>CT!>nnnurwrn?

1-HOGAR

K ELECTRICO
LOS DE REGALO

DE BODA

sS.

\J U1N 1

/\lVlililN

7 Cercanas Valencia

DE
-

ANALS

TELEFONS D'INTERES

eRENFE INFORMA
Gerencia de Cercanas de Valencia
Desde el pasado 18 de Octubre, disponen Uds, de una mayor frecuencia de trenes de Cercanas que mejora sus posibilidades de viaje.

Ajuntament: 224 01 26 224 02 13 Secret. Alcalda: Ext. 26 Secretara General: Ext. 23 Tresoreria: Ext. 34 Urbanisme: Ext. 25 Gesti Tributaria: Ext. 37 Relacions Informatives: Ext. 23 Intervenci: Ext. 30 Assistent Social: Ext. 50 Oficina d'Informaci al Consumidor: Ext. 50 Polica Local: 224 04 26 Fax Ajuntament: 224 23 19 Mercat Municipal: 224 10 82 Poliesportiu Municipal: 224 04 60 Centre Municipal de Salut Escolar: 224 24 84 Gabinet de Geriatria: 224 24 84 Seguretat Social. Urgencies: 224 07 60 Ambulncies "La Costera": 227 20 82 Residencia Sanitaria "La Fe": 386 27 00 Hospital "Luis Alcanys": 227 25 11 Casa de la Cultura: 224 02 14 Gabinet Socio Psicopedaggic: 224 1149 Escola Permanet d'Adults: 224 11 49 Jutjat de Pau: 224 39 63 Administraci de Correus: 224 03 94 Guardia Civil: 224 00 56 Bombers: 227 14 63 - 227 14 64 Omnium Ibrico: 224 47 91
IIIEPOCA - ANY XII BIM N. 29
ABRIL-93

CANALS Y L'ALCDIA DE CRESPINS

Canals/L'Alcdia Valencia
a. 7.10
HORAS DE SALIDA/HORES D'EIXIDA a. 11.10 16.10 20.40 8.10 a. 12.10 17.45 22.10 9.10 14.10 a. 18.05 10,07 15.10 b. 18.40

Valencia* Canals/L'Alcdia
HORAS DE SALIDA/HORES D'EIXIDA 11.35 b. 13.50 18.35 6.05 12.35 a. 15.05 19.35 a. 8.35 a. 9.35 13.35 a. 16.35 21.05

a. De lunes a viernes, excepto festivos. De dilluns a divendres, excepte dies festius.

b. Diario, excepto sbados. Diari, excepte dissabtes.

a. De lunes a viernes, excepto festivos. Dedilluns a divendres, excepte dies festius.

b. Diario, excepto sbados. Diari, excepte dissabtes.

Duracin media del viaje: 1 h. Durdadamitjanadeiviatge:1h.

PRECIOSA:
VALENCIA

Duracin media del viaje: 1 h. Durdadamitjanadelviatge:th,

Sbados y Festivos
425

Lunes a Viernes
370

Ida y Vuela
540
135

Abono Mensual
6300

XTIVA

100

115

1600

Para ms informacin, rogamos solicite nuestros folletos o consulte al siguiente telfono 352 02 02 de Valencia (servicio permanente)

autobuses la concepcin, s.C.

DIRECTORI
IIIpoca, Any XII, N. 29, Abril '93
SERVICIO ENTRE IBI-VILLENA-ONTINYENT-VALENCIA CANALS: Lunes a viernes (laborables): 6.40 - 7.40 - 8.40 10.40 - 13.40 - 15.40 - 17.40; sbados (laborables): 8.40 10.40 - 13.40 - 17.40; domingos y festivos: 10.40 - 18.40 20.40.

CANALS
Butllet d'Informaci Municipal

SERVICIO ENTRE VALENCIA-ONTINYENT-VILLENA-IBI CANALS: Lunes a viernes (laborables): 10.08 - 12.08 - 15.08 - 17.08 - 19.08 - 20.38; sbados (laborables): 11.08 - 15.08 17.08 - 20.38; domingos y festivos: 13.08 - 17.08 - 21 .38. SERVICIO ENTRE ONTINYENT-XATIVA CANALS: Lunes a viernes (laborables): 8.40 10.40- 13.4017.40; sbados (laborables): 8.40 - 18.40.

Edita: Excm. Ajuntament de Canals

Organs rectors:

Alcalde-President: Antoni Mira Navarro Delegat d'Area: F. J. Medina Direcci iCoordinaci: Vicent J. Garca Dur Fotografes: Jos Emilio Sancho
Fotografa portada: Jos Emilio Sancho. Jardinera en la Avda. Vicente Ferri, ocutbre 1992.

SERVICIO ENTRE XATIVA-ONTINYENT CANALS: Lunes a viernes (laborables): 10.08 - 17.08 - 19.08; sbados (laborables): 11.08 - 17.08 - 20.38.
SERVICIO ENTRE CANALS -XTIVA Y VICEVERSA SALIDA DESDE CANALS: Lunes a viernes (laborables): 8.00 - 9.00 - 10.00 12.00 - 13.00 - 14.00 - 15'45 - 17.00 - 18.00 - 19.00; sbados (laborables): 9.00 - 10.00 - 12.00 - 13.00 18.00-19.00 SALIDA DESDE XTIVA: Lunes a viernes (laborables): 8.30 - 9.30 - 10.30 12.30-13.30- 16.30- 18.30-19.30; sbados (laborables): 9.30 - 10.30 - 12.30 - 13.30 18.30-19.30

11.00 15.45 11.30 16.30 -

Diseny Capgalera: Josep V. P. Mallol

Fotocomposici: MARAL, Ind. Grf.

Exemplars: 5.000 Deposit Legal: V-1810-1989

Pla9a Ajuntament, 2 - Apartat de Correus 52 - CANALS

Impressi: MARAL, Ind. Grf. Sants de la Pedra, 14 - Tel. 224 01 45 - Fax 224 54 85

TARIFAS BONOS Y JUBILADOS BONO 10 VIAJES: 3.700 ptas. BILLETE NICO JUBILADOS: 240 ptas.

Fulls d'lnformaci M
Est Vost segur de poder VOTAR en la prxima convocatoria electoral?

Comprove la seua indusi en el Cens Electoral

a PAjuntament del 18 al 26 d'abril

Per poder exercitar el seu vot s molt important que comprove la seua presencia en les Llistes Electorals, d'aquesta forma haur assegurat el seu dret a participar en les prximes eleccions.

Les omissions, errors o alteracions que puga contenir el CENS ELECTORAL poden impedir-li exercir el seu dret. Si vost es trova en aquest cas, pose's en contacte immediatament amb el Departament d'Estadstica de l'Ajuntament. Les llistes del cens electoral estaran exposades al public durant els dies anteriorment esmentats de 9 a 19 hores.

Ajuntament
de

Canals

nformac IVIunicipal

El Ayuntamiento de Canals mediante acuerdo de la Comisin de Gobierno, ha establecido dos medidas para facilitar al ciudadano la relacin con el Ayuntamiento, a la hora de realizar los trmites con la Hacienda Local. 1. Se ha reducido a tres las cuentas ban cadas del Ayuntamiento, donde realizar cual quier ingreso. Las entidades son las siguientes:

L'Ajuntament de Canals per acord de la Comissi de Govern, ha establit dues mides per tal

Caja de Ahorros y Pensiones "La Caixa" Caja Rural Provincial de Valencia Esto no quiere decir que ustedes no puedan hacer sus ingresos desde otras entidades. Esto quiere decir que independientemente del origen del ingreso, el destino debe ser una de

Bancaja

de facilitar al ciutad la relaci amb l'Ajuntament, a l'hora de fer els trmits amb l'Hisenda Local. l.er S'ha redu'it a tres els comptes bancaris de l'Ajuntament, on fer qualsevol ingrs. Les entitats sn les segents:

Aix no vol dir que vosts no puguen fer els seus ingressos des d'altres entitats. Aix vol dir que independentment de l'orige

Bancaixa Caixa d'Estalvis i Pensions "La Caixa" Caixa Rural

Provincial de Valencia

estas tres cuentas. Igualmente los contribuyentes que se encuentren fuera de Canals, pueden efec tuar el ingreso mediante transferencia o giro

postal.

2. A partir del uno de mayo, el Ayunta miento remitir unto a todas las liquidaciones un impreso por cuatriplicado ejemplar, con el que
se podr dirigir a cualquiera de las tres entida des mencionadas para hacer el ingreso. La enti dad en el momento de realizar el ingreso les da r la correspondiente CARTA DE PAGO. Igualmente pasar con las autoliquidaciones en el Ayuntamiento. Una vez hecha la solicitud/declaracin, se facilitar al contribuyen te el impreso por cuatriplicado para hacer el in greso en las entidades financieras, que entrega rn la CARTA DE PAGO. De esta forma reduce a UN SLO TRMITE la relacin del ciudadano con la Hacienda Local. Cualquier duda de funcionamiento que se pueda plantear, agradeceramos nos la comuni caran con el fin de mejorar da a da la gestin 'i?' municipal.

de l'ingrs, el dest deu sser un d'estos tres comptes. Igualment els contribuents que es troben fora de Canals, poden fer l'ingrs mitjansant transferencia o Gir Postal. 2.on A partir de l' de maig, l'Ajuntament remetr junt amb qualsevol liquidado un imprs per quadriplicat exemplar, amb el que es podr dirigir a qualsevol de les tres entitats esmentades per a fer l'ingrs. L'Entitat en el moment de fer l'ingrs els donar la corresponent CARTA DE

PAGAMENT.

Igualment passar amb les autoliquidacions a l'Ajuntament. Una vegada feta la sol.licitud/declaraci, es facilitar al contribuent l'imprs per quadriplicat per a fer l'ingrs a les entitats financeres, que entregarn la CARTA DE PAGAMENT. D'aquesta forma es redueix a UN SOL TRAMIT la relaci del ciutad amb la Hisenda Local. Qualsevol dubte de funcionament que es puga plantejar, agrairem ens el feren conixer per tal de millorar dia a dia la gesti municipal.
Canals, a 15 d'abril de 1993

ACALDE

Ajuntament
de

EIM

Canals

ANTONIO MIRA NAVARRO

ANTONIO MIRA NAVARRO

Alcalde-Presidente del limo. Ayuntamiento de Canals

HACE SABER
A todos los agricultores o propietarios de tierras rsticas del municipio: Que a partir del da 23 de marzo de 1993, en la Casa de la Vila, de 16 a 20 horas (de 4 a 8 de la tarde) se realizar la actualizacin catastral de rs tica del trmino municipal. Puede ahora poner al da los titulares actuales, corregir errores de su perficie, etc. En el caso de querer actualizar titularidades derivadas de compra-ventas, debern personarse el anterior y actual propietario. En todos los casos, traiga fotocopia del D.N.I. y recibos de contribucin. Lo que se hace pblico para general conocimiento
Canals, 15 de marzo de 1993 EL ALCALDE,

ANTONIOJVIIRA NAVARRO

Ajuntament de Canals

rulls

Informacio Iflunicipal

EL AYUNTAMIENTO DE CANALS AMPLA SU PROGRAMA DE INSERCIN SOCIO-LABORAL

En los ltimos aos estamos asistiendo a un nuevo fe la dificultad que entraa el paso de un/a oven a la vida adulta, y que se ha convenido en llamarle "transicin". La transicin es un perodo de tiempo que cada vez es ms extenso, y se presenta conflictivo y con un resultado incierto. Nuestra sociedad est siendo incapaz de absorber y socializar a las nuevas generaciones de jvenes, lo que est provocando una concepcin distinta de los/las jve
nmeno que es
nes como un

problema, cuando antes era una virtud.

En multitud de ocasiones se est cargando sobre la es palda de los/las jvenes la responsabilidad de la compli cacin que supone el acceso al mundo de los adultos, con lo que ello implica de trabajo e independencia. As, de este modo, a la juventud se la empieza a rela cionar estrechamente con la pre-delincuencia. Mientras por otra parte se estn haciendo serios estudios sobre la problemtica que supone el paro y las dificultades de ac ceder a un puesto de trabajo, por otra parte, se estn planteando debates sobre la falta de preparacin de los/las jvenes, su falta de inters por el trabajo, el fraca
so escolar...

La insercin socio-cultural de

los/las jvenes

se

plan

tea como uno de los principales problemas al que tiene que hacer frente el programa "Aula Oberta", que desde la Regidora de Benestar Social, se puso en funciona miento en octubre del 90. Desde "Aula Oberta" se desarrolla un estudio minu cioso de las actividades y talleres a impartir, teniendo en cuenta la situacin del mercado laboral ofertas y de mandas de profesiones y la baja cualificacin de los jvenes que participan o van a participar.

Es importante reflexionar, tambin en los resultados de los talleres, la valoracin en el aspecto laboral es sen cilla. Cuntos jvenes estn trabajando? El trabajo contra corriente tambin se sita en esta fa se ltima de "Aula Oberta"; se debe trabajar en conven cer, en muchos casos, vencer los temores del tejido socio econmico a la colocacin de esos jvenes. Por otra parte, desde "Aula Oberta" se propicia la formacin de unas profesiones, peluquera, electricidad, fontanera, hostelera/cocina y puericultura, para luego poco a poco ir subiendo el nivel formativo y lograr que los/las jvenes obtengan una destreza y habilidad profe sional, para luego entrar en el mercado laboral y/o ge neren autoempleo. Entrando a cuantificar y cualificar el programa AULA OBERTA/TAPIS, diremos que en este ao pasado se en contraron participando en los talleres laborales 145 per sonas, de las cuales un 80% buscan una formacin para el trabajo y el otro 20% restante son personas que partici pan para tener una informacin bsica de la actividad que ellos/ellas eligieron. Dentro ,de la formacin profesional encaminado al mundo laboral el Ayuntamiento de Canals se encuentra trabajando para la implantacin de una serie de proyec tos para la implantacin de una serie de servicios relacio nados con los cursos que estn funcionando. En este curso 93 el Ayuntamiento oferta los siguientes talleres laborales: electricidad del automvil, jardinera,

esttica, carpintera. Si estas interesada/o en cualificarte/formarte en una profesin, ahora tienes la oportunidad. Para mayor informacin psate por el Departamento de Bienestar Social y pregunta por el educador de la calle.

Ajuntament
de

Canals

FIM

BIM Canals

PARTIDO POPULAR (PP)

Lpez Cataln tiene 47 aos, es concejal del Ayunta miento de Canals por el grupo poltico muni cipal del Partido Po pular, siendo a la vez
su portavoz, como ya ocurriera en la pasada legislatura. Es, pues,

Emilio

la segunda vez que ha sido elegido concejal

por ese mismo grupo, aunque se ha presenta do en legislaturas an teriores como candi dato por la antigua Coalicin Popular, no siendo elegido. El P.P. consigui en Canals el mismo nmero de con Hago una valoracin positiva de la actuacin poltica de nuestro grupo municipal cejales que en las pa sadas elecciones, y tiene por tanto 5 representantes en la actual Corporacin. En esta legislatura el Grupo Popular tiene a su cargo la responsabilidad de llevar el Area de MedioAmbiente del Ayuntamiento, siendo Emilio Lpez el concejal delegado en esa materia. Esta es la entrevista que el BIM le ha realizado, dentro de la ronda que tiene programada realizar a los portavoces de todos los grupos polticos con representa cin en el Ayuntamiento.

Cul es la valoracin que hace de la actuacin poltica realizada por usted y por su grupo despus de estos casi dos aos que llevamos de legislatura municipal?
Nosotros en esta legislatura he mos seguido una lnea semejante a la seguida hasta ahora, es decir, te ner una doble vertiente. Una es la de colaborar, construir y gobernar en compaa del Partido Socialista, que es quien tiene la responsabili dad de hacerlo, en todo aquello que ha tenido a bien confiar en noso tros. La otra es la de ejercer una oposicin constructiva, controlan do muy bien lo que se hace en el Ayuntamiento. En esa doble ver tiente estuvimos en la legislatura

pasada y en esa misma vamos a continuar en la actual. Por un lado cumplimos con lo que la ley especi fica debe hacer la oposicin, es de cir, controlar al gobierno e intentar que todas las cosas que se realizan se ajustan a la ley, y por otro lado colaborar en todas aquellas delega ciones que el Alcalde ha querido confiar en nosotros. En este sentido la valoracin que hago es positiva, pues pienso que estamos cumplien do con esa tarea. Estamos trabajan do y entregndonos con ilusin a esas dos facetas, viendo qu es lo mximo que podemos hacer por Canals.
Qu actuaciones se han llevado a cabo en el rea de Medio

Ambiente desde que su grupo est al frente de ella?

Dentro de lo que abarca el con
cepto Medio Ambiente, que es muy

amplio, hay logros muy importan tes que no son atribuibles solamen te al Ayuntamiento, sino que son lo gros que ha conseguido el munici pio de Canals, su poblacin. Me estoy refiriendo a la Depuradora. La Depuradora tiene pequeos pro blemas, pero stos irn subsann dose. Estn tambin dos grandes obras que afectan directamente al medio ambiente. Una es la carretera de Xtiva-Alcoi, en la que se han hecho toda una serie de actuaciones que han culminado en que la Generalitat tomara cartas en el asunto y dispusiera hacer unas modificacio-

BIM Canals

nes para paliar el fuerte impacto ambiental que tiene. La otra cues tin en la que estamos trabajando es en las obras de la duplicacin de las vas del ferrocarril, que es de supo ner produzcan tambin un fuerte impacto ambiental. Hemos recla mado el proyecto de impacto am biental que tiene el propio Ministe rio de Obras Pblicas, y la cuestin es sentarnos ahora a estudiarlo y ver si necesita que introduzcamos por nuestra cuenta algunas modifica ciones. Esas son las tres grandes cues tiones de Medio Ambiente, pero adems hay toda una serie de actua ciones cotidianas, del da a da, en las que hay que mirar el detalle dia rio. Respecto a los solares que estn dentro del casco urbano, estamos realizando unas actuaciones de lim pieza y de aviso a los propietarios de que tienen que tenerlos en condi ciones. Hay toda una serie de traba jos cotidianos que por esa misma razn pasan desapercibidos, pero stos son tan importantes como los grandes temas. Estamos, dentro de lo que es limpieza viaria, viendo la posibilidad de que se optimice el servicio a travs de una empresa privada. Hasta ahora son los traba jadores del Ayuntamiento los que limpian las calles, pero creo que el servicio se ha demostrado insufi ciente para nuestro volumen. Esta cuestin lleva aparejada un trabajo burocrtico importante, pues hay que hacer unas bases, establecer de forma clara el procedimiento, etc.

...la instalacin de la Depuradora es un gran logro delpueblo de Canals...

nicipal se lleva a cabo fundamental mente desde la Alcalda, y en eso evidentemente no estamos partici pando por la sencilla razn de que es el PSOE el que ejerce la Alcal da, y tiene adems un equipo lo su ficientemente amplio para poder te ner ocho delegados ms en reas que ellos han estimado como ms importantes, y que son realmente desde donde se lleva o ejerce el go bierno municipal. Nosotros esta mos para colaborar y no nos nega remos a ello en ningn momento, pero no estamos participando del gobierno de Canals, al menos no participamos en unas cuotas tan amplias como a nosotros nos gusta ra.
Pero, el grupo popular considera importante el rea de gobierno que est regentando?
Por supuesto que s. Pero repito y no me cansar de decirlo, que cuando el PP se presenta a unas elecciones lo hace en primer lugar para intentar que el pueblo nos d toda la mxima confianza y poder llevar a cabo lo que son nuestras in tenciones, pero si las elecciones no nos dan el respaldo suficiente como para gobernar, lo que tambin tene mos muy claro es que a partir de ah cualquier fuerza poltica que haya obtenido la mayora y que por tanto
tenga la responsabilidad de gober nar podr contar con nosotros si cree necesario confiarnos cualquier cuestin. Nosotros estamos abiertos

a dialogar e intentar llevar adelante los temas. Pero eso no quiere decir que nosotros renunciemos a nuestro programa, ni tampoco renunciar a un control exhaustivo y frreo de las acciones de gobierno.

Qu objetivos o proyectos futuros se ha marcado el grupo popular en su rea de gobierno a medio y/o largo plazo?
Hay cuestiones dentro del rea de las que todava no hemos habla do. Llevamos tambin el tema del alumbrado pblico. Desde hace tiempo, y es un objetivo compartido por todos los grupos que compone mos el Ayuntamiento, tenemos la intencin de renovar todo el alum brado pblico, en ello estamos y se est realizando a travs de los pla nes provinciales, subvencionados conjuntamente entre nosotros y la Diputacin. En el tema de medio ambiente hay mucho por hacer, pero escapa bastante a lo que son las responsa bilidades exclusivas del municipio. No est resuelto el tema de la elimi nacin de residuos. En este momen to lo que son residuos slidos urba nos se estn llevando a la Planta de Transformacin de Guadassuar, pe ro est por resolver el tema de los residuos industriales, que an no siendo txicos s que son de unas caractersticas diferenciadas de los residuos urbanos, y necesitan tener una solucin. La actuacin de la Conselleria de Medio Ambiente es t a mi entender coja, porque se in cide en abrir expedientes y sancio nar a las empresas que producen sus vertidos en lugares inadecuados, pero no se les ofrece la solucin de tener unos vertederos facilitados por la Administracin con precios adecuados. No es competencia mu nicipal, pero el Ayuntamiento debe preocuparse e intentar aportar solu ciones. El PP cree que a travs de la Generalitat y/o de la Diputacin se deberan hacer los estudios perti nentes para que en las proximida des de Canals pudiera haber un ver tedero autorizado. Eso todava no se ha hecho, pero algn da se ten dr que hacer, y se har en la medi da en que los polticos tengan vo luntad de llevarlo a cabo.

El grupo popular acept en su da hacerse cargo del rea de Medio Ambiente y adems formar parte de la Comisin de Gobierno cul es el nivel de implicacin de su grupo en las tareas del gobierno municipal de Canals?
Realmente el tema de la Comi sin de Gobierno es ms el nombre que una realidad. Esta comisin lo que tiene son aquellas atribuciones que la Alcalda ha tenido a bien de legarle, entre ellas la ms importan te es la concesin de obras mayo res. Pero esto no significa tener una participacin efectiva en el gobier no de la poblacin. El gobierno mu-

...noto a faltar la

capacidad de solucionar las cosas entre todos...

BIM Canals

Qu valoracin hace de la actuacin que ha estado desarrollando hasta el momento el actual equipo de gobierno en el Ayuntamiento?
Dado que estuve en la otra legis latura y tambin estoy en esta, la primera tentacin que uno tiene es responder comparativamente, es decir, qu diferencias encuentro en las actuaciones del PSOE entre esta y la otra legislatura?, quiz contes tando a esta pregunta est dada la respuesta a la que se me ha plantea do. La diferencia la encuentro en que el partido socialista en la legis latura anterior tena una mayora minoritaria, y en la actual tiene una mayora absoluta. En la anterior to das las cuestiones tenan que con sensuarse, ya que necesitaban al menos de un voto ms que los su yos propios. En esta ese caso ya no se da al tener la mayora suficiente. Esto se nota, y se nota en que los temas promovidos por los socialis tas o bien por los dems grupos lle gan a las comisiones y plenos, por parte del grupo socialista, mucho ms cerrados, con posturas adopta das previamente e inamovibles, con una posicin intransigente en lo re ferente a modificaciones o negocia ciones de lo ya decidido por su par te. Esto no es bueno, porque entien do que cuatro ven ms que dos, y aunque un grupo tenga el respaldo mayoritario en las elecciones, no puede estar cerrado nunca a con templar los puntos de vista de los dems, porque eso no significa que deje de tener esa mayora sino que sabe aplicar la generosidad y la ca pacidad de adecuarse a una mayora ms importante en sus decisiones. Noto a faltar esa capacidad de in tentar encontrar soluciones entre to dos. En esta legislatura las solucio nes son las de los socialistas, que pueden ser mejores o peores, no en tro ahora a valorar eso, lo que valo ro es que ellos tienen una intransi gencia que en la anterior legislatura no tenan, no necesitan dilogo y por tanto no lo emplean. Quiz en el caso de Canals es excesivo em plear lo que en trminos polticos se conoce como "rodillo", en nuestro Ayuntamiento no hay generalmente

una prepotencia a la hora de tratar

los temas. Respecto a la otra legislatura existe una diferencia clara, y es que hay dos personas en dedicacin ex clusiva al Ayuntamiento. Cuando se plate el tema el PP no se opuso a la cuestin, pues quiz nuestro Ayun tamiento necesite por su volumen que hayan dos personas en el Ayun tamiento con exclusividad. Lo que tenemos que exigir es que esa dedi cacin sea rentable. Entendemos que no se rentabiliza suficiente mente esa exlusividad, dos perso nas dedicadas por entero a las cues tiones municipales pueden dar mu cha ms gestin, facilidad y eficacia en las decisiones polticas.

para edificacin industrial, a que estn atrasados los planes parciales, etc. Y me duele porque el PGOU es de alguna manera lo que marca o posibilita el desarrollo de la pobla cin. En la otra rea hay que decir que el Ayuntamiento contina pagando mal y tarde, a pesar de los grandes incrementos que han sufrido los presupuestos en estos aos. La ges tin econmica deja mucho que de sear en el Ayuntamiento, y es un te ma que me preocupa a m como le preocupa a cualquier ciudadano.

Para esas dos cuestiones qu soluciones propone el grupo popular?

En el tema de urbanismo, desde luego es proceder ya a la revisin y actualizacin del PGOU, aunque existe un estudio sobre la creacin de un polgono industrial, todava no se ha hecho nada. Respecto al rea econmica evidentemente se vera nuestra gestin en el caso de que gobernsemos. Pero se puede adelantar que hay una cuestin cla ra y es que hay que advertir al pro veedor de las condiciones en que va a cobrar si yo observo que no va a ser de la forma en la que entiendo debera cobrar. Cuando advierto al proveedor, como ste confa en m y ve sinceridad en la cuestin, a pe sar de todo realiza la operacin en las mismas condiciones que si no le hubiera hecho la advertencia. El Ayuntamiento debe ser igual, es decir, humanizarse de alguna forma, y si se sabe que una compra no va a poderse pagar a los 6 meses sino a los 8 hay que decirlo y no ha cer que esa persona venga aqu a cobrar siete veces, y por esa cues tin no va a dejar de vender cosas al Ayuntamiento. Si se advierten las cosas las personas lo entienden y admiten.
Tiene su grupo municipal un proyecto alternativo a la actuacin poltica que est llevando a cabo el grupo mayoritario en el Ayuntamiento?
Nosotros entendemos que el

El rea de urbanismo y el rea econmica son las asignaturas pendientes del Ayuntamiento

Podra concretar ms esta cuestin?

Entendemos que hay dos asigna pendientes en este Ayunta miento, ambas importantsimas y adems llevadas precisamente por estas dos personas. Una es el rea de urbanismo y la otra el rea eco nmica. En la primera rea tenemos pendiente ya desde hace aos el te ma de llevar a cabo la revisin del PGOU. Esto nos lleva a que en es
turas

tos momentos no exista una zona

BIM Canals

Ayuntamiento debe ser consecuente con lo que en cada momento est ocurriendo en la calle. Y lo que ahora ocurre es que hay una crisis, hay miedo a qu va a ocurrir y c mo vamos a salir de ella. Las gran
des empresas de la localidad estn en circunstancias extraas y redu ciendo plantillas. Estamos en unos momentos de incertidumbre, y frente a ello el Ayuntamiento debe actuar consecuentemente. Desde aqu se prestan multitud de servi cios, y hay unos ms imprescindi bles que otros. En momentos de cri sis lo que hay que hacer es reducir gastos en todos aquellos servicios que la gente est dispuesta a no te
ner.

Ha presentado su grupo muchas mociones e iniciativas en esta legislatura?

Estamos en todo lo que entedemos bueno para el municipio. Mu chas veces por contactos con los ve cinos o porque estamos ms sensi bilizados por alguna cuestin
concreta, automticamente presen tamos una mocin y la llevamos al

Hay que recortar los gastos, que aunque estn bien y son buenos, en est poca no son tan necesarios. Posteriormente los gastos que que den hay que intentar rentabilizarlos, la misma peseta hay que hacer que sea como dos pesetas. Esto eviden temente es difcil de conseguir. Se est prestando atencin a un abani co tan amplio de cuestiones que quiz haya momentos en que se ol vidan cosas sustanciales, como por ejemplo el asfaltado de algunas ca lles, los accesos a la poblacin, la iluminacin de calles, alcantarilla do, agua potable, etc. Estos servi cios siempre hay que atenderlos y tenerlos en un estado ptimo, y a partir de ah cubrir los otros servi

pleno. Pero qu ocurre?, que las mociones siempre son lo que uno cree que se debera adoptar como solucin, pero lo que se aprueba es lo que cree la mayora del Consisto rio. Nosotros no renunciaremos nunca a llevar al pleno cualquier iniciativa, sea nuestra o de algn vecino, pero se aprueba en funcin de lo que la mayora entiende que es bueno para Canals.
Cmo son sus relaciones y las de su grupo con el resto de los
grupos que tienen representacin en el Ayuntamiento?
No es pecar de falsa humildad decir que en esta cuestin, y no lo digo por m ni por mi grupo en con creto sino por el conjunto de todos los grupos que ostentamos repre sentacin en el Ayuntamiento, po dramos dar ejemplo a otros Ayun tamientos. En Canals no hay amiguismo, ni la ms mnima concesin en cuanto a la agresivi dad poltica que tenga que haber en la discusin de los temas. Pero te nemos claro que las personas esta mos aqu defendiendo a veces pos turas antagonistas, aunque eso no quita que despus tengamos un tra to y una relacin de personas entre nosotros. Creo que esto define muy bien lo que es el Ayuntamiento de Canals.

que tengo en estos momentos es que la gente est cansada de estar gobernada por el PSOE, es una sen sacin ma. A continuacin tam bin tengo la sensacin de que a la gente le cuesta mucho cambiar. En democracia lo bonito es cambiar, es la alternancia y ver posibilidades. Por qu? porque cuando entra al guien nuevo siempre intenta hacer lo mejor que el anterior. En estos momentos el P.P. est en perfecta posicin para poder ser una alterna tiva al PSOE. Estamos preparados para eso y estamos dispuestos a continuar preparndonos para que sea una realidad. Quiero trasladar el optimismo de que la gente que con sidere que no se estn haciendo bien las cosas sepa que hay posibili dad de alternancia, y sta pasa ac tualmente por el P.P.

...en Canals no hay amiguismo, pero tampoco rehumos

la discusin de los temas...

cios.
Cules son en este momento los problemas ms acuciantes que tiene Canals?
En este momento el problema ms acuciante que tiene Canals no pasa siquiera por el Ayuntamiento, es un problema de situacin, un problema de ambiente de crisis eco nmica. No se puede decir, desde el Ayuntamiento, que se tiene la res ponsabilidad de la actuacin polti ca, y no se tiene ninguna responsa bilidad sobre la situacin social de la poblacin. Todos los temas van ligados y si una persona quiere montar una empresa tendr que te ner a su disposicin el terreno, y ah entra la responsabilidad municipal.

Desea usted aadir alguna cosa ms?

No tengo ms cuestiones que aadir a lo ya expuesto. Aqu hay una cuestin bsica, y es que en de mocracia fundamentalmente el go bierno es llevado por las personas que presentan un programa en unas elecciones y stas son respaldadas de forma mayoritaria. La sensacin

En democracia lo bonito es la alternancia poltica

BIM Canals
TEMA IMPORTANT

La inversi alcanzar els 30 milions de pessetes

SERVEIS 1993 PLA PROVINCIAL D'OBRES I

aprovades pel Plenari de l'Ajuntament de Canals les obres a incloure en el Pla Provincial d'Obres iServeis de la Diputado de Valencia per a l'any 1993, les qualsfren proposades per la Comissi Informativa d'Urbanisme, Obres iActivitats. Les obres a executar durant aquest any sn: la Pavimentaci iEquipament Urb en l'Avinguda Vicente Ferri, 3.afase; la Pavimentaci del Pare deis Fomets il'Acondicionament de l'Enllumenat Pblic deis Anexes, 1.afase. La inversi de totes aqes tes obres alcanaga la xifra de 29.925.475 pessetes. El BIM els explica en aqestes pagines les caracterstiques de les tres obres.

FREN

El nou tram es configurar amb els mateixos criteris que en les fases anteriors

I.PAVIMENTACI I EQUIPAMENT URBA DE L'AVINGUDA VICENTE FERRI,3.a FASE

L'obra tindr un pressupost total de 23.000.000 de pessetes, deis quals l'Estat aportar 3.752.740 pessetes, la Diputado participara amb una quantitat de 10.047.260 pessetes i l'Ajunta ment de Canals invertir en ella 9.200.00 pessetes. L'objecte d'aquesta

obra s la nova pavimentaci iequipa ment urb d'un tram de l'Avinguda Vicente Ferri. Els criteris compositius que modifiquen Tactual funcionament del tram de l'Avinguda Vicente Ferri es corresponen amb els adoptats en la 1,a i2.a fase de pavimentaci de la mateixa, mitjangant els quals es passa de ser una via de circulado, eminentment rodada, a un espai peatonal en el que la circulado es limita estrictament ais

Es portar a cap en primer lloc la demolici imoviment de terres necessaris per aconseguir una base estabilitzada. S'executar desprs la xarxa ge neral de clavegueram, iparal.lelament

serveis indispensables.

...l'Avinguda passara a ser un espai eminentment peatonal...

BIM Canals
TEMA IMPORTANT
H. ACONDICIONAMENT DE L'ENLLUMENAT PBLIC DELS ANEXES, 1.a FASE

Aquesta obra tindr un cost total de 4.200.000 pessetes. L'Estat apor tar 685.283 pessetes, la Diputaci 1.834.717 pessetes il'Ajuntament de Canals 1.680.000 pessetes. L'Ajunta ment pretn, amb aquesta obra, reno var l'enllumenat public dels carrers dels anexes poblacionals de Torre Cerd iAiacor, per trobar-se Tactual en estat deficient, tant a efectes de manteniment com a efectes de rendiment electric ilumnic. Per a cada una d' aqestes zones s'adequar el corresponent Quadre general de comamdament i distribuci. Quant aquest BIM estiga a les seues mans l'enllumenat de Torre-Cerda estar ja tot fet, amb unes instal.lacions iquadres electrics adeqats per a molts anys. En Aiacor tamb va fer-se nou tot l'enllumenat del ease urb, ipel que respecta a l'Avinguda de la Generali ty s'utilitzarn les columnes (bculs) queja es tenen ara, ies canviar la Ilu minara, el color de la llum i el tipus de llntia, que ser de sodi d'alta presu z
x

S'invertir en l'obra de l'Avinguda 23.000.000 de pessetes

es col.locar una canonada de drenatge, per recollir les possibles filtracions d'aigua que peijudicarien la estabilitat de la base. Tamb es portaran a cap les corresponents escomeses, pous de re gistre iembornis, aix com les canalitzacions de l'enllumenat exterior plantejant-lo com encs de mitja nit i

nit sencera. En quant ais paviments hi ha que distingir entre el purament peatonal i el que deu soportar la eventual circu lado de vehicles de servei. El comencament de les obres ser immediat a la seua contractaci iel pa? ma xim d'execusi s de 6 mesos.

...amb aquesta obra es renovar quasi tot Venllumenat de la poblaci...

En Torre-Cerd ha quedat recentment renovat tot l'enllumenat

BIM Canals

si. L'Enginyer Tcnic Industrial de l'Ajuntament, Fernando Cerda, ha manifestat que si es produiren millores, per estalvi pressupostari, en aqestes obres es podra abordar l'enllumenat d' algn sector del barri de La Torreta o incls il.luminar el Cam del Cementeri. S'instal.laran les llnties de sodi d'alta pressi ino les de vapor de mercuri perqu les primeres tenen un ma jor rendiment lumnic, siguent el seu consum un poc ms de la mitat que les segones per a un mateix nivell d'il.luminaci. Tnen les primeres una ma jor rapidesa de percepci respecte de les altres, i tamb un menor temps de recuperaci si s'ha produit un enllumenament. S'utilitzaran lluminries amb reflectors de xapa d'alumini, pulit, electroabrillantat ianoditzat. S'instal.lar en el quadre de comenadament de l'enllumenat, en paral.le amb el sistema de comandament del reductor de fluid, un equip reductor automatic de nivell de sobretensi, per a equips d'estalvi d'energia.

supuestria, efectuant zones comple i deixant el reste a l'espera de no ves consignacions. L'execuci mate rial de l'obraconsisteix en una apertu ra manual de la caixa, per al seu posterior repl amb saorres artificials, execuci de solera lleugera icol.locaci de paviment de "terrazo" apte per a exteriors. Ats que aquesta obra no supera la quantia deis porcentatges establerts per la llei, corresponia a l'Ajuntament l'aprovaci de la docu
tes

mentado tcnica que ha de servir de base per a la contractaci, la qual cosa va fer en el Plenari de 10 de desembre de 1992.

...es dotar a la zona

dels fornets d'un major atractiu visual...

ffl. PAVIMENTACI DE PARC DELS FORNETS

Aquesta obra tindr un cost total de 2.725.475 pessetes. L'Estat apor tar d'elles 444.695 pessetes, la Dipu tado Provincial de Valencia ho far per un import de 1.190.590 pessetes, i la inversi per recursos propis de l'Ajuntament de Canals ser de 1.090.190 pessetes. L'obra consistir en la pavimentado parcial de la zona verda denominada "Pare deis Fornets". En l'actualitat careix aquest pare de paviment, i amb la present obra es pretn acondicionar alguna zona, dotant-la d'un major atractiu vi sual, per l'aportaci d'un element que, amb cert diseny, referee les for mes del pare iel faga ms funcional. S'executar tan sois 350 metres quadrats, donada la consignado pres-

En el pare va a fer-se una aportaei d'elements que el reforcen iel faa ms funcional

BIM Canals
SERVEIS MUNICIPALS

10

REGIDORIA DE SANITAT I SERVEIS SOCIALS

Llaud e s Llaud.es, t 33 anys, i s I'actual Regidora de Sanitat i Serveis Socials, regi dora compresa dins l'rea de Serveis Sdde cio-Culturals VAjuntament de Ca nals. Es llicenciada en Medicina des de fa nou anys, iha estat alfront del Gabinet Municipal de Geriatria de Canals durant tres anys, Hoc que ha tingut que deixar per incompatibilila educaci es fonamental en totes Ies qiiestions sanitries tat amb el seu crreg, al ser elegida regidora pel PSPV-PSOE en les passades eleccions locals. Segons ens confessa ha sentit molt deixar el Gabinet ja que era un treball que li agradava molt, entre altres coses perqu les persones majors sn molt agradables iagraides. Des de fa dos anys imig est treballant en el Servei d'Urgncies de l'Ambulatori de Canals. El BIM li hafet aquesta entrevista per a que vosts coneguen millor elfuncionament iles tasques d'aquesta regidora.

Margarita

Quines competencies t la regidora de Sanitat i Serveis Socials?

Cree que deuria centrar la meua resposta ms en l'aspecte de la sanitat, ja que les competencies de la regidora en quant a Serveis Socials sn prou conegudes. Un alt porcentatge de veins de Canals han utilitzat els serveis de l'Assistent Social, o saben de la existen cia del Educador de Carrer. Tamb s'ha donat informaci exhaustiva al BIM, i fa poc de temps l'Ajuntament edita ienvi a les cases una Guia de Serveis So cials on s'expliquen tots els serveis que s'ofereixen des de 1'Ajuntament. Vaig a intentar explicar les corresponents a la regi dora de Sanitat, la qual cosa no s molt fcil, ja que

sn unes competencies limitades per molts llocs. La regidora de Sanitat s molt singular, ja que abarca molts temes que no sn d'exclusiva competencia mu nicipal, iper tant escapen al nostre control.

Pero, ens pot dir quines actuacions es porten a cap actualment?

Amb l'Ambulatori de la Seguretat Social de Canals intentem col.laborar en el que puguem. Des de la Direcci d' Atenci Primaria de Xtiva s'ens deman que ens encarregrem del transport de la sang corresponent a les extraccions sangunees que es fan tres vegades per setmana, aix com de la recollida de resultis. Immediatament 1'Ajuntament posa a una persona de la

BIM Canals
SERVEIS MUNICIPALS
Brigada d' Obres Municipal per fer aquest treball. Tamb facilitem instrumental als Diplomats d'lnfermeria encarregats de les vacunacions ifluoraci en les escoles, aix com col.laborem en les campanyes d' Educado per a la Salud que ells porten a cap. Igualment facilitem l'ajuda necessria als serveis que ens la demanen, i pose per cas el del Pediatra en el qual col.laborem un poc en la tasca de la educado i infor mado als pares, per a que tinguen un bon acurat deis seus filis. En l'actualitat estem a l'espectativa de que es realitze la integraci deis metges de capcalera en el que es denomina F Equip d'Atenci Primaria segons la refor ma sanitaria depenent de la Conselleria de Sanitat. Si el projecte es porta a cap canviar un poc la mecnica deis metges iATS (DUE) ies tindran que realitzar pro grames d'educaci sanitaria, de controls de malalts crnics que siguen hipertensos, diabetics, obesos o al tores. En aquesta nova etapa espere que la col.laboraci augmente en tot el que nosaltres pugam ajudar per a la millora de l'assistncia sanitaria, el pobl de Canals sap que pot contar amb aix.

11

o o

Pero hi han qestions sanitries iactivitats que es realitzen que depenen de forma ms directa de la seua regidora?
Els propietaris deuen mantenir nets els solars del case urb

ps

en

El que depn directament de la regidora s el Servei Municipal de Salut, on estn inclosos el Servei de Salut Escolar, el Servei de Geriatria iel Servei de Pe diatra. El Servei de Salut Escolar s l'encarregat de les revisions escolars, les quals sn enviades desprs al Centre d' Higiene de Xtiva. Aquest servei realitza una bona revisi als escolars amb una poca ms d'atenci ino de forma rutinaria, aix com porta a cap una serie de xerrades educatives sobre temes de salut als col.legis. Al Servei de Geriatria es porten a terme controls de tensi, de pes, ia ms a ms s'els donen consells a les persones de 65 anys o jubilades que ho soliciten, durant dos dies a la setmana. Tamb es fan dos dies a la setmana gimnstica, al gimns de Neus, on l'assistn cia s bastant bona. Pero al respecte tine que dir que, encara que com a dona m'enorgulleix, com a metge m'entristeix el que l'assistncia siga massiva sois per part de les dones, ja que pense que als homes tamb els vindria be fer un poquet de gimnstica. Per ltim est el servei de la matrona, que encara que depn de la Seguretat Social s l'Ajuntament el que proporciona el local per a les revisions de les embarassades abans idesprs del part. Tamb s'els ha

proporcionat el gimns per a portar a cap la gimnstica

pre-part.

Al Gabinet Municipal de Salut tamb s'estan realitzant les vacunacions dels xiquets a crrec d'un practicant ila matrona, encara que el ms segur s que passen, a poc a poc, a fer-se en l'Ambulatori, ja que si es realitza la reforma sanitria que vol la Conselleria de Sanitat, aqestes vacunacions les faran vrios practicants.

Ens pots fer un resum del que s'ha estat fent en la seua regidora?
En aquestos quasi dos anys hem intentat anar fent poc a poc algunes millores en lo concernent a Sanitat. En el mes d'abril de l'any 1992 ens adherirem a alguns deis programes que impuls 1'Area de Salut Pblica de la Diputaci Provincial de Valencia. Un d'eixos pro grames s el de salubritat ihigiene d'animals domes tics iretirada dels mateixos com a conseqncia d'atropellaments en vies publiques icarreteres locals. Acollint-se a eixe programa anem a habilitar distints

BIM Canals

...s'hanfet poc a poc algunes millores en la Sanitat de Canals...

espais en tot el ease urb de Canals, per a que els ani mals que son passetjats pels amos no facen les seues necessitats on els pille millor, sino en uns lloes especialment destinats a aix, iel que no vullga anar a eixos llocs que porte una granera i recollidor per arreplegar els excrements del seu gos. Estem acollits tamb al programa d'ajudes econmiques per a la realitzaci del diagnostic de salut mu nicipal. En aquest diagnostic hi ha una nota molt ca racterstica que ens crida l'atenci, is el gran nmero de persones amb clics nefrtics i enfermetats pulmonars crniques. Un altre programa s el d'iniciaci de la Unitat Mobil del tractament del dolor crnic i dolor del cn cer terminal. Ja es posaren en contacte les persones encarregades d' aquesta unitat i els metges de capgalera de Canals i aquestos ja saben que poden contar en qualsevol moment amb el recolgament de la unitat per a les seues necessitats. La unitat consta d'una am bulancia equipada per a donar tractaments contra el dolor, ien ella va un metge, un ATS iun conductor. Quan un metge t algn malalt amb dolors iaquestos no cedeixen amb el tractament que se li est donant, els avisa iells es desplacen al domicili del malalt portant a cap el tractament que li siga necessari. Altres serveis que realitzem son la revisi de les piscines municipals iun servei que portvem, pero ja no des de fa uns mesos, el de la gossera municipal, ja que aquest servei s'ha mancumunat iara s'encarregar d'ell una empresa privada de Xtiva, la qual recollir els gosos abandonats, encarregant-se de tot el procs ells mateix. Voldria comentar que noms comen?ar la legislatu ra ens convocaren a tots els regidors de Sanitat de l'Area 16 (que comprenen les comarques de La Coste ra, La Canal de Navarrs, La Val d'Albaida i part de La Ribera Alta) en 1' Hospital Llus Alcanys de Xti va, i de tots ells frem elegits el regidor d'Ontinyent i jo com a representants de tots ells en dos comissions: la Comissi de Participado Hospitalria i la Comissi de Benestar Social. A elles es comenten els casos que es presenten davant el Servei d'Atenci a l'Usuari, les queixes referents a les llistes d' espera, alimentaci i assistncia sanitria, que presenten els distints pa tients, intentant millorar la qualitat assistencial iles necessitats sanitries de l'Area de Salut, aix com con

tribuir a fer ms satisfactoria l'estncia dels pacients a 1'hospital.

Vol afegir alguna cosa ms al queja ha exposat?

Voldria parlar d'un tema que a mi personalment, a tots els meus companys de grup, i a tots els veins de Canals tamb, ens preocupa molt. Eixe tema s la neteja dels carrers del pobl, aix com la netaja dels so lars. Aquesta qesti, tot un smbol de la salubritat, s' implica amb la meua regidora directament, pero no es aix, ja que depn de la regidora de Medi Ambient, portada pel P.P. Molta gent es dirigeix a mi fent-me responsable de quan els carrers estn bruts. De veritat estic afectada perqu s un tema que em preocupa, a ms a ms, sc conscient que de vegades no contem amb els mitjans necessaris, pero encara em dol ms veure com xiquets davant deis seus pares tiren papers a terra, iels seus propis pares no els diuen res ara que poden, encara que de vegades sn els mateixos pares els que ho fan. Des de la meua regidora vaig a proposar que la re gidora de Medi Ambient faga una campanya de conscinciaci per veure si la gent ens comportem un poc millor iamb ms civisme. Una cosa semblant ocurreix amb el tema dels solars, s una pena ja que hi hasquen tants solars, pero encara es pitjor posar-te a mirar-los i que et trobes amb que tota la brutedad siga de les mateixes persones que tal vegada desprs es queisen de la brutedad del pobl. Els solars que resten dins del ease urb estn plens de botelles de suavitzants, de bosses de fem, de caixes de cartr iel que s ms vergonys encara s que aqestes restes no sn d' animals que com el seu nom indica no sn responsables deis seus actes, sino que sn persones les que tiren totes aqes tes deixalles. L'nic que consegueixen amb aix s alimentar a les rates, escarabats, etc., que sn un perill per a xiquets que van jugant per totes les parts.

No tenim els mitjans necessaris per mantenir la neteja deis carrers coin caldria

BIM Canals

SERVICIO DE AGUA POTABLE DE CANALS

en muchos casos se har innecesaria la instalacin de depsitos elevados

Dentro de la seccin de Servicios Municipales que el BIM ofrece en cada nmero, la Comisin Regula dora para el Funcionamiento del BIM consider inte resante que en esta ocasin se abordara el Servicio Municipal de Agua Potable. Como el Ayuntamiento ya no es el nico gestor de este servicio vamos a ofre cerles la informacin suficiente para que se orienten acerca de los pasos a realizar en cada cuestin relacio nada con el mismo. La puesta en funcionamiento de la gestin privada del servicio municipal de agua potable de Canals ha supuesto una nueva forma de tratar este importante y vital servicio, lo que hace necesaria la puntal informacin que les ofrecemos seguidamente.

1. El Agua Potable de Canals es gestionada por

una empresa

En la sesin plenaria del Ayuntamiento de Canals, celebrada el da 15 de junio de 1992, la Corporacin acord por unanimidad conceder la explotacin del servicio municipal de suministro de agua potable de Canals a la empresa Omnium Ibrico S.A. Por tanto esta empresa es la encargada de gestionar directamen te todo lo relacionado con el agua potable de la pobla cin. Segn el contrato firmado Omnium Ibrico esta

r obligada a realizar las operaciones precisas de ele vacin y acumulacin en el depsito municipal, trata miento y control sanitario, acumulacin y distribucin del agua potable, tanto en lo referente al funciona miento y prestacin del servicio como en lo que atae a la realizacin de la conservacin de las instalacio nes. El objetivo a conseguir es lograr una mayor efica cia en el servicio, lo cual redundar en el beneficio ge neral de los usuarios. El Ayuntamiento y la empresa Omnium estn tra tando de llegar a un acuerdo, en lo referente a los pre cios y tasas que debe cobrar la empresa concesionaria por los servicios de implantacin de acometidas y con tadores a los vecinos. Una vez aprobados los precios, y en el caso probado de que los precios colocados por Omnium estn por encima de las tarifas pendientes de cobrar, la empresa devolver el importe de la diferen cia.

2. Mejoras y mantenimiento de la Red de Agua Potable

Omnium Ibrico, desde el da de la concesin, est realizando la mejora en la infraestructura de la red de agua potable con la colocacin de vlvulas de sectori-

BIM Canals
SERVEIS MUNICIPALS
...se pretende lograr una mayor eficacia en elservicio...
zacin por barrios en toda la poblacin, implantacin de vlvulas, conexiones generales de la red, canaliza cin de arterias de abastecimiento y cierre de mallas, as como la optimizacin y puesta a punto de los gru pos de produccin. Esto permitir que cualquier aco metida o reparacin en la red general o particular se pueda llevar a cabo sin tener que practicar el corte del servicio de agua potable en toda la poblacin. Tambin se ha procedido, para mantener un correc to servicio, a la instalacin de llaves de cierre en todas las acometidas a las viviendas. Ello redunda en un me jor servicio ya que cualquier posible avera en la insta lacin particular de un edificio o vivienda no afectar al resto de los vecinos de esa calle. 3. Recomendacin sobre los depsitos
Debido a las mejoras efectuadas en la red y siendo ya efectiva una continuidad en el servicio, se hace in necesaria en muchos casos la instalacin de depsitos elevados, incluso se recomienda que los ya existentes se vayan eliminando paulatinamente, al existir ya una mayor presin en el agua y porque exigen un manteni miento de salubridad. En las viviendas en las que toda va no llegue el agua con suficiente presin y mientras no se solucione dicho problema, tendrn que seguir haciendo uso de ellos, siempre bajo los cuidados de salubridad aconsejados para ello.

14

licencia de obra de la vivienda cdula de habitabilidad boletn del instalador-fontanero licencia de obra si es necesario abrir la calle Nota: si es una vivienda de proteccin oficial, pue de servir la certificacin de calificacin definitiva de la obra que otorga la COPUT, en sustitucin de la c dula de habitabilidad. b) Si es una obra de 2.a ocupacin: licencia de obra de la vivienda licencia de obra si es necesario abril la calle Omnium Ibrico le facturar todo el coste, salvo en el caso de tener que abrir la calle, en este caso el pro pietario podr optar entre pedir a esta empresa que re alice la totalidad del trabajo, o bien podr encargar la ejecucin a otra empresa solo en lo que se refiere a la obra, puesto que el trabajo de acometida se tendr que llevar a cabo por el personal de Omnium. A la referida alta el Ayuntamiento le girar, por su parte, la cuota de conexin de la Depuradora, mientras que como a to dos los vecinos Omnium le girar en el futuro la cuota de saneamiento junto con el agua consumida.
6. Bajas, averas y reparaciones

4. Obligacin de instalar el contador

Con miras a la actualizacin y optimizacin de los trabajos en la gestin y en la red del agua potable se pide desde el Ayuntamiento la colaboracin a todos los beneficiarios del servicio. Hay que indicar que existe la obligacin de que todas las viviendas habita das a las que se les est administrando el servicio del agua potable deben de instalar el contador, es decir, darse de alta en en servicio, lo cual ser gestionado di rectamente por la empresa concesionaria.
5. Cmo nos damos de alta en el servicio de agua potable?
Lo primero que tenemos que hacer es trasladarnos a las oficinas que tiene instaladas Omnium Ibrico, si tas en la Calle Botnico Cavanilles, 7, bajo. La docu mentacin necesaria para proceder al alta ir en fun cin de su situacin personal respecto a la obra. Se

Tambin para darse de baja en el servicio usted de ber dirigirse a las oficinas de Omnium Ibrico. Una vez producida la baja se dejar de cobrar al mismo tiempo el suministro de agua potable y la cuota de sa neamiento. En caso de averas debern dirigirse a Omnium personalmente, o bien contactar con ellos a travs del telfono 224 47 9 1, en el caso de que no hubiera con testacin y fuera una cuestin de urgencia deber lla mar al telfono de la Polica Local del Ayuntamiento de Canals, cuyo nmero es 224 04 26, pues ella se en cargar de contactar con la empresa.
7. Conclusin

El Ayuntamiento sigue insistiendo en el proyecto de buscar un abastecimiento de agua que ofrezca unas condiciones ptimas de distribucin, en lo referente a cotas de nivel. A tal fin, y despus de agotadas las po sibilidades en tal sentido de la perforacin que se llev a cabo en la Serra Grosa, la Conselleria de Obras P blicas y Urbanismo (COPUT) ha encargado otro estu dio a la empresa EVREN para que estudie otras posi bilidades. Esta empresa est realizando ya trabajos al respecto y ha comunicado que en breve podr presen tar conclusiones tcnicas.

pueden dar varias situaciones: a) Si es una obra nueva:

...las viviendas habitadas deben instalar elcontador...

BIM Canals
INFORME ESPECIAL

15

LEY DEL SUELO NO URBANIZABLE

La reciente aprobacin por las
En cuanto a los deberes de los

tica.
2. Conservar y mantener el suelo y su masa vegetal en las con

Cortes Valencianas de la Ley sobre el Suelo No Urbanizable nmero

4/1992, de 5 de junio cuya entrada
en vigor se produjo el 7 de julio de

propietarios de este tipo de suelo, la citada Ley seala entre otros: 1. Destinar el suelo al uso previsto por la ordenacin urbans

diciones precisas para evitar riesgos de erosin, incendio, etc., realizan-

1992 ha supuesto una innovacin a dicha categora del Suelo. El suelo no urbanizable es, por principio, aquel que se decide pre servar del proceso urbanizador, siendo su uso agrcola o similar, por

cualquier tipo de edificacin en este tipo de suelo, debe tener un carcter infrecuente y aislado. La presente Ley no solo viene a regular las limitaciones urbansticas de este tipo de suelo sino que implica unas obligaciones tendentes a la conser vacin del territorio en condiciones
tanto

adecuadas. La Ley 4/92 de suelo no urbani zable regula el rgimen jurdico aplicable a dicha categora de suelo, estableciendo las facultades y debe res de los propietarios del mismo, delimitando por tanto el contenido
del derecho de propiedad. Podemos sealar como faculta des de los propietarios del suelo no urbanizable:
1,Usar el terreno conforme a
su destino natural, realizando acti

vidades primarias de carcter agr cola o similar.

2. Posibilidad de realizar

obras y edificaciones que presenten

un cariz urbanstico, requiriendo en

m:

cada caso, su previa autorizacin

por la autoridad competente.

_J :_ i

Las acciones u omisiones que vulneren la legislacin y el planeamiento sern constitutivos de una infraccin urbanstica

BIM Canals
INFORME ESPECIAL
do las replantaciones y reforesta ciones necesarias en caso de prdi da de la masa vegetal.
3Abstenerse de realizar acti

16

atribuyndose un uso o aprovecha

vidades o actos que puedan tener

como consecuencia la contamina

cin de la tierra, el agua, o el aire.

4. Realizar las plantaciones,

...silas obras son incompatibles con la ley podra llegar a decretarse su demolicin a costa del interesado...
ra instalaciones agropecuarias que no requieran la realizacin de obras
permanentes de arquitectura.

miento determinado en Suelo No Urbanizable para algunas activida

des, previa declaracin de inters

comunitario de las mismas.

A travs de la declaracin de in

ters comunitario se atribuye un

uso o aprovechamiento determina

trabajos y obras de defensa del sue lo y edificacin que sean necesarios

para salvaguardar el equilibrio

do en Suelo No Urbanizable. Se

otorgar por plazo determinado,

nunca superior a treinta aos, obli

equilibrio. Los municipios y los rganos de la Generalitat competentes por ra zn de la materia velarn por el cumplimiento de los anteriores de beres, pudiendo dictar al efecto r denes de ejecucin. El incumpli miento manifiesto de los deberes de la propiedad, facultar a la Admi nistracin para expropiar los terre nos correspondientes. La atribucin de facultades pue de venir dada por previsin del pla neamiento o a travs de una institu cin que la ley crea, la declaracin de inters comunitario. El plan puede permitir, en suelo no urbanizable comn, actuaciones tales como vivienda unifamiliar, construcciones agrcolas, incluso las que requieran ciertas obras de arquitectura o la explotacin de canteras, condicionndose tales obras al cumplimiento de una serie de exigencias tendentes a evitar la formacin de ncleos de poblacin no planificados, ni dotados de infra estructura bsica por las consecuen cias medioambientales y territoria les negativas que ello plantea. A partir de la entrada en vigor de la Ley, los Ayuntamientos podrn conceder directamente licencia pa-

gando al promotor a pagar al Ayun

tamiento el correspondiente canon de aprovechamiento urbanstico, estando sujetas a ella las activida des mineras, industriales y tercia rias que renan unas determinadas
caractersticas fijadas en la Ley.

Para el resto de usos y activida

des se exige la obtencin de autori

zacin previa de la Conselleria de

Obras Pblicas, Urbanismo y Transportes, debiendo reunir en to

do caso las siguientes caractersti
cas:

Toda accin u omisin que vul

nera las prescripciones contenidas en la legislacin y el planeamiento, ser constitutiva de una infraccin

a) Vivienda familiar: las princi

pales novedades de la Ley se refie ren a la superficie mnima de la par

cela, establecida en una hectrea
(10.000 m2), y a la superficie mxi
ma de ocupacin fijada en un 2%.

urbanstica que llevar consigo la

b) Instalaciones agropecuarias:

imposicin de sanciones a los res ponsables. Por otra parte si las obras fueran

Almacn agrcola, ganadero o fo

restal, estn sometidos a las mismas

condiciones urbansticas que las de

finidas para las viviendas familiares

pudiendo eximirse de ellas si obtie

nen informe favorable de la Conse

lleria de Agricultura.
Otra novedade importante de la

Ley estriba en la posibilidad de lle

var a cabo actuaciones integradas

de relevante inters comunitario

...elAyuntamiento est obligado a hacer observar y restaurar la legalidad urbanstica...

incompatibles con la ordenacin vi gente, se decretara su demolicin a costa del interesado no pudiendo la administracin en ningn caso de jar de adoptar las medidas tenden tes a restaurar el orden urbanstico vulnerado. La inspeccin urbanstica se ejercer por rganos de la Adminis tracin Autonmica y Local, dentro de sus respectivas competencias. Si el Ayuntamiento no adoptara las medidas tendentes a restaurar la le galidad urbanstica, en el plazo de un mes, tras ser requerido, dichas actuaciones sern llevadas a cabo por el rgano competente de la Co munidad Autnoma.

BIM Canals
A C T I V I T AT MUNICIPAL - NOTICIES CURTES
La Generalitat concedeix provisionalment la emissora de radio a l'Ajuntament
El passat dia 28 de desembre el Govern Valencia acord 1' adju dicado provisional de les conces sions d'emissores municipals de radiodifusi sonora en ondes mtriques amb modulado de freqncia. Entre els Ajuntaments ais quals li s'ha concedit la referi da adjudicaci est el de Canals, a la qual emissora municipal li s'ha adjudicat emetre al dial 107.4 de F.Mhz. El Plenari de l'Ajuntament de Canals sol.licit per unanimitat, en la seua sessi del dia 30 d'abril de 1992, la concessi d'una emissora municipal davant la Direcci General de Mitjans de Comunicado Social i relacions Informatives depenent de la Generalitat Valenciana, i el dia 20 de gener de 1993 el DOGV (Diari Oficial de la Generalitat Valenciana) publica l'esmentada adjudicaci. Segons fonts de l'Ajuntament de Canals existeix una ferma voluntat de posar en marxa les emissions d' aquesta ra dio municipal el ms promte pos sible, is'intentar que siga durant aquest any. El pressupost anual ordinari amb les quals sern ateses les despeses corrents i d'inversi necessaris per al funcionament de la emissora ascendiran a 4.232.594 pessetes. L'explotaci del Servei Public de Radiodifussi Sonora de Canals ser gestionat per la propia entitat local. S'ha previst la creado d'un Consell de la Radio Municipal i Tel. laborado d'un Reglament que el regisca. La Rdio Munici pal de Canals tindr com finalitat la del foment ipotenciado de les necessitats del municipi en mate ria de cultura ieducaci, aix com la informado de tota clase de no ticies. S'ha previst un horari d'emissi de 14 hores diries, de dilluns a divendres, i 8 hores els dissabtes idiumenges. La progra mado s'emetr ntegrament en valenci.

17

Es celebra la XXII Edici del Festival de Bandes de Msica "Festes de Sant Antoni 1993"
El passat 10 de gener de 1993 tingu lloc la celebrado de la XXII edici del festival de Bandes de Msica "Festes de Sant Antoni 1993". L'acte es desenvolup al Pavell Municipal de Canals, i en aquesta edici estava organitzat per l'Associaci Musical Canalense, encara que com en les restants edicions el patrocini corregu a crrec de l'Ajuntament de Canals. En aquesta ocasi assistiren al Festival la Societat Ateneu Musical del Port de Valencia dirigida per Isidre Coll, la Societat Musical Lira Fontiguerense de la Font de la Figuera, diri gida per Teodoro Aparicio i la pro pia Associaci Musical Canalense de Canals, dirigida per Joan Ramon Beltran. S' interpretaren obres de R. Talns, J. de Hann i J. Straus per part de la primera Banda; la segona interpret obres d'A. Taverner, G. Bizet iA. Reed; iper ltim la Ban da local interpret obres de J. Prez Ballester, T. Bretn, J. Weinberger i J. Serrano. El repertori oferit estava composat per passodobles, fanta

sies, obertures, suites, intermedis i l'habitual himne regional.

k1 FS'fM
ri irv

L, dfgKlt i
/
S
.

my, 1
f
*

yyj f 7 Diumepge. 10 de gener de l'993

L'Ajuntament recolza continuament les iniciatives musicals

PabeUMuntctpfd Canals

JV

El Ministeri de Justicia reconeix a l'Ajuntament com col.laborador del Rgim de la Prestaci Social dels Objectors de Conscincia
El Ministeria de Justicia ha comunicat a l'Oficina per a la Prestaci So cial dels Objectors de Conscincia, amb data de 25 de gener de 1993, que s'ha autoritzat a la referida oficina per subscriure l'oport concert a l'objecte de que l'Ajuntament de Canals puga ser reconegut com col.laborador del rgim de la prestaci social substitutria dels objectors de conscincia, d'acord amb la proposta que formul per al Pa Anual de Concerts de 1993. L'esmentada proposta fou acordada per l'Ajuntament de Canals en la seua sessi de 25 de maig de 1992, aprovant-se amb els vots a favor deis grups socialista, popular, iUni Valenciana, iel vot en contra del grup d'Esquerra Unida. A la mateixa s'oferien determinades places per a la seua incorpora do a la bossa de llocs d'activitats on realitzar dita prestaci social. En conseqncia durant el mes de febrer la Direcci General d'Afers Religiosos i d'Objecci de Conscincia, depenent del Ministeri de Justicia, envi a l'Ajuntament de Canals l'esborrany del concert a subscriure, d'acord amb les dades contigudes en la proposta que es present en el seu dia. Concretament a l'Ajuntament is'han adjudicat tres places a cobrir per part dels ob jectors de conscincia, la qual relaci d'adscrits es comunicar oportunament a aquesta entitat col.laboradora, aix com la data ordenada per l'incorporaci de cadasqun d'ells. A la bossa de llocs de la crida que s'est convocant ja han segut inclosos els programes que ara han segut autoritzats, tots ells corresponents al sector d'activitat de Serveis Scio-Culturals.

BIM Canals
A C T I V I T AT MUNICIPAL - NOTICIES CURTES
Javier Moll Revert guany el XI
Premi Nacional de Fotografa "Vila de Canals '92"

18

El fotgraf d'Ontinyent, Javier Moll Revert, guany el XI Premi Nacional de Fotografa "Vila de Canals '92" per la seua col.lecci titolada "Aiga", premi dotat amb 60.000 pessetes i que concedeix l'Ajuntament de Canals a travs de la Regidora de Cultura de forma anual. El jurat estigu presidit, amb carcter honorific, pel regidor-delegat de l'rea de Serveis Socio-Culturals de Canals, Francesc J. Medi na, iels membres del mateix el composaven personalitats destacades del mn de la fotografa, tais com Ramn Abad, de Sogorb; Ra fael Arroyo, de Valencia i Javier Ferrer, de Vilareial; actuant com el Secretari vice-president d'A.F.C.A. (Associaci Fotogrfica Canalina d' Aficionis), Josep Antoni Garca. La concessi de l'esmentat premi a la Col.lecci d'Honor s'atorg per unanimitat desprs d'una ampia deliberaci. Seguidament el Jurat eleg tres accsits a les tres millors fotografes presentades al Premi, corresponguent a les segents obres: Primer accsit, amb 15.000 pessetes i diploma, a la col.lecci titolada "Sura III, de Cruz Mari Martnez, d'Alssua. Segon Accsit, dotat tamb amb 15.000 pessetes i diploma, a la colecci titolada "Visiones de Marrakech" de Carlos Picallo, de La Corua. El tercer accsit fou per a Ju lio Lpez, per la col.lecci "People in motion", dotat aix mateix amb 15.000 pessetes i diploma. Pel que fa a la col.lecci Local el Primer premi es conced a Mario Rabasco, per la fotografa titolada "Cementeri", premi que est dotat amb 15.000 pessetes. El Segon premi se li conced a Jos Emilio Sancho, per la fotografa titolada "Xiquet",

concedint-li 12.000 pessetes. El Tercer premi, dotat amb 10.000 pessetes, fou per a la fotografa "Retrat" de Jos Luis Alzamora. Aquest premi, patrocinat per l'Ajuntament, est organitzat per AFCA, i al mateix es presentaren un total de 80 col.leccions, amb 247 fotografes, corresponents a 44 autors diferents. El passat 10 de gener tingu Hoc l'acte de inauguraci de l'exposici d'aquesta edici del Premi Nacional de Fotografa. Al referit acte, que es celebr a la Casa de la Cultura de Canals, cont amb la presncia de l'Alcalde Antoni Mira; la Festera de Grcia, Herma Mico; la seua Cort d'Honor; els Festers del 93; la Regidora de Cul tura, Milagro Barbern; regidors de la Corporaci, etc. La primera en fer s de la paraula fou Milagro Barbern, la qual agra a 1' AFCA la col.laboraci tinguda aix com manifest l'orgull de tindre un premi

com aquest, cada vegada ms pres tigios isolvent. Desprs parl el Se cretari d'AFCA, Jos Emilio San cho, el qual ressalt la qualitat i la quantitat de les obres presentades. La exposici la composaven 50 obres que prviament el jurat selec ciona, iha coincidit amb la publica do d'un catleg en el que van relacionades totes les obres presenta des, que al igual que el premi est potrocinat per l'Ajuntament de Ca nals. En aquest catleg es reprodueixen de forma excel.lent les fo tografes premiades, tant en el con curs nacional com les guanyadores del concurs local. La exposici esti gu oberta al public des del dia 1 fins al 22 de gener, en la Casa de la Cultura de Canals. Es dona la circumstncia de que Javier Moll ja ha aconseguit el "Vila de Canals" en un anterior edici.

wm

Una de les fotografes premiades de la col.lecci de Javier Moll

BIM Canals
A C T I V I T AT MUNICIPAL - NOTCIES CURTES
CO

19

L'empresa "D'ARTA-CAN" s'encarregar del servei de recollida de gosos abandonats i vagabunds

L'Ajuntament de Canals, junt amb els Ajuntaments deis muni-

La Biblioteca Municipal comptar amb ms Uibres a partir d'ara

La Caixa d'Estalvis de Valencia dona a la Biblioteca Municipal de Canals els mes de 4.000 volums de la seua biblioteca
Recentment els responsables de la Caixa d'Estalvis de Valencia prengueren l'acord de suprimir les seues biblioteques perqu els municipis, a travs de les seues regidories de cultura, han anat paulatinament assumint aquesta responsabilitat. Seguint aqestes directrius el servei de Biblioteca Pblica de la Caixa d'Estalvis de Valncia en Ca nals, que es mantena des de fa vint icinc anys, ha deixat de prestar els seus habituals serveis, culminant aix, segons fonts de la referida entitat bancria, una missi iun servei cultural, que es completa posteriorment amb la creaci iposta en funcionament de la Biblioteca Pblica Municipal de la Casa de la Cultura, depenent de l'Ajuntament de Ca nals. Un posterior acord de la Caixa d'Estalvis ha determinat que el ms de 4.000 volums i tot el mobiliari existent a la Biblioteca Pblica d' aquesta entitat bancria, es donen a l'Ajuntament de Canals per a que la seua Corporaci fassa s de tot aquest ric material en benefici de la poblado, instal.lant el mateix en la seua propia Biblioteca Pblica. La regidora de Cultura de l'Ajunta ment de Canals, Milagro Barbern, s'ha mostrat molt agrada per aquesta important donaci iha manifestat queja s'est estudiant la

c/)

(/)

forma de poder ubicar i distribuir aquest material per poder utilitzarlo el ms rpidament possible ique el pobl de Canals puga seguir aprofitant-lo com ho venia fent durant eixos vint i cinc anys. Abun dant en el tema hi ha que fer menci tamb de la donaci, a la Biblioteca Municipal, d'una Enciclopedia que consta de 22 volums. La referida donaci la va fer Na Milagro Tor mo Sanz, vidua d'En Vicent Rius, personatge molt volgut a Canals, el qual fou mestre de la poblaci durant molts anys i porta el seu propi nom l'ltim nou col.legi public inaugurat a Canals.

(/)

La Biblioteca Municipal s un servei que s'ofereix a la poblaci de Canals

cipis de la comarca que hui for men part de la Mancomunitat de La Costera, ha suscrit un contrat de Servei de Recollida de Gosos Abandonats i Vagabunds amb l'empresa D'ARTA-CAN, la qual cosa s'est encarregant del ma teix des del passat mes de desembre de 1992. Qualsevol ve que, amb la col.laboraci de l'Ajunta ment per evitar problemes d'insalubritat iseguretat, tinga necessitat de que li se preste el servei de recollida d'aquestos animals, deur cridar a les dependencies de l'Ajuntament, on es pendr nota de l'avs per fer-lo saber immediatament al personal de l'em presa contratada, per a procedir a efectuar el servei el ms rpida i eficament possible. Aquest ser vei forma part d'un deis tres pro grames de l'rea de Salut Pbli ca de la Diputaci Provincial de Valncia, ais quals l'Ajuntament de Canals s' adher, per acord unnim, en la sessi plenria ce lebrada el dia 25 de maig de l'any passat. Aquestos programes estn encaminats a la millora de la hi giene de la poblaci, ifan re ferencia tamb a la salubritat d'animals domestics i retirada dels mateixos com a conseqiincia d'atropellaments en vies pu bliques icarreteres locals.

C/)

in

BIM Canals
A C T I V I T AT MUNICIPAL - NOTICIES CURTES
co
-1

L'Ajuntament convoca la segona ediei de la beca "Sivera Font" i dels premis literaris "Francesc Bru"

travs de la regidora de Cultura, ha

convocat la segona edici de la Be

<

L'rea de serveis Scio-Culturals de l'Ajuntament de Canals, a

II.uns Premis Literaris "Francesc Bru"

Poesa Narrativa

ca "Sivera Font" i deis premis lite raris "Francesc Bru". La beca d'investigaci "Sivera Font" es crea l'any passat en sustituci deis anteriors premis d'assaig "Vila de Ca nals", amb el fi de fomentar i esti mular els estudis sobre la localitat. En aquesta edici la dotaci de la referida beca s de 300.000 pessetes, amb una duraci mxima de sis mesos per la realitzaci del treball. La beca s'adjudica mitjangant con curs entre els candidats iels projectes tractarn sobre temes relacionats amb la poblado de Canals, el seu terme municipal o els anexes poblacionals, a travs de qualsevol disciplina del camp de la investigaci: historia, sociologia, etnografa,

corresponent lot de llibres. En la secci B, de 10 a 14 anys, el primer premi tindr una dotaci de 9.000 pessetes, el segon de 7.000 i el ter cer 5.000, iels tres aix mateix tin dran el seu lot de llibres.

Beca d'Investigaci "Sivera Font"

cn

/5

<T>

Canals, 1993

Els premis literaris de Canals es convoquen per segona vegada

filologia, geografa, demografa, economa, arquitectura, urbanisme, biografa, etc. Per la seua part els Premis Literaris "Francesc Bru", tamb compleixen el segon aniversari, es convoquen en dos modalitats: poesia i narrativa curta. Les obres que aspiren ais premis tindran que ser indites, d'autors locals i estar escrites en valencia o en castell. La modalitat de poesia est destinada nicament ais adults, concedint 17.000 pessetes i lot de llibres iel tercer 8.000 pessetes iel

C/>

Canals, 1993

La Beca "Sivera Font" fomenta i estimula els estudis sobre la localitat

co

Han comenat els cursos "Universitats ais Pobles 1993"

d

LlI

cr

A l'igual que el darrer any el Servei Municipal de la Escola Permanent d'Adults (EPA) de Canals, que depn d l'rea de Serveis Scio-Culturals de l'Ajuntament de Canals, est realitzant els cursos "Universitats ais Po bles 1993". Es aquesta la tercera vegada en Canals que l'Ajuntament ila Universitat organitzen de forma con junta aquesta interessant iniciativa d'acostar la Universitat al pobl, per tal de que aquesta instituci aplegue de forma directa al ciutad. L'EPA de Canals ha segut l'encarregada de coordinar tots els treballs i planificar els cursos. El primer curs es celebr el curs "L'Adolescencia: problemtica ieducaci", durant els dies 2, 4 i5 de febrer. El segon curs tractar sobre el "Medi Ambient, Fauna iFlora de la Comunitat Valenciana", ies celebrar durant els dies 26, 27, 28. 29, 30 d'abril i3 de maig, de 19 a 21 hores ais locals de l'EPA. Ja per ltim es donar un curs sobre la "Problemtica psicosocial de l'envelliment" ies celebrar durant els dies 26, 27 i28 de maig, de

33

18 a 20 hores en el mateix local.

cn

BIM Canals
A C T I V I T AT MUNICIPAL - NOTICIES CURTES
co
_l

21

Es troben a la Torreta possibles restes arqueolgiques de l'antic Palau dels Borja

El passat dia 26 de febrer finalitzaren els treballs de comenfament de la restaurado de la Torrassa dels Borja que la Conselleria de Cultura, Educaci i Cien cia de la Generalitat Valenciana, a travs de la seua Direcci General de Patrimoni Artistic, est portant a cap en el barr de la Torreta de Canals. El projecte de restauraci, fruit d'un conveni entre la Conselleria i l'Ajuntament de Canals, ascendeix a un cost total aproximat de 21 milions de pessetes, deis quals 14 se rn finanijats per la Generalitat iels restants 7 corrern a crrec del propi Ajuntament. L'arqueleg Jos Ma nuel Martnez Garca, que perteneix a l'Unitat d'Arqueologia de la Direcci General de Patrimoni Immoble, ha estat treballant des de principis de l'any 1993 al front d'aquest projecte de restauraci. Les tasques que te encomanades l'arqueleg sn les de realitzar una actuaci arqueolgica en l'antic Palau deis Borja en Canals, i tamb una actuaci de control deis ensorraments de les cases adossades a la Torrassa deis Borja. El fi d' aqestes actuacions s trobar primerament ele ments que pugueren donar llum sobre l'antic palau, la restauraci integral de la Torrassa iposteriorment realitzar excavacions arqueolgiques en els solars de les vivendes adossades al mateix. Segons Jos Manuel Martnez, per iniciar els treballs iestudis arqueolgics ha segut imprescindible realitzar una serie de sondejos arqueolgics en l'nic solar existent en el lloc. En 15 dies s'ha pogut detectar la base de la Torrassa, una srie d'estructures-murs transversals al mateix, iuna se rie de paviments. s difcil en aquest moment fer, se gons l'arqueleg, una valoraci de les ruines exhumades, donat que els treballs fa molt poc de temps que finalitzaren iencara hi ha que realitzar un estudi tant del material com de les estructures trobades. Amb posterioritat ja es faran una serie de hiptesis que serviran desprs per al que es puga trobar, d' aquesta for ma es tindran clars els nivells iestrats arqueolgics en la zona on s'ha sondejat iel tipus de material ceramic que puga aparixer. Segons ha manifestat Jos Manuel Martnez "al respecte de les estructures hi ha un primer nivell que s un paviment de morter de calf a la mateixa cota que el paviment de la casa ensorrada, possiblement s'utilitz aquest paviment per a la construcci d'eixa mateixa casa, posant-li per dalt nicament rajles o el sol de la vivenda. Potser que aquest paviment corresponga al de l'antic Palau deis Borja, pero tamb potser que siga el de la vivenda. A50 es veur estudiant els estrats iels materials apareguts". Seguidament continua manifestant que "per baix d'aquest paviment, a uns 40 centimetres, apareixen murs d'habitaci molt febles, amb una tcnica tpica de construccions medievals, que encara estn per de

<

i_

-1

o
-

terminar, ja que sois ha eixit encara una serie de lnies de 80 90 centimetres de longitud, per la qual cosa es prompte per a dir alguna cosa d'ells. Una vegada s'ensorren les cases adossades a 1' estructura principal, que s la Torrassa, anem a plantejar el fer una excavaci en extensi cuadriculant tota la zona iseguint sobretot la direcci apuntada pels murs que han aparegut en aquesta primera intervenci". Els materials arqueol gics trobats han consistit fonamentalment en grans re cipients, contenidors de solids i liquids, dels segles XVI iXVII; i desprs tamb ha aparegut cermica fi na, consistent en escudelles d'eixa mateixa poca, de reflexe daurat de Manisses. En l'estrat ms baix s'han pogut recollir tres o quatre fragments de cermica del segle XIV, de Paterna-Manisses, de colors blau, verd i morat. Les obres d'excavaci s'han parat ien el pag d'un mes, ms o menys, comentar la demolici de les cases, per a posteriorment en un altre mes comenar les excavacions en extensi. Jos Manuel Martnez est molt vinculat a la comarca de La Costeraja que entre els anys 1986 i1989 estigu al crrec de les excavacions portades a cap en el Bellveret de Xtiva, trobant un barri islmic. A la poblaci de Vallada excav una via romana, itamb treball en el projecte de restauraci del Castell de Montesa.

w
-

>
tr

uj

cc

<

Restes deis murs apareguts a la Torrasa de l'antic Palau deis Borja

BIM Canals
A C T I V I T AT MUNICIPAL - NOTICIES CURTES
CO

22

U
Canals rebr una forta inversi en materia de millores dels centres publics
o

La Conselleria d'Educaci destina alrededor de 80 milions en la millora de diversos centres pblics d'ensenyament de Canals
Recentment, ifruit de les gestions de l'Ajuntament de Canals, la Conselleria de Cultura, Educado iCien cia de la Generalitat Valenciana ha resolt construir en Canals un centre d'ensenyaments secundaris. Tal i com ja s'ha informat al BIM l'Ajuntament ced en el seu dia els terrenys necessaris per a la referida construcci, la qual cosa suposar que en la poblado de Canals s' invertirn prximament prop de 400 milions de pessetes en materia educativa. En centre d'ensen yament estar integrat per 20 unitats d'Educaci secundria Obligatoria, 4 de Batxiller i altres 4 mduls de Formaci Professional, ipel seu volum trascendir del pur mbit local, passant probablement a ser un centre de carcter comarcal. El regidor d'educaci de l'Ajuntament de Canals, Julio Gomar, ha manifestat al respecte que "Canals des de fa temps ha tingut la pretensi de que la formaci professional estiguera atesa, i prova d'aix han segut les gestions i mocions que l'Ajuntament ha portat a cap. Amb la construcci d'aquest centre va a satisfer-se totes les necessitats

CO

CO

educatives de Canals i incls de la nostra comarca. Hem cedit els terrenys i estem pendents de que ens confirmen quan van a comenar les obres. Aquesta s una important isignificativa inversi, la qual va a su perar tots els clculs que es barallen, perqu entre les obres iel posar en marxa el centre el volum de costos es disparar. El que s segur s que aquest centre va a estar molt ben dotat, ser molt modera, is per tant un projecte molt ambicis". Per altra part tamb la Con selleria ha comunicat que Canals va a rebre alrededor de 80 milions de pessetes per a diverses obres d'acondicionament d'alguns deis centres pblics existents en Canals. En primer Hoc dir que el Col.legi Public "Jos Moll" rebr una subvenci d'alrededor de 50 milions de pessetes per acondicionar les cobertas de tot el col.legi, iper a remodelar alguns dels exteriors. Prop de 30 milions de pessetes s'invertirn en l'Institut de Batxiller "Francesc Gil", destinats tamb per a obres de remodelaci iacondicionament de les actuals instal.lacions. Per ltim indicar que l'Ajuntament rebr un mili de pessetes en concepte de subvenci per l'obra que ja ha fet de millora i acondicionament al Col.legi Public Calixt III. Julio Gomar segu manifestant que "des de l'Ajuntament hem intentat per tots els mitjans que les nostres peticions fren ateses per la Conselleria ique aquesta invertir en la nostra pobla do el mxim possible. Amb aqestes importants ajudes que hem aconseguit crec que es culminen satisfactriament molts dels nostres esforgos. Els projectes estanja entregats icreguem que al llarg de l'any es po dran anar realitzant totes les obres esmentades. Tamb vull destacar el treball que realitzen, en coordinado amb la meua regidora, els diferents consells escolars, els quals col.laboren en l'intent d'unificar criteris per a les diferents peticions que realitzem. Vull destacar per ltim que a Canals en poc ms de 10 anys s'ha re but una forta inversi en materia educativa, iaquest s un aconseguiment del qual deguem sentir-mos tots molt satisfets".

33

CO

CO

CO

CO

L'Ajuntament realitza uns cursos d'Economia Social i Auto-Ocupaci Jovenil

L'rea de Serveis Scio-Culturals de l'Ajuntament de Canals, junt amb l'Institut Valenci de la Joventut i la Conselleria de Tre ball iAfers Socials de la Genera litat Valenciana, han col.laborat en una campanya formativa que

ha perms que es realitzen en Ca nals dos cursos d'Economia So cial i Auto-Ocupaci Jovenil. Els referits cursos estn patrocinats per la Diputaci Provincial de Valencia iorganitzatats per FUNDESCOP (Fundaci per l'Economia Social ila Cooperaci). Concretament en Canals s'ha realitzat primerament un curs de primer nivell denominat "Curs d'Intro-

ducci a l'Economia Social iAu to-Ocupaci Jovenil", dirigit ajoves entre els 16 i els 30 anys, durant els dies 6-13-20-27 de marg i 3 d' abril, de 9 a 12 hores. Posteriorment es portar a cap un curs de segon nivell d'Economia So cial i Auto-Ocupaci denominat "Estudi de Projectes Empresarials", dirigit tamb a joves com presos entre els 16 i30 anys, pero
en

BIM Canals
A C T I V I T AT MUNICIPAL - NOTCIES CURTES
(/)

23

(/)

(j)

amb el requisit d'haver realitzat el curs de primer nivell. Es por tar a cap l'esmentat curs durant els dies 24 d' abril, 8-15-22 i 29 de maig, tamb de 9 a 12 hores. Tots els joves parats compresos en aqestes edats que estigueren interessats en realitzar aquestos cursos devien presentar un "cu rriculum" d'actuaci, aix mateix devien tindre nocions de contabilitat i estar fent algn grau de Formaci Professional o B.U.P., o be estar inclosos en al gn pa ocupacional (escoles tallers, cases d'ofici, etc.). Les inscripcions i les qestions informatives es realitzaren en el Centre d'Informaci Jovenil, ubicat a la Casa de la Cultura de Canals i en les instal.lacions de l'Escola Permanent d' Adults de l'Ajuntament. En el primer ni vell es donaren nocions sobre les empreses d'economia social, cooperatives i SSAALL (Societats Annimes Laborals), l'establiment del treballador autnom, etc. En el segon nivell s'estudiaran projectes imarke ting personal. Els joves tindran que desenvolupar un projecte sobre la constituci d'una em presa associativa o com treba llador autnom en un mes, amb la fi de poder tamb entrar en un curs de projectes per a la creaci d' empreses. Segons ha manifestat el regidor-delegat de Promoci Social i Econmica de l'Ajuntament de Canals, Baptista Romero, l'entrada de joves al mn del treball s'ha convertit, per a molts, en una vertadera ca rrera d'obstacles i en un perode d'incertesa i inestabilitat, per la qual cosa pensa que aquesta oferta que s'ha oferit ha resultat molt interessant.

El Carnestoltes '93 fou una vegada ms tot un xit de participaci popular

Intensa Activitat Cultural en Canals

Durant els mesos de gener, febrer imar? de l'any 1993 hi ha hagut una intensa activitat cultu ral des deis diversos serveis de la Casa de la Cultura, depenents tots ells de l'rea de Serveis Scio-Culturals de l'Ajuntament de Canals. Cal fer menci de la II Mostra de Targetes Nadalenques, els premis de la qual fren entregis el 6 de gener. El 15 de gener tingu Hoc la VIII Mostra de Rondalles "Vila de Canals" amb la participaci de la "Or questa de lades Velasco Ville gas" de Baza (Granada), la "Or questa de plectro El Micalet" de Llria i la "Orquesta de pulso i pa La Pa" de Canals. Durant els dies 22, 23 i24 de gener tin gu lloc el viatge a la neu a Formigal (Huesca). El dia 24 del mateix mes es va fer la tradicio nal plantaci d'arbres a la tira del Rei. El 29 de gener es celebr la xerrada-col.loqui sobre "La perspectiva poltica de la Uni Europea" a crrec de Vicent Franch; i el mateix dia es feren diverses activitats per ce lebrar el "31 de gener, dia de la

no violencia ila pau". Al mes de febrer, el dia 16 concretament, tingu lloc la xe-

rrada-col.loqui sobre "La Masonena", iel mateix dia s' inaugura la exposici sobre el referit te ma, exposici oberta al pblic fins el 7 de mar?. Del 23 de febrer al 5 de mar? es celebraren les III Jornades Ecologia iVida. Entre les activi tats que s'organitzaren cal es mentar l'entrega d'arbres, l'exposici de plantes autctones, la planta d'arbres cedits per vivers Jos Dalmau, S.A., el taller de paper reciclat, les xerrades sobre "Protecci del medi ambient" i "Correcci de impacte ambien tal al Port de L'Olleria" amb passes de diapositives, a crrec de la biloga M." Teresa Salva dor Sancho. Durant aquest mes de febrer es va iniciar el curs de ball de sal i sevillanes, iels dies 5, 6 i7 de mar? es va fer el viatge a la neu a Super-Espot
(Lleida).

tn

cn

Pel que respecta al Carnes toltes '93 es va fer uns tallers de mascares idisfreses des de l'u al 23 de febrer. El divendres 19 es realitz una cercavila, concen trado d'En Hivern i Na Primaw

BIM Canals
A C T I V I T AT MUNICIPAL - NOTICIES CURTES

24

vera, amb discomobil infan til iball. Aix mateix es va fer un passacarrer de masca res, disfresses i sopar. El 24 de febrer fou el "soterrar de la sardina". El dia 8 de mar? es ce lebra el Dia de la Dona, amb les xerrades-col.loquis "Guerra de Iugoslvia: agressions a les dones" i "Reforma del Codi Penal", i la projecci d'una pellicula. del 8 al 12 de mar? estigu oberta l'exposici de treballs de l'Associaci d'Ames de Casa de Canals. Del 15 al 28 del mateix mes tingu lloc l'exposici de pintures de Juan Fabra. Per ltim dir que des de la Casa de la Cultura de Canals s'ha fet un homenatge, durant el mes de mar?, a l'escriptor Joan Fuster. El dia 3 el professor de Filolo ga Catalana a l'Universitat de Valencia, Vicent Salva dor, dona una conferencia sobre "L'assaig i l'aforisme a l'obra de Joan Fuster". El 12 de mar? fou el catedrtic de Filosofa Josep Iborra, el que dona una conferencia so bre "La significaci historia de l'obra de Joan Fuster". El 24 de mar? es va fer la pre sentado del llibre "Joan Fus ter. Converses inacabades" de Toni Molla, a crrec del mateix autor. El dia 26 de mar? tingu lloc un concert pel "Quartet de Clarinets de l'Associaci Musical Canalense". Ja per ltim el 31 de mar? es realitz una projec ci de vdeo "L' ltima con ferencia de Joan Fuster", itot seguit el catedrtic de llat Agust Ventura, dona una conferencia que versa sobre "Joan Fuster iLa Costera".

Homenatge

Joan Fu

;.r

Canals, marc 1993

Joan Fuster ha rebut un homenatge pstum des de la Casa de la Cultura de Canals

BIM Canals
A C T I V I T AT MUNICIPAL - NOTICIES CURTES
L'Ajuntament demana una subvenci a la
ment

25

el contrete amb la empresa que t que realitzar

Conselleria de Treball per crear una Agencia de

Desenvolupament Local

l'estudi ja est signat is'est a l'espera de que estiga finalitzat el mateix per veure 1' aplicado de les seues con

clusions. L'Agencia de Desenvolupament Local es pro-

L'Ajuntament de Canals t previst en breu demanar

una subvenci a la Conselleria de Treball i Afers So

jectar per un perode mnim de tres anys, realitzant un

programa de desenvolupament local, diferenciat deis

cials de la Generalitat Valenciana, per a procedir a la

dems serveis municipals que ofereix l'Ajuntament.

Com a contingut tindr la finalitat iobjectius dirigits a

creaci imanteniment d'una Agencia de Desenvolupa

ment Local en la poblado. L'mbit d'actuaci d'aquest

la creaci d'ocupaci estable en el marc de la promoci

tipus d'activitats est incls en el concepte de les Iniciatives Locals d'Ocupaci (I.L.E.) per a l'exercici de
1993, l'objecte de les quals s la creaci d'ocupaci es

econmica local. Aix mateix s'habilitaran els recursos

humans imaterials necessaris per a la seua realitzaci,

tinguent prevista la contractaci d'un tcnic especialitzat per a que pose en marxa la referida agencia. Segons

table, mitjangant la participado dels Ens Locals, altres

entitats i empreses, com a promotores d'activitats

econmiques. En l'exercici de 1992 l'Ajuntament de
Canals ja s'ha beneficiat d'una de les diverses possibilitats que estn incloses dins del concepte de les ILE, a

ha manifestat Baptiste Romero, "el meu grup est com-

plint al mxim amb el programa electoral, i en l'nim

nostre est portar a cap la idea de que l'Ajuntament si

ga, en certa manera, com una especie de motor que di-

causa de la presentaci d'un projecte per a la realitzaci

namitze el sector economic local. Per aquesta ra estem

contnuament plantejant les iniciadves oportunes que
prometerem en el seu dia, aix com tamb ens agradara

d'un estudi sobre les alternatives possibles al monocultiu industrial existent en Canals, aix com la el.laboraci d'un pa de viabilitat sobre la possible definici de

que existir una cultura empresarial slida, al menys

entre un sector poblacional que comenca ara a entrar en

sol o creaci d'un polgon industrial en la poblaci. En

paraules de Baptiste Romero, regidor-delegat de l'Area

de Promoci Social iEconmica de l'Ajuntament de
o

el mn laboral. En aquest sentit, ien coordinaci amb la

regidora de Joventut, s'han iniciat uns cursos d'economia social dins del programa desenvolupat entre la Di

Canals, "es tracta d'un primer pas necessari per abordar

amb un mnim de garandes qualsevol actuaci concreta

putado iFUNDESCOOP".

dins de l'mbit competencial de l'Ajuntament". Actual-

L'Ajuntament solicitar a la

d'Agricultura iPesca de la Gene

ralitat Valenciana, l'ajuda corresponent per a obres iserveis d'in

na quan aqestes redunden en be-

Conselleria d'Agricultura
ajudes per a obres

nefici de forma general a la po

blaci. En aquest tipus d' ajudes

d'infraestructura agraria
La Comissi de Govern de

fraestructura agraria de la pobla

de la Conselleria els Ajuntaments

paguen el 60% deis costos totals

ci. L'esmentada ordre regula

una serie d' ajudes per a atendre

de les obres ms 1T.V.A., mentre

que la Generalitat abona el restant 40% Concretament l'Ajunta ment

l'Ajuntament de Canals acord

recentment solicitar, a l'empar

demandes que es produisquen, en

materia de carcter rural, ais mu-

d'una Ordre de la Conselleria

nicipis de la Comunitat Valencia

de Canals solicitar sub-

BIM Canals
A C T I V I T AT MUNICIPAL - NOTICIES CURTES
venci per a les obres segents:
Cam exida Torre-Cerda, Cam de reg asaltic. En el punt de recolli(anexe de Canals), te una superfi

26

33

da d'aiges, es preveu l'execuci d'un tram amb solera de formig

cie d'actuaci de 546 m2. L'obra

Remigio, Cam de l'Arcadeta i

Cam d'Anhuir, 2.a fase. En l'obra

consisteix tamb en una prepara

ci del terreny per a un posterior

per abocar les aiges, precedents

del cam al canal public o barranc existent. L'obra costar 1.981.458
pessetes. Pel que respecta a l'obra

del Cam eixida Torre-Cerda es vol fer una preparaci del terreny
per a un posterior pavimentat, siguent valorat el seu cost en
o

pavimentat, unint l'obra el tram pavimentat procedent del ease

urb d' Aiacor, amb el tram del

del Cam de l'Arcadeta la seua su

perficie d'actuaci s de 855 mr, i

propi cam executat com a 1.a fa

se. El cost ser de 1.441.914 pes
setes. Totes les obres estn previstes per executar en un pa? mxim

1.425.742 pessetes, ila superficie

d'actuaci s de 665 metres qua

drats. En quan a l'obra del cami
de Remigio la longitud del tram
conta amb una superficie de 1.572

l'obra consisteix en una prepara

ci del terreny per a un posterior

pavimentat, empalmant per ambds extrems amb zones ja pavi-

de dos mesos des de la firma de l'acta de comprovaci de replan-

m2. L'obra consistir en un rasanteig de la superficie del cam amb

mentades. El cost aproximat

teig, encara que fins que no es

conteste per part de la Conselleria

d'execuci s de 2.651.977 pesse

tes. Per ltim l'obra del Cam

materials granulars, per a dotar-lo

o

no es coneix encara si es van a po

de desguassador natural, per a un

d'Anahuir, 2.a fase, que

enlla?a

der executar totes aqestes obres

o sois alguna d'elles.

posterior pavimentat amb doble

CO

les poblacions d'Anahuir iAiacor

O)

L'Ajuntament continuar millorant els camins rurals de Canals

Foto: J. E. SANCHO

BIM Canals
A C T I V I T AT MUNICIPAL - NOTICIES CURTES
Es celebraren en Canals els I Encontres d'Economia Comarcal de la Mancomunitat de - Municipis de La Costera
<

27

CO

El da 10 de febrero comenzaron en Canals los primeros Encuentros de Economa Comarcal organiza dos por la Mancomunidad de Muni cipios de La Costera dedicado a "El textil, confeccin y la piel" con la intervencin del Conseller de In dustria, Andrs Garca Reche. En su parlamento el Sr. Conseller ana liz la problemtica del sector inci diendo en la necesidad de tratar los temas que afectan al sector en cada una de las empresas, introduciendo elementos de dilogo sobre aspec tos que trasciendan la pura negocia cin salarial y abordar temas como la productividad, la competitividad y la comercializacin. El Conseller reclam un anlisis profundo sobre los factores endnegos de cada empresa sin conce der ms importancia de la necesaria a los factores externos, ni trasladar la parte de responsabilidad que co rresponde a los empresarios y los trabajadores. En el curso de su in tervencin, Garca Reche, expuso los programas de carcter estatal o autonmico que van a incidir de

ENCONTRE COI

D'esquerra a dreta: Antoni Mira, Alcalde de Canals; Andrs Garca Reche, Conseller de Industria; iVicent Vercher, Vice-President de la Diputaci, al Sal d'Actes de l'Ajuntament

manera directa sobre el sector. En

este sentido apunt las medidas del

gobierno central sobre el fortaleci miento de las empresas de segundo aval y la posibilidad de refinancia cin de los crditos empresariales. Asimismo, anunci los programas de apoyo a la diversificacin del sector y las nuevas frmulas de aso ciacin de las empresas. Present la opcin clara por la PYME como es tructura empresarial de futuro. Es de destacar la masiva asisten cia a esta primera jornada de los

Els Encontres tingueren una massiva assistncia per part de tots els agents socials ieconomics

Encuentros de Economa Comar cal, de representantes del mundo sindical, empresarial y de la admi nistracin local de la comarca. A lo largo de la maana, Ricardo Cardo na, en representacin de los empre sarios del textil valenciano, y Jos Gimeno (U.G.T.) y Vicente Rodr guez (CC.OO.), en representacin de los Sindicatos, han repasado la problemtica del sector desde sus diferentes posiciones. La jornada de la tarde se ha de dicado al debate de las propuestas explicadas en la jornada matutina y a la exposicin de los programas del IMPIVA. No cabe duda, que el inters suscitado por esta jornada estriba en haberse planteado, por parte de la Mancomunidad, como un foro de anlisis abierto y partici pacin de todos los sectores impli cados. Estos encuentros tuvieron su continuidad el da 27 con la cele bracin de una jornada sobre el sec tor terciario y de servicios, que ten dr lugar en Xtiva y en la que in tervinieron los representantes sindicales, la Directora General de Consumo, Isabel Palafox, y el Pre sidente de la Unin Gremial, Vi cente Montaner.

BIM Canals
A C T I V I T AT MUNICIPAL - NOTICIES CURTES

L'Esglsia Parroquial compta

amb un nou enllumenat per

el mateix s'ha executat amb la

col.laborado d'ambds parts.

FOSANEL MOLLA, S.L., uti-

litzant com a base materials de

SOCELEC. Amb aquesta obra
la il.luminaci de l'Esglsia Pa

l'ajuda de l'Ajuntament

L'Esglsia abonar 1.400.000

pessetes, mentre que l'Ajunta

Des de fa poc temps l'Esgl-

ment es far crrec deis restants

rroquial es converteix en estti

ca i d'aquesta manera no hi

sia Parroquial de Sant Antoni

GO

3 milions de pessetes. S'ha en

llumenat tota la part superior, la

Abad de Canals, compta amb un

nou enllumenat exterior, des-

haur que il.luminar-la provi-

faana principal, les torres i els

laterals. Hi ha una il.luminaci molt intensa, prop de 30.000
wats, ia les torres s'ha combinat

sionalment amb motiu de les ce-

prs d'aplegar a un acord

l'Ajuntament iels representants
de l'Esglsia. L'espectacular
il.luminaci de l'Esglsia ha al-

lebracions de les festes patronals o altres actes, aix com que

d'ara endavant sois donant-li la

volta a alguns projectors es

una msela de colors (sodi ialo-

can?at la xifra de 4.400.000 pessetes de pressupost, encara que

genurs metl.lics). L'instal.lacio

ha estat feta per l'empresa de

podr il.luminar tamb la "Fo

guera".

CD

L'Esglsia Parroquial amb la nova il.luminaci vista des de dalt. Ms de 4 milions s'han invertit en la instal.laci de 1'enllumenat

Foto: J. E. SANCHO

BIM Canals

31

PUBLICACIONS DE L'AJUNTAMENT
Amb aquest nmero del BIM s'obri una nova secci en les seues pagines. La Comissi Especial del BIM estima important que des d'ell es donara la suficient informaci al respecte de les diverses publicacions que ha editat l'Ajuntament de Ca nals, o b en les que haja col.laborat. La poltica de l'Ajuntament de Canals s ja ben coneguda, dones des de fa anys ha estat per la llabor d' editar totes les qestions que li s'han oferit o ell mateix ha promocionat, quan han tingut relaci amb el po bl, les tradicions, festes, l'histria, etc.... Com a presentaci de la nova secci anem a proporcionar-los un llistat de les ms importants publica cions editades per l'Ajuntament. Tamb en aquest nmero ien homenatge al recentment desaparegut, el gran poeta Vicent Andrs Estells, els presentarem el seu llibre "Canals", editat per l'Ajun tament de Canals. Tant en aquest llibre com en els altres que els anirem presentant, inclourem una especie de fitxa tcnica iuna explicaci breu, tant Ilustrativa com argumental, del llibre.

Aix mateix l'Ajuntament de Canals ha publicat any darrera any els Llibres de Festes Patronals. Tamb en aquesta secci farem un extracte deis darrers llibres de festes, on inclourem una menci dels articles ms importants que s'hagen publicat. A ms a ms tamb l'Ajuntament ha publicat catlegs d'exposicions (fotografa ipintura) deis quals farem 1' oportuna referencia,' aix com de la publiaci deis diversos premiats ifinalistes en els con cursos literaris "Vila de Canals".
LLIBRES PUBLICATS

Apuntes histrico-descriptivos de la Villa de Canals. Sebastin Sivera Font. Canals. Vicent Andrs Estells. L'Oratori ila Torrassa del Palau dels Borja a la Torre de Canals. Josep Llus Cebrian iMo lina. Poemes. Francesc Bru iJuan. El Foc ila Roda del Temps. Figures itrajeces en la festa de Sant Antoni de Canals. Antoni
Ario Villarroya.

BIM Canals

32

nrFNT ANDRS ESTELLE

CANALS

Poesies de Vicent Andrs Estells. Serigrafies idibuixos de Joan Ramos. Prleg de Jess Huguet. Edici d'Antoni Martnez iJosep Vicent Martnez. Ajuntament de Canals, 1987. 87 pagines 17 x 24; 14 il.lustracions a color de Joan Ramos. Preu: 1.500 ptas.
CANALS, com abans "Xtiva", "El llibre de Dnia", "Alzira", etc. s una d'eixes parts que, en una mena de lliuraments de l'obra "per entregues", ens ajuda a teir una visi global del Mural ide tota la potica estellesiana. Pero no. Seria erroni creure que CANALS s noms una part d'un tot (reduir-ho a un simple captol de Mural), per important i trascendent que eixe tot siga. CANALS, el "llibre de Canals de Vicent Andrs Estells", se'ns manifesta com un conjunt absolut que t personalitat propia, i una lectura unitaria per ell mateix. Im'atreviria a dir ms: s una mena de microcosmos de to ta la poesia d'Estells. Qui pense que es tracta d'una mera aproxi mado potico-geogrfica al nostre pobl est equivocat de punta a punta, i se'n dura una sorpresa

ben gran en llegir el llibre. Ja el primer poema n's una mostra evident. No estem enfront d'una publicaci que intenta acostar-nos, de forma ms o menys tpica, a un determinat indret, fsic o idl.lic, sino de la ma nifestado (declarado de principis, m'atreviria a dir) d'un autor vers la propia poesia ivers el seu propi posat davant eixa poesia: Veil animal de sil.labes ja no les pots deixar. Nipots ni vols. Les deixes que et dicten, lent, el pas. Pero eixe microcosmos entellesi, eixe extracte, no est al lli bre CANALS imposat. No s un resum estrany al propi pobl: s per microcosmos estellesi, per microcosmos valenci, tamb microcosmos canalenc. D'alguna manera s com si tota la tem tica del poeta s'hagus concen-

trat en un destinatari, fsicament ms ampli (el Pas Valenci), sense que manque, en qualsevol cas, ningn deis trets caracterstics d' Andrs Estells. Aqu est present l'amor, la postura civil, 'interrogant sobre la propia fun d, la definici d'una esttica pastada de fets quotidians... Itota eixa conjunci: amor (amor a grapats), presencia ime ditado de l'home civil, identitat en un temps iun mn precis... pero sobre tot estima, estima per un pobl, tot acomboiat per unes illusions interrogatives iprofun des (com tot reflex iretrat de nosaltres mateix), fetes ms de sang ial que de tinta per Joan Ramos, s CANALS, el "Llibre de Ca nals de Vicent Andrs Estells".

Delprleg de JESS HUGUET