa esencialmente aireada por los grandes medios de comunicacin destinada a estigmatizarlos como colectivo, mediante una acusacin tpicamente paranoide por la
os detenidos se han convertido en el pretexto perfecto para transmitir la idea de que el Raval sha convertir en un perills centre de reclutament islamista
que todos los pakistanes se convierten en responsables [de la existencia del terrorismo], si no por obra, al menos por pensamiento. Pero esa hostilidad ambiental no es patrimonio exclusivo del campanario meditico. Las fuerzas policiales y los poderes institucionales tambin han ejercido presiones importantes sobre algunos representantes de la comunidad pakistan en Barcelona. Tras las detenciones de enero, cuando las organizaciones pakistanes, todava estupefactas, trataban de saber qu pasaba y de dar una respuesta tanto interna como externa a los hechos, llegaron a producirse todo tipo de presiones para evitar que los representantes de la comunidad pudieran expresar una posicin propia. Segn fuentes solventes del tejido asociativo pakistan, mientras las entidades debatan para dar una respuesta pblica y unitaria a la situacin, algunos de sus miembros recibieron llamadas de cargos polticos del Ayuntamiento y la Generalitat, en las que les pedan no realizar ningn pronunciamiento pblico. Segn las mismas fuentes, una persona que se autoidentific como polica, tras finalizar una reunin de coordinacin, llam a algunos de los asistentes interesado en conocer las fechas de las movilizaciones que estaban en preparacin. Igualmente, durante esos das se produjeron confiscaciones de material informtico a personas que no estaban ni imputadas ni tenan relacin alguna con el sumario abierto en enero.
Un atropello de especial gravedad se produjo contra un equipo de GEO TV, una de las televisiones ms importantes de Pakistn, que goza de gran popularidad entre la poblacin pakistan tanto del interior como del exterior del pas, y que se caracteriza por su posicin crtica con el gobierno de Pervez Musharraf. En su informe sobre Abusos contra los medios de comunicacin en Pakistn de enero de 2008, la organizacin Intermedia (www.intermedia.org.pk) explica cmo el corresponsal de GEO TV Javed Kanwall era interceptado en el metro por una dotacin policial el informe se refiere a la polica de Barcelona sin especificar el cuerpo policial responsable, conducido a comisara y retenido durante dos horas mientras sus captores copiaban el contenido de las cintas grabadas por su equipo Coincide que esta cadena televisiva fue prohibida por el gobierno de Musharraf el 4 de noviembre de 2007 y que fue la nica que se neg a firmar el cdigo de conducta impuesto por las autoridades pakistanes a los medios audiovisuales, tras el estado de sitio decretado en noviembre. De hecho, GEO TV slo pudo volver a emitir con importantes restricciones el 21 de enero, dos das despus de que se produjeran las detenciones de El Raval y coincidiendo con la gira del presidente de Pakistn por Europa. Son slo algunos ejemplos de la tensin a la que est siendo sometida en general la comunidad musulmana de El Raval y en particular los ciudadanos de origen pakistan. Segn el citado Alberto Lpez Bargados en trminos de convivencia, la actuacin policial del mes de enero se ha cargado diez aos de intensa labor en provecho del dilogo interreligioso en la ciudad de Barcelona.
ooo
El Lokal
Associaci Cultural El Raval
horari matins: de dimarts a divendres de 10.30 a 14h tardes: de dilluns a dissabtes de 17 a 21h mail:alabcn@nodo50.org llibres contrainformaci revistes msica samarretes pedaos...
c/de la Cera 1bis 08001 Barcelona Tel: 93 329 06 43 Fax: 93 329 08 58 ellokal@pangea.org / ellokal@sindominio.net
@
5
juliol-agost 08
Barri
Ms de 150 famlies del Forat de la Vergonya sn amenaades dexpulsi per lempresa Adigsa
Les famlies afectades han rebut una carta de lempresa Adigsa, dependent del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, en qu sels avisa de la finalitzaci del termini del contracte dhabitatge i del posterior desallotjament del mateix si no reuneixen els requisits establerts per lempresa propietria.
Masala
del collectiu del Forat de la Vergonya, el Taller dels Barris en Lluita i una advocada entesa en aquets temes, per poder aclarir aquesta situaci, que de cop, els ha posat a tots en perill de ser expulsats de casa seva. Ladvocada, que est portant ja alguns casos particulars, no veu gens clar aquest procediment amenaador per part de lempresa pblica propietria Adigsa, de la Generalitat de Catalunya, i es pensa recrrer qualsevol situaci que segueixi un procs irregular de desnonament. Per part dels propis vens i venes del Forat, la solidaritat activa ja fa uns mesos que est en marxa. En el mes de mar es va portar la carta rebuda pels vens a una audincia pblica del Districte de Ciutat Vella, tot i que es va fer cas oms de tal situaci presentada pels vens als poltics. Alhora, es t constncia que en el propi barri, el Patronat Municipal de lHabitatge i Focivesa tenen pisos de protecci oficial buits. Amb una situaci com aquesta es fa evident que lAdministraci, amb una actitud amenaadora, est fent mobbing als mateixos vens/es que fa ms de deu anys es va veure obligada a reallotjar. Un cas particular de desnonament El passat 3 dabril, els mossos desquadra van desnonar lltima famlia que quedava en ledifici nmero 7 del carrer Jaume Giralt, just al costat del Forat de la Vergonya. La famlia afectada va ser reallotjada per Serveis Socials a una pensi noms tres nits. Desprs va tenir que buscar-shi algun lloc pel seu compte, doncs el Patronat Municipal de lHabitatge es nega a reallotjar-los a un pis de protecci oficial perqu segons ells la famlia de Salah Achik Madih, Hassna Mahmuni i els seus tres fills petits, no compleix els requisits, que sn tenir un salari inferior a 27.000 anuals. Aquesta famlia viu amb un salari de quasi la meitat i tot i aix, Serveis Socials no avala la seva situaci de precarietat ni sha preocupat en buscar una sortida estable per aquest greu problema. Aquest cas tamb va ser recolzat pels vens del barri i ja a finals dabril es va fer una casserolada davant del Patronat Municipal de lHabitatge exigint alguna explicaci. El cas concret sha fet saber al Sndic de Greuges i es va comunicar personalment a Ricard Gom, regidor de serveis socials dels districte, i a Itziar Gonzlez, regidora del districte de Ciutat Vella. Tamb es va fer pblica la situaci en dos plens del Districte i a Foment de Ciutat Vella (Focivesa). Pel que sembla tots aquets esforos no han servit de res per a que les institucions competents facin alguna cosas ara.
Des de 1999 quan es va iniciar la primera fase de desnonaments dels vens del Forat de la Vergonya i durant els posteriors anys vinents, quan es va anar aconseguint el seu posterior reallotjament en els edificis adjacents a lactual Forat, tots els vens i venes pensaven que la seva situaci quedava estabilitzada. Des del passat mes de mar del 2008, el procs dexpulsi dels vens entra en una possible segona fase. Totes les famlies reallotjades fa ms de deu anys, han comenat a rebre a poc a poc cartes de lempresa Adigsa, propietria dels immobles. En aquestes cartes savisa als inquilins que el contracte ha finalitzat i per tornar-lo a renovar han de passar un altre cop uns requisits que evidentment establir lempresa propietria. En cas contrari, en les cartes enviades als vens queda ven clar: ens haur de fer lliurament de les claus de lhabitatge que ocupa i procedir al seu desallotjament, deixant-lo buit, lliure i a disposici de la propietat. Els vens i venes espantats per aquesta situaci shan anat informant a travs
es del passat mes de mar del 2008, el procs dexpulsi dels vens entra en una possible segona fase
La Gurdia Urbana fa un quantis decoms de llaunes de cervesa a petits comeros de Ciutat Vella
a tot el gnere que es va decomissar, hi El dilluns 23 de juny, viglia de la nit de havia productes que no sn de venda habitual al carrer, com ampolles de litre de cerSant Joan, la gurdia urbana va vesa, cartrons de vi i altres marques de cerrealitzar una operaci sincronitzada a vesa que mai es venen al carrer. 10 establiments de petit comer, de Els propietaris, que afirmen tenir tots els propietaris de Bangladesh i Pakistan, papers en regla dels seus establiments, es als barris del Raval i la Barceloneta. En queixen que ells no poden negar la venda loperaci es van decomissar totes les dalcohol dintre de lhorari establert a cap llaunes de cervesa que tenien en persona adulta. A ms tamb afirmen que aquell moment en les seves tendes, lacusaci de ser collaboradors de la venda ambulant de cervesa s absurda ja que ells acusant-los de ser punts de venda no poden saber qui compra la cervesa per importants dels anomenats "lateros". vendre-la al carrer o per consumir-la a casa Masala seva o en una festa particular. Tamb s evident que aquesta operaci Durant la tarda del 23 de juny, 4 super- policial sota ordres del Districte, no redueix mercats del Raval, de propietaris de Ban- la venda dalcohol al carrer en un dia assengladesh, situats dos al carrer Joaquim yalat com la nit de Sant Joan, doncs el Costa i dos al carrer Robadors, i 6 super- venedor ambulant t molts altres supermermercats de propietaris de Pakistan, situats a cats i grans superfcies, com el Carrefour o la Barceloneta, van patir una redada de la el Corte Ingls, on poder comprar el mateix GU en la que es van decomissar ms de gnere, i on no es va fer cap incautaci de 61.000 llaunes de cervesa per ser, segons cervesa la tarda del 23 de juny. fonts policials, collaboradors de la venda Cal recordar que aquest tipus doperaambulant de llaunes de cervesa. cions preventives per part de la GU, habiSegons ha pogut constatar la redacci del tuals en dies festius assenyalats, generen Masala, la GU va entrar sense cap ordre notcia en els mitjans dinformaci, i normajudicial, i dos dels propietaris daquests litzen operacions policials amb components establiments van ser amenaants de deten- racistes i xenfobs, avalats per normatives ci si no deixaven de queixar-se. Respecte dordre pblic com la prpia llei cvica.
Plantes medicinals i aromtiques Espcies * Tes * Cafes *Mels * Complements Diettics Caramels * Cosmtica natural Fruita Seca * Cereals i Llegums Cafeteria i Teteria * Llibres i revistes
a g.u. va entrar sense cap ordre judicial, i dos dels propietaris daquests establiments van ser amenaants de detenci si no deixaven de queixar-se
Tots els propietaris, dorigen pakistans i de Bangladesh, han recorregut amb advocats aquet fet que els ha causat prdues importants. Segons afirmen alguns afectats, segons els ha dit ladvocat, tot el producte segrestat shauria de retornar o compensar la prdua amb una indemnitzaci, ja que no hi ha proves feacients que demostrin lacusaci de ser collaboradors amb la venda ambulant de cervesa.
Pl.Reial 18 Tel/Fax: 933042005 08002 Barcelona Ptge. Bacard 1 Tel:933017839 08002 Barcelona
Barri
4
Juliol-agost 08
Projectes internacionals, acci comunitaria i local social per desenvolupar projectes en l'mbit juvenil. Vine i participa!!!!
7
juliol-agost 08
Barri
Els moviments venals i de barri preparen recursos legals i mobilitzacions contra lhotel de Palau de la Msica
Masala
LAssociaci de Vens del Casc Antic i lAssociaci de Vens en Defensa de la Barcelona Vella va organitzar el pasat 7 de juny un acte informatiu sobre els plans de lAjuntament de construir un hotel al costat del Palau de la Msica, concretament a ledifici de Sant Pere ms Alt 13bis, 15 i 17. Aquests edificis van ser comprats a lescola La Salle per la Fundaci del Palau de la Msica, que s qui va signar el 2006 un conveni amb lajuntament per crear-hi un hotel. Daquests plans vam informar al Masala 41. La construcci daquest hotel afectar a la fisionomia del carrer, ja que es construir un edifici de nova planta, sense respectar la faana i es duplicar lalada dels edificis que ara hi sn. Afectar a lescola privada La Salle que veur reduts els seus metres quadrats i els espais oberts i amb llum per als alumnes. Afectar a la movilitat de la zona, ja que lhotel porta imcoporat un parking de 3 plantes amb entrada a la cantonada del Palau, que per facilitar laccs als cotxes obligar a obrir al trnsit un carrer que ara mateix es troba tallat. I finalment, afectar a tot el barri, ja que uns edificis que estaven catalogats com a equipaments passaran a ser un hotel. A lacte van participar els representants de les dues associacions, Maria Mas i Joan Mallarach; ladvocat que ha redactat el document dallegacions al projecte de lajuntament, Daniel Jimnez; dos arquitectes que estan estudiant el cas, Fracesc Gurdia i Hubertus Popinhaus; i un ve nascut al barri i que va estudiar a lescola La Salle. De les seves intervencions podem destacar diferents punts. Primer, es va denunciar que lempresa encarregada de la construcci de lhotel ja ha comenat a intervenir als edificis, sense que el pla de lAjuntament estigui definitivament aprovat. La faana dels edificis afectats ha estat embolicada amb una xarxa amb lobjectiu, com va dir Popinhaus, de fer veure que es troba en un estat ruins, cosa que no s veritat, i per evitar que es puguin apreciar els detalls que han fet que la faana estigui protegida pels estudis de patrimoni de lAjuntament. A ms, el ve que participava a la taula va denunciar que sha comenat a desmantelar linterior de la capella de lescola que segons els plans, ser reformada per posar-hi les aules que desapareixeran amb la cosntrucci de lhotel. Els dos arquitectes vam mostrar als assistents els plnols de lhotel, projecte de scar Tusquets, i de lescola, i van fer una anlisi de les obres que shi faran. Frances Gurdia va dir que lescola perdr uns 500 metres quadrats i que quedar per sota dels metres que ha de tenir un escola estndar a Catalunya per llei. Va informar dels plans de lAjuntament de construir sota el pati de lescola un polisportiu soterrani, fet que no est permet per la legislaci vigent a no ser que es facin mesures correctores molt costoses. Va dir que lescola, amb la construcci de lhotel perdr, a ms despai, la seva zona de ventilaci i illuminaci, ja que lala que donava al carrer Sant Pere ms Alt desapareixer i tota la part al costat de lhotel quedar tapada, deguda la seva altura. Popinhaus va fer referncia a les dues construccions soterrnies que es faran segons els plans, un parking i un poliesportiu, i va recordar que eren els mateixos plans que ja tenia lAjuntament per fer al Forat de la Vergonya. Va mostrar els plnols de lhotel on es veia la seva faana de cristal, amb les finestres orientades cap al Palau de la Msica i les 3 plantes soterrnnies de parking. Diu que els clculs donen relaci de 90 places de parkings per a 70 habitacions dhotel, mentre que la rtio normal s de
s va denunciar que lempresa encarregada de la construcci de lhotel ja ha comenat a intervenir als edificis, sense que el pla de lAjuntament estigui definitivament aprovat
3 habitacions per plaa de garatge. Aix fa dubtar que ls del parking sigui noms per als residents de lhotel. Popinhaus va recordar que aquest pla ve a enfortir el disseny de la zona hotelera en qu volen convertir la Via Laietana, procs en el qual tamb semmarca el projecte de reducci de carrils. Ladvocat Daniel Jimnez va denunciar la prctica que ha fet servir lAjuntament per deixar construir a la Fundaci del Palau. Ledifici on es far lhotel est catallogat com a C: equipaments. Aquesta catallogaci no es pot canviar fcilment i a ms s molt estricta, perqu no preveu cap tipus de compensaci per als propietaris que trobin els seus edificis destinats a equipaments pblics. Tot i aix, en aquest cas, lAjuntament ha donat al propietari una cessi gratuta daprofitament edificatori per poder fer lhotel. A ms, per compensar la prdua despai a lescola li ofereix, tamb gratutament, ledifici de la Plaa Sant Jaume nm. 1, aquell on es troba loficina de La Caixa, que es propietat de la Generalitat i que ha de ser ds pblic obligatoriament. A ladvocat li extranya tanta generositat per part de les institucions i denncia el procs de despatrimonialitzaci que estan engegant. Lacte es va tancar amb la intervenci de Maria Mas que va fer una crida a la movilitzaci venal per lluitar contra aquest ensim intent de convertir el barri en un espai per als turistes i no per als seus habitants. Es va veure la necessitat dinformar a tots els vens i de parlar amb els pares i mares dels alumnes de lescola La Salle, que ja han estat contactats per la Fundaci del Palau de la Msica per explicarlos les bondats del pla de lhotel. El pblic assistent, unes 40 persones, va estar-hi dacord en la necessitat de la movilitzaci i la bsqueda de suports a tots els mbits. Es va tancar lacte amb la planificaci duna campanya informativa i de denncia per a la tornada de les vacances.
a prohibicin de abrir nuevos apartamentos tursticos en Ciutat Vella y la voluntad de cerrar los que sean ilegales no es algo nuevo. En diciembre de 2005, el entonces regidor del distrito, Carles Mart, anunci que se clausuraran nada menos que 1.500 apartamentos tursticos en Ciutat Vella. Ms tarde, en marzo de 2007, la prensa anunciaba una operacin de la Guardia Urbana para precintar 850 pisos ilegales slo en el distrito. De ninguna de estas dos operaciones se han dado datos ni se saben sus resultados. La nica estadstica conocida es que hace unos das se clausur un piso e Itziar Gonzlez y Jordi Hereu corrieron a anunciarlo en Fotografia: amb laigua al coll rueda de prensa. Por ahora, parece Turistas esperando a entrar en un apartamento turstico en la que hay ms voluntad Barceloneta meditica que poltica. De hecho, tanto la operacin contra dor hotelero, al maltratado parque de los apartamentos tursticos como el viviendas de Santa Caterina-Sant Pere anuncio del plan antimobbing conjunto no le quedar otro destino que el del con fiscala, parece que responden a contagio turstico. Si el destino de la una necesidad de la regidora de demos- Rambla del Raval es ser la alfombra que trar, despus de un ao en el cargo, que da la bienvenida a los pasajeros de los cruceros que corren a alojarse en el est haciendo algo. Sea como sea, en lo que toca a los hotel Barcel, ya podemos imaginar el pisos tursticos, los objetivos cada vez destino que le espera al entorno de Illa son ms modestos. Hace tres aos se Robadors. Frenar los apartamentos tursticos queran cerrar un millar y medio de depende de actuar sobre otros aspectos apartamentos y hoy se habla de una de la economa cotidiana de Ciutat cifra menor a 600. En realidad, si hubiera querido, el dis- Vella. En qu se terminar convirtientrito poda haber actuado desde mucho do un piso de cuarenta metros cuadraantes. El plan de usos le autorizaba, dos a 1.200 euros en La Barceloneta, si desde el 1 de enero de 2007, a actuar contra los apartamentos tursticos que no estuvieran registrados por la Generalitat o que no cumplieran con los requisitos legales. Por otra parte, hasta ahora no se ha concretado con qu recursos se aplicar la normativa; con qu personal se gestionarn los 533 expedientes qu piensan abrir, cunto tardarn en cerrarlos y cmo evitarn que los empresarios que sean multados reinicien su actividad en otros edificios. En cualquier caso, lo que es necesario preguntarse es si para frenar la proliferacin de los apartamentos tursticos es necesario hacer una normativa exclusivamente para ellos. De hecho, desde el distrito se dan mensajes contradictorios. Si se prohbe abrir ms apartamentos pero a la vez se pretende atraer al Raval Sur a los 15.000 turistas que llegan a Barcelona en cruceros qu creen que ocurrir? Si no se controla ni se limita el turismo difcilmente se podrn controlar los apartamentos para turistas. En realidad, la actitud de las administraciones en este caso, vuelve a ser la misma de siempre:
a actitud de las administraciones en este caso, vuelve a ser la misma de siempre: crear un problema y prohibirlo a la vez
no es en un apartamento turstico? Qu destino puede tener un piso rehabilitado de la calle Hospital, si al lado est una Rambla hiperhotelizada? Si no se controla el precio de la vivienda, si no se condicionan las ayudas a la rehabilitacin a mantener los contratos de los vecinos y a no aumentar el precio del alquiler, el recorrido natural de un propietario que quiere obtener el mximo beneficio de su inversin en el distrito, es el apartamento turstico. En definitiva, si lo que se construye es un marco incomparable para el turismo y una economa y un espacio pblico imposibles para los vecinos, prohibir los apartamentos tursticos ser simplemente un brindis al sol.
La Bodegueta
Especialitat en begudes
espectacles
933106095/620997452 info@lapsusespectacles.com www.lapsusespectacles.com
Barri
6
Juliol-agost 08
lgunes prctiques que ha portat a terme la propietat, Hotels Catalonia, es poden considerar assetjament immobiliari
qu l'empresa ha sotms els edificis. Va dir que des que la propietat va adquirir els edificis fins que el responsable dobres, ell mateix, va anar a veure el seu estat, van passar gaire b un any i mig. A ms a ms, que es va comenar lenderrocament del nmero 8 del carrer Amargs amb tots els habitants a dins i sense tenir cap sentncia sobre el cas.
Bar Mendizabal
sucs i batuts naturals, esmorzars,
Pl. Canonge Colom msica, plats del dia, cocktails, bocates, Raval / Barcelona take away, terrassa, sol i ombra
c/ Joaqun Costa 36
telf.93 3014763
9
juliol-agost 08
Barri
piedad PC: Es que hay derechos que son la vida. En La Barceloneta hay gente que tiene un piso, que estn jubilados, y que eso es lo que tienen despus de muchos aos. Aqu se aplica la Ley de Urbanismo que es distinta, pero por ejemplo la Ley de Expropiacin prev compensaciones e indemnizaciones. Lo que no hace es restituir derechos. Normalmente se negocia para compensar e indemnizar de una manera que se ajuste a lo que posee el afectado, pero no se le entrega algo equivalente a lo que tiene. El plan est vigente M La regidora ha dicho que aunque est legalmente aprobado el plan est polticamente paralizado PC: Eso es imposible. Desde el momento en que fue aprobado, el plan est vigente y cualquiera puede realizar los trmites para aplicar un PMU. M Pero ella afirma que no aprobar ningn PMU mientras no haya un acuerdo con los vecinos. PC: Eso no puede hacerlo, y en cualquier caso, si lo hiciera, el inversor tendra todo el derecho de recurrir a la justicia y sta le dara la razn. Podra llevar a cabo la operacin de rehabilitacin del edificio sin que el Ayuntamiento pudiera hacer nada para impedirlo. M La memoria participativa del plan es prcticamente nula, legalmente, el ayuntamiento est obligado a realizar un proceso de participacin y, si no es as, ha habido otros casos en los que se ha hecho de otra manera? PC: En lo que se refiere a la participacin, los conceptos jurdicos son muy indeterminados, pero s que ha habido otros casos en los que se ha procedido de formas diferentes. De todas maneras, cuando las instancias pblicas renuncian a que los vecinos participen, slo participan los que estn de acuerdo. M Este plan puede mantenerse y paliar sus efectos negativos o es necesario un plan absolutamente nuevo? PC: Tal y como est planteado este plan es insostenible al menos desde una determinada concepcin de lo que debe hacer el poder pblico. Yo soy socialdemcrata y considero que un inversor tiene derecho a asumir un riesgo y obtener unos beneficios, pero el papel de la administracin es regular que eso no se lleve a cabo a costa de otros, que es lo que puede llegar a pasar aqu. M Qu medidas deberan articularse para que hubiera unas mnimas garantas? PC: Debera darse una suspensin de licencias, y empezar a hacer una definicin de reas de actuacin pblicas que supusieran una inversin en el barrio, que es algo muy diferente a dar ayudas. Ahora hay un abandono de la funcin pblica que implica que este plan slo sirve para crear clientela y fomentar que haya tratos discriminatorios. Estamos frente a un planeamiento convertido en instrumento inmobiliario. Si lo que se quiere verdaderamente es una intervencin que mejore la calidad de vida de los vecinos, es necesario empezar desde cero.
Cualquier defensa ante el plan de los ascensores pasa por impugnar el PGM
Masala
Un plan en manos de la iniciativa privada Masala Itziar Gonzlez en varias ocasiones ha dicho que los vecinos estn en contra del plan de los ascensores por desconocimiento esos temores estn justificados o tiene razn la regidora cuando afirma que exageran? Pere Comas: Est completamente justificado que los vecinos tengan miedo. Este plan deja la reforma en manos de la iniciativa privada. Cuando se dice que habr ayudas o control, stas sern en el marco de las previsiones de la modificacin del PGM [Pl General Metropolit]. Pero lo que hace ste es ayudar a la propiedad a solucionar los problemas por s misma y sin control municipal. Si lo que se hace es distribuir la carga econmica de la rehabilitacin de un edificio entre los propietarios, los vecinos quedan totalmente indefensos. Con eso a quien dice que hay otro que se vende... As podra ir adquiriendo propiedades hasta tener el 50%+1 de esta finca o de aquella. Como todos sabemos, el papel del estado siempre ha sido, o en teora debera ser, la redistribucin dirigida a corregir las desigualdades y mejorar la situacin de los peor situados. En este caso estamos ante lo contrario; lo que ocurrir ser una transmisin de riqueza haca los inversores. Y eso es todo lo contraro del papel que le toca al poder pblico. M Qu efecto tendrn, en este contexto, los 20 millones de inversin de la Llei de Barris? PC: Si se realiza una inversin en mejorar el espacio pblico, que obviamente supone aumentar su valor de mercado, pero se hace sin tomar otras medidas paralelas, al final lo que estaremos haciendo es ayudar a la especulacin. Si ese gasto, que no olvidemos que es una inversin con dinero pblico, no se acompaa de una serie de polticas paralelas, slo se beneficiar una minora de inversores. Un marco legal que deja indefensos a pequeos propietarios e inquilinos M La fusin de las fincas, que permite destruir hasta el 50% de la edificacin y expulsar una parte de los vecinos Qu derechos e intereses pueden verse confrontados? PC: Los enfrentamientos judiciales que se pueden dar son de dos tipos. Por una parte, recursos por la va administrativa. Por otra, demandas por la va civil. Pero cualquiera de las dos vas estar obligada a impugnar el PGM. Lo que se est haciendo aqu, y esa es la perversin, es establecer pequeas unidades de actuacin donde la rehabilitacin depende del coeficiente de propiedad que tiene cada vecino. Esto quiere decir que si un vecino posee el 1% del edificio, por poner un ejemplo, su titulo de propiedad vale exactamente eso a la hora decidir. Eso slo puede sembrar enfrentamientos. Lo que hace la Ley de Urbanismo, en la que se basa la Modificacin del PGM, es desvirtuar absolutamente el planeamiento tal y como lo hemos entendido hasta ahora. Ya no permite una visin general para aplicar una reforma teniendo en cuenta el inters general, sino que se hacen miniplanes en los que todo se juega en trminos de capital privado. Todo se reduce a una visin inmobiliara. La reforma se justifica con la idea de colocar ascensores, algo con lo que todo el mundo estara de acuerdo. Pero el problema es que esta reforma no es una reforma integral del barrio sino una reforma inmobiliaria. M En qu lugar deja a los inquilinos? PC:Los inquilinos quedan en una situacin de absoluta debilidad, ya que el MPGM hace una valoracin de mnimos de sus derechos ante la ley. Ante esto pueden ocurrir dos cosas. Por una parte que cuando se acaben los contratos de cinco aos estos no sean renovados, que es lo ms probable, de manera que quedarn pisos vacos y las fincas estarn disponibles para ejecutar la reforma. Por otro lado, con los vecinos de renta antigua hay una valoracin fcil y que es barata. El derecho a realojo es una entrada a plazos. Tendra que haber una intervencin pblica (como se ha hecho en otros barrios) con una poltica lenta de recolocacin dentro del barrio y con unas garantas. Pero si todo se basa en colocar ascensores, si detrs no hay una poltica pblica que frene todo esto, los inquilinos tendrn, ms tarde o ms temprano, que abandonar el barrio. El plan de los ascensores est experimentando con un nuevo marco legal M La rehabilitacin puede aprobarse con el 50%+1 de los votos. Por poner un caso, un solo propietario que poseyera la mitad ms uno, podra imponer la rehabilitacin al resto. Esto no significa dar a una parte de los propietarios el derecho a expropiar a sus vecinos? PC: Tcnicamente no. Aqu se le llama compensacin, es lo que se llama una junta de compensacin la que toma las decisiones y la que ha de indemnizar a los vecinos que finalmente se vean afectados. Pero s, podemos decir que, de alguna manera, estamos ante una forma de expropiacin. M En un informe interno del Ayuntamiento se recomienda aplicar la Ley de Urbanismo y evitar el Cdigo Civil cataln para aplicar el plan puede la administracin escoger la norma que ms le convenga para cada caso? PC: S. Aqu el Ayuntamiento se acoge a la Ley de Urbanismo que lo que hace es, precisamente, resolver algunos problemas que planteaba el Cdigo Civil. El que redact la Ley de Urbanismo lo que buscaba, digamos, era resolver una dificultad, ha dicho vamos a solucionar este problema que hay con el Cdigo Civil y as lo ha hecho. M El propio plan afirma que su su planteamiento va ms all de la rehabilitacin normal. Es el plan de los ascensores un experimento? PC: Todo planeamiento busca el reequipamiento de un barrio. Cuando hago un planteamiento, hago un modelo que tiene que funcionar en el futuro, y tengo que distribuir las cargas y los beneficios. En este planeamiento, yo, como inversor, lo mximo que tengo que hacer es volver a edificar y todos los recursos que me dejo los podr recuperar. El caso de los vecinos es diferente. Nosotros hemos calculado que el plan tendr entre 4.000 y 5.000 afectados que no regresarn. Evidentemente, el Ayuntamiento no ser ajeno a lo que ocurra y pondr recursos para resolver los casos graves y realojar, pero eso, al fin y al cabo, ser asistencia, caridad, y no es eso en este caso lo que se requiere. M Estamos ante un nuevo modelo de intervencin urbanstica PC: Podra ser y esto es muy peligroso porque como he dicho desarticula totalmente la planificacin urbanstica tal y como se ha hecho hasta ahora. En otros barrios, con sus aciertos y sus defectos, hemos conseguido algunas cosas que seran imposibles con una reforma urbanstica de estas caractersticas. Si se empiezan a aplicar PMU de este estilo en diferentes barrios de Barcelona, entraramos en una dinmica muy peligrosa. Ahora mismo la Ley de Urbanismo abandona la idea de los PERIs y desaparece la distribucin de cargas y beneficios. El microPMU [microplan] es una perversin total de la planificacin ya que pone en peligro el propio concepto de inters general. M Una de las dudas es qu tipo de realojo se realizar. Por ejemplo si a quien pierda un piso en propiedad se le realojar en un piso de pro-
ualquier promotor o inmobiliaria podra adquirir, primero este piso, luego aquel, luego este otro... As podra ir adquiriendo propiedades hasta tener el 50%+1
se beneficia es a quien puede aguantar esa carga. Cuando el simple propietario de un piso no pueda soportar el desembolso que exige la rehabilitacin, no le quedar otro remedio que vender, y seguramente ah est un promotor para comprrselo. Con todo el respeto a los inversores, ya que no siempre se tiene porque adquirir un edificio con ese fin, el plan crea las condiciones para realizar operaciones especulativas. M Cul es el papel del Ayuntamiento? PC: Lo que se est haciendo es contravenir el papel del estado. Un inversor acta dentro de los mrgenes que le permite la ley y as lo har en La Barceloneta. En este caso cualquier promotor o inmobiliaria podra adquirir, primero este piso, luego aquel, luego el administrador me
Barri
8
Juliol-agost 08
os mismos actores que ahora anuncian el pistoletazo de salida a la lucha contra el mobbing, han dispuesto de sobradas oportunidades y propuestas para impedirlo en Robador, demostrando una voluntad igual a cero
Generalitat. La oficina del fiscal no slo archivara el caso sino que llegara a tratar a los afectados con abierta desconfianza y hostilidad; y el dilogo con Habitatge llegaba a la va muerta a la que desde el principio lo haban condenado los enviados del conseller Francesc Baltasar. Los tres carpetazos de Fiscala En lo que toca a Fiscala, los movimientos alcanzaran cotas realmente kafkianas. En esa primera denuncia y como entrante, la oficina de Josep Mara Mena citaba a declarar a uno de los afectados, que fue sometido a un interrogatorio de cuatro interminables horas, a cargo de un agente de la Guardia Civil adscrito al cuerpo fiscal. El agente se aplic con celo cuestionando la credibilidad de la vctima y de la documentacin presentada por las siete entidades denunciantes. Posteriormente seran llamados a declarar otros tres vecinos de la finca, citados esta vez en la comisara de los Mossos d'Esquadra de Nou de la Rambla, y de cuyas declaraciones el fiscal concluy que no exista mobbing en la finca. Sin tener en consideracin los informes arquitectnicos que hablaban del estado de degradacin de la finca, y sin abrir una sola investigacin ms all de las declaraciones de los vecinos ante los Mossos d'Esquadra y la Guardia Civil, la Fiscala negaba la existencia de mobbing. En un auto, que no alcanzaba la pgina y media, el fiscal se deshaca de centenares de folios de documentacin, sin entrar a valorar ni una sola
Se abri entonces un espacio de dilogo con la Secretaria d'Habitatge de la Generalitat. Durante varias reuniones, entre los gestos de complicidad para con los padecimientos de los vecinos y algunos guios a la futura ley, la cuestin a resolver era la de llevar ante los tribunales a TARAVAUS 8086 SL y a MANCIA 2003 SL, titulares de Robador 29. La respuesta de los servicios jurdicos de la Generalitat sera una negativa, taimada al principio pero clara y tajante al final, a asumir ningn tipo de acusacin contra la propiedad de la finca. Como alternativa, se afirmaba desde Habitatge que el entonces Fiscal Jefe, Josep Mara Mena, estaba realmente dispuesto a abrir una va judicial contra el mobbing. Ante eso, las entidades hicieron llegar a la oficina del fiscal toda la documentacin disponible sobre el caso, esperando, como mnimo, la apertura de una investigacin. La rplica de Fiscala tuvo poco que ver con las promesas de los interlocutores de la
i algo demuestra la experiencia de Robador 29 es que el interlocutor imposible, el falso interlocutor, el vaco total de propuestas concretas, est en las instituciones que abanderan el dilogo pero con las que no se puede hablar de nada porque nada es viable
Si algo demuestra la experiencia de Robador 29 es que el interlocutor imposible, el falso interlocutor, el vaco total de propuestas concretas, est en las instituciones que abanderan el dilogo pero con las que no se puede hablar de nada porque nada es viable. Todo es posible mientras se habla de buenas voluntades pero nada es factible si se trata de tocar a la propiedad, de afectar el patrimonio del especulador, de sancionar al responsable de mobbing, de confrontarse, en definitiva, con el poder econmico y fctico no ya del mercado sino de una o dos sociedades annimas. Todo un retrato de las verdaderas dependencias y los estrechsimos lmites, de lo que se puede esperar al fin y al cabo de la izquierda institucional en el gobierno y en el poder.
LANTIC TEATRE
LESPAI DE CREACI
c/Verdaguer i Callis 12 08003 Barcelona Tel: 93 3152354 Fax: 93 5132474 lanticteatre@lanticteatre.com www.lanticteatre.com
ADRIANTIC- Sala dAssaig de lAntic Teatre C/Via Trajana 11-13 Sant Adri de Bess
11
juliol-agost 08
Barri
Pl ElElplande
El plan con lupa, tiene como objetivo presentar de una manera visual el denominado plan de ascensores, que desde muchas dimensiones se puede interpretar como una operacin urbanstica de alta especulacin enmascarada por un discurso social correcto para mejorar la calidad de vida de la gente mayor. El lenguaje tcnico se traduce en imgenes para exponer a los vecinos los problemas que puede generar la aplicacin de este documento. Cada dibujo est relacionado con un fragmento clave del discurso para presentar incongruencias entre el objetivo del plan y la propuesta de gran rehabilitacin que se propone.
Los edificios de la Barceloneta se sitan en unas islas largas y estrechas de 8,40 metros de grosor originariamente divididas en parcelas rectangulares de 16,80 x 8,40 metros. Esta dimensin fue dividindose en parcelas de medio (8,40 x 8,40 metros) y parcelas de cuarto (8,40 x 4,20 metros) construyendo viviendas de medio y de cuarto, incrementndose considerablemente la densidad original.
De una poblacin de 15.192 habitantes segn el padrn del ao 2000, 4.015, un 26,4%, tienen 65 aos o ms, y la mitad de esta cifra, 75 aos o ms. Y un 21,7% de los mayores de 65 viven solos
UN ALTO PORCENTAJE DE PERSONAS MAYORES EN EL CON CONDICIONES ECONMICAS
HAY
POBLACIN VULNERABLE
GRAN REHABILITACIN.
La propuesta se basa esencialmente en que se puedan delimitar sectores de mejora urbana para facilitar la rehabilitacin conjunta de varias fincas e integrarlas en una de una sola. Para que sea posible es condicin necesaria que ninguna de ellas disponga de ascensor dado que su dotacin, para mejorar la accesibilidad, es el objetivo primordial de esta agregacin de fincas. UN PMU ES UN INSTRUMENTO URBANO QUE PERMITIR LA FUSIN DE DOS A TRES FINCAS PARA PODER INSTALAR ASCENSOR. EN LA REHABILITACIN SE PUEDE DESTRUIR EL 50% DE LO EDIFICADO Y SI SE JUSTIFICA MS. ESTO SIGNIFICA DESTRUCCIN DEL PATRIMONIO.
Barri
10
Juliol-agost 08
En la determinacin de los sistemas de actuacin, los Planes de Mejora Urbana tampoco admitirn ninguna modalidad que no priorice, por lo que hace a la manifestacin de la voluntad de los propietarios, la regla de la Mayora. La comunidad reparcelatoria tendr que facilitar y prever lo siguiente: * Las ayudas econmicas a la rehabilitacin y la instalacin de ascensores. * El realojo provisional de vecinos. * El realojo definitivo en el barrio de aquellas familias que, como resultado de la instalacin del ascensor, vean afectados sus domicilios. CON
LA FUSIN DE FINCAS LOS PROPIETARIOS HORIZONTALES SERN
Por una parte, con la aprobacin de la modificacin del PGM en el sector de Cercanas y Circunvalacin se ha obtenido un solar con un techo edificable de 16.700 m2 destinados a construir unas 200 viviendas. Por otra parte, en el sector Norte de la Barceloneta se han puesto en marcha dos instalaciones destinadas a gente mayor: una residencia asistida con 100 plazas, que ya est en funcionamiento, y la construccin, ya acabada, de un edificio de 80 apartamentos tutelados por parte del Patronat Municipal de lHabitatge. CON
LA FUSIN DE FINCAS LOS PROPIETARIOS HORIZONTALES SERN
En el apartado sobre la situacin actual se ha expuesto en detalle el estado de la situacin de la vivienda en la Barceloneta. La superficie media de las viviendas principales es de 48,15 m2, un 37% inferior a la media de Barcelona. El 60% de las viviendas del barrio (5.039) slo dispone de un mximo de 32 m2, los denominados cuartos de casa (35 m2 construidos i 25 m2 tiles). Segn el rgimen de tenencia, dos de cada tres viviendas (55,70%) son de alquiler.
LA
PROPIETARIOS, LOS INQUILINOS NO TIENEN VOZ EN EL PROCESO DE DECISIN DE LA REHABILITACIN. PROPIETARIOS VERTICALES.
Este hecho ha creado en los ltimos aos una demanda progresiva de viviendas con un programa funcional ms reducido que el de la vivienda familiar convencional, y que es suficiente para la ocupacin de personas que viven solas o en pareja. Dentro de este contexto la tipologa de casa de cuarto responde perfectamente a esta nueva situacin y eso ha sido la causa de que se haya producido un notable incremento de su valoracin.
CON
LOS
PMUS
MERCADO INMOBILIARIO. DENNCIALO. Ilustraciones: Marta Barrechina Colaboracin: Susana Vazquez y Socorro Perez Rincn
EL
SI TIENES
ALGUN PROBLEMA
13
juliol-agost 08
Barri
Adri Trescents
Germ de la Salle, per sobretot educador de carrer, el Germ Adri es pass ms de trenta anys treballant al Barri Xino, directament a peu de carrer, per ajudar a nens, prostitutes, malalts de sida, drogadictes, immigrants i presos. Havia renunciat a crrecs i distincions i estava convenut que el mn de la marginalitat no podia entendres ni alleujar-se des duna taula de despatx. Trescents va morir el 14 de mar de 2006 deixant com a testimoni de la seva trajectria els seus textos. Ell escrivia moltssim i a diari. A part darticles, llibres i memries anuals sobre el treball realitzat, portava des de lany 1976 un diari personal on deixava constncia exhaustiva de totes les seves vivncies. Lluny denquestes o informes oficials, els escrits de Trescents, meticulosos i visuals, representen un retrat rigors i personal del Barri Xino, una crnica crua dels ltims trenta anys de la ciutat.
Laia Manresa
El vaig conixer lany 2001, octubre o novembre de lany 2001. Amb Joaqun Jord, preparvem el gui del que finalment fou De nens i ens havem proposat investigar a fons sobre el barri Xino, el barri protagonista de la pellcula en la qual estvem embarcats. Alg del serveis socials municipals ens va donar el seu nom i un paperet estripat amb un telfon. Aquella mateixa nit vaig provar de parlar amb ell sense xit. Em va costar alguns intents ms localitzar-lo. Jo encara no sabia que trucava a la Salle de la Bonanova ni que Adri Trescents a penes
ra un entretingut orador que enllaava amb habilitat una histria rera una altra. Senzill, discret, astut i amb un cid sentit de lhumor que trastocava els meus prejudicis sobre la gent amb vots. Estava enfadat amb les institucions, amb els poltics, les assistents socials i els mitjans de comunicaci
socupava en realitat dels seus amics marginats i en canvi tots ells somplien massa la boca pregonant que s que ho feien. Per aix no volia saber res ni de reconeixements, ni dentrevistes de cap mena. En un dels nostres encontres, Adri em va fer un regal a dins una bossa de plstic. Davant de la meva cara de sorpresa espet: Potser et pot servir. En tornar a casa, ja a dins el metro, em vaig llenar vidament a dins daquells papers. Es tractava dunes quantes memries que ell escrivia anualment per passar comptes de la feina que feia. Parlen per elles mateixes. Tant del barri Xino com de lhome que li havia lliurat tota la seva energia.
Alps dHospitalet de Llobregat i xerrvem una estona. All Adri rebia amics seus perqu els podia oferir dutxa, menjar calent i un sostre on passar la nit. Responia sempre amb ancdotes a les meves preguntes. Era un entretingut orador que enllaava amb habilitat
s tractava dunes quantes memries que ell escrivia anualment per passar comptes de la feina que feia. Parlen per elles mateixes. Tant del barri Xino com de lhome que li havia lliurat tota la seva energia
passava all massa ms temps que les hores escasses que durava cada nit la seva son. Recordo que la seva veu em va transmetre una sensaci contradictria de sequedat i dentrega, una estranya barreja damabilitat escueta i de tendresa paterna. Em va citar al Joan Salvador Gavina, el centre obert on cada dia donava lesmorzar a uns quant nens del barri. Mel vaig trobar assegut en un despatx minscul, sense finestra. Els seus ulls vivssims mescrutaren amb sornegueria darrera daquelles ulleres grosses que duia. Les segents trobades foren en cap de setmana. Lanava a veure a la Residncia Els una histria rera una altra. Senzill, discret, astut i amb un cid sentit de lhumor que trastocava els meus prejudicis sobre la gent amb vots. Estava enfadat amb les institucions, amb els poltics, les assistents socials i els mitjans de comunicaci. Cap dells
M., joven de 18 aos, drogadicto, le dan siete pualadas. Yo lo veo poco despus en la pensin. Son superficiales. No ha acudido a ningn hospital. Le curan unas mujeres. No delatan a nadie, aunque todo el mundo conoce al que le ha apualado
2- Visito la familia de un preso. Es media maana. Me abre la madre, borracha ya, enteramente desnuda. Tres chiquillos duermen en el suelo sobre colchonetas. En el piso, tres perros, y excrementos de perro por todos los rincones; algunos ya resecos. 3- Esquina calle Olmo con Carrer Nou, ha quedado un espacio libre. Dentro de poco va a edificarse tambin. Inmediatamente se ha convertido en campo de petanca y se han organizado competiciones: hombres, jvenes y hasta nios. 4- Ha llovido durante unos das. La temperatura ha bajado mucho. Al final de la calle Sadurn hay un arco que da entrada al pasaje. All dorman
ginal que all encuentra su refugio por las ventajas que ofrece. Como en memorias anteriores, quiero sugerir brevemente, esquemticamente, algunos hechos que no se conocen, ni se publican; insignificantes? Que marcan la vida y la convivencia diaria de tantas personas que luchan simplemente por sobrevivir, y es un milagro que lo consigan. Hablo slo de pequeos hechos que he visto, o en que he tomado parte. No relato ninguno que simplemente me hayan relatado. Todos sabemos cmo las versiones se van distorsionando y no quisiera ofrecer visiones distintas de la realidad. No citar la fecha. Tampoco
Barri
12
Juliol-agost 08
Imgenes de Bertrand Graume extradas de: Reportaje sobre la Asociacin de Vecinos de La stia (http://bgreaume-reportaje1.blogspot.com/)
os turistas que desembarquen de sus cruceros en el Hotel Vela, vendrn en riada a un barrio completamente desprotegido
o es casualidad que el hotel Vela se inaugure el mismo ao en que en La Barceloneta comenzar la Llei de Barris, y en que se ha prometido que empezarn las obras de Rodalies Renfe para realojar (en 120 pisos!) a los ms de 4000 afectados
para quin: el mejor postor. Y el perdedor viene dado de por s: el vecino. Nada sorprendente si vemos qu impacto social han tenido la mayora de intervenciones realizadas por el consistorio municipal en los ltimos aos. El barrio, por seguir con la metfora, est siendo inundado por un turismo-souvenir completamente masificado que va colonizando poco a poco los espacios que conforman nuestra vida cotidiana (desde el Passeig, hasta las propias casas) y, como dice Vctor Gmez Pin sobre Venecia, el desahucio espiritual [es] correlativo a menudo de desahucios empricos. Pues los nacidos en Venecia (y que trabajan en ella) se ven hoy obligados a vivir en Mestre, como muchos de los que vivan en centros histricos de Barcelona, Sevilla o Dijon constataban que su degradado barrio se remodelaba... a la par que sus posibilidades de seguir habitndolo menguaban. Resulta sorprendente (o indignante) que el Ayuntamiento, conociendo las experiencias de otras ciudades siga intentando vendernos que lo hace por nuestro bien. Como si furamos nios hurfanos a los que consolar porque han perdido un caramelo. Pero en este caso no se trata de perder un caramelo, sino los hogares, el barrio como barrio (y no como mera extensin de tierra). Esto no se debe a un despiste de los vecinos, sino a la voluntad explcita de la administracin que ha permitido que La Barceloneta tenga a un lado el Hotel Arts y al otro el Hotel Vela, que dentro del barrio proliferen cada vez ms los apartamentos tursticos y que los vecinos seamos slo un nmero ms que hay que hacer cuadrar en las operaciones urbansticas e inmobiliarias. No es casualidad que el hotel Vela se inaugure el mismo ao en que en La Barceloneta comenzar la Llei de Barris, y en que se ha prometido que empezarn las obras de Rodalies Renfe para realojar (en 120 pisos!) a los ms de 4000 afectados que pro-
Qu especulador no suea con invertir en un barrio, en el que el Ayuntamiento le arregla las calles y se las pone bonitas y el puerto le coloca un hotel de lujo a pocos metros?
vocar el plan de los ascensores (sin contar a los que ya estn marchando, vctimas de la especulacin). Pero, a pesar de esta correlacin de hechos alarmante, no hay por qu asustarse; mientras tanto, todos los vecinos, o los pocos que quedemos, estaremos entretenidos con el caramelo rancio del Taller Barceloneta -proyecto estrella de la Llei de Barris de La Barceloneta, una estructura conformada por tres contenedores que servir de esplai vecinal de la participacin- decidiendo si queremos que en la plaza haya un banco ms, o es mejor que haya uno menos, porque ya no queda nadie que los use. Est claro que el proyecto de la Llei de Barris se ha redactado parafraseando el refrn popular de sarna con gusto no pica y convirtindolo en expulsin gota a gota con sucedneo de participacin no pica. As pues, si se mira el contexto y la voluntad poltica manifestada, en La Barceloneta hay el proyecto de la nueva Bocana + el Hotel Vela + el plan de los ascensores con sus PMUs (plans de millora urbana) + una llei de barris: una suma que slo da como resultado menos vecinos y cero barrio.
* Aqu la crtica va dirigida a la poltica econmica del Puerto y a sus intereses inmobiliarios y econmicos. Ojo! No se pretende en ningn caso criticar a las personas que trabajan en el Puerto y viven de ese trabajo.
15
David Fernndez I s que quan la mquina embogeix acaba cruspint-se fins linventor. I aix ens va. Les darreres osques daquesta inquisici moderna de baixa intensitat shan acarnissat ara sobre dos menors de lIES El Morell de Tarragona. A lespera duna resoluci de lAudincia Nacional que els assenyala amb el dit acusador dun gravssim delicte: haver penjat un cartell a linstitut per solidaritzar-se amb els processats per haver cremat fotos del rei. La unitat del dest, lexrcit, el rei o la bandera. s ben igual. Els smbols dun Estat que prem laccelerador de la turborepressi i demostra tota la fortalesa dun Estat dbil, els smbols dels quals sn mpliament qestionats i rebutjats. Sense ms, aquesta s la histria den Franki. Histria dun segrest amb verns legal pel delicte ben legtim de qestionar lstatus quo i ser desafecte als immaculats smbols de la ptria. Duna ptria virtual, cal dir-ho, en esquerdat dubte permanent. Amb sbdits dscols que es resisteixen. Cop rere cop, segons sembla. Sinopsi repressiva: jove condemnat a 2 anys i 9 mesos de pres i empresonat per ultratge a la bandera espanyola, sis anys desprs que la rojigualda fos despenjada del balc de lajuntament durant la Festa Major de Terrassa. Els hooligans amb toga de les garrotades tancant a la gbia a qui gosi alar la veu, malgrat el bressol de la melodia punitiva neocon-oh-yeah que ens arrasa des dels Estats Units, cremar la bandera barriestrellada sigui un dret ben constitucional. Dafartament, de protesta, desgotament o de cabreig amb motiu. Aqu, que es on va nixer el Sant Ofici de la Inquisici, no. Retrocedim endavant i avancem enrere. I si la debilitat sexpressa en la duresa i cruesa impotent, Francesc Argem Franki ha estat un mes i mig al mdul 6 de la pres de Can Brians. Des del passat 7 de juny, en tercer grau. Per com
altra gran protagonista daquest nou episodi repressiu contra la dissidncia, la jutge Maria del Prado Garca Benalte, insisteix que Franki ha destar a la pres i presenta recurs
t eres roja, banderita t eres gualda simposs a les escoles, de la mateixa forma que bramen al cel per lintent de retirar el crucifix catlic de les aules. En un inquietant Estat de les Coses on el sdic torturador del franquisme Melitn Manzanas t medalla al civisme, per cert- imposada pel Congrs dels Diputats, on els psits danys dautoritarisme i dictadura fan estralls i les seqeles duna transici chiquilicutre es fan denotar, doncs passa el que passa. Com passa que desprs duna reacci solidria i en cadena i al carrer de fora ms gent dels pocs que diuen que estem a lesquerra de Du-, la Junta de Tractament de Can Brians va classificar en Franki en tercer grau i li va concedir un rgim obert per pernoctar a la pres entre setmana. Ara, per, laltra gran protagonista daquest nou episodi repressiu contra la dissidncia, la jutge Maria del Prado Garca Benalte, insisteix que Franki ha destar a la pres i presenta recurs. Veurem com acaba. Per contra tot plegat i en aquests dos darrers mesos, parets, persones i moviments han cridat ni un dia ms a la pres per una bandera. Reivindicaci que ha esdevingut un lema ms de les lluites contra labsurd a qu ens t malacostumat lEstat espanyol i la Espaa eterna. Absurd que desesperaria el mateix Garca Lorca: la veritable ptria s la ptria de la igualtat. El nostre Federico ho bordava: Hi ha coses tancades dins dels murs que si sortissin de sobte al carrer i cridessin, omplirien el mn. Una delles, des del passat 29 de abril, es diu Franki. Pres duna bandera asfixiant que empresona pobles, ofega idees i persegueix barroerament militants socials. Rubianes i dos menors, tamb. A aquest absurd que molts ubicaven anys enrere en lestratgia de la tensi del PP shi ha sumat sota lexecutiu socialista, entre daltres, el cas de Pepe Rubianes. Fiscalia li demana ara 21.600 euros per ultratge a Espanya. Sumeu-hi el segrest kafki de la revista El Jueves; el processament a dibuixants de Deia i Gara per satiritzar per la cacera illegal dossos emborratxats
prviament, diuen protagonitzada pel Rei; el judici a lalcalde de Matadepera per no penjar la bandera espanyola; o el procs contra Eric Stern i Jaume Roure per cremar la foto del rei, amb lafegit de 16 processaments ms contra 16 solidaris de les comarques de Girona. La darrera osca daquesta lgica embogida que sabem on ha comenat per no on acabar es la cacera de bruixes desfermada a Tarragona contra dos menors que, prvia autoritzaci de la consergeria, van penjar un cartell de suport als represaliats per la crema de fotos del Rei. Dos menors com abans lEric Bertran, detingut per una muni de gurdies civils per enviar mails sollicitant letiquetatge en catal que delaten fins a quin nivell ha arribat la persecuci embogida a lEstat espanyol. Vegem: un pare patriota ho veu, fa una foto i ho denuncia a la Gurdia Civil, que crida colrica a lAudincia Nacional. Total, que prvia autoritzaci del Departament dEducaci del tripartit, la direcci del centre va donar els noms dels menors, que es
res duna bandera asfixiant que empresona pobles, ofega idees i persegueix barroerament militants socials
troben a disposici daquest tribunal dexcepci, hereu directe de les tenebres del TOP franquista. Exclusivament per mrits propis. El politleg Jordi Muoz, membre de La Torna, era prou precs en un article recent titulat LEstat no nacionalista. All, Muoz filava prim: Resulta temptador analitzar des del punt de vista psicoanaltic la sobreprotecci, fins a lmits propers a la paranoia, dels smbols nacionals espanyols que fan la legislaci i les institucions de l'Estat no nacionalista. El poder parla un llenguatge de bojos. Ataca en plena neurosi. Sucumbeix a lesquizofrnia. Anestesia cantava, mho recordava fa poc un amic pres: antidotoa zein deu jakin nahiko nuke. s a dir, magradaria saber quin s lantdot i on para la soluci. A tant dabsurd. El mateix absurd que sabia perfectament- perqu assassinava Federico Garcia Lorca. Fet i fet, noms ens queda la tensa tranquillitat inquietant de saber que, segons els portaveus del sistema, tenim la sort de viure en un Estat no nacionalista. Sort de mala sort, s clar.
Dissabtes i diumenges tot el da mercadillo del Port Vell,(Sota Colom) Coses velles, joietes i vintage Cardenal Casaas, 5 Tel.93 302 64 33 08002 Barcelona e-mail: asando73@yahoo.es
15
David Fernndez I s que quan la mquina embogeix acaba cruspint-se fins linventor. I aix ens va. Les darreres osques daquesta inquisici moderna de baixa intensitat shan acarnissat ara sobre dos menors de lIES El Morell de Tarragona. A lespera duna resoluci de lAudincia Nacional que els assenyala amb el dit acusador dun gravssim delicte: haver penjat un cartell a linstitut per solidaritzar-se amb els processats per haver cremat fotos del rei. La unitat del dest, lexrcit, el rei o la bandera. s ben igual. Els smbols dun Estat que prem laccelerador de la turborepressi i demostra tota la fortalesa dun Estat dbil, els smbols dels quals sn mpliament qestionats i rebutjats. Sense ms, aquesta s la histria den Franki. Histria dun segrest amb verns legal pel delicte ben legtim de qestionar lstatus quo i ser desafecte als immaculats smbols de la ptria. Duna ptria virtual, cal dir-ho, en esquerdat dubte permanent. Amb sbdits dscols que es resisteixen. Cop rere cop, segons sembla. Sinopsi repressiva: jove condemnat a 2 anys i 9 mesos de pres i empresonat per ultratge a la bandera espanyola, sis anys desprs que la rojigualda fos despenjada del balc de lajuntament durant la Festa Major de Terrassa. Els hooligans amb toga de les garrotades tancant a la gbia a qui gosi alar la veu, malgrat el bressol de la melodia punitiva neocon-oh-yeah que ens arrasa des dels Estats Units, cremar la bandera barriestrellada sigui un dret ben constitucional. Dafartament, de protesta, desgotament o de cabreig amb motiu. Aqu, que es on va nixer el Sant Ofici de la Inquisici, no. Retrocedim endavant i avancem enrere. I si la debilitat sexpressa en la duresa i cruesa impotent, Francesc Argem Franki ha estat un mes i mig al mdul 6 de la pres de Can Brians. Des del passat 7 de juny, en tercer grau. Per com
altra gran protagonista daquest nou episodi repressiu contra la dissidncia, la jutge Maria del Prado Garca Benalte, insisteix que Franki ha destar a la pres i presenta recurs
t eres roja, banderita t eres gualda simposs a les escoles, de la mateixa forma que bramen al cel per lintent de retirar el crucifix catlic de les aules. En un inquietant Estat de les Coses on el sdic torturador del franquisme Melitn Manzanas t medalla al civisme, per cert- imposada pel Congrs dels Diputats, on els psits danys dautoritarisme i dictadura fan estralls i les seqeles duna transici chiquilicutre es fan denotar, doncs passa el que passa. Com passa que desprs duna reacci solidria i en cadena i al carrer de fora ms gent dels pocs que diuen que estem a lesquerra de Du-, la Junta de Tractament de Can Brians va classificar en Franki en tercer grau i li va concedir un rgim obert per pernoctar a la pres entre setmana. Ara, per, laltra gran protagonista daquest nou episodi repressiu contra la dissidncia, la jutge Maria del Prado Garca Benalte, insisteix que Franki ha destar a la pres i presenta recurs. Veurem com acaba. Per contra tot plegat i en aquests dos darrers mesos, parets, persones i moviments han cridat ni un dia ms a la pres per una bandera. Reivindicaci que ha esdevingut un lema ms de les lluites contra labsurd a qu ens t malacostumat lEstat espanyol i la Espaa eterna. Absurd que desesperaria el mateix Garca Lorca: la veritable ptria s la ptria de la igualtat. El nostre Federico ho bordava: Hi ha coses tancades dins dels murs que si sortissin de sobte al carrer i cridessin, omplirien el mn. Una delles, des del passat 29 de abril, es diu Franki. Pres duna bandera asfixiant que empresona pobles, ofega idees i persegueix barroerament militants socials. Rubianes i dos menors, tamb. A aquest absurd que molts ubicaven anys enrere en lestratgia de la tensi del PP shi ha sumat sota lexecutiu socialista, entre daltres, el cas de Pepe Rubianes. Fiscalia li demana ara 21.600 euros per ultratge a Espanya. Sumeu-hi el segrest kafki de la revista El Jueves; el processament a dibuixants de Deia i Gara per satiritzar per la cacera illegal dossos emborratxats
prviament, diuen protagonitzada pel Rei; el judici a lalcalde de Matadepera per no penjar la bandera espanyola; o el procs contra Eric Stern i Jaume Roure per cremar la foto del rei, amb lafegit de 16 processaments ms contra 16 solidaris de les comarques de Girona. La darrera osca daquesta lgica embogida que sabem on ha comenat per no on acabar es la cacera de bruixes desfermada a Tarragona contra dos menors que, prvia autoritzaci de la consergeria, van penjar un cartell de suport als represaliats per la crema de fotos del Rei. Dos menors com abans lEric Bertran, detingut per una muni de gurdies civils per enviar mails sollicitant letiquetatge en catal que delaten fins a quin nivell ha arribat la persecuci embogida a lEstat espanyol. Vegem: un pare patriota ho veu, fa una foto i ho denuncia a la Gurdia Civil, que crida colrica a lAudincia Nacional. Total, que prvia autoritzaci del Departament dEducaci del tripartit, la direcci del centre va donar els noms dels menors, que es
res duna bandera asfixiant que empresona pobles, ofega idees i persegueix barroerament militants socials
troben a disposici daquest tribunal dexcepci, hereu directe de les tenebres del TOP franquista. Exclusivament per mrits propis. El politleg Jordi Muoz, membre de La Torna, era prou precs en un article recent titulat LEstat no nacionalista. All, Muoz filava prim: Resulta temptador analitzar des del punt de vista psicoanaltic la sobreprotecci, fins a lmits propers a la paranoia, dels smbols nacionals espanyols que fan la legislaci i les institucions de l'Estat no nacionalista. El poder parla un llenguatge de bojos. Ataca en plena neurosi. Sucumbeix a lesquizofrnia. Anestesia cantava, mho recordava fa poc un amic pres: antidotoa zein deu jakin nahiko nuke. s a dir, magradaria saber quin s lantdot i on para la soluci. A tant dabsurd. El mateix absurd que sabia perfectament- perqu assassinava Federico Garcia Lorca. Fet i fet, noms ens queda la tensa tranquillitat inquietant de saber que, segons els portaveus del sistema, tenim la sort de viure en un Estat no nacionalista. Sort de mala sort, s clar.
Dissabtes i diumenges tot el da mercadillo del Port Vell,(Sota Colom) Coses velles, joietes i vintage Cardenal Casaas, 5 Tel.93 302 64 33 08002 Barcelona e-mail: asando73@yahoo.es
14
RAI c/carders 12 ppal
Dimarts cine dautor a les 21.30h RAI Cine Dimecres a les 21h RAI Poesia Dijous cine independent a les 21.30h RAI Cine Divendres i dissabtes a les 21h Teatre de la Bona Sort Diumenges a les 19h RAI Espectacle
ODB-Barceloneta (Oficina en Defensa del Barri) c/Pescadors 49. Cada dijous de 18h a 21h Masala c/ de la Cera 1 Bis
Cada divendres de 17 a 211h
Aniversari de RAI
15 Anys Donant la TABARRA
del 9 AL 12 de Juliol 2008
Programa dactivitats
9 de Juliol 19h-21h. Inauguraci de lexposici 15 anys de RAI i 95 de la germanor barcelonina 21h-24h. Nit Paellera i brindis d'agrament a tothom que ha donat sentit a RAI, amb musiqueta 10 de Juliol 21h-24h. Documentals del barri a la fresca, al Forat de la Vergonya + mojitos frescos 11 de Juliol 22:30h-24h. Tarda de Cabaret al Forat de la Vergonya 12 de Juliol 11h. Lligueta de futbol 15h. Cous-cous popular 17h. T digestiu a lhaima 20h. Cercatasques amb Always Drinking Marchind Band 22h-2h. Concert bailoteo amb Duorix i Ray Callao
17
Haytham Tafakji
A qu resistir?
Ddac P. Lagarriga / www.oozebap.org
A qu gritar? Un puo en alto levanta menos sospechas cuando es negro, pobre, mujer, esclavo. Hace unos tres aos escrib un libro que titul Afroresistncies, afroressonncies. Aunque la portada fue otra, hubiramos podido incluir la imagen de ese puo en alto con fondo blanco. Una imagen vale ms que mil palabras, porque stas son gratis. Con ellas damos la forma que queremos a la imagen, sea de arcilla, sea de photoshop. En este caso, las palabras de ese libro, en ocasiones, imaginaban o moldeaban puos en alto. La palabra resistencia suele coronar un halo romntico fcil de aplicar y ajustar; en definitiva, un concepto til (por borroso) para manipular. Varios meses despus de publicar el libro, lleg a mis manos un volumen titulado Rethinking Resistance. El trabajo recopilaba diversos autores que replanteaban episodios de resistencia acontecidos en el continente africano desde finales del siglo XIX hasta la actualidad. Con anlisis detallados, los captulos desgranaban la complejidad de cualquier resistencia y, por consiguiente, desmontaban mitologas e imaginarios construidos a partir de all. No se trataba de una obra negacionista, todo lo contrario: con frecuencia, las mismas personas que se reivindican herederas directas de un pasado de resistencia son las primeras obligadas a revisar (y negar) los principales protagonistas. Uno de los ejemplos ms evidentes, sin ir ms lejos, lo encontramos en el nacionalismo (de todas las pocas y geografas). En muchas zonas de frica, el nacionalismo que surge con los procesos de descolonizacin se apropia de anteriores combates para amoldarlos a su discurso. Obviamente, esta prctica no es exclusiva de esa poca ni de ese contexto, y no hace falta ir demasiado lejos para comprobarlo. As pues, otro de los aspectos interesantes de ese libro era que, a travs de experiencias africanas, analizaba caractersticas comunes que se han repetido en todo el mundo. Las experiencias, luchas y contradicciones de los africanos, en este sentido, tambin son tiles ms all de sus fronteras. Esto es algo lgico pero, desgraciadamente, poco habitual: estamos acostumbrados a asociar frica con excepcionalidad y diferencia. En definitiva, el libro Rethinking Resistance removi y desconfigur algunos preceptos y convicciones que tena de ciertas resistencias africanas. Haba dado por sentado lecturas demasiado fciles de varias insurgencias y sus respectivos fracasos. Me ense que, casi siempre, no existe una razn homognea y singular para que un proyecto edificativo y de justicia social fracase. Con esto no quiero parecer relativista, ni mucho menos. Conocer por qu alguien, en un momento dado, resisti, significa hacer el gran esfuerzo (quiz el mayor de todos) para mantenerlo como un referente vivo. Si volviera a escribir Afroresistncies, afroressonncies ampliara o matizara algunos aspectos, algo que, sin invalidar el conjunto del libro, creo que lo enriquece. Pero cuando finalic Rethinking Resistance pens en algo mucho mejor que escribir: traducir. El proyecto no era nada fcil, se trataba de ms de 500 pginas y con nuestros escasos medios saba que no sera coser y cantar. A finales del 2006, en oozebap hicimos la propuesta al editor ingls para comprar los derechos de traduccin y, una vez firmado el contrato, empec. Este verano del 2008 ha visto la luz. Lo hemos titulado A propsito de resistir. Repensar la insurgencia en frica. Me gustara pensar que, al igual que me sucedi a m, el libro remueva el imaginario, por muy amplio que ste sea, de lectores y lectoras. Que nos ayude a incorporar a frica dentro del mapa de la cotidianidad, al margen de singularidades, tpicos y discursos ideolgicos. Cuando empezamos la coleccin de libros sobre frica, la titulamos Pescando husmeos. No es un nombre muy acadmico, pero lo que queramos trasmitir era, precisamente, la imposibilidad de fijar, coherenciar, establecer. Intentamos que la coleccin reuniera fragmentos vivos que nos acerquen al continente africano. Por qu frica? Por extico? No, porque son nuestros vecinos. Quiz los ms silenciados, ninguneados y maltratados. Sin frica no habra mundo, ni el de antes, ni el de ahora. Y sin frica no habr mundo. Que estos husmeos que vamos pescando contribuyan, desde la humildad, a tejer otras conexiones que nos ayuden a salir del bucle neoliberal. Resistamos y prosigamos mirando, aprendiendo y repasando otras disidencias. Sin hilar banderas ni entonar himnos. Reconociendo lo humano.
Pizzera El Boliche
Pizzas de corte argentino, ensaladas, canelones, empanada, lasagnas, milanesas, matambre, etc. Mojito...el trago revolucionario
denncia
16
Juliol-agost 08
Les penes-multa sn un concepte que apareix arran de la reforma del codi penal del PP al 95. Consisteix en el fet que una condemna econmica, en el cas de no tenir recursos, la paguis amb pres, en concepte d'un dia de pres per cada dos de multa. Aix significa que si et condemnen a pagar 6 euros al dia durant 8 mesos i no tens mitjans per pagar, compliries 4 mesos de pres per cobrir el teu "deute amb la justcia". Aquesta mesura sorgeix com una reforma tericament progressista en la qual, en certs delictes, la justcia et
mb aquest model els s ms fcil rentar-se les mans a l'hora d'aplicar condemnes: tcnicament, no t'envien a pres pel delicte, sin per la teva incapacitat per pagar la multa, qesti de formes
en el punt de mira d'ordenances cviques i persecucions policials i judicials. Lluny d'entendre les penesmulta com una mesura progressista de l'aplicaci de la justcia, l'entenem com una evoluci dels mtodes de repressi cap als moviments socials i una forma de condemnar la disidncia i la pobresa. Posem un exemple, un jove comproms amb la defensa del medi ambient, duu a terme, juntament amb el seu collectiu, una campanya de denncia i d'accions per aturar les obres d'un projecte elitista que s'est carregant bona part de la muntanya de Collserola. Desprs de diverses accions, en les quals ni es fa mal a ning ni es trenca res, aquest noi s condemnat a pagar una pena-multa per la seva prctica. Posem que no t mitjans per abonar-la. Aquest jove se'n va a la pres a complir la substituci de la multa que no pot pagar. Fa uns anys, qualsevol, des dun membre dels moviments socials a qualsevol jutge que es consideri "demcrata", posaria el crit al cel pel fet que una persona per encadenar-se a una escavadora acabs a la pres. L'aplicaci d'aquesta condemna, dintre de la seva lgica penal, seria totalment desproporcionada. Ara, amb el sistema de penes-multa, aix s una realitat. Amb aquest model els s ms fcil rentar-se les mans a l'hora d'aplicar condemnes: tcnicament, no t'envien a pres pel delicte, sin per la teva incapacitat per pagar la multa, qesti de formes. El mateix succeeix amb la noia que okupa una casa, amb els que van a una manifestaci i sn identificats pels mossos, o al que despenja un drap de colors del mstil d'un edifici institucional. La situaci abans exposada s hipottica, i no tant. Hipottica en el sentit que aquest noi, no s que no pugui pagar la pena-multa, t un collectiu darrere, i tot un coix social que li permetrien saldar el deute econmic. Si aquest noi no pagus seria perqu no vol, perqu considera que la seva lluita val la pena i perqu rebutja la coacci de la justcia. Penes-multa vs. Collectius Entrem en un altre aspecte de les penes-multa, com afecten als collectius. Per una banda, l'aplicaci d'aquestes penes pot dur als collectius a entrar en una espiral d'haver d'organitzar contnuament activitats per aconseguir diners per sufragar els gastos que suposen les multes. Casos que ja es donen. Els diners s'aconsegueixen generalment en espais alliberats amb l'energia de totes
aquelles persones solidries amb la causa. Aquests diners van a parar directament al "erario pblico", i s'inclouen anualment als pressupostos generals de l'Estat. Vist aix, el xantatge al qual ens sotmeten, amb l'aval de la nostra llibertat, fa que l'Estat sempre surti guanyant, absorvint diners per mantenir la seva maquinria repressiva en augment, i tu, d'una manera o d'altra, acabis pagant el teu "deute amb la justcia". I els collectius i moviments socials que sn objectiu d'aquestes condemnes es vegin cada cop ms ofegats econmicament. Per una altra banda ens trobem tamb amb la dificultat d'engegar campanyes de solidaritat cap a les persones represaliades per penesmulta. Aquestes condemnes, amb la subtilesa de formes abans comentada, en la qual no queda clar que es condemni el delicte sin la insolvncia, acaba convertint-se en una dificultat per assenyalar les institucions com a promotores de la criminalitzaci de les accions dels collectius i de les persones que les duen a terme.
Catalunya, noms es subvenciona un 20% dels avortaments, front al 100% que es dna en altres comunitats. A Lleida i Tarragona no hi cap centre que en practiqui i a Girona noms nhi ha un i ha estat imputat
per tant, tenen lobligaci de declarar, no fer-ho comportaria ocrrer en un delicte dobstrucci de la justcia. Aquestes inculpacions, si els jutges es posen molt estrictes, podrien ser castigades per delicte davortament illegal o delicte de denncia falsa. A altres ciutats, com a Mrida, s la mateixa policia la que crida a les dones per anar al judici, augmentant aix la sensaci que sest comentent un delicte. La Plataforma a Favor del Dret de lAvortament considera que ms de 60 persones citades a declarar s un nombre prou significatiu per a considerar que la resposta judicial a les autoinculpacions ha estat desmesurada i totalment imprevista. La Plataforma a Favor del Dret de lAvortament, que forma part de la Campanya i est formada per entitats professionals i partits poltics, va fer una roda de premsa el passat 26 de juny en qu va descriure la situaci del dret a lavortament a Catalunya. Les participants van denunciar que noms es subvenciona un 20% dels avortaments, front al 100% que es dna a altres comunitats. A Lleida i Tarragona no hi cap centre que en practiqui i a Girona noms nhi ha un i ha estat imputat. Com es va afirmar a la taula, el que s un dret reconegut a la Conferncia de Beijing de 1995, a lestat espanyol s considerat un delicte.
ls diners s'aconsegueixen generalment en espais alliberats amb l'energia de totes aquelles persones solidries amb la causa. Aquests diners van a parar directament al "erario pblico", i s'inclouen anualment als pressupostos generals de l'Estat
dna l'oportunitat de pagar perqu no et fiquin a la pres. Per hi ha d'altres interpretacions: d'un temps en, molta gent implicada en lluites socials, per diferents motius, ens veiem condemnades per part dels tribunals a pagar penesmulta. Lluites i prctiques quotidianes dels moviments socials com l'okupaci, la desobedincia civil, les lluites en defensa del territori, la participaci en manifestacions, sortir a encartellar o a pintar, es troben des de fa temps
Insubmissi a les penes-multa Ara mateix, s'est intentant promoure per part d'una assemblea d'afectats i afectades per condemnes, una campanya d'insubmissi a les penes-multa. Aix pot suposar ingressar a pres pel fet de no pagar les multes, per el que es vol fer entendre s que els fets pels quals s'aniria a parar a dintre sn la criminalitzaci de les nostres formes de lluita. Hi ha gent que no es vol sotmetre al xantatge que ens planteja l'Estat. Entenent que s'ha d'oferir resistncia a aquests processos repressius, es pretn visibilitzar el conflicte al qual ens volen sotmetre les institucions. Les presons sn centres d'extermini i ning vol passar-hi ni un sol dia, per quant ms ens deixem trepitjar avui, ms ho faran dem. Es demana estar atents a les convocatries en cas que alg hagi d'ingressar a pres i solidaritzar-se en qualsevol d'aquests casos.
Coordinadora Feminista de lEstat Espanyol, a favor de la despenalitzaci de lavortament. Signatures que seran presentades el proper 8 de mar de 2009 al Congrs dels Diputats i al Parlament. Aquesta campanya vol fer veure al govern que s que hi ha prou demanda social per canviar lactual llei de lavortament, crontradient aix les afirmacions de la vicepresidenta, Mara Teresa Fernndez de la Vega, en qu afirmarva que aquesta no existia. Les feministes critiquen la llei que ara est en vigor per la seva ambigitat, que ha perms lactual situaci de persecuci i criminalitzaci de metges i dones. Aquesta iniciativa vol ser linici dun procs de revisi poltic de la llei que culmini en lelaboraci duna nova. Aquesta nova campanya s la continuaci de la que es va engegar quan va esclatar la persecuci als centres que practiquen avortament i a les dones que lhan practicat, persecuci que ara es troba als jutjats. La principal acci va ser la recollida dautoinculpacions per presentar als jutjats, per donar suport a les dones i als metges de Madrid i Barcelona que estaven sent processats. Aquesta acci poltica va aconseguir unes 15.000 autoinculpacions a tot lestat i ha tingut diferents resultats als jutjats on shan presentat. Mentre que a
Foto - Ca la Dona
19
ressenyes
Llibres
Cara B
DonCecilio doncecilio-perroandaluz.blogspot.com Como recordaba hace unos meses Joan Pons en Error de Racord, la historia del cine est empezando a poblarse de dpticos. Ya sea mediante el remake de una pelcula propia, la divisin de una misma pelcula en dos partes independientes o la doble mirada sobre una misma historia en films autnomos; en el tiempo de la crisis del punto de vista, el cine responde modificando sus estructuras tradicionales. En Banderas de nuestros padres/Cartas desde Iwo Jima, Clint Eastwood -intentando en vano esquivar el fantasma del dja vu- narra los mismos hechos histricos desde dos perspectivas distintas, como hicieran Paul Auster y Wayne Wang en las geniales Smoke/Blue in the face o Alain Resnais en la agotadora Smoking/No Smoking. En Naturaleza muerta, y tambin en Useless, Jia Zhang-Ke corta su pelcula a mitad de metraje para que dos historias se reflejen recprocamente sin mezclarse, como hicieran Isaki Lacuesta en La leyenda del tiempo o Apichatpong Weerasethakul en Tropical Malady.
n aquest llibre, lautor del magistral anlisi de la composici urbana de Los ngeles a Ciutat de quars, analitza lextensi i expansi del fenomen de la urbanitzaci ms enll del que es sol anomenar pasos occidentals. Un desenvolupament de les ciutats dels pasos ms pobres que est creant veritables monstres urbans amb les nefastes conseqncies socials que aix comporta. Ciutat de Mxic (22,1 milions de persones), Sul (21,9); Sao Paulo (19,9), Bombay (19,1)... Megalpolis del segle XXI que han deixat enrere les dimensions modernes de les metrpolis del segle passat com per exemple, Londres (14.9). Aquest creixement ha comportat un augment dels problemes socials derivats de lacumulaci de poblaci al que podrem anomenar perifries de les perifries. Un model de creixement urb exponencial i desproporcionat en medis amb carncies de recursos endmica per proveir a un volum tant gran de poblaci. Labandonament de la fragilitat del model de vida al camp en resposta a unes
suposades oportunitats promeses de la ciutat, han creat efectes contraris als desitjats per als qui hi han arribat. Perqu tot i que al camp passaven gana, les condicions i els vincles de les formes tradicionals de vida permetien la supervivncia. Mentre que a aquestes noves ciutats massificades, la lluita per sobreviure, s'intensifica sense els llaos de la solidaritat de venatge. Davis repassa diferents models de desenvolupament de ciutats i de perifries daquestes masses drees urbanes hiperdegradades, i simptomticament, com en un joc de miralls, sempre ens retorna la mateixa imatge: pobresa, degradaci, amuntegament, explotaci, expulsions planificades, escassetat daigua i aliment... Planeta de ciutats misria o l infern dins l infern?
Autor: Davis, Mike Editorial: Foca Any: 2007
Msica
en esto lleg Michael Haneke, que despus de dos dcadas rodando en Europa viaja a Hollywood para recrear plano a plano Funny Games, su propia obra maestra
Se consolidan, pues, alternativas narrativas de las que cuesta trabajo encontrar precedentes, ms all del innovador giro narrativo de Hitchcock en Psicosis (matar al protagonista para trasladar el foco principal a otro personaje) o de la polmica poltica generada por dos westerns concebidos como argumentos enfrentados: Solo ante el peligro y Ro Bravo. Y en esto lleg Michael Haneke, que despus de dos dcadas rodando en Europa viaja a Hollywood para recrear plano a plano Funny Games, su propia obra maestra. Y aqu, definitivamente, perdemos el hilo. No es raro encontrar ejemplos de auto-remakes en el panorama contemporneo (especialmente cult movies de terror asiticas). De hecho, la idea echa el ancla en el Hollywood clsico (Cecil B. De Mille y sus dos versiones de Los Diez Mandamientos, Howard Hawks y Bola de fuego/Nace una cancin...). Lo que resulta verdaderamente inslito es la reproduccin exacta de una misma pelcula. Gus Van Sant se acerc a esta idea en 1998, precisamente con Psicosis, reproduciendo el clsico en una nueva pelcula que slo pudo servir si lo hizo- para acercar al pblico adolescente a la obra original de Hitchcock. Haneke, en cambio, alcanza el logro asombroso de extender el discurso esencial de su obra a los medios de produccin de un nuevo film: si la representacin de la violencia ha sido uno de los hilos centrales de su filmografa, ahora esa reflexin se plantea antes incluso de que la propia imagen exista: Haneke recibe el encargo de aportar a Hollywood (gran mercado de la violencia estetizada) una nueva entrega de terror de consumo, vaciando de contenido su obra original, y el austriaco responde entregando exactamente la misma bofetada a Hollywood que rod aos atrs, pero hecha esta vez con los propios instrumentos de Hollywood. Funny Games U.S. se estrenar y probablamente se estrellar- a bombo y platillo en los multicines de las capitales. Y Haneke volver a Europa para rodar su siguiente pelcula. La jugada merecer ser recordada.
ortem mesos fent ressenyes de msica, exclusivament dintre del mn del Hip-Hop. Aquestes ressenyes han tingut el seu naixement en una collaboraci del Masala amb Dj Jum, el conductor del programa Distrito Apache, en Contrabanda F.M., rdio lliure de Ciutat Vella, que porta 17 anys acompanyant-nos en el dial. Volem parlar de Distrito Apache, per moltes coses a banda de que sigui qui carrega de bona merda les ressenyes de msica al Masala. Distrito Apache acaba de complir sis anys demissi a Contrabanda F.M., va nixer labril de 2002 amb la intenci de mostrar tots els costats possibles de la msica dintre de la cultura Hip-Hop i amb una clara aposta per donar suport a grups emergents i segells independents. Laposta per fer aquest programa, que segons la meva humil opini est entre els millors de lestat, a Contrabanda F.M. s clara. Per a Dj Jum va ser tot un encert, perqu segons diu: Si vols conservar un programa amb total independncia et queden poques opcions en el dial. A ms a ms, fer-lo en alguna emissora municipal, tard o dhora, hagus portat problemes, ja que considera a lajuntament de Barcelona un enemic declarat del Hip-Hop. Hi han moltes coses agradables de recordar en els sis anys del programa, per si destaquem alguns moments, sn els aniversaris, on cada any somple la cabina per muntar tot un esdeveniment radiofnic amb freestyles eterns i Djs incansables. Les entrevistes a artistes internacionals com, Beatnuts, Looptroop, Qbert, Rob Swift, Grayskul, entre daltres, tamb han estat moments molts guapos del programa. Encara es recorda amb gran carinyo la primera emissi interplanetria mitjanant internet, que des de llavors, i ja fa dos anys, va nixer el podcast Apache, on pots escoltar els programes quan et doni la gana i des de qualsevol part del mn. Aix s tot un punt a lhora de compartir aquest programa. I a lhora de compartir tamb ens referim a les sessions
que cada mes ens regala el programa amb una varietat de Djs gaire b interminable. Pel programa han passat: L4 Crew, Rosa Rosario, Noult, Ferran MDE, Mai, ElAitor, Eric Placton, Alterkdos, Efrn, Rata, De la Rue, Guly, Eter, Leur, Monje, Kuatre, Rapgenoma, Nconclusion, Irreverencias... I en quant a Djs, els vertaders guardians de lessncia del Hip-Hop, han estat en directe: DJ Rona, ideleg de les sessions mensuals, DJ Heras, DJ Wesh, DJ Keal, DJ Asmatic, DJ Sucio, DJ Surmano, DJ Zeack, DJoe, DJ Despo i uns quants ms. En diferit hi ha varis Djs que tamb han cedit sessions per al Distrito Apache com: El Cerebro, Kid Nacho o DJGrime. De tanta sessi, ens comenta Jum, hi ha gent que li ha agafat gustet a la cosa i van per altres rdios a rimar. El perfil de Mc o Dj que passa pel programa sol ser un artista emergent que sest movent-se buscant noves experincies i t ganes de donar-se a conixer. Una cosa que no s'ha de perdre de vista, com ho diu ell mateix: Distrito Apache s el que s perqu ha estat parit en una rdio lliure, assemblria, sense nim de lucre, deixant la llibertat absoluta en els seus continguts, sent comprensiva amb lidiosincrcia del programa i sempre innovant en quant a la tecnologia, sempre dintre de les seves disponibilitats, mucho amor para Contrabanda F.M. Doncs aix, molt damor per a Contrabanda, per continuar oferint-nos molts bons programes. Felicitats companyes/anys.
LLIBRERIA RODS
Compra i Venda de Llibres Antics i Revistes, Gravats i Postals carrer dels Banys Nous, 8. 08002 Barcelona. Tel: 93. 3181389
18
Sade Arzu: Necesitamos cambiar este estigma de la juventud para que nuestro barrio no sea encasillado
ade Arzu es una consultora clnica del programa The Adolescent Skills Center que se encuentra en el Condado de The Bronx y que gestiona Mental Health Association of NYC, Inc.. Sade recibi al Masala en el centro de jvenes para explicarnos el programa y un poco de la historia del barrio, de cmo se encuentra en la actualidad, sus mitos sociales y sus realidades insultantes para los vecinos y vecinas del barrio, que han sufrido, durante bastante tiempo, las polticas agresivas que proyecta la ciudad.
Masala/NY En qu momento actual se encuentra The Bronx como distrito y qu hay del mito que siempre ha estado calificando The Bronx como un barrio al cual no haba que ir ni a caminar? El condado del Bronx es uno de los cinco condados de NY. En el ao 2006, la Oficina de Censos de Estados Unidos estimaba que el condado tiene una poblacin de aproximadamente 1.361.473, colocndolo en cuarto lugar de los dems condados. Recientemente, su poblacin, que haba estado disminuyendo desde que se estableci el condado en 1950, demostr un pequeo aumento. El condado tiene un historial de alto nivel de crimen durante los aos 80, as como el resto de la ciudad de NY. Pero desde hace unos
En qu trabajo se centra el programa de Adolescent Skills Center (ASC), donde trabajas en The Bronx? La asociacin de salud mental de la ciudad de New York (MHA of NYC, Inc.) es una organizacin privada sin fines de lucro que trabaja con el propsito de cambiar actitudes sobre enfermedades mentales, mejorar los servicios para los nios y adultos con inhabilidades psiquitricas, y promover salud mental en la comunidad con sus programas de servicio directo. El Adolescent Skills Center (ASC), es uno de los muchos programas de MHA que proporciona servicios directos a individuos y a las familias que sufren de enfermedad mental. ASC es un programa educacional y vocacional que provee servicios a jvenes con disturbios emocionales entre 16 a 21 aos de edad con un entrenamiento comprensivo y el apoyo necesario para motivarlos de modo de que ellos mismos adquieran independencia y autodeterminacin. Con qu idea empez este proyecto? Este programa provee servicios directos particularmente a jvenes residentes en el condado del Bronx. Hace aproximadamente 12 aos, Anthony Daz, director de ACS, vio la necesidad de desarrollar un programa engranado hacia los adolescentes que no sobresalan en las escuelas secundarias debido a sus enfermedades mentales. Estos alumnos eran siempre ignorados y con los servicios mentales directos ausentes de escuelas, sus sntomas interferan con su aprendizaje dando por resultado absentismo y salida crni-
ntre 2002 y junio de 2007, 33.687 nuevas unidades de viviendas fueron construidas o estn en proceso de construccin y 4.799 mil millones de dlares se han invertido en nuevas viviendas
son afroamericanos o hispanos, son menos de la mitad del ingreso medio de los EE.UU." Qu papel juega The Bronx como distrito dentro de NY, y cmo la ciudad lo ha estigmatizado como zona marginal? El problema socioeconmico que existe en el condado del Bronx ha estado presente por muchos aos. Los jvenes del condado del Bronx tienen el nivel ms bajo de aprendizaje de los dems condados. Ms del 50% de estudiantes en este condado no se gradan de la escuela secundaria (high school). El gobierno por lo tanto est creando programas vocacionales por todo el condado del Bronx con la intencin de proveer otra opcin de prosperidad a los jvenes del Bronx, ya que la mayora no alcanzan a llegar a las universidades. Necesitamos cambiar este estigma de la juventud para que nuestro barrio no sea encasillado bajo unas problemticas o desordenes concretos, y poco a poco vaya teniendo las mismas posibilidades que vivir en otra parte de esta ciudad, cuestin que es evidente que no es as.
15 aos atrs, esa imagen ha cambiado, vamos a ver hacia donde. El condado por ejemplo ha experimentado la nueva construccin de edificios substanciales desde 2002. Entre 2002 y junio de 2007, 33.687 nuevas unidades de viviendas fueron construidas o estn en proceso de construccin y 4.799 mil millones de dlares se han invertido en nuevas viviendas. En los primeros seis meses del 2007 solamente, la total inversin en el nuevo desarrollo residencial fue de 965 millones de dlares y 5.187 unidades residenciales fueron programadas para ser terminadas. Muchas de estas viviendas estn siendo construidas en lotes vacantes del sur del Bronx. Es de suponer que mucha gente vendr a vivir en The Bronx, las cosas estn cambiando en el condado. Hay datos que apuntan que en The Bronx se encuentra la tercera comunidad ms pobre del mundo, y esto sucede en una ciudad que se vanagloria por ser la capital mundial. Qu sensacin te da que esto suceda en tu barrio? El sur del Bronx tiene algunas de las vecindades ms pobres en el pas, como bien dices, as tambin reas con un nivel alto de crimen. Mott Haven es una vecindad de bajos ingresos en el sudoeste del Bronx. Mott Haven tiene una poblacin de cerca de 50.000 habitantes. Por dcadas, Mott Haven ha sido una de las comunidades ms pobres de Amrica, por detrs de Hait y Bangladesh en Asia. Ms del 50% de la poblacin de Mott Haven vive en el nivel ms bajo de pobreza y recibe alguna forma de ayuda pblica. Casi la mitad de la poblacin reside en las unidades de la vivienda de proteccin oficial manejadas por NYCHA (New York City Housing Authority). Mott Haven tiene la concentracin ms alta de puertorriqueos que cualquier vecindad en la ciudad. Hay tambin una poblacin significativa de afroamericanos y una comunidad pequea pero cada vez mayor de inmigrantes centroamericanos a lo largo de la 138 calle del este. En noviembre de 1999, el Scientific American observ: " La seccin del Mott Haven del sur del Bronx de la ciudad de Nueva York ha sido de largo una de las vecindades ms pobres de la nacin. Los ingresos domsticos medianos de sus residentes, la mayor parte de los cuales
a seccin del Mott Haven del sur del Bronx de la ciudad de Nueva York ha sido de largo una de las vecindades ms pobres de la nacin
ca de las escuelas. El Sr. Daz por lo tanto vio la necesidad de crear un programa donde estos adolescentes recibiran servicios vocacionales y acadmicos as como la remisin obligatoria para la psicoterapia. Cmo ves que en EEUU, y en este caso en NY, los programas sociales sean llevados por empresas o corporaciones privadas, cmo funciona esto? Muchas agencias sociales en NY son llevadas por corporaciones privadas o asociaciones sin nimo de lucro porque esas agencias son muchas veces pequeas y trabajan directamente con la comunidad. No se mucho sobre cmo funciona exactamente, ni por qu est as de privatizado el sector.
Qu particularidad te gustara compartirnos de tu barrio, The Bronx? En el condado del Bronx tambin se encuentran grandes edificios importantes y recreaciones. Entre ellos est el Bronx Zoo (el zoolgico ms grande de la ciudad de Nueva York.), el Jardn Botnico, Van Courtland Park, el cuarto parque ms grande de la ciudad de Nueva York, y Fordham University. Tambin en el sur del Bronx se encuentra la corte suprema y el Yankee Stadium. As es que no solo es un barrio donde te roben, miren mal o est lleno de delincuentes, The Bronx son muchas cosas adems de los problemas que tiene el barrio y el etiquetaje con el que ha convivido durante mucho tiempo, son cosas del cine.
FARMCIA
GENIS DE ARANA
Carretes, 35 - 08001 Barcelona T. 93 442 50 96 / 93 441 71 84
Clnica Veterinria
El Be Negre
telf. 93.441.68.98 Mbil 689 49 12 04 c/ Lleialtat, 2 08001 Barcelona Horari Dilluns a Divendres de 12 a 2 i de 5 a 8. Dissabtes de 1 a 2.
(Larra)
las que no se conocan compromi- cillos en lugar de panellets, est sara la gente: dicho todo. Esto ahora, sos polticos, fueron respetados. Juli Peir En aquellos aos, la Iglesia era la luego nos Es ste un buen punto de partida, ya que significa el despertar de la gran latifundista, propietaria de la encontraremos conciencia obrera (nunca antes se mayor parte del suelo, y responsa- ligados a FranLa lectura de La Barcelona Rebel- habl de obreros, eran menestra- ble nica de la educacin, con lo cia, y tampoco de, Gua de una ciudad silenciada, les) ante una situacin que la obliga cual el 85% de los ciudadanos, el hace falta que libro coral, imprescindible para a defenderse con las mismas pueblo en su totalidad, era analfa- venga un facha conocer la verdadera Barcelona armas de la oligarqua establecida. beto. Cuando en 1808 los genera- como Caball a heroica, la de la gente de a pie que, Pero, precisamente por ello, quiero les de Napolen se instalan en el contarnos algo harta de todo, rompe las cadenas retroceder unos pocos aos, al pas, ese pueblo llano no notar que es obvio. para enfrentarse al poder absolutis- momento en que empieza a germi- otra diferencia que el cambio de Pero los franta que la asfixia, me invita a refle- nar la simiente que va a despertar uniformes; los soldados hablan ceses encontraxionar en voz alta y con vosotros tantas conciencias. francs, pero los anteriores habla- ron el respaldo (os invito a exponer vuestras opinioCuando empieza el siglo XIX, ban castellano, y no entiende nin- de la sociedad Barcelona es una ciu- guna de las dos lenguas. Dice un libefral e ilustraa Barcelona rebelde arranca con dad levtica, prisionera cronista reaccionario como Caball da, que se de sus murallas y de i Clos en un libro escrito en cataln afrances de la quema de conventos del sus conventos, que cuando estaba prohibido el cataln, i n m e d i a t o verano de 1835, cuando la multitud, ocupan ms de la aos duros del franquismo, con lo (incluso Coroleu del menestral de Barcelona 1792tras una psima corrida de toros, y al mitad del suelo, con la cual queda claro que era pura pro- lo reconoce), GravatJos llibreMomorias de un de Florit. Ediciones Betis 1854 Coroleu. Ilustraciones sera Iglesia y la Inquisicin, paganda fascista (hablo de Barcelo- aquello grito de Mueran los frailes! y El clero aprovech tambin su primas hermanas, na no volgu sser francesa), que como un respiro para ellos. No es Quememos los conventos! inicia controlando y juzgan- los franceses se hicieron los amos un caso excepcional, y basta mirar ascendencia entre la poblacin la limpieza ciudadana que culminar do de manera inapela- despticos de la ciudad, y seguro Los fusilamientos del dos de Mayo, rural para levantarlos contra sus Goya, gran enemigos, y se ha escrito con afec20 aos ms tarde con el derribo de ble el da a da de los que es verdad, tampoco hay que el famoso cuadro de darse cuenta tacin la gran victoria conseguida afrancesado, para ciudadanos. Pero el las murallas de que lo mismo ocurri en la en el Bruc por un grupo de campetriunfo de la revolucin Corte: Un pelotn de soldados, sinos sobre el bien pertrechado francesa ha aterrorines) sobre una de las etapas ms zado tanto a las incapaces autoriperfectamente alineado, bien ejrcito napolenico al grito de insidiosamente mal contadas de dades espaolas como a las eclearmado y uniformado, limpio, Viva la Virgen de Montserrat!, posinuestra historia: la llamada guerra sisticas. De inmediato se posiblemente oliendo a colonia, blemente el nico detalle cierto de de la Independencia, de la que prohiben los libros que llegan del ajusticia a un grupo de desal- toda la historia. Porque el cuento de ahora se cumplen dos siglos. mados que uno no querra que un nio con un tambor hizo huir pas vecino, se prohibe el comerLa Barcelona rebelde arranca cio, se expulsa a sus ciudadanos y, encontrarse de noche en una a un ejrcito no se la cree nadie con la quema de conventos del tras ser guillotinado el rey Luis XVI, calle desierta. Y no es ste un medio serio ni lleno de vino. verano de 1835, cuando la multitud, tan Borbn e intil como su primo Pero en 1813 media Europa se juicio de valor, en absoluto; es tras una psima corrida de toros, y espaol, se arman grupos de corslo la impresin ocular que ha unido contra Napolen, que al grito de Mueran los frailes! y sarios para que ataquen los navos saca de la escena pintada cual- necesita con urgencia los soldados Quememos los conventos! inicia franceses, y, en el colmo del ridcuque tiene en Espaa, y llega su quiera que la mire. la limpieza ciudadana que culmi- lo, se declara a Francia una guerra En contra tiene Napolen al derrota en Leipzig, lo que implicar nar 20 aos ms tarde con el santa, mientras en todos los temclero y su cohorte de meapilas que de nuevo la monarqua borbderribo de las murallas. Pero sera plos se hacen rogativas por el (en el lenguaje religioso, a los nica asuma la corona de Francia, y necio creer que una mala tarde de triunfo y en los sermones cuenta el meapilas se les llama mrtires), el retorno de los ltimos soldados toros puede causar tanto alboroto; clero los crmenes y horrores de la ms todo el aparato poltico del que ocupan Catalunya. No se van haba dos motivos: uno, que cada revolucin, ocultando, claro, que Gobierno, tanto local como cen- derrotados; simplemente, han camconvento simbolizaba la traicin de los mismos crmenes y horrores los tral. Unos y otros se unirn en biado de dueo. Pero oficialistas y la Iglesia hacia los pobres, para tenamos en casa. dos conspiraciones tan organi- meapilas celebran su marcha como apoyar a las clases ricas, opresoras zadas, con tantos medios una gran victoria militar; creen que No hay textos fiables y de primey reaccionarias (obra citada), el ra mano sobre los hechos ocurrieconmicos (con dos hospitales han expulsado a los franceses para segundo, que el pas viva en plena dos en Catalunya, nico mbito de sangre, perfectamente equi- siempre. Qu error! Nueve aos guerra civil, y el clero haba aposta- que quiere cubrir esta crnica, pados, para atender a los posi- despus, Fernando VII, pedir do de manera total por el bando durante esos aos. Los retrata bien bles heridos, por ejemplo) que ayuda para librarse de los liberales que convena a sus intereses, el Jos Coroleu en Memorias de un Gravat del llibre Barcelona no volgu sser fran- uno entiende al instante que no e imponer su absolutismo. Barcelocarlista, cuyos desmanes le haban menestral (en textos que luego han cesa. Els mrtirs de la independncia espanyola se trata de una revuelta popular, na es sitiada por el ejrcito francs Toms Caball i Clos. Ed Freixenet hecho odioso a la mayora de la plagiado todos los dems), y no conocido como Los Cien Mil Hijos sino de una maquipoblacin. En los das que siguie- hay que dudar de la exactitutd de su ser muy listo para entenderlo, se nacin subvencionada ero el triunfo de la revolucin ron, se quemaron iglesias y con- narracin ni de su buenas intencio- trataba de un ejrcito de mercena- por las clases pudientes ventos de toda Catalunya, y no nes, pero Coroleu ha de leerse rios. Pero los barceloneses llevaban y la Iglesia; las dos frafrancesa ha aterrorizado tanto haba plazas de toros; por otra entre lneas: Porque l mismo se un siglo aterrorizados bajo un ejrci- casaron precisamente a las incapaces autoridades parte, los conventos de monjas, de confiesa catlico a ultranza, y por- to de ocupacin, y las tropelas de porque les falt el empuespaolas como a las eclesisticas es un menestral, no seran mayores, os barceloneses llevaban un que no burgus con tien- los francenes las del odiado ejrci- je incendiario que pone sino un imposible, que el pueblo cuando se siglo aterrorizados bajo un da propia, y ms que aco- to borbnico. Napolen, bien infor- lanza a la calle, con el pecho abierto de San Luis, defensores a ultranza modado, rico. Por otra mado, decretar en 1810 la inde- a los fusiles de los tiranos. Los revol- del oscurantismo, y bendecidos, por ejrcito de ocupacin, y las parte, la versin que corre pendencia de las colonias de tosos fueron detenidos y juzgados; tanto, por el clero, que no recibir el tropelas de los franceses no de su obra es de 1946, en Ultramar y la de Catalunya, pero la mayoria lo pagaron con la muerte, primer aviso del pueblo hasta una seran mayores, imposible, que plena purga franquista, y quin le har llegar el mensaje al pero no todos, con lo cual tambin tarde de julio de 1835, a la salida de las del odiado ejercito borbnico no es de fiar: Con decir pueblo? Por otra parte, lo ms segu- queda claro que eran ms magnni- una corrida de toros. que en ella leemos pane- ro es que no le habran creido, pen- mos que la Espaa de la Inquisicin.
Masala no s la veude cap entitat, ONG, secta o partit Podeu collaborar amb articles, dibuixos, notcies, fotografies, poesies, entrevistes i en la distribuci
Telfon de contacte: 93 511.39.65 E-mail: masala@ravalnet.org Ens pots trobar tots els divendres de 17 a 21h a El Lokal (C/De la cera, 1bis)
8000 exemplars repartits entre comeros, associacions, centres cvics i socials, biblioteques...