HISTRIA DE LA MSICA

EL CLASSICISME
Nicol

Cristina Nicolau Santos Marina Martin Pons Soledad Sans de Simone Marina Thoms Ramis Grau en Educaci Primria Grup 3 M1

NDEX

1. 2. 3. 4. 5.

Context histric .......................................................................................... 3 Caracterstiques.......................................................................................... 3 Compositors............................................................................................... 4 Audio ........................................................................................................ 5 Bibliografia ................................................................................................ 6

1. Context histric

El Classicisme est comprs entre el Barroc i el Romanticisme. Sinici al 1750 i es considera que acaba al 1805, any on Beethoven compon la seva 3 Simfonia (Heroica). El perode del Classicisme es troba vinculat amb la Revoluci Francesa. Fins el moment, els msics eren considerats criats i estaven al servei de les corts. Per tant, sencarregaven descriure composicions per els seus senyors. Amb la Revoluci Francesa, es comen a rebutjar i qestionar el poder absolut de les monarquies i simposaran les costums de la burgesia. Mozart va ser el primer msic que es va rebellar contra aquesta situaci, a pesar de moltes dificultats. A poc a poc, el poble va poder anar accedint de cada vegada ms a la msica i els compositors varen gaudir de ms llibertat, convertint-se en capdavanters de les idees liberals de la burgesia.

2. Caracterstiques Les caracterstiques del perode clssic sn diverses: El contrapunt sabandona, encara que Mozart, Haydn i Beethoven lusaren. Lart ja no vol impressionar, com en el Barroc, sin que vol agradar. La msica deixa de ser complexa: s clara i senzilla. Sacompanyen les melodies amb el Sota Alberti (substituint el Sota Continu), anomenat aix per referncia al compositor itali Domenico Alberti. Consisteix en dividir cadascun dels acords en un esquema senzill de notes breus que es repeteixen incessantment. Ritme regular, senzill i constant. La melodia est ben delimitada i els compositors sempre escriuen les ornamentacions (no simprovisen com es feia en corrents anteriors). Harmonia clara. Dinmica clara: no hi ha canvis bruscos. La idea barroca doposar grups instrumentals per donar lloc a varietats dintensitat sonora sabandona. Predomini de les tonalitats majors sobre les menors.
3

Incorporaci del crescendo i diminuendo. Els instruments evolucionen, guanyant possibilitats tcniques i sonoritats. Lorquestra sestructura tal i com es coneix a lactualitat. Sincorporen de manera habitual la trompa i el clarinet. s del piano-forte. Les formes musicals guanyen prestigi: o La sonata, la simfonia i el concert. o Msica de cambra: trios, quartets i quintets (instrumentals). o pera, missa, motet i oratori (vocals). Cal destacar que: o La msica instrumental guanya ms importncia que la vocal, donant fora a les sonates. o En la msica orquestral, triomfa la simfonia. o Les peres mantindran un carcter seris i moralitzador, elitista, encara que triomfar lpera cmica (Frana), bufa (Itlia), singspiel (Alemanya) i la Tonada i Sarsuela (Espanya), amb temes prxims al poble, personatges festius i parts parlades.

3. Compositors Trobam tres grans compositors clssics: Haydn, Mozart i Beethoven. Franz Joseph Haydn (1732 1809): Considerat el pare del classicisme i va portar la msica instrumental a la mxima expressi. Destacam les seves Simfonies Londres.

Wolfgang Amadeus Mozart (1756 1791): Aquest compositor va conrear prcticament tots els gneres i va sobresortir en tots. En msica vocal, va compondre unes 20 peres. Destacam tamb les seves singspiel, com La Flauta Mgica i el seu Rquiem (msica religiosa). En msica instrumental, podem dir que va compondre 41 simfonies i 25 concerts per a piano, entre daltres.
4

Ludwig van Beethoven (1770 1827): s el compositor que representa la transici del Classicisme al Romanticisme. En msica instrumental, podem destacar els seus 5 concerts per a piano, 1 per a viol i sonates com Per a Elisa o Clar de Lluna. En msica vocal destacam el seu singspiel Fidelio.

4. Audio A continuaci us deixam una srie denllaos on podeu escoltar diferents composicions dels artistes del perode clssic: Haydn:

o Simfonia Londres: Primer moviment : http://www.youtube.com/watch?v=8QAjRd8gpSk

Mozart:

o Pequea serenata nocturna: http://www.youtube.com/watch?v=YofUPSyCrwo o Rquiem: http://www.youtube.com/watch?v=Zi8vJ_lMxQI o La flauta mgica (Papageno i Papagena): http://www.youtube.com/watch?v=IvhHUSgsKsg&feature=fvwrel

Beethoven:

o 3 Simfonia (Heroica): http://www.youtube.com/watch?v=RlW9kHF33CY

5. Bibliografia

Gil Vera, Isabel (2008). Educaci Musical: Cos de Mestres. Temari doposicions. Ed: CEP. Madrid.

Jurado Luque, Javier (2006). Educacin Musical: Cuerpo de Maestros. Volumen 2. Ed: CEP. Madrid.

Histria de la msica occidental Classicisme. Pgina web consultada el 9/10/2012. Recuperat de: http://grups.blanquerna.url.edu/m38/5/index.htm