Академический Документы
Профессиональный Документы
Культура Документы
Foto / Masala
pg 3
barri
nm 39 gener-febrer08
No es frecuente encontrar esa clase de personas para las que la formulacin de nuevas preguntas es un estmulo, un estmulo acaso mayor que el de la necesidad de hallar respuestas. Como esas raras criaturas que medran en condiciones extremas, rodeadas de absoluta desolacin, las personas as son las que aprenden a vivir en la provisionalidad, el desasosiego y el vrtigo, en la incertidumbre, la mutacin y el conflicto, y de ese modo de vida extraen conocimiento y aun lo difunden. Luis Andrs Edo pertenece a esa estirpe genial. Largamente esperadas, las memorias de este anarquista que marc una poca que no pudo ser pueblan ya las libreras; llevan por ttulo La CNT en la encrucijada. Aventuras de un heterodoxo y, con gran justicia potica, salen editadas bajo el apropiado sello de Flor del viento. La colaboracin de Doris Ensinger y Adela Garca ha sido fundamental para que podamos disfrutar de estas pginas memorables. He aqu, en efecto, las aventuras de Luis Andrs Edo (Caspe, 1926); trenzadas con los hilos del exilio, la accin, la prisin y la reflexin terica, estas aventuras conforman una vida que, indisolublemente ligada a la historia reciente del anarquismo ibrico, se integra en esa misma historia clandestina de la modernidad. El mismo velo de silencio cmplice las envuelve; una misma pasin las anima. Los hitos de la vida de Edo son, pues, los del Movimiento Libertario de las ltimas dcadas. As, por ejemplo, la formacin en el exilio francs de Defensa Interior (DI), el organismo que, desde 1961, aglutin las fuerzas de la CNT, la FAI y las Juventudes Libertarias para continuar la lucha contra Franco (y, a la vez, contra el capitalismo, como muy bien precisa Bernat Muniesa) en el mismo punto en que la dejaron los maquis libertarios -el ltimo de esos mticos guerrilleros, Quico Sabater, haba cado en 1960 con las armas en la mano. Por su parte, DI sabr mantener esa lucha dentro y fuera de la Pennsula, con espectaculares acciones como el secuestro del vicecnsul espaol en Miln (1962) o el de monseor Ussa, agregado eclesistico de Espaa para El Vaticano, en Roma (1966). La presencia pblica de la CNT durante la segunda mitad de la dcada de los 70, ya en Espaa, deviene el otro gran marco de las andanzas de Edo. Sern estos unos aos vividos bajo el signo de la alegra, primero; pronto, bajo el de la ferocidad: de las luchas y de la ruptura de CNT, de su represin. Hemos hablado de la imbricacin de las aventuras de Edo con la vida del Movimiento Libertario organizado, de los hitos compartidos. Pero hay un punto en que las peripecias de nuestro hombre se separan de la trayectoria estricta de la Central anarcosindicalista: siempre ha luchado l contra cualquier tentacin doctrinaria, como contra los intentos de hacer preponderar las estructuras o las siglas sobre las necesidades histricas y la colaboracin con entidades y colectivos ajenos a la Confederacin; enfrentado a los sectarios y a los demagogos del anarquismo, enemigo de cualquier reificacin, Edo prefiere la corriente (as titul su anterior obra): movimiento o tendencia invertebrados, aestructurales, libertarios, que atraviesan la historia y han de preceder y suceder a toda organizacin. La apuesta por el municipalismo libertario, heredero de las comunas kropotkinianas, y el panegrico del arduo autodidactismo obrero completan el perfil poltico de este renovador del discurso libertario. Por lo dems, las memorias de Edo vienen a mitigar el desamparo y el miedo a errar de quienes an creemos en la posibilidad de que la familia anarcosindicalista (CNT, CGT y Solidaridad Obrera) se rena, sin bizantinismos estatuarios. Ms an, este pasado de Edo alumbra un poquito nuestro futuro. Por muchos aos, maestro.
-Masala-
nm 39 gener-febrer08
barri
pg 2
Masala no s la veu de cap entitat, ONG, secta o partit Podeu collaborar amb articles, dibuixos, notcies, fotografies, poesies, entrevistes, aix com tamb en la distribuci 8000 exemplars repartits entre comeros, associacions, centres cvics i socials, biblioteques... Telfon de contacte: 93 329.08.58 E-mail: masala@ravalnet.org
Ens pots trobar tots els divendres de 17 a 21h a El Lokal (C/De la cera, 1bis)
Masala noms es fa responsable dels articles firmats com Masala Aquesta edici sha tancat el 31 de desembre del 2007
Editorial
LALA pateix en menys dun any dues redades dels Mossos dEsquadra.
LAssociaci Lliure Antiprohibicionista emet aquest comunicat per denunciar latac dels Mossos dEsquadra el segon en menys de 8 mesos- contra la tranquillitat del nostre local social. El passat divendres 16 de novembre sobre la mitjanit, cinc policies van entrar sense ordre judicial al local de lAssociaci, al carrer dels Salvadors 20 de Barcelona. Amb una actitud prepotent i intimidadora, van escorcollar el Casal Antiprohibicionista i les persones que all shi trobaven, decomisant petites quantitats de cannabis. A ms, van robar material de lAssociaci, com caixes de paper de fumar. LAssociaci Lliure Antiprohibicionista (ALA) fa una crida a lopini pblica per denunciar aquests fets i deixa oberta la possibilitat de convocar una manifestaci perqu els ciutatadans antiprohibicionistes de Catalunya puguin expressar el seu rebuig a lactuaci de la policia catalana. Aix mateix, volem comunicar al senyor Joan Saura, Conseller dInterior: - Que no entenem quin perill pot representar per a la societat el consum personal de cannabis en un local exclusiu per membres de lAssociaci. - Que socupi amb celeritat de casos greus de violncia (agressions racistes, xenfobes o feixistes, com la que va patir el membre de lALA Xavier Sabater, abusos de poder per part de la policia, etc.).
Barcelona, dijous 22 de novembre de 2007 Associaci Lliure Antiprohibicionista (ALA) Secretaria de Relacions Poltiques alabcn@nodo50.org
ooo
El Lokal
Associaci Cultural El Raval
horari matins: de dimarts a divendres de 10.30 a 14h tardes: de dilluns a dissabtes de 17 a 21h mail:alabcn@nodo50.org llibres contrainformaci revistes msica samarretes pedaos...
c/de la Cera 1bis 08001 Barcelona Tel: 93 329 06 43 Fax: 93 329 08 58 ellokal@pangea.org / ellokal@sindominio.net
pg 5
barri
nm 39 gener-febrer08
La remodelaci del port de Barcelona perjudicar a una part important de la flota pesquera
-MasalaFotos/Plataforma dAfectats en Defensa de La Barcelonaeta
l pla de remodelaci de les installacions de pesca del port de Barcelona ja t data dinici. El passat 22 de novembre es va signar un conveni de collaboraci entre el Departament dAgricultura, Alimentaci i Acci Rural, lAutoritat Porturia de Barcelona i la Cofradia de Pescadors desprs dun any i mig de negociacions. Tot i que aquest coveni pretn, segons les autoritats poltiques, resituar i garantir la sostenibilitat del sector pesquer del Port de Barcelona, deixar fora ds a partir de desembre de 2007 a 17 embarcacions darts menors de les 19 existents. Obligant aix a uns 40 treballadors a una prejubilaci anticipada o deixant als patrons ms joves en una situaci dincertesa en lmbit laboral. Dintre de la remodelaci del port, lAjuntament de Barcelona tamb vol urbanitzar el moll pesquer per obrir-lo a la ciutat i visibilitzar lactivitat pesquera amb atractius turstics. Amb aquesta intenci ja hi ha un consorci dempreses que t previst construir un hotel de luxe que gestionar el grup Starwood Hotels, dos restaurants amb terrassa i un bar. A part tamb es construir un aparcament de vehicles i una plaa que tot junt suposar la creaci dun espai de 9 hectrees. Els pescadors afirmen estar dacord en obrir el port a la ciutat, per una part afectada sha posicionat en contra de la negociaci de lespai, ja que com a sector pesquer que es mant actiu, queda pendent dun futur incert davant aquesta remodelaci.
La Cofradia de Pescadors i un polmic Conveni La Cofradia de Pescadors de Barcelona s un rgan originari de principis del segle XX que es va crear per dedicar-se a organitzar, gestionar i defensar les activitats porturies i els drets dels pescadors, i que durant el franquisme queda influenciat pel sindicalisme vertical. Encara que fa uns 10 anys va intentar sindicar-se, i ha hagut intents de defensar els drets dels pescadors, fa dos anys les sospites de males gestions econmiques van fer dubtar dels seus mxims representants. En el conveni signat el passat 22 de novembre, la Cofradia de Pescadors reclama inicialment Les embarcacions darrossegament sn les ms perjudicades amb el nou conveni a lAPB 20 milions deuros per
danys i perjudicis. Daquesta quantitat, per a indemnitzacions laborals al sec19 embarcacions no tenen tor pesquer darts menors noms es cap intenci de marxar i destinen 2,7 milions deuros; 2,1 milions els posa lAPB i els 600.000 defensaran el seu espai utieuros restants la Conselleria. Per la litzat per diverses generareforma de la llotja, lAPB posa 5 milions cions de pescadors deuros ms. En aquest espai anir la zona de restauraci i turisme, don els G ingressos recaptats aniran destinats a lAPB i a la Cofradia. Sumant les xifres, Aquests pescadors volen dels 20 milions inicials, 12,9 no sn presentar una demanda invertits enlloc per lAPB. Amb aquest conveni signat per la cofra- judicial a lAPB per no tenir dia, la indemnitzaci dun sector de la en compte els danys i perjupesca s converteix en eina de canvi per dicis ocasionats a les a provocar una remodelaci, estructuraci i cessi en quant a zones de treball, i embarcacions que es volen una nova zona queda alliberada per lesquedar al port peculaci de loci i el turisme. Mentre, El Moll del Rellotge s la zona afectada per la remodelaci del port una part dels pescadors queda fora del ni que noms ajuda als trebapasts del conveni i greument perjudicat. lladors que marxen i perjudica de Borb, el 96 el Moll dEspanya i el Aquest sector de pescadors, composat per 19 seriosament a les embarcacions darrossegaMaremgnum, continuant locupaci del terriembarcacions darrossegament, no est da- ment que es queden. Aquest sector t previst tori fins al 2000 amb el Moll de Barcelona i el cord amb la signatura de la Cofradia. En el 2006 denunciar, com a Organitzaci dArmadors de World Trade Center. s evident que ara ja va dimitir dels rgans de govern daquesta Pesca de Catalunya (OAPC), els acords sigcomena lltima reconquesta posmoderna al per anomalies en la gesti econmica, i ara els nats per una vulneraci de la normativa interport de la ciutat. Alguns ja ho han dit i tamb obliguen a marxar del port per la remodelaci na de la Cofradia de Pescadors. A ms vol preescrit, on shan posat els pirates? ara que fan signada per la Cofradia. Tot i aix, els pescadors sentar una demanda judicial a lAPB, que ms falta que mai. no tenen cap intenci de marxar i defensaran el calcula en uns 50 milions deuros aproximadaLa remodelaci actual del port pretn converseu espai utilitzat per diverses generacions. El ment els danys i perjudicis ocasionats a les tir-se en una prolongaci del centre comercial juliol passat aquest sector es va reunir amb el embarcacions que es volen quedar al port Maremgnum, ja que hi ha previst tamb president de lAPB, Jordi Valls, el Director davant la remodelaci prevista. Les 19 embarconstruir un pont que ajuntar el centre comerGeneral de Pesca de la Generalitat, Mart cacions afectades estan disposades a Sants, i el Sr. Romagosa, president de Port defensar els seus drets tant per la via 2000, empresa que gestiona la part ldica del legal com per daltres. A ms sollici- la transformaci urbanstica requalificar port. Tots ells van prometre que sarribaria a ten una reuni amb la Regidora del el sl del moll, i promour uns acords amb independncia de la Cofra- Districte per replantejar levoluci del lespeculaci del terreny a favor dia de Pescadors, replantejant el pla dobres port i la importncia que aix suposa dempreses interessades en invertir en del port, per lacord signat al novembre els de cara al seu futur. ignora completament. aquesta zona verge En definitiva, un sector que no t previst La Cofradia de Pescadors ha firmat un conve- prejubilar-se ni rebre cap indemnitzaci i que continua treballant al port, s el ms perjudicat actualment. Tamb el ms preocupat per la salut del mar, doncs vol denunciar labocament de residus a prop de la costa de Barcelona, a ms de fer un estudi comparatiu daltres ports del mediterrani respecte a les possibilitats que desaparegui la pesca si no es donen ms facilitats reals. La incorporaci despais al port de la ciutat es desenvolupa fa ms de dues dcades Una llarga reconquesta de la poltica de lAjuntament es reapropia del moll de la ciutat a travs dimportants projectes urbanstics. Lany 87 es finalitza el Moll de la Fusta, lany 93 sinaugura el Moll de la Barceloneta-Paseo Joan cial amb el moll dels pescadors. Aquesta transformaci urbanstica requalificar el sl del moll, i promour lespeculaci del terreny a favor dempreses interessades en invertir en aquesta zona verge. Sn cada vegada ms les embarcacions esportives que es poden veure al port, quedant-se a un rac les cada cop menys embarcacions pesqueres. El nou conveni signat, les males condicions de treball, els baixos sous i la manca de relleu generacional, acabaran per fer desaparixer un dels oficis ms ancestrals de la ciutat, si no es comencen a prendre mesures socials i econmiques reals per a un important sector treballador dun barri.
Plantes medicinals i aromtiques Espcies * Tes * Cafes *Mels * Complements Diettics Caramels * Cosmtica natural Fruita Seca * Cereals i Llegums Cafeteria i Teteria * Llibres i revistes
Pl.Reial 18 Tel/Fax: 933042005 08002 Barcelona Ptge. Bacard 1 Tel:933017839 08002 Barcelona
Llegeix el Masala
El trobars a Ciutat Vella, molt a prop de casa teva
Subscriu-te
El rebrs a casa per 27 euros a lany Fes un ingrs al nostre compte 2100-0546-04-0200221290
Posa un anunci
27 euros cada dos mesos o 145 euros a lany
nm 39 gener-febrer08
barri
pg 4
El Plan de los Ascensores en las mismas manos que Illa Robador y el Mercat de Santa Caterina
-MasalaEl arquitecto Xavier Sust i Fatjo, co-redactor del Plan de los Ascensores de La Barceloneta, tambin ha estado a cargo de otras seis operaciones urbansticas en Ciutat Vella; dos de ellas especialmente polmicas. Entre las joyas en las que Sust figura como tcnico responsable, segn consta en la Memoria del Sector de Urbanismo 1999-2003 (Ajuntament de Barcelona, 2003), estn Illa Robador y el Mercat de Santa Caterina junto con la prolongacin de la Avinguda Francesc Camb; dos smbolos de la relacin entre reforma y especulacin que se da en el distrito.
Ambas actuaciones han sido objeto de fuertes crticas por parte de las entidades vecinales de las zonas afectadas, antes, durante, y despus de su ejecucin; y concretamente Illa Robador lleg a estar paralizada por un contencioso administrativo interpuesto por la Taula del Raval. Esta intervencin fue diseada por el despacho MBM del arquitecto estrella Oriol Bohigas, pero la direccin tcnica y urbanstica correspondi a Xavier Sust; y en ella nunca se atendi a las previsibles consecuencias que tendra una transformacin como sta en un entorno habitado por vecinos con rentas bajas. Slo en los 12.000 m2 hoy presididos por el
esqueleto del hotel de 5 estrellas de la cadena Barcel, antes haba 50 edificios, 93 locales comerciales y 450 viviendas, destruidas en su totalidad, y de cuyos habitantes, expropiados o desahuciados, an no se han dado cifras oficiales sobre cuntos han sido realojados y cuntos han abandonado sus viviendas y el barrio sin derecho a realojo. Por supuesto, las estadsticas municipales tampoco han ofrecido dato alguno del nmero de vecinos expulsados por la presin inmobiliaria, desde el comienzo de las obras hasta hoy, en las calles Robador, Sant Rafael, Sant Josep Oriol o Espalter. En cuanto al Mercat de Santa Caterina, bajo la cpula multicolor diseada por Enric Miralles, la realidad no es tan colorista. Los seis aos que duraron las obras de remodelacin ms que una infraestructura como el nuevo Tunel de Vielha, que ha tardado cinco aos en concluirse-, sirvieron en bandeja la muerte de toda la vida comercial del entorno, y se dio paso a la extincin del que haba sido el motor econmico del barrio durante dcadas: el pequeo comercio (Maria Mas y Toni Verger, Un forat de la vergonya al casc antic de Barcelona, del libro Barcelona Marca Registrada,
ed. Virus 2004). Segn el mismo artculo, la aplicacin general del PERI en el Casc Antic supuso el desplazamiento de 2.000 vecinos y la destruccin de 1.078 viviendas y 13 casas catalogadas. Pese a este rastro destructor, Xavier Sust parece dormir a pierna suelta, ya que es un firme defensor del tipo de reforma ejecutada en Ciutat Vella. En un audio grabado para xarxesopinio.fadweb.org, a la vez que reconoce que todo progreso representa alguna afectacin tambin afirma que en Ciutat Vella todo aquel que ha tenido que dejar su vivienda ha ido a otra mucho mejor. En el mismo audio y respecto al Plan de los Ascensores, Sust ha defendido que este plan no es para especular y que interesa a la gente que quiera seguir en el barrio, no a los que quieran hacer negocio. En contra, la gegrafa Merc Tatjer y el arquitecto Manuel de Sol Morales, co-redactores del PERI de La Barceloneta de 1985, han denunciado que el Plan Sust entrega este barrio al mercado sin preocuparse de sus repercusiones negativas. Concretamente Tatjer, ha dicho tambin en xarxesopinio.fadweb.org, que el plan provoca una intervencin indiscriminada y que no hace una lectura adecuada de los valores arquitectni-
[Plan de los Ascensores] se ha aprobado sin calcular cuntas intervenciones se llevarn a cabo y, por tanto, sin saber cuntas personas se vern afectadas, dice Merc Tatjer [Barceloneta] la rehabilitacin favorecer que el capital exterior expulse a los vecinos dice Manuel de Sol Morales
cos del barrio. Aade Tatjer que el Plan de los Ascensores se ha aprobado sin calcular cuntas intervenciones se llevarn a cabo y, por tanto, sin saber cuntas personas se vern afectadas. Al respecto, Manuel de Sol Morales es categrico: la rehabilitacin favorecer que el capital exterior expulse a los vecinos. Lo que denuncian estos tcnicos, igual que algunas entidades de La Barceloneta, son riesgos como el mobbing, la expulsin de vecinos directa o indirecta, el incremento desproporcionado del precio de la vivienda o el desplazamiento del pequeo comercio; fenmenos que en otras zonas de Ciutat Vella han sido o son masivos y cotidianos, y que ya comienzan a detectarse en La Barceloneta. Riesgos que no se atenan si tenemos en cuenta quines han concebido el texto sobre el que ha de regirse el futuro urbanstico del barrio marinero. En la redaccin del Plan de los Ascensores a Xavier Sust lo acompaa el abogado municipal Isidre Costa, secretario de la junta gestora de Illa Robador y, por tanto, buen conocedor de los mtodos de FOCIVESA. En este sentido, la eleccin de los autores del plan, si bien no responde a una determinada intencin, s que garantiza la continuidad del modelo de urbanismo aplicado hasta hoy en El Raval y en Santa CaterinaSant Pere. Sust y Costa, son parte de esa saga de tcnicos que, aplicando decisiones polticas, desde hace dos dcadas aproximadamente, ejercen la direccin tcnica de la reforma urbanstica en Ciutat Vella, con el pulso tranquilo al determinar la desaparicin de calles, manzanas, edificios y comunidades de vecinos enteras. Con la conciencia ligera como un algodn dulce y el mismo estmago de cemento armado que han sido necesarios para este cometido, hoy tienen en sus manos la planificacin sobre el papel del futuro de La Barceloneta.
[Illa Robador] nunca se atendi a las previsibles consecuencias que tendra una transformacin como sta en un entorno habitado por vecinos con rentas bajas
El sbado 15 de diciembre los vecinos de La Barceloneta expresaron su opinin sobre el plan de los ascensores en un fotomatn organizado por la Plataforma dAfectats.
Ms fotos en: www.flickr.com/photos/pdefensabarceloneta
[Mercat de Santa Caterina] la muerte de toda la vida comercial del entorno, y se dio paso a la extincin del que haba sido el motor econmico del barrio durante dcadas: el pequeo comercio
Projectes internacionals, acci comunitaria i local social per desenvolupar projectes en l'mbit juvenil. Vine i participa!!!!
pg 7
barri
nm 39 gener-febrer08
Haytham Tafakji
Foto: rsula
nm 39 gener-febrer08
barri
pg 6
G
Un procs judicial tant corromput que fins i tot Amnistia Internacional ha mostrat la seva preocupaci sobre la falta de garanties dimparcialitat que ofereix aquest judici
G
Barcelona excepte una cosa: si a ells no els importa qui va ferir realment al policia, a nosaltres tampoc, el que ens importa s que tenim a tres germans empresonats per la cara, i que aquest cas ha estat utilitzat com a excusa per augmentar la repressi policial a Catalunya i, per exemple, parir lleis com el desallotjament exprs. A dia davui encara vivim al 4 de febrer de 2006. I s per aix que aquest cas no noms indigna a Amnistia Internacional, ens indigna a tots els que sabem quina s la veritat. Si el govern ignora el que li diu Amistia Internacional, si els jutges cedeixen a les pressions del govern, i els grans mitjans encobreixen el que est passant, noms ens deixen els carrers. El dia 22 de desembre ocuparem el centre Barcelona i fins que arribi el judici, o el dia en que lex, Rodrigo i Juan estiguin amb nosaltres, la veritat innundar els carrers, a cada paret de cada barri, i a cada conscincia de cada persona que no es vulgui deixar enganyar. Ara i fins que tornin amb nosaltres, seguirem cridant:
Bar Mendizabal
sucs i batuts naturals, esmorzars,
Pl. Canonge Colom msica, plats del dia, cocktails, bocaRaval / Barcelona tes, take away, terrassa, sol i ombra
c/ Joaqun Costa 36
telf.93 3014763
pg 9
barri
nm 39 gener-febrer08
Propostes de les entitats de joves del Casc Antic per al PAD 2008-2012
Recolzem els joves de Fundaci ADSIS, Projecte Joves dEICA, Joves de RAI, Barris del mn dINCITA i collectiu JAC del Centre Cvic Convent de St. Agust
Participaci i cutadania La participaci i la ciutadania sn elements fonamentals de la poltica. Els elements socials i poltics no poden entendre's separadament perqu en el mn social es gesta la poltica, que no es redueix a les seves expressions formals, ja que el poltic es fa en el quotidi i des d'all es construeix una cultura poltica prpia. Per aix la participaci comprn la quotidianetat, el carrer. Resulta difcil parlar de participaci i ciutadania de joves quan aquests sn perseguits per la policia en el seu propi barri de forma quotidiana, per aix no solament es tracta de proposar "actuacions", sin de transformar les poltiques pbliques implcites i explcites, que criminalitzen els joves del Casc Antic i del Districte en general. Per aix, considerm important proposar alguns punts sobre la participaci i la ciutadania dels joves: Derogaci de l'ordenana del civisme que afecta els col.lectius menys afavorits (treballadores sexuals, persones sense papers, persones sense sostre, artistes del carrer, etc) i als joves. Donar suport a propostes, iniciatives i projectes dels joves organizats i no organizats del barri. Donar suport a les iniciatives de les entitats que treballin en la lnia de la participaci activa de joves, que busquin generar lideratges juvenils com de joves que sigui portaveu dels joves del barri i participi en els projectes que els afecten / interessen. Recolzament als projectes i iniciatives de joves del barri. Facilitar recursos i permisos per a les activitats. Creaci dun tcnic de juventut al districte, referent per a les entitats juvenils, igual com n'hi ha un de cultura. Esports Garantir l'accs lliure de joves i entitats als espais i equipaments esportius pblics del barri, ja que l'esport s una eina necessria i preventiva. Compatibilitzaci de lrea esportiva del Forat amb les altres rees (jocs infantils, bancs). Revisar el projecte. Posar xarxes darrere les porteries per evitar accidents amb nens i avis. Construcci d'una pista de futbol sala descoberta i de mides reglamentries al nou poliesportiu del Casc Antic. Ser informats del procs de construcci. Habilitaci d'una pista de bsquet a la plaa Mercaders, ja que la pista del Forat de la Vergonya no es pot fer servir perqu s de saul i es fan malb les pilotes de bsquet. Revisar el projecte de la plaa Mercaders en el que es sha aprovat, amb un procs participatiu molt dubts (en el que varen participar de l'ordre de tres persones), usar un ter de la plaa per a una obra d'art on possiblement hi treur una terrassa de l'hotel del costat. s molt ms necessari pel barri una pista de bsquet. Habilitaci despais gratuts per fer esport (patis escoles, IES, altres...) al Casc Antic. Creaci dequipaments esportius gratuts al Casc Antic. Promoci i suport per la realitzaci de lligues esportives als barris. Pla estratgic per la promoci de lesport. Cultura Habilitar murs de la ciutat on els joves puguin fer murals i aix millorar l'aspecte del barri de forma artstica. Per exemple, habilitar murs als equipaments del Forat de la Vergonya per poder ser pintats cada 15 dies. Implantaci dun carnet municipal per a joves, amb avantatges per accedir a installacions i equipaments municipals desport, cultura i lleure del barri i de la ciutat. s dels horts urbans del Forat per part dels joves, no restringir-ho a la gent gran (treball intergeneracional). Perspectiva de Gnere La Perspectiva de Gnere s un enfocament dirigit a la recerca de l'equitat en les relacions entre homes i dones en tots els camps de la vida. Des d'aquest punt de vista, la perspectiva de gnere no treballa solament amb noies, sin que treballa amb les noies i els nois, per aix considerem que les entitats que treballen amb joves han d'incloure la
La perspectiva de gnere no treballa solament amb noies, sin que treballa amb les noies i els nois, per aix les entitats que treballen amb joves han d'incloure la perspectiva de gnere en els seus projectes i en el seu fer quotidi
perspectiva de gnere en els seus projectes i en el seu fer quotidi. Considerem, tamb, que s necessria una voluntat poltica que doni suport i fomenti l'accs i la participaci de les noies als diversos recursos el barri, aix com la creaci de projectes especfics per a noies que garanteixin el desenvolupament de la seva personalitat en les mateixes condicions que els nois. s necessari un treball comproms dirigit a la transformaci de la realitat de gnere que es viu al barri. Per aix proposem els segents punts, que considerem fonamentals: Crear ajudes i subvencions per a activitats, projectes i iniciatives de noies, organitzades o no, del Casc Antic. Donar suport a estratgies que busquin garantir la participaci de las noies del Casc Antic en les diverses activitats que es realitzin al barri. Donar suport i promoure les prctiques esportives per part de les noies. Crear y donar suport a programes de formaci i inserci laboral per a noies al barri. Fomentar y donar suport a propostes i projectes d'auto-ocupaci de les noies del barri. Habitatge Prioritzar habitatges protegits per als joves del barri dins del propi barri, amb lloguers assequibles a la seva capacitat econmica. Regulaci del preu dels lloguers per part de l'ajuntament. Intervenci sobre les facilitats fiscals i legislatives que afavoreixen les empreses constructores i les immobiliries, per protegir el venat davant lagresiva activitat especulativa. Facilitats per accedir als habitatges de protecci oficial destinats a joves; millorar els canals dinformaci de les promocions dhabitatge i com es pot accedir a aquestes ajudes. Generar estratgies i prioritzar les ajudes als joves del barri, perqu puguin seguir vivint en el seu barri i evitar la centrifugaci. Respectar els centres socials okupats autogestionats per joves, com a espais culturals intergeneracionals, que suposen una alternativa de vida no mercantilitzadora. Possibilitar ls dels espais abandonats per part dels moviments socials. Formaci Ms oferta formativa tipus Programes de Garantia Social i Escoles dOficis en nous mbits dinters per als joves (audiovisual, msica, informtica...) Revisar i millorar els canals de comunicaci i collaboraci entre les entitats i les escoles del barri; treball integral amb joves. Treball Ajuts per a joves per fomentar l'auto-ocupaci Foment de programes de formaci i orientaci ocupacional, garantia social i creaci d'un equipament especfic d'escola d'arts i oficis al Casc Antic. Facilitar laccs als cursos ocupacionals per a joves sense perms de residncia o de treball.
No solament es tracta de proposar "actuacions", sin de transformar les poltiques pbliques implcites i explcites, que criminalitzen els joves del Casc Antic i del Districte
a referents positius al barri i l'autonomia dels joves. Fomentar que les entitats treballin en xarxa. Facilitar l'accs dels joves a espais de participaci ciutadana de la ciutat i del barri. Garantir la participaci dels joves en espais de comunicaci comunitaris del barri com a estratgia per al foment de la ciutadania activa i la participacion juvenil. Facilitaci en el procs d'adjudicaci de permisos o usos de l'espai pblic, per als joves, els movimets socials i entitats del barri. Garantir que els procesos participatius de l'Ajuntament ho siguin realment (ex: el procs participatiu per al projecte de la plaa Mercaders) Prioritzar les accions educatives, socials i culturals al barri en detriment del turisme de masses (habitatge, comeros, restaurants, espai pblic, etc.) Associacionisme Locals per a joves i entitats. Intervenci per part de lAjuntament en la regulaci de laugment abusiu del lloguer dels locals dentitats juvenils per a que no hagin de marxar del barri. Ajut per pagar la part proporcional del lloguer que les entitats no poden assumir. Enfortiment de la xarxa associativa i social del barri, atenent les seves iniciatiaves. Increment econmic significatiu i continuat per al suport a les entitats de joves i a l'associacionisme juvenil. Recolzament de lassessorament i la informaci a les entitats de joves. Promocionar i donar suport a la creaci duna taula
Els propietaris estan forant als inquilins a que marxin per una petita quantitat de diners, mentre que la resta ha de viure en una situaci precria
El passat 19 doctubre ja va haver-hi un primer intent de desnonament dun dels pisos okupats, per una petita concentraci va poder impedir-ho. Tot i aix, als okupants de ledifici els va arribar una altra data de desallotjament per al passat 10 de desembre. Afortunadament un dels advocats que porta la defensa dun dels pisos va poder recrrer lordre i aplaar la data prevista, doncs els 3 pisos okupats tenen causes judicials i jutjats diferents. Aquest fet va ser suficient perqu els propietaris suspenguessin la data de desallotjament, ja que no podien fer fora a la gent dels tres pisos en el mateix dia. Un altre cop sha pogut aturar el desallotjament grcies a la iniciativa de joves okupes que, a part de defensar el dret a un habitatge, estan denunciant juntament amb altres vens/es de limmoble, el mobbing immobiliari que est patint aquest edifici. Igualment es demana estar atents a les convocatries per si arriba un altra data de desallotjament.
Rdio Bronka www.radiobronka.info 104.5 (Barcelona Nord, Badalona,Gramanet) 104.45 en proves (Hospitalet,Espluges,..) Rdio Linea 4 www.radiolinea4.net 103.9 (Barcelona Nord)
Contrabanda FM www.contrabanda.org 91.4 Barcelona Rdio Pica www.radiopica.net 96.6(de 14 a 24 h) Barcelona La Tele, canal 52 UHF http://www.okupemlesones.org
nm 39 gener-febrer08
barri
pg 8
l passat 6 de desembre, aniversari de la constituci espanyola, ja fa 29 anyets, una nova PHRP va obrir les portes un cop ms a Ciutat Vella amb aquest missatge: "Dem dia 6 de desembre ser el 29 aniversari de la constituci espanyola. En ocasi d'aquesta data, presentem la nova Promoci d'Habitatge Realment Pblic (PHRP) al carrer Aviny 33: 29 anys desprs comencem a fer efectiu el dret fonamental de l'habitatge". Amb aquesta stira ens recordaven un dret que no t res de broma per la majoria de la poblaci que no pot accedir a un habitatge, el dret al qual la constituci espanyola recull en el seu, ms que fams, article 47, que diu el segent: "Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders pblics promouran les condicions necessries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilitzaci del sl d'acord amb l'inters general per tal d'impedir l'especulaci". Suposem que els poltics no pensaven en aquell moment que el pas necessitaria, pels finals del segle XX, comercialitzar plcidament el sl i posar a disposici del mercat aquest dret tant fonamental i ja de pas sostenir l'economia espanyola amb l'anomenada "economia del totxo". Aquests darrers mesos han estat especialment durs per als moviments socials de Ciutat Vella, en concret per als collectius d'okupaci i els centres socials que s'autogestionaven. A l'octubre va ser desallotjada Runa Amlia, un dels pocs Centres Socials que quedaven al centre de Barcelona i en concret l'nic que continuava al barri del Raval, desprs que Illa Robadors agafs cada dia ms forma i entre les seves conseqncies estigus el tancament de l'Ateneu del Xino, desprs de 13 anys d'existncia (veure Masala 38 i 36). Al mes de novembre li va tocar el torn al bloc de pisos del carrer Metges, situat dintre del Forat de la
Foto / Masala
per aix que ens sentim en sintonia amb aquestes propostes als nostres barris: "Llicenciades, jubilats, treballadors precaritzats, cada cop som ms les persones humiliades i indignades per aquesta situaci, per veure com a la nostra ciutat els nics que semblen tenir els drets fonamentals assegurats sn els turistes i els promotors immobiliaris". L'esmentat discurs d'inauguraci de la nova PHRP tamb fa referncia al nou Pacte Nacional per l'Habitatge. Un pacte que planteja mesures insuficients, parcials i en molts casos al servei d'aquells que s'han enriquit especulant amb els nostres drets. Des de 1978, l'habitatge s un dret i des de 1978 la propietat privada est supeditada al seu s social, per aquest pacte, igual que la legislaci anterior, es nega a fer-ho efectiu. "Un pacte que no limita els beneficis que s'obtenen arrel de l'especulaci, ni multa Vergonya i que per sis anys als infractors que pretenen n havia estat un referent en mantenir pisos buits al centre aquesta lluita. Espai autoges- Un pacte que en canvi s dna primes i bene- de Barcelona, a costa de que tionat que feia activitats per ficis en forma de subvencions als mateixos milers de persones no puguin als vens i venes del barri. que tenen els pisos segrestats perqu els llo- accedir a un habitatge en conAix sense oblidar el fosc guin a preus que, per la majoria, seguiran dicions, a un preu assequible. procs i desallotjament al Un pacte que en canvi s dna sent inaccessibles setembre de Miles de Vivienprimes i beneficis en forma de n das. Han estat mesos amb subvencions als mateixos que cops durs per part de l'administraci cap als moviments tenen els pisos segrestats perqu els lloguin a preus que, socials i venals de Ciutat Vella, per s per aix que l'ale- per la majoria, seguiran sent inaccessibles". gria ha estat doble. Quan l'ambient no estava per moltes El text tamb fa referncia a una de les dues propostes rialles, una nova PHRP s'installa al barri, i ja van quatre. contra el mobbing que recull el pacte, la creaci d'un obserAviny 33 s'afegeix a tres PHRP's ms situades en el vatori (l'Observatori de lHbitat i la Segregaci Urbana), districte: al carrer Magdalenes 13-15, al carrer Amargs que des de la PHRP es considera ridcula perqu no servir 6 i al carrer Tallers 44. Com b deien en el seu comuni- per "frenar els terroristes que utilitzen el mobbing com a cat els nous vens i venes del barri: "Creiem que ja sn estratgia habitual per especular, passant per sobre de la massa anys, 29, perqu segueixin sense fer-se efectius dignitat de les persones." els drets fonamentals. Pensem que potser no hem ents "En resum, aquest s un pacte que fa cas oms a les reib all dels drets i els poders pblics, i que potser l'nic vindicacions pel dret a l'habitatge i pretn d'aquesta poder pblic que vetllar pels nostres drets s el que manera que ens resignem amb les engrunes que ens ofesiguem capaces darticular nosaltres". reixen i ens quedem altre cop plegats de mans." Tots sabem qu significa per a l'ajuntament el nostre dis- El comunicat acaba fent una referncia clara que de tricte, no ens cansem de dir-ho un cop ms: un aparador moment l'nica sortida digna que queda per combatre per al ulls dels turistes, un centre comercial per a ells i tota aquesta problemtica s la desobedincia civil: "Tots l'rea metropoli- sabem que hi ha milers de pisos buits, totes sabem com fern tana i una selva ho perqu deixin d'estar-ho i sobre Suposem que els poltics no pensa- immobiliria per tot tenim clar que s inacetable que es pugui especular amb ven en aquell moment que el pas als promotors i un dret fonamental. Amb o sense pacte, amb o sense llei, agents immobi- fins que l'habitatge no estigui garantit per a tota la poblaci, necessitaria, per finals del segle liaris que sempre fins que l'habitatge no sigui realment pblic, seguirem obrint XX, comercialitzar plcidament el han especulat sl i posar a disposici del mercat amb total impu- portes per fer efectiu el dret a l'habitatge". I nosaltres que ho celebrem. aquest dret tant fonamental nitat a la ciutat i Masala n al districte. s
contra el suelo, etc. Hasta taparon las ventanas con cortinas para que desde fuera no se pudiese ver -ni filmar- la violencia con la que estaban actuando. El desalojo acab a las 8.30, sin detenciones. Decenas de solidarios ya se haban concentrado en la plaza, debajo del edificio. Una vez ofrecidos los primeros auxilios a los heridos, la concentracin se convirti en una manifestacin espontnea por el barrio, que afect a unas cuantas agencias inmobiliarias y la Cmara de la Propiedad en Va Laietana, cuyos adscritos tuvieron que encerrarse tras un intensivo ataque de bombas ftidas. El jueves 29, adems, fue reocupado simblicamente el Bloque Metges, y en el local donde habitualmente se hacan las kafetas, el horno de lea volvi a prender: Okupas, vecinos e invitados pudieron una vez ms comer nuestras pizzas y gozar del bailoteo, mientras la fachada del edificio se enriqueca de pintadas como "6 anys de metges contra la malaltia immobiliria", "libertad 4F", "esta obra va a ser cara", "no nos desalojaron: estamos de vacaciones!". L@s okupantes del bloque metges nunca olvidaremos esta larga experiencia de feliz autogestin en el corazn de la Ciudad Condal, ni a l@s vecin@s, ni el placer de okupar y autogestionar junto con ell@s un espacio realmente pblico como el Forat de la Vergonya.
Habitants del bloc de Metges
LANTIC TEATRE
LESPAI DE CREACI
c/Verdaguer i Callis 12 08003 Barcelona Tel: 93 3152354 Fax: 93 5132474 lanticteatre@lanticteatre.com www.lanticteatre.com
ADRIANTIC- Sala dAssaig de lAntic Teatre C/Via Trajana 11-13 Sant Adri de Bess
pg 11
agenda
nm 39 gener-febrer08
Masala c/ de la Cera 1 Bis Cada divendres de 17 a 21h Casal Antiprohibicionista c/dels salvadors 20
Obert de dimarts a dissabte de 20:30 a 12h Dimecres a les 20h Jam Session Divendres i dissabtes fins les 2h Dijous a les 21h pases de video
Kan Arda c/ Sant Miquel 45 - BarcelonetaDissabte: 12h Taller darts marcials Dimarts: 20h Taller de Farncs
17 Aniversari
a Contrabanda FM
"El gener Contrabanda FM cumpleix 17 anys d' emissi. Per celebrar-ho es realitzaran diferents activitats durant aquest hivern. Esteu ben atentes i atents. Per a ms informaci, consulteu la pgina web a CONTRABANDA FM 91.4 del dial de Barcelona / ww.contrabanda.org
Les jornades estaran protagonitzades per dones musulmanes dAfganistan, Iran i Palestina, que explicaran la situaci de les dones als seus pasos, tenint en compte la situaci cultural i poltica de cada pas
Leila Alikarami, advocada iraniana especialitzada en gnere. s membre del Center for Defenders of Human Rights (Centre per als Defensors dels Drets Humans), on sha encarregat de la defensa legal de presos poltics. Shirin Ebadi, Premi Nobel de la Pau lany 2003. Va ser la primera dona musulmana reconeguda amb aquest guard. Advocada iraniana i activista pels drets humans i la democrcia, lany 1963 tamb es va convertir en la primera dona jutgessa del seu pas. Ha intervingut en nombrosos casos de violaci dels drets humans a lIran i ha publicat diversos llibres sobre la legislaci dels drets humans, especialment els de les dones. Palwasha Hassan, activista afganesa. Dirigeix a lAfganistan el projecte /Rights in Practice/ (drets a la prctica), a favor de la igualtat entre dones i homes. Va formar part de la delegaci de dones que va introduir esmenes de gnere a la nova Constituci afganesa. Hangama Anwari, activista afganesa i membre de la Comissi Independent per als Drets Humans a lAfganistan, lnic organisme a ladministraci afganesa que vetlla pels drets humans, oposant-se de vegades al govern. Soraida M A Sawah, activista palestina i directora de la unitat de coneixements legals i capacitaci del Womens Center for Legal Aid and Counselling (Centre dajuda i assessorament legal per a dones).
LLIBRERIA RODS
Compra i Venda de Llibres Antics i Revistes, Gravats i Postals carrer dels Banys Nous, 8. 08002 Barcelona. Tel: 93. 3181389
nm 39 gener-febrer08
relectures
pg 10
Un espai per recordar les realitats socio-urbanstiques a la ciutat, a travs de la premsa de lpoca.
Aquesta secci pretn ser un espai per a la memria dels barris de Barcelona que en el passat es van veure afectats per transformacions urbanstiques majoritriament especulatives. Recordant tamb totes les respostes socials que manifestaven la seva disconformitat, proposant alternatives davant situacions com aquestes, avui tan actuals com aleshores, i que segueixen patint vens i venes de barris originriament populars.
Gato por liebre En el aspecto asociativo el barrio cuenta con las instalaciones de un centro social inaugurado en 1962 que realiza actividades carentes de inters incapaces de aglutinar el vecindario. Dependiente del Patronato, al igual que un centro para jubilados que slo acoge al 3 por 100 de los residentes en el barrio, ambas entidades no han logrado responder a las necesidades del vecindario por tener grandes deficiencias organizativas y de aprovechamiento. No ocurre lo mismo con la JUYOL, entidad recreativa que ha logrado arraigarse popularmente a travs de sus numerosas actividades sociales. Por ltimo, ahora cuentan con la asociacin de vecinos, que pretende aglutinar a todos los habitantes de Barn de Viver para canalizar los problemas que colectivamente nos afectan y para implantar nuevas actividades que agrupen a los distintos sectores del barrio. De momento y para seguir creando ambiente estn dispuestos a montarle la guerra al Patronato. Porque ya va siendo hora dijo un vecino- de que dejemos de tener los ojos vendados y nos den gato por liebre
El Barn de Viver Eugenio Madueo Fotos: Pepe Encinas 29 de septiembre de 1977 Tele/eXpress Catalunya. En la transcripci daquest article shan respectat lortografia i la sintaxi del text original.
CICLE DE VAQUERIES
FARMCIA
GENIS DE ARANA
Carretes, 35 - 08001 Barcelona T. 93 442 50 96 / 93 441 71 84
Moviments socials i governabilitat local. Noves formes de participaci local i cooperaci internacional Nov. 07 - Abril 08 Divendres de 19 a 20.30
El Be Negre
telf. 93.441.68.98 Mbil 689 49 12 04 c/ Lleialtat, 2 08001 Barcelona Horari Dilluns a Divendres de 12 a 2 i de 5 a 8. Dissabtes de 1 a 2.
Clnica Veterinria
S C I C a t a l u nya
C/Carme 95. Barcelona comunicacio@sci-cat.org
pg 13 Collectius, ONGs i moviments socials envien una carta a lalcalde de Barcelona denunciant els obstacles municipals a la participaci ciutadana
denncia
nm 39 gener-febrer08
n ampli grup dorganitzacions i moviments socials vam organitzar a Barcelona la Setmana d'Acci contra el Deute Extern. Per a les accions programades al carrer ens vam trobar front un seguit de traves burocrtiques i econmiques per part de l'Ajuntament de Barcelona, com a conseqncia de laplicaci de lOrdenana Cvica. La nostra protesta va ser comunicada a la Regidora de Ciutat Vella (http://www.quiendebeaquien.org/ kitbcn/carta-ayun-regidora.rtf). A dia davui encara no hem rebut resposta.
Arrel daquests fets i considerant que el nostre cas s un entre daltres en la manca de suport als processos de participaci ciutadana per part de l'Ajuntament de Barcelona, es va decidir impulsar una campanya entre diversos moviments, organitzacions i xarxes per fer arribar a lalcalde una carta collectiva amb les demandes de derogaci de lactual Ordenana Cvica i la definici duna veritable poltica de participaci ciutadana que es construeixi des de lenfortiment de les organitzacions socials i la defensa dels seus drets tant de manifestaci com ds i gesti despais i bns pblics.
Excm. Sr. Jordi Hereu i Boher Alcalde de Barcelona Volem manifestar la nostra indignaci a l'aplicaci de la Ordenana Cvica en el que es refereix al dret a l's de l'espai pblic, aix com qestionar les actuals poltiques de participaci ciutadana impulsades per lAjuntament. Des que s aplicada l'Ordenana Cvica, les organitzacions i moviments socials ens trobem amb tot un seguit de traves burocrtiques i econmiques a l'hora de desenvolupar accions en l'espai pblic, limitant els nostres drets de manifestaci i participaci social. En contraposici, l'Ajuntament afavoreix cada vegada ms l's de l'espai pblic per a interessos privats. s significatiu que mentre l'equip municipal emfatitza la participaci i la relaci directa amb els ciutadans amb campanyes com el Procs participatiu del Programa d'Actuaci Municipal (PAM) 2008-2011; el moviment associatiu afronta cada vegada ms la falta de suport municipal. A causa d'aquesta falta de suport s'afebleix el debat crtic i el teixit social necessari perqu qualsevol procs de consulta aconsegueixi canalitzar les demandes reals de la ciutadania. Creiem que un Ajuntament realment participatiu hauria dobrir vies reals de participaci per la societat civil, facilitar aquesta participaci donant les eines i mecanismes que siguin necessaris, i no posant traves i obstacles tcnics i econmics. Per aix, demanem: La derogaci de l'actual Ordenana Cvica per obstaculitzar els processos de participaci ciutadana i no resoldre les causes estructurals dels problemes que pretn abordar. La definici d'una veritable poltica de participaci ciutadana que es construeixi des de l'enfortiment de les organitzacions socials en les seves formes d'expressi i organitzaci; la defensa dels seus drets tant de manifestaci com d's i gesti d'espais i bns pblics. Entenem que el foment de la participaci va ms enll dels canals de relaci amb l'administraci. Esperem que aquestes demandes siguin escoltades i que lAjuntament de Barcelona s replantegi realment quin tipus de participaci vol fomentar.
Entitats i collectius signants: Campanya Qui deu a Qui?, Acci per un Turisme Responsable ATR, Agermanament Sense Fronteres, Asocciaci d inmigrants equatorians a Catalunya, Asociacin Nuevos Colectivos, Ateneu La Torna, Attac, Campanya La Irresponsabilitat Social d'Unin Penosa, Campanya No et mengis el mn, Campanya Repsol Mata, Collectiu Ali Supay, Collectiu d'Estudis sobre Cooperaci i Desenvolupament, Col.lectiu de Solidaritat amb la Rebel.lio Zapatista, Comit de Solidaritat amb els Pobles Indgenes d'Amrica (Barcelona), Ecuador Llactacaru, Edpac - Educaci per a l'Acci Crtica, Entesa pel Decreixement, Entrepobles, Federaci d'Associacions de Vens i Venes de Barcelona (FAVB), FCONGd- Federaci Catalana d ONG per al Desenvolupament, Federaci Catalana d'ONG pels Drets Humans, Guerrilla Travolaka , Icaria editorial, Justicia i Pau, Marxa Mundial Dones, Observatori del Deute en la Globalitzaci ODG, Observatori DESC, RAI (Recursos de Animacin Intercultural, REDS, SETEM, V de Vivienda, Xarxa de Consum Solidari.
nm 39 gener-febrer08
debat
pg 12
El 8 doctubre va sortir a tots els mitjans catalans la foto de famlia dels firmants del Pacte Nacional per lHabitatge. Amb aquest Pacte, la Conselleria dHabitatge pretn determinar la poltica dhabitatge durant els propers deu anys, i ms enll, ja ha assolit un dels seus objectius: fer desaparixer dels titulars la situaci completament insostenible de lhabitatge a Catalunya i substituir-los pels suposats avenos de la construcci dhabitatges de protecci oficial (HPOs)
Segons una noticia publicada en El Pas, el 22-10-2007, fins a finals de 2006 noms se nhavien iniciat 19.983. Cal destacar que aquest incompliment sha produt en plena febre immobiliria, que estava proporcionant uns ingressos milionaris tant als Ajuntaments com a la Generalitat i al Govern central (es calcula que el 13 % del preu final dun pis va a les arques pbliques). En segon lloc es tracta de mesures que si es complissin comenarien a tenir un petit efecte dins de 10 anys per la qual cosa no serveixen de res a la gent que avui no t casa. Aix s, creen esperana i han de servir perqu la gent no es mogui. En tercer lloc, no ens podem cansar en repetir que el problema no s la falta de pisos sin els seus preus desorbitats. Aquest fet, fins i tot ho reconeixen de forma indirecta els fonts oficials, per exemple lAtlas Estadstico de las reas Urbanas de Espaa 2006, presentat a finals de novembre per la ministra Chacn, detecta que hi ha 452.921 habitatges buits a Catalunya, el que significa el 13,7% del parc total catal. HPOs a bon preu pel mercat Tal com ja hem exposat, es tracta d augmentar els preus dels HPOs de tal forma que resultin rendibles per al mercat en temps de vaques magres Precisament per aquesta ra, el 60 % dels habitatges que promet construir el Pacte seran de
suggereixen que aquestes llars estan habitades per petits propietaris quan sovint sn immobiliries especialitzades o grans propietaris els que fan un gran negoci amb les rehabilitacions. Aquest rigor analtic no es limita a fer quadrar les xifres per poder justificar les mesures promeses sin tamb fan obertament seva largumentaci del sector immobiliari i financer en sostenir: a) que els sector ha viscut una tendncia inflacionista, - o sigui, un excs de demanda - quan hi ha nombrosos estudis que demostren que sha produt un supervit indit dhabitatges nous que, a causa de lestancament del mercat est creixent dia a dia; i b) el problema principal dels preus elevats s la falta de sl barat quan les entitats financeres i els grans immobiliaris sn els principals propietaris de sl. Tampoc aquestes afirmacions s tracta de mesures que si ideolgiques sn gratues complissin comenarien tes sin base constitutiva del Pacte i inherents al a tenir un petit efecte dins de seu afany de trobar con10 anys per la qual cosa no ser- sens amb els grans beneveixen de res a la gent que avui ficiaris de lespeculaci immobiliria.
no t casa
importants de rehabilitaci, de les quals 200.000 necessitarien algun tipus dajuda. A ms detecten que hi ha un mercat de 90.000 habitatges situats en edificis de ms de tres plantes que no tenen ascensor. Aquestes xifres serveixen per justificar les inversions en la rehabilitaci, i
Les fallcies de les promeses de HPOs Les promeses de construcci de HPOs fins ara no shan complert mai ni de bon tros. Per posar noms lltim exemple duna llarga llista: el Pla dhabitatges de 2004-2007 va preveure la construcci de 42.000 habitatges protegits.
ves en el mercat dels HPOs tornar a alimentar lespeculaunits a la pressi de la Gene- ci. Per laltra, han rebentat el ralitat ara han fet aflorar mecanisme de la Llista nica aquests sls. de sollicitants en quedar-se Per laltra banda, per poder urba- amb el 30 % dels habitatges nitzar sl primer sha de saber en la promoci dels quals han on nhi ha durbanitzable. Per participat. Daquesta manera el tant, la Generalitat es compro- Pacte trenca la promesa de met a establir un sistema dinfor- transparncia en ladjudicaci maci pblica sobre la localitza- de HPOs i mant oberta les ci dels sls de titularitat pblica portes a la notria corrupci que sactualitzar regularment, que lenvolta. En aquest sentit a partir de la signatura daquest no era gens estrany que els compra. En teoria, el 10 % Pacte per facilitar linformaci a sindicats firmants del Pacte correspondria a la nova figura tots els operadors del sector. van recolar els promotors en dHabitatge Protegit de Catalun- Aquest sistema dinformaci aquests dos punts. ya, un altre 10 % als de Preus actualitzada servir perqu els Els Promotors Immobiliaris Concertats i la resta a HPOs tra- promotors puguin posar les tamb han aconseguit que es dicionals. Encara estan nego- mans sobre els territoris dels vol- rebaixes lobligaci de dedicar ciant el preu que tindr lHabitat- tants o fer oferiments interes- el 20 % del sostre en promoge Protegit de Catalunya, lnic sants a lAjuntament de torn. cions privades dels 2.000 m que se sap s que el seu preu En aquest context el Pacte inicials a 5000 m, amb la qual se situar entre els HPOs de estableix una nova figura cosa en la prctica queden Preu Concertat (que valen ms urbanstica que es diu Sector exempts daquest petita oblio menys all que valia un pis del dUrbanitzaci Prioritria (SUP). gaci, ja que en llocs com Barmercat lliure en 2002) , i els Com a SUP es declararan celona, simplement no es tropreus del mercat lliure. Lltima automticament tots els projec- ben solars daquestes perla del portaveu dels promo- tes urbanstics que dediquin caracterstiques. tors immobiliaris catalans, Enric com a mnim el 60 % del o ens podem cansar en repeReyna, era la demanda que les sostre residencial de nova immobiliries puguin incloure construcci a habitatges tir que el problema no s la els habitatges que no han pogut amb protecci oficial. Pels falta de pisos sin els seus preus vendre en la llista dhabitatges agents socials del mn classificats amb aquest preu, immobiliari lelement ms desorbitats amb totes les exempcions fis- interessant daquests cals i altres beneficis que aques- SUPs s la seva tramitaci En canvi, no els va semblar ta figura preveu, sentn. accelerada, tant a nivell malament la disposici del burocrtic com a nivell Pacte de poder augmentar la s tracta d augmentar els preus parlamentari. El Pacte, densitat (= minipisos) i edificabidonat la seva ambigitat, litat en les seves promocions, dels HPOs de tal forma que no especifica com sha sempre i quan dediquin la part resultin rendibles per al mercat en portar a terme aquesta que violi la legislaci urbanstica tramitaci agilitada pels actual a algun tipus dHPO. La temps de vaques magres plens municipals, per Generalitat i els Ajuntaments firqueda molt clar que anir mants, per la seva banda, shan Sl de bon preu i urbanitzaci en detriment del dret efectiu de comproms a canviar la legislaparticipaci de la gent. El Pla ci vigent en aquest sentit. El de en temps rcord Per perqu aquest negoci Caufec seria un bon exemple Barcelona tindr poca feina en surti realment rod es necessi- dun projecte urbanstic que aquest punt ja que les seves ta sl de bon preu. Per aix, el podria estar perfectament ava- ordenances permeten des de fa Pacte preveu una inversi de lat pel Pacte, per sense les anys saltar-se qualsevol norma 1.914 milions deuros durant possibilitats de mobilitzaci i arquitectnica dedificabilitat els propers deu anys que es apellaci, ja que tot el procs sempre i quan hi hagi una bona excusa, com per exemple en el destinarien a la compra i urba- aniria molt ms rpid. nitzaci de sl. Si s cert all Ms facilitats per als sectors cas de la construcci de macrohotels que segons les ordenanque publiquen els diaris (p.ex. de la construcci El Pas, del 22-10-2007) ja han Per ni amb totes les facilitats ces sn considerats equipadetectat lexistncia de sl que en gran part - ja propor- ments i que, com a tal, no han pblic suficient per bastir uns cionava lesborrany del Pacte, de respectar determinades nor83.000 daquests HPOs. els Promotors Immobiliaris en mes urbanstiques. Doncs resulta que hi ha molts tenien prou. Per una banda Una autntica ganga per als Ajuntaments bsicament de han aconseguit rebaixar la promotors que, com veurem en lrea Metropolitana - que durada de la prohibici de la 2ona part, no es limita tan tenen prou sl pblic urbanit- venda dels HPOs dels 90 anys sols a aquests aspectes zable classificat des de fa anys inicials als 30. Aix significa per que fins ara ho han retin- que els pisos que shan consgut per tal de no haver de trut pisos amb diners pblics, Taller Contra la Violncia construir habitatges pels en noms 30 anys es podran Immobiliria i Urbanstica pobres. Les noves perspecti- vendre a preu lliure i per tant
Pizzera El Boliche
Pizzas de corte argentino, ensaladas, canelones, empanada, lasagnas, milanesas, matambre, etc. Mojito...el trago revolucionario
pg 15
ressenyes
nm 39 gener-febrer08
2007: un ao de cine(s)
DonCecilio http://doncecilio-perroandaluz.blogspot.com
Termina este 2007 y volvemos a almacenar en el recuerdo una larga lista de pelculas que nos decepcionaron, que nos sorprendieron y que quisimos ver pero no vimos.
De la descomunal oferta que enseguida desgranaremos hay que separar un film por encima de todos los dems: con INLAND EMPIRE (as, con maysculas) David Lynch ha firmado la mejor pelcula del ao. Hollywood ha vuelto a contraatacar con blockbusters veraniegos, productos diseados para el lucimiento del star system, comedias gamberras, terror de usar y tirar y la dosis peridica de progresismo con corbata. Pero el cine estadounidense sigue siendo mucho ms, y otra vez nos ha regalado un buen puado de pelculas ambiciosas, slidas variaciones de los gneros clsicos como El buen pastor, El truco final, Apocalypto, Zodiac, Promesas del Este o El asesinato de Jesse James por el cobarde Robert Ford. De la segunda divisin de Hollywood (tambin llamada por error cine independiente) nos llegaron tambin algunas obras ms que aconsejables por su riesgo, valenta y desgarro: vean Edmond, Last days y, sobre todo, Keane. Los complejos de autor y las caprichosas distribuidoras han querido que este ao Europa haya perdido la batalla contra su eterno rival, ofreciendo pelculas que en su mayor parte saben a poco o a nada. Pudimos ver films interesantes, pero nunca redondos. Ah quedan, para quien pueda rescatarlas, 13 Tzameti, Lady Chatterley, El sueo de Cassandra, El romance de Astrea y Celadn, La ciencia del sueo, El libro negro o El jefe de todo esto. El inquieto continente asitico estuvo bien representado por la segunda entrega de Election y por dos pequeas
Ms enll de les flames dels suburbis francesos, aquest llibre, descriu, a grans trets, el que conformarien els models de vida o la cultura popular dels suburbis. Formes d'expressi prpies -rap, graffiti, tags, breakdance, smurf-; maneres de parlar particulars, amb el verlan revers parlat del francs oficial; formes d'organitzaci econmica que s'adapten a un "sortir del pas" de la precarietat quotidiana o relacions socials que funcionen a partir d'ajustaments relacionals basats en el respecte i la solidaritat del venatge. Sense caure en una lectura simplista d'adjudicaci de caracterstiques unvoques a una comuni-
tat donada, l'autor dibuixa una srie de tendncies heterognies prpies de la diversitat que impera a les barriades; una determinada manera de viure que respon a una organitzaci social, territorial i histrica concreta, la banlieu. Lloc de allament i alliberament alhora, de multituds solitries per tamb de respostes collectives de rbia organitzada.
La Ciutat Invisible
...sense caure en una lectura simplista d'adjudicaci de caracterstiques unvoques a una comunitat donada...
Los complejos de autor y las caprichosas distribuidoras han querido que este ao Europa haya perdido la batalla contra su eterno rival, ofreciendo pelculas que en su mayor parte saben a poco o a nada.
joyas del cine de vanguardia como El bosque del luto y Naturaleza muerta, que sobresalieron por encima de otros largometrajes mucho ms conocidos. Menor, y ms pobre, fue la presencia de Amrica Latina, que slo se salv por las buenas sensaciones generadas por El custodio y por el feliz encuentro con la impresionante La hamaca paraguaya. Testimonialmente pasaron tambin por nuestras pantallas cinematografas marginales, entre las que elegimos la maliense Bamako como el film ms personal y conseguido. Y el cine espaol? Caso aparte, como siempre. Ms chchara costumbrista, ms comedieta de Pajares y Esteso y ms delirios de autor en decadencia. Nos quedamos con otro cine espaol, el de la relectura del realismo, el de La soledad, La lnea recta, Yo, Bolboreta, mariposa, papallona, [Rec] y, sobre todo, el de Jos Luis Guern; sin duda la pelcula espaola del ao ha sido En la ciudad de Sylvia. Apuesten sus ahorros por cuntos premios Goya recibir.
Un do que ha perdurado en el tiempo gracias a su estilo propio y que ha presentando cada vez un gran lbum, digno de tener en la toda coleccin
mado Family Business en donde destacan cantantes como, Encore, Ms. Mariana, Pep Love, C Rayz Walz, entre otros. Viendo que el do tena un buen recibimiento por parte del pblico, en el ao 2005 lanzan el lbum llamado True & Livin, en donde aparecen MCs de renombre tales como Talib Kweli, Del (Del Tha Funkee Homosapien del grupo Hieroglyphics) y Aesop Rock (del sello Definitive Jux). Satisfecho con sus trabajos y con la acogida del pblico, gracias a su buen trabajo musical tanto en los beats como en sus letras, por el contenido que estas llevan, en el ao 2006 Zion I nos entrega su ms reciente trabajo titulado Break a Down. Un disco que lleva la misma tendencia de los trabajos anteriores con beats muy clsicos y esas letras que los hace destacar, con su alto contenido social. En resumen, este es uno de los do que ha perdurado en el tiempo gracias a su trabajo y a su estilo propio ya que en cada uno de sus discos mantienen una misma lnea musical, presentando cada vez un gran lbum, digno de tener en la toda coleccin.
Dissabtes i diumenges tot el d a mercadillo del Port Vell,(Sota Colom) Coses velles, joietes i vintage Cardenal Casaas, 5 Tel.93 302 64 33 08002 Barcelona e-mail: asando73@yahoo.es
nm 39 gener-febrer08
visions
pg 14
Hay algunas voces que dicen que el pueblo amazigh no comparte la idea de un Shara Occidental independiente por tratarse de otra repblica rabe. Comparten con los saharauis su lucha o nunca se han posicionado al respecto?
El pueblo amazigh, por su propia naturaleza, no tiene portavoces, nadie puede hablar en su nombre. Quien habla da sus propias opiniones. Los grupos que luchan por los derechos de los pueblos amazighs en el norte de frica son muy distintos entre ellos. Yo conozco el movimiento cultural amazigh en Argelia, porque formaba parte l. Era una realidad muy abierta, no exclusivista, abierta al mundo. No era independentista ni separatista, reivindicaba todo el norte de frica como su territorio natural con todas sus culturas presentes. El pueblo del Shara, como todo el mundo, tiene el derecho de tomar decisiones sobre su futuro. Esa es la posicin del movimiento cultural bereber. El movimiento apoya a todos los pueblos del mundo que luchan contra un gobierno central que quiere imponerles un idioma, un poder o un sistema.
boca. Esa es la capacidad de auto-organizacin del pueblo amazigh. Los militantes solo tenan que hacer llegar la informacin y despus los pueblos se organizaban. Hay mucha confianza en la organizacin de la gente.
Entre tanto da internacional, el 17 de diciembre es el de la noviolencia contra las trabajadoras del sexo. Sirva este da, como cualquier otro, para hablar de la asociacin de Mali Danaya So (www.danayaso.org), que significa Hogar de confianza. El dinero fcil resulta complicado, y en las ltimas dcadas de aplicacin de planes de desarrollo en el frica del oeste, Mali ha visto aumentar la tasa de desempleo, marginacin e individualismo, corroyendo o al menos tambaleando el vnculo social. En este sentido, la prostitucin aparece como reflejo de una sociedad cada vez ms urbana, donde los lazos sirven para atar otros aspectos inesperados, improvisando e innovando los modos para afrontar la cotidianidad. En algunos casos, las chicas jvenes encuentran independencia econmica a cambio de prestar servicios sexuales, un ejemplo entre la variedad de razones por los que prostituirse. Las trabajadoras del sexo, un apelativo entre otros (las malienses de Danaya So hablan de mujeres libres), tienen en su diversidad algo en comn: su indefensin jurdica, social y sanitaria. Esta realidad se enfrenta, adems, con el pudor y el tab. Desde hace varios aos, sin embargo, un grupo de mujeres que haban trabajado en la prostitucin decidieron dar un ejemplo de cmo resolver, o suavizar, algunas de las dificultades con las que se encuentran diariamente las trabajadoras del sexo en Mali. En 1994 fundaron Danaya So lejos de la retrica oenegista exterior: Las mujeres asociadas reciben ayuda concreta en los mbitos de la salud, la alfabetizacin, las iniciativas econmicas y la proteccin jurdica. El abandono del trabajo sexual no es el objetivo de la iniciativa, aunque a las mujeres que desean abandonar se les procura otra actividad comercial. La organizacin se ha extendido de la capital a otras ciudades del pas, y en la actualidad cuenta con unas dos mil mujeres inscritas. Para complementar la asistencia, han creado tambin Lakana So (www.lakanaso.org), una asociacin que se ocupa de los nios de estas mujeres facilitando su escolarizacin, la formacin profesional, el seguimiento mdico y tambin la reconciliacin con sus padres. Este ltimo aspecto incide en esos hombres que acuden regularmente a los servicios de una misma mujer, pero que no tienen ninguna intencin de reconocer al hijo cuando ella se queda embarazada. El servicio de Lakana So propone una reconciliacin que favorezca el estatus del nio, especialmente en una sociedad donde no tener un padre reconocido provoca la marginacin directa. Entre los objetivos de Danaya So, encontramos: la integracin en la sociedad de las trabajadoras del sexo; la mejora de su imagen laboral; que sean atendidas convenientemente en los centros sanitarios; la concienciacin de los riesgos relacionados con este oficio; la autogestin de su futuro mediante la organizacin, tanto sanitaria como econmicamente; reestablecer su autoestima; poder practicar la religin como el resto de musulmanas. Para lograrlo, Danaya So funciona de modo asambleario, con dos reuniones nacionales al ao. La accin participativa es fundamental, as como el voluntariado y la colaboracin con centros sanitarios y educativos. Entre sus herramientas pedaggicas encontramos las obras teatrales. Este medio, muy popular en Mali, sirve para plantear algunos temas difciles mediante un formato distendido, incluso humorstico. Nuestro teatro afirma una de las actrices llega a la gente que no podra sensibilizarse de otra manera, pues la mayora no sabe leer. El hecho de que nosotras mismas seamos analfabetas nos da credibilidad, pues te comunicas mejor con tus semejantes. Si utilizamos el teatro cmico es ms fcil que el pblico nos escuche y que quiera participar en los debates. Una de las primeras representaciones hablaba de su propia experiencia con la prostitucin y el sida, y fue interpretada en muchos espacios abiertos y cerrados, como por ejemplo en los prostbulos. Otra pieza, sobre la mutilacin genital femenina, la llevaron a mercados, plazas y colegios acompaadas por varios mdicos que respondan a las preguntas que generaba la obra. Al principio explica Adama Traor las chicas tenan miedo de actuar en los mercados y en las plazas pblicas, ya que es una pieza que toca profundamente la intimidad de las personas. Pero se dieron cuenta de que es vital hablar sobre ello, con la esperanza de que esta prctica disminuya.
Entrevista a Genera
Los derechos estn vinculados al contrato de trabajo, sin eso no puedes tener un alquiler o una hipoteca, ni una pensin...
En sus cuatro aos de existencia Genera se ha convertido en una referencia imprescindible si se trata de hablar del trabajo sexual, de su situacin social y jurdica, y de su realidad cotidiana sobre todo en El Raval y Ciutat Vella. En este tiempo, el colectivo ha compaginado una labor invisible de seguimiento y apoyo a las mujeres que ejercen esta actividad, con una actividad pblica en todos los foros posibles y la elaboracin de propuestas concretas para avanzar en derechos elementales que an hoy les son negados a las trabajadoras del sexo, condenadas como estn a la inexistencia legal y poltica.
que estarlo una vctima, ni pueden ampararse en el artculo 49 de la Ley de Extranjera que te permite conseguir el permiso de residencia si has sido vctima de explotacin. - Tambin debe condicionar el moralismo que flota alrededor del mito de la prostitucin S, y si no trabajamos el tema del estigma, ser difcil avanzar. Para conseguir que esto sea visto como un trabajo, tenemos que hacer toda una labor a nivel social. Incluso entre la gente ms receptiva todava hay mucha que, aunque diga que no tiene prejuicios, luego, cuando aprietas un poquito, te das cuenta de que las cosas no las tienen tan claras. Por otro lado, s que han venido muchsimos estudiantes, de todas las universidades habidas y por haber, es verdad que atrados un poco porque el tema da cierto morbo. Pero al menos, cuando se sientan a hablar con nosotras, se les da la oportunidad de reflexionar desde otro punto de vista. - En qu os centris actualmente? Nos estamos acercando a los locales cerrados, una realidad bastante desconocida no solamente para la gente en general sino tambin para nosotras mismas. Nos hemos preocupado de abrir espacios para saber cules son las condiciones en pequeos locales y pisos. - Qu mapa de situacin podis hacer sobre el trabajo sexual en Ciutat Vella y El Raval? La situacin ha ido empeorando durante los ltimos aos por una poltica de persecucin total. Hablando por zonas, en La Rambla, donde hay transexuales, subsaharianas... peridicamente deciden hacer una limpieza, y la presin policial las hace desaparecer durante un tiempo, pero luego vuelven. En otras zonas el acoso es ms persistente; en la Ronda Sant Antoni, ahora hay muchas menos mujeres, pero estn trabajando en otros lugares dentro del mismo barrio, en Sant Ramn por ejemplo. Las desplazan pero no han dejado de trabajar, y tampoco se les ofrecen posibilidades diferentes a trabajar en la calle, como habilitar y permitir locales. - Cul ha sido la repercusin del cierre de pisos y de los viejos meubls? Ha sido un error el cierre de pisos, porque lo que ha pasado es que se han abierto otros pisos en condiciones mucho peores. Algunos de estos nuevos pisos estn en comunidades de vecinos que de repente se encuentran con una gran afluencia de gente subiendo y bajando escaleras, y a quien los abre lo nico que le importa es hacer el negocio, sin tener en cuenta las cuestiones de convivencia. En realidad, parte de lo que pasa est provocado por el propio Ayuntamiento. Si se permitieran figuras como lo que eran en su momento los meubls, en un lugar en condiciones, reglado, que tenga unos acuerdos con el vecindario, las cosas seran diferentes. - Han existido canales de dilogo con grupos de vecinos? S, en el local de la Associaci Ponent y en Nou de la Rambla nos hemos sentado con vecinos. Lo que ocurre es que el Ayuntamiento les dice que lo va a solucionar, y piensan que para qu se van a sentar con nosotras. Por ejemplo, cuando empezaron a cerrar los meubls los vecinos pensaron que ya se estaba arreglando el problema y que no era necesario volver a hablar con nosotras. - Qu medidas se podran poner en marcha ya para mejorar las condiciones de trabajo y la seguridad de las trabajadoras? Esto tiene que resolverse poniendo de acuerdo a las partes afectadas: las mujeres, el vecindario, los comerciantes y las entidades. La solucin es tratarlo como una cuestin de convivencia y permitir locales donde llevar a cabo la actividad: recuperar la figura del hostalmeubl y reformar el actual plan de usos, que es tan restrictivo que ya no se puede abrir un solo local de estas caractersticas. - Cul es la situacin de la prostitucin en el marco legal? No hay ningn tipo de ley que diga que es un trabajo o que no lo es, pero desde el Ayuntamiento se se est prohibiendo a travs de ordenanzas o decretos para restringir la actividad. Existe un sector de propietarios de locales legales, que se quejan preciFoto / Masala samente de que de aplicarse Sabemos que todo lo que conduzca a la la normativa marginalidad es caldo de cultivo para municipal, cualquier violacin de derechos, en esta tendrn que actividad y en todas cerrar. Hay muchas mujeres regularizar su situacin a travs del que trabajan en estos locales y trabajo sexual. En Blgica, lo que que, de cerrarse, tendrn que ir a nos cuentan es que los impuestos locales donde las condiciones son que pagan son desproporcionados. peores. Y sabemos que todo lo que - Y el antrepoyecto de ley de Montconduzca a la marginalidad es serrat Tura, que anda cogiendo caldo de cultivo para cualquier viopolvo en algn cajn... lacin de derechos, en esta activiEso no era una regulacin de la dad y en todas. actividad sino una regulacin de los - En abril de 2006 la Plataforma Tra- locales y que, por otro lado, exclua bajo Sexual y Convivencia pre- el trabajo sexual del espacio pblisent un informe a la Oficina para co. Para nosotras, no se trata de la No Discriminacin, denunciando limitar los espacios, sino de conseel uso arbitrario de la Ordenanza guir que los lugares donde se ejerdel Civismo en 300 casos. Tras dos ce la actividad estn en condicioaos de ordenanza se mantienen nes. En cualquier caso, aqu lo que los niveles de acoso policial? falta es valenta poltica. Si t te atienes al texto, lo que - Cules son las cuestiones ms prohbe es que se negocie el serviurgentes a resolver para dignificio sexual, y tendras que estar car el trabajo sexual? escuchando la conversacin para Primero, que ninguna opcin sea saber si esas personas negocian y perseguida, que la mujer pueda tracomprobar que estn a menos de bajar donde quiera, si es en un club 200 metros de un centro educativo. en un club, si es en la calle en la Ms arbitrario es cuando dice que calle, pero que tenga todas las la ordenanza tambin se aplica si opciones. A otro nivel, el Colectivo est a 200 metros de otros usos de Trabajadoras Transexuales de incompatibles, quin define esos Catalunya (CTC) no acepta ningn usos? Se utiliza, adems, como contrato por terceros, para ellas una decisin poltica, por ejemplo todas las mujeres son autnomas y cuando hay ms quejas vecinales. no tienen que trabajar por cuenta Adems, a muchas mujeres se las ajena. Pero hay mujeres que tienen multa porque hay un momento del una relacin de asalariadas, y hay da en que son prostitutas; pueden una serie de cuestiones, como es estar en el portal de su casa y no la seguridad social, que no tienen estar trabajando y se las multa cubiertas. Para nosotras es imporigual. Se obvia que muchas son tante que se puedan pactar unas vecinas del barrio, que viven aqu y buenas condiciones y puedan tener que hacen la compra aqu. un contrato, porque si no tienes un - Hace aproximadamente tres aos contrato no tienes derecho a absose han abierto procesos, tanto a lutamente nada. Los derechos nivel estatal como europeo, dirigi- estn vinculados al contrato de trados a regular el trabajo sexual. bajo, sin eso no puedes tener un Cmo valoris el resultado? alquiler o una hipoteca, ni una penEl ao pasado la Comisin Mixta sin... Peor si eres mujer sola con del Senado concluy que sta es hijos o si eres de fuera. una actividad que no se puede regular, as que parece que en Cuando las mujeres terminan Espaa estamos a muchos aos de trabajar, en qu situacin vista de considerarlo un trabajo. A quedan? nivel europeo, hay realidades difeEsta es una actividad quizs con rentes. En Suecia se prohbe la una vida laboral menor que otras. prostitucin, lo que no quiere decir Llegas a una edad y tienes que ir que desaparezca sino que es clanpensando en retirarte, porque ests destina. En Holanda o Alemania, trabajando con tu cuerpo y llega un aunque s se vela por los derechos momento en que tu cuerpo tiene de las trabajadoras, las leyes tamlimitaciones, y no solo la esttica. bin son restrictivas, ya que las Ellas quedan en la misma situacin mujeres inmigrantes no pueden que quien ha trabajado en el servicio domstico o en cualquier tipo Una mujer explotada no es de economa sumergida: sin ninguna proteccin. En el caso de las una trabajadora sexual; inmigrantes, no todas estn sin una cosa es trabajo sexual papeles y muchas alternan con y otra cosa es explotacin otros trabajos o cotizan como autnomas. Las hay quienes ahorran para poder montar su propio negoHa sido un error el cierre cio. Depende de cada situacin, de pisos, porque lo que ha pero nunca pueden garantizarse un pasado es que se han presente o un futuro a travs del abierto otros pisos en con- trabajo sexual.
-Masala-
- Genera surge cuando ya existan otros colectivos dedicados al trabajo sexual con qu idea y con qu diferencias respecto a otros grupos nace el proyecto? Genera nace en 2003 con la intencin de cubrir un espacio que hasta ese momento nadie estaba trabajando: la reivindicacin de derechos desde una posicin poltica. Haba otras asociaciones con proyectos sociales, sanitarios... pero exista un hueco en el terreno poltico. . Adems, nosotras partimos de que el trabajo sexual es un trabajo, y hay entidades que no parten de ah.Tambin hay que decir que todo ha cambiado y que las entidades se han ido politizando; al menos las ms cercanas - Qu papel tienen las trabajadoras sexuales en el colectivo? Siempre hay trabajadoras que participan, nosotras intentamos incorporarlas y hay proyectos y actuaciones donde ellas son la base de nuestro trabajo. Pero nosotras no trabajamos con voluntariado, este es un trabajo profesional y como tal tiene que ser remunerado, y a ellas nunca hemos podido ofrecerles mucho a ese nivel. - Qu tipo de coordinacin hay con Licit, mbit Dona o El Lloc de la Dona? En la Plataforma Trabajo Sexual y Convivencia estamos con las tres asociaciones que citis y la FAVB (Federaci d'Associacions de Vens i Venes de Barcelona). Hay una coordinacin fluida; en cuestiones importantes, como por ejemplo las redadas, nos sentamos a hablar y vemos juntas cmo actuamos, e incluso hay dos personas que son las representantes de prensa de todas las entidades. - Habis logrado otros espacios de colaboracin social? Dnde habis encontrado barreras o dificultades? Hemos ido haciendo un trabajo de fondo con profesionales a los que derivamos a mujeres para temas concretos, con entidades de mujeres y con grupos feministas; pero en concreto con los feminismos, que hay muchos, s que tenemos una barrera con algunos que estn totalmente en contra de considerar la prostitucin como un trabajo. - A menudo, el trabajo sexual est marcado por las imgenes del esclavismo y las mafias Para empezar, nosotras diferenciamos situaciones. Una mujer explotada no es una trabajadora sexual; una cosa es trabajo sexual y otra cosa es explotacin. Son dos fenmenos muy diferentes. Nosotras creemos que hay que acabar con la explotacin sexual, pero los instrumentos que se estn utilizando no son eficaces. Las macrorredadas no acaban con la situacin de explotacin; los explotadores se rearticulan y sabemos que hay mujeres que quedan en la misma situacin. Ellas, ni son protegidas como tiene
Foto / Genera Acto de Genera el 17 de diciembre Da Mundial contra la violencia contra las trabajadoras sexuales