Вы находитесь на странице: 1из 63

Idlisen-nne$ Muêemmed MEJDUB

Baba
Carlu

Ivrisen
HCA 2007
Muêemmed MEJDUB

Baba Carlu
Ivrisen

HCA 2007
Muêemmed Mejdub

IBUDDAN

Ad hdu$ adlis-agi seg wul :

- I wid merra yennu$en $ef tmazi$t


d wid yettna$en fell-as ar ass-a akken
ad taf amkan-is di tmurt-nne$,

- I wid iyi-yefkan afus n lemâawna, gar-asen :


- Asqqamu Unnig n Timmuz$a iyi-yefkan
tagnit akken tira-agi ad d-f$ent si îîlam $er tafat.

- Ëakim Ëasan (Aselmad di tesdawit n


Tizi-Wezzu akk d imeddukal-is iselmaden n tamazi$t).

- Ëusin Ëeddad (Aselmad n wunnu$ d taklut.

Ad t-hdu$ da$en i :

Tameîîut-iw, yelli Katya, imawlan-iw akk d ivulan-iw.

Akken ara yilin yevrisen-agi :

£ef rruê n Baba Carlu (Imaducen Ämer


U Saâid) yemmuten ur yeéri d acu d-yeooa.

£ef rruê n yemma, arraw-iw (Liza, Yidir, Saâid)


akk d jeddi.

5
Muêemmed Mejdub

PRESENTATION
Baba Charlot n'est pas un personnage imaginaire ou
un nom inventé, c'est Dadda Amer Ousaïd que les autres
ont surnommé ainsi, ce n'est point un diminutif, puisque
de son temps déjà il a été comparé à ce célèbre artiste de
valeur qui est Charlie Chaplin.
Pourquoi l'avions-nous comparé à Charlie ?
Lui aussi, pour son humour, ses farces, ses mouvements
continus, sa vivacité et son esprit large. La vie de notre
Charlot est pleine, elle n'a en effet aucun vide, chaque
moment de sa vie nous révèle bien des secrets.
Sa vie est simple, comme la simplicité du monde, et
compliqué en même temps. Elle a bouleversé les lois de la
contradiction ; c'est aussi un mélange de joies dans la
pauvreté. Baba Charlot ne s'est pas trop aperçu, il se
contentait de ce peu de bonheur que son petit destin lui
léguait dans des instants peu fréquents dans sa triste et
longue vie.
Les gens comme lui sont aussi rares ; il le sont de
par leurs générosités et leurs façons d'interpréter le
monde avec cette simplicité lucide et parfois aveugle.
Baba Charlot à lui seul constituait un petit monde avec
toutes ses valeurs et ses bassesses, il obéit à ses lois et à la
force dont il est doué.
Il est aussi esclave de ses passions ; en ce sens que
l'homme met toute son énergie au service des objectifs
recherchés. Baba Charlot était ce qu'il était, il constituait
cet élément actif dans l'univers. Son vécu n'était pas
voulu, il lui avait été imposé par les dures circonstances du
passé et la complication d'un monde déjà écoulé.

7
Baba Carlu

Ce monde de jadis était beau ; il était naturellement beau,


même ces hommes qui y vivaient ne manquaient pas de
bonté ; ce qui faisait le charme de cette époque.

Pascal disait dans ses pensées : « Que chacun examine


ses pensées, il les trouvera toutes occupées au passé et à l'avenir.
Nous ne pensons presque point au présent ; et si nous y pensons, ce
n'est que pour en prendre la lumière pour disposer de l'avenir, le
présent n'est jamais notre fin, le passé et le présent sont nos moyens,
le seul avenir est notre fin. Ainsi nous ne vivons jamais mais nous
espérons de vivre ; et, nous disposons toujours à être heureux, il est
inévitable que nous ne le soyons jamais ».

La connaissance est une exigence de l'esprit, elle


conduit l'homme dans un mouvement pluridimensionnel.
Charlot la puisait du fond de notre société traditionnelle
archaïque ; à chaque fois, il aboutissait à une perfection
presque primitive ; vu la complicité et la méconnaissance
de la démarche relative. C'est ainsi, et dans ce
cheminement d'ignorance, d'obscurité et la soif d'un
monde méconnu que Baba Charlot s'en alla...

8
Muêemmed Mejdub

INTRODUCTION
Il y a confusion entre l'être réel dans ses
profondeurs et l'homme irréel dans ses apparences ; c'est
pour cela que nous disions si souvent que les apparences
sont trompeuses.

On trouve parfois une âme bien enveloppée dans


des habits merveilleusement cousus, une coiffure chique
et une barbe bien rasée, on se dit que c'est là l'être
attendu, mais en réalité, ces derniers ne sont que des
accessoires, et ils ne servent que de camouflages, ils ne
sont rien de plus qu'un décor superficiel, et que l'être
enfouit n'est qu'un nuisible ou peut-être un destructeur
social.

Le contraire est aussi juste quand l'emballage est


moins bon ; on a assez souvent pensé que même le
contenu l'est aussi ; mais de tout cela rien ne prouve que le
produit puisse être mauvais, pour cela nous ne devons en
aucun cas sous-estimer nos semblables car à chacun ses
points forts et ses points faibles.

Nous avons tous ces faiblesses que nous feignons


de renier, et si chacun puisse reconnaître ses défauts, il ne
verra plus ceux des autres, il n'aura même pas le temps de
les désigner avant de corriger les siens.

Le monde est ainsi fait ; acceptons-nous les uns les


autres, car nous sommes tous des êtres fragiles,
compliqués et égoïstes.

9
D ACU YEFFER WAWAL
Muêemmed Mejdub

MAààI D AWAL KAN

Maççi d menwala, d yiwen i d-yenoer zzman, laé,


âeryan, tilufa sya u sya ; $as akken kra ur t-yeréi ara, ula d
tagrawla, yedder akken alarmi d ass mi ye$li d am$ar,
ye$vel-it zzman yekfa ; wagi d Baba Carlu, ne$ Dadda
Ämer u Saâid.

13
Baba Carlu

ANWA-T

Baba Carlu ur yelli yekka-d si menwala, isem-agi d tadyant


di ddunit. D medden i as-isemman akka i Dadda Ämer
usaâid, isem-agi ur yelli d asenqes di ccan, maca di tudert-
ines yewwi-d lewhi n unaéur ameqran Charlie Chaplin.

Acimi nserwes tudert-is akked d tin n Charlie Chaplin ?


acku ula d Baba Carlu yettwassen s tqaûur-ines, s unecreê-
ines d wawal $ef ddunit i d-imessel di yal taluft, ama di tikli
ne$ deg wayen nniven, ad tegallev têentev ad t$ilev
yekcem di tfekka n Carli Caplin.

Tudert-ines teççur d timsal, yal yiwet seg-sent teooa-d i$isi


deg walla$-ines, d$a yal tamsalt s lbavna-ines, ulac tin i t-
izeglen.

Baba Carlu weroin t-seknen s uvad, d amdan i tewwet


tgellelt s aqarru, yelha-d kan d wuguren-ines ; ciîuê-nni n
lmektub yesâa, ahat ma yella, d win i s-d-yettmuddun
afurek seg usirem, $as akken ddunit tmeêen-it maççi d
kra.

Am netta drus i yellan di ddunit n wass-a, $as akken tudert


qessiêet, maca ul-is yeldi am tjeooigt $ef yemdanen merra,
lad$a arrac imeéyanen, imi t$edr-it tasa di tmanya seg
warraw-is, amzun am akken tamettant ta$eddart têemmel
tarwa-s.

I mi ulac win i yextaren imawlan-is, Baba Carlu ur yextar ara


tudert-ines, tamâict-ines ur tezgil assa$ akked d wayen

yezrin, yeooa-as-d cwami lqayent, taluft! mazal yettidir yid-

14
Muêemmed Mejdub

sent.

£as akken ur yufi ass yelhan di ddunit-is, maca cfawat n


teméi $as merri$it, ttakent-as afud imi yettmekti-d kan
neyya-nni n zik d yemdanen ucbiêen n wul n tallit-nni.

Am akken yenna Pascal deg wawal-ines : “yal yiwen ara ay


nadin $ef tikta-ines, ad tent-yaf qnent $er wayen yezrin d
wayen i d-iteddun, ur yelli wacu nettxemmim di lêader, xas
ma yella d tafat ne$ d tifrat kan i nettnadi i tudert ibeâden.
Akka i tella tudert, kullec d asirem, asirem n lferê ; d awez$i
ad tili tudert mebla asirem”.

Tamusni d ayen yeêwao wemdan di yal ass, tettas-d seg


zewran n tmetti, ur d-ttas ara kan seg u$erbaz.

Baba Carlu yettagem-d tamusni ula d netta si tmetti, tse$er-


it s yal taluft. Iferru timsal-ines s ugerruj n tifrat i d-teooa
tmetti taqburt.

Akka i tôuê ddunit n Baba Carlu, ur d-yeîîif acemma si tudert


tamirant, maca leqraya-ines d ttin n ddunit, yal tikelt mi ara
yeârev ad yefhem tilufa tijdidin, yettaf-d iman-is irennu i
teqdimin.

Akka da$en i tâedda tudert-is si îlam $er îlam alammi d ass


mi yewwev leâfu n Rebbi.

15
Baba Carlu

AMEK NELLA

Yewâar ad tfernev gar wayen yella wemdan d wayen


ixeddem, udem-is yezga yessefraê ma d ul-is d ayen nniven
; maççi akken i d-yettbin i illa di tilawt.

Acêal d abrid i nettwali alebâav yelsa akken iwulem, aceîîiv


zeddig maççi d kra, ixav akken t-yeb$a lxaîer, tamart
tewzen, acebbub yeqâad amzun d rrica, ad a$-d-iban
wemdan-agi d amedya gar yemdanen, ad i$il bnadem
dayen kan i yettraou wul, maca ayagi akk zi$ yerna-d kan
sufella, am ceîîiv $ef lexyal ; udem aêeqqani yeffer-it
wudem n tkerkas, lexyal-agi yeffren deffir n tfekka ur yelli
yuklal-itt, yezmer ad ibeddel udem i tudert.

£as akken bnadem ur yelsi ara mliê, aceîîiv-is d tifawtin,


yedl-it kan ad yeûûer iman-is, maca dir-itt tmeêqranit. Aîas
deg-nne$ i iêettben amdan $er leêsab n wayen yelsa, ayagi
am win yesserwaten berra n wannar.

Ddunit akka i tebna, yal yiwen deg-nne$ ilaq ad yawi i wayev


acku ulac win ifazen, ulac win tent yesâan akk.

£ef yagi isefk ad neqbel yal yiwen akken yella, ama s wayen
yelhan deg-s ne$ s wayen ixuûûen.

16
Muêemmed Mejdub

ULAC LFAYDA
Ulac ayen swayes ur yewwet ara di ddunit-is i wakken ad
yedder u da$en ad yessider tawacult-is.

Baba Carlu iêemmel arrac imeéyanen, yettbuddu-ten


maççi d kra, acimi ? Acku mmuten-as akk warraw-is,
tewâer tyita n tasa ; akken qqaren : “Win ur ijeôben tasa ad
yens anida nensa”.

Yiwen n wass iôuê si taddart n At Aâmeô i d-yusan deg Wat


Buwaddu alarmi d tamdint n Iwaviyen, gar taddart-a
akked Iwaviyen azal n snat ne$ ahat tlata n tsaâtin n tikli
$ef uvaô.

Ur iôuê ara i wakken ad iêewweû ; ne$ ahat d tayessawt d


tanheôt ; akken qqaôen: “aêewweû,lfayda”.

Yewwev s Iwaviyen, yerra akkin s Atunsi yu$-d $ur-s


zlabiyya, iâebba-tt-id $ef weârur-is yerra-d srid $er
taddart-is i wakken ad tt-yezzenz. Yenna-yas amar ahat ad
d-awi$ kra n lfayda meqqaô i laâwaceô-agi.

Nni$-awen yakan Baba Carlu ênin wul-is aîas, itettu iman-


is mi ara iwali yessefôeê medden.

Mi d-yewwev, yebda yeznuz, ass-nni d$a yusa-d d ass


amenzu si ôemvan, ttasen-d $ur-s warrac i leêfa, acu n
llebsa acu n lêala, yettban-d lexûaû $ef wudmawen-nnsen
; ula d Baba Carlu ixuû ; acu kan yufa-d yiwet n ccufa s
wayes ara d-yawi talqimt tazedgant.
Arrac-a i d-irezzun $er-s tta$en fell-as zlabiyya, wa

17
Baba Carlu

yettawi-d yid-s duru(xemsa n isanîimen), wa yettawi-d


ôebâa n tdurutin, win irebêen deg-sen d win ara d-yawin
âecôa duru ne$ âecrin n duru.

Carlu ur yezmir ara ad asen-yefk zlabiyya s wazal nni kan i


asen d-tewwi s yedrimen-nni-nnsen, yezga yettzeggid-
asen cwiî cwiî n zlabiyya i wakken ad ten-yessefôeê.
Tagara ad d-yemmekti. . .

Tewwev-d tmeddit, tenza zlabiyya-nni tekfa, Carlu


yexdem leêsab-is, yufa yexla loib-is ; ur d-yewwi lfayda ur
yesteâfa deg wexxam-is, yufa d leâtab kan i t-id-iûuêen.

Yemmuqel s igenni yenna : “Nna$ a Rebbi ! b$i$ ad lhu$,


b$i$ ad rebêe$”.

18
Muêemmed Mejdub

I£ID AMCUM

Zi$ dimi qqaôen, win iwumi ara d-teâwej si ûbeê teâwej as-
d, win ur nerbiê di teméi ula i as-d-teg tem$er, qqaren
da$en : “mi tbeddev medden akk inek, mi te$liv êed ur k-
yessin”.

Baba Carlu seg wid nni ye$lin, ula d ddunit-a tikwal ; uli d-
nini. Carlu yeârev akk iberdan, ur yeooi yiwen, yenqec
akal, yezwi azemmur, yezzenz a$rum, zlabiyya, kawaçu,
yurar tarayrayt, ulac tawa$it yeooa.

Carlu yeksa ula d lmal, eh! Yeksa ; ass mi ikes d$a yeqqar-
as : “akka i uran-t”.

Di lweqt-nni iteddu akked d imeksawen êala win yesâan


taqrayt ne$ snat, i Baba Carlu meskin acêal i isâa ?
Isâa i$id, êala yiwen, daya.

£as akken, mi ara ôuêen ad ksen, iteddu yid-sen, nitni


gan-as nnuba am nitni am netta yesâan yiwen n yixf.

Yiwen n wass llan kessen deg uza$ar, iâedda-d weglaf n


taréeééin izdem-d $ef i$id nni n Baba Carlu ; qsent-tt,
summent-tt alarmi yebzeg merra, yu$al yemmut yi$id-nni
amcum ; a tawa$it.

Carlu ageswaê yemmuqel s igenni yenna : “Nna$ a Rebbi !


êala i$id n Carlu i d-twalav”.

19
Baba Carlu

D IDURAR

£as yekêes, $as yeâwej éher-is, $as tiwwura fell-as


$elqent, Baba Carlu yezmer-asent, iâebba ayen yettâebbi
wel$em, acku alla$-is yeohed, tikwal yessukus-it, tikwal
nniven yesseêûal-it, ma d tikelt-a êuq yewqeâ.

Akken kan tefra tegrawla n 54-62, yeffe$-d wawal akken


ad yeggudruni webrid n taddart, din din mi yesla lexbar-
agi, tusa-t-id yiwet n tikti u yenna i yiman-is : “ad heggi$
agraraj (aéru) akken ass mi ara bdun axeddim ad asen-t-
zzenze$ d$a fiêel ma ôwan tilufa ; tilufa d tafellaêt n Carlu .
..
Yebda ijemmeâ-d aéru sya wesya alarmi yexdem
aâemmur dayen kan, annect n wedrar.

Kra n wussan kan, yekker ûbeê, tafat mazal tefrari,


yesqaâd akk iman-is, yebges ad yexdem axeûûar deg
weéru nni, yewwi ddakum yerna tafvist, yerra akkin $er
lluzin-is i d-yeûneâ s ufus-is ; mi yewwev s Uêriq d$a din i
yessers agarruj-is, yemmuqel iâawed yemmuqel yezzi-d
allen-is i wâemmur nni, yenna-yas deg wul-is : “a mummu
! Carlu ad yeggenter”.

Ihi a mmi yebda aseftutes, seftutes ternuv, akken yal ass


alarmi azal n sin n wagguren, tidi terna $ef tayev, si îlam
$er îlam, alarmi d ass mi t-yekfa, yerra-t am ôômel deg
wasif, tidarra $azent ifassen-is.

Yerna kan kra n wussan, yesla i lexbar amcum, Baba Carlu


yeqqar-as kan : “melmi i ifôeê Ämer u Saâid ?”.
Abrid n taddart ur yettgudruni ara ; Carlu ur yeznuz ara

20
Muêemmed Mejdub

agarruj-nni, leâtab yeffe$-as $er îlam.

Yemmuqel s igenni yenna : “Nna$ a Öebbi ! anwa ad iy-


ixelûen tidi-yinu?”.

21
Baba Carlu

TIREGWA N LXIR

Ddunit akka i tella, yella deg-s wayen yelhan, yella deg-s


wayen n dir ; ula d tirga mxallafent, kra deg-sent teff$ent ma
d tiyav d asedderwec kan i sdarwicent.

Acu$er nettargu ? acu$er nessaram? Acu$er nesseêbibir


$ef teôwiêin-nne$ ? Nteddu s tikli-agi acku nettaggad, dimi
nettnadi $ef ddaâwa n lxir d wayen ara ibaâden fell-a$ ccer.

£as akken d aqerûani $er win i t-id-ixelqen, maca tasa n


Baba Carlu tettêerrik-d, sya $er da tesîebîub-d, tettnadi
ayen ara tt-i$ummen d wayen ara yesdargen ddnub-is ; $ef
aya yefka lwaâda di taddart-is ; d$a ass mi bdan yem$aren
ddaâwa n lxir, seddan-d yiwen wawal nnan-as : “ad ak-
icemmeâ Öebbi tiregwa n lxir“.

Ur iâedda yara yiwen n wass $ef ayen i as-d-nnan, d$a


tameddit-nni kan, iserreê-d igenni i leêmali dayen kan,
ageffur seg igenni wayev si tmurt ; ayen meôôa yewwten n
waman, ikcem-d $er tesga n Carlu, yu$al wexxam-is amzun
d tamda, acku tawwurt-is tezzi-d s abrid ameqran.

Yemmuqel s igenni yenna : “nna$ a Öebbi ! yiwen wass i fki$


lwaâda, thudd-iyi tesga“.

Azekka-nni kan, iôuê Carlu s im$aren-nni i-as-yefkan


ddaâwa n lxir yenna-asen : “err-t-iyi-d idrimen-iw ; imi
tiregwa n lxir u$alent d tiregwa n waman iyi-hudden
taxxamt-iw“.
Yeqqar kan : “nndama d taneggarut i d-tettas“.

22
Muêemmed Mejdub

CARLU YETTNADI CARLU

Ma nezzi-d allen-nne$ i ddunit, ad naf aîas n wid ixuûûen,


izgel-iten lweqt, yerra-ten di îîerf, ad naf da$en akken laé ur
yesâi ara tilisa, imdanen ôwan amennu$ ; ttna$en $ef tudert-
nnsen akken ur sent-ttruê ara, ttna$en $ef nnif-nnsen,
amezruy-nnsen, tutlayin-nnsen, d wayen meôôa i d-
yettbegginen timmad-nnsen.

Amdan ilul-d d ilelli, $ef yagi ad t-naf yettnadi ûbeê,


tameddit, yettnadi gar leqrun akken ad yidir di tlelli.
Ddukulen i$allen yelluéen, ttemnadin i wakken ad ôzen
ayen i asen-igezzmen asirem, teddun akken ad caâlen itran
deg igenni.

Baba Carlu ur yerqim ara, ula d netta iêuza-t lqanun-agi n


ddunit, yeâteb maççi d kra, inuda, yesferfec akkin akka,
yewwi-t wasif yu$al yeîîef deg inijjel.

Yiwen n wass yesla Baba Carlu belli yella yiwen n wemdan di


taddart n At bu$ardan isem-is Carlu am netta.
Yenna Baba Carlu : “ifuk yefra, ad issin-$ amdan-agi amek
akka yella”.

Iôuê $er taddart-is, yebda yettnadi, tazniqt tettak-it i tayev,


win yemmuger yesteqsa-t, iqudam mxallafen ; tagara
yewwi-t yiwen alammi d $er-s yenna-as : “hat-a wergaz
tettnadiv”.

Yufa-t zdat n lqehwa, yeééel i yiîij zdaxel n tbaônust-nni-ines


icergen, ma d tifawtin dayen kan ; isummet aéru, yeroa
Rebbi yeqqim.

23
Baba Carlu

Akken i t-iwala Baba Carlu yenna-yas deg wul-is : “Ah! a


ddunit zi$ icarluten akk ttemcabin”.

Yenîeq $er-s yenna-as : - “alxir”


Yerra-as-d : - “lxir tafev”
- D keç i d Carlu n At bu$ardan ?
- D nek.
- Telluéev ?
- Lluée$.
- Aqlak ula d nek isem-iw Carlu, yerna lluée$.

Baba Carlu ikemmel yenna-as : “iyya nni$-ak ! ad ak-


zzenze$ laé-iw ne$ zenz-iyi laé-ik ?”.
Yenna-as-d winna : “ôuê zenze$-ak-t”.
Baba Carlu yenna-as : “awi-d ihi xelleû-iyi taxbizt”.

Ixelleû-as-d winna taxbizt, yu$al-d $er taddart-is anida ara


ikemmel amennu$ akked laé-is.

Mi d-iteddu deg webrid yemmuqel s igenni yenna : “nna$ a


Rebbi ! win i wumi d-teêkiv tavellaât, ad ak-d-yeêku
tacekkart”.

24
Muêemmed Mejdub

© Photos : Collection Privée

TADDART N BABA CARLU

25
Baba Carlu

ZZIT UZEMMUR

Anwa ur i$ur ara cciîan-nni ized$en imdanen ? Anwa ur


teîîif tcarkett n îmaâ ne$ tifxett yendin $ef laé ? D imdanen
akk i nella, da izad da ixuû, acukan d ir-itt tannumi, tannumi
tettu$al d lehlak, teîîafar bab-is alamma ur yettizmir ara i
tudert mebla nettat.

Baba Carlu d amdan i yella, ula d netta izad ufus-is maççi


tikelt ne$ snat, acku taâeddist tamcumt ur tettsamaê ara mi
ara d-yawev lawan ad t-eçç. Laé d amcum, yesder$el bab n
leâqel, yettarra-t am win yedrewcen, yettu$al d ahwic,
iteddu tikli n wuccen.

Yiwen n wass Baba Carlu, yexdem yiwet n txazabit akked


imeddukal-is, qesden yiwen n wurti ad d-akren ; azemmur
deg-s maççi d kra, ênunfen $er-s s leâqel kan s leâqel, iv-nni
d$a, afrux mazal-it yeîîes, tiziri tedhen ti$altin, imdanen
îîsen deg yexxamen-nnsen ttargun zzit uzemmur.

Mi la teddun deg webrid $er lexla-nni, yeîîafaô-iten îbel


deffir-nsen, ar ass-a, ur yeéri yiwen ansi d-yekka ûûut nni,
kra qqaren d yiwen i ib$an a ten yessefqeâ akken ur d-
ttakren ara ma d wiyav qqaren d aâivi iten-id-iâiv Öebbi
acku $er tukerva i teddun.

Imeddukal n Carlu ugaden, nnan-as : “nekni ur nteddu ara,


ad nu$al”. Yenteq Baba Carlu $er-sen, yenna yasen :
“waêêeq bab n igenwan ar lukan ad yewwet îbel-agi-ines
$er loedra n tzemmurt ne$ ahat $ef uqerru-iw, nekkini ad d-
akre$ azemmur-agi”. Akken i-tt-yenna, akken i tevra.
Tirrugza $as $er lexûara.

26
Muêemmed Mejdub

IBEDDEL AWREN S YIRDEN

Yella wass-a, êala ass-a, ma d azekka ulac-it $er Baba Carlu,


azekka d nnger, cci i t-yerran yettfaôas di yal ass ara iâeddin
fell-as, yettnadi ad as-yeçç nnfaâ ; ad d-yawi tiktiwin i
walla$-is ne$ a$rum i uâebbuv-is.
Baba Carlu mi yas-kfan yedrimen ad d-yeddem ta$awsa seg
wexxam-is ad tt-yezzenz ; akken qqaren : “win qsen
waréeééen, ad d-yerr zzâef $ef yebéiéen”.

Yiwen n wass d$a kfan-as yedrimen, ur yufi s wacu ara


iêerrek, yeddem-d taceîîiî (aêayek) yewwi-tt $er ssuq n
Lmeâetqa akken ad tt-yezzenz.

Yelsa aqendur d arqaq, acemmel yennev i tcacit tacebêant,


taâekkazt deg ufus, yerra akin netta akked mmis n âemmes
srid $er Lmeâetqa, iwven $er ssuq akken kan i tefrari tafat.

£er Baba Carlu, acêal taâeîîart llah yerbeê. Amezwaru i t-


isawmen di tceîîiî-nni yu$-itt.
Yezzenz taceîîiî, yu$-d abernus, yewwi-d lfayda, u$alen
rran-d akka di sin yidsen, ciî lêan-t, ciî staâfan-t, alammi
dimi d-wwven s Amecôas (gar Wat Buwaddu d Lmaâetqa) ;
iserreê-as-d ugeffur am wasif, Baba Carlu innev abernus-
nni, yerra-t $er ddaw te$ruî-is yeffer-it.

Yenîeq umeddakel-is yenna-yas : “amek ! tedrewcev ne$


yif-ik ubernus ?”.
Yemmuqel-it Carlu yerra-as-d : ur drewce$, ur yelli kra tt-
yellan. Teériv acu$er ? ugade$ ad yellexs, mi ara awve$ s
axxam ula s wayes ara $umme$ tameddit mi ara îîse$. Ina$
zzenze$ taceîîiî-nni ne$ tettuv belli nndama d taneggarut i

27
Baba Carlu

d-tettas? Am tregwa-nni n lxir. Tagara yendem, yu$al


yemmuqel s igenni yenna : “Nna$ a Rebbi ! mi d-yewwet
rbeê $ur-i, ad d-yewwet ula d aêemmal“.

28
Muêemmed Mejdub

AQENDUR N BABA CARLU

Dda Ëmed d ameéallu ameqran, akken qqaren : « yevfer


abrid n Rebbi » ; aqendur amellal, tacacit, aâmam, lêaûul
dayen kan i d netta, tâedda ddunit-is gar loameâ d wexxam,
« tayaéiî n At Belqasem, yiwen n webrid i tessen ».

Dda Ëmed agi, yal ass yettruéu aqerru n Carlu $ef téallit : « a
Carlu ilaq taéallit, ilaq akka, ilaq akin… »

Yiwen n wass iâedda-d Dda Ëmed, yufa-d Carlu yeîîef azrar-


nni-ines (tteûbiê) yebda yeste$fir iêemmed, yeste$fir,
iêemmed ussan tt-âeddin, tem$er ad d-tettaé.
Dda Ëmed d loar n Carlu, iâedda tama n wexxam-is, yufa-t-
in $ef wemnar n tebburt yeqqim, amzun akken iêetteb
ussan-is, yenîeq $er-s Dda Ëmed yenna-as:
« A Carlu ! ad vebre$ fell-ak”.
- Baba Carlu : vebber, vebber tabaât xuûûe$ imendaôen.
- Dda Ëmed : tura tem$er meqrev, lmutt $ef medden merra,
amezwaru $er din, aneggaru $er din.
- Carlu : d ayen yellan, d tidett, êku.
- Dda Ëmed : ilaq-ak tura ad tebduv taéallit, yecmet ma
teqqimev akka.
- Baba Carlu : zemre$ ad ak-a$e$ awal, acukan xusse$ yiwet
n t$awsa, zemre$ ad ak-ini$ d nettat iy iîîfen $ef téallit.
- Dda Ëmed : ayen i k-ixussen aqliyi dagi, ini-d êala
timenna.
- Baba Carlu : d aqendur iy ixussen.

Ssuq amenzu di ddurt, isewweq Dda Ëmed, yu$-d aqendur i


Baba Carlu, mi d-yewwev s axxam yefka-as-t. Baba Carlu
yefreê ur yefriê, yeqqar-as kan deg wul-is : “a tawa$it !

29
Baba Carlu

yeqdef-iyi !”
Axesssar tura d acut ?
Carlu ur yessin ara ad yeééal, ula d lêemdu ur t-yessin, ur
yeéri lawan i deg ara yeééal.

Ruê kan a Carlu ruê ! Rebbi âziz, lebûel qerreê.

£as llan wuguren maca yebda taéallit, tikelt ad tt-id-


yemmekti, tikelt ad-tt-yettu.Yezzu$er akken ahat sin n
wagguren ne$ tlata, yu$al yeooa-tt. Hattan a baba tyita.

Ass mi yarza fell-as Dda Ëmed, yewhem, yu$al yenna-as :


“amek ! teooiv taéallit-nni, yerna tkelxev fell-i u$e$-ak-d
aqendur ?”.

Baba Carlu yetêeyyer amek ara iqabel tasweât, tagara


yenna-as : “a Ëmed a xuya, leqder uqendur-ik éulle$-t, tura
anef-iyi ad kemmle$ abrid-iw nek akked Rebbi”.
(wid yettmuqulen $er medden).

30
Muêemmed Mejdub

CARLU YERRA LEËSAB-IS

Ïlam yewwev-d s imnaôen, daxel n wexxam ulac, tevwa


tafat $ef medden irkelli, acukan yal wa yufa lbenna-s, wa
$er-s d sk°er wayev $er-s d ilili.

£as tafat isem-s tafat, $ur Baba Carlu d îlam ; karaf yebda-d
ivarren-is, tidder$elt nnig timmi, si dqiqa $er tayev tezmer
ad te$li.

Baba Carlu yettwali kan azgen si ddunit-is, zi$ dimi qqaren :


“ccib yewâer, tenâel te$zi n leâmer”.
Neéra akk ad nruê si ddunit-a, Baba Carlu iêulfa s waya
maççi d kra, yeéra d acu i ixedmen di tfekka-s, yeéra ula d
netta qrib ad ibeddel axxam ; axxam anga imdanen akk
kifkif-iten, dinna ulac amerkanti ulac igellil, ulac agellid
ulac akli, ussan âedlen d wuvan ; amezwaru $er din,
aneggaru $er din.

Ar tagara-ines Baba Carlu yugad lmut, am netta am


yemdanen meôôa.
Yiwen n wass yeqqim di taddart, amkan-nni isem-is “Agni n
yi$il“, iqubel adrar n Oeroer, iîij deg-s si ûbeê alamma d
tameddit ; d$a Baba Carlu yettêemmil ad-as-yeqqim as-
yesken aârur-is akken ad iwali akk imezda$ n taddart, acku
yettnecraê yid-sen, itekkes zzâaf i wul-is.

Asemmekti n teméi ; ufi$-t-in, tacluêt, tacacit, aserwal n bu


tkumma, tayuga n ccla$em, tamart d ta$ezfant d tacebêant,
tteûbiê deg ufus-is, yebda yeîîalab smaê, yesmiskin $er sidi
Rebbi.

31
Baba Carlu

Deg yiwet n tikelt kan yemmekta-d lêif-nni yesâedda, laé,


asemmiv ugzim, tidder$elt akked tlufa, $er Carlu d Rebbi i
as-ixedmen akken, d$a din i inxez tteûbiê-nni $er tmurt
yu$al yemmuqel s igenni yenna : “A Rebbi smaê ne$ qim !
keç temmarkav, nek mmarka$, ihi nek yid-k tefra“.

Amzun akken amdan yezmer ad yezzizdeg leêsab-is akked


Rebbi, netta yellan d amednub si zzman n Adem akked d
Ëewwa.

32
Muêemmed Mejdub

GAR DDUNIT D LAXERT

Baba Carlu yeb$a ad itub, acukan, yekkat yettwexxir,


yebva wul-is $ef sin, yiwen umur yumen wayev ala.
Ma yumen acu$er ?
Ma yeqqim acu$er ?

- Yettamen acku yettwali ddunit amek teddawar, iwala iîij


mi d-yuli, iwala-t amek i$elli, iwala da$en akken teméi t-
teddu $er tem$er, yeéra da$en wid yelluéen u$alen ôwan,
wid yeddan âeryan u$alen lsan, îlam tevfer-it tafat.

- Yekcem-it ccek di liman-is acku $as yumen akken Bab


igenwan ur yeooi yiwen, maca netta êuq yettut.

Yeqqar-as kan : bezzaf-as akka. Acimi ? Yekkes iyi arraw-


iw di tmanya yid-sen, yerna tagecrart-iw, ikemmel iéri-w,
lêaûul mazal ; maççi d yiwet ad tt-id-ini$.

Netta tigi yakk maççi d tira i as-urant ; akken qqaren. D


netta i tent yuran, ayen i as-yevran merra d l$ella n
ttexmam-is, d ayen d-yurew walla$-is.

Acukan ; te$leq-as-d sya wesya am ddiminu, aêerrek


yekfa. Gran-as-d yir ussan, yettili kan weêdes di texxam
nni yines tamejîuêt, yettidir s wayen i as-d-ttawin loiran-is
ne$ medden syad akkin, menqelt akka, Carlu ad âeddin
ivarren-is, acku meqqar, ur yezmir ara ad iêarrek, dayen
tekfa tezmert-is.
Tajmilt tameqrant i wid iwumi êninit wulawen-nsen,
cwikan di tallit-nni îuqten yemdanen yelhan, imdanen-
nni yettneéman i wiyav.

33
Baba Carlu

Ah ! a zzman-nni d$a ! ass mi akken tella niyya, qqaren :


aêayek yemdel meyya, ma d tura, win yeççan yeçça,
wayev tarbut tekfa, lêif yezde$ ulawen.

Nenna-d yakan : Baba Carlu ur yettwali ara, yekfa yiéri-s,


netta di texxamt-nni yines tamecîuêt ma yella ulac allen ;
texla.

Baba Carlu yessirid deg wemnar n tewwurt maççi am tura


yella yal cci, acukan a$bel n Carlu d wagi : mi ara iôuê ad
yessired deg wemnar-nni, yetteâraq-as webrid ara yawi ar
$ur-s.

Amek yexdem ihi ?


£as tazmert tekfa maca alla$ ixeddem ; yufa-d yiwet n
ccufa ; icudd acemmel-is seg uvar n umeîraê s azekrun n
tewwurt, mi yeb$a ad d-yekker ad d-yeîîef deg ucemmel-
nni akken ur as-yettaâraq ara webrid s amnar-nni, akken
d$a i ixeddem yal ass.

Ma d yiwen n wass zadent-as, d$a yemmuqel s igenni


yenna : “Nna$ a Rebbi ! medden yakk îîfen deg-k, ma d
Carlu yeîîef deg ucemmel”.

34
Muêemmed Mejdub

ALSAWI

Nezmer ad t-id-neddem d amedya i talsawit, acku ur t-


yett$av ara cci n ddunit ara yefk i wiyav $as akken netta ur
izad ara cci-nni $ur-s.

Ddunit akk n Baba Caôlu tâedda di lexûaû ; $as akken,


yegga leqniâa di cwiî-nni yines, yerna yettmuddu seg-s i
wid yelluéen am netta.

Baba Caôlu yettaker azemmur, yeznuzut, adrim-nni i d-


yettawi deg-s yetta$-d yis tagulla yettak-it i yime$ban i t-
yecban , yetta$-d da$en tiqaqqatin (leêlawat) ifeôôeq-itent
i warrac i d-yettmagar di taddert-is.

Qqaren-d ass-a wid ibud ivelli, akken yessa$-asen


tanummi s teêlawatin-nni u$alen ferêen aîas mi ara t-
walin, yella deg wawal am teméi. . .

£as yeôwa tiqesêanin, afus-is ifeôôeq tiéidanin.

D wagi i d Baba Carlu ...

35
Baba Carlu

TAXBIZT

Yekker zhir, cebwlent tmura $ef uâebbuv amcum, wa


ihemmej deg wa, wa yettaêqar wa, win yewâan kan wayev
iêweû-it, aqali ulac, smaê ulac, segmi tettu$al ddunit $er
deffir, nekker-d am lewêuc êuq ad nemmet am lewêuc ; ula
d tamusni tu$al d a$ilif.

Lexsas yewâer, yettaooa amdan ad yemme$ deg wayev,


ne$ tamurt ad temme$ di tmurt-nniven, acku taâeddist mi
ara tellaé ur nezmir ara ad as-nini rou azekka ne$ aggur
wayev, teêwao imiren kan, ma ulac terwi.

Baba Carlu iêuza-t lexsas, iêuza-t ulac ; tikelt ad yaf


axeddim tikelt ad yeqqim akken.

Yiwen n wass d$a, yufa axeddim s wayes yekkes lêif $ef


temgerî-is, yeôwa lferê maççi d kra acku di tallit-nni yewâer
akken ad t-afev axeddim.

Baba Carlu ur yeklib ara, acukan iêemmel ad yennecraê,


amek yexdem tikelt-a akken ad d-yessevs medden ?

Yu$-d taxbizt icad-itt s ammas-is yu$al ad tt-yezzu$ur, win t-


id-yemmugren yewhem, wa yeqqar-as yekleb, wa yeqqar-
as yesleb, lêasul yal wa d acu n tmacahut i d-yewwi $ef Baba
Carlu ; ma d netta yeéra acimi yexdem taêkayt yecban tagi.

Aneggaru i t-id-yemmugren yesteqsa-t : A Carlu ! acimi


tezzu$urev taxbizt ?.

36
Muêemmed Mejdub

Baba Carlu yemmuqel-it-id yevsa-d, tagara yenna-as:


“Acêal iseggasen ayagi îîafare$ deg-s, ma d ass-agi gulle$ ar
d nettat ad iyi-d-ivefren”.

37
Baba Carlu

LEXVA

Acimi llan leêbus ?

Llan leêbus acku medden akk ur ssinen ara tilisa-nsen.


Acêal n win i$ilen tugdut-agi hmej kan, sxerwev akken i
teb$iv ; maca ayagi maççi d abrid yessufu$en. Tugdut d
yiwen n ttawil n tudert anga amdan ad yidir d ilelli fiêel ma
yennul tilelli n wiyav, qqaren akken « tilelli n yiwen teêbes
anga i tebda tin n wayev ».

Tilisa lhant, laqent di yal ta$awsa, ne$ ma ulac, wa ad yeçç


wa, wa ad yeêqer wa, ad yeqqim yiwen n uxaluv d ayen kan.

Tawacult teêwao leqwanen, tudrin da$en, timura merra s


umata êwaooent i wakken ad seddunt iman-nsent akken
iwata ; ihi taddart-nne$ am nettat am tiyav, tesâa leqwanen
$ef i t-teddu, gar-asen ad d-nebder lexvawi.

Axelleû n lexva yella $ef waîas n temsal : amennu$ di


taddart mi ara yennal yiwen tilisa, ane$rum, rrgumat ne$ mi
ara nennal izerfan n wiyav ; taddart-nne$ tettxeîîi ula $ef
lmal mi ara âeddin di tferka n medden.

Taddart-nne$ tesâa yiwen n wemkan isem-is Alma unagu.

Deg wemkan-agi, ulac win ur nesâi taferka, $as d tamecîuêt


kan akka, amkan-agi âziz, imi îîuqten deg-s waman, d$a di
tallit-nni medden merra xedmen tafellaêt acku ulac
lluzinat.

38
Muêemmed Mejdub

Deg Welma, kul lxir yella, $ef wayagi taddart tettxeîîi yal
yiwen ara iâeddin dinna s lmal, acku ssexsaren aîas mi ara
yanfen i webrid.

Baba Carlu yesâa i$id, ikes-it deg wuza$ar, acukan abrid i


seg yettâeddi d Alma unagu. Ass-nni deg wussan n sidi
Rebbi, Baba Carlu yeksa am akken iwulef ixeddem yal ass si
ûbeê alamma d tameddit, yiwwev-d lawan ad yu$al s
axxam-is ; iteddu-d, iteddu-d, tikelt $er zdat i$id $er deffir,
tikelt $er deffir i$id $er zdat akken alammi qrib ad d-yawev s
Alma unagu d$a yemmekta-d lexva-nni i terra taddart ;
amek ara yexdem ihi akken ad iâeddi dinna mebla ma
yettwaxeîîa ?

Yeb$a ad idewweô i Welma akken ur yettâeddi ara s yenna,


acukan abrid $ezzif yerna tameddit d tameddit ; acu
yexdem Baba Carlu ?

Yerra-d i$id-nni $ef tuyat-is, iâedda-d yis-s akken ivarren n


yi$id-nni ur ttnalen ara akal n Welma, maca mi d-iâedda
dinna iwala-t-id yiwen n wergaz n taddart yessawev Carlu
$er tejmaâit iw akken ad ixelleû lexva.

Im$aren necden-d Carlu $er tejmaâit nnan-as tâeddav tilas i


d-tenoar taddart.

Mi d-yewwev s agraw, nitni nnan-d, netta yenna-d, acukan


$er tagara n unejmaâ Baba Carlu yettwaxeîîa $as akken i$id-
nni-ines ur yennul ara akal n Welma.

Ihi d acu-t wa ?

Baba Carlu yemmuqel s igenni yenna : “nna$ a Rebbi !


akken i nexdem neêsel yeffe$-d lbaîel ad isewweq”.

39
Baba Carlu

AQJUN N LËARA

Yenna-as yiwen n weqjun : « êala di tmur-a i zemre$ ad idire$


tudert n weqjun, acku yen$a-ya$ uxarreo ».

Ëuq akka i t-âedda ddunit n kra n yemdanen, ruêen msakit


si îlam $er wayev, ur zdi$en, ur ççin, ur lsin, ur hennan
xerûum d lehna. Abrid-nsen $ezzif, lêan-t-id deg
wubuneqqar, d$a laé yesder$il, yewâer laé ay atmaten,
maca llan wid ur t-nettaggad ara.

Baba Carlu yezde$ di berra n taddart di texxamt-nni yines


kan tamecîuêt, ur yettaggad imdanen wala i$ersiwen, wala
laé ; ma d yiwen si loiran-nni-ines yettaggad, yesâa lêeq,
yewâer lbaîel acku di tallit nni kan i tefra tegrawla n 54-62,
wa ineq wa, wa yesîebîub i wa, win tt-yettalasen kan i wayev
ad t-yesâeddi, d aya i iooan Dadda Ämer, loar n Baba Carlu,
yeb$a ad yesâu aqjun akken ur d-yettqerrib ara weâdaw $er-
sen mebla ma éran-t.

Baba Carlu yesla awal di lêara : Dda Ämer yeb$a ad yesâu


aqjun, din din yeddem-itt d tazla $er-s, mi yewwev yenna-as
: « sli$ belli teb$iv ad t-kesbev aqjun“.

- yenna-as-d : “d tidett”.
- Baba Carlu : “êala ddnub n weqjun i k-ixuûûen, yak teériv
yes$âa leâtab maççi d kra”.

Dda Ämer yeîîef kan lêenk-is yettraou d acu i d-yeqsed


Carlu acku yessen-it d bu ifexruren.

Baba Carlu, s tevsa-nni-ines, s umeyyez-nni-ines yenna-as

40
Muêemmed Mejdub

: “ya nni$-ak a Ämer a gma ! efk-iyi ayen akken ara s-


tefkev i weqjun d amâic, ad ak-sseglafe$ îul n yiv deg
wemkan-is”.

Loar-is s tevsa yerra-as-d : “ihi qeble$”.


Yenna-as Baba Carlu : “a mummu ! Carlu ad yu$al d aqjun”.

Mi d-yezzi $er s axxam-is yemmuqel s igenni yenna : “wali-


d a baba Rebbi ma ad t-qeblev tigi ? Carlu ad yu$al d aqjun
$ef têarrift n we$rum”.

41
Baba Carlu

TILUFA SSEFRAYENT

Di Lezzayer ne$ di Fransa, laé ur yesâi tilisa, ula d lxedma ur


tettekkes ara tilufa, acku tikelt ad tili, tikelt nniven ad t$ab,
yella win tesserbeê, yella wayev mi d-tewwet tedrimt $er-s
ad yu$al d yir netta, acukan da$en ula d ulac yewâer ; yella
deg wawal : « ulac, azal-is d ulac »
Baba Carlu mi t-yeîîef ulac ad yettnadi ad t-id-yerr yella,
amek ixeddem ? Itetter di lqehwa n At buwaddu di Fransa,
tu$al tawattra-agi $er-s amzun d lêirfa, daymi At buwaddu
âyan deg-s ; $er tagara win u$ur iruê ad t-iâiwen ad as-d-yini
ulac.

Yiwen n wass d$a $elqent-as-d akk tebbura, yu$al yeqqim di


yiwet n tamaî di lqehwa yettxemmim ; meskin yettu$av,
tewwev-as tyita $er yi$es acku ur yufi ara lxudma, da$en ur
shilent ara tmura n medden i win ur ne$ri ara ; maççi d
tiffenyent i iffenyen , tâedda nnig ufus-is.

Ibed dinna yenna-asen : « Ay At Buwaddu ! ma teb$am ad


iyi-d-fkem ayen ara ççe$ yesker ma tennam ala, nek ad
ruêe$ ad ttre$ di lqehwa n At Bu$ardan meqqar ad as-inin
ooan argaz-nsen yellué. Din din ttmuqulent-id wehmen
deg-s, éran yezmer ad tt-yexdem am ulac, u$alen uênanen-
d wulawen-nsen mebla ma b$an, lhan-d d Carlu acku
tewâer ttbehdila, argaz isem-is argaz, ur yezmir ad yawi
tudayt.

Yeqqar-as kan Baba Carlu : “Zi$ d ûûeê ; win wer neqbiê,


leâmer yerbiê”.

42
Muêemmed Mejdub

TABRAT N WACENÏUN

Ëekkun-d $ef yiwen n wergaz zik-nni deg wakken ur


yettnebdar ara yisem-is di taddart, yu$al yesnulfa-d yiwet n
ccufa s wayes ara yu$al yisem-is ad yettwissen.

D acu yexdem ? yemsex di tala n taddart. Cci yagi d lâib


ameqran $er-nne$ s Leqbayel, ihi seg wass-nni, isem-is
yezga deg yilsawen merra n imezda$ n taddart, anga yedda
yesweâd-it uvad, hat winna imesxen tala, hat winna
imesxen tala, alammi yerwel si taddart-is i lebda acku
tewâer ttbehdila.

Baba Carlu yexdem ciîuê akked d Imarikaniyen di îrad wis


sin, ihi yevmeâ $er tagara n wussan-is ad ya$ kra n
yedrimen.

Ass mi meqqer d am$ar, yesla s-wid merra ixedmen $er


Marikan ttuxellaûen, d$a yura-yasen am netta am medden,
acukan tabratt-nni yura tewweten acêal d agguren d wamek
i as-d-rran loawab.

Yewwev-d ufaktur $er taddart yekcem $er lqehwa yebda


yessenîaq-d tibratin ; yal yiwet i wumi i d-tusa, gar-asent
tedda-d tebratt n Baba Carlu si Marikan (Wacenîun), netta
yu$-it lêal dinna.

Mi yesla i yisem-is, isu$, yu$al yenna : “A mummu ! Carlu


yewwev yisem-is $er Wacenîun !”.

Ur yemmuqel-ara ma yella fkan-as-d idrimen ne$ ur as-d


fkin ara ; yefreê kan imi ad d-yennebdar yisem-is gar

43
Baba Carlu

medden. Cci $er-s ur yesâi lqima.


Amdan yettnadi kan timmad, leqder akked d leêmala.

44
Muêemmed Mejdub

TAQERÄET N CCRAB

Anwa iwumi ur d-teooi ara tiyita, aqraê ne$ camma, lgirra-


nni iâeddan ger Fransa akked Lzzayer ?

Wa teooa-t i laé, wa âeryan, wa mebla axxam, wa tewwi-as


babas, wa d yemmas, ta tewwi-as argaz-is, ta d arraw-is.
Yewâer îrad, tewâer tasa, tewâer tmeêqranit.

Lgirra-agi tegla ula s Baba Carlu, ur t-ten$i ara, maca ur as-


teooi ara.

Di taddart-nne$ yella yiwen n uâessekri afôansis qqaren-as


: «Laoudan», Laoudan-agi d tifelfelt, d ameûbaîli, ttaggadent
merra imezda$ n taddart, yerna qqaren-d fell-as akken mi
ara yeîîef tanegêelt ne$ tameéyant deg wufus-is, ayen ara
yewwet ad t-id-yawi di tmurt, ayagi fiêel ccek.

Amek ixeddem Laoudan-agi ? ad d-yawi Baba Carlu $er


Lekka anida ttidiren iâessekriyen n Fransa, d$a ad as-
yessers tatteffaêt i Baba Carlu $ef uqarru-is, ad t-yesbaâd
azal n meyya n lmitrat imiren ad yejbed $ef zznad, ma yella
iêuza tatteffaêt-nni yelha, ad as-sefqen merra ; ma yella
izgel-itt, iêuza Carlu, ulac a$ilif d Carlu daya, $ur-s ur yelli d
acu-t ; Carlu meskin.

Yiwen n wass yeb$a Laoudan-agi ad iâaqeb Baba Carlu,


amek i-as-yexdem ?

Yefka-as taqarâett n ccôab, yerna yejôev-as-d di tmurt ilem d


amecîuê, akken kan ara âeddin deg-s ivarren n Baba Carlu.

45
Baba Carlu

Yenna-as : “ad tesmirev taqarâett-agi, yerna êwaoe$ ad


tu$al d tilemt mebla ma teffe$-d ula d tiqit seg ujerrid-agi.
Netta i$il d awez$i i-as-yevleb, maca $er Baba Carlu ulac
ayen yellan d awez$i.

Ibed yettxemmim, yettxemmim, ar tagara yufa-tt-id. Yerra


taqarâett-nni $ef imi-ines, ya llah ya llah akken qqaren,
alarmi itt-yesqudder, yemme$ yefka-as-tt i Laoudan d
tilemt.

Aôumi-agi yewhem deg-s, yu$al iserreê-as i Baba Carlu iôuê


s axxam-is, ur t-yewwit ur yelli kra tt-yellan.

Mi d-iteddu deg webrid yemmuqel s igenni yenna : “nna$ a


Rebbi ! sekôe$ mebla leb$i-iw”.

46
Muêemmed Mejdub

LEKDEB

Ayen ur twala ara tiî, amek ad t-yini yimi ? Tikwal neqqar-d


kra n t$awsiwin d lewhayem, ur sâint lsas, ur sâint azal,
qqaren akken lemmer awal s wedrim maççi menwala ad
yelli imi-s, seg mi awal baîel, nhedder kan, nzarreâ kan ;
akken i tt-yewâa wuccen i$eé-itt.

Zik-nni d$a yella yiwen n ugellid yesâa mmi-s yeb$a ad t-id-


ijarreb ma yewwev d argaz ne$ mazal, ma yemmed walla$-
is ; amek i as-yexdem?

Iceggeâ-it $er ssuq yenna-as : “ruê a mmi awi-a$-d aksum


igerzen merra di ssuq”. Iruê weqcic-nni, yewwi-as-d iles n
wezger, baba-s ur as-yenni acemma.

Mi d-tezzi ddurt nniven iceggeâ-it tikelt tis snat akken ad as-


d-yawi da$en aksum merra icemten di ssuq. Mi d-yusa
mmis, yewwi-as-d iles i tikelt nniven ; agellid yewhem,
yu$al yesteqsa-t $ef sebba n wayagi.

Mmi-s yerra-as-d : “A baba ! iles ma yessen wemdan amek


t-yessexdam, ulac ayen yelhan am netta, ma wer yessin
ara, ulac ayen icemten am netta”. Agellid yefhem mmi-s
yu$al yettkel fell-as.

Yiwen n wass tevra-d tmacahutt i Baba Carlu, di taddart.

Yessawev-it-id yiwen n wergaz $er tejmaâit akken ad ixelleû


lexva ; yenna-asen belli Carlu yuker azemmur.

Yewwev-d Carlu, yenna i wergaz-nni : “amek teériv ukre$-d

47
Baba Carlu

azemmur ?”. Yenna-as-d : “wala$ mi d-tewwiv tacekkart $ef


weârur-ik”.

Baba Carlu yenna i tejmaâit : “ihi ad ruêe$ s axxam awen d-


awi$ lexva ad d-u$ale$”.

Iruê yewwi-d tacekkart $ef weârur-is yeççur-itt-id d ayen itt-


id-yeççur yerra-d akka $er tejmaâit. Mi d-yewwev yenna-
asen : “Awit-d argaz-agi yesseêsaben ad d-yini dacu yellan
daxel n tcekkart-agi, ad awen-fke$ lexva-nwen”. Argaz nni
iqerreb-d, yettmuqul ur d-yufi, yelli kan imi-s yessusem.
U$alen yem$aren n taddert xeîîan argaz-nni acku
yeskaddeb-d $ef Carlu.

Baba Carlu ixéer-it yenna-as : “Uqbel ad d-yeffe$ wawal seg


yimi-k, nnev-it aîas deg yiles-ik, akka i d argaz $er nne$”.

48
AWAL S WAZAL-IS

49
Baba Carlu

TADUKLI

Yella yiwen n wem$ar yesâa atas n warraw-is.

Yiwen wass deg wussan n sidi Rebbi iwala yettqarrib-d


lmijal-is, ihi yesnejmaâ-d arraw-nni-yines yenna-yasen : «
ruê-t awi-t-d yiwen yiwen n wes$ar ».

Arraw-is wehmen iwumi i asen-d-yevleb ôôay yecban wagi.

Mi i d-usan wwin-d is$aren, yezdukel-asen-ten, yu$al


yenna-asen : “anwa i izemren ad ten yeré tura ?”.

Yal wa deg-sen yeârev ur yezmir i truéi-nsen.

Tikelt nniven ifreq-iten, dinna yal yiwen yeréa win i t-id-


iûuêen.

Mi akken yessufu$ taôwiêt yenna-asen : “a tarwa, nekkini


ôuêe$, acukan êader-t ad awen-tevru am yes$aren-agi”.

51
Muêemmed Mejdub

TAZEMMURT D WAFFAR

Yiwen n wass affar iteddu ileêêu deg webrid ur yeéri sani


iteddu.

Mi akken i d-ye$li îlam yu$-it lêal deg wuza$ar ; seg wakken


ur yeâqil abrid, yeb$a ad yens dinna.

Deg wuza$ar-nni tella yiwet n tzemmurt d taqdimt n


lqedma, tem$i-d dinna si zzman ; tecfa-d i wayen yeffer
umezruy.

Yekker waffar yenna-as : “txilem a tazemmurt ssens-iyi iv-


agi $ur-m”.

Tazemmurt ênin wul-is, teqbel inebgi.

Azekka-nni ûbeê, tazemmurt tuki-d, tenna i yinebgi :


“ekker ad tôuêev tura, yuli wass”.

Affar yenna-as-d : “nek ur ttôuêu$ ara, d ta i d tamurt-iw”.

Affar yettkel acku yettmuddu iéuran tamecwart, yerna


yesmaday.

Yenna-yas i tzemmurt : “ma wer tuminev ara d tagi i d


tamurt-iw, yya ad neêseb iéuran, win yesâan aîas d win i d
bab n tmurt”.

Ihi akka i as-ikellex waffar i tzemmurt ; maca tudert n tmara


ur tettdum ara.

52
Baba Carlu

TAM£ART AKK D TESLIT

Nessen yakk tim$arin n leqbayel, labaâda tid n zik-nni ;


qesêent aîas deg yexxamen-nsent, kerhent tislatin-nsent
maççi d kra, yal cci ara texdem teslit yewwi-d ad d-tciweô
tam$art-is.

Am$ar yeêkem tam$art ; tam$art teêkem tislit ; ma d tislit


teêkem kan iles-is.

Attih twacult taqbaylit zik-nni : Am$ar d Rebbi, tam$art d


nnbi, tislit d akli.

53
Muêemmed Mejdub

UCCEN D WEL£EM

Uccen yeqlaleê si laé, ileêêu di ûûeêra yettnadi $ef zzher-is


ammar ad t-id-iwali, $er tagara, iâedda-d wel$em zdat-s
yetteâluluq ucenfir-is, uccen i$il ad as-d-ye$li, yettraou
meskin ad yeçç.

Al$em iteddu, uccen yeîîafar-it alarmi ineûûef abrid ur


yezmir ad ikemmel ur yezmir ad d-yu$al, acku yeâya maççi
d kra.

Ye$li di tlemmast n webrid yettmuqul kan s wallen-is al$em


mi ireffed tuyat-is.

Uccen yenna-yas: “ôuê ay al$em di lehna ; ma d mêemmed


ad yemmet d a$rib”.

(wid yettawi îîmeâ).

54
Baba Carlu

UCCEN AKK D WEQJUN

Uccen akked weqjun dduklen, di teégi ttmarriêen, ôwan


akesssar, ôwan asawen ; ttidiren di tlelli.

Yiwen n wass aqjun yeâya di tudert yecban tinna, iôuê


yekcem $er taddart yettnadi $ef zzher-is.

Tikelt-nni yemmuger-it-id umeôkanti n taddart, yejmeâ-it


yega-yas leqrar, yecceçç-it, yessew-it, yu$al yebbelbel acku
yeôwa tagulla, snesla di temgerî-is tezga, tawaf$a tekfa,
ûbeê tameddit dinna.

Yiwen n wass zadent-as yeâya, yeffe$-d yettêewwis di beôôa


; tagara yemmuger-d uccen-nni ameddakel-is.

Uccen amcum yeôwa tilufa, yesteqsa aqjun amek yu$al


akka. Aqjun yeêka-d ddunit-is amek tella deg wexxam ansi
d-yekka.

Uccen teîîef-it lefqâa mi yesla i lbavna-ya yu$al i weqjun


yenna : “ttif ad llaée$ d ilelli, wala ad ôwu$ d akli, nek ad
u$ale$ $er teégi”.

Tilelli akka...

55
Tiérigin n A.U.T - Editions du H.C.A

Tiérigin n Usqqamu Unnig n Timmuz$a


Editions du Haut Commissariat à l'Amazighité
-o-O-o-

Collection “Idlisen-nne$ ”
01- Khalfa MAMRI, Abane Ramdane, ar taggara d netta i d bab n timmunent
(Tasuqilt n Äebdennur ËAO SAÄID d Yusef MERRAËI), 2003.
02- Slimane ZAMOUCHE, Uvan n tegrest, 2003.
03- Omar DAHMOUNE, Bu tqulhatin, 2003.
04- Mohand Akli HADDADOU, Lexique du corps humain, 2003.
05- Hocine ARBAOUI, Idurar ireqmanen (Sophonisbe), 2004.
06- Slimane ZAMOUCHE, Inigan : ammud isefra, 2004.
07- S. HACID et K. FARHOUH, Laûel ittabaâ laûel akk d :Tafunast igujilen, 2004.
08- Y. AHMED ZAYED et R. KAHLOUCHE, Lexique des sciences de la terre et
lexique animal, 2004.
09- Lhadi BELLA, Lunoa : Recueil de contes amazighs, 2004.
10- Habib Allah MANSOURI, Ageldun amecîuê (Traduction du “Petit Prince”
de St. Exupéry ), 2004.
11- Djamel HAMRI, Agerruj n teqbaylit, 2004.
12- Ramdane OUSLIMANI, Akli ungif, 2004.
13- Habib Allah MANSOURI, Amawal n tmazi$t tatrart, édition revue
et augmentée, 2004.
14- Ali KHALFA, Angal n webrid, 2004.
15- Halima AIT ALI TOUDERT, Ayen i $-d-nnan gar yetran, 2004.
16- Moussa OULD TALEB, Mmi-s n igellil, (Tazwart s$ur Yusef MERRAËI), 2004.
17- Mohand Akli HADDADOU, Recueil des prénoms amazighs, 2004.
18- Nadia BENMOUHOUB, Tamacahut n Bas$ar, 2004.
19- Youcef MERAHI, Taqbaylit ass s wass, 2004.
20- Abdelhafidh KERROUCHE, Te$zi n yiles, 2004.
21- Ahmed HAMADOUCHE, Ti$ri n umsedrar, 2004.
22- Slimane BELHARET, Awal $ef wawal, 2005.
23- Madjid SI MOHAMEDI, Afus seg-m, 2005.
24- Abdellah HAMANE, Merwas di lberj n yiîij - aêric I, 2005.
25- Collectif, Tibêirt n yimedyazen, 2005.
26- Mourad ZIMU, Tikli, tullizin nniven, 2005.
27- Tayeb DJELLAL, Si tinfusin n umaval, 2005.
28- Yahia AIT YAHIATÈNE, Favma n Summer, 2006.
29- Abdellah HAMANE, Merwas di lberj n yiîij - aêric II, 2006.
30- Lounes BENREJDAL, Tamacahut n bu yedmim, 2006.
31- Mezyan OU MOH, Tamacahut n umeksa, 2006.
32- Abdellah ARKOUB, Nnig wurfan, 2006.
33- Ali MAKOUR, Ëmed n ugellid, 2006.
34- Y. BOULMA & S. ABDENBI, Am tmeqqunt n tjeooigin, 2006.
35- Mohand Akli SALHI, Amawal n tsekla, 2006.
36- O. KERDJA & A. MEGHNEM, Amawal amecîuê n ugama, 2006.
37- Ali EL-HADJEN, Tudert d usirem, 2006.
38- Hadjira OUBACHIR, Uzzu n tayri, 2007.
Tiérigin n A.U.T - Editions du H.C.A

39- Djamal BENAOUF, Di tmurt uâekki, 2007.


40- Akli OUTAMAZIRT, Targit, 2007.
41- Mohamed Salah OUNISSI, Tametna n umenzu, 2007.
42- Ramdane ABDENBI, Anagi, 2007.
43- Ramdane LASHEB, Ccna n tulawin $ef îîrad 54/62, 2007.
44- Said CHEMAKH, Ger zik d tura, 2007.

Actes de colloques
- Actes des journées d'étude sur « La connaissance de l'histoire de l'Algérie »,
mars 1998.
- Actes des journées d'étude sur « L'enseignement de tamazight », mai 1998.
- Actes des journées d'étude sur « Tamazight dans le système de la
communication », juin 1998.
- Actes des journées d'étude sur « Approche et étude sur l'amazighité », 2001.
- Actes du colloque sur «Le mouvement national et la revendication amazighe»,
2002.
- Actes du colloque international sur « Tamazight face aux défis de la
modernité », 2002.
- Actes des stages de perfectionnement pour les enseignants de tamazight,
mars 2004.
- Actes du colloque sur « Le patrimoine culturel immatériel amazigh », 2006.

Revue « Timmuzgha »
Revue d'études amazighes du Haut Commissariat à l'Amazighité :
N° 01, avril 1999, ----- N° 14, mai 2007.

Autres publications
- Annuaire des associations culturelles amazighes, 2000.
- Idir El-Watani, « L'Algérie libre vivra », décembre 2001.
- Etude sur « L'enseignement de la langue amazighe : bilan et perspectives »,
2004.

Consulting
- Iddir AMARA, Les inscriptions alphabétiques amazighes d'Algérie,
HCA/ANEP, 2006.
- Kemal STITI, Fascicule des inscriptions libyques gravées et peintes de la
grande Kabylie, HCA/ANEP, 2006
- Sadaq BENDALI, Awfus amaynut n tutlayt tamazi$t, 2007.
- M'Hammed DJELLAOUI, Tiwsatin timensayin n tesrit taqbaylit, 2007.
Cet ouvrage est publié dans le cadre de la collection
“ ”
Initiée par la Direction de la promotion culturelle du
Haut Commissariat à l'Amazighité

© Tous droits réservés

Dépôt Légal : 2950-2004


ISBN : 9961-789-11-3

Conception et PAO :
Achevé d'imprimer sur les presses de
Les Oliviers
Tizi-Ouzou - 2007
Tel : 026-21-07-19
Fax : 026-21-95-40
Mohamed MEDJDOUB est né le mois de
février de l'année 1966 à Ait Bouaddou
wilaya de Tizi-Ouzou. Il a fait ses études
primaires dans son village natal à Ait
Amar dans la commune Ait Bouaddou, le
collège des Ouadhias, puis il effectue ses
études secondaires au lycée Ali Mellah de
D.E.M. Il s'intéresse très tôt au monde de
la culture et tout ce qui touche au
politique et s'inscrit très vite à la
mouvance démocratique.
En 1987, il obtient son diplôme d'enseignement et en
ère
2005, il s'inscrit en 1 année de Droit à l'Université
Mouloud Mammeri de Tizi-Ouzou. Sa curiosité pour le
savoir et la connaissance ont fait de lui un homme actif et
imaginatif.
Il touche à la sculpture, la peinture et l'écriture, il a déjà à
son compte trois ouvrages inédits dont deux recueils de
poésie l'un dans la langue maternelle et l'autre en langue
française plus une étude sur les proverbes kabyles.
Il est auteur compositeur d'une K7 audio, qui compte 10
titres, diffusée à la chaîne II et édité sous le titre de
« Inagan ».
Il a fait plusieurs apparitions publiques en tant que poète
dans toute la wilaya de Tizi-Ouzou, une interview dans une
chaîne radio et plusieurs apparitions à la télé Berbère.

Вам также может понравиться