Curriculum Infantil 0-3

currculum
i orientacions
educaci
infantil
primer cicle
currculum
i orientacions
educaci
infantil
primer cicle
GeneralitatdeCatalunya
DepartamentdEnsenyament
Edici: ServeideComunicaciiPublicacions
Elaboraci: ServeidOrdenaciCurriculardEducaciInfantiliPrimria
1a edici: juliolde2012
Dipsit legal: B-24.167-2012
educaci infantil currculum i orientacions 3
ndex
Consideracions generals sobre el primer cicle deducaci infantil
5
Introducci
5
Orientacions sobre la tasca educativa en el primer cicle deducaci infantil
7
La llar dinfants: una instituci amb identitat prpia
7
Funcions de la llar dinfants
7
La llar dinfants: context educatiu i de desenvolupament per als infants
7
La llar dinfants al servei de les famlies
8
La llar dinfants: suport als pares com a educadors
8
La llar dinfants: xarxa de relacions
9
Caracterstiques de les relacions que fan crixer
9
Les relacions entre els infants
9
Les relacions entre els infants i els adults
10
La relaci dels infants amb lentorn, amb el saber
11
Les relacions entre els membres de lequip
11
Les relacions entre les persones educadores i les famlies
12
Condicions que afavoreixen la relaci
12
Comunicaci i informaci entre la llar dinfants i la famlia
13
Recursos que afavoreixen la comunicaci
13
Canals dinformaci, collaboraci i participaci llar dinfants-famlies
14
El tractament de la informaci
15
Les persones educadores
17
Caracterstiques humanes i professionals
17
Fer deducador
18
El treball en equip
22
Lobservaci i la documentaci pedaggica
23
Lobservaci
23
La documentaci pedaggica
24
Lorganitzaci de la llar dinfants
26
La vida quotidiana i els moments de cura
26
Entrades i sortides
27
La higiene personal
27
Lalimentaci
29
El descans
31
La incorporaci a la llar dinfants
32
La planifcaci de lacollida
33
El ritme dincorporaci dels infants
34
Els primers contactes amb les famlies
35
Lacollida de cada infant i la seva famlia
35
Lespai classe, els objectes i les joguines que hi troben
36
Latenci individualitzada
36
Les activitats que shi proposen
37
El temps per observar
37
Lactivitat de linfant
38
Caracterstiques de lactivitat de linfant
38
El joc
40
Les propostes ldiques
41
Espais i materials
43
Espais dactivitat i de joc
45
Els materials
46
El desplegament curricular en el primer cicle deducaci infantil
49
El desenvolupament de les capacitats en el currculum
49
Els objectius de cicle
50
Les rees
51
rea de descoberta dun mateix i dels altres
52
rea de descoberta de lentorn
54
rea de comunicaci i llenguatges
58
El projecte educatiu
60
Components del projecte educatiu
61
Elements de refexi per a lelaboraci del projecte educatiu
61
La programaci de curs
62
Els components de la programaci de curs
62
Qu cal tenir en compte a lhora de concretar la programaci de curs
62
Les unitats didctiques
63
Qu cal tenir en compte a lhora de fer les unitats didctiques
64
Qu podem programar a la llar dinfants
65
Caracterstiques que han de tenir les unitats didctiques
66
Components de les unitats didctiques
66
Annex
70
Decret 101/2010
70
C
o
n
s
i
d
e
r
a
c
i
o
n
s

g
e
n
e
r
a
l
s

s
o
b
r
e

e
l

p
r
i
m
e
r

c
i
c
l
e

d
e
d
u
c
a
c
i

i
n
f
a
n
t
i
l
Consideracions generals sobre
el primer cicle deducaci infantil
INTRODUCCI
Lordenaci curricular del primer cicle deducaci infantil sestableix en el Decret 101/2010 i indica que
la fnalitat de leducaci infantil s contribuir al desenvolupament emocional i afectiu, fsic i motor,
social i cognitiu dels infants en collaboraci amb les seves famlies, proporcionant-los un clima i en-
torn de confana on se sentin acollits i amb expectatives daprenentatge.
Leducaciinfantil s una etapa educativa confgurada per dos cicles: el primer cicle (llar dinfants), on
sacull els infants de 0 a 3 anys, i el segon cicle (parvulari) amb infants de 3 a 6 anys. Ambds cicles
estan estretament vinculats, i sha de procurar que mantinguin una relaci de coherncia i continu-
tat, proporcionant als infants contextos educatius que amplin, diversifiquin, complementin i, si
cal, compensin les experincies viscudes en el context familiar.
La proposta curricular al llarg de tota leducaci bsica posa laccent en ladquisici de les capacitats i
les competncies necessries per entendre el mn i esdevenir persones capaces dintervenir activa-
ment i crtica en la societat plural, diversa i en canvi continu en qu vivim. Atenent els requisits com-
petencials i les caracterstiques evolutives dels infants fns a sis anys, es considera que, a leducaci
infantil, no es pot demanar ni esperar que els infants desenvolupin les competncies bsiques, ja que
per fer-ho els falten elements dautonomia.
En aquesta etapa es parla de desenvolupar capacitats. Les capacitats sn les habilitats o aptituds que
fan possible la realitzaci de tasques, exercicis, activitats. Les capacitats sn les que fnalment han de
permetre que els infants siguin competents quan la seva maduresa ho permeti.
Adquirir una bona base en aquestes capacitats assegurar que, ms endavant, els infants adquirei-
xin les competncies bsiques per a la vida en el mn davui.
Al llarg de letapa deducaci infantil, doncs, caldr desenvolupar unes capacitats motrius, cognitives,
emocionals o dequilibri personal, relacionals i dinserci i actuaci social, amb lobjectiu deducar per
viure i conviure en el nostre mn actual.
Aquest document pretn posar a labast del personal educador del primerciclededucaciinfantil
elements que facilitin la seva tasca, donant-li idees per a la refexi, exemples i pautes dactuaci cohe-
rents amb la normativa vigent per tal de millorar leducaci dels infants.
La vida quotidiana ha de constituir leix vertebrador de lactivitat a la llar dinfants. Podem fer que
una activitat, com lestona de berenar o el reps, esdevingui educativa i aporti la possibilitat a linfant
dadquirir noves destreses i capacitats o no, tot depenent de lactitud de les persones educadores,
de com hagin planifcat aquelles estones, de quin marge dautonomia hagin atorgat a linfant...
Lequip educatiu ha delaborar o adaptar el projecte educatiu. En el projecte educatiu cal concretar els
principis que han de guiar la tasca educativa, la manera dentendre linfant i leducaci, les decisions i
maneres de fer que guiaran el procs educatiu.
Un dels aspectes del projecte educatiu que ha de fixar lequip educatiu es refereix a la concreci
peraldesenvolupamentdelcurrculum, s a dir, de quina manera, cada llar dinfants organitzar el
currculum prescriptiu establert per al cicle, que consta a lannex del Decret 101/2010, de 3 dagost,
dordenaci dels ensenyaments del primer cicle deducaci infantil, com sassegurar que sajuda els
infants a desenvolupar les capacitats que guien letapa o a assolir els objectius de cicle tot treballant
els continguts establerts.
En aquest document es donen orientacions per a lelaboraci del projecte educatiu i tamb per es-
tablir, amb la mxima efccia i coherncia, la concreci per al desenvolupament del currculum. En
aquest sentit, es proposa la realitzaci duna programaci de curs que contingui, enumerats, els dife-
rents projectes, les unitats didctiques, les propostes..., que es volen treballar, tot indicant quina dis-
posici temporal tenen al llarg del curs, quines capacitats ajudaran a desenvolupar i quins objectius
de cicle contribuiran a assolir.
Tamb es pretn la realitzaci de les unitats didctiques amb la fnalitat que lequip educatiu cre uns
documents que propicin la refexi sobre la tasca educativa, sobre la convenincia de determinades
actuacions, que facilitin la feina i les maneres de fer del centre a les persones educadores de nova incor-
poraci.
A la part fnal daquesta publicaci, com a annex, sinclou el text complet del Decret 101/2010 que
cont els documents Fitxa de dades bsiques i Resum descolaritzaci, que han de formar part de
larxiu personal de linfant.
La versi normalitzada daquests dos formularis es pot trobar a lapartat Documents dorganitzaci
i funcionament del Portal de centre, a la intranet del Departament dEnsenyament:
Fitxa de dades bsiques per al primer cicle deducaci infantil
Resum descolaritzaci del primer cicle deducaci infantil
O
r
i
e
n
t
a
c
i
o
n
s

s
o
b
r
e

l
a

t
a
s
c
a

e
d
u
c
a
t
i
v
a

e
n

e
l

p
r
i
m
e
r

c
i
c
l
e

d
e
d
u
c
a
c
i

i
n
f
a
n
t
i
l
Orientacions sobre la tasca educativa
en el primer cicle deducaci infantil
LALLARDINFANTS:UNAINSTITUCIAMBIDENTITATPRPIA
Leducaci infantil s una etapa amb personalitat prpia que promou que latenci dels infants sha de
regir per criteris estrictament educatius i no assistencials o preventius.
Es defneix com a etapa no obligatria ja que es considera que les capacitats que han de desenvolu-
par els nens i les nenes de 0 a 6 anys, es poden assolir tant en lescola com en la famlia, en la mesura
que els infants aprenen coses relacionades amb la cultura del seu entorn quan aquest entorn t cura
del seu desenvolupament. Per aix, lassistncia a lescola s voluntria.
La llar dinfants o escola bressol s la instituci que correspon al primer cicle de letapa deducaci in-
fantil i acull nens i nenes de 0 a 3 anys. Respon tant al dret dels infants a freqentar contextos educa-
tius que amplin i diversifquin les experincies viscudes en el context familiar, com a les diferents ne-
cessitats educatives i materials de les famlies.
FUNCIONSDELALLARDINFANTS
La llar dinfants respon a la triple funci doferir:
Un context educatiu i de desenvolupament per als infants.
Un servei per a les famlies que consideren que s important per al desenvolupament del seu in-
fant o b que no poden ocupar-se dels flls i flles part del dia perqu el pare i la mare treballen.
Un suport per als pares i mares en leducaci dels flls.
Lallardinfants:contexteducatiuidedesenvolupamentperalsinfants
Els infants en nixer sn plenament competents i capaos per establir les relacions que els han de per-
metre desenvolupar les capacitats prpies de lespcie humana, per a la vegada tamb sn extre-
madament vulnerables. Per crixer i desenvolupar-se necessiten que al seu voltant hi hagi adults que
interpretin i responguin adequadament a les seves necessitats. A poc a poc, la seva dependncia va
minvant pel que fa a la seva supervivncia, per segueixen necessitant que alg els acompanyi en la
descoberta del seu entorn i en el procs vers una progressiva autonomia.
La interacci amb els adults i amb altres infants els introdueix en lunivers social i cultural de lpoca i
a la vegada actua com una bastida en la qual linfant troba el suport necessari per poder construir-se.
Aix, els nens i les nenes aprenen i es desenvolupen al costat dadults i altres infants amb qui fan co-
ses, els ensenyen a fer coses i els encoratgen a fer-les tots sols.
s a partir de la relaci amb els altres i amb el mn dels objectes que els infants es familiaritzen amb
multitud de signes, smbols, costums, instruments i valors que a poc a poc van fent seus i que els ins-
criuen en una poca i en una comunitat cultural determinada.
La famlia s qui, en primer lloc, t cura de la satisfacci de les necessitats de linfant i aporta les condi-
cions necessries per al seu desenvolupament. Pares i flls comparteixen des del primer moment si-
tuacions i experincies de gran signifcativitat que esdevenen vitals per als menuts des del punt de
vista evolutiu.
Ara b, si, per a la majoria dels infants, la famlia s un autntic context de desenvolupament, es trac-
ta que la llar dinfants tamb ho sigui oferint als infants un en-
torn ric en relacions, oportunitats i reptes, que doni resposta a les
seves necessitats i ampli i diversifqui les experincies viscudes
en el seu context familiar. Aix doncs, lobjectiu principal de la
llar dinfants s facilitar el desenvolupament integral dels nens
i les nenes, procurant que tinguin sufcients oportunitats per a
desenvolupar al ms mpliament possible les seves capacitats i
collaborar en la seva educaci, donant-li a conixer, ni que sigui
de forma molt incipient, alguns dels instruments i produccions culturals, normes, costums i valors de
la societat en qu viuen.
Ja que tant la famlia com lescola sn contextos de desenvolupament privilegiats per als infants, s
molt important que aquests puguin percebre una certa continutat entre les coses que aprenen en un
i altre context. Per aix, la tasca dels educadors no t sentit al marge de la famlia. s imprescindible
que pares i educadors coneguin i valorin les activitats en qu els infants simpliquen i participen a ca-
sa i a lescola bressol.
Lallardinfantsalserveidelesfamlies
Cada vegada sn ms les famlies que solliciten els serveis de la llar dinfants, b perqu consideren
que s bo per al desenvolupament del fll, o b perqu no poden fer-se crrec de leducaci i cura del
menut durant part del dia, ja que el pare i la mare treballen.
En lactualitat ning no posa en dubte que el desenvolupament infantil s fruit tant del bagatge ge-
ntic com de les aportacions de lentorn. Per aix, molts pares i mares desitgen que els seus flls gaudei-
xin des de ben aviat dels avantatges que els ofereix freqentar una llar dinfants i valoren molt positiva-
ment que tinguin loportunitat de jugar i relacionar-se amb altres infants, de gaudir despais i materials
especialment pensats i organitzats per facilitar lactivitat i les relacions i de participar en activitats i pro-
postes educatives densenyament i aprenentage que afavoreixen el seu desenvolupament.
Lallardinfants:suportalsparescomaeducadors
La llar dinfants esdev fonamental a lhora doferir suport als pares i mares en la seva tasca com a pri-
mers educadors, ja que molts dells no han tingut cap experincia prvia en la cura i educaci dels in-
fants ni disposen del suport que tradicionalment oferia la famlia extensa.
Aix no vol dir que es tracti dallionar les famlies dient-los el que est b i el que est malament en
relaci amb els flls, sin de posar al seu abast informaci sobre el desenvolupament infantil, dafavo-
rir la relaci i lintercanvi entre els pares, de conixer i valorar la seva tasca educativa i donar a coni-
xer la tasca de la llar dinfants. Es tracta, en defnitiva, destablir un pont de confana entre pares i edu-
cadors que permeti a uns i altres ser veritables interlocutors, i poder compartir expectatives i projectes
sobre leducaci del seu fll (acords sobre com i quan iniciar el control desfnters, o b sobre quan in-
troduir ls de la cullera o fer que es vesteixi sol...).
La llar dinfants ha
de facilitar el
desenvolupament integral
dels nens i les nenes.
O
r
i
e
n
t
a
c
i
o
n
s

s
o
b
r
e

l
a

t
a
s
c
a

e
d
u
c
a
t
i
v
a

e
n

e
l

p
r
i
m
e
r

c
i
c
l
e

d
e
d
u
c
a
c
i

i
n
f
a
n
t
i
l
Es tracta de promoure el sentiment de competncia educativa dels pares i les mares, cosa que no-
ms s possible si entre pares i educadors hi ha un tracte basat en la cordialitat i el respecte mutu, que
es manifesta mitjanant la valoraci i el respecte per la manera deducar els flls de cada famlia.
LALLARDINFANTS:XARXADERELACIONS
La llar dinfants no noms est formada per nens i nenes, educadors i educadores, sin que les famlies
hi tenen tamb un paper fonamental, ja que, com sha esmentat, el benestar duns est directament
relacionat amb el benestar dels altres i tots en sn alhora subjectes i protagonistes.
En defnir la llar dinfants com una xarxa de relacions es vol emfasitzar la importncia que tenen per
al desenvolupament dels infants, no noms les interaccions i els intercanvis que aquests mantenen
entre ells i amb les persones educadores, sin tamb les que es
produeixen entre els altres subjectes, ja que de la seva bona en-
tesa depn el clima de confana i complicitat necessari per fer
possible la tasca que el centre t encomanada: un desenvolupa-
ment ple, equilibrat i harmnic de les mplies competncies dels
infants.
La llar dinfants ha de dotar-se de lorganitzaci, la metodologia, les
estratgies i els procediments necessaris per afavorir les relacions
entre els seus protagonistes: infants, mestres i famlies, ha de ser
oberta i participativa, ha convidar al dileg i a la familiaritat, per tal que tothom tingui la possibilitat
dimplicar-se i dexpressar-se lliurement, tot vetllant perqu els nens i les nenes puguin gaudir de rela-
cions estables que els aportin la seguretat necessria per a poder interactuar amb lentorn.
Caracterstiquesdelesrelacionsquefancrixer
Linfant s un sser social. Per crixer i desenvolupar-se necessita relacionar-se amb altres persones.
Lestabilitat en les relacions, la regularitat en el tracte i el respecte per les diferents formes de fer i de
ser de cadasc sn algunes de les caracterstiques que fan que les interaccions entre infants i adults
tinguin efectes positius tant per al seu creixement personal com per al desenvolupament de les capa-
citats dels infants.
Els infants per ser actius necessiten sentir-se segurs, s a dir, han de confar que hi haur qui vetllar i
donar resposta a les seves necessitats (fsiques i emocionals) quan calgui. Han de tenir la possibilitat
destablir lligams afectius amb la persona o persones que se nocupen, han dhaver viscut lexperin-
cia que, quan estan cansats, tenen gana o son, estan tristos o enfadats..., hi ha qui sap com tenir-ne
cura, adaptant la resposta a la particular forma de ser de cada infant. Per aix, cal garantir un tracte in-
dividualitzat, que respecti la manera de ser i de fer de cada infant, aix com la mxima estabilitat i re-
gularitat en les relacions que mantenen tant amb les persones educadores com amb el grup diguals,
ja que tots ells esdevenen punts de referncia que els aporten seguretat i confana.
Lesrelacionsentreelsinfants
Tradicionalment sha considerat la interacci infant-adult com la ms decisiva tant pel que fa als apre-
nentatges, com pel que fa al desenvolupament cognitiu i social dels infants. No obstant aix, i sense
menysprear la importncia de la interacci entre adults i infants, en lactualitat es disposa de suf-
Cal establir lorganitzaci
necessria per afavorir
les relacions entre els
diferents membres de la
comunitat educativa.
cients experincies que demostren que la interacci entre els infants juga un paper fonamental en
el desenvolupament de competncies cognitives, socials i afectives, atesa la major proximitat existent
entre els seus sistemes interpretatius.
Les interaccions que tenen lloc entre els infants, ja sigui dins del grup diguals o b amb els nens i les
nenes ms grans o ms petits, generen una gran riquesa de situacions: tenen la possibilitat dobser-
var, imitar i reproduir lactivitat dels altres infants, dajudar o ser ajudats, de collaborar, compartir si-
tuacions i construir coneixements conjuntament. No obstant aix, el desenvolupament no s noms
resultat de les noves conductes que linfant va aprenent mitjanant procediments de cpia o imita-
ci del que succeeix al seu voltant, sin dun procs de construcci especfc derivat de la mateixa ac-
tivitat.
Lajut que un infant ofereix a un altre per resoldre una determinada situaci o tasca, ja sigui actuant
com a model o b aportant les seves destreses, idees o punts de vista, li est subministrant procedi-
ments que li permetran construir o consolidar aprenentatges i, per tant, desenvolupar capacitats. Fi-
nalment, per, el procs de construcci sempre s personal, nic i intransferible.
Aix mateix, la interacci entre iguals t una gran incidncia en els processos de socialitzaci, en lad-
quisici de competncies i destreses socials, en la mesura que han daprendre normes i posar lmits
a la prpia actuaci, modular i ajustar el propi comportament al dels altres infants, acceptar altres
punts de vista i relativitzar el propi, posar-se dacord i trobar solucions als confictes que, de tant en
tant, comporta tota interacci.
Tanmateix, lelement decisiu no s la quantitat dinteraccions sin la seva naturalesa. Aix, les situa-
cions en qu els nens i les nenes tenen loportunitat de confrontar punts de vista, repartir rols i acordar
responsabilitats, com sovint es pot observar, per exemple, en el joc simblic o en la cooperaci que
sestableix per aconseguir una determinada fta, repercuteixen favorablement en la construcci de co-
neixements.
Lesrelacionsentreelsinfantsielsadults
El desenvolupament infantil s fruit de la interacci entre el bagatge gentic i lestimulaci social i
personal que rep cada infant. Els infants creixen i es desenvolupen perqu al seu voltant hi ha perso-
nes que interpreten per ells la realitat que els envolta i la recreen a la seva mida, per tal que aprenguin
ls dinstruments socials i culturals que els capacitin per actuar i, en conseqncia, construir conei-
xement.
Dues de les caracterstiques imprescindibles en la relaci entre leducador i els infants s la cohern-
cia en el tracte i la previsibilitat en la manera com atn les seves necessitats, com els agafa, com hi
parla, la seqncia daccions que es duen a terme en una determinada situaci, com per exemple els
jocs de falda o els moments de cura.
En les interaccions amb els infants, la persona educadora ha dajustar les seves conductes, accions,
actuacions amb les dels petits, per tal de crear patrons dactivitat o de relaci estables en les quals
els infants puguin reconixer la pertinncia de la seva intervenci en relaci amb la de ladult.
Els infants requereixen relacions el ms individualitzades possible, en les quals, infant i adult puguin
compartir latenci sobre una mateixa proposta. Algunes de les situacions quotidianes com lalimenta-
ci, el canvi de bolquers, posar i treure roba, rentar mans, acompanyar-los a dormir, etc. poden esdeve-
O
r
i
e
n
t
a
c
i
o
n
s

s
o
b
r
e

l
a

t
a
s
c
a

e
d
u
c
a
t
i
v
a

e
n

e
l

p
r
i
m
e
r

c
i
c
l
e

d
e
d
u
c
a
c
i

i
n
f
a
n
t
i
l
nir moments datenci compartida, de relaci intima i singularitzada. Durant aquestes estones la per-
sona educadora ha daproftar la relaci que mant amb cada infant i donar-se el temps necessari per
crear complicitats, establir petites collaboracions, acollir i promoure la seva iniciativa en lacci...
Lactivitat en petit grup permet tant el contacte entre els infants com lajuda i el tracte individualitzat
per part de la persona educadora, que t la possibilitat dobservar cada infant i oferir a cadasc la-
juda que requereix. A vegades aquesta ajuda es pot manifestar mitjanant una mirada, o potser
una paraula de suport...
La persona educadora ha de ser sensible no noms respecte a les habilitats i destreses de cada petit,
sin tamb al seu estat emocional i a un conjunt de factors relacionals. Ha destar atent a les necessi-
tats individuals dels infants, detectar els petits signes de cansament, avorriment, set, gana... Ha de
tractar la irritabilitat i el plor com a formes naturals dexpressi del seu malestar i intentar donar la res-
posta ms adequada en cada situaci, per tal de crear un clima en el qual els infants trobin una base
segura de confana, aprovaci i suport. s aquesta base de seguretat i confana la que els permetr
desplegar la seva activitat i, a la vegada que el tracte i les actituds dels adults demostrin una total con-
fana en ells i les seves possibilitats, incidir en la construcci dun autoconcepte positiu i ajustat de
si mateixos.
Larelacidelsinfantsamblentorn,ambelsaber
Els infants sn curiosos per naturalesa, des de ben aviat inicien lexploraci del seu entorn, a partir
dels objectes que troben a prop seu i de les reaccions que, sovint involuntriament, provoquen en els
adults que estan al seu voltant. Senten gran curiositat per totes les coses i exploren tot all que els
cau a les mans.
A mesura que el seu sistema neurolgic madura i es desenvolupen les seves habilitats motores,
lafany explorador sestn i descobreix que el mn s ms gran i inabastable del que fns aquell mo-
ment podien veure. Quan sn capaos daguantar-se drets i caminar, les coses prenen una altra pers-
pectiva. Senflen per tot arreu, ho toquen tot, sinteressen per les relacions entre els objectes: apilen,
arrengleren, treuen i posen, omplen, buiden...
Moguts per la seva gran curiositat, i a partir de la seva acci i de la interacci amb lentorn social i
cultural que els envolta, els infants construeixen interpretacions sobre la realitat que perceben, es fan
preguntes, busquen respostes..., com faria qualsevol cientfc. Promoure situacions en qu els infants
puguin confrontar els propis punts de vista amb els dels altres, independentment de la correcci de
cadascun, far entrar en conficte els seus coneixements i estimular la recerca de noves hiptesis.
La relaci dels infants amb el saber dependr de com es tracti, des de linici, la seva curiositat, les se-
ves ganes dexplorar, de descobrir atributs i relacions, de saber..., s a dir, dependr de com es tracti
el coneixement: com quelcom fix i immutable, com uns fets que cal transmetre als infants o b
oferint-los la possibilitat de produir construccions alternatives abans de trobar-se amb unes construc-
cions cientfcament acceptades.
Lesrelacionsentreelsmembresdelequip
Lequip s lencarregat de vetllar per la bona marxa de la llar i qui planifca i organitza lambient educa-
tiu, facilitant i promovent vincles i relacions entre adults i infants i entre aquests i lentorn. No obstant
aix, si entre els membres de lequip no hi ha una relaci cordial, basada en el respecte i la confana
difcilment ser possible aplicar aquests criteris a les relacions amb els infants i les famlies.
Tant les relacions que mantenen entre si el personal educador, com les que mant cada educador
amb cadascuna de les famlies o les que mant el centre amb el conjunt de famlies esdevenen un
model per als infants. No es pot pretendre que els infants incorporin conductes de cooperaci i colla-
boraci si aquests valors no estan presents en el tracte diari entre les persones educadores, ni amb
les famlies. Quan es descriu la llar dinfants com una xarxa de relacions en qu el benestar duns
condiciona el benestar dels altres, precisament es fa referncia a la interdependncia que regula les re-
lacions entre els seus protagonistes, infants, famlies i personal educador.
Lesrelacionsentrelespersoneseducadoresilesfamlies
Els infants ja en nixer es relacionen amb el seu entorn; inicialment la famlia: pares, avis, germans, co-
sins i altres familiars, componen el seu univers de relacions. Els intercanvis i les interrelacions que te-
nen lloc en lmbit familiar, quan aporten nova informaci i promouen la iniciativa dels infants, afavo-
reixen i promouen el desenvolupament de les seves capacitats.
Per, no hi ha dues famlies iguals, cada casa s un mn i les concepcions i prctiques educatives
de cada famlia sn tan diferents que les coses que aprenen els infants a casa, generalment sn molt
diverses. Aix fa que cadascun de nosaltres sigui diferent, tant pel que fa a les experincies viscudes,
com a la forma de ser i de comportar-nos.
s per aix que la famlia s la major font de diversitat, ja que aporta als infants tot all que els conf-
gura com a membres de lespcie humana, per a la vegada tamb els fa nics i irrepetibles.
Per a alguns infants, lescola bressol ben aviat constitueix tamb un entorn en el qual inicien rela-
cions i descobertes: la persona educadora, els altres nens i nenes, diversos adults... En un mateix grup
poden conviure infants amb experincies educatives molt diferents. Aquesta heterogenetat requereix
una individualitzaci de lacci educativa que noms pot abordar-se a partir del coneixement del con-
text familiar de cada infant, coneixement que requereix una estreta collaboraci entre pares i educa-
dors, i cal tenir en compte que difcilment es poden coordinar i collaborar ambds contextos al mar-
ge del coneixement mutu.
Aix doncs, la fnalitat de les relacions entre pares i educadors s conixer i valorar les coses que fan i
en qu participen els nens i les nenes a casa i a la llar dinfants, intercanviar opinions i punts de vista
i establir acords i projectes conjunts en relaci amb leducaci dels seus flls i/o flles.
Condicionsqueafavoreixenlarelaci
Per aconseguir la collaboraci necessria entre famlies i escola cal vetllar perqu les relacions que es
mantenen estiguin basades en lacordialitat, elrespecte i laconfanamtua.
La relaci amb les famlies no sha de basar necessriament en lamistat, sin en la cordialitat, la pro-
fessionalitat i la responsabilitat compartida per pares i educadors doferir als infants un context edu-
catiu i de desenvolupament.
La funci de la llar no s la de suplncia de la famlia, ni la de la persona educadora la de fer de mare
o de pare per delegaci o substituci. Clarifcar funcions i rols de cadasc, posant de manifest les
O
r
i
e
n
t
a
c
i
o
n
s

s
o
b
r
e

l
a

t
a
s
c
a

e
d
u
c
a
t
i
v
a

e
n

e
l

p
r
i
m
e
r

c
i
c
l
e

d
e
d
u
c
a
c
i

i
n
f
a
n
t
i
l
diferncies entre fer de pares i fer deducadors, tot reconeixent la tasca educativa que duen a terme
tant la famlia com lescola.
s necessari respectar i acollir els diferents valors familiars, conixer i acceptar les diverses prctiques
educatives, no per limitar-se a aquestes prctiques sin per, a partir del que s conegut i familiar per a
linfant, ampliar les seves experincies incorporant nous aspectes i vivncies.
Per afavorir la confanamtua les persones educadores haurien de tenir cura de:
no jutjar les famlies;
no donar consells a les famlies, i s plantejar interrogants;
fer-los sentir pares i mares competents;
no donar respostes sin generar preguntes.
COMUNICACIIINFORMACIENTRELALLARDINFANTS
ILAFAMLIA
s imprescindible que famlies i personal educador coneguin i valorin les activitats en qu linfant
simplica i participa a casa i a la llar dinfants, ja que la collaboraci en aquesta tasca revertir positiva-
ment en el desenvolupament dels infants.
La comunicaci escola-famlia permet conixer les expectatives
dels pares respecte al fll o flla i a la vegada aporta informaci so-
bre linfant i el seu entorn familiar. s tamb una de les millors ei-
nes per al tractament de la diversitat, ja que, com sha esmentat,
els aprenentatges i les experincies familiars dels infants daques-
tes edats sn diversos, i el coneixement de la seva vida quotidia-
na i de la cultura del seu context familiar permet ajustar i dotar de
sentit i signifcat les propostes que sels fan des de la llar dinfants
i, a la vegada, permet oferir una certa continutat entre els seus
dos principals contextos de vida, famlia i escola.
Recursosqueafavoreixenlacomunicaci
Els primers contactes acostumen a determinar el cam que seguir una relaci. El primer contacte del
pare o la mare amb qui els atn quan van a demanar informaci o a sollicitar plaa per al fll/a, no s
tan banal com sembla. Cal tenir cura de lespai on es reben les famlies, procurant que sigui acollidor,
alegre, familiar...; cal planifcar minuciosament els dies de portes obertes i latenci a totes les perso-
nes que poden estar interessades en els serveis que la llar dinfants ofereix, preveient com fer acces-
sible a tothom la informaci que es vol transmetre o aquella en qu puguin estar interessades les
famlies, com per exemple: com accedir a una plaa, quina documentaci cal per formalitzar la sollici-
tud, quin s el perode de sollicituds, les hores datenci..., o, potser, els trets fonamentals del projec-
te educatiu.
La presa de contacte inicial entre pares i educadors, abans de la incorporaci del fll/a a la llar dinfants,
s un bon recurs perqu les famlies puguin fer-se una idea ms concreta sobre el centre i puguin co-
menar a preparar-se mentalment per a la separaci que inevitablement suposa el fet que el fll/a hi
assisteixi.
Famlies i personal
educador han de conixer
com es desenvolupa
la vida quotidiana
de linfant a casa i
a lescola bressol.
Una trobadaabansdelestiu amb els pares i mares de nova incorporaci servir per presentar el pro-
jecte educatiu i lorganitzaci del centre, els espais i lequipament, les persones que componen le-
quip i les que socuparan de cada grup dinfants; tamb ser una magnifca ocasi per explicar amb
detall els motius pels quals sha decidit una determinada organitzaci pel que fa al ritme dincorpora-
cions dels infants durant el perode dadaptaci o acollida.
Les entrevistesambcadafamlia, durant el mes de setembre, abans de la incorporaci de linfant a
lescola bressol sn de gran utilitat per iniciar amb cordialitat la relaci, escoltant les expectatives i
preguntes dels pares i mares sobre la llar, el que volen donar a conixer sobre el fll/a, i tamb per pla-
nifcar i preveure conjuntament la seva incorporaci al centre.
Al llarg del curs, els contactesdiaris durant les entrades i sortides sn una bona ocasi perqu la per-
sona educadora sinteressi pel que fa linfant a casa, aix com per posar al corrent a les famlies de to-
tes les experincies que t a la llar dinfants. Aix mateix, permeten copsar si hi ha alguna qesti que
requereix una conversa ms llarga i buscar el moment adient per parlar-ne amb tranquillitat.
Les trobadesperidiques amb les famlies dun mateix grup classe sn una bona ocasi per informar
dels progressos dels infants, apuntar i compartir intencions educatives i debatre conjuntament algun
tema dinters general. Dur a terme un sondeig previ entre els pares i les mares sobre els temes que
els preocupen, els generen dubtes o inters, garanteix que la temtica proposada coincidir amb els
interessos de la majoria.
Canalsdinformaci,collaboraciiparticipacillardinfants-famlies
Les relacions amb les famlies han destar defnides en el marc del projecte educatiu, en el qual es pre-
veuran canals dinformaci, collaboraci i participaci que siguin fuids i bidireccionals, mitjanant els
quals pares i educadors coordinin esforos i vetllin per la qualitat de latenci i leducaci que reben
els infants.
Els canalsdinformaci han de ser una font de retroacci (feedback) permanent entre la famlia i el
centre, per tal que la participaci dels infants en un i altre context repercuteixi positivament en el seu
desenvolupament.
Aquests canals han de permetre conixer i contrastar les expectatives i els punts de vista de les fam-
lies i els de lescola, en relaci amb leducaci dels infants. Han de facilitar el dileg entre pares/ma-
res i educadors, afavorint que la informaci circuli tant de ca-
sa a lescola, com de lescola a casa. Si aquests canals noms
es fan servir per tal que la llar faci arribar a les famlies les in-
formacions que li interessen, es perd loportunitat de contras-
tar punts de vista i lobjectiu es desvirtua.
Els canalsdecollaboraci poden basar-se en la contribuci
de les famlies en determinades tasques de la llar dinfants. Ha-
bitualment es tracta de cooperaci en activitats en les quals
el personal educador i les famlies aporten els seus coneixe-
ments i les seves experincies a lactivitat quotidiana de la llar: muntatge dactivitats per als infants o
per a la resta de pares; confecci o restauraci de material; collaboracions i ajudes en sortides, fes-
tes, celebracions, tallers...
Els centres han de vetllar
per establir canals
dinformaci,
de collaboraci i de
participaci amb les famlies.
O
r
i
e
n
t
a
c
i
o
n
s

s
o
b
r
e

l
a

t
a
s
c
a

e
d
u
c
a
t
i
v
a

e
n

e
l

p
r
i
m
e
r

c
i
c
l
e

d
e
d
u
c
a
c
i

i
n
f
a
n
t
i
l
Els canalsdeparticipaci. Els canals de comunicaci sense els de participaci sn insufcients. Parti-
cipar signifca ser part, i noms participant, els pares i les mares podran ser i sentir-se part de
lescola.
La llar dinfants ha desdevenir un frum de dileg i participaci democrtica, dotant-se destructures
en les quals pares i educadors puguin explicitar les seves postures i les seves fnalitats, intercanviar
punts de vista, compartir... En defnitiva, estar a lescolta de la cultura i valors de laltre, reconeixent-
lo com a interlocutor.
Les formes en qu es concretin els canals de participaci a cada centre poden ser molt diverses. Pa-
res/mares i persones educadores hauran de tenir la possibilitat de comentar i debatre, de collabo-
rar i cooperar, en defnitiva, de participar colze a colze en la vida collectiva del centre, per tal de dis-
cutir i compartir el projecte educatiu del centre i vetllar per la seva qualitat educativa.
Habitualment sarticulen entorn de:
Participaci en el consellescolar com a representants de les famlies pel que fa a la presa de deci-
sions o aprovaci de propostes que afecten tota la comunitat.
Reunionsdmbitgeneral, relacionades amb el projecte educatiu i/o la gesti del centre, les nor-
mes que el regeixen, lorganitzaci dactivitats o la consecuci de millores per a la llar i per a la qua-
litat de leducaci.
AMPA, o entitat que agrupa els pares i mares de lescola.
Eltractamentdelainformaci
La informaci compartida
Per oferir una bona acollida a les criatures que sincorporen a la llar dinfants es necessita certa infor-
maci sobre costums, preferncies, ritmes..., per no sn moltes les dades realment imprescindibles.
Diversos recursos estructuren i canalitzen la informaci que circula entre lescola i les famlies.
Laprimeraentrevista amb les famlies s una bona ocasi per posar les primeres pedres del pont
de confana que caldr anar construint dia a dia. Tamb s un bon moment per conixer algunes
dades molt bsiques sobre linfant (hbits i preferncies pel que fa a alimentaci i reps, jocs i jogui-
nes preferits, nom de les persones amb qui conviu...), sense
que per aix satabali els pares amb una allau de preguntes.
En els darrers anys shan anat imposant els qestionaris o f-
txes informe inicials, prviament consensuats per lequip. Tenen
lavantatge que shi ha pogut refexionar a priori i, per tant, es
poden cenyir a les qestions fonamentals que ens permetran
acollir particularment cada infant. Cap pregunta hauria de vulne-
rar la intimitat de la famlia, cal recordar que noms ens cal sa-
ber all que s pertinent per a la tasca que sens encomana.
Pel que fa a lemplenament dels qestionaris, s millor no fer-ho durant lentrevista, ja que aix dif-
culta mantenir un dileg cara a cara i no hi ha possibilitat dincorporar els matisos o les apreciacions
que les famlies considerin importants. Tamb impedeix que les famlies se sentin escoltades. sms
La primera entrevista s
una ocasi privilegiada
per iniciar les relacions
de confana amb
les famlies.
adequatnoapuntarres,onomsallindispensableiretenirlainformaciiacabardemplenar
elformulariquanlesfamlieshanmarxat.
Tamb sha anat imposant una frmula ms distant que consisteix a fer omplir el qestionari als pa-
res durant lestiu i demanar-los que el retornin el dia de lentrevista. Si b pot ser ms cmode, nosem-
blalaformamsclidadentrarencontacteamblesfamlies. Cal tenir molta cura de no elaborar
qestionaris molt llargs amb dades de les quals podem prescindir. No sha doblidar que no es pot
pretendre aconseguir tota la informaci dentrada. Si sestableix una relaci clida i cordial amb les
famlies, poc a poc saniran compartint les informacions necessries.
Una qesti a plantejar-se, un cop resolta la forma de trobar lequilibri entre la informaci necess-
ria per a la tasca educativa i el dret de linfant a la intimitat s qui, com i durant quant temps conser-
var la informaci que sobre linfant queda recollida per escrit en el centre (llibretes diries, infor-
mes, diagnstics...) i, evidentment , quin s sen fa.
No es pot passar per alt la confdencialitat de certes informacions i, per tant, la convenincia de regu-
lar la seva circulaci i accs, sobretot en el cas que sigui necessria la intervenci de diferents profes-
sionals o de professionals de diferents mbits.
Pel que fa a lobtenci i cessi de les dades personals dels infants cal assegurar la confdencialitat i
ajustar-se al que disposa la legislaci vigent en matria de protecci de dades de carcter personal i,
en tot cas, al que estableix la disposici addicional 14a de la Llei deducaci. Es troben a disposici
de les llars dinfants les disposicions especfques en el Portal de centre del Departament dEnsenya-
ment.
La informaci que es retorna
La imatge que ladult t de linfant determina les seves expectatives sobre aquest i les propostes que
li fa. Per aix, s important aportar dades que posin de manifest les competncies de linfant oferint a
les famlies la possibilitat de conixer com interactua a la llar dinfants. La llar dinfants pot, tamb, as-
sumir una important tasca dinformaci sobre qu s un infant avui, quines sn les seves necessi-
tats, les seves possibilitats..., sense aconsellar ni allionar, sin senzillament facilitant les informa-
cions que permetin a cada pare i mare prendre les prpies decisions sobre leducaci dels flls.
Lallibretadiriaielscontactesquotidians durant les entrades i sortides sn vies de comunicaci es-
cola-famlia. La informaci que sintercanvia tant en la llibreta com durant els contactes quotidians ha
de permetre conixer i valorar el que fan els infants a lescola i a casa, donar informaci acurada dels
seus progressos, descobertes i interessos, i oferir a les famlies una perspectiva ms mplia del fll/a i
de les seves possibilitats.
Elsinformes. Cada vegada s ms freqent ls de pautes dobservaci i perfils de desenvolupa-
ment amb la intenci de fer informes el ms ajustats possibles de cada infant. Per, en els infants,
com en qualsevol sser viu, hi ha quelcom inabastable, opac, que no s possible copsar amb cap
pauta ni perfl, tot i estar degudament validat. Hem de reconixer que no s real fer gaires afr-
macions sobre ning a partir duna suma de conductes observades i que cal deixar-se sorprendre
pels nens i les nenes.
La informaci recollida en els informes escrits no ha de jutjar ni etiquetar linfant remarcant les man-
cances, els aspectes negatius..., sin que ha de descriure processos i ressaltar els avenos i habilitats
O
r
i
e
n
t
a
c
i
o
n
s

s
o
b
r
e

l
a

t
a
s
c
a

e
d
u
c
a
t
i
v
a

e
n

e
l

p
r
i
m
e
r

c
i
c
l
e

d
e
d
u
c
a
c
i

i
n
f
a
n
t
i
l
dels nens i les nenes. Els infants no haurien de ser jutjats amb parmetres dadults, pel que fan o dei-
xen de fer, sin que han de poder crixer i formar-se sense la pressi de judicis constants.
Llbumque recull el pas de linfant per lescola bressol sha anat consolidant com un recurs ms de
les llars dinfants. Ofereix loportunitat de mostrar el gran ventall de competncies que despleguen els
infants durant lactivitat quotidiana. Permet mostrar processos, oferir instantnies que capten situa-
cions efmeres, per que mostren clarament un infant curis, solidari, creatiu, perseverant, en defni-
tiva, permet visualitzar totes aquelles situacions que, si no s en una instantnia fotogrfca, no que-
darien fxades sobre paper.
En llbum, a ms de les fotografes que descriuen processos, que ensenyen construccions, shi po-
den incloure observacions de linfant en situacions diverses, una selecci dalgunes de les seves pro-
duccions: els primers gargots, el primer cercle, el primer ninot, lempremta de la prpia m deixada
per atzar en fer pintura, el retall dun mural on ell ha participat...
Pot esdevenir un projecte compartit amb cada famlia durant el temps destada del fll a la llar din-
fants, si es preveu que puguin dendur-sel a casa durant les vacances, i puguin incloure-hi alguna fo-
to, un petit objecte record de les vacances i escriure-hi algunes paraules.
ElsblocsaInternet sn cada cop ms freqents, mostren el dia a dia de les llars dinfants, incorporen
lbums fotogrfcs digitals, arxius dudio de les seves canons, expliquen les experincies de lespai
classe, mostren un projecte o com sha desenvolupat una determinada activitat. Les famlies els po-
den consultar des de casa, poden visualitzar-los amb els infants i tamb hi poden incorporar comen-
taris que els facin una eina ms viva.
En la publicaci dimatges dels infants cal tenir en compte all que marca la Llei orgnica 1/1982,
de 5 de maig, sobre el dret a lhonor, a la intimitat personal i familiar i a la prpia imatge, i estar en
possessi del consentiment dels pares, les mares o els tutors legals abans de publicar en espais web
o revistes les imatges dels infants on aquests infants siguin clarament identifcables.
LESPERSONESEDUCADORES
Caracterstiqueshumanesiprofessionals
El perfl de les persones educadores de la primera infncia hauria destar confgurat per ladquisici
de la maduresa personal i la formaci cientfca i professional necessria per afavorir el desenvolupa-
ment harmnic dels infants.
La maduresa personal
Leducador o educadora ha de realitzar un procs dautoconeixement que li permeti desenvolupar les
actituds dempatia que han dimpregnar les relacions interpersonals. Lactitud respectuosa amb un ma-
teix i amb els altres propicia la construcci dun ambient educatiu positiu.
Compartir la responsabilitat educativa dels infants amb altres persones demana tenir la capacitat
dexpressar les prpies idees, escoltar activament les dels altres i, a la vegada, acceptar les opinions i
crtiques que es puguin derivar de les accions quotidianes, mantenint una actitud receptiva a les no-
ves idees i al treball en equip en general.
La capacitat dautocontrol de leducador li permetr mantenir una actitud serena davant les situacions
imprevistes i els confictes que puguin sorgir, i la seva perseverana per aconseguir les millors condi-
cions possibles en lambient educatiu en general, que juntament amb el bon humor mantindran el cli-
ma de benestar a la llar.
La confana en un mateix li permetr adaptar les seves accions a cada moment, confant en les pos-
sibilitats dels infants i mantenint el sentit com en lacci educativa. Confana que li ha de perme-
tre ser ms tolerant amb les prpies frustracions i poder mantenir la motivaci pel desenvolupament
de la seva tasca docent.
La persona educadora ha de ser conscient de la incidncia de la seva actitud en el desenvolupament
general de linfant.
La formaci general
Disposar duna formaci cultural mplia i slida lajudar a exercir de mediador entre la seva cultura, la
de les famlies i de la nostra societat, desenvolupant els valors socials i culturals bsics per a la forma-
ci dels infants. Un coneixement cientfc aprofundit sobre el propi entorn li permetr orientar les ex-
perincies dels infants, facilitant-los situacions per investigar, comparar i practicar les seves desco-
bertes per tal que avancin en la construcci dels seus coneixements.
Una formaci extensa en el coneixement de les caracterstiques dels infants i dels processos daprenen-
tatge li proporcionar els criteris per establir les bases de leducaci en aquesta etapa, contrastar pers-
pectives diferents i donar signifcaci a les situacions quotidianes. Els fonaments sobre lorganitzaci
pedaggica i els recursos didctics en general completaran el seu nivell de professionalitat, que es con-
cretar en les respostes educatives adaptades als interessos i necessitats dels infants, assegurant lad-
quisici de les competncies prpies de la primera infncia i el seu desenvolupament en general.
La formaci s un procs obert que parteix de ladquisici dunes bases en la formaci inicial, per
el procs continua durant la prctica professional, mantenint lintercanvi amb altres professionals, am-
pliant la informaci per mitj de lectures i participant en activitats de formaci continuada. Procurar-
se elements danlisi que ajudin a objectivar les prpies experincies, documentar les situacions edu-
catives i mantenir actituds favorables a la revisi i a ladaptaci de criteris a les noves situacions poden
facilitar levoluci en el treball educatiu i la formaci continuada de lequip docent.
Ferdeducador
Les persones educadores sn un punt de referncia respecte als pares i als infants. Els pares confen
a la persona educadora latenci dels seus infants, fns i tot daquells aspectes ms ntims com sn
la higiene, lalimentaci i molts dels detalls que confeccionen les
seves relacions afectives. Daltra banda, els infants per desenvolupar-
se i entrar en relaci amb un nou entorn necessiten crear relacions
estables i segures. Lestabliment duna vinculaci afectiva de linfant
amb les persones que en tenen cura li dna la seguretat necessria
per adaptar-se a les noves situacions i ser part activa en aquest pro-
cs de coneixement mutu.
s ben cert que resulta difcil educar sense ensenyar alguna cosa, pe-
r tamb ho s que es poden ensenyar moltes coses sense educar gens ni mica, perqu educar no s
El vincle afectiu amb
la persona educadora
donar a linfant
seguretat i confana.
O
r
i
e
n
t
a
c
i
o
n
s

s
o
b
r
e

l
a

t
a
s
c
a

e
d
u
c
a
t
i
v
a

e
n

e
l

p
r
i
m
e
r

c
i
c
l
e

d
e
d
u
c
a
c
i

i
n
f
a
n
t
i
l
nicament instruir, s molt ms que aix. Educar implica: aconduir, canalitzar, donar a conixer, posar l-
mits, transmetre pautes, conviure, cooperar, compartir, crixer..., en defnitiva, collaborar en la forma-
ci de la persona, amb el respecte corresponent pels valors de les famlies i mostrant de forma oberta
i conscient els propis. A la llar dinfants es posen en contacte un conjunt de realitats viscudes de forma
diferent, reconixer la diversitat vol dir acceptar la confrontaci dopinions i posar en prctica el dileg
i la cooperaci evitant actituds moralitzadores, vivint la diversitat amb naturalitat.
El comportament de les persones educadores es constitueix com a model educatiu en el context del
centre. La manera com es relacionen, com solucionen els problemes, com limiten..., en defnitiva, les
eleccions que fan davant la complexitat del fet educatiu orienten sobre les pautes i els valors que prio-
ritzen. No es tracta dimposar un conjunt de normes tiques, es tracta del fer amb coherncia als
valors existents.
Educar no vol dir aconseguir una uniformitat en els comportaments i els coneixements dels infants,
ben el contrari, vol dir garantir la riquesa i les potencialitats de cadascun dells, per elaborar conjunta-
ment un saber compartit entre els infants. Noslaquantitatdinformacilaquedeterminalaquali-
tateducativaalallardinfants,sinlaimpregnacidelesactitudsnecessriesperaprendredeles
situacionsnaturalsqueensofereixlavidaquotidiana.
A partir daquest marc referencial per als infants i les seves famlies, les persones educadores exerceixen
la seva responsabilitat educativa tot vetllant pel desenvolupament de linfant, pel seu benestar i pel
respecte dels seus drets com a persona. Aix, les seves funcions educatives es concreten en:
planifcar i organitzar lambient educatiu;
promoure el desenvolupament de les capacitats dels infants;
acompanyar lactivitat dels infants;
observar i documentar.
Planifcar i organitzar lambient educatiu
La planifcaci de lambient educatiu demana organitzar lentorn fsic i social de la llar dinfants i, alho-
ra, fer previsions sobre els comportaments i activitats que hi han de poder dur a terme les persones
que hi participen (infants i adults). En aquest sentit, cal prendre decisions sobre lorganitzaci dels
temps, dels espais i dels materials, aix com tamb sobre lorganitzaci grupal, les propostes educati-
ves i, fns i tot, sobre la conservaci, adaptaci i millores dels equipaments del centre.
Planifcar i organitzar lambient educatiu vol dir tamb preveure espai i temps per tal dacollir i pro-
piciar les relacions que sn la seva base i la constitueixen, entre els infants i entre els adults. Cal vet-
llar perqu el nombre de persones que atenen un mateix infant sigui redut al mxim, afavorint la
creaci dunes relacions estables i protegint-lo de lesfor dadaptaci extra que ha de fer si latenen
moltes persones. Noms aix es pot garantir una millor coherncia en el tracte dels infants, respec-
tant les particularitats de cada infant i mantenint la continutat en les maneres de procedir: la ma-
nera com sels agafa, la manera com sels parla, la individualitzaci de les seqncies dacci en una
determinada situaci, etc.
Leducador o educadora ha de preveure i planifcar el temps, facilitant que les seqncies dactivitat
quotidianes es visquin amb total naturalitat i sense presses. La regularitat en les rutines diries ofereix
un marc previsible i permet als infants orientar-se i anticipar-se al possibles canvis. Els infants da-
questa etapa necessiten el seu temps per adaptar-se als ritmes collectius del grup. Cal planifcar les
situacions de trasps duna activitat a laltra, per evitar els moments despera que inquieten especial-
ment els infants.
Lorganitzaci de lespai i els materials ha de respondre a les necessitats dels infants i als criteris de:
seguretat, autonomia, intimitat, relaci i activitat. Oferir uns espais estables en els quals els nens i les
nenes puguin orientar-se i explorar autnomament, planifcar zones on es pugui estar sol, jugar en
petit grup..., sn caracterstiques organitzatives que faciliten la vida en collectivitat.
Els materials han de ser seleccionats per la seva qualitat sensorial, per les possibilitats dafavorir lac-
ci de linfant i per les diferents possibilitats dexperimentaci i s. A la vegada han de promoure la
iniciativa, la curiositat i la creativitat dels infants.
La vida quotidiana demana adaptar-se a les necessitats individuals i grupals; per aix cal que lorganit-
zaci dels temps, dels espais i de les activitats sigui fexible, introduint els canvis adients a la planif-
caci inicial sempre que sigui necessari. No hi ha una nica forma dorganitzar-se, cal prioritzar sem-
pre les necessitats dels infants i cal intentar trobar lorganitzaci ms ptima en funci de les persones
que formen part de la xarxa de relacions del centre.
Promoure el desenvolupament de les capacitats dels infants
El principal objectiu de leducaci infantil s facilitar que cada infant es pugui desenvolupar dacord
amb les seves caracterstiques personals, tot promovent les seves habilitats de relaci, exploraci i
joc, que pugui desenvolupar les seves capacitats. Aquestes capacitats shan assolir al llarg de tota
letapa deducaci infantil, per cal tenir-les ja com a refern-
cia en el primer cicle.
Els infants aprenen a partir de totes les situacions que viuen,
a partir de les rutines quotidianes posen en prctica totes les
seves habilitats incipients i extreuen les informacions tant de
les situacions espontnies com daltres de ms planifcades.
Sovint ladult s ms conscient del seu paper deducador en
les situacions en qu ell proposa una activitat a linfant, i es
cau en lerror de creure que els infants noms aprenen en
aquells moments. Per aix, s necessari que actu amb la mxima professionalitat i coherncia en to-
tes les situacions.
La persona educadora esdev guia i acompanyant del procs daprenentatge de linfant oferint-li un
entorn que afavoreixi la concentraci, la descoberta, la interacci i la creativitat. La seva intervenci sha
de centrar a facilitar situacions que suggereixin mltiples possibilitats dacci als infants, i a permetre
que linfant en faci la seva prpia exploraci, evitant demanar-li una resposta nica i que satisfaci no-
ms la perspectiva de ladult. Cal respectar i acollir les diferncies individuals tant en la forma de ser
com en els ritmes i processos daprenentatge.
Les persones educadores sn mediadores entre linfant i lentorn cultural i social. La seva experincia
ms extensa i el seu coneixement sobre lentorn els permet ajudar linfant que es construeixi la seva
prpia visi del mn. La intervenci ha danar orientada a posar en contacte els coneixements de la-
dult amb les descobertes dels infants, per tal que els infants puguin extreure les caracterstiques de la
vida sociocultural prxima.
Les capacitats shan
dassolir al llarg de tota
letapa deducaci infantil,
per cal tenir-les com a
referncia en el primer cicle.
O
r
i
e
n
t
a
c
i
o
n
s

s
o
b
r
e

l
a

t
a
s
c
a

e
d
u
c
a
t
i
v
a

e
n

e
l

p
r
i
m
e
r

c
i
c
l
e

d
e
d
u
c
a
c
i

i
n
f
a
n
t
i
l
La persona educadora ha dintroduir els infants en els comportaments adaptats a la vida quotidiana,
facilitant-los ladquisici dhbits i formes de relaci prpies de la vida social.
Acompanyar lactivitat dels infants
La persona educadora facilita lactivitat dels infants a partir de la seva actitud de confana i suport a lacci,
preveient i canalitzant situacions dinquietud i tamb orientant lactivitat del grup de nens i nenes. Ai-
x mateix, facilitar la seva acci implica organitzar i seleccionar els materials ms adients a les possibi-
litats i interessos dels nens i nenes, oferir nous elements i aportar nous recursos quan sobserva que
el seu joc comena a decaure i, fnalment, oferir lajuda necessria per resoldre difcultats, si cal, i, en
defnitiva, expandir lactivitat dels infants.
La confana dels adults en les competncies dels infants els retorna una imatge positiva dells matei-
xos, els encoratja a seguir sent actius i afavoreix la seva autonomia. Cal facilitar que els nens i les ne-
nes prenguin les seves prpies decisions, posin a prova els seus recursos, assaboreixin els seus xits
i progressin en la tolerncia a la frustraci.
Ladult ha dintentar canalitzar els interessos dels infants, preveure i reconduir possibles confictes i
facilitar el desenvolupament destratgies per a lautocontrol. Quan els infants necessiten suport, la
proximitat de ladult o una mirada sn sufcients per a sostenir la seva activitat i aportar-los la segure-
tat necessria per continuar essent actius. Cal estar atent a les demandes dajuda dels infants, oferint-
los lajut necessari perqu puguin fer all que sols no aconseguien fer, i retornant-los el protagonis-
me tan aviat com sigui possible.
La persona educadora, a partir del coneixement dels infants i de la prpia experincia, ha dintuir el
moment en qu ha de prendre la iniciativa per dirigir lactivitat dels infants, fer propostes noves per
canalitzar la seva lenergia, o per retornar la calma al grup. La seva intervenci variar en funci de
les diferents situacions: agrupant i disposant els materials de forma estratgica per promoure lacci
dels infants, mostrant inters o participant en els seus dilegs, o sorprenent-se de les seves descober-
tes. Ha de saber reorganitzar certes situacions amb rapidesa, per a la vegada mostrar calma en les
seves accions, per tal de mantenir un ambient que afavoreixi la tranquillitat en les relacions dins del
grup.
Observar i documentar
Lobservaci i la documentaci pedaggica sn eines fonamentals per a leducador en la mesura que
li permet aprofundir en el coneixement de cada infant, en la dinmica del grup classe i en lanlisi dels
processos educatius en general.
La documentaci de lactivitat diria en qu simpliquen i participen els infants a partir de fotografes
que mostren processos daprenentatge, transcripci de converses i comentaris, recopilaci de pro-
ductes..., permet donar a conixer a les famlies i altres professionals la tasca educativa de la llar; evi-
denciar les capacitats dels infants permet a les persones educadores programar noves situacions
educatives que, partint dels coneixements i interessos dels infants, ofereixin la possibilitat de seguir
construint coneixements.
A partir daquests retalls de vida podem dialogar i refexionar sobre la prpia acci educativa, estimu-
lant els canvis pertinents, observar i analitzar els diferents estils daprenentatge, la forma en qu els
infants construeixen coneixement conjuntament, i conjuntament amb ells aprendre.
Aix, aquesta documentaci permet descobrir levoluci pedaggica que fa lequip al llarg del temps.
Les diferents maneres de com shan illustrat les situacions educatives durant el pas del temps sn
una mostra del com han estat llegides per lequip i, per tant, ensenya el seu procs de construcci
didees sobre el concepte deducar.
Eltreballenequip
En la llar dinfants tots els adults, cadasc des de la seva tasca, sn igualment responsables de ledu-
caci dels infants i de la bona marxa del centre, i cal consensuar-ne lorganitzaci i el funcionament
amb la participaci de tothom.
El treball en equip s el que garanteix la coherncia educativa del cen-
tre, i de tots els seus membres, tant pel que fa al tracte amb els in-
fants com a la relaci amb les famlies, les propostes educatives, i, en
defnitiva, lorganitzaci i el funcionament global del centre.
No obstant aix, que un conjunt de persones esdevingui un equip
demana temps i dedicaci conjunta. Temps per refexionar, per deci-
dir i avanar conjuntament, per formar-se, per anar perflant la lnia
educativa, per pensar, per reunir-se, per decidir
Les reunions peridiques en qu participen les persones educadores i, quan escau, el personal de
cuina i neteja, permeten refexionar sobre el dia a dia, per tamb serveixen per establir criteris, con-
sensuar objectius i actuacions, arribar a acords i compartir signifcats.
Aix mateix, la formaci permanent, ja sigui mitjanant cursos en el mateix centre o b assessoraments
en els quals participa el conjunt de membres de lequip, permet aprofundir en els diferents aspectes
que confguren la intervenci educativa i avanar conjuntament en una mateixa direcci.
La possibilitat de debatre peridicament, formar-se i avanar conjuntament s el que, amb el temps,
facilita formar un equip que comparteix una mateixa manera dentendre i fer escola. Un equip cohe-
sionat que, en funci duna mateixa idea, pren decisions i estableix criteris dintervenci, tant en lm-
bit organitzatiu com en lmbit pedaggic.
Aix, pel que fa a lmbit organitzatiu lequip ha de prendre decisions que formaran part del projecte
educatiu i que fan referncia a:
criteris per a lagrupaci dels infants;
mesures per a la incorporaci dels infants i les seves famlies a la llar;
criteris sobre lorganitzaci dels espais, els temps i els materials;
criteris sobre la selecci dequipaments i materials;
criteris sobre lorganitzaci, la utilitzaci i el manteniment dels espais i materials comuns;
instruments i/o estratgies a emprar per conixer i documentar el procs seguit per cada infant i
el que ha aprs;
canals de comunicaci i collaboraci escola-famlia;
criteris per a lassignaci de la persona educadora a un grup dinfants.
El treball en equip
ha de garantir la
coherncia educativa
de la llar dinfants.
O
r
i
e
n
t
a
c
i
o
n
s

s
o
b
r
e

l
a

t
a
s
c
a

e
d
u
c
a
t
i
v
a

e
n

e
l

p
r
i
m
e
r

c
i
c
l
e

d
e
d
u
c
a
c
i

i
n
f
a
n
t
i
l
La discussi i els acords presos sobre aquests aspectes i/o daltres de lmbit organitzatiu confgu-
ren els criteris, recursos i estratgies metodolgiques que cada centre adopta, per tal de garantir el
compliment de lencrrec social de contribuir al desenvolupament de linfant i donar suport a la tas-
ca educativa familiar. No obstant aix, si b s competncia de lequip refexionar sobre totes aquestes
qestions i acordar els criteris generals que orientaran el fer de cada persona educadora, sn els edu-
cadors qui han de decidir quan i com aplicar-los al dia a dia.
LOBSERVACIILADOCUMENTACIPEDAGGICA
Lobservaci i la documentaci pedaggica sn dos processos que, malgrat partir de procediments i
objectius aparentment diferents, sn de gran utilitat tant per a refexionar sobre la prctica pedaggica
a lescola bressol, com per a la programaci i lavaluaci.
Siblafnalitatdelobservacisdisposardinformacisobrecadainfantimillorar-neelprocs
densenyamentiaprenentatge,ladeladocumentacipedaggicasfervisibleeltreballpedaggic
delallarimostrardequsncapaoselsinfants. Cap dels dos processos no poden ser ni objec-
tius ni neutrals, ja que no poden escapar als sentiments, desitjos i valors de les persones que els em-
pren.
Lobservaci
Lobservaci s un instrument til per obtenir informaci sobre els comportaments i les conductes
dels infants, sobre la coherncia dels recursos emprats en relaci amb els objectius marcats. Per ai-
x, s linstrument emprat ms habitualment pels educadors i les educadores interessats a analitzar i
comprendre all que succeeix dia rere dia a la llar dinfants.
Lafnalitatdelobservacisdisposardinformacisobrecadainfantimillorar-neelprocsden-
senyamentiaprenentatge.
Mitjanant lobservaci s possible explorar els interessos dels infants,
els seus coneixements i idees sobre la realitat que els envolta, les habili-
tats i procediments que despleguen en una situaci determinada, els pro-
cessos que segueixen...
No obstant aix, cal ser conscients que lobservaci no s lenregistra-
ment fdel, la representaci real dels infants i del seu desenvolupament,
sin nicament una interpretaci (dentre moltes possibles) feta per la persona que observa sobre el
que ha observat (dentre tot el que ha succet).
Tota situaci dobservaci implica un seguit deleccions per part de lobservador: qu sobservar,
com, quan, qui, per qu... i, per tant, est sotmesa a la subjectivitat, a la parcialitat, a lerror, ja sigui per
aspectes relacionats amb les condicions psicofsiques de lobservador (cansament, atenci, habili-
tats...), ja sigui per aspectes vinculats a les seves expectatives (tendncia a observar all que sespera
o desitja, a cercar aquelles dades que validen les hiptesis inicials..), pel mateix marc teric en qu se
situa lobservador o per aspectes vinculats a lambient. Per aquest motiu, cada vegada sinsisteix ms
en la responsabilitat de lobservador en la seva observaci, les seves descripcions, interpretacions i ex-
plicacions.
Lobservaci s un
recurs per millorar
lacci educativa.
Algunes qestions a tenir en compte
Quan es desitja dur a terme una observaci, prviament cal posar-se dacord i decidir: qu sobserva-
r?, comsobservar? i quiobservar?
Qusobservar?
El primer que cal fer s acotar el tema, la persona o la situaci a observar, tan concretament com si-
gui possible, ja que les observacions massa mplies sn complexes de gestionar i poc fables.
Comsobservar?
Seguidament cal decidir quina metodologia i quins instruments dobservaci sn els ms adients en
relaci amb el tema escollit (registres dobservaci, pautes...); quina situaci o moment de la jornada
ser el ms convenient o viable per tal dobservar all que sha decidit (moments en qu es produeix),
i durant quant de temps sobservar.
Quiobservar?
La tercera decisi s la de triar lobservador o els observadors. Si es decideix la participaci de dife-
rents observadors s necessari que tinguin un cert entrenament sobre el fet dobservar i estiguin da-
cord sobre el que es vol observar i el perqu, per tal devitar difcultats i procurar que cadasc sajusti
el millor possible als objectius acordats. Si aix saconsegueix, la subjectivitat seguir existint, per la
suma de diversos punts de vista enriqueix lobservaci.
Per dur a terme qualsevol observaci (el procs seguit per un infant, els procediments emprats per re-
soldre un determinat problema, les relacions que sestableixen a lhora del dinar...) s tildisposar
depautesoregistresdobservaciconsensuats que orientin i acotin lobservaci. Aquestes pautes
o registres a utilitzar cal que hagin estat ajustades a la realitat del centre per tot lequip.
Com ms clara s la fnalitat de lobservaci, ms senzill resulta observar i seleccionar les dades adients.
Una bona planifcaci de lobservaci requereix acotar el seu objecte i determinar quan, com i qui la
dur a terme.
Les dades recollides a partir de lobservaci de les diferents situacions que els nens i les nenes viuen a
la llar dinfants, serveixen per conixer alguns dels seus interessos, aix com els diferents estils i pro-
cessos daprenentatge de cadascun. Tamb aporten informaci molt til i valuosa per compartir en les
trobades i els intercanvis peridics amb les famlies, aix com per donar contingut a les llibretes di-
ries o setmanals, als lbums personals, als blocs dInternet.
En resum, lobservacisunrecurspermillorarlaccieducativa, ja que permet obtenir informaci
tant de les situacions proposades i els seus elements (materials, espai, temps, organitzaci...), com de
la intervenci de la persona educadora o del procs i/o nivell de competncia de linfant referit a un as-
pecte concret o a la seva globalitat. Informaci que, convenientment analitzada, fa possible introduir
modifcacions o innovacions que reverteixen en la millora del context de desenvolupament que s la
llar dinfants.
Ladocumentacipedaggica
La documentaci pedaggica s un instrument vital per a una prctica refexiva i democrtica. Permet
fer visibles tant els processos dels infants, el que diuen, el que fan, la seva activitat i alguns dels seus
productes, com la relaci que mantenen les persones educadores amb els infants i el seu treball.
O
r
i
e
n
t
a
c
i
o
n
s

s
o
b
r
e

l
a

t
a
s
c
a

e
d
u
c
a
t
i
v
a

e
n

e
l

p
r
i
m
e
r

c
i
c
l
e

d
e
d
u
c
a
c
i

i
n
f
a
n
t
i
l
Tot el que sesdev en lactivitat quotidiana a la llar dinfants pot ser registrat i mostrat per tal de po-
sar de relleu les competncies dels nens i de les nenes, contribuir a la divulgaci duna imatge din-
fant competent, que sovint no s la que impera en molts sectors de la nostra societat i aportar ele-
ments per a la construcci duna nova cultura de la infncia.
Elmaterialquecomponladocumentacipedaggicapotconcre-
tar-seennotesescrites,enregistramentsenvdeo,enregistraments
dudio,fotografes,algunesproduccionsdelsinfants... Lanlisi
daquest material permet refexionar duna manera rigorosa i metdica
sobre la prctica educativa, la prpia tasca i les propostes fetes als
infants, projectar noves propostes, fer el lligam entre prctica i teoria,
i deba-tre amb els altres companys i amb collegues daltres centres.
s important que les famlies puguin percebre les capacitats dels flls en situacions diferents de les
del context familiar i que tinguin loportunitat de conixer i valorar les activitats en qu aquests partici-
pen a la llar dinfants, ja que daltra manera s molt difcil que valorin i, indirectament, motivin els flls
a participar en les activitats que sels proposen.
Fer visible el projecte educatiu de la llar dinfants mitjanant la documentaci pedaggica de les dife-
rents activitats i situacions en qu simpliquen i participen els infants mostra a les famlies les capa-
citats que aquests despleguen per resoldre-les i, a la vegada, promou el debat entorn de la prctica
educativa i els principis pedaggics que la sustenten, tot generant dinmiques participatives que con-
viden pares i educadors a compartir signifcats i punts de vista.
Els murals situats a les parets de la llar dinfants, en els quals per mitj de fotografes, escrits, treballs fets
pels infants..., es fa pals com els petits gaudeixen i aprenen, afavoreixen que les famlies prenguin ms
conscincia de les potencialitats infantils i de la importncia dactivitats que, tal vegada, fns aleshores
desconeixien o consideraven poc adequades per els seus flls i flles, i els anima a valorar i incorporar
algunes daquestes iniciatives a casa (s daquarelles, fang, pasta de farina, lbums dimatges...), o
b a utilitzar recursos que lentorn posa al seu abast: concerts per a infants, la natura, visites a mu-
seus, teatre, installacions ldiques i esportives...
Els lbums poden ser tamb un instrument molt til per presentar una recopilaci de les traces
ms rellevants del procs daprenentatge de cada infant. Una selecci de les seves produccions ms
emblemtiques (el primer gargot, laparici del cercle), fotografes i observacions realitzades en di-
ferents moments i situacions significatives de la vida quotidiana a la llar dinfants (un somriure
de complicitat, el primer contacte amb la sorra o largila, lhora del dinar, posant-se les sabates, fent
una construcci...), la informaci recollida en els contactes peridics amb la famlia, sn materials que
permeten evidenciar el procs de desenvolupament seguit per cadascun dels infants.
Llegir els articles en la revista del centre, o en el bloc del centre si en t, o en revistes especialitzades,
on es mostren algunes de les activitats en qu participen els infants o que sels proposen, i analitzar
com aprenen els infants i quines estratgies posen en prctica per resoldre les diferents situacions
que es plantegen durant la jornada, sn altres instruments a partir dels quals es pot donar difusi al
material obtingut mitjanant la documentaci pedaggica del que sesdev dia a dia a la llar dinfants.
La documentaci
pedaggica s necessria
per a la prctica refexiva.
LORGANITZACIDELALLARDINFANTS
Lavidaquotidianaielsmomentsdecura
Les activitats de la vida quotidiana formen leix central de lambient educatiu a la llar dinfants i com-
parteixen el seu valor educatiu amb el joc i lexperimentaci, promovent conjuntament el desenvolu-
pament de les capacitats dels infants.
En les activitats de vida quotidiana salternen els moments dhi-
giene personal amb els de joc, de descans i dalimentaci i ses-
tableix sovint una seqncia daccions que es reprodueix de
forma peridica. Els infants sorienten en aquests diferents pro-
cessos i shabituen a lorganitzaci especfca de cada centre, hi
adquireixen els valors implcits que lequip docent els atribueix,
i vivencien des de la primera infncia si tenir cura dun mateix i
proporcionar-se benestar s rellevant i positiu pel al seu entorn
social.
Aquestes activitats representen uns moments privilegiats en la relaci entre linfant i ladult. Faciliten
que es pugui parlar amb ell individualment, amb intimitat, i no noms per ajudar-lo a menjar, a vestir,
a rentar mans, sin per establir una relaci mtua profunda. Aproftar aquests moments per estrnyer
la relaci afectiva, comunicar-nos interessant-nos per ell, parlar de la seqncia daccions, anticipar
lacci que farem, demanar-li el que esperem que faci, posar paraules a les seves accions, respondre
als seus interessos...
El dileg que sestableix en aquestes situacions i la seva repetici al llarg del dia i de la setmana per-
met que ladult comprengui els senyals dels infants, i aix pot satisfer-los. A la vegada ladult coneix
els ritmes, el nivell de participaci en lactivitat quotidiana i estableix unes formes adaptades a ca-
dascun. Els infants prenen part activament, en la vida quotidiana, poden anticipar-se al gest i a lacci,
hi participen amb alegria.
Cal estar pendent de les reaccions de linfant per veure si segueix la seqncia daccions habitual: el
seguiment de les mirades, lobservaci dels objectes, etc. Algunes estratgies per aconseguir-ne la
cooperaci poden ser acompanyar lacci de linfant amb la mirada i la paraula; conciliar el ritme de
les atencions amb el ritme de linfant; donar-li temps perqu pugui expressar la seva intenci; convidar-
lo a participar tenint en compte la seva iniciativa, facilitant-li que hi prengui part, per sense insistir.
Lestructura organitzativa s molt important en totes les activitats datenci personal. Cal fer-ne una
previsi acurada en funci del grup de nens, ledat que tenen, les caracterstiques individuals, aix
com de lorganitzaci de les persones de suport al grup classe.
Lorganitzaci de lespai concret on es realitza lactivitat datenci personal, lorganitzaci dels mate-
rials necessaris, la planifcaci de la seqncia concreta faciliten lacci de la persona educadora i
augmenten lautonomia dels infants. Els infants que no participen de lactivitat han de poder mante-
nir el seu joc amb els elements de laula, evitant situacions despera i inactivitat. Si la vida a laula ha-
bitualment segueix aquest criteri, els infants no necessiten latenci de ladult per continuar en el
seu joc.
Les activitats de la
vida quotidiana han
de ser leix central de
lambient educatiu
del lescola bressol.
O
r
i
e
n
t
a
c
i
o
n
s

s
o
b
r
e

l
a

t
a
s
c
a

e
d
u
c
a
t
i
v
a

e
n

e
l

p
r
i
m
e
r

c
i
c
l
e

d
e
d
u
c
a
c
i

i
n
f
a
n
t
i
l
Entradesisortides
Les entrades a la llar sn un moment de separaci, tant per a linfant com per als seus familiars; alho-
ra que s el retrobament de persones, espais i activitats noves. La separaci sempre s un tall en la
relaci afectiva existent fns a aquell moment, i lentrada a un nou ambient pot implicar certa inquie-
tud quan encara no es t massa coneixement del nou entorn. Per als familiars el fet de no poder-se
ocupar directament de linfant durant el dia pot generar sentiments ambivalents, que viuen amb ms
intensitat si linfant plora. Per aix, s necessari disposar del temps i lespai ms adients, que facilitin
la transici duna situaci a laltra. El dileg obert entre la famlia i els educadors de referncia facili-
ta trobar les estratgies ms adequades a cada procs.
s important que linfant manifesti els seus sentiments i que aquests sentiments siguin reconeguts
pels educadors per, aix, donar valor a les prpies emocions i estar disponible per a noves relacions i
activitats. Separar-se i retrobar-se sn accions complementries des dun punt de vista afectiu. Supe-
rar una separaci no desitjada suposa assumir-la, normalment, desprs dun temps de manifestaci
de la tristesa que provoca. Un context en qu linfant pugui manifestar els seus estats dnim, els seus
desitjos, les seves necessitats, i que ladult respongui a les seves manifestacions acollint-les i mos-
trant inters per ell i les seves coses, facilita les entrades i sortides dels infants.
Des duna perspectiva educativa, per ajudar linfant a lelaboraci de la separaci s important que
ell tingui la possibilitat danticipar i preveure el moment de la separaci i que tingui la seguretat que
el retrobament es produir a partir del coneixement de les seqncies quotidianes. Tamb s neces-
sari que linfant pugui disposar dalguns objectes, dipositaris del signifcat afectiu que suposa la pr-
dua, que li donin el suport emocional necessari per assumir el dolor de la separaci. Aix, determinats
objectes personals, com el xumet, una nina, un coix..., es converteixen en indispensables en els mo-
ments de separar-se i retrobar-se.
A la llar dinfants es viuen moltes situacions de separaci i retrobament, a ms de les entrades i sorti-
des, on hi ha implicades les persones estimades; tamb existeixen de forma habitual els canvis des-
pai, dactivitat, anar a dormir, despertar-se, deixar un objecte al company, retrobar un amic que ha
estat malalt, etc., que poden ser moments dinquietud i dalegria per als infants. La regularitat espa-
cial i temporal s el principal recurs que tenim per facilitar a linfant punts de referncia estables que
lorientaran en els canvis i li donaran la confana que el retrobament desitjat es produir en un mo-
ment determinat.
Lahigienepersonal
La importncia dun bon estat de salut est relacionada amb els bons hbits higinics. La higiene
corporal implica tenir cura dun mateix: adonar-se de la brutcia, adonar-se dels canvis de temperatu-
ra corporal, evitar anar moll innecessriament, reconixer les necessitats dorinar, defecar, etc., s
un procs dautoconeixement que facilita laprenentatge de les accions del vestir, desvestir, la neteja
de les mans, de les mucositats, fns a arribar al control desfnters.
La higiene corporal no implica noms la prevenci de malalties, sin que promou activitats que por-
ten a lexploraci del propi cos. Experimentar-la de manera positiva, reconixer sensacions plaents i
diferenciar-les de les desagradables, permeten al nen descobrir accions que li provocaran benestar i
satisfacci. A la vegada anar net infueix en la imatge positiva dun mateix que es trasllada a tot len-
torn social i facilita les relacions amb els altres.
Rentar les mans i la cara
Sn unes accions que es fan diriament, per a linfant sn moments de descoberta de laigua, de
les propietats del sab, del reconeixement dunes parts del cos, del domini dunes accions especf-
ques i la seva coordinaci manual. Conv que linfant reconegui quan les mans estan brutes, la ne-
cessitat de rentar-se-les per menjar, per tenir cura dun material especfc, etc. En aquest sentit la per-
sona educadora ha de preveure estratgies per a laccs autnom de linfant a les piques, per evitar
que es mullin innecessriament. A la vegada lorganitzaci dels estris personals i de fcil accs afa-
vorir la independncia de les accions i la seva integraci en la vida quotidiana.
La higiene nasal
s necessria per al control de les malalties provocades pels refredats, freqents en aquesta edat.
La respiraci nasal permet humitejar i escalfar laire, alhora que ret els possibles grmens de lam-
bient per protegir-nos de les infeccions.
Una bona respiraci s una caracterstica fonamental, per mantenir un bon nivell doxigenaci so-
bre lorganisme i per facilitar leliminaci de toxines. Aquest aspecte infueix directament, a lhora del
descans, que el son sigui reparador i tamb en la qualitat de latenci en els moments dactivitat.
Tenir cura, doncs, de la higiene nasal, vol dir, incidir primer sobre el nivell dhumitat i de ventilaci de
les sales i en segon terme, realitzar la neteja nasal tan freqent com sigui necessari. Durant la neteja
de les mucositats, lactitud ha de ser de respecte, com en totes les situacions dhigiene personal, i pro-
curarem anticipar lacci verbalment i estimular el protagonisme de linfant.
Cal pensar en el material que utilitzarem. s bo tenir a les estances un espai destinat a la neteja del
nas, amb un mirall, un dispensador de paper i una paperera de pedal.
El canvi de bolquers
Representa un dels moments ms adients per afavorir les relacions individualitzades, la riquesa din-
teraccions que shi poden establir fa que sigui una situaci privilegiada per al desenvolupament emo-
cional de linfant, que cal que visqui aquests moments de forma agradable i que hi participi activa-
ment, calmant-lo si s necessari quan mostri inquietud i evitant distreurel del procs. Lobjectiu del
canvi de bolquers s, tamb, la relaci i el coneixement que linfant t de si mateix.
En el canvi de bolquers es tindran presents les diferents fases del procs. A linici, cal establir contacte
visual amb linfant, respectant el que est fent per, estimulant la seva atenci per poder realitzar el
canvi dactivitat sense un trencament brusc. Com ms petit s linfant, ms cura sha de tenir en la for-
ma destablir contacte corporal, especialment en el moment de deixar-lo sobre la taula de canvi, per
tal que el canvi de posici corporal no el desequilibri, fet que el far sentir insegur o espantat. Sha
destar atent per tal de permetre-li participar en lacci. No sha de tenir presa, i shan daproftar les
ocasions que ofereix la situaci, com per exemple el moment de vestir que es presta a lexploraci del
propi cos, i en qu linfant rep una gran quantitat destmuls propioceptius, sensorials, que faciliten la
contextualitzaci de la situaci, per tamb el coneixement corporal. Un cop acabat el procs ens cal
una separaci tranquilla i cal orientar linfant per entrar a la nova situaci, retrobar els objectes de joc,
els companys, anar a dormir, etc. s necessari acompanyar-lo en aquest procs.
O
r
i
e
n
t
a
c
i
o
n
s

s
o
b
r
e

l
a

t
a
s
c
a

e
d
u
c
a
t
i
v
a

e
n

e
l

p
r
i
m
e
r

c
i
c
l
e

d
e
d
u
c
a
c
i

i
n
f
a
n
t
i
l
Lobservaci atenta de les reaccions de linfant serveix per actuar de forma ms adaptada a cadascun.
Si est en perode dadaptaci o acolliment, cal transmetre-li molta seguretat actuant de manera tran-
quilla i pausada i evitant canvis inesperats en la seqncia habitual. A mesura que la relaci senfor-
teix aquesta actitud serveix per augmentar la seva collaboraci.
El control desfnters
s el resultat dun procs maduratiu en el terreny neurofsiolgic i psicolgic de linfant. La participaci
de linfant durant el canvi de bolquers i els aprenentatges realitzats sobre el coneixement corporal sn
el punt de partida per reconixer els excrements i el pip com a productes naturals del propi cos.
Des del punt de vista neurofsiolgic, el control desfnters vol dir traduir la informaci sensitiva que
emeten les cllules de la paret vesical i del recte a lencfal, en una resposta de convenincia sobre la
distensi de la musculatura del esfnter vesical o anal. Tots
aquests processos automtics necessiten un perode llarg
per convertir-se en voluntaris i shan dajudar dun procs
psicolgic parallel sobre el coneixement del propi cos, el re-
coneixement propioceptiu i lelaboraci de respostes adap-
tades a les exigncies socials.
Per iniciar tot el procs daprenentatge sobre el control volun-
tari dels esfnters, leducador haur destar pendent dels sig-
nes de maduraci neurofsiolgica, com sn la disminuci del nombre dexcrecions i de miccions, i els
de maduraci psicolgica, com sn els moments que linfant reconeix les necessitats dexcreci jun-
tament amb les seves possibilitats dexpressar-ho. Altres indicadors que ens poden guiar per decidir
linici daquest aprenentatge sn la utilitzaci de la primera persona del singular en la seva parla habi-
tual i tamb que posseeix el domini del cos necessari per seure i aixecar-se de la gibrelleta.
A nivell prctic linfant necessita poder experimentar amb la funci excretora, fer pip o caca a lorinal,
per iniciar-se en el reconeixement de sensacions que es donen de forma casual. Observar els adults i
companys abans que siguin capaos de realitzar el control, els aproximen a ls social dels objectes
pertinents, a les seqncies dacci, i a les indicacions que els seran tils per expressar aquesta neces-
sitat.
Leducaci sobre el control desfnters ha destar emmarcada en levoluci psicoafectiva de linfant i se-
guint les mateixes directrius que en la higiene en general. En alguns infants aquest procs de control
esfnteri sallarga durant letapa de leducaci infantil, els accidents i les regressions sn exemples
de la complexitat madurativa de tot el procs. Per aix, en tot el procs ha de prevaldre la vivncia po-
sitiva que ens aporta la sensaci de netedat i una relaci afectiva agradable que culmina amb el plaer
de linfant en laugment de la seva participaci activa i el domini progressiu de la nova competncia.
Cal tenir present que el que motiva linfant s ajustar-se als valors i als costums socials; per aix, un
cop adquirida la competncia, la utilitzen amb la fnalitat dagradar als adults i aix, la practiquen fns
a automatitzar-la.
Lalimentaci
Alimentar-se s una necessitat fsiolgica, els aliments contenen les substncies nutritives necess-
ries per al manteniment de lactivitat corporal i psquica. Amb lacte de menjar linfant estableix les se-
El control desfnters s
el resultat del procs
maduratiu neurofsiolgic
i psicolgic de linfant.
ves primeres relacions voluntries amb el lentorn i estructura les bases per a la comunicaci afectiva
i social. Per lalimentaci, a nivell cultural, est acompanyada de certes tradicions i prejudicis que so-
vint entren a lescola i impregnen les prctiques quotidianes. Per aix cal fer una refexi acurada per
no mantenir, castigar, o estimular certs comportaments illgics i, fns i tot, contraproduents: idees so-
bre la superioritat de certs aliments respecte als altres, les percepcions sobre la quantitat i la varietat
daliments que han de menjar els infants, els premis als comportaments en forma de llaminadures, etc.
Tamb ens cal respectar que un infant no mengi de la mane-
ra prevista per ladult o rebutgi certs aliments. La persona
educadora ha de poder superar lnsia que provoca no sa-
ber si linfant ha menjat sufcientment, evitant forar-lo i ac-
ceptar la seva decisi que no vol menjar ms.
Els aliments sn productes del nostre entorn natural, alguns
ens arriben amb la forma original i altres amb transforma-
cions. Per aix, cal tenir una actitud oberta al coneixement
de la varietat sensorial que ens ofereixen, sabors, olors, formes, textures, temperatures, tots ells sn
un regal privilegiat per estimular la percepci i el coneixement de lentorn. Observar els aliments al na-
tural, tastar-los, entrar a la cuina, veuren alguns processos de transformaci, poder elaborar-ne algun,
conixer els estris que sutilitzen, vetllar per lesttica de la presentaci, tot junt s converteix en un
coneixement cultural signifcatiu.
Lalimentaci evoluciona al llarg de lestada a llar dinfants segons les necessitats nutritives, i les habi-
litats personals es van desenvolupant al llarg del perode. En els lactants el seguiment de lhorari i els
ritmes establerts s molt important. La persona educadora ha de disposar dun espai tranquil on do-
nar el biber, per tal de crear una relaci intima que, a ms de laliment, proporcioni plaer i satisfacci
als infants i ajudi a la construcci del vincle afectiu. No cal dir que, amb els nadons s imprescindible
una atenci individualitzada i que s important que la persona educadora pugui donar el menjar a la
falda als ms petits. s important que els pats estiguin distributs en perodes regulars; aix, lesmor-
zar, el dinar i el berenar han destar separats per un nombre dhores equivalents.
Els canvis dalimentaci que es van produint suposen per a linfant el coneixement de nous aliments
amb les seves varietats sensorials, per a la vegada tamb estimulen les seves habilitats, es passa de
xuclar a mastegar, i a utilitzar els estris adequats per beure i menjar tot sol. s important que els in-
fants puguin explorar els aliments nous tocant-los, tastant-los i que comencin a compartir aquesta es-
tona amb altres companys. Ladequaci de les seves habilitats, lacceptaci de noves sensacions de-
manen un temps daproximaci i adaptaci que seguir un ritme diferent en cada infant. Conixer els
costums alimentaris de la famlia, respectar-ne alguns aliments pot facilitar els canvis dalimentaci al
centre.
A mesura que els infants creixen, la varietat dels aliments augmenta per adaptar-se als costums i gus-
tos culturals. Lexploraci dels aliments s constant i la seva actitud activa per provar, conixer i explorar
les novetats s cada cop ms gran. Respectar les necessitats daliment i beguda, facilitant que el nen
prengui les seves prpies decisions i elegeixi els aliments i les quantitats, ens orientar sobre les pre-
ferncies individuals. Lestimulaci daquesta actitud positiva davant el menjar s ms important que
la varietat daliments que mengi un infant. Cal tenir present que a la nostra societat la varietat de pro-
ductes s molt mplia i no necessriament els infants han destar oberts a totes les seves possibili-
tats. Per aix, no ens ha de preocupar si algun nen restringeix la seva alimentaci als nutrients bsics
en aquest perode, ja que al llarg de leducaci infantil t temps per anar ampliant-ne el coneixement.
Els pats han de ser estones
plaents que promoguin
les relacions afectives i
socials dels infants.
O
r
i
e
n
t
a
c
i
o
n
s

s
o
b
r
e

l
a

t
a
s
c
a

e
d
u
c
a
t
i
v
a

e
n

e
l

p
r
i
m
e
r

c
i
c
l
e

d
e
d
u
c
a
c
i

i
n
f
a
n
t
i
l
En lorganitzaci cal tenir present tots els elements representats en lacte de menjar: aspectes nutri-
cionals, desenvolupament personal i coneixement de lentorn social i cultural. La persona educadora
ha de vetllar perqu lhora de lpat sigui una activitat plaent i que estimuli el desenvolupament de
linfant promovent les relacions afectives i els comportaments propis de la nostra societat. En la nos-
tra cultura lacte dalimentar-se normalment es fa en grup, es viu com un moment de trobada amb la
famlia o amb els amics, s un moment privilegiat per a les relacions amb els altres; per aix, menjar
amb un grup redut pot facilitar la comunicaci amb els infants.
Lorganitzaci dels pats tamb afavorir lautonomia personal, facilitant als infants que exercitin les
seves habilitats, oferint estris adequats i de proporcions ajustades, per exemple, gerres petites i trans-
parents i gots de base ampla, transparents per tal que els infants se serveixin aigua sense vessar-la...
s necessari la creaci dun clima tranquil i relaxat per gaudir de lpat, evitant les esperes innecess-
ries. Menjar en espais confortables i coneguts, utilitzar un mobiliari ergonmic, evitar el soroll exces-
siu i les presses durant el procs. La planifcaci de la seqncia i de les persones que intervenen s
molt important, cal que les seves funcions estiguin clarament determinades. Sovint lhora de dinar
demana el pas de tots els nens per una srie daccions que necessiten la supervisi dels adults: aca-
bar una activitat, rentar-se les mans, parar taula, repartir pitets o tovallons, el desenvolupament de
lpat, lendrea del material, tornar a rentar les mans, canvi de bolquers i migdiada; aix vol dir que cal
fer una previsi dels moments de realitzaci duna activitat reduint les esperes al mnim. Cal facilitar
que cada infant faci la seqncia al seu ritme, i, a la vegada, vetllar per un cert ritme grupal en els ms
grans, sense que aix vulgui dir que tots fan el mateix en el mateix moment.
Eldescans
La fatiga es dna de forma peridica durant el dia, els infants es cansen ms rpidament que els
adults, per la seva recuperaci denergia tamb s molt ms rpida. Els nens i les nenes, quan estan
desperts, normalment estan actius i combinen la seva activitat amb estones de reps. Activitat i des-
cans es converteixen al llarg del dia en una seqncia vital per mantenir latenci i assumir tota la in-
formaci que els ofereix lentorn prxim.
En lactivitat quotidiana reposar pot voler dir fer un canvi dactivitat. Lorganitzaci especfca dels es-
pais i materials han dafavorir que els infants vagin descobrint les seves necessitats de descans i tro-
bar els espais que els ajudaran en el seu objectiu: anar a un rac ms tranquil, estar sols una estona,
buscar un espai ms fresc, o amb menys soroll, tenir latenci de la persona educadora, etc. En els in-
fants ms petits, ha de ser la persona educadora qui llegeix els petits signes dinquietud i ofereix a
cada infant all que creu ms benefcis.
Cal posar especial mfasi en el respecte a les necessitats del son dels infants com a condici prvia
per al seu desenvolupament harmnic. En la primera infncia dormir i descansar sn necessitats de
primer ordre, ja que a ms de recuperar les energies, participen en el procs de maduraci neurolgica
i en el desenvolupament de sistemes neurofuncionals. Dormir aporta un reps a les estructures cere-
brals encarregades de totes les funcions vitals, el fet de reduir lestimulaci sensorial permet a lactivi-
tat cerebral recuperar energies i desintoxicar-se. El son passa per diferents fases i en acabar cada cicle
es fa una valoraci neurolgica per decidir si es necessita continuar dormint o pot despertar-se. Men-
tre linfant dorm, recrea els estmuls viscuts durant les hores de viglia i crea les connexions neurol-
giques que li permetran estructurar la seva experincia i mantenir aquelles accions ms adaptades a
les activitats del dia a dia.
El despertar espontani afavoreix una incorporaci a lactivitat amb les mximes garanties, sense males-
tars ni difcultats en la concentraci, facilitant una actitud activa per al joc i laprenentatge. De la ma-
teixa manera que no tots els infants sadormen en el mateix moment quan sels posa a fer la migdia-
da, el moment de despertar-se tamb ser diferent. Cal preveure un perode durant el qual els infants
es desperten i poc a poc sincorporen a lactivitat de laula.
Dormir s una necessitat que varia en funci de ledat. Aix el nad pot dedicar gran part del seu temps
a dormir, mentre que aquest temps s redueix progressivament en la infncia. Igualment, la forma de
distribuir les hores de son s variable entre infants, si b el perode llarg es realitza sempre durant la
nit i es reparteixen petites franges durant el dia que acaben concentrant-se en la migdiada. Per aix
en lorganitzaci de les hores de dormir a lescola bressol ha de prevaler el respecte a la variaci indi-
vidual i aix fa necessari dedicar un espai dormitori de fcil accs des de laula i protegit de lactivitat
de la resta dinfants.
Dormir i despertar-se representa per a linfant separar-se i retrobar-se amb les persones, els espais i
els materials del seu entorn dactivitat. Per aix, hi ha infants que manifesten una gran neguit en el mo-
ment de la separaci, abans danar a dormir, mentre que altres es mostren irritables en el moment
que es desperten i shan dincorporar a lactivitat. s important lactitud dacompanyament de ladult,
donar temps al canvi fsic, mental i emocional que han de dur a terme els infants en aquesta situaci.
La relaci de confana existent entre el personal educador i els infants s primordial en tot el procs.
Cal oferir-los suport mitjanant el contacte fsic, les demostracions dafecte i ls dobjectes personals
i familiars. El coneixement de les particularitats individuals orienta la persona educadora en la seva
intervenci: a uns infants cal agafar-los a coll, mentre que altres necessiten que sels canti una can
Tots aquests poden ser recursos que sutilitzaran mentre els infants no estan prou familiaritzats amb
lentorn.
Des de la perspectiva educativa, cal promoure la comoditat fsica i la calma com a elements precur-
sors del son. s important que abans danar a dormir els infants gaudeixin duna activitat tranquilla i
relaxant, que estiguin tips, nets i secs, vestits amb roba cmoda i sense sabates. Les condicions am-
bientals han dassegurar una bona qualitat del descans, un espai ventilat amb una illuminaci cli-
da, sense sorolls forts o altres elements que interfereixin en el son. Igualment, els dormitoris amb
pocs nens afavoreixen el descans perqu les interferncies causades pels diferents ritmes o les casus-
tiques individuals s menor. Lespai i el mobiliari han de tendir a facilitar la independncia de linfant.
s important la selecci dels bressols o la disposici dels matalassos per tal que facilitin que linfant
pugui anar a dormir i llevar-se autnomament.
LAINCORPORACIALALLARDINFANTS
Larribada de nous infants a la llar dinfants suposa canvis tant per a ells com per a les seves famlies,
per tamb per als educadors i per al conjunt de lescola, que ha dadaptar-se als nouvinguts i preveu-
re la manera de facilitar-los-en la incorporaci.
Per a un infant, comenar a freqentar una llar dinfants implica el pas de lmbit privat i familiar a lm-
bit social, s a dir, passar duna particular forma de ser educat, tractat i percebut per la seva famlia,
a la incorporaci de formes ms socialitzades i collectives deducaci i dinteracci.
La incorporaci a la llar dinfants o escola bressol facilita que els nens i les nenes estableixin relacions
amb altres infants i diferents adults, ampliant la seva xarxa social i la de la seva famlia. Per, a la vegada,
O
r
i
e
n
t
a
c
i
o
n
s

s
o
b
r
e

l
a

t
a
s
c
a

e
d
u
c
a
t
i
v
a

e
n

e
l

p
r
i
m
e
r

c
i
c
l
e

d
e
d
u
c
a
c
i

i
n
f
a
n
t
i
l
tamb suposa fer front a noves situacions. Primer de tot han de
familiaritzar-se amb un nou context, que t un ritme i una din-
mica propis, probablement equipat i ambientat amb elements
i jocs absolutament desconeguts per a molts dels infants, fns
aquell moment. Han daprendre a acceptar els nous companys
de joc, a conviure i a relacionar-se amb ells, i a compartir amb
ells latenci i la cura de la persona educadora, les joguines, les-
pai, el seu temps, les seves experincies vitals...
Per als paresimares, la incorporaci del fll/a a lescola bressol tamb suposa canvis importants.
A la llar el fll/a entrar en contacte amb altres infants i diversos adults, rebr altres infuncies i, per
tant, aprendr altres coses i establir nous vincles, fora de lmbit familiar.
Han dacceptar que durant la seva estada a lescola bressol els infants estan sota la responsabilitat de
les persones educadores, sense per aix deixar de ser responsabilitat de la famlia, i que, a partir dara,
pares i educadors esdevindran coresponsables en leducaci de linfant i, per tant, s impor-tant que
es coneguin i collaborin.
Per a la personaeducadora, larribada de nous infants demana establir noves relacions i facilitar nous
vincles (amb els infants i les seves famlies, entre els pares, entre els infants...). Aquest perode no
s afectivament neutre per a ella; el neguit inicial dels infants i de les famlies fa que visqui el procs
amb incerteses. s el moment en qu se sent ms jutjada en la seva professionalitat, en la seva capa-
citat per tractar i entendre cada infant i cada famlia. Comporta acceptar amb normalitat les difern-
cies en les relacions i afectes compartits, evitant viure-les com a graus diferents dxit o de fracs de
la vida professional.
No cal dir que la calidesa i la qualitat comunicativa ha destar present en totes les relacions, ja que
els inicis sovint en determinen el desenvolupament posterior. Cal mostrar afecte als infants i a les se-
ves famlies sense caure en estereotips, tenir en compte que s la primera vegada que moltes famlies
passen per aquest procs, perqu, tot i que per a les persones educadores aquestes situacions es re-
produeixen cada any, els infants i les famlies sn sempre diferents i, per tant, cap procs dadaptaci
s igual.
Laplanifcacidelacollida
Parlem dacollida en referir-nos al seguit de dactuacions que fa lescola bressol per tal que els infants
se sentin cmodes els primers dies dassistncia al centre.
Cal preveure i planifcar, al ms rigorosament i professionalment possible, lacollida de tots els nens
i nenes i les seves famlies, per tal de fer que la incorporaci a la llar sigui tan suau com sigui possible
i aconseguir que tothom tingui un lloc dins de lentramat de relacions que la formen. Aix, cal decidir
i planifcar:
Elritmedincorporacidelsinfants (quins, quan, durant quant temps, amb qui...) i el rol que hi
hauran de jugar els adults (educadors, pares...).
Elsprimerscontactesamblesfamlies.
Lacollidadecadainfant i la seva famlia: el dia dinici, si ser possible que el pare o la mare lacom-
panyin durant lacollida, durant quant temps podran fer-ho, etc.
Lespaiclasse,elsobjectes,elsmaterialsilesjoguinesquehitrobaran.
La incorporaci a la llar
dinfants s un moment
de canvis que cal
planifcar acuradament.
Latenciindividualitzadadecadainfant.
Lesactivitatsqueesproposaran.
Eltempsperobservarel procs que segueix cada infant.
Elritmedincorporacidelsinfants
Els infants que ja fa temps que assisteixen a lescola bressol, generalment no necessiten cap ms me-
sura especfca en tornar de vacances. La continutat dins del mateix grup de companys i amb la ma-
teixa persona educadora els aporten seguretat. Malgrat el temps de vacances, no acostumen a tenir
gaires difcultats per reincorporar-se i reemprendre, des del primer dia, un ritme que ja els s conegut.
Malgrat tot, cal preveure que, a vegades, els plors dels infants nous poden ser contagiosos i que des-
prs de les vacances alguns infants poden mostrar-se nerviosos o manifestar el seu disgust per haver
de renunciar a un temps durant el qual han gaudit dun contacte ms intens amb els pares.
Amb els infants que assisteixen a la llar per primer cop la incorporaci s diferent, ja que han de fami-
liaritzar-se amb un nou entorn i entrar en relaci amb infants i adults desconeguts fns aquell moment.
Nombroses recerques han demostrat que els infants se senten ms segurs si estan acompanyats per
una fgura familiar, la qual cosa els permet explorar el nou medi, i conixer i acceptar noves relacions amb
molta ms facilitat. Aquest s un tema del qual cal parlar amb les famlies, per tal que puguin prendre
decisions amb la mxima informaci possible.
La incorporaci gradual dels infants, de manera que no coincideixin massa nens i nenes nous alhora,
ni sallargui ms del compte aquest procs, s un dels recursos que cada vegada esdev ms habi-
tual pel bon resultat que ofereix.
Fer coincidir des del primer moment les noves incorporacions amb els infants que ja assistien ante-
riorment a la llar dinfants genera dinmiques positives en el grup. Aquests darrers marquen el rit-
me, ofereixen models a imitar als nens i les nenes novells, cosa que ajudar que el grup estigui ms
tranquil i permetr a les persones educadores atendre ms individualment a qui ho requereixi.
La tranquillitat i la confana dels pares i les mares en la llar dinfants i en el personal educador que
socupa del fll/a li facilita en gran mesura la incorporaci al nou medi.
Per a la majoria de famlies lentrada del fll/a a la llar suposa afrontar una primera separaci que els
provoca sentiments ambivalents i no saben molt b com actuar. Trobar locasi per donar algunes pau-
tes en relaci amb el que sespera dells durant els primers dies al centre amb el fll, els ajudar a sa-
ber qu fer per ajudar el seu petit a dominar la nova situaci (mostrar-se tranquil i relaxat, no quedar-
se amb linfant a la falda durant lestona que s a la sala, sin deixar que explori lespai, tot i que no
lobligui a fer-ho, deixar que observi i participi en alguna de les activitats que sofereixen als infants, afa-
vorir el contacte amb els altres infants i amb leducador o educadora, buscar un espai per seure a les-
tana, parlar amb veu baixa...).
Tamb pot ser dutilitat afavorir que les famlies noves a la llar dinfants trobin suport en els pares i
mares que, al seu dia, ja van passar per aquest procs. Es poden preveure moments de trobada, en
els quals, tot compartint un caf, puguin intercanviar experincies sobre el que, per a alguns, s una
situaci nova.
Per, sobretot, s necessari que la persona educadora trobi cada dia el moment per parlar amb cada
mare i/o pare sobre com viuen el procs de familiaritzaci i separaci, el que els preocupa i el que
O
r
i
e
n
t
a
c
i
o
n
s

s
o
b
r
e

l
a

t
a
s
c
a

e
d
u
c
a
t
i
v
a

e
n

e
l

p
r
i
m
e
r

c
i
c
l
e

d
e
d
u
c
a
c
i

i
n
f
a
n
t
i
l
observen mentre sn a la llar o a casa amb el fll. Cal mantenir una actitud de dileg davant dels seus
dubtes i pors en preguntar-se per latenci que rebr el seu fll fora de la famlia i, sobretot, no deixar de
banda els sentiments que envolten tot el procs.
Elsprimerscontactesamblesfamlies
Preveure ladaptaci dels pares abans que la dels infants s fonamental per iniciar una relaci de co-
municaci i confana mtua entre pares i educadors. Principalment perqu aquesta contribueix a la
tranquillitat emotiva i el benestar psicolgic de linfant que percep que no hi ha contradicci entre
els seus dos contextos de vida, famlia i llar dinfants.
Aix, unaprimeratrobada de presentaci de la llar, que els permeti saber qui socupar de la seva cria-
tura, i conixer el procs dadaptaci previst per acollir-la, ajuda que tothom pugui passar les vacan-
ces sense incerteses i permet als pares i mares plantejar-se la possibilitat de reservar-se uns dies de
vacances per acompanyar el fll/a durant els seus inicis a lescola bressol. Aix mateix, facilita que tin-
guin temps de preparar-se mentalment per a aquesta primera separaci, imaginant-se el fll/a en un
espai que ja han vist, amb una educadora i alguns infants que ja coneixen...
Aquesta presentaci pot tenir una segonapartenlaqualcadapersonaeducadoraesreuneixiamb
elsparesdelsinfantsnousdelseugrup. s una bona ocasi per comenar-se a conixer i per am-
pliar les primeres informacions sobre el perode dadaptaci: qu suposa per als infants, com es pre-
veu acollir-los, les previsions i mesures acordades per lequip i els objectius corresponents, etc.,
vetllant sempre perqu tothom pugui expressar els seus dubtes, les seves expectatives..., i reservant
temps per pactar les diferents qestions organitzatives, com per exemple: el torn en qu cada infant
sincorporar a lescola, qu sespera dells els primers dies, quan estiguin a la classe amb linfant..., i,
fnalment, anunciar una entrevista individual amb cada famlia els primers dies de setembre.
Exposar als pares els criteris que fonamenten la planifcaci de lacollida, fent-los-en partcips i convi-
dant-los a decidir conjuntament el torn en qu sincorporar el seu fll/a, segons les seves disponibili-
tats, evita malestars i els fa copartcips de les decisions preses.
Per molt que vulguin, no totes les famlies tenen la possibilitat de quedar-se una estona a la llar amb
el fll durant els primers dies. Si s aix caldr preveure la manera destar en contacte quotidianament
amb aquestes famlies per tal de seguir conjuntament el procs.
Lacollidadecadainfantilasevafamlia
Lentrevista individual ha de servir per iniciar una relaci de confana i respecte mutu entre la perso-
na educadora i els pares de cada infant, per planifcar la incorporaci del fll/a a la llar dinfants i per
recollir algunes informacions molt bsiques sobre els hbits i preferncies de linfant, pel que fa a ali-
mentaci i reps, jocs i joguines, horaris, pats que far a lescola, si podr estar acompanyat per
algun adult del seu entorn durant els primers dies..., i per confrmar el seu dia dinici.
No sha doblidar que no es pot pretendre aconseguir tota la informaci dentrada. A mesura que la
relaci de confana entre pares i persona educadora es consolidi, les primeres dades sobre el fll/a
saniran ampliant i podran ser contrastades tant durant els contactes diaris, com en les entrevistes
que es mantindran al llarg de la seva estada a la llar dinfants.
Lespaiclasse,elsobjectesilesjoguinesquehitroben
s habitual que els infants canvin de sala cada curs. Mantenir en el nou espai alguns dels materials i
jocs preferits, i/o els ms utilitzats durant el curs anterior (el titella de la classe, algun conte o unes
imatges...), aporta als nens i nenes un punt ms de referncia i de continutat durant les primeres set-
manes, que els infants de ben segur agraeixen.
Pel que fa als nens i nenes de nova incorporaci, possiblement agrairan un entorn clid i harmnic,
amb materials i joguines sufcients (ni massa joguines que els atabalen, ni poques que generen con-
fictes; les sufcients per tal que permetin el joc parallel, la imitaci, les collaboracions, etc.), varia-
des, estimulants, en bon estat ds, agradables a la vista i ben distribudes, i, per descomptat, ade-
quades als interessos i possibilitats dels infants. Joguines i materials que convidin a compartir, a jugar
amb els altres, a entrar en relaci, per tamb un rac clid i tou que convidi a la intimitat, al reps,
equipat amb un matals prim o una catifa, nines de drap o ninots de peluix, etc. La persona educa-
dora vetllar perqu la sala es mantingui en ordre, endreant i reorganitzant els materials quan la si-
tuaci daquests en la sala ho aconselli.
s convenient demanar a les famlies que els infants portin de casa algun dels seus objectes preferits,
ja que, a ms daportar la seguretat i el record del seu mbit familiar, potser seran dutilitat per iniciar
relacions amb els altres infants.
El mobiliari i els elements domstics afegeixen un toc familiar a lescola bressol, la qual cosa fa que
tant infants com adults se sentin ms cmodes. Disposar dun sof on adults i infants puguin seure
plegats i mirar un conte abans dacomiadar-se, o b relaxar-se i observar lactivitat del grup, posar cor-
tines i plantes a les fnestres i decorar-les amb algun penjoll, o unes transparncies, petites campa-
nes..., que linfant pot observar i tocar quan va a coll. En defnitiva, crear un ambient clid, familiar
i acollidor que fugi del rigor institucional i impersonal, collabora positivament que els que hi han de
fer vida (infants, famlies i educadors) shi sentin ms a gust.
Latenciindividualitzada
Durant la entrevista individual dinici de curs amb les famlies, cal tractar algunes de les qestions que
els primers dies permetran atendre linfant de manera personalitzada, com per exemple: el seu ritme
de son, viglia i alimentaci, els seus costums i objectes preferits, lhorari que seguir, i el ritme dincor-
poraci dels primers dies.
Aquestes informacions sn de gran utilitat per tal de preveure el ritme quotidi del grup, i a la vegada
tractar al ms individualment possible tant les incorporacions com les reincorporacions, tot respec-
tant el ritme i costums de cadascun del infants, per tal que la seva estada a la llar sigui el ms cmoda
possible.
Certament no es pot evitar el canvi que representa per als infants ser atesos en un entorn diferent,
per mans desconegudes fns aquell moment en el cas dels lactants. Per molt que es conegui al detall
com sels agafa, acarona o vesteix a casa, els infants perceben a partir del to muscular, que s una al-
tra persona qui els porta a coll.
No es tracta de suplantar la mare o el pare, sin de procurar una transici suau de casa a la llar, res-
pectant tant com sigui possible els costums i preferncies de cada infant i buscant una certa continu-
tat en els ritmes i en les situacions ms ntimes (el ritme dalimentaci, son i viglia de cada infant,
O
r
i
e
n
t
a
c
i
o
n
s

s
o
b
r
e

l
a

t
a
s
c
a

e
d
u
c
a
t
i
v
a

e
n

e
l

p
r
i
m
e
r

c
i
c
l
e

d
e
d
u
c
a
c
i

i
n
f
a
n
t
i
l
procurar fer dormir els bebs en el seu cabasset durant els primers dies, fer servir la roba de llit por-
tada de casa en passar-los al llit de la llar dinfants, deixar-hi algun objecte personal...).
Al centre cal una organitzaci que procuri que sigui sempre la mateixa persona educadora qui socupi
de cada infant, sobretot durant la rebuda del mat, els moments de lalimentaci, higiene, son... per
tal que puguin identifcar-la com a referent que tindr cura dells quan els seus familiars no estiguin
presents. Aquesta relaci privilegiada podr ser ampliada amb la intervenci daltres persones edu-
cadores a mesura que els infants se sentin segurs en el nou medi.
Lesactivitatsqueshiproposen
Durant el perode en qu les famlies romanen a la lescola bressol amb els infants, durant el perode
dacollida, la persona educadora ha de saber aproftar el moment oport per oferir o iniciar un joc amb
un infant, o potser amb un petit grup que es mostra receptiu al contacte, procurant crear moments
dinteracci plaents que cada nen o nena pugui recordar.
Els primers dies, les persones educadores han de fer propostes i organitzar activitats i jocs per tal de
procurar que els nens i les nenes descobreixin el nou medi, coneguin els companys del grup, la perso-
na educadora, i que tinguin inters per establir relacions i gaudir de les propostes que sels ofereixen.
Quan els infants se senten prou segurs i emprenen jocs i activitats per iniciativa prpia, la intervenci
de leducador sha de limitar a sostenir lactivitat amb la seva proximitat o a facilitar-la, apropant al-
gun material o oferint lajuda necessria. La persona educadora ha destar disponible i, per tant, loca-
litzable per tal que els infants puguin adrear-shi quan ho necessitin.
Durant aquest perode tamb s convenient suggerir algunes activitats que afavoreixen a la relaci
grupal. La msica i les danses (en el grup dels ms grans) acostumen a ser un bon recurs, ja que po-
den ser perfectament adaptades a les possibilitats dels infants, afavoreixen els primers contactes i
acostumen a ser ben rebudes per tothom.
Hi ha diferents activitats o recursos que podem utilitzar per ajudar els infants a entendre la separa-
ci, com jocs damargar, jocs de posar i treure material dun recipient, objectes per poder-se tapar i
destapar, titelles, contes...
Quan els infants i les famlies sacomiaden s bo recordar qu han fet, de quines coses han gaudit i
explicar tamb les coses que passaran lendem.
Eltempsperobservar
Els primers dies destada del nen o nena a la llar dinfants cal observar el procs dadaptaci que se-
gueix. s convenient fxar-se en la seva actitud i disposici en diferents moments de la jornada (com
arriba, amb qu juga, com es relaciona amb qui lacompanya, si busca o accepta el contacte amb la
persona educadora, amb els altres infants..., si es mant actiu o al contrari es mostra abatut, trist, ap-
tic...) a partir dindicadors que informin sobre levoluci i la f del procs (ms autonomia en el joc i
en les interaccions, busca la relaci amb la persona educadora, amb altres infants...).
La informaci recopilada s de gran utilitat per continuar la construcci del necessari pont de confana
entre mestres i educadors, ja que constitueix un dels exponents de linters de la persona educadora
per linfant i del coneixement sobre la seva forma de fer i de ser que va adquirint. No hi ha res que ins-
piri ms confana als pares i mares que constatar que la persona a qui confen el fll/a el coneix cada
dia ms, laccepta, el valora i sap com respondre a les seves necessitats.
Mentre linfant assisteix a la llar acompanyat dalgun familiar, la persona educadora pot observar la
forma dagafar-lo, de canviar-lo, de jugar amb ell Aquestes situacions aporten molta informaci
complementria a la ja obtinguda en la primera entrevista amb el pare i la mare i, a la vegada, permet
recollir alguns aspectes rellevants de la relaci, i la persona educadora pot recrear situacions familiars
per a linfant, que amb el temps esdevindran la seva particular forma de relacionar-se amb cada nen
i nena.
LACTIVITATDELINFANT
Els infants des del naixement mantenen una activitat espontnia que es caracteritza per una actitud
activa per lexploraci, ja sigui escoltant, observant o manipulant directament tot el que tenen al seu
abast. Utilitzen les seves possibilitats motores, sensorials, emocionals, cognitives i comunicatives per
conixer el seu entorn. Lactivitat de linfant infueix en el
procs del seu desenvolupament, aix, les seves capaci-
tats, el seu inters i la curiositat per tot el que lenvolta
infuir directament en el domini del seu propi cos i en el
de lentorn.
Aquesta activitat espontnia dels infants s la base dels
aprenentatges. Els infants nextrauen informacions, les
comproven i les modifquen i construeixen aix els seus
coneixements. El pensament es desenvolupa a partir de
lesfor per interpretar les informacions adquirides en
lexploraci, aix, la interpretaci de les noves dades mo-
difca les idees inicials i s necessari buscar un model ms lgic, per tant ms evolucionat, per incor-
porar els nous coneixements.
Per aprendre s imprescindible tenir iniciatives i produir efectes sobre el mn. La confana en un ma-
teix i el grau de creativitat infuiran en les aptituds per inventar noves combinacions que implicaran
descobrir noves relacions i permetran construir les millors teories possibles sobre les experincies
viscudes.
Caracterstiquesdelactivitatdelinfant
En lactivitat dels infants ms menuts sobserven uns tipus de comportaments especfcs. El mateix
desenvolupament determina un ordre en la seva aparici, tot i aix, alguns dells coexisteixen en el
temps i es complementen durant letapa deducaci infantil:
Exploren els objectes i materials amb tots els sentits per reconixer les seves propietats.
Descobreixen les relacions entre objectes, materials i situacions basant-se en lexperincia directa.
Aprenen amb tot el cos, gaudeixen fent les coses per ells mateixos i posen a prova totes les seves
habilitats.
Creen amb els materials, imaginen escenaris i els comparteixen amb les persones prximes.
Coneixent les caracterstiques
de lactivitat de linfant
podrem fer les propostes que els
proporcionin ms possibilitats
de desenvolupament
de les capacitats.
O
r
i
e
n
t
a
c
i
o
n
s

s
o
b
r
e

l
a

t
a
s
c
a

e
d
u
c
a
t
i
v
a

e
n

e
l

p
r
i
m
e
r

c
i
c
l
e

d
e
d
u
c
a
c
i

i
n
f
a
n
t
i
l
Exploren els objectes i materials amb tots els sentits per reconixer-ne les
propietats
Durant els primers mesos de vida els nens i les nenes es relacionen amb el mn a travs dels sentits
i actuant-hi. Daquesta manera descobreixen les caracterstiques i les reaccions que fan que dos objec-
tes semblants tinguin una identitat diferent, i posant en marxa totes les seves tcniques explorat-
ries disponibles, com ara olorar, llepar, xuclar, tirar, escoltar, etc. poden identifcar les caracterstiques
rellevants de cada objecte.
La boca s durant aquest perode el centre neurlgic amb qu exploren i coneixen tot el que els envol-
ta. Tenen una gran curiositat per totes les coses i si observem com exploren els objectes al seu abast
sembla que es preguntin: Qu s aix?. Passat aquest perode, qualsevol objecte nou passar per
aquesta investigaci abans de formar part del mn dels objectes quotidians.
Descobreixen les relacions dobjectes, materials i situacions amb lexperincia
directa
En el moment que linfant t un conjunt dobjectes al seu abast sinicia en el procs de combinar-
los i crear les primeres relacions i usos. A partir dara sembla com si la pregunta principal del mo-
ment fos: Qu puc fer amb aix?.
Les idees que noms existeixen comparant propietats penetren la ment dels infants: dins/fora, dur/
tou, trist/content, etc. Hi ha objectes que sn fantstics per omplir, mentre que daltres sembla
que demanin fcar-se a dins. Nhi ha que sn leina imprescindible per... Els objectes salien per realit-
zar les accions que passen pel pensament de linfant.
Lexperincia de la vida quotidiana, les seqncies daccions constants, les conseqncies de certs
fets imprevistos es converteixen tamb en objecte destudi dels infants, que nextrauran les prime-
res relacions entre mitjans, i tamb, les primeres relacions causals. Beure, menjar, jugar... sn accions
que porten implcits tant el coneixement dels objectes i els materials com el de les situacions afectives
i socials viscudes.
Aprenen amb tot el cos, gaudeixen fent les coses per ells mateixos i posen
a prova totes les seves habilitats
Durant el primer any de vida els infants han passat de ser absolutament dependents a gaudir de la in-
dependncia que els ofereix un major control del propi cos, que els ha perms passar del pla horitzon-
tal al vertical. En el segon any de vida estan profundament interessats a experimentar les noves ha-
bilitats motores, sinicia letapa en qu semblen no poder parar quiets ni un moment, desplaar-se,
salvar petits desnivells, entrar i sortir, pujar i baixar esglaons, pendents, etc. Sn activitats que combi-
naran i milloraran durant lltim any destada a la llar dinfants.
Qualsevol acci motriu es pot convertir en un repte en un moment determinat, i aconseguir-la supo-
sa un plaer que implicar que la repetir fns a dominar-la i la combinar en mltiples situacions dife-
rents. Les relacions de causa-efecte senfortiran a mesura que es resolguin petits confictes.
Creen amb els materials, imaginen escenaris i els comparteixen
amb les persones prximes
La seva progressiva incorporaci al mn dels adults (que reprodueixen en lafany per comprendrel i
fer-lo seu) coincideix amb laccs a lunivers simblic. Els inicis del llenguatge sn una clara evidncia
de laccs dels infants al mn de la representaci, de labstracci i van units amb la capacitat de repre-
sentar, de recrear, devocar un objecte o una persona que no hi s present, i de simbolitzar un objecte
mitjanant un altre diferent sense confondrel amb el real. En defnitiva, s el moment en qu apareix
el que sha convingut a anomenar joc simblic, caracteritzat per la recreaci lliure de situacions vis-
cudes o imaginades.
Els materials de lentorn sn multifuncionals, en un moment determinat poden representar una solu-
ci dun problema, en un altre moment es converteixen en interlocutors dels infants fent-los pre-
guntes i essent la font del problema, en un altre moment la creativitat dels infants els dna forma per
expressar els seus impulsos i les seves idees.
Lactivitat creativa, la fantasia i els llenguatges aporten la novetat i lalegria de poder crear, inventar i
dialogar, compartint les prpies idees amb les dels altres, ajustant-les i comparant-les.
Eljoc
El joc s defnit por diferents autors com una conducta observable caracteritzada per ser plaent, apa-
rentment gratuta, estar relacionada amb linters dels infants per integrar el mn extern a la seva rea-
litat individual, sorgir duna motivaci intrnseca, tenir objectius canviants i presentar una dimensi
evolutiva.
El joc s una conducta espontnia i voluntria, s escollit lliurement per qui el practica. Qui juga man-
t una actitud activa, posa en joc les seves motivacions i no persegueix una fnalitat concreta; per
aix mentre juga pot variar els seus objectius. Jugar no sempre s lactivitat ms agradable que po-
den fer els infants, fns i tot pot no anar acompanyada de signes de joia, per normalment s ava-
luada positivament per qui juga.
El joc cont totes les tendncies evolutives i a la vegada s una font importantssima per al desenvo-
lupament dels infants. Lactivitat manipulativa i corporal que linfant du a terme en el joc consolida i
desenvolupa habilitats i estratgies cada cop ms precises que a la vegada li permeten dur a terme
activitats i jocs ms complexos, la qual cosa posa de manifest la clara relaci entre lactivitat de lin-
fant i el seu desenvolupament neuronal.
Integra una funci clarament adaptativa relacionada amb linters dels infants per integrar el mn ex-
tern a la seva realitat individual. Mitjanant lactivitat imitativa i simblica, els nens reconstrueixen el
mn en qu viuen. Mentre juguen, fngeixen que dominen coneixements i habilitats i sapropien fns i
tot, dels aspectes del mn que no dominen o noms coneixen parcialment. Quan els nens juguen es-
tan investigant i comprenen totes aquestes coses que els serviran per poder entendre com sn els al-
tres, com sn ells i com funcionen les coses.
En el joc es combina activitat, pensament, sensibilitat i autonomia, perqu el joc s bsicament una
actitud, una manera dutilitzar la ment, articulant realitat i fantasia, integrant el coneixement i lemo-
ci. Jugar es converteix en una activitat en qu els infants mostren un alt grau de concentraci, capa-
citat imprescindible per aprendre.
O
r
i
e
n
t
a
c
i
o
n
s

s
o
b
r
e

l
a

t
a
s
c
a

e
d
u
c
a
t
i
v
a

e
n

e
l

p
r
i
m
e
r

c
i
c
l
e

d
e
d
u
c
a
c
i

i
n
f
a
n
t
i
l
El joc s una activitat privilegiada per al desenvolupament de les capacitats de linfant, tant pel grau
dactivitat que comporta com pel seu carcter motivador, per les situacions en qu es desenvolupa
(ja que permeten als infants elaborar les experincies viscudes) i per les possibilitats de participaci
i dinteracci social que propicia.
El joc simblic sinicia en linfant a partir dels dos anys aproximadament i s una continuaci del joc
imitatiu. s un mitj daprenentatge que permet a linfant entendre millor el mn que lenvolta i tam-
b entendres a si mateix: comprendre les relacions entre les persones, la utilitat dels objectes, les pau-
tes de relaci social...
Noms el convenciment de la importncia del joc en el desenvolupament i laprenentatge dels in-
fants far que la llar dinfants planifqui el joc com una activitat prioritria, donant-li el temps i lespai
necessari perqu formi part de la vida quotidiana al centre i evitant, aix, relegar-lo a la categoria den-
treteniment. En aquest cicle, una de les feines ms importants que ha de fer un infant per a desenvolu-
par-se amb salut i felicitat s jugar.
Ladult davant del joc
Promoure les condicions perqu el joc es desenvolupi s organitzar un ambient relaxat i emocional-
ment satisfactori amb la fnalitat que lactitud ldica dels infants es manifesti. s imprescindible les-
tabliment dun marc relacional basat en la confana mtua en qu ladult ha de ser capa dadequar-
se a cada infant, tenint en compte el seu moment maduratiu i la seva individualitat.
Leducador ha de vetllar perqu el joc sigui voluntari i espontani, que sn caracterstiques intrnse-
ques a la seva defnici. No per aix, lactitud adequada s la de deixar fer i mantenir-se al marge
de lacci dels infants. Ha destar pendent de lacci per mantenir-la i ampliar-la; incentivar lactivitat,
per evitar que decaigui, fent alguna aportaci, per exemple, un material nou i, si cal, acompanyar amb
paraules lacci dels infants, per sense fer-ne interpretacions ni prendre el paper protagonista que
ha de tenir linfant. La prctica quotidiana li permetr progressar en la discriminaci de quan ha
dentrar i de quan ha de sortir duna situaci, i evitar envair lespai dels infants i interferir en la se-
va acci.
No es pot ensenyar a jugar, ja que el joc s innat en els infants. Tot i aix, la persona educadora ha de
tenir present la necessitat dalimentar linters dels infants fomentant el joc espontani com a part inte-
grant de lexperincia quotidiana. Leducador ha de ser sensible a loriginalitat del joc infantil i fer tot
el possible per reforar les seves idees creatives oferint-los la possibilitat de posar-les a prova. Donar
el protagonisme als nens i les nenes no noms fomenta la seva capacitat creativa, sin que t el valor
denfortir la confana en ells mateixos i la seva autoestima.
En la intervenci de ladult han de prevaldre les actituds dobservaci activa que li permetran acom-
panyar mentalment lacci dels infants i estar receptiu a les seves demandes. A la vegada, les seves ob-
servacions li serviran per conixer el joc dels infants i prendre la distncia necessria per poder objec-
tivar millor les possibles lectures de les situacions.
Lespropostesldiques
El concepte de proposta ldica sha demmarcar en la idea que el nen ha de jugar per aprendre, re-
coneixent plenament el valor singular del joc com a generador daprenentatge. El comportament l-
dic dels infants porta incorporat lactitud activa que els permet tenir iniciatives i provocar efectes en el
seu entorn prxim, aix com comprovar les seves hiptesis de com funciona lentorn prxim, condi-
cions que sn imprescindibles per aprendre.
Ara b, per propostes ldiques no sha dentendre que les activitats shan de presentar sempre de for-
ma divertida fns al punt que a vegades es dissimuli el veritable objectiu de laprenentatge. Tampoc
lobjectiu s entretenir els infants perqu no savorreixin, oferint-los unes activitats divertides que a
vegades desestimen les possibilitats dels infants i limiten ladquisici de les seves capacitats.
Safavoreix el comportament ldic dels infants quan una proposta t la caracterstica de ser una acti-
vitat oberta, en el sentit que cadascun dels infants posa en joc les seves possibilitats exploratries i
interpretatives dacord amb les seves necessitats, els seus interessos i el seu moment evolutiu. El seu
objectiu s promoure les capacitats individuals dels infants, no pas aconseguir una resposta nica o
un comportament concret. Aquest fet implica prioritzar la importncia dels processos daprenentatge
per damunt dels resultats.
Davant una activitat oberta, els infants sempre es procuren la manera de posar en prctica els com-
portaments exploradors ms benefciosos per al seu desenvolupament i aprenentatge. Per exemple,
si un infant est investigant la combinaci de materials i les seves relacions, far aquesta investigaci
amb el material que t al seu abast, mentre que si un altre que est interessat pel joc simblic, utilit-
zar els mateixos materials per imitar lactuaci dels adults.
Valor educatiu de les propostes ldiques
Les activitats ldiques amb les activitats quotidianes i el joc doten de valor educatiu lestada dels in-
fants a lescola bressol. Els tipus de propostes que es plantegin variaran en funci dels objectius edu-
catius que ha prioritzat lequip docent en el centre, el grup dinfants a qui van dirigides i els recursos
de qu es disposa: nombre deducadors, espais i materials, etc.
Perqu una proposta ldica tingui el valor educatiu, ha de tenir marcats uns objectius clars, les in-
tencions educatives que els atribueix lequip educatiu han de poder ser explicitades prviament (en
unitats didctiques o de programaci) i, per tant, dissenyaran les condicions inicials sobre els espais,
la temporalitat, els materials i el grup a qui va dirigida.
Lobservaci de lactivitat espontnia dels infants ens aporten els elements per discernir quina propos-
ta ldica pot ser ms benefciosa dacord amb els seus interessos. Sovint una situaci imprevista en
les vivncies del dia a dia pot provocar el desenvolupament duna seqncia de propostes. La capaci-
tat de leducador per llegir aquests petits moments que es donen en la vida quotidiana i donar-hi res-
posta en forma duna proposta ldica assegura que tingui un valor signifcatiu en el procs daprenen-
tatge dels infants.
Les propostes ldiques han de representar un alt nivell qualitatiu educatiu, tant pel que fa a les qualitats
sensorials dels materials, com per afavorir les possibilitats de crear noves relacions lgiques, per plan-
tejar nous reptes, o per les seves possibilitats de posar en prctica ls dels llenguatges.
El paper de ladult
El paper de la persona educadora hauria de mantenir les funcions educatives bsiques: abans diniciar
la proposta li cal planifcar i organitzar de forma acurada els espais, el temps i els materials destinats a
lactivitat concreta, i durant la realitzaci li cal facilitar i orientar els infants per assegurar que cadascun
O
r
i
e
n
t
a
c
i
o
n
s

s
o
b
r
e

l
a

t
a
s
c
a

e
d
u
c
a
t
i
v
a

e
n

e
l

p
r
i
m
e
r

c
i
c
l
e

d
e
d
u
c
a
c
i

i
n
f
a
n
t
i
l
dells pugui trobar el seu lloc, la seva manera daproximar-se a lactivitat, perqu pugui realitzar i cons-
truir el propi procs daprenentatge. Aix vol dir que ladult deixa de ser el protagonista, el distribu-
dor de coneixement, tot reconeixent que els infants aprenen per ells mateixos en el moment que es
posen en relaci amb els objectes, amb els materials i amb els altres infants i adults.
Seria desitjable que les persones educadores mostressin una actitud dobservaci activa, amb una
intencionalitat clara en contrastar les prpies interpretacions amb all que fan els nens i les nenes,
que adoptessin una actitud de recerca al costat dels infants, que aprenguessin dells i de les situa-
cions que generen, i que acceptessin que sovint la ment dels infants va ms lluny del que fan i del que
ladult veu i interpreta.
En lorganitzaci daquestes propostes ldiques cal tenir present algunes consideracions:
En aquest cicle no tots els infants participaran al mateix nivell en una proposta, per aix cal pre-
veure que en tinguin al seu abast altres que en el seu conjunt completin loferta global dactivitats
per al grup dinfants. Els nens i les nenes sn lliures per triar lactivitat dacord amb els seus inte-
ressos, lestat emocional i el moment evolutiu (que sovint determinen la seva elecci i el seu grau
de participaci). Per exemple, en explicar un conte cal centrar-se en el grup dinfants que estan in-
teressats a seguir-lo en aquell moment, obligar que els altres lescoltin sovint provoca distorsions
en latenci dels que es mostraven interessats en un inici. Per aix, s imprescindible haver previst
una organitzaci dels espais i materials que permeti que els infants que no hi participin puguin
continuar actius en altres propostes.
Saconsella poder dividir els infants en subgrups ms petits, la qual cosa permet que els infants
puguin realitzar el seu procs daprenentatge amb les mnimes interferncies i ladult pot fer-ne
un seguiment ms acurat que li permetr donar els ajuts ms precisos als infants que ho dema-
nin. Per aix, planifcar determinades propostes amb la perspectiva que els infants no disposin
noms dun adult per a la seva atenci afavoreix el seu procs daprenentatge i assegura el desen-
volupament de les seves competncies al mxim.
Un altre element a considerar sn els aspectes temporals, ja que cada infant mant el seu ritme
dexploraci i t una capacitat de concentraci diferent. Per aix, s necessari preveure la possibi-
litat que mentre uns van fnalitzant determinada activitat, altres encara necessiten una mica ms
de temps per fnalitzar el seu procs. A la vegada, la periodicitat en la repetici permet que els in-
fants puguin refer el procs i ampliar-lo, enfortint aix les seves descobertes.
Determinades propostes ldiques, per ampliar el procs daprenentatge dels infants, demanen pre-
veure una seqncia determinada, ja sigui per les habilitats manipulatives dels infants, per la incor-
poraci de materials nous o per les diferents possibilitats dexploraci.
ESPAISIMATERIALS
Lambient educatiu i lorganitzaci concreta dels espais i mate-
rials refecteix la concepci sobre ledu-caci de linfant que t
lequip docent. Concreta els valors educatius que es viuen en la
llar dinfants i el paper que tenen els adults en leducaci. Espai
i temps convergeixen i orienten linfant i els seus familiars en les
seqncies dactivitat, la seva planifcaci acurada es conver-
teix en leix de la vida en el centre.
Lorganitzaci adequada
despais i materials forma
part de la tasca educativa
de lequip docent.
Lespai s un agent que estructura les relacions personals, per tant, lequipament dels espais sha de
fer de tal manera que tothom trobi el seu lloc, infants, pares i mestres. Cal dissenyar lambient perqu
faciliti i promogui les relacions, buscant estratgies per habilitar espais i temps de trobada i aix estruc-
turar les relacions espontnies que es donen diriament a la llar dinfants.
Equipar els espais de trobada es pot fer de la manera ms diversa, les condicions concretes dels cen-
tres i la creativitat de lequip docent faran que cada espai es converteixi en nic. A la llar dinfants,
pot haver-hi:
Espais per a la comunicaci, que facilitin lintercanvi pausat entre adults, que simpregnin dun
ambient familiar i quotidi, per exemple, un sof i una tauleta al vestbul pot facilitar les relacions
entre familiars o unes butaques a laula, o una taula i unes cadires que donen suport a la comuni-
caci entre leducador i les famlies.
Espais per compartir conjuntament infants i familiars, tenint present les relacions dels infants amb
els seus pares o amb els familiars dels altres infants. Una taula i una prestatgeria amb contes po-
den suggerir el contacte amb els germans ms grans; disposar en el passads de certs materials
provoquen que els infants demostrin les seves competncies als familiars.
Planifcar espais per establir relacions implica pensar tamb en lorganitzaci temporal que les possi-
biliti. No es tracta de tenir un horari que limiti els moments adients per establir relacions, per s
dobservar la seqncia temporal per veuren els moments ms adients i eixamplar el temps per fa-
cilitar que es produeixin. Tot i que sestructurin espais i temps per afavorir les relacions espontnies,
aquestes no substitueixen les relacions formals que lequip educatiu hagi previst.
Lequipeducatiuslencarregatdeplanifcarelsespaisielsmaterialsperpromourelarespostaau-
tnomadelsinfantsalessevesnecessitatspsicolgiquesifsiolgiques. Assumir el concepte din-
fant competent signifca que ladult deixa de ser el centre de lactivitat del grup i adquireix el paper de
planifcar lambient educatiu per garantir el procs personal de cada nen i nena, acompanyant-los des
de la distncia necessria per respectar lespai de linfant. Des daquesta perspectiva, lorganitzaci
temporal, la distribuci dels espais interiors i exteriors, i dels materials en general, han de comptar amb
unes caracterstiques especfques que afavoreixin lautonomia, les relacions, la intimitat, lactivitat i
la seguretat dels infants.
El concepte dautonomia implica que els infants han de poder reconixer les seves necessitats i, pro-
gressivament, posar a prova les seves possibilitats de satisfer-les. Aix vol dir que lautonomia no equi-
val noms a tenir certes habilitats de coordinaci motora sin que cal el desenvolupament de proces-
sos cognitius i emocionals molt complexos. Per exemple, li cal adonar-se que t set per poder anar
a beure aigua, o li cal elegir quina activitat li interessa fer en un moment determinat o decidir amb
quins infants vol compartir un joc. Lactitud confada de ladult envers les possibilitats dels infants,
donant-los el temps necessari perqu puguin fer el seu procs o adequar lentorn perqu els infants
puguin accedir a ls dels espais i materials sn condicions per afavorir lautonomia. Aix, tenir els
gots al seu abast, poder arribar a la pica i obrir laixeta els dna opci a beure sols; combinar determi-
nats materials pot provocar la seva curiositat exploratria i oferir-los racons dactivitats variades els fa-
cilita triar amb qui volen jugar.
La vivncia de respecte envers les necessitats i decisions particulars dels infants s el punt de partida
per garantir les relacions grupals positives. Cada nen i nena necessiten dominar el nivell dimplicaci
en les relacions per gaudir plenament de les interaccions amb els altres infants i els adults, igualment
O
r
i
e
n
t
a
c
i
o
n
s

s
o
b
r
e

l
a

t
a
s
c
a

e
d
u
c
a
t
i
v
a

e
n

e
l

p
r
i
m
e
r

c
i
c
l
e

d
e
d
u
c
a
c
i

i
n
f
a
n
t
i
l
necessiten mantenir certs espais i moments dintimitat, dallunyament de lactivitat grupal, i aix dema-
na una planifcaci que mantingui un cert equilibri entre els espais i temps individuals i els collectius.
La vida en collectivitat inclou que moltes de les relacions siguin grupals i noms la conscincia i la
sensibilitat de lequip docent permetran mantenir lequilibri amb latenci individual o de petit grup.
Quant al temps, aquest equilibri es concreta durant la jornada buscant els moments de relaci indivi-
dualitzada per a cada nen i nena. Les activitats de vida quotidiana poden ser una ocasi indiscutible,
per tamb a nivell grupal hi ha moments per compartir petites descobertes, collaborar en una tas-
ca conjunta, o fer un joc de falda.
Pel que fa a lequipament s important preveure espais que facilitin la creaci de relacions diverses
entre ladult i els infants. Per exemple, compartir la taula amb la persona educadora per fer un dibuix,
ordenar petits objectes o asseures a la butaca per mirar un conte conjuntament sn espais que afa-
voreixen els contactes de ladult amb un o dos infants. Igualment preveure diferents zones dactivitat
que permetin agrupaments de petit grup promouran diferents nivells en les relacions dels infants.
Lapersonaeducadoratambnecessitadisposarduntempsiunespaipersonal, des don observar
els infants, per tenir la seva documentaci, realitzar petites tasques de preparaci de materials. Un
lloc que ha de poder tenir el suport duns mobles a la seva mida, per integrat en lentorn dactivitat
dels infants. Un espai que pot compartir amb els infants oferint una alta qualitat en la relaci, un espai
que pot compartir amb els familiars o amb altres persones educadores. Un lloc on els infants la pu-
guin localitzar fcilment i aix obtinguin la seguretat per mantenir-se actius en lexploraci i el joc.
Espaisdactivitatidejoc
Lambient educatiu ha destar preparat per oferir a linfant els estmuls necessaris per a lexperimen-
taci amb els objectes quotidians i de lentorn, el domini de les habilitats corporals i comunicatives i
el joc social i simblic. En aquest perode estar actiu s una premissa per assegurar el desenvolupa-
ment; els temps dactivitat i de descans formen una seqncia natural en la vida dels infants.
Cal organitzar lespai disponible en diferents rees funcionals, clarament delimitades, amb uns mate-
rials especfcs que estimularan lacci dels infants i els plantejaran petits reptes per mantenir la seva
actitud activa per a laprenentatge. Per assegurar el procs maduratiu s necessari que linfant pugui re-
petir les seves accions. En cada repetici, sajusten habilitats i es descobreixen noves formes de mani-
pulaci i s. La constncia en lorganitzaci dels espais i els materials facilita les repeticions dactivi-
tats, igualment cal mantenir una certa periodicitat en les propostes ldiques que organitza la persona
educadora per garantir-ne laproftament per part dels infants.
Per sostenir un ambient daprenentatge, s imprescindible que els espais protegeixin els infants de les
interferncies que provoca lactivitat grupal. Per aconseguir aquest objectiu podem collocar els mo-
bles construint una lnia sufcientment llarga perpendicular a la paret, creant angles i delimitant zones
dactivitat. Cal combinar les zones de manera que es cren rees diferenciades que no sinterfereixin,
per exemple, que les que ofereixen activitats de relaxaci estiguin allunyades de les que impliquen
activitat psicomotriu. Lobservaci de lacci dels infants, les seves iniciatives, les seves difcultats ens
orientaran per realitzar els canvis pertinents i adaptar millor els espais i materials a les necessitats dels
infants al llarg del curs.
Alguns recursos ens poden facilitar la creaci de zones dactivitat: les catifes, sofs i coixins, per crear
una zona dactivitat tranquilla, amb imatges, lbums de fotos, llibres, etc.; recobrir el terra de certes
zones dexperimentaci amb objectes, per disminuir el soroll de la sala; disposar duna tarima o taula
per fer construccions, amb una vorera per evitar que els materials caiguin per terra. Un armari sense
prestatges i una cortina es pot convertir en una zona damagar, o una taula revestida fns a terra pot
convertir-se en un tnel, etc.
No es pot oblidar la creaci de petits espais dintimitat, espais reduts per tal de facilitar que linfant
pugui estar sol, o per compartir especialment amb un altre infant, descansant aix de lactivitat gru-
pal. Un lloc tranquil per relaxar-se, per concentrar-se en una determinada activitat, un rac que pot
tenir tamb les caracterstiques damagatall i poder jugar a fer aparixer i desaparixer el mn que
lenvolta.
La seguretat en els espais i materials ha de mantenir un equilibri molt f amb la necessitat de risc i
dexploraci que s imprescindible per a tot aprenentatge. Ser autnom tamb vol dir conixer les dif-
cultats que ens imposa el medi, buscar-hi solucions o protegir-nos dalgunes situacions. Un ambient
tranquil i relaxat afavoreix que els infants actun dacord amb les prpies possibilitats, en canvi un am-
bient estressant no els permet estar atents al reconeixement dels lmits personals i tenir el control
per evitar un accident (caure, fer-se mal, mullar-se...). Els infants sn conscients dels riscos de len-
torn prxim des de molt petits, restringir en excs el risc pot suposar crear un ambient sense reptes i
empobridor per al seu aprenentatge.
Els espais exteriors han de mantenir una continutat amb les caracterstiques generals de lorganitza-
ci del centre. Laproftament de lentorn natural de lescola hauria de prevaler com a criteri en la pla-
nifcaci de lactivitat en aquests espais, la reutilitzaci dels elements de la poda de les plantes, la
recollecci de fruits per fer-ne lexploraci, etc.
Aix, porxos, jard, hort, pati, formen part de la vida dins lescola i ofereixen un espai nic per viure len-
torn natural, i per a lactivitat dels infants en general: exploraci psicomotriu, experimentaci sensorial,
el joc simblic i social. Per aix, cal que es puguin separar en zones per facilitar activitats prpies del
grup dinfants que lutilitzen, que siguin de fcil accs des de les aules, i que es puguin moblar dacord
amb la seva funci: un sof per descansar i observar lentorn, unes taules i cadires per dinar o dibui-
xar, una font per poder beure aigua, etc.
Alguns recursos per a lequipament poden ser: installar alguns troncs fxos i altres elements per crear
desnivells, utilitzar unes plantes per delimitar rees dactivitat diferents, disposar duna zona amb sor-
ra i aigua, construir una caseta per tenir un espai dintimitat o de joc simblic, tenir materials que faci-
liten el joc dels infants, com poden ser rodes, caixes, carretons, etc. s necessari preveure un espai
per guardar els materials que sutilitzin a lexterior i que cal reservar-los de la seva exposici constant
a la intemprie.
Elsmaterials
Parlar de materials a leducaci infantil demana una visi mplia que va ms enll del concepte de
materials didctics o de les joguines comercials per a les primeres edats. Si observem en cultures
diferents a la nostra, en pasos del tercer mn en els quals no s fcil per a la majoria dinfants tenir
joguines comprades, veiem que sempre sn capaos de trobar o fabricar-se all amb qu sa-
tisfer la seva necessitat de jugar: pilotes i nines de drap fetes amb fulles de blat de moro, vehicles fets
amb llaunes o fulles de palma... Els pals, la terra, les pedres, les cordes i els cordills acostumen a ser
autntics tresors que permeten als infants crear del no-res all que els cal, noms seguint el fl de la
prpia imaginaci.
O
r
i
e
n
t
a
c
i
o
n
s

s
o
b
r
e

l
a

t
a
s
c
a

e
d
u
c
a
t
i
v
a

e
n

e
l

p
r
i
m
e
r

c
i
c
l
e

d
e
d
u
c
a
c
i

i
n
f
a
n
t
i
l
Els infants aprenen a dominar el seu entorn a partir de lexploraci dels objectes. Els objectes de len-
torn prxim sn uns materials privilegiats en el sentit que estan disponibles i faciliten lexploraci fre-
qent per part dels infants. Al mateix temps, linfant pot observar els adults per descobrir-ne noves
possibilitats i compartir-ne usos concrets. Els escenaris on es fan servir i com ladult els utilitza tam-
b formen part del coneixement sobre lobjecte, per exemple la pinta normalment s al bany i porta
implcita la idea de tenir cura del nostre cos, o un tovall de paper pot servir per falcar la taula en un
restaurant i implica tenir estratgies per solucionar petits problemes fent un s lliure del material.
Caloferirunagranvarietatdematerialsalsinfantsipreveurelaccsdelsinfantsamaterialsdela
vidaquotidiana,materialsdelentornnatural,materialsinespecfcsiderecuperaci,materialses-
pecfcsdelentorncultural,aixcomtambjoguines.
Elsmaterialsqueformenpartdelavidaquotidiana, per vestir-se, rentar-se, menjar, dormir tenen la
caracterstica de ser compartits amb els adults diriament i la seva manipulaci suposa assumir els
signifcats culturals implcits, aix com tamb les vivncies personals de les activitats quotidianes. Per
aix, s necessari proveir-nos de materials utilitzats dins lentorn cultural, plats, culleres, nines, pin-
tes, miralls, moneders, clauers, bosses, etc., per oferir-los en una rea de joc en qu la vida quotidia-
na pugui ser imitada i reinterpretada pels infants. s preferible que els objectes siguin reals i no les
seves imitacions redudes a una joguina, cosa que facilita una millor adequaci a les capacitats mo-
trius dels infants i a la vegada incideix en lenriquiment del seu joc.
Elsmaterialsdelentornnatural ofereixen una gran varietat manipulativa i riquesa sensorial. Desper-
ten la curiositat i les ganes de manipular i, per tant, creen actituds positives davant laprenentatge en
general. El coneixement de les seves caracterstiques sensorials augmenta lacci autnoma dels in-
fants sobre el medi. Esporgar les plantes aromtiques i assecar-les, descobrir els aliments que men-
gem, recollir pinyes, conquilles, pedres, etc., estimula al coneixement de gustos, de tactes, dolors i de
la diferenciaci dels elements naturals en general.
Elsmaterialsinespecfcsiderecuperaci faciliten que els infants posin a prova les seves capacitats
dexperimentar, crear i imaginar. Aix capses de cartr, taps de suro, anelles i tubs de mides diferents, ro-
bes, fustes, etc. conviden a lacci i permeten que els infants construeixin uns espais de joc no deter-
minats pel pes cultural dels objectes concrets. Lexploraci daquests materials demana una actitud
oberta per part de la persona educadora, que eviti els conceptes preestablerts sobre ls concret dels
materials i que faciliti lexploraci lliure per part de linfant. s important que els materials nous, abans
de posar-los a disposici dels infants, siguin provats pels mateixos adults per comprendren les possi-
bilitats dexperimentaci.
Elsmaterialsespecfcsdelentorncultural permeten compartir les formes culturals prpies del nos-
tre pas. Els llibres, els instruments musicals, les eines per realitzar una activitat o un ofci, etc., es po-
den convertir en un material per enriquir el coneixement dels infants i tamb per estimular la creati-
vitat, lexpressi oral, musical i plstica.
Elsmaterialshandeserseleccionatsperlespossibilitatsdafavorirlaccidelinfant,detalmane-
raquequanlinfantmanipulaunobjecteobtinguidiversitatderespostes,quelinformendelesse-
vesqualitatsnaturalsiquelidonenidentitat. En la selecci dels materials sha de tenir present els
criteris segents:
La funcionalitat dels materials per estimular les capacitats dels infants a nivell sensorial, joc i ex-
perimentaci, aix com el nivell de competncies que desenvolupa.
La polivalncia i multiplicitats dusos i accions que permet el material i les possibilitats de creati-
vitat que ofereix als infants.
La resistncia a la manipulaci dels infants sense que es trenqui fcilment o que toleri el joc per
al qual estava previst.
Lesttica dels objecte dacord amb els valors culturals que es volen estimular: agradables senso-
rialment, ordenats i en bon estat.
Lergonomia dels objectes dacord amb les dimensions del cos de linfant.
La seguretat en la tria dels materials per evitar riscos innecessaris, per a la qual cosa cal tenir cura
de les dimensions dels objectes, la toxicitat i la higiene.
Lapersonaeducadoraorganitzaelsmaterials vetllant per la seva disposici ordenada, visible i acces-
sible per als infants, la qual cosa els permet moures amb seguretat en el mn dels objectes i facilita
que shi puguin orientar i recrear fcilment. La previsi inicial de leducador sobre la fnalitat educativa
dels materials que introdueix a les diferents rees dactivitat i
joc determinar les formes dorganitzaci inicial del material, la
necessitat de posar junts determinats materials i de buscar llocs
estratgics per suggerir lacci dels infants.
Tenir cura de renovar el material sistemticament, tenint en
compte els interessos de nens i nenes, desfer-se de les coses
que destorben i reparar els objectes desgastats per ls conti-
nuat estimula els infants a mantenir linters per lexploraci
dels objectes, i a promoure les actituds de respecte envers el material en general.
La quantitat de material s molt important en leducaci grupal. En aquesta edat el tipus de joc so-
vint adopta formes dimitaci. Per aix, cal que cada nen i nena puguin realitzar el seu joc i alhora fer
un joc parallel amb laltre company, i s necessari que existeixin diversos exemplars del mateix ob-
jecte. No s un recurs per evitar confictes entre els infants sin que s fonamental per a laprenentat-
ge, perqu compartir lacci sobre el material permet captar la idea que hi ha a la ment de laltre in-
fant i comprendre-la a partir de la prpia experimentaci. Fer junts per compartir els sabers implcits
en la ment de cadasc. Els objectes petits i nics porten confictes. Els objectes grans o repetits afa-
voreixen el joc compartit, la imitaci i la collaboraci.
Cal renovar peridicament
els materials per
mantenir viu linters i la
curiositat dels infants.
E
l

d
e
s
p
l
e
g
a
m
e
n
t

c
u
r
r
i
c
u
l
a
r

e
n

e
l

p
r
i
m
e
r

c
i
c
l
e

d
e
d
u
c
a
c
i

i
n
f
a
n
t
i
l
El desplegament curricular en el primer
cicle deducaci infantil
En aquesta segona part del document es donen estratgies per incorporar a la manera de fer i a la do-
cumentaci del centre all que disposa el Decret 101/2010, de 3 dagost, dordenaci dels ensenyaments
del primer cicle de leducaci infantil.
Aquest decret dna instruccions sobre les capacitats que cal contribuir a desenvolupar al llarg de le-
tapa deducaci infantil, els objectius del cicle, tamb expressats en forma de capacitats i les rees
dexperincia i desenvolupament en qu shan agrupat els continguts educatius.
ELDESENVOLUPAMENTDELESCAPACITATSENELCURRCULUM
Leducaci infantil ha de promoure el desenvolupament integral dels nens i les nenes, s a dir de les se-
ves capacitats. Aquestes capacitats sestableixen en els currculums dels dos cicles deducaci infantil i
han de ser el referent de tots dos cicles. Sn les segents:
El desenvolupament de capacitats s el resultat dall que linfant aprn, i per aprendre i construir co-
neixements linfant ha dactuar i participar en situacions i activitats que tinguin sentit per a ell.
Aix, en el primer cicle de leducaci infantil shan de tenir present els processos de coneixement i do-
mini del propi cos i dindividualitzaci, acompanyats de la construcci de la trama de relacions i interac-
cions que es donen dins i fora de lescola i dels llenguatges expressius i comunicatius que la fan possible,
aix com del coneixement sobre lentorn fsic i social.
Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinaci, tot
adonant-se de les seves possibilitats.
Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva
de si mateixos i de les altres persones.
Adquirir progressivament hbits bsics dautonomia en accions quotidianes, per actuar
amb seguretat i efccia.
Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemtiques bsiques.
Progressar en la comunicaci i expressi ajustada als diferents contextos i situacions
de comunicaci habituals per mitj de diversos llenguatges.
Observar i explorar lentorn immediat, natural i fsic, amb una actitud de curiositat i respecte
i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identifcar-ne els perills i aprendre
a actuar-hi en conseqncia.
Conviure en la diversitat, avanant en la relaci amb les altres persones i iniciant-se en la
resoluci pacfca de confictes.
Comportar-se dacord amb unes pautes de convivncia que els portin cap a una autonomia
personal, cap a la collaboraci amb el grup i cap a la integraci social.
ELSOBJECTIUSDECICLE
Els objectius de cicle a la llar dinfants expressen les capacitats que els infants han dhaver desenvolu-
pat en acabar aquest perode. Aix, linfant haur de ser capa de:
Identifcar-secomapersona,assolirelgraudeseguretatafectivaiemocionalcorresponental
seumomentmaduratiu,iesforar-sepermanifestariexpressarlesprpiesemocionsisentiments.
Les relacions afectives que els infants estableixen amb les persones que en tenen cura habitualment,
i les respostes daquestes persones, adaptades a les caracterstiques individuals de cada un, afavo-
reixen la seva seguretat afectiva i faciliten el seu progrs en lautoconeixement, en la formaci dun
autoconcepte positiu i en la seva expressi emocional en general.
Establirrelacionsafectivespositives,comprenentiapreciantprogressivamentelseuentornim-
mediat,iniciant-seenladquisicidecomportamentssocialsquefacilitinlaintegracienelgrup.
El model relacional de la persona educadora i
de tot lequip orienta i modela el dels infants,
en la mesura en qu aquests imiten i reproduei-
xen els comportaments que veuen en els adults
amb qui es relacionen i practiquen estratgies
relacionals dacord amb les seves possibili-
tats. Si les necessitats de cada infant es res-
pecten, aquests aprendran a respectar les dels
altres, establiran relacions positives dins del
grup i descobriran les caracterstiques dels com-
portaments ms efcients i adaptats a la realitat
sociocultural en qu viuen.
Participarambiniciativaiconstnciaenlesactivitatsquotidianesdalimentaci,repsihigiene
personal,iniciant-seenlaprpiaautonomiaiorientant-seenlesseqnciestemporalsquotidia-
nesienelsespaisquelisnhabituals. Les activitats quotidianes lligades a la satisfacci dalgunes
de les necessitats bsiques dels ssers humans sn fonamentals per a laccs dels infants a la des-
coberta de valors culturals bsics i afavoreixen el coneixement sobre lentorn prxim i lorientaci
espaciotemporal. Aix mateix, sn una excellent ocasi per promoure lautonomia dels infants i
ladquisici dhabilitats comunicatives i psicomotrius, i, a la vegada, les interaccions que infant i
adult mantenen en aquestes ocasions incideixen en bona mesura en la construcci de la prpia
identitat. Lorganitzaci de la vida quotidiana a la llar dinfants ha destar orientada a extreure tot el
valor educatiu daquestes activitats i no noms des de la perspectiva de satisfer unes necessitats f-
siques, sin des duna dimensi personal i cultural mplia.
Comprendreelllenguatgeadultidelsaltresinfants,comunicar-seiexpressar-seatravsdelmo-
viment,elgest,eljocilaparaula,ambunaprogressivamilloradelllenguatgeoral. Som ssers
socials per naturalesa i, per tant, la comunicaci i el llenguatge sn imprescindibles per al desenvo-
lupament hum. Des del moment del naixement es posen en marxa les habilitats comunicatives:
la mirada, lescolta, el contacte, el gest. El respecte als torns dacci entre linfant i ladult consti-
tueixen un dileg bsic que facilita la comprensi mtua. Un ambient relaxat i una actitud recep-
tiva per part de ladult estimulen el progrs dels infants en la comunicaci en general i en lex-
pressi corporal i oral. La melodia i la claredat en la parla de les persones educadores proporciona
el model adient per al desenvolupament del llenguatge verbal.
Les capacitats sn les ftes a assolir
en acabar letapa educativa.
Els objectius de cicle especifquen
el nivell dassoliment al quan han
darribar els infants en acabar
lestada a lescola bressol.
E
l

d
e
s
p
l
e
g
a
m
e
n
t

c
u
r
r
i
c
u
l
a
r

e
n

e
l

p
r
i
m
e
r

c
i
c
l
e

d
e
d
u
c
a
c
i

i
n
f
a
n
t
i
l
Dominarprogressivamentelcosiladquisicidenoveshabilitatsmotrius,augmentantlau-
tonomiaenelsdesplaaments,enlsdelsobjectesilorientacienlespaiquotidi. En levo-
luci motriu dels primers anys de vida es desenvolupen dues de les caracterstiques que ens def-
neixen com a espcie: caminar dret i ls dobjectes amb fnalitat instrumental. Aquestes habilitats
estimulen la representaci mental del propi cos, de lespai i de les relacions, a la vegada que per-
meten una progressiva organitzaci perceptiva de lentorn. Confar en les possibilitats dels infants,
juntament amb la llibertat dacci, tant en la manipulaci dobjectes com en lexploraci despais
i materials diversos, possibilitar el domini progressiu del propi cos.
Actuarsobrelarealitatimmediata,descobrir-nelorganitzaciapartirdelesprpiesvivncies
iestablirrelacionsentreobjectessegonslessevescaracterstiquesperceptives. Lacci dels in-
fants sobre el seu entorn facilita la descoberta de les caracterstiques sensorials rellevants dels ma-
terials i dels objectes. La repetici de les accions que duen a terme els aproximen a la descoberta
de les primeres categories perceptives. La manipulaci i lexperimentaci amb diferents materials
de la vida quotidiana afavoreix la construcci de les primeres relacions causals, que els orientaran
en els seus comportaments dexploraci de lentorn i a prendre decisions ms adequades. Les vi-
vncies del dia a dia obren els interrogants necessaris per desenvolupar els seus coneixements.
Lorganitzaci dels espais i materials de la llar dinfants han de facilitar lacci autnoma dels in-
fants, la possibilitat dexplorar, fer-se preguntes i aventurar possibles respostes. Compartir-ho amb
els adults i els altres infants assegura el progrs en lorganitzaci dels coneixements en les prime-
res edats.
Projectarlesprpiesvivnciesatravsdelactivitatldicaianar-lesrepresentantatravsdun
incipientjocsimblic. El joc permet reproduir de forma personal i nica les vivncies quotidianes
dels infants: imitar accions dels altres, exercitar les prpies habilitats, expressar sensacions i senti-
ments, imaginar i organitzar escenaris, comparar i compartir els punts de vista de laltre, etc. Lor-
ganitzaci dun entorn que respongui a les seves necessitats de joc, de representaci de les expe-
rincies, dimaginar i de crear situacions noves, etc., contribueix favorablement al desenvolupa-
ment harmnic dels infants.
Iniciar-seenladescobertailsdelllenguatgecorporal,verbal,matemtic,musicaliplstic. Des-
cobrir diferents formes dexpressi i de comunicaci mitjanant la interacci amb formes culturals
prpies dels diferents llenguatges afavoreix la descoberta de les caracterstiques especfques de
cadascun. Parlar, ballar, cantar, dibuixar... sn algunes de les capacitats expressives de linfant que
permeten lorganitzaci i la representaci mental de les seves experincies. Les possibilitats dex-
ploraci que ofereix lentorn permet comparar propietats i atributs entre objectes i materials, establir
relacions espacials, temporals i lgiques i construir les primeres nocions quantitatives. Tamb cal
tenir especial cura de lesttica del centre, per ressaltar el valor comunicatiu i cultural dels elements
decoratius i dels materials que shi exposen.
LESREES
A leducaci infantil es presenten tres rees dexperincia i desenvolupament:
rea de descoberta dun mateix i dels altres;
rea de descoberta de lentorn;
rea de comunicaci i llenguatges.
Aquesta estructura per rees ha dajudar a sistematitzar i
planifcar lactivitat docent, per en cap cas no ha de supo-
sar presentar la realitat segmentada, sin que caldr crear
uns espais daprenentatge globalitzats, establint rela-
cions entre els continguts de les diferents rees, a f que es
contribueixi al desenvolupament de les nenes i els nens,
acostant-los a la interpretaci del mn, donant-hi signif-
cat i facilitant-los-en la participaci activa.
readedescobertadunmateixidelsaltres
La descoberta dun mateix va estretament relacionada amb la descoberta de laltre. Tot i que laltre for-
ma part de lentorn, es vol subratllar la importncia que t en la construcci dun mateix, en la seva do-
ble dimensi personal i comunitria, la necessria interioritzaci de laltre per construir-se un mateix,
i la qualitat del desenvolupament emocional i relacional quan aquest altre se sent com a part dun ma-
teix. Se subratlla aix el valor de lalteritat, que fonamenta la veritable construcci de valors democr-
tics necessaris per a la convivncia. En un principi, laltre es refereix a la persona adulta de referncia,
i, a poc a poc, aquest altre es va eixamplant amb altres infants i altres adults.
Els elements que se subratllen en aquesta rea sn la descoberta del propi cos i de les seves possibili-
tats (motrius, perceptives, expressives i relacionals); la descoberta de les prpies necessitats i ladquisi-
ci deines per a la seva resoluci; lexpressi i la progressiva regulaci de les emocions; lestabliment
de relacions afectives i segures amb les altres persones, aix com la progressiva construcci duna iden-
titat positiva que integra lautoconeixement i lautoestima.
Lestructura per rees ha de
servir per planifcar lactivitat
docent, no per presentar als
infants la realitat segmentada.
Contingutsdelrea
Identifcaci com a persona, coneixement dalgunes caracterstiques personals prpies per
assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu moment maduratiu.
Domini progressiu de les possibilitats expressives, perceptives i motores del propi cos
i utilitzaci dels recursos personals de qu disposa en la vida quotidiana.
Descobriment i identifcaci de les prpies necessitats fsiolgiques (gana, set, son, etc.),
mostrant un control progressiu daquestes.
Manifestaci i expressi de les prpies emocions i sentiments, utilitzant el llenguatge com a
mitj dexpressi i comunicaci.
Progrs en ladquisici dhbits relacionats amb el benestar corporal i la seguretat personal,
la higiene i la salut, aix com en linici dhbits dordre, constncia i organitzaci en les activitats
en qu participa.
Progrs en el domini de la coordinaci i el control dinmic del cos, augmentant la seva
autonomia en els desplaaments, en ls dels objectes i en lorientaci en lespai quotidi.
Participaci amb iniciativa i constncia en les activitats quotidianes dalimentaci, reps
i higiene personal, iniciant-se en la prpia autonomia i orientant-se en les seqncies temporals
quotidianes i en els espais que li sn habituals.
Domini progressiu del control i de la coordinaci oculomanual, aix com de les habilitats
manipulatives necessries per explorar objectes i per ser cada vegada ms actiu i autnom
en les diferents situacions quotidianes (vestir-se, posar-se les sabates, etc.).
E
l

d
e
s
p
l
e
g
a
m
e
n
t

c
u
r
r
i
c
u
l
a
r

e
n

e
l

p
r
i
m
e
r

c
i
c
l
e

d
e
d
u
c
a
c
i

i
n
f
a
n
t
i
l
Orientacions per a la intervenci educativa
El cos dels infants s el motor de la seva acci i a la vegada acumula tota la seva experincia. Lacci
motriu i la percepci sensorial es coordinen per aportar coneixement sobre el propi cos, el dels altres
i de lentorn en general. Les activitats que es proposin han de facilitar lobservaci de les diferents
sensacions corporals, que provenen dun mateix o del mn extern. Les situacions de la vida quoti-
diana sn molt riques per percebre varietat de sensacions corporals, aix com tamb per identifcar-
ne les diferents parts i les seves funcions.
Per tal que els infants avancin en la descoberta del cos, cal acondicionar uns espais on puguin explo-
rar amb les seves possibilitatsmotrius. Amb el moviment posen en relaci els espais i els objectes,
mesures, desnivells, construccions, formant el coneixement de les primeres nocions espacials i tem-
porals. Cal tenir present que els nens i les nenes gaudeixen de les situacions que impliquen exer-
citar les seves habilitats: espais per gatejar, per caminar, per crrer, per enflar-se, per arrossegar-se,
espais i materials per construir-se amagatalls Per aix, sha daproftar aquesta motivaci per fer un
treball ms acurat, oferint materials transformables i polivalents com caixes de cartr, robes, etc., que
permetin desenvolupar la creativitat i la imaginaci dels infants enriquint el seu procs simblic.
Les manipulacionsdelsobjectes poden ser cada cop ms minucioses fns a dominar eines i instru-
ments molt precisos. Les activitats de manipulaci i dexperimentaci que des de linici desenvolu-
pen una coordinaci entre lull, la m i la boca progressaran fns a dominar eines del nostre entorn
cultural, i aconseguiran una bona precisi en el seu domini.
Cal acollir i propiciar les possibilitatsexpressivesdelcos, tant des de la quotidianitat com des de pro-
postes dedicades a fomentar el llenguatge corporal, bsic per a les relacions intrapersonals i interper-
sonals. El cos s tamb la nostra eina de relaci, i cal educar les possibilitats i recursos que t el cos
com a llenguatge.
Aquesta expressivitat del cos sarrela en lexperincia emocional. Les emocions se situen a la base
de la descoberta dun mateix i del altres, alhora que se subratlla la seva rellevncia en el desenvolupa-
ment de tots els tipus de capacitats (cognitives, motrius, relacionals, dequilibri personal, dinserci i
actuaci social). Es reivindica a leducaci en general i a leducaci infantil en particular, latenci, la
cura i la prioritzaci del mn emocional i el seu desenvolupament orientat a lautoregulaci i al benes-
tar amb un mateix i amb els altres.
Tot i que el joc es relaciona amb totes les rees dexperincia perqu s lactivitat natural dels infants,
amb qu explora, descobreix, transforma, integra..., amb llibertat, la intervenci dels docents lha de
propiciar continuadament. En aquesta rea se subratlla la importncia del jocpsicomotor, tot i que
la psicomotricitat entesa des del desenvolupament de linfant integra totes les seves dimensions, i
que la psicomotricitat com a forma metodolgica dintervenci es relaciona amb totes les rees dex-
perincia. En aquesta activitat psicomotriu, els jocs de falda, el de maternatge, dexploraci i el sim-
Iniciativa per dur a terme activitats i jocs, resolent les difcultats que es puguin presentar
mitjanant la prpia actuaci o demanant als altres lajuda necessria i acceptant petites
frustracions.
Disposici per establir relacions afectives positives amb les persones adultes i els infants amb
qui comparteix situacions i activitats quotidianament.
blic han docupar un lloc important. s fonamental dissenyar un espai i preveure uns temps per-
qu aquesta activitat sigui possible.
Tamb cal tenir present les possibilitats dexploraci dun mateix i de laltre que pot proporcionar el
jocalexterior, en espais de lleure, quan aquests estan estructurats i organitzats perqu aix sigui
possible.
El benestaremocional de cadasc es relaciona de ple amb el benestar grupal i comunitari. Hi ha un
apropament afectiu des del benestar emocional dun a les emocions de laltre de manera que es for-
ma una vinculaci emocional, carregada dafecte i amorositat, que va calant i es va construint entre
els infants i els adults, la qual cosa permet laparici del sentiment de pertinena al grup i la disponibi-
litat per avanar en les habilitats de convivncia: dileg, comproms, resoluci de confictes...
s fonamental aproftar els moments que ofereix la vida quotidiana per reforar els vincles, tant amb
les persones adultes com entre els mateixos infants, aix com ajudar-los en la identifcaci, lexpressi
i la regulaci de les prpies emocions. Els moments dintimitat integrats a la quotidianitat, com les
petites grans converses entre linfant i la la persona educadora, lhora del dinar, el canvi de bolquers,
els moments de cura, permeten compartir vivncies i sentiments, tot ajudant linfant a sentir-se nic.
Per tamb cal preveure situacions ms enll de la quotidianitat per assegurar el tractament calmat i
refexiu dels continguts que aquestes relacionsinterpersonalsiintrapersonals impliquen: alfabetitzaci
emocional, comenar a fer conscient linfant dels seus sentiments. Lexpressi de vivncies i sentiments,
dacords i desacords, de pensaments... Aquests moments han de permetre a linfant anar fexibilitzant
el propi punt de vista i implicar-se en la construcci del grup ents com a comunitat.
Laplicaci i lautoregulaci dhbitspersonalsisocials requereix assajar en certes habilitats i com-
portaments dacord amb uns principis i valors educatius que han de garantir la seva activitat i benes-
tar. Els infants aprenen a rentar-se les mans, a menjar sols, a posar-se i treures el pitet, a utilitzar els
coberts, a posar-se les sabates... Cal donar importncia a ladquisici daquests hbits i intervenir-hi
de la manera ms curosa possible. Progressivament els nens i les nenes han danar adquirint un grau
dautonomia ms elevat. Aix comporta que ladult vagi renunciant cada vegada ms a la seva actua-
ci ms dirigent i la vagi traspassant als nens i les nenes. Lequip deducadors seqencia quins hbits
i quines rutines cal treballar amb cada grup, i de quina manera es dur a terme perqu resulti un pro-
cs afectiu, efectiu i signifcatiu. En aquest sentit, les rigideses poden ser tot un entrebanc.
s convenient planifcar propostes que permetin als infants sentir-se nics i importants, per promou-
re aix la confana en un mateix i progressant en ladquisici de la seva autoestima.
readedescobertadelentorn
Aquesta rea posa laccent en la descoberta de lentorn a travs de lexploraci dels seus elements
naturals i socials, de la curiositat i la iniciativa, cosa que implica sensibilitzaci, observaci, manipula-
ci, transformaci, raonament i anlisi progressiu, representaci i evocaci, gaudi i satisfacci, amb
una concreci cada vegada ms gran dels elements a descobrir i dels processos a realitzar dacord
amb les seves possibilitats exploratries cognitives, motrius i comunicatives.
El currculum considera les matemtiques com una eina per conixer lentorn. Per conixer cal com-
parar, classifcar, ordenar, defnir, mesurar, comptar, fer transformacions, descriure, fer estimacions i
comprovacions, representar, cercar estratgies, compartir-les amb els altres, trobar explicacions, justi-
fcar els raonaments... I les matemtiques aporten recursos per fer-ho.
E
l

d
e
s
p
l
e
g
a
m
e
n
t

c
u
r
r
i
c
u
l
a
r

e
n

e
l

p
r
i
m
e
r

c
i
c
l
e

d
e
d
u
c
a
c
i

i
n
f
a
n
t
i
l
Les activitatsdelavidaquotidiana aporten el coneixement bsic sobre lentorn prxim i la seva or-
ganitzaci social. Aix, objectes, persones, fenmens i situacions diverses obren un ventall de possibili-
tats dentrar en relaci amb materials, costums, formes de procedir i de comportar-se adaptades a la
nostra societat. Per aix, cal vetllar per la riquesa i varietat dels materials que posem a labast dels in-
fants, crear situacions i aproftar aquelles que es produeixen dins de la prpia escola per aproximar els
infants a tot aquest coneixement.
Tamb caldr afavorir laparticipacidelesfamlies dels nens i les nenes, que poden aportar experin-
cies i coneixements relacionats amb lrea, des del seu coneixement i la visi de diferents temes de la
seva cultura: ofcis, alimentaci, indumentria...
Lamatemtica pren un paper fonamental com a eina per contribuir a la descoberta de lentorn. En
les primeres edats la matemtica es fonamenta en les possibilitats que ofereix lentorn i, alhora, nafa-
voreix la descoberta en tocar, observar, comparar les caracterstiques i les propietats dels objectes,
dels materials, dels elements, dels esdeveniments. Amb la matemtica, linfant avana en la descober-
ta sensorial, en les seves possibilitats perceptives i en lestabliment de relacions lgiques de lentorn.
Contingutsdelrea
Comprensi i apreciaci progressiva de lentorn immediat, iniciant-se en el coneixement
i ladquisici de comportaments socials que facilitin la integraci en els diferents grups socials
en qu participa.
Orientaci amb autonomia en els espais habituals i quotidians i iniciaci en ls de termes
relatius a lespai (aqu, all, dins, fora, amunt, avall).
Orientaci en les seqncies temporals en qu sorganitza la vida diria i iniciaci en ls
de termes relatius a lorganitzaci del temps (mat, tarda, ara, desprs, avui, dem).
Observaci i actuaci sobre la realitat immediata, a partir de les prpies vivncies, establint
relacions entre objectes segons les seves caracterstiques perceptives.
Observaci i exploraci de lentorn fsic i social, planifcant i ordenant la prpia acci,
constatant-ne els efectes i establint relacions entre la prpia actuaci i les conseqncies que
sen deriven.
Observaci i constataci dalguns dels canvis i modifcacions a qu estan sotmesos tots
els elements de lentorn (persones, animals, plantes i objectes).
Inters i curiositat pel medi fsic i social, explorant les caracterstiques dobjectes, materials
i elements de lentorn natural, formulant preguntes sobre alguns esdeveniments i representant
vivncies i situacions mitjanant el joc simblic.
Participaci en festes, tradicions i costums de la comunitat a la qual pertany, mostrant inters
i curiositat.
Iniciaci en la diferenciaci dalgunes qualitats sensorials fruit de lexploraci dels objectes
materials, delements de lentorn natural i de la comparaci de les seves propietats. Inici de
les primeres classifcacions, ordenacions i correspondncies en funci de les caracterstiques
i els atributs.
Reconeixement de seqncies espacials, temporals i lgiques i iniciaci en ls de les primeres
nocions quantitatives en situacions quotidianes.
La intervenci de les persones educadores ha dafavorir aquest procs de maduraci facilitant pro-
postes que els permetin comparar, ordenar, agrupar des duna manera global i intutiva, per arribar
amb lalumnat del segon cicle a classifcar de manera progressivament ms complexa, a ordenar i a
descobrir i completar patrons. Les propostes dintervenci han de permetre que linfant pugui classif-
car, apilar, agrupar...
Tamb sha dafavorir el coneixement de lespai ms proper i els desplaaments que shi poden fer,
aix com el coneixement de les fgures i de les formes bsiques en lentorn quotidi. Tot plegat ajuda a
resoldre problemes i a trobar explicacions a les preguntes que ells mateixos es fan. La persona adulta
ha dutilitzar el llenguatge verbal per anomenar amb precisi les petites descobertes, fent preguntes
que desvelin lactitud investigadora dels infants i oferint ocasions per crear i exposar les seves idees,
daquesta forma facilita que els infants sapropin daquestes eines i posa la base duna educaci ma-
temtica slida.
Les persones educadores han destar atentes a les curiositats que manifesta linfant quan interaccio-
na amb lentorn natural i social que lenvolta i a les interpretacions que en fa, i han dincentivar la des-
coberta.
Es poden organitzar ambients i racons destinats a activitats exploratries. Es tracta de posar a labast
de linfant elements de lentorn que incentivin lexploracisensorialilexperimentaci. Activitats com
la panera dels tresors, el joc heurstic o les safates dexperimentaci contribueixen a aquesta explo-
raci.
La curiositat porta els nens i les nenes a la necessitat dexplorar, a la vegada que experimenten emo-
cions diverses amb el que fan, compartint el coneixement de cadasc, descobrint nous punts de vista
a travs de la representaci i el dileg i aprenent a acceptar lincertesa, el fracs i els confictes.
Experimentar, verbalitzar, argumentar, contrastar, comprovar. La repetici habitual daquests procedi-
ments comporta que linfant aprengui a mirar el mn des duna altra ptica, qestionant-se coses, im-
plicant-hi el pensament, anant sempre una mica ms enll, construint i ampliant el seu coneixement
del mn: els objectes que suren o senfonsen, el moviment de les boles en els plans inclinats, lequili-
bri en funci de la posici dels objectes, les barreges delements, el moviment dun pndol, el com-
portament de la llum, latracci dels imants.
Leducaci infantil ha de prioritzar tamb la descobertadelementsnaturalsdelentorn que sn, per
a linfant, intrnsecament atractius i motivadors. Res no interessa ms a un infant petit que la vida,
per la qual cosa s imprescindible que, tant en els espais interiors com en els exteriors, es pugui oferir
la possibilitat de descobrir-la. Apassionar-se amb ells, participant en les observacions, comentant com-
portaments, formulant o responent preguntes... sn moments molt intensos que les persones educa-
dores poden compartir amb els infants.
Cal omplir de riquesa natural la vida quotidiana dels nens i les nenes, amb la cura sanitria i estti-
ca que convingui. Lhort al pati permet fer el seguiment del procs de creixement de les plantes, aix
com qestionar-se lorigen dels aliments. Buscar o trobar habitualment insectes al pati, a les herbes,
al jard..., aporta vivncies apassionants. A la vegada, la persona educadora engrescar els infants a or-
ganitzar tota la informaci que es deriva de les seves descobertes, comenant a construir el model
dsser viu.
Lactivitat exploratria amb elements naturals no est deslligada del coneixement de lentorn natural i
social, la descoberta dels materials porta implcita la seva procedncia, ls social que sen fa, lobser-
E
l

d
e
s
p
l
e
g
a
m
e
n
t

c
u
r
r
i
c
u
l
a
r

e
n

e
l

p
r
i
m
e
r

c
i
c
l
e

d
e
d
u
c
a
c
i

i
n
f
a
n
t
i
l
vaci de les seves caracterstiques i el seu comportament habitual. Els infants que poden tenir pro-
postes ben planifcades, que els permetin conixer lentorn de forma vivencial, aproximen la seva ment
a totes aquestes nocions molt abans que les puguin verbalitzar. Per exemple, laigua s un element que
est present en la vida quotidiana de tot sser viu: beure, rentar-se, regar, menjar, etc. porta implcits
un valors culturals i socials, per exemple lactitud daproftament dun b escs; i, a la vegada, ens per-
met estudiar les seves caracterstiques com a element natural: es tenyeix, canvia destat (lquid, slid,
gass), i els altres materials es dissolen, suren o senfonsen dins laigua.
Sha de procurar enriquir lentorn natural dins la mateixa llar, respectant el sl natural de sorra, dher-
ba; aproftant els jardins per posar-hi plantes que els infants puguin regar, tenir-ne cura, per tal dob-
servar el cicle de la vida, conixer les fors, les tiges i fulles per a determinats usos Aproftar lespai
exterior per observar comportaments dels petits animals: cargols, papallones, ocells, formigues... Fer-
se preguntes, buscar respostes, extreuren caracterstiques comunes, comparar formes de vida i am-
pliar la informaci amb fotos, poden ser estratgies i recursos per facilitar la descoberta de lentorn
prxim. Experimentar amb el sol i lombra, lacci del vent i la pluja, el fred sortint a lexterior indepen-
dentment de lpoca de lany; aprendre que ens hem de protegir del sol i de la calor utilitzant barrets i
robes lleugeres, i del fred abrigant-nos ms.
Les sortides a lentorn sn una de les propostes ms signifcatives i joioses per a linfant. A lhora de
planifcar sortides, com per exemple al parc, al bosc, al riu, a una casa de pags, etc., cal assegurar que
els infants en puguin gaudir i explorar al mxim aquest nou entorn. Per aix, cal que els infants tin-
guin confana en els adults que els acompanyin. Se subratlla la importncia de fer sortides properes
a lescola, que ajuden a descobrir lentorn ms proper (una visita al forn, anar al parc del barri, un pas-
seig per un cam conegut...).
La descoberta de lentorn natural es completa amb el coneixement del mn social i cultural. s impor-
tant prendre conscincia dels grups socials als quals pertany cada infant, i donar una visi mplia i
oberta de les diferents possibilitats didentifcaci de cadasc. Aix cal que lequip docent estigui atent
als diferents models de famlia i culturals que conviuen a la llar i fer adonar els infants de la riquesa
daquesta convivncia.
Cal ser conscients dels rolsdegnere, que sinterioritzen des del naixement: una observaci acurada
mostra que lelecci de colors, joguines i formes de relaci sn estereotipades des dels primers me-
sos de vida. Les persones educadores han dinteraccionar i tenir expectatives de forma igualitria amb
els infants, siguin nenes o nens, per tal de no considerar normals comportaments diferents en les
nenes i els nens que poguessin esdevenir el primer embri de conductes violentes en ells i submises
en elles.
El joc simblic i de maternatge faciliten a la persona educadora observacions per saber com els in-
fants viuen els rols familiars, i ofereixen, per tant, locasi de poder-los treballar. Tamb les sortides,
els centres dinters, les celebracions i altres propostes signifcatives ajuden a ampliar informaci i
coneixement sobre diferents elements i qestions del mn social i cultural: els diferents rols que ocu-
pen les persones per tirar endavant la societat, la diversitat de formes culturals que conviuen al nos-
tre entorn (llenges, tradicions, folklore, indumentria, alimentaci...), les normes bsiques de com-
portament... Aquestes observacions i ampliaci progressiva dexperincies i coneixement referit a
lentorn social sha danar impregnant de participaci i implicaci. Cal que els equips educatius bus-
quin formes de participar en celebracions del barri, en activitats del poble, en serveis de millora... i que
estableixin un autntic dileg entre lescola i la comunitat que lenvolta i de la qual forma part.
Cal subratllar tamb la diversitat cultural creixent al nostre pas i la importncia que la intervenci educa-
tiva aporti eines i experincies per fer avanar de la vivncia multicultural a lautntica vivncia intercul-
tural. Lescola ha densenyar a mirar i a sentir respectuosament la diversitat, acceptant i valorant posi-
tivament la diferncia, i fomentant lacostament sensible i afectus de manera quotidiana. Lactitud
de les persones adultes s clau per orientar lactitud de linfant. Hi ha recursos que poden ajudar a
lhora de planifcar aquestes propostes: llibres, material audiovisual, projectes elaborats per diferents
entitats que poden orientar... Tanmateix, tamb poden anar b algunes sortides, festes o celebracions
que ajuden a posar en relaci linfant amb manifestacions culturals diverses, tant les que resulten
ms familiars per ubicar-se en la prpia cultura, com les que ens acosten a daltres.
readecomunicaciillenguatges
Linfant va explorant, utilitzant i interioritzant els diferents llenguatges amb qu es pot comunicar.
Aquest aven s possible quan el seu entorn ms proper i signifcatiu latn, el reconeix, lescolta, li res-
pon i li ofereix eines per explorar i avanar en aquests llenguatges.
Lrea de comunicaci i llenguatges precisa aquestes eines per mitj dels continguts que integren pro-
cediments i habilitats, coneixements i actituds, i que compleixen una triple funci: comunicativa, ldi-
cocreativa i representativa.
Aix, doncs, sentn que la intervenci del personal educador ha de tenir present tots aquests continguts
per ajudar linfant, sempre partint de les seves possibilitats, a integrar els llenguatges corporal, verbal,
plstic, musical, matemtic i audiovisual en el seu desenvolupament.
La interioritzaci i ls dels diferents llenguatges ha de permetre a linfant anar esdevenint una persona
capa de comunicar-se i expressar-se de forma ajustada als diferents contextos i situacions de comu-
nicaci habituals, augmentant la seva creativitat, autonomia, seguretat i habilitats relacionals intraper-
sonals i interpersonals.
La llengua oral s la base i el mitj dels seus aprenentatges. Cal posar paraules a totes les descober-
tes que fan els infants i potenciar la llengua oral establint amb ells un dileg al voltant dels esdeveni-
ments del dia a dia.
Els diferents usos i funcions dels diferents llenguatges es treballaran en un ambient amb condicions
favorables i on es desenvolupi la comunicaci tant verbal com no verbal. Per aix, s imprescindible
establir una relaci afectiva positiva entre linfant i la persona adulta, i entre els mateixos infants.
En aquesta rea els diferents llenguatges es presenten interrelacionats, en uns mateixos blocs de co-
neixements adreats a desenvolupar capacitats i on els recursos lingstics i comunicatius tamb sn
claus per al seu desenvolupament personal i per a ladquisici de nous coneixements.
Contingutsdelrea
Iniciaci en la descoberta i ls del llenguatge corporal, verbal, musical i plstic.
Inters per algunes de les tcniques ms bsiques (pintura, modelatge, dibuix, etc.) dels
diferents llenguatges expressius i formes de representaci.
Comprensi de les intencions i dels missatges que li adrecen les persones adultes i altres infants,
identifcant i emprant els diferents senyals comunicatius (gest, entonaci) i valorant el llenguatge
oral com un mitj de relaci amb les altres persones.
E
l

d
e
s
p
l
e
g
a
m
e
n
t

c
u
r
r
i
c
u
l
a
r

e
n

e
l

p
r
i
m
e
r

c
i
c
l
e

d
e
d
u
c
a
c
i

i
n
f
a
n
t
i
l
El llenguatge s essencial per al desenvolupament dels infants i per a tots els seus aprenentatges, per-
qu s una dimensi i una condici dadquisici de capacitats i competncies. Tamb permet inte-
grar la vida familiar i lescolar perqu, a banda de la modalitat daprenentatge ms formal, s molt im-
portant la seva adquisici en situacions naturals.
El llenguatgeoral s la forma ms natural del llenguatge perqu gaireb sempre s present en qualse-
vol situaci de la vida escolar i contribueix en gran manera a la globalitzaci dels aprenentatges.
En el nostre medi, la llengua catalana ha de ser la llengua de comunicaci i daprenentatge. Cal trobar
moments per a una bona prctica amb tot el grup i tamb amb grups reduts. Les estratgies organit-
zatives que permetin la fexibilitat dels agrupaments sn fonamentals. Aix se subratlla en els centres
on hi ha un gran nombre dinfants amb una llengua materna diferent de la catalana. Ladquisici de la
nova llengua requereix, primer de tot, acollir la prpia amb el mxim respecte i reconeixement. Cal do-
nar el temps i el suport necessaris perqu es puguin reexperimentar els formats ms bsics de la co-
municaci amb la llengua catalana per tal que linfant pugui compartir i construir veritablement els
signifcats.
Ladquisici i el perfeccionament progressiu del llenguatge oral s la fta principal del desenvolupa-
ment dels infants daquest cicle. Per aix, cal donar continutat a les adquisicions i a les formes dinter-
venci prioritzant els moments de vida quotidiana i preveient lampliaci de situacions comunica-
tives on ls funcional del llenguatge li atorgui el mxim sentit: situacions on el llenguatge expliqui les
accions, situacions de conversa (individuals i collectives), narracions de vivncies i contes amb un
llenguatge que evoqui lexperincia viscuda o memoritzada, presentacions i denominacions dobjec-
tes personals, encrrecs a diferents persones de la comunitat educativa, jocs de falda, moixaines, reci-
taci de jocs de llenguatge, de petits poemes, representacions de titelles, cantar canons...
Acostar els infants als llenguatges musical i plstic suposa un enriquiment extraordinari per millorar les
seves capacitats expressives i creatives. Els infants gaudeixen escoltant msica del seu entorn social,
reconeixent les canons i cantarelles dels jocs de falda, participant en les canons de manera cada ve-
gada ms activa, explorant les possibilitats de la veu i daltres instruments musicals, alhora que incor-
poren habilitats i actituds necessries per al progressiu desenvolupament de les seves capacitats.
Coneixement i utilitzaci de manera progressiva de les normes que regeixen els intercanvis,
relats i converses (atenci, espera, to de veu, inters, iniciativa).
Expressi de necessitats, sentiments i idees mitjanant el llenguatge oral, mostrant
un progressiu increment del vocabulari relatiu al propi entorn i experincia, s de frases simples
i comprensi de variacions morfolgiques de gnere i nombre.
Iniciaci en ls de diferents formes de comunicaci, esforant-se per fer-se entendre i escoltant
els altres.
Record i relat dexperincies passades i relacionar-les amb situacions semblants o diferents.
Reconeixement, retenci i memoritzaci de canons, dites senzilles, cantarelles i jocs de falda
i participar-hi de manera activa, seguint la tonada, reproduint el gest, etc.
Reconeixement i participaci activa en danses senzilles amb una progressiva coordinaci general
del cos i sentit del ritme.
El llenguatgemusical dna forma al gest per anar-se convertint en moviment i dansa. Els jocs musi-
cals que permeten explorar els ritmes, la plasticitat del moviment, lexpressivitat del gest, les modula-
cions tonals viscudes amb tot el cos, poden anar culminant en els ms grans en danses inven-
tades i/o ja conegudes. La dansa comena a prendre fora a mesura que savana en el control del
propi cos i en la percepci dels diversos ritmes.
Per acostar els infants al mn de les creacionsmusicals i potenciar la seva escolta activa, cal preveu-
re la realitzaci daudicions, tant de manera indirecta (gravacions) com directa (audicions al centre,
sortides a concerts). Conv que el repertori inclogui estils i gneres diversos, que permeti la familiaritza-
ci amb instruments variats i que possibiliti la interpretaci i la imaginaci.
Tamb cal procurar situacions per explorar el silenci i les qualitats del so, incidint en la seva anlisi
ms acurada i amb el suport dels altres llenguatges, sempre en el marc de propostes ldiques que
parteixin de la globalitat, com un joc corporal, una audici Els llenguatgesvisualiplstic donen la
possibilitat als infants de manifestar la seva capacitat creativa i comunicativa. La intervenci ha de
potenciar-la mitjanant estratgies diverses, per exemple, posar a labast de linfant materials de len-
torn perqu experimentin i desenvolupin amb llibertat els fonaments del llenguatge plstic.
Un cop els infants han experimentat les sensacions amb els materials, actuen per transformar-los tot
impregnant-los dels seus impulsos, les seves intencions i les seves emocions. Activitats variades amb
materials malleables o els que embruten, i que tenen la caracterstica de deixar rastres i empremtes
que perduren en el temps, sn uns bons elements per iniciar-se en lexpressi plstica.
Les eines que es posen a labast shan dajustar a les possibilitats motrius dels infants. A ms,
ser convenient explorar les possibilitats daquests instruments i del propi gest grfc i plstic, en di-
ferents plans de lespai (vertical, inclinat, horitzontal...) i en diferents formats (paper dembalar, pis-
sarra, terra...).
Tamb cal donar al volum el protagonisme que es mereix. Els infants han de tenir loportunitat dob-
servar i crear obres amb volum, per la qual cosa cal preveure ls de diferents tcniques i materials
que ho permetin: fang, pasta de sal, material de rebuig, objectes de lentorn...
Lexploraci del llenguatge visual i plstic tamb incorpora una dimensi contemplativa. Cal educar la
mirada, lapreciaci artstica, el plaer dobservar... Aix ho podem aconseguir amb una acurada decora-
ci de les estances, creant un rac de lart amb lexposici de diferents obres que es van canviant...
ELPROJECTEEDUCATIU
Els criteris i acords de lequip docent de cada centre referits a lmbit pedaggic es recullen en el pro-
jecte educatiu, que s linstrument que, a ms de les decisions i acords sobre aquest mbit, permet
plasmar la particularitat prpia de cada llar dinfants, resultat
dun entorn social i cultural concret, format per unes persones
concretes, amb uns valors i una intencionalitat educativa pro-
pis. El projecte educatiu s el document que recull aquesta es-
pecifcitat.
El context social, lespai i els recursos de qu disposa, la par-
ticularitat dels membres que integren la llar: infants, famlies,
personal educador, fan que un projecte no pugui ser igual que
El projecte educatiu s
el document marc que
ha de regir la intervenci
educativa del centre.
E
l

d
e
s
p
l
e
g
a
m
e
n
t

c
u
r
r
i
c
u
l
a
r

e
n

e
l

p
r
i
m
e
r

c
i
c
l
e

d
e
d
u
c
a
c
i

i
n
f
a
n
t
i
l
un altre. Aquesta particularitat s la que enriqueix el projecte, la que li dna estatut deina til per al per-
sonal del centre, per a les famlies i/o per a daltres institucions properes al mn de leducaci.
El projecte educatiu s tamb una eina til per cohesionar lequip, donar a conixer el centre a les fa-
mlies i presentar la lnia de centre a les persones que shi incorporen.
Componentsdelprojecteeducatiu
La concreci per al desenvolupament del currculum. Formen part daquest apartat la programa-
ci de curs i les unitats didctiques.
Les caracterstiques de lentorn social, cultural i sociolingstic, i els criteris ds de la llengua cata-
lana en el centre.
Els criteris de no-discriminaci i dinclusi educativa.
Els criteris per a latenci a la diversitat de lalumnat.
La concreci dels criteris metodolgics, organitzatius i de seguiment i observaci de linfant.
Lorganitzaci de lhorari escolar, que ha dincloure les mesures per a lacolliment i observaci dels
infants.
La concreci dels mitjans de relaci amb les famlies.
Elementsderefexiperalelaboracidelprojecteeducatiu
Lelaboraci del projecte educatiu requereix refexionar entorn dels fonaments sobre els quals des-
cansa la prctica educativa, explicitar-los i prendre acords que permetin revisar, actualitzar i consen-
suar els principis i valors que donen identitat al centre.
Per elaborar o reelaborar aquest document a partir del que ja sest fent i de lexperincia de treball
de la llar dinfants, el centre sha de plantejar quines sn les grans lnies del seu desplegament cur-
ricular que han daparixer en el projecte educatiu. Es tracta dun procs de refexi sobre la prctica
educativa, on est implicat tot el personal educador. Algunes de les preguntes que ens poden ajudar
a la seva elaboraci sn:
Quina idea t el personal educador de les capacitats?
Com sassegura el lligam entre la llar dinfants i la famlia?
Com es tindran en compte els diversos espais i mtodes daprenentatge: joc, hbits, racons?
Quin s el rol del personal educador en les situacions daprenentatge?
Com es valora la importncia del tracte personal i de fer que cada nen i nena se senti important?
Qu sentn per oferir expectatives daprenentatge a tot lalumnat?
Qu sentn per educaci integral?
Com es concreten, amplien o adeqen els objectius a la realitat del centre?
Quines actuacions ja es fan a la llar dinfants que el personal educador valora especialment?
Com es detectaran i valoraran les diferents necessitats educatives dels infants?
Com savaluar la prpia actuaci educativa?
Quines activitats i oportunitats soferiran als infants?
Quina imatge tenim dels infants?
Qu entenem per documentaci pedaggica?
Quina idea t el personal educador sobre el respecte?
LAPROGRAMACIDECURS
Un cop defnides les grans lnies del projecte educatiu, cal revisar o b elaborar la programaci del
curs o programaci anual, s a dir, la planifcaci de la tasca educativa adreada a cada grup dinfants.
Les capacitats a desenvolupar en els infants de 0 a 3 anys abasten un espectre molt ampli i global, ja
que en aquestes edats sinicien gran part de les descobertes bsiques per al seu desenvolupament.
La programaci ha de tenir en compte les capacitats que els infants han dassolir en acabar letapa
deducaci infantil, els objectius del cicle, lorganitzaci del
temps, dels espais i dels materials de la llar dinfants, realit-
zant previsions sobre les necessitats i les conductes dels in-
fants i les persones adultes que la componen.
La utilitat daquesta programaci anual o de curs s dispo-
sar duna visi panormica dels diferents temes, mbits de
treball, propostes o conjunt de tasques quotidianes que es
duran a terme durant el curs i que sexplicitaran en les uni-
tats didctiques.
s el moment adequat per assenyalar a quins objectius de cicle i a quines capacitats contribuiran a
assolir cadascun daquests mbits de treball o unitats didctiques amb la fnalitat dassegurar-nos
una correcta planifcaci que no descuidi o atorgui poques possibilitats per assolir els objectius de ci-
cle i les capacitats.
Elscomponentsdelaprogramacidecurs
Els components de la programaci de curs que es proposen sn:
El nivell o grup dinfants al qual est destinada.
El perode temporal al qual fan referncia, habitualment anual.
La distribuci de les unitats didctiques dins el perode temporal per al qual shan pensat.
El nom de les unitats didctiques, projectes o conjunt de tasques quotidianes.
Els objectius de cicle que sassocien a cadascuna de les unitats didctiques (tamb es poden po-
sar en cada unitat didctica).
Les capacitats que sassocien a cadascuna de les unitats didctiques (tamb es poden posar en ca-
da unitat didctica).
Els continguts de cada unitat didctica (tamb es poden posar en cada unitat didctica).
Qucaltenirencomptealhoradeconcretarlaprogramacidecurs
Calconsiderarlentorndelallardinfantscomuncontextdedesenvolupamentenelqualtotelque
esdevquotidianamenttperalinfantvaloreducatiu i en el qual es considera educador tot el per-
La programaci de curs
o programaci anual
cont la planifcaci de la
tasca educativa adreada
a un grup dinfants.
E
l

d
e
s
p
l
e
g
a
m
e
n
t

c
u
r
r
i
c
u
l
a
r

e
n

e
l

p
r
i
m
e
r

c
i
c
l
e

d
e
d
u
c
a
c
i

i
n
f
a
n
t
i
l
sonal del centre, ja que, si b des de llocs i responsabilitats diferents, tothom aporta conscientment
o inconscientment models de relaci i pautes de comportament als infants.
Toteslesdiferentssituacionsivivnciesquotidianesdelsnensilesnenesalallardinfantsshande
tenirencompteenlaprogramaciiserconsideradescomaactivitatseducatives.Nohihadhaver
difernciasincontinutateducativaentreelsmomentsdelesrutinesdiries,eljocespontanide
linfantilesactivitatsestructuradesperpartdelpersonaleducador. Lactivitat educativa no s no-
ms la que t lloc entre les deu i les onze del mat, sin que els pats, el canvi dels bolquers, la mig-
diada, la preparaci per a la sortida, sn, igualment, activitats amb una gran potencialitat educativa.
El temps que es concedeix a cadascun daquests aspectes i el paper que hi juga la persona educado-
ra, revela la importncia que satorga a unes experincies i a daltres.
Unabonaprogramacihauriaderefectirtantlespropostesdeladultcomelqueesdeixaalalliu-
redecisidelinfant, que habitualment correspon al que sanomena joc en totes les seves variants,
des del joc sensorial i motriu del nad fns al joc dimitaci i simbolitzaci dels infants de dos i tres
anys.
Eljocsunaactivitatprivilegiadaperaldesenvolupamentdelescapacitats,tantpelgraudactivi-
tatquecomporta,compelseucarctermotivadoriperlessituacionsenquesdesenvolupa, per-
qu permeten als infants elaborar les experincies viscudes i propicien diverses possibilitats de partici-
paci i interacci social.
Cal fugirdelespropostestancades, en les quals els infants no tenen cap marge diniciativa ni de crea-
tivitat. Els infants sn competents per desenvolupar les seves capacitats si disposen de les condicions
per fer-ho. Una certa organitzaci del temps, lespai i els materials afavoreix que els nens i les nenes
esdevinguin protagonistes del propi desenvolupament. En la mesura en qu els ofereixen sufcients
oportunitats dactivitat, dexploraci i daprenentatge afavoreixen lactivitat autnoma.
No sempre s senzill copsar els interessos i les necessitats dels infants, per aquest motiu s neces-
sari que la programaci no sigui quelcom rgid i tancat, ans al contrari, una eina dctil i fexible que
possibiliti a la persona educadora incorporar linesperat i realitzar els ajustos i les modifcacions ne-
cessaris, fruit del constant dileg entre les seves propostes i les iniciatives dels infants.
Unabonaprogramacihadepermetrealentiroalleugerirelprojecteenfuncidecadamoment,
incorporantlaincertesaenquestrobenadultsiinfantsdavantdelquehadevenir. Programar
tamb ha de signifcar deixar lloc a la pedagogia de lestupor, a la capacitat de sorprendres i de mera-
vellar-se de linfant i conjuntament amb linfant, acceptant les seves iniciatives i errors i no esperant
nicament conductes o solucions previstes.
Semprehihaunacertadistnciaentreallprogramatexpressidunaintenciilarealitzaci
concretaquereculliincorporalaformaparticulardecadainfantdecaptarlapropostaidedeixar-hi
lasevaempremtapersonal. De fet, lobservaci i lanlisi de com cada infant ha dut a terme una de-
terminada proposta aporta informaci de gran utilitat per planifcar el pas segent.
LESUNITATSDIDCTIQUES
Les parcelles en qu concretarem aquesta programaci al llarg del curs sn les unitats didctiques o
unitats de programaci.
Una unitat de programaci s una situaci o conjunt de situacions
que preveuen certes activitats mitjanant les quals es pretn propi-
ciar lassoliment duns aprenentatges determinats, referits a con-
tinguts de diferent mena i de diverses rees de coneixement, a par-
tir dels interessos dels infants. Per tant, s factible que una unitat de
programaci agrupi i doni una certa forma a aquells aprenentatges
que poden ser assolits pels infants en situacions habituals (el dinar, el temps de descans, lactivitat a
lexterior, la recollida) i amb les quals els infants assoleixen uns objectius.
Qucaltenirencomptealhoradeferlesunitatsdidctiques
Hem de preveure ladiversitat. La llar dinfants acull infants molt diversos. Aquesta diversitat s pro-
ducte tant dels diferents ritmes i nivells maduratius de cadascun, com del moment en qu els infants
sincorporen al centre. Aix mateix, tamb s resultat de la cultura familiar de la qual provenen, que es
concreta en prctiques educatives diverses i, per tant, en bagatges i experincies diferents. En un ma-
teix grup hi pot haver criatures que freqenten la llar dinfants des del primer any de vida i daltres
que comencen a anar-hi als dos anys. A la vegada, de la mateixa manera que actualment es coneix i
saccepta que cadasc t un ritme maduratiu propi, cada cop cal tenir ms present que no hi ha dues
famlies iguals. Les prctiques educatives de cada famlia responen a uns determinats patrons cultu-
rals, a la seva escala de valors i a la situaci en qu en cada moment es troben els seus membres.
La persona educadora ha de saber acollir la diferncia com un dret dels infants, portadors duna iden-
titat prpia, fruit de la historia personal, de la llengua i cultura de pertinena, dels valors de la seva fa-
mlia i de la seva particular forma dinteractuar amb lentorn.
La programaci ha de preveure la manera dacollir les diferncies individuals, aplicant aquelles estra-
tgies didctiques que millor sadeqin a cada infant i els permetin diversifcar i ampliar experin-
cies, habilitats i coneixements.
Un altre punt a tenir en compte fa referncia a quanprogramar. No sempre s possible defnir una
programaci a priori, sense haver disposat del temps necessari per observar i conixer el moment del
procs de desenvolupament en qu es troba cada infant del grup i els seus interessos (qu els interes-
sa i qu no, qu han tingut loportunitat dexperimentar i qu no...).
El disseny de situacions exploratries en les quals els nens i les nenes puguin desplegar les seves ha-
bilitats i la persona educadora pugui observar quines sn les preferncies de cadasc, sn recursos
que donen informaci per elaborar una programaci que tingui en compte els punts de qu parteix
cada infant. Aporten informaci sobre els esquemes de coneixement dels infants en relaci amb de-
terminats continguts, cosa que permet diversifcar les propostes posteriors, ajustant-les a la diversitat
dels infants i a nous reptes.
Elconeixementdelavidaquotidianadelsinfantsidelaculturadelseumedifamiliarpermetala
personaeducadoraincorporarelementsqueaportinsentitisignifcacialespropostesiunacerta
continutatentreelsdosprincipalsnuclisdevidadelsinfants,lafamliailallardinfants.
Lagrupacidelsinfants s un altre dels aspectes a tenir present. Lactivitat individual, en petit o gran
grup, les agrupacions per edats homognies o mixtes, etc. ofereixen avantatges i inconvenients que
cal sospesar per tal descollir, en cada moment, la que ms sajusti als objectius desitjats.
La realitzaci de les
unitats didctiques s
tasca del lequip docent.
E
l

d
e
s
p
l
e
g
a
m
e
n
t

c
u
r
r
i
c
u
l
a
r

e
n

e
l

p
r
i
m
e
r

c
i
c
l
e

d
e
d
u
c
a
c
i

i
n
f
a
n
t
i
l
Els infants menors de tres anys es comuniquen millor en situacions de dilegindividual, per la qual
cosa cal prioritzar les situacions en qu poden gaudir dun tracte el ms personalitzat possible, com
les situacions en les quals formen part dun petit grup de coetanis o b dinfants dedat diversa.
En els grups reduts sestableixen vincles i relacions amb ms facilitat que en grups nombrosos; ai-
x mateix sincrementen les situacions dobservaci mtua, dimitaci, dajuda i de collaboraci,
la qual cosa afavoreix laparici de conductes que difcilment es manifestarien sense lestmul i el su-
port que un infant ofereix a un altre.
Lactivitat en petit grup facilita tamb la tasca de la persona educadora, ja que permet observar i escol-
tar ms acuradament els infants i intervenir de manera individualitzada, oferint a cadasc lajut ne-
cessari per progressar en lactivitat que du a terme.
Lordreenquespresentaranlespropostes s un altre aspecte a concretar. A la llar dinfants aquest
punt presenta una certa complexitat per la diversitat de factors que intervenen en lordre i la forma en
qu els infants daquestes edats aprenen i es desenvolupen; no obstant aix, hi ha alguns criteris que
resulten orientadors, com per exemple: presentar les propostes tenint en compte el grau de difcultat
que comporten per a cada infant, anar sempre del tot a les parts, vetllar perqu les activitats no si-
guin tancades en si mateixes, que tinguin sentit per a linfant i aportin elements que facilitin la pos-
terior resoluci de situacions en les quals sigui imprescindible emprar les habilitats i/o coneixements
ja apresos.
Quan es parla de sentit es fa referncia al conjunt delements de diferents menes (motivaci, auto-
concepte, vincle afectiu...) que intervenen perqu linfant aprengui. Per atribuir sentit a una tasca o
activitat s necessari que linfant se senti interessat en ella, ha de ser-li atractiva i ha de trobar que li
s til per resoldre el que sha proposat.
Enresum,programarimplica:
Organitzareltemps,lespaiielsmaterials fent previsions sobre les conductes i activitats dinfants
i adults, respectant les seves necessitats fsiques, psquiques i emocionals.
Donarvaloreducatiuatotallquesucceeixquotidianament sense establir diferncies entre els
moments de rutines quotidianes, lactivitat espontnia de linfant i les propostes estructurades per
part de la persona educadora i que constitueix el que anomenem pedagogia de la vida quotidiana.
Ampliarlesexperinciesdelsinfantsacollintlinesperat,incorporantlimprevist,enriquintel
quotidi, mitjanant propostes que, a partir dels interessos dels infants, globalitzin continguts de
diferents rees i propicin lassoliment daprenentatges determinats.
Avaluarelprocsdensenyamentiaprenentatge, no tant per valorar els encerts i els errors dels in-
fants com per conixer lajust dels recursos emprats a les fnalitats perseguides.
Qupodemprogramaralallardinfants
Els moments de cura i relaci: la benvinguda, lestona de dinar, el descans, la neteja, el perode
dadaptaci, el canvi de bolquers, el control desfnters...
Les propostes ldiques: panera dels tresors, joc heurstic, joc sensorial, joc simblic, joc de llen-
guatge, safates dexperimentaci
Els espais: lespai de laula, lespai de descans, el pati, la sala dusos mltiples...
Caracterstiquesquehandetenirlesunitatsdidctiques
Per a la programaci de les unitats didctiques cal dissenyar i combinar propostes educatives diverses
que respectin la formaci integral de linfant i latenci a la diversitat:
que donin resposta a les necessitats dels infants i a la manera natural daprendre;
que integrin el protagonisme de linfant en lactivitat del joc;
que potencin lautonomia;
que assumeixin un enfocament que parteixi de lacci;
que tinguin cura del benestar emocional;
que promoguin la multiplicitat de potencialitats de linfant;
que considerin que totes les situacions i vivncies quotidianes dels nens i les nenes a la llar dinfants
shan de tenir en compte en la programaci i ser considerades com a activitats educatives.
Aix comporta, per part de lequip educatiu, elaborar pro-
postes que interrelacionin les tres rees curriculars, tres
camps dexperincia que tenen sentit per a linfant sempre
que les pugui viure en interdependncia. Per tant, cal ver-
tebrar la intervenci en formes metodolgiques que garan-
teixin a linfant la seva vivncia globalitzada, el seu paper ac-
tiu i lexperimentaci.
s convenient preveure de quina manera es documentar
elprocs i de quina manera aquesta documentaci servir
a lequip per refexionar i avanar en la seva tasca educativa
i per poder donar informaci a les famlies.
simportantconcretarlaprogramaciquanjashagidisposatdeltempsnecessari per observar i
conixer el moment del procs de desenvolupament en qu es troba el grup classe.
Componentsdelesunitatsdidctiques
A continuaci, es descriuen els components de la programaci de les unitats didctiques, tot indicant
la funci que compleixen i la manera com es poden expressar formalment. Cal recordar que aquesttext
tuncarcterorientador, que pretn donar resposta a la formalitzaci de les programacions del cur-
rculum. Cada centre ha dajustar la proposta a les seves necessitats i caracterstiques prpies.
Componentsbsicsdelaprogramacidelaunitatdidctica
Nom i grup dinfants al qual es destina
Objectius daprenentatge
Continguts (si no shan posat a la programaci de curs)
Metodologia
Activitat
Materials necessaris
Temps
Totes les propostes i activitats
que es fan a la llar dinfants es
poden programar:
les entrades i sortides,
estones a laire lliure, el dinar,
les propostes ldiques...
E
l

d
e
s
p
l
e
g
a
m
e
n
t

c
u
r
r
i
c
u
l
a
r

e
n

e
l

p
r
i
m
e
r

c
i
c
l
e

d
e
d
u
c
a
c
i

i
n
f
a
n
t
i
l
Agrupament de lalumnat
Paper de la persona educadora
Avaluaci
Valoraci del progrs i evoluci dels infants
Valoraci de la unitat didctica
Objectius daprenentatge
Els objectius daprenentatge expressen qu es pretn que aprengui linfant, per la qual cosa han de
concretar les habilitats necessries per desenvolupar les capacitats. Cal que els objectius tinguin en
compte ladquisici de coneixements de tipus cognitiu o intellectual, metodolgic, psicomotriu, acti-
tudinal i de valors, afectius i emocionals, i que desenvolupin diferents nivells de complexitat, sempre
actuant en la zona de desenvolupament proper dels infants a qui es presenten, que s on es produeix
laprenentatge: des de conixer i memoritzar fns a crear i construir, passant per comprendre, aplicar,
experimentar, analitzar
Aquests objectius daprenentatge shan dexpressar amb verbs en infnitiu.
Continguts
Es proposa que la redacci formal dels continguts integri els diversos components conceptuals, pro-
cedimentals i actitudinals, tal com apareix als documents curriculars prescriptius, ja que els tres tipus
de continguts, a la prctica, no saprenen de manera allada, sin integrats com a recursos que es mo-
bilitzen en relaci amb situacions de lentorn. Una manera de formalitzar aquests continguts de for-
ma integrada s substantivar lacci a realitzar i la fnalitat de la seva aplicaci, tal com es formalitzen
en el document prescriptiu del currculum. Els continguts es poden incorporar a la programaci de
curs o a la unitat didctica indistintament.
Metodologia
Per desenvolupar les capacitats calen activitats diversifcades, que comportin diferents formes dorga-
nitzar laula i impliquin tamb ls de recursos diversos.
Aix suposa un treball globalitzat entre les diverses rees per potenciar estratgies per aprendre, cen-
trades en el dileg pedaggic i la construcci compartida de coneixement, situacions adreades a ge-
nerar inters mitjanant la resoluci dactivitats i altres mtodes actius que ajudin al desenvolupament
dels infants. Cal tenir en compte tamb que les diferents propostes han de comportar diferents i varia-
des formes dagrupar lalumnat i de distribuir lespai.
Dins lapartat metodologia, podem fer referncia a lactivitat, lespai, el temps, lagrupament i el paper
de la persona educadora.
Activitat
Els infants han de trobar diversitat de propostes per tenir oportunitats per a laprenentatge. Aquestes
propostes han de ser continuades, signifcatives i realitzades dacord amb laugment de les potencia-
litats dels infants. Les propostes han de ser interessants, agradables i atractives si hi ha un equilibri en-
tre els aspectes coneguts i els aspectes que se situen prou allunyats de les capacitats que t linfant.
En moltes ocasions, a banda de descriure nicament lactivitat, cal tamb fer esment de la seqn-
cia didctica, i sha de descriure ordenadament el conjunt de les activitats que ha de realitzar la per-
sona educadora i les activitats que han de realitzar els infants.
Espais
Cal explicar en quin espai es dur a terme la proposta, si hi haur joguines o materials i de quin ti-
pus, si ser buit, on se situaran els infants i on les persones educadores, si s una activitat que es pot
fer a laire lliure, si sutilitzaran espais diferents dels de laula o estana
Materials
Cal concretar quin tipus de material necessitarem per dur a terme la proposta, com sutilitzar (indi-
vidualment o en grup), com el repartirem (cada infant tindr el seu i podr decidir si utilitzar-lo o
no...).
La naturalesa dels materials que es posen a disposici dels infants, linters i latenci de ladult per
les maneres dutilitzar-los, la forma en qu el material est preparat, dirigeixen, en part, lactivitat dels
infants.
Temps
Quina previsi de temps tenim per fer la proposta? Com respectarem els diferents ritmes dels infants?
Sovint, en els infants petits, els moments de molta concentraci van seguits de moments en qu lin-
ters de linfant disminueix. Cal respectar aquest procs, i deixar que linfant reprengui la proposta sen-
se pressa.
Agrupament
Quin tipus dagrupament afavorir la construcci de nous coneixement per part dels infants: s mi-
llor un grup redut dinfants per dur a terme una proposta? Podem treballar amb tot el grup?
Paperdelapersonaeducadora
Cal decidir quin ser el paper de la persona educadora durant la proposta: observar i encoratjar, vet-
llar per tal que tots els infants participin, tindr un paper actiu, far unes propostes determinades i
atendr les demandes Cal preveure on se situar: a lalada dels infants, a terra, acompanyar els in-
fants que ho necessitin
Avaluaci
Lavaluaci ha de respondre a la convenincia de vetllar constantment per ladequaci de les propos-
tes educatives. Tamb t per objectiu descriure el nivell de desenvolupament dels objectius previstos
per al cicle, sense perdre de vista el grau dassoliment de les capacitats, el referent que hem de tenir
en compte a llarg termini, quan els infants acabin letapa deducaci infantil.
Lavaluaci no ha de confondres amb la comprovaci de resultats, sin que ha de servir per fer un se-
guiment de com i qu aprenen els infants, valorar el seu progrs i desenvolupament i tamb per valo-
rar ladequaci de les nostres propostes per tal que els infants progressin, s a dir, collaborar en la mi-
llora del procs densenyament i aprenentatge.
Valoracidelprogrsievolucidelsinfants
Dues eines bsiques ens serviran per recollir la informaci necessria sobre els infants per valorar el
seu progrs. La primera s lobservaci; la segona, la documentaci pedaggica.
E
l

d
e
s
p
l
e
g
a
m
e
n
t

c
u
r
r
i
c
u
l
a
r

e
n

e
l

p
r
i
m
e
r

c
i
c
l
e

d
e
d
u
c
a
c
i

i
n
f
a
n
t
i
l
Lobservaci. Per a cada unitat didctica shaurien de concretar uns elementsdobservaci, uns
trets en els quals ens hem de fxar per valorar el progrs de linfant o lassoliment dels objectius
didctics de la unitat.
Aquests elements dobservaci han de tenir relaci amb els objectius daprenentatge establerts,
daquesta manera comprovarem de forma efectiva si els objectius proposats sacompleixen o no.
La tcnica ms adequada per recollir la informaci s la utilitzaci de pautes o registres dobserva-
ci gils, orientats no tan sols a lavaluaci global del comportament de linfant sin de les seves
habilitats i competncies.
Ladocumentacipedaggica. La documentaci pedaggica ajuda a entendre linfant, deixa cons-
tncia del que fa, de com aprn, de qu li interessa. Permet ensenyar tota aquesta informaci a le-
quip deducadors, a les famlies, ens permet la refexi sobre la nostra tasca educativa.
Cal tenir els ulls i el pensament preparat per a la documentaci: hi ha moments nics, que cal
fotografar, estones de gaudi que cal recordar, activitats que no es repetiran. Cal tenir disponibilitat i
estar sempre atent a les diferents situacions del dia a dia dins lescola.
Valoracidelaunitatdidctica
Lorganitzaci de les situacions i propostes educatives condiciona laven en laprenentatge, afavorint-
lo o pel contrari inhibint-lo i fns i tot difcultant-lo. El desplegament de certes conductes i habilitats
per part dels infants depn de les possibilitats que ofereixen les situacions organitzades pels adults.
Per tant, lanlisi de les conductes i habilitats emprades per linfant ha de tenir sempre en compte les
condicions en qu shan produt: els continguts proposats, els materials proporcionats i la seva orga-
nitzaci, lespai disponible, les relacions entre els infants i/o entre aquests i ladult, etc.
Per avaluar lefccia del procs densenyament i aprenentatge shan de considerar els diferents factors
que hi incideixen: la intervenci de la persona educadora, la metodologia, lagrupaci dinfants, els ma-
terials seleccionats... Cal analitzar la seva pertinncia i ajustar-los a les necessitats i caracterstiques in-
dividuals.
Per a la valoraci del disseny de la unitat didctica i de la prpia actuaci, tamb lobservaci s un re-
curs imprescindible, ja que permet obtenir informaci tant de les situacions proposades i els elements
que les conformen (materials, espais, temps, agrupament) com de la intervenci de la persona edu-
cadora.
Sn necessaris instruments senzills, fcils daplicar, que permetin el registre i la consulta de la informa-
ci obtinguda per fer el seguiment del procs de cada activitat, poder contrastar-la amb els companys i
ajustar les propostes a les necessitats i interessos detectats.
Podem tamb dissenyar eines de valoraci de les unitats didctiques, com ara pautes, que ens perme-
tran la refexi al voltant del seu disseny, desenvolupament i resultats.
Annex
Decret 101/2010
DECRET 101/2010, de 3 dagost, dordenaci dels ensenyaments del primer cicle de leducaci in-
fantil.
Dacord amb larticle 131.2.b) de lEstatut dautonomia de Catalunya, la Generalitat t competncia
exclusiva en la determinaci dels continguts educatius del primer cicle de leducaci infantil.
Larticle 56.6 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, deducaci, disposa que el Govern ha de determinar
el currculum que, per al primer cicle de leducaci infantil, sha de centrar en els continguts educa-
tius relacionats amb el desenvolupament del moviment, del control corporal, les primeres manifesta-
cions de la comunicaci i el llenguatge, les pautes elementals de convivncia i relaci social i la des-
coberta de lentorn proper dels infants.
Larticle 6.1 de lEstatut dautonomia de Catalunya estableix que la llengua prpia de Catalunya s el
catal, que s tamb la llengua normalment emprada com a vehicular i daprenentatge en lensenya-
ment. En el mateix sentit, larticle 9.1 de la Llei 12/2009, deducaci, estableix el rgim lingstic que
ha de regir el sistema educatiu.
En lestructura del sistema educatiu es defneix leducaci infantil com una etapa educativa nica,
organitzada en dos cicles, amb identitat prpia, que ha de contribuir al desenvolupament emocional
i afectiu, fsic i motor, social i cognitiu dels infants en collaboraci amb les seves famlies, proporcio-
nant-los un clima i un entorn de confana.
Lordenaci daquests ensenyaments es basa en la llarga experincia educativa que t Catalunya
en leducaci dels infants de zero a tres anys i en el seu nivell de qualitat i renovaci pedaggica en el
desenvolupament de lacci educativa.
Sestableixen els objectius i els continguts a desenvolupar en cada rea, els quals, juntament amb les
previsions del Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments
del segon cicle de leducaci infantil, complementen lordenament de letapa de leducaci infantil. Els
aprenentatges que fan els infants shan de plantejar sempre des duna perspectiva de globalitat per tal
que es puguin assolir les capacitats que es preveuen amb voluntat de continutat en els dos cicles de
letapa.
Leducaci dels infants i els primers aprenentatges es fan a la famlia, per en el moment en qu lin-
fant entra en el mn escolar aquesta responsabilitat educativa es comparteix. El centre s un espai
privilegiat que permet ladquisici de coneixements, de vivncies emocionals i socials. s, desprs
de la famlia, el primer espai social de cohesi, integraci i participaci. El centre ha doferir als infants
ple suport i un acompanyament coherent i efca en el seu desenvolupament personal i social.
El centre educatiu ha dacollir els infants i acceptar-los ntegrament amb estima, conixer-los i com-
prendrels des del respecte i lafectivitat, i assegurar les relacions de confana amb les persones adul-
tes i amb la resta dels infants propers.
A
n
n
e
x
Lequip educatiu s el responsable dorganitzar lespai, el temps i les activitats i daplicar les estrat-
gies pertinents a f daconseguir el mxim desenvolupament de les potencialitats dels infants, dacord
amb unes fnalitats educatives fxades, respectant els drets, els interessos i les aportacions dels in-
fants, amb la collaboraci i participaci de les famlies.
Lacci educativa sha demmarcar en els criteris per a lorganitzaci pedaggica dels centres de lar-
ticle 78 del captol II del ttol VI de la Llei deducaci, i ha de tenir en compte els diferents ritmes de
desenvolupament dels infants, adequar lensenyament a les diverses caracterstiques personals i so-
cials que condicionen els aprenentatges, seleccionar i organitzar de manera adequada els continguts
que els nens i nenes aprenguin, potenciar que lactivitat de classe discorri en les millors condicions
possibles perqu cada infant i el grup en conjunt sesforci per actuar amb autonomia, aix com esta-
blir els mitjans necessaris perqu cada infant se senti ats, orientat i valorat, sense veures condicio-
nat per estereotips culturals i de gnere, quan ho necessiti i sense cap tipus de discriminaci.
Aquest Decret sha tramitat dacord amb la Llei 13/1989, de 14 de desembre, dorganitzaci, procedi-
ment i rgim jurdic de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya; la Llei 13/2008, de 5 de novem-
bre, de la presidncia de la Generalitat i del Govern, i el dictamen del Consell Escolar de Catalunya.
Dacord amb el dictamen de la Comissi Jurdica Assessora;
En virtut daix, a proposta del conseller dEducaci i amb la deliberaci prvia del Govern,
Decreto:
Article1
Principis generals
1. Leducaci infantil s letapa educativa i voluntria que simparteix als infants de zero a sis anys i
que sorganitza en dos cicles. El primer, primera infncia, comprn entre els zero i els tres anys,
i el segon, primer ensenyament, comprn entre els tres i els sis anys.
2. El primer cicle de leducaci infantil sorganitza dacord amb els principis deducaci inclusiva i
coeducadora. Sha de posar una atenci especial a la diversitat dels infants, a la detecci preco
de les necessitats educatives especfques, a la intervenci en les difcultats de desenvolupament,
tan bon punt es detectin, i a la cooperaci estreta entre els centres i les famlies.
3. El catal, com a llengua prpia de Catalunya, sha dutilitzar normalment com a llengua vehi-
cular i daprenentatge. Les activitats internes i externes de la comunitat educativa, tant les orals
com les escrites i les comunicacions amb les famlies, han de ser normalment en catal.
Els nens i les nenes tenen el dret a rebre lensenyament en catal i a no ser separats en centres ni
en grups classe diferents per ra de la seva llengua habitual. En tot cas es respectaran els drets lin-
gstics individuals de lalumne o alumna, dacord amb la legislaci vigent.
Totes les referncies que fa aquest Decret al catal com a llengua prpia de lensenyament a Cata-
lunya sestenen a loccit per als centres educatius dAran.
4. Lacci educativa ha de procurar la integraci de les diverses experincies dels infants, promoure
el seu desenvolupament integral i ladaptaci al seu ritme evolutiu.
5. Sempre que sigui possible sha destablir una coordinaci amb el segon cicle de leducaci infan-
til, per tal dassegurar la transici adequada de lalumnat i facilitar la continutat del seu procs edu-
catiu.
Article2
Finalitat
La fnalitat de leducaci infantil s contribuir al desenvolupament emocional i afectiu, fsic i motor,
social i cognitiu dels infants, proporcionant-los un clima i entorn de confana on se sentin acollits i
amb expectatives daprenentatge. Lacci educativa ha de permetre el desenvolupament afectiu, el
creixement personal dels infants, la formaci duna imatge positiva i equilibrada dells mateixos, el
descobriment de lentorn, de les possibilitats del seu propi cos, del moviment i dels hbits de control
corporal, perqu actun cada vegada duna manera ms autnoma; la possibilitat dexperimentar,
de relacionar-se i de comunicar-se amb les altres persones, infants i persones adultes, per mitj dels
diferents llenguatges, establint vincles i relacions amb les corresponents pautes elementals de convi-
vncia, de relaci i de respecte al principi de no-discriminaci.
Article3
Relaci entre centres i famlia
1. Els pares, mares o persones tutores i els centres han de cooperar estretament en leducaci dels
infants, per tal de garantir la coherncia educativa entre la famlia i el centre, que sn el primer refe-
rent afectiu dels infants i tenen la responsabilitat primera en llur educaci.
2. El centre ha destablir els mecanismes de participaci i collaboraci necessaris que permetin com-
partir amb les famlies els criteris dintervenci i responsabilitat educativa, per afavorir la participa-
ci en el procs educatiu dels seus flls i flles, i formular una carta de comproms educatiu amb les
famlies.
3. Per facilitar informaci a les famlies sobre el seguiment i levoluci educativa de lalumnat, cada
centre ha destablir, a comenament de curs, el calendari de reunions i entrevistes. Shan de garan-
tir, com a mnim, una entrevista individual a linici de lescolaritat, una altra al llarg de cada curs i
una reuni collectiva a linici de cadascun dels cursos del cicle, aix com aquells mecanismes de
relaci peridica que permetin informar sobre les activitats, les rutines i els hbits quotidians dels
infants tant al centre com a casa.
4. Les famlies han de contribuir a leducaci dels seus flls i flles assistint a les convocatries de reu-
nions o entrevistes que faci el centre. Igualment shan de fer responsables del seguiment de les orien-
tacions educatives del centre en aspectes com hbits dhigiene i salut, assistncia al centre i com-
pliment dels horaris, i de conixer les normes de funcionament del centre i collaborar en la seva
aplicaci.
A
n
n
e
x
Article4
Elements del currculum
En el currculum defnit a lannex 1, a partir de les capacitats de letapa sestableixen els objectius del
cicle i els continguts educatius que shan de desenvolupar en cadascuna de les rees.
Article5
Capacitats
1. Sha dafavorir el desenvolupament de les capacitats que han de permetre als infants crixer inte-
gralment com a persones iguals en el mn actual, amb uns aprenentatges continuats i progres-
sius, que han de seguir en el segon cicle de leducaci infantil.
2. El desenvolupament daquestes capacitats s el resultat del que saprn. Aix doncs, al llarg de
letapa de leducaci infantil els infants han danar desenvolupant les capacitats segents:
Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinaci, tot adonant-
se de les seves possibilitats.
Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva de si
mateixos i de les altres persones.
Adquirir progressivament hbits bsics dautonomia en accions quotidianes, per actuar amb segu-
retat i efccia.
Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemtiques bsiques.
Progressar en la comunicaci i expressi ajustada als diferents contextos i situacions de comunica-
ci habituals per mitj de diversos llenguatges.
Observar i explorar lentorn immediat, natural i fsic, amb una actitud de curiositat i respecte i par-
ticipar, gradualment, en activitats socials i culturals.
Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identifcar-ne els perills i aprendre
a actuar-hi en conseqncia.
Conviure en la diversitat, avanant en la relaci amb les altres persones i iniciant-se en la resolu-
ci pacfca de confictes.
Comportar-se dacord amb unes pautes de convivncia que els portin cap a una autonomia per-
sonal, cap a la collaboraci amb el grup i cap a la integraci social.
3. Els objectius de cicle precisen les capacitats que els infants han dhaver desenvolupat en acabar
el primer cicle de leducaci infantil, en relaci amb els continguts de les rees.
Article6
rees
1. Les rees dexperincia i desenvolupament sn:
Descoberta dun mateix i dels altres.
Descoberta de lentorn.
Comunicaci i llenguatges.
2. Les rees sinterrelacionen per crear uns espais daprenentatge globalitzats on es contribueixi al
desenvolupament integral dels infants, acostant-los a la interpretaci del mn, donant signifcat i
facilitant-ne la participaci activa.
3. Les activitats i els projectes de treball shan de tractar de manera globalitzada i amb inters i signi-
fcat per als infants.
Article7
Organitzaci i horari
1. El Departament dEducaci ha dafavorir lautonomia pedaggica i organitzativa dels centres.
2. Els centres han dorganitzar la distribuci horria en funci de les activitats quotidianes lligades a
la satisfacci de les necessitats bsiques dels infants, el nombre dalumnes, despais i de recursos,
i atenent la seva planifcaci curricular. Es considera educatiu tot el temps que linfant romangui
en el centre.
3. Lorganitzaci del temps, els espais i els materials ha de facilitar lacci autnoma dels infants i la
possibilitat dexplorar i descobrir.
4. Els diferents models organitzatius i de funcionament recollits en el projecte educatiu han de faci-
litar la protecci dels drets dels infants i la conciliaci de la vida laboral amb la responsabilitat pri-
mordial de les famlies en la criana i educaci dels seus flls i flles.
Article8
Seguiment del desenvolupament de linfant
1. El seguiment del desenvolupament de linfant, basat en lobservaci constant i sistemtica, ha
de possibilitar el coneixement de les condicions inicials individuals de cada infant, dels progressos
que ha efectuat en el seu desenvolupament i del grau dassoliment dels objectius educatius esta-
blerts. Tamb ha de permetre conixer i analitzar la pertinncia dels recursos emprats per tal de fa-
cilitar el procs densenyament i daprenentatge.
2. Lequip educatiu de cicle decideix sobre els aspectes de lobservaci i la documentaci pedaggi-
ca que shan dincloure en la programaci. Aix mateix, elabora els diferents instruments de regis-
tre per a les observacions dels progressos de lalumnat i la comunicaci amb les famlies.
3. Lobservaci i la documentaci pedaggica sn les eines fonamentals per al seguiment del desen-
volupament de linfant. Lobservaci permet disposar dinformaci sobre els comportaments i les
actuacions dels infants mitjanant instruments diferents i la documentaci permet fer visibles els
processos dels infants, la relaci que mantenen amb les altres persones i la seva activitat.
4. A linici del cicle, el centre educatiu ha dobrir un arxiu personal per a cada infant amb el nom i
cognoms i les dades del centre, del qual formen part els documents ofcials davaluaci, la ftxa de
A
n
n
e
x
dades bsiques, el resum descolaritzaci i linforme global individualitzat de fnal de cicle elabo-
rat pels centres, que ha de refectir el procs educatiu seguit per linfant. Aquest document sha
de trametre als mestres tutors o tutores de linfant del cicle segent, aix com aquells altres instru-
ments dobservaci i documentaci pedaggica establerts per lequip educatiu de cicle.
La ftxa de dades bsiques i el resum descolaritzaci shan dajustar en el seu contingut als models
que estableix la normativa vigent per al segon cicle de leducaci infantil, i que fguren a lannex 2
daquest Decret.
5. Pel que fa a lobtenci de les dades personals de lalumnat i la seva cessi, cal ajustar-se al que dis-
posa la legislaci vigent en matria de protecci de dades.
6. La Inspecci dEducaci ha de supervisar el procediment de seguiment del desenvolupament de
linfant de cada centre, vetllar per la seva adequada integraci en el procs educatiu de linfant i la
seva correcci formal, aix com les mesures adoptades datenci a la diversitat, i proposar les me-
sures que contribueixin a millorar-lo.
Article9
Projecte educatiu
Cada centre educatiu, dacord amb la seva autonomia pedaggica i organitzativa i en aplicaci del
captol I del ttol VII de la Llei 12/2009, deducaci, ha delaborar un projecte educatiu en el qual shan
de concretar els principis pedaggics i organitzatius, els valors, els objectius i les prioritats dactuaci,
i que ha dincloure:
La concreci per al desenvolupament del currculum.
Les caracterstiques de lentorn social, cultural i sociolingstic, i els criteris ds de la llengua cata-
lana en el centre.
Els criteris de no-discriminaci i dinclusi educativa.
Els criteris per a latenci a la diversitat de lalumnat.
La concreci dels criteris metodolgics, organitzatius i de seguiment i observaci de linfant.
Lorganitzaci de lhorari escolar, que inclour les mesures per a lacolliment i ladaptaci dels in-
fants.
La concreci dels mitjans de relaci amb les famlies.
Article10
Tutoria
1. Cada grup dinfants t una tutora o tutor responsable de latenci i el seguiment, tant individual
com de grup, del procs de desenvolupament de linfant, i dafavorir que tots els infants se sentin
segurs i acollits i amb expectatives daprenentatge.
2. El tutor o tutora ha de coordinar lacci del conjunt de persones que intervenen en el grup dalum-
nes, vehicular la informaci a les famlies i, si escau, coordinar-se amb els serveis externs que pu-
guin intervenir en infants del grup.
Article11
Actuacions de lequip educatiu
1. Lequip educatiu ha delaborar, desenvolupar i avaluar les programacions didctiques en cohe-
rncia amb el currculum que estableix aquest Decret i els criteris acordats en el projecte educa-
tiu de centre.
2. Les programacions didctiques han de tenir un tractament globalitzat. Per a lorganitzaci dactivi-
tats shan de tenir presents els ritmes de desenvolupament individual, de joc, dassoliment dh-
bits i de descans de linfant, aix com les seves necessitats socioafectives i educatives.
3. Lequip educatiu ha de collaborar per prevenir les difcultats que pugui presentar linfant i compar-
tir la informaci que calgui per treballar de manera coordinada en el compliment de les seves fun-
cions.
Article12
Atenci a la diversitat
1. Els projectes educatius que elaboren els centres han de ser prou fexibles per permetre concre-
cions individuals ajustades a les caracterstiques, els ritmes de desenvolupament i aprenentatge i
les singularitats de cada infant per tal que es pugui donar compliment al principi datenci a la di-
versitat.
2. El centre ha daplicar les mesures necessries perqu linfant amb necessitats especfques tingui
els suports necessaris per assolir el mxim desenvolupament de les seves capacitats personals i els
objectius a aconseguir.
3. Shan de tenir especialment en compte les difcultats dels infants en el moment en qu es detectin,
a f i efecte de prendre les decisions necessries per afavorir-ne el procs de desenvolupament i
aprenentatge.
Disposiciderogatria
Queden derogats:
El Decret 75/1992, de 9 de mar, pel qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments de leduca-
ci infantil, leducaci primria i leducaci secundria a Catalunya.
Els articles 3, 4 i 5 del Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de leduca-
ci infantil i els requisits dels centres.
LOrdre de 13 doctubre de 1994, per la qual es determinen els documents i requisits formals del pro-
cs davaluaci a leducaci infantil.
A
n
n
e
x
Disposicionsfnals
Primera
Implantaci
En el curs acadmic 2010-2011 shan dimplantar, amb carcter general, els tres cursos de la nova or-
denaci del primer cicle de leducaci infantil.
Segona
Requisitsdelscentres
Es modifquen el ttol i larticle 2 del Decret 282/2006, de 4 de juliol, que queden redactats de la ma-
nera segent:
Decret 282/2006, de 4 de juliol, dels requisits dels centres del primer cicle de leducaci infantil.
Article 2
Objecte
Aquest Decret estableix els requisits mnims quant al nombre i la qualifcaci dels professionals, dels
espais i de les installacions on es produeix lacci educativa, el nombre mxim dinfants per unitat,
el procediment dautoritzaci administrativa daquests centres i la participaci de la comunitat educa-
tiva, aix com la possibilitat de delegar determinades competncies en els ajuntaments.
Barcelona, 3 dagost de 2010
Jos Montilla i Aguilera
President de la Generalitat de Catalunya
Ernest Maragall i Mira
Conseller dEducaci
ANNEX1
Elementsdelcurrculum
Introducci
La fnalitat de leducaci infantil s contribuir al desenvolupament emocional i afectiu, fsic i motor, so-
cial i cognitiu dels infants en collaboraci amb les seves famlies, proporcionant-los un clima i en-
torn de confana on se sentin acollits i amb expectatives daprenentatge.
Els infants, ja a linici daquesta etapa, comencen a experimentar la connexi entre les seves famlies
i lentorn. Un entorn que seixampla de manera progressiva i que, a partir dels referents familiars que
tenen com a propis, integrar altres persones, objectes, llocs, experincies, emocions, valors, llenguat-
ges, imatges, gustos, sons i olors, entre altres, fet que desencadena aprenentatge.
En la convivncia familiar sinicia, doncs, leducaci dels infants i es fan els primers aprenentatges.
Quan posteriorment els infants entren en el mn escolar la responsabilitat es comparteix. Per aix cal
un lligam entre escola i famlia, per tal que les nenes i els nens tinguin ple suport i un acompanyament
coherent i efca en el seu desenvolupament personal i social.
En aquesta etapa s imprescindible que els infants sentin que tenen un lloc en el seu entorn i que hi
confn. Per aix cal acollir-los i acceptar-los ntegrament amb estima, conixer-los i comprendrels des
del respecte i lafectivitat, i assegurar les relacions de confana i la creaci de vincles amb les perso-
nes adultes i els companys i companyes propers. Les rutines, els hbits i el coneixement dels lmits i
les conductes que sn acceptades els faran sentir confortables i els permetran preveure els esdeveni-
ments, aix com les conseqncies de les seves accions.
La intenci educativa daprendre a viure i a conviure reclama als infants un desenvolupament perso-
nal que promogui lautoregulaci, la motivaci i el fet de sentir-se ms confats i responsables dels seus
propis actes.
Cal tamb que se sentin actius i iguals, i tinguin la capacitat danar desenvolupant eines i recursos per
conixer el mn que els envolta, iniciant-se en ls destratgies per fer una exploraci activa, viscu-
da, experimentant i raonant per elaborar explicacions que hi donin sentit, i que ho puguin fer amb la
confana que seran reconeguts, valorats i ajudats en aquest cam.
Els centres han de promoure la igualtat doportunitats per a nens i nenes, procurar que els patrons se-
xistes i androcntrics no generin la imposici de caracterstiques i aspiracions en funci del sexe i evi-
tar els comportaments i les actituds discriminatries.
Els companys i companyes i les persones adultes de lentorn proper sn part essencial daquest pro-
cs. Lintercanvi amb ells, la comunicaci, lempatia i la representaci donen informaci i ofereixen al-
tres punts de vista que permeten ampliar i ajustar el propi raonament i construir de manera conjunta
un coneixement ms adaptat al context: aprendre compartint amb les altres persones.
Importncia de la funci educativa en el primer cicle de leducaci infantil
En el primer cicle de leducaci infantil shan de tenir presents els processos de coneixement i domi-
ni del propi cos i dindividualitzaci, acompanyats de la construcci de la trama de relacions i interac-
cions que es donen dins i fora de lescola i dels llenguatges expressius i comunicatius que la fan pos-
sible, aix com del coneixement sobre lentorn fsic i social.
Ja des dels primers moments de vida, cada infant t un ritme i una manera particular de manifestar-
se. Per tal dajudar al seu desenvolupament, caldr respectar les diferncies individuals de lalumnat.
Una vinculaci afectiva per part de les persones educadores i un entorn acollidor faran que els infants
tinguin confana i se sentin atesos i ben acollits, i afavoriran un desenvolupament progressiu de ma-
nera adequada.
Els infants inicien les connexions amb el mn a travs de les persones ms properes, la famlia i els
educadors o educadores. El model relacional del personal educador orienta i modela el dels infants,
A
n
n
e
x
en la mesura que aquests imiten i reprodueixen els comportaments que veuen en les persones adul-
tes amb qui es relacionen i practiquen estratgies relacionals dacord amb les seves possibilitats. Cal-
dr identifcar, si escau, els mecanismes de discriminaci sexual ocults a les relacions interactives pre-
sents a les escoles. Si les necessitats de cada infant es respecten, aquests aprendran a respectar les
dels altres, i a establir relacions positives dins del grup.
Els infants entren en contacte amb els objectes, les imatges, els sons, els gustos i les olors, exploren
lentorn proper amb inters, amb progressi de la seva autonomia, fent transferncia dels aprenentat-
ges obtinguts duns objectes a uns altres, i sadonen que si actuen sobre ells provoquen un efecte.
Lentorn natural ha destar present en les seves observacions i exploracions, en un context tamb re-
lacionat amb la vida quotidiana.
Les activitats quotidianes lligades a la satisfacci de les necessitats bsiques sn leix de lorganitzaci
educativa i esdevenen una excellent situaci per enfortir el vincle amb ladult; per descobrir els pro-
pis lmits, necessitats i possibilitats; per avanar en la comunicaci i la construcci conjunta de signi-
fcats; per anar percebent ritmes temporals; per anar copsant els espais viscuts; per anar sentint els
valors culturals del seu entorn, i per anar guanyant autonomia.
La manipulaci i lexperimentaci amb diferents materials de la vida quotidiana afavoreixen la cons-
trucci de les primeres relacions causals, que els orientaran en els seus comportaments dexploraci
de lentorn i a prendre decisions ms adequades. Lorganitzaci dels espais i materials del primer cicle
de leducaci infantil ha de facilitar lacci autnoma dels infants, la possibilitat dexplorar, fer-se pre-
guntes i aventurar possibles respostes. Compartir-ho amb les persones adultes i els altres infants asse-
gura el progrs en lorganitzaci del pensament en les primeres edats.
Som ssers socials per naturalesa, per tant, la comunicaci i el llenguatge sn imprescindibles per al
desenvolupament hum. Des del moment del naixement es posen en marxa les habilitats comunicati-
ves: la mirada, lescolta, el contacte, el gest, i el respecte als torns dacci entre linfant i ladult cons-
titueixen un dileg bsic que facilitar la comprensi mtua. Un ambient relaxat i una actitud recepti-
va per part de ladult estimularan el progrs dels infants en la comunicaci en general i en lexpressi
corporal i oral. La melodia i la claredat en la parla de leducador o educadora proporcionaran el mo-
del adient per al desenvolupament del llenguatge verbal. En el desenvolupament de la tasca educa-
dora es posar especial atenci en la utilitzaci dun llenguatge no sexista ni androcntric.
Les activitats de comunicaci, ms desenvolupades en la comprensi que en lexpressi, tamb van
progressant, tant en el llenguatge verbal com en el no verbal. Aquestes habilitats comunicatives es
desenvoluparan en contextos reals, de joc, escoltant i parlant, preguntant, cantant, repetint sons i pa-
raules, jugant amb la rima i el ritme.
De mica en mica, el joc individualitzat va deixant de ser solitari i linfant va gaudint del fet destar a
prop dels altres. Daquest joc parallel anir sorgint linters per lacci de laltre i intentar participar-hi.
Respondre a les necessitats de joc vol dir preveure-ho en lorganitzaci de tots els recursos: els espais
i el temps primordial per jugar, materials especfcs i no especfcs, personal que sap acompanyar el
joc, etc. Lactitud de ladult ser fonamental per assegurar el gaudi i laven de linfant en el joc. A
ms, aquests recursos han de procurar donar resposta als diferents tipus de jocs propis de ledat: ma-
nipulatius, motrius, presimblics, de caire popular, simblic incipient, etc.
El joc simblic reprodueix el mn on vivim i aix esdev un element prioritari en la reproducci de les
relacions socials basades en la distribuci dactivitats i comportaments en funci del gnere, per la
qual cosa el paper del personal educador ser fonamental per vetllar perqu la distribuci de joguines
i la participaci en els jocs fomentin relacions ms igualitries allunyades de la reproducci deste-
reotips i rols de gnere.
Capacitats de letapa deducaci infantil
Leducaci infantil afavorir el desenvolupament de les capacitats i la seva interrelaci, que ha de per-
metre als nens i a les nenes crixer integralment com a persones en el mn actual, amb uns aprenen-
tatges continuats i progressius, que seguiran en letapa deducaci primria amb ladquisici de les
competncies bsiques que ha dassolir lalumnat en fnalitzar leducaci obligatria.
Els objectius de cicle precisen les capacitats que els infants han dhaver desenvolupat en cada cicle
de letapa deducaci infantil, en relaci amb els continguts de les rees.
Objectius
El primer cicle de leducaci infantil contribueix a desenvolupar en linfant les capacitats segents:
1. Identifcar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu
moment maduratiu, i esforar-se per manifestar i expressar les prpies emocions i sentiments.
2. Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament el seu entorn imme-
diat, iniciant-se en ladquisici de comportaments socials que facilitin la integraci en el grup.
3. Participar amb iniciativa i constncia en les activitats quotidianes dalimentaci, reps i higiene
personal, iniciant-se en la prpia autonomia i orientant-se en les seqncies temporals quotidia-
nes i en els espais que li sn habituals.
4. Comprendre el llenguatge adult i dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a travs del movi-
ment, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva millora del llenguatge oral.
5. Dominar progressivament el cos i ladquisici de noves habilitats motrius, augmentant la seva au-
tonomia en els desplaaments, en ls dels objectes i lorientaci en lespai quotidi.
6. Actuar sobre la realitat immediata, descobrir-ne lorganitzaci a partir de les prpies vivncies i es-
tablir relacions entre objectes segons les seves caracterstiques perceptives.
7. Projectar les prpies vivncies a travs de lactivitat ldica, i anar-les representant a travs dun in-
cipient joc simblic.
8. Iniciar-se en la descoberta i ls del llenguatge corporal, verbal, matemtic, musical i plstic.
rees
Estructurar la intervenci educativa i els aprenentatges dels infants en diferents mbits o rees dexpe-
rincia i desenvolupament s una tasca complexa i sempre discutible. s imprescindible tenir present
la globalitat amb qu els infants actuen i aprenen, per aix les activitats i els projectes de treball shau-
ran de tractar de manera globalitzada. Tanmateix, per facilitar a les persones educadores la identifca-
ci dels continguts i de les activitats que els infants han de dur a terme per assolir els objectius, agru-
pem els continguts en els segents mbits dexperincia i desenvolupament:
A
n
n
e
x
Descoberta dun mateix i dels altres.
Descoberta de lentorn.
Comunicaci i llenguatges.
Descoberta dun mateix i dels altres
Identifcaci com a persona, coneixement dalgunes caracterstiques personals prpies per assolir el
grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu moment maduratiu.
Domini progressiu de les possibilitats expressives, perceptives i motores del propi cos i utilitzaci
dels recursos personals de qu disposa en la vida quotidiana.
Descobriment i identifcaci de les prpies necessitats fsiolgiques (gana, set, son, etc.), mostrant
un control progressiu daquestes.
Manifestaci i expressi de les prpies emocions i sentiments, utilitzant el llenguatge com a mitj
dexpressi i comunicaci.
Progrs en ladquisici dhbits relacionats amb el benestar corporal i la seguretat personal, la higiene
i la salut, aix com en linici dhbits dordre, constncia i organitzaci en les activitats en qu participa.
Progrs en el domini de la coordinaci i el control dinmic del cos, augmentant la seva autonomia
en els desplaaments, en ls dels objectes i en lorientaci en lespai quotidi.
Participaci amb iniciativa i constncia en les activitats quotidianes dalimentaci, reps i higiene per-
sonal, iniciant-se en la prpia autonomia i orientant-se en les seqncies temporals quotidianes i en
els espais que li sn habituals.
Domini progressiu del control i de la coordinaci oculomanual, aix com de les habilitats manipulati-
ves necessries per explorar objectes i per ser cada vegada ms actiu i autnom en les diferents situa-
cions quotidianes (vestir-se, posar-se les sabates, etc.).
Iniciativa per dur a terme activitats i jocs, resolent les difcultats que es puguin presentar mitjanant
la prpia actuaci o demanant als altres lajuda necessria i acceptant petites frustracions.
Disposici per establir relacions afectives positives amb les persones adultes i els infants amb qui
comparteix situacions i activitats quotidianament.
Descoberta de lentorn
Comprensi i apreciaci progressiva de lentorn immediat, iniciant-se en el coneixement i ladquisici
de comportaments socials que facilitin la integraci en els diferents grups socials en qu participa.
Orientaci amb autonomia en els espais habituals i quotidians i iniciaci en ls de termes relatius a les-
pai (aqu, all, dins, fora, amunt, avall).
Orientaci en les seqncies temporals en qu sorganitza la vida diria i iniciaci en ls de termes
relatius a lorganitzaci del temps (mat, tarda, ara, desprs, avui, dem).
Observaci i actuaci sobre la realitat immediata, a partir de les prpies vivncies, establint relacions
entre objectes segons les seves caracterstiques perceptives.
Observaci i exploraci de lentorn fsic i social, planifcant i ordenant la prpia acci, constatant-ne
els efectes i establint relacions entre la prpia actuaci i les conseqncies que sen deriven.
Observaci i constataci dalguns dels canvis i modifcacions a qu estan sotmesos tots els elements
de lentorn (persones, animals, plantes i objectes).
Inters i curiositat pel medi fsic i social, explorant les caracterstiques dobjectes, materials i elements
de lentorn natural, formulant preguntes sobre alguns esdeveniments i representant vivncies i situa-
cions mitjanant el joc simblic.
Participaci en festes, tradicions i costums de la comunitat a la qual pertany, mostrant inters i curio-
sitat.
Iniciaci en la diferenciaci dalgunes qualitats sensorials fruit de lexploraci dels objectes materials,
delements de lentorn natural i de la comparaci de les seves propietats. Inici de les primeres classif-
cacions, ordenacions i correspondncies en funci de les caracterstiques i els atributs.
Reconeixement de seqncies espacials, temporals i lgiques i iniciaci en ls de les primeres no-
cions quantitatives en situacions quotidianes.
Comunicaci i llenguatges
Iniciaci en la descoberta i ls del llenguatge corporal, verbal, musical i plstic.
Inters per algunes de les tcniques ms bsiques (pintura, modelatge, dibuix, etc.) dels diferents llen-
guatges expressius i formes de representaci.
Comprensi de les intencions i dels missatges que li adrecen les persones adultes i altres infants, iden-
tifcant i emprant els diferents senyals comunicatius (gest, entonaci) i valorant el llenguatge oral com
un mitj de relaci amb les altres persones.
Coneixement i utilitzaci de manera progressiva de les normes que regeixen els intercanvis, relats i
converses (atenci, espera, to de veu, inters, iniciativa).
Expressi de necessitats, sentiments i idees mitjanant el llenguatge oral, mostrant un progressiu in-
crement del vocabulari relatiu al propi entorn i experincia, s de frases simples i comprensi de varia-
cions morfolgiques de gnere i nombre.
Iniciaci en ls de diferents formes de comunicaci, esforant-se per fer-se entendre i escoltant els al-
tres.
Record i relat dexperincies passades i relacionar-les amb situacions semblants o diferents.
Reconeixement, retenci i memoritzaci de canons, dites senzilles, cantarelles i jocs de falda i partici-
par-hi de manera activa, seguint la tonada, reproduint el gest, etc.
Reconeixement i participaci activa en danses senzilles amb una progressiva coordinaci general del
cos i sentit del ritme.
A
n
n
e
x
ANNEX2
Fitxadedadesbsiques
Diari Ofcial de la Generalitat de Catalunya Num. 5686 5.8.2010 61483
%JTQPTJDJPOT
Fitxa de dades basiques i resum descolarit:acio

Annex 2
Fitxa de dades bsiques i resum d'escolaritzaci
Fitxa de dades bsiques
Dades personaIs de I'aIumne/a
Cognoms i nom Nm. d'identificaci
Data de naixement Lloc de naixement Pas Nacionalitat
Nom del pare o representant legal Document d'identificaci Nm.
Nom de la mare o representant legal Document d'identificaci Nm.
Adrea Telfons habituals Telfon d'emergncia
Municipi Adrea electrnica Codi postal
Dades mdiques significatives
Nombre de germans Lloc que ocupa entre els germans Llengua o llenges familiars
Dades acadmiques
Nm. de registre de la matrcula Data de la matrcula
Data d'inici del primer cicle de l'educaci infantil Data de finalitzaci del primer cicle de l'educaci infantil
Dades d'escoIaritzaci
Nom i codi del centre de procedncia Municipi
Nom i codi del centre de destinaci Municipi Data de la baixa
Observacions
Signatura del tutor/a Segell del centre Vistiplau del director/a
Nom i cognoms Nom i cognoms
Lloc i data
FOTO
Diari Ofcial de la Generalitat de Catalunya Num. 5686 5.8.2010 61484
%JTQPTJDJPOT
Resum d'escoIaritzaci. Primer cicIe de I'educaci infantiI
Dades personaIs de I'aIumne/a
Nm. d'identificaci
Data de naixement Lloc de naixement Pas Nacionalitat
Nom del pare o representant legal Document d'identificaci Nm.
Nom de la mare o representant legal Document d'identificaci Nm.
Adrea Telfons habituals Telfon d'emergncia
Municipi Adrea electrnica Codi postal
Anys d'escoIaritzaci
Curs acadmic Cicle Curs acadmic Cicle
Observacions
Signatura del tutor/a Segell del centre Vistiplau del director/a
Nom i cognoms Nom i cognoms
Lloc i data
Resumdescolaritzaci

Curriculum Infantil 0-3

Загружено:

Сведения о документе

Авторское право

Доступные форматы

Поделиться этим документом

Поделиться или встроить документ

Параметры публикации

Этот документ был вам полезен?

Это неприемлемый материал?

Авторское право:

Доступные форматы

Curriculum Infantil 0-3

Загружено:

Авторское право:

Доступные форматы

currculum

Fitxa de dades basiques i resum descolarit:acio

Вам также может понравиться