Вы находитесь на странице: 1из 10

AZAY, 2

do
8LNL8TL L 2004, Vo|. 1 h 2
11+
NALAIA Y LA L8I8TLh0IA A AhTINALI08
LVI8Ih 8I8LIFI0A
MALARIA Y LA RESISTENCIA A ANTIMALARICOS
Dary Luz Mendoza Meza*
' qulmlca larmaceutlca. Haqlster en clenclas 8lequlmlcas. uecente e lnvestlqadera del qrupe de lnvestlqaclenes 8lemedlcas. lacultad de
clenclas de la :alud. unlversldad del Haqdalena.
1rabaje reclblde el 22 de junle de 2cc+ y aceptade el 1c de aqeste de 2cc+
L8NLh
la reslstencla del paraslte PIu:nvJIun IuI.Iu:un a antlmalarlces es une de les lacteres centrlbuyen
tes al aumente de la prevalencla de la malarla en el munde. la aparlclen de cepas reslstentes a la
clerequlna, lleve al desarrelle de nueves medlcamentes a les que el paraslte a leqrade desarrellar
reslstencla. ln la actualldad la cemblnaclen plrlmetamlna sulladexlna mas amedlaqulna, es la tera
peutlca utlllzada cuande hay reslstencla a clerequlna, sln embarqe, la reslstencla a la prlmera, ya se ha
repertade en alqunas reqlenes endemlcas. ll resurqlmlente y raplda dlsperslen de la reslstencla han
metlvade el desarrelle de dllerentes estrateqlas para su estudle y detecclen temprana, tales ceme la
determlnaclen de la reslstencla In vIvv, la evaluaclen In vII:v de la senslbllldad del paraslte a dreqas
antlmalarlcas y las pruebas meleculares, tales ceme el estudle de pellmerllsmes qenetlces. :ln embar
qe, se ha encentrade baja cerrelaclen entre la prevalencla In vIvv y la reslstencla In vII:v a les
antlmalarlces. lnvestlqaclenes reclentes en malarla sebre las relaclenes entre el qenetlpe del paraslte y
la cllnlca de la enlermedad permltlrlan el use de las pruebas meleculares para ebtener lnlermaclen sebre
lallas terapeutlcas cen antlmalarlces en zenas endemlcas.
rolobros clove. P. IuI.Iu:un, reslstencla, antlmalarlces, metedes de dlaqnestlce, pellmerllsmes.
8NNAY
1he PIu:nvJIun IuI.Iu:un reslstance te antlmalarlal druqs ls ene el the centrlbutlnq lacters whlch
lnlluence the lncreaslnq prevalence el malarla all ever the werld. 1he appearance el paraslte straln
reslstance te chlerequlne cenducted te the develepment el new druqs te whlch the plasmedlum had
alse created reslstance. New a days the cemblnatlen pyrlmethamlnesulladexlne ln addltlen te
amedlaqulne ls se lar the therapeutlc lerm used when there ls chlerequlne reslstance, hewever reslstance
te plrlmethamlnesulladexlne has been already reperted ln seme endemlc reqlens. 1he resurqence and
last dlspead el thls reslstance ls the maln reasen ler the develepment and lmprevement el dllerent
strateqles ler lt's study se as the reslstance determlnatlen In vIvv, In vIvv evaluatlen el the paraslte
straln sensltlvlty te druqs and melecular test such as qenetlc pelymerphlsm studles. 8ut a lew cerrelatlen
was leunded between the In vIvv prevalence and In vII:v reslstance te antlmalarlal druqs. 1rends ln
malarla en the relatlenshlp between paraslte qenetype and cllnlcal eutceme weuld alew the use
melecular test te ebtaln lnlermatlen en treatment lallure wlth antlmalarlal druqs ln endemlc zenes.
Key words. P. IuI.Iu:un, reslstence, antlmalarlal druqs, dlaqnestlc metheds, pelymerphlsm.
ev|sIa de |a Facu|Iad de 0|enc|as de 8a|ud
11
AY LZ NLhZA NLZA
IhT00Ih
l
a malarla es una enlermedad lnlecclesa cau
sada per parasltes del qenere PIu:nvJIun,
de les cuales P. IuI.Iu:un es el causante de la
lerma mas severa de malarla humana, es transml
tlda per el mesqulte AnvLI: :, vecter que lne
cula el paraslte en el terrente sanqulnee del
reserverle humane, qulen sulre la enlermedad. ln
tre las enlermedades transmltldas per vecteres la
malarla es la causante de les mayeres lndlces de
merbllldad y mertalldad a nlvel mundlal
1
. cerca
de 2.+cc mlllenes de persenas, +c del tetal de la
peblaclen mundlal, vlve en areas malarlcas y se
estlma que cada ae entre cc a lcc mlllenes de
persenas se lnlectan de malarla, de las cuales 1. a
2. mlllenes mueren, slende la peblaclen mas vul
nerable les nles meneres de aes y las mujeres
embarazadas
2
. ll 9c de les cases de malarla se
dan en el Alrlca, el reste se encuentra dlstrlbulda en
palses treplcales ceme celembla.
lsta revlslen tlene per ebjete dlvulqar aspectes qe
nerales y resumlr le encentrade en la llteratura
sebre la reslstencla a medlcamentes antlmalarlces
y su aseclaclen cen la prevalencla de la enlermedad
en el munde, tema ebjete de lntense estudle duran
te les ultlmes aes y que ha llevade a un mayer
entendlmlente de les mecanlsmes meleculares
lmpllcades en la reslstencla y el dlsee de metede
leqlas aprepladas para una detecclen temprana que
permltan lmplementar medldas de lntervenclen en
salud publlca.
rrevolencio de lo Molorio en Colombio y en el
Municipio del Mogdoleno:
ln celembla, cerca del de la peblaclen hablta
en zenas cen altltudes lnlerleres a 1.cc metres
sebre el nlvel del mar, dende las cendlclenes de tem
peratura, humedad y lluvlas lacllltan la repreduc
clen del vecter AnvLI: : y preplclan cendlcle
nes para la transmlslen de la malarla, censtltu
yendese asl en zenas endemlcas para esta enlerme
dad
l
. ll mayer percentaje de les cases de malarla
repertades en celembla sen causades per P. vIvux,
sequlde per P. IuI.Iu:un y en mener percentaje,
aprexlmadamente el c,1, per P. nuIu:Iu
+
. :equn
el Hlnlsterle de la lretecclen seclal, en 199 y 1999
les departamentes cen mayer numere de cases re
pertades de malarla lueren. chece, cerdeba,
nntlequla, Heta, Cuavlare y Narle

.
uurante les ultlmes aes la netlllcaclen de cases
de malarla estuve aumentada en celembla, sltua
clen que se vle rellejada en el uepartamente del
Haqdalena (llquras 1 y 2j, dende el cempertamlen
te epldemleleqlce de la enlermedad parece estar
lnlluenclade per les cambles mederades en la
Figura 1: Tendencia Casos de Malaria en Colombia por
Especie de Plasmodium
0
20.000
40.000
60.000
80.000
100.000
120.000
140.000
160.000
1999 2000 2001 2002
Aos
N

m
e
r
o

d
e

C
a
s
o
s

R
e
p
o
r
t
a
d
o
s
P. vivax
P. falciparum
Totales
AZAY, 2
do
8LNL8TL L 2004, Vo|. 1 h 2
11
NALAIA Y LA L8I8TLh0IA A AhTINALI08
temperatura, la humedad relatlva y la densldad de
vecteres anelellnes ellclentes (llqura lj. ll despla
zamlente de peblaclenes prevenlentes de zenas
endemlcas tamblen ha slde aseclade cen el aumen
te en el numere de cases repertade en las zenas
censlderadas de baje y medlane rlesqe
l
.
Generolidodes sobre el ciclo de vido del por-
sito P. IuIcIpuzam.
les parasltes del qenere PIu:nvJIun se desarre
llan en des huespedes, el mesqulte vecter AnvLI:
: y el humane. ln el huesped humane ecurre la
repreducclen asexual del paraslte y en el mesqulte
la sexual

.
clcle de vlda asexual e esqulzeqenlce: lste esta
censtltulde per una etapa exeerltrecltlca y etra eta
pa erltrecltlca. la prlmera cemlenza cuande la
hembra del mesqulte AnvLI: lnyecta
esperezeltes en el terrente sanqulnee humane,
aprexlmadamente en lc mlnutes les esperezeltes
lleqan al hlqade dende lnvaden a les hepatecltes y
Figura 2: Tendencia Casos de Malaria en el Departamento
del Magdalena por Especie de Plasmodium
0
100
200
300
400
500
600
2000 2001 2002 2003
Aos
N

m
e
r
o

d
e

C
a
s
o
s

R
e
p
o
r
t
a
d
o
s
P. vivax
P. falciparum
Totales
147
1
0
1
3
1
6
1
9
2
2
2
5
2
8
3
1
3
4
3
7
4
0
4
3
4
6
4
8
5
2
0
10
20
30
40
50
60
70
N

m
e
r
o

d
e

C
a
s
o
s

R
e
p
o
r
t
a
d
o
s

Figura 3: Tendencia de Casos de Malaria en el Departamento del
Magdalena por Semana Epidemiologica
2001
2002
2003
las llquras 1, 2 y l se reallzaren cen les dates publlcades per el Hlnlsterle de :alud en les lnlermes lpldemleleqlces qulncenales
(www.lns.qev.cej de les aes, 2ccc, 2cc1, 2cc2 y 2ccl. lara el 2ccl sele se repertan dates hasta la semana epldemleleqlca numere
+2.
ev|sIa de |a Facu|Iad de 0|enc|as de 8a|ud
11
AY LZ NLhZA NLZA
cemlenzan su dlvlslen asexual. nl cempletar esta
etapa mlles de merezeltes sen llberades desde les
hepatecltes a la sanqre perllerlca. lste precese tema
entre 2 dlas para P. IuI.Iu:un y de 2 dlas
para P. vlvax. ln el case de P. vIvux, alqunes
esperezeltes pueden entrar en un perlede de hlber
naclen llamade lase crlptebletlca, en el cual elles
sen llamades hypnezeltes y pueden estar latentes
per meses e aes.
la lase erltrecltlca se da cuande les merezeltes que
lueren llberades al terrente sanqulnee lnvaden a
les erltrecltes medlante un precese de lnvaqlnaclen.
uentre de les erltrecltes emplezan su dlvlslen
asexual pasande per varles estades de desarrelle.
anllles, trelezeltes, esqulzentes tempranes y
esqulzentes madures. cada esqulzente madure erl
qlna entre 1l2 merezeltes que sen llberades al
terrente sanqulnee per llsls de les erltrecltes y que
lnmedlatamente lnvaden a etres erltrecltes. lste
clcle repetltlve tema cerca de + heras en P. vIvux, P.
vvuI y P. IuI.Iu:un y 2 heras en P. nuIu:Iu.
1edas las caracterlstlcas cllnlcas de la malarla sen
causadas per la esqulzeqenla erltrecltlca. ll crecl
mlente preqreslve del paraslte censume y deqrada
pretelnas lntracelulares del erltreclte, prlnclpal
mente hemeqleblna, resultande en la lermaclen del
plqmente malarlce. la llsls del erltreclte per les
merezeltes se llberan clertes lacteres de creclmlen
te y texlnas, les cuales lnducen a la llberaclen de
cltequlnas ceme el lacter de necresls tumeral (1Nlj
y la lnterleuqulna 1, per parte de les macrelaqes.
lstes eventes causan la aparlclen de escalelrles y
de les estades lebrlles

.
clcle de vlda sexual e espereqenlce. una pequea
perclen de les merezeltes en les erltrecltes experl
menta translermaclen a qametecltes. mache
(mlcreqametecltesj y hembra (macreqametecltes.
les qametecltes aparecen en la sanqre perllerlca en
perledes varlables y se censtltuyen en la lerma
lnlectante del mesqulte cuande este plca a un lndl
vldue lnlectade. les qametecltes centlnuan su de
sarrelle en el mesqulte dende se luslenan y ler
man un clqete, el cual pesterlermente se transler
ma en un eeklnete, que penetra en la pared del ln
testlne del mesqulte y se translerma en un eeclte,
el cual se dlvlde asexualmente en numereses
esperezeltes que mlqran a las qlandulas sallvales
del mesqulte. la espereqenla en el mesqulte tema
de 1c a 2c dlas y el mesqulte permanece lnlecclese
de 1 a 2 meses.
Medicomentos ontimolricos.
la ellcacla de les medlcamentes antlmalarlces ra
dlca en su habllldad para lnhlblr e lnterrumplr lun
clenes de vlda esenclales para el paraslte. ue acuer
de cen su ellcacla lrente a las dllerentes lermas del
paraslte les antlmalarlces se pueden claslllcar en

.
I:quIvnII.IJu: 1I:uIu:: P:Inu:Iv:: les me
dlcamentes de esta cateqerla, utlllzades en la
prelllaxls casual, actuan sebre las lermas pre
erltrecltlcas del paraslte (lermas tlsulares prl
marlas e lermas exe erltrecltlca prlmarlasj que
en termlnes de un mes e menes lnlclan la eta
pa erltrecltlca de la lnlecclen. ue este mede
lmplden per cemplete la lnvaslen de les
erltrecltes y la transmlslen perslstente de la
lnlecclen. lertenecen a esta claslllcaclen la
prlmaqulna, utlllzada en la prevenclen de re
caldas y la clerequanlda e prequanll utlllzade
en la prelllaxls causal.
lsqulzentlcldas uematlces. utlllzades en la
curaclen cllnlca y de supreslen. les medlca
mentes de este qrupe actuan sebre las lermas
erltrecltlcas asexuadas de les parasltes lnte
rrumplende la esqulzeqenla erltrecltlca terml
nande asl las manllestaclenes cllnlcas. les
larmaces de esta clase tamblen preducen cura
serpreslva que deneta la ellmlnaclen cemple
ta de parasltes del cuerpe per medle de terapla
lnterrumplda. 1amblen actuan sebre las ler
mas erltrecltlcas sexuadas de P. vIvux, P. vvuI
) P. nuI:Iu pere ne dlrectamente sebre les
qametecltes madures de P. IuI.Iu:un. lntre
AZAY, 2
do
8LNL8TL L 2004, Vo|. 1 h 2
11
NALAIA Y LA L8I8TLh0IA A AhTINALI08
les esqulzentlcldas de acclen raplda esta la
clerequlna, qulnlna y sus derlvades slmllares
ceme la qulnldlna y el amellequlna. la
atevaquena, la artemlslna y derlvades tam
blen pertenecen a este qrupe. lntre les
esqulzentlcldas de acclen lenta estan les
antllelates, ceme las sullenamldas y sullenas,
la plrlmetamlna, clerequanlda y la cemblna
clen plrlmetamlna sulladexlna, esta ultlma
utlllzada en cases de reslstencla a clerequlna.
Cametecldas. nctuan centra las lermas
erltrecltlcas sexuadas de les llasmedlum y asl
evltan la transmlslen del paludlsme a les
mesqultes. la clerequlna y qulnlna peseen
actlvldades qameteclda centra l. vlvax, l. evale
y l. malarlae en tante que la prlmaqulna tlene
actlvldad especlalmente petente centra l.
lalclparum.
lsperentlcldas. les medlcamentes de esta ca
teqerla prevlenen e lnhlben la lermaclen de
eequlstes y esperezeltes en les mesqultes ln
lectades lmpldlende la transmlslen de la ma
larla aunque ne actuen dlrectamente sebre les
qametecltes en el huesped humane. la
clerequlna es un ejemple de este qrupe de me
dlcamentes cen acclen esperentlclda.
kesistencio o ontimoloricos:
une de les mayeres preblemas en el centrel de la
malarla a nlvel mundlal es la prepaqaclen de la
reslstencla a antlmalarlces lleqande lncluse a ser
censlderada ceme una de las prlnclpales causas del
aumente en la merbllldad y mertalldad de la enler
medad en el munde. la larmace reslstencla en la
malarla se dellne ceme la capacldad de les parasl
tes de una cepa para sebrevlvlr e multlpllcarse a
pesar de la admlnlstraclen y la abserclen de un
medlcamente en las desls lquales a las recemenda
clenes, e superleres a las que se prescrlben habl
tualmente, pere cemprendldas dentre de les llml
tes de telerancla del enlerme
9
. la anterler dellnl
clen nes lndlca que la reslstencla es una caracterls
tlca del paraslte, el cual es capaz de mutar de mane
ra esperadlca adaptandese a la dreqa. utres meca
nlsmes medlante les cuales el paraslte puede evl
tar al medlcamente sen. alterande la permeablll
dad la membrana celular e de sus erqaneles para
dlllcultar la entrada de la dreqa e actlvande rutas
metabellcas alternas.
n pesar de que la larmace reslstencla es un leneme
ne que alecta a tedas las especles de llasmedlum y
se puede dar hacla tedes les medlcamentes, en la
practlca la que ha temade mayer lnteres en salud
publlca es la reslstencla que P. IuI.Iu:un ha desa
rrellade hacla les esqulzentlcldas hematlces, ceme
la clerequlna. ler decadas la clerequlna se censtl
tuye en el pretetlpe de las dreqas antlmalarlcas,
usada ampllamente en el tratamlente de tedes les
tlpes de lnlecclen malarlca. la clerequlna es hasta
ahera el medlcamente antlmalarlce mas eceneml
ce y que preduce menes electes secundarles,
9
sln
embarqe, en muchas areas endemlcas en el mun
de, esta dreqa se a vuelte lnelectlva deblde a que el
paraslte ha desarrellade reslstencla
1c,11
. ln celem
bla la reslstencla a clerequlna se reperte per prlme
ra vez en el ae de 191
12
y su raplda prepaqaclen
lleve al use de etres antlmalarlces para el trata
mlente de la enlermedad, une de elles censlste en
una cemblnaclen de llrlmetamlna :ulladexlna
(lansldarr uellmanla keche, 8aselj, medlcamen
te al cual ya se ha repertade reslstencla en varlas
zenas endemlcas del munde, lnclulda celembla
1l19
.
les mecanlsmes respensables del desarrelle de la
reslstencla a clerequlna y :ulladexlna per parte
del paraslte aun ne sen blen entendldes, se cree que
une de les lacteres respensable pedrla ser la preslen
larmaceleqlca ejerclda per el use maslve y la tema
de nlveles sub eptlmes de medlcamentes, en la
mayerla de les cases relaclenade cen lncumpll
mlente en les reqlmenes de deslllcaclen. un estu
dle reallzade en 8rasll prepene, ceme peslble expll
caclen para la alta prevalencla de qenes aseclades
cen reslstencla a :ullenas y :ullenamldas el use
ev|sIa de |a Facu|Iad de 0|enc|as de 8a|ud
119
AY LZ NLhZA NLZA
lndlscrlmlnade y sln supervlslen de estas dreqas
en el tratamlente de lnlecclenes preducldas per
bacterlas (:teptececcus spp, Nelsserla spp y
Hycebacterlum sppj, en alqunas reqlenes endeml
cas para la malarla en ese pals
2c
. utre aspecte se
relaclena cen la aparlclen de cepas del paraslte cen
qenes de reslstencla a les medlcamentes. lacteres
lntrlnseces ceme sen las dllerenclas metabellcas
lndlvlduales y cambles en la abserclen qastrelntes
tlnal lnducldes per la dleta e el use de larmaces,
parecen tener un papel lmpertante para la reslsten
cla a medlcamentes
21
.
nctlvldad antlmalarlca de la clerequlna. ll meca
nlsme de acclen de la clerequlna se lundamenta en
la lnterlerencla del larmace sebre el mecanlsme de
dlqestlen de la hemeqleblna per parte del paraslte.
P. IuI.Iu:un dlqlere la hemeqleblna dentre de su
vacuela dlqestlva, en dende la hemeqleblna es
hldrellzada, el preducte de la hldrellsls es la lerrlte
perllrlna lv, el cual es altamente texlce para el pa
raslte, dade que causa un aumente en la permeabl
lldad de sus membranas, cenduclende llnalmente
la llsls celular. lara evltar este el paraslte pesee un
mecanlsme de deslntexlcaclen, que censlste en la
pellmerlzaclen de la lerrlte perllrlna lv en
hemezelna (un crlstal lnertej. la clerequlna actua
lnhlblende una de las enzlmas lnvelucradas en el
precese de deslntexlcaclen y causande la muerte
del paraslte
22
.
la reslstencla de P. IuI.Iu:un a clerequlna a slde
aseclada cen lallas en les mecanlsmes de acumu
laclen del medlcamente en el paraslte, le que re
sulta en la excluslen del medlcamente de la ac
clen lecal, per esta razen les estudles de mecanls
mes de reslstencla a clerequlna se han enlecade
en la busqueda de mutaclenes en qenes
cedlllcantes para pretelnas transpertaderes de
membrana en el paraslte. la reslstencla a
clerequlna se ha aseclade a mutaclenes en el qen
llcrt que cedlllca para una pretelna transperta
dera lecallzada en la membrana de la vacuela dl
qestlva del paraslte. la presencla de un resldue de
1lreslna en la peslclen de la pretelna llck1 ha
slde aseclada cen reslstencla a clerequlna, lndl
cande que ella cumple un papel lmpertante en la
medulaclen de les nlveles elevades de reslstencla
a este medlcamente. ndlclenalmente, mutaclenes
en etre qen, llamade plmdr1, el cual cedlllca para
etra pretelna transpertadera en la membrana de
la vacuela dlqestlva del paraslte ha slde aseclade
cen la reslstencla a clerequlna
222+
.
nctlvldad antlmalarlca de llrlmetamlna:ullade
xlna. la cemblnaclen plrlmetamlna sulladexlna es
une de les peces medlcamentes alternatlves en el
tratamlente de las lnlecclenes malarlcas preducl
das per parasltes reslstentes a clerequlna, que es
ecenemlce, blen telerade y cuya terapla censlste
en una sela desls eral
2
. ll mecanlsme de acclen
de estes medlcamentes es blen ceneclde, la
plrlmetamlna es un lnhlblder de la enzlma
dlhldrelelate reductasa (uulkj de P. IuI.Iu:un,
per su parte sulladexlna actua lnhlblende a la en
zlma dlhldreptereate slntetasa (uul:j del parasl
te. nmbas enzlmas sen cempenentes de la ruta
bleslntetlca de lelates, uul: catallza la cenden
saclen de aclde pamlnebenzelce (ln8nj cen el
hldrexlmetlldlhldrepterelna plreleslequlnasa para
preduclr , dlhldreptereate
2
. P. IuI.Iu:un qe
nera la qran mayerla de sus lelates per slntesls de
neve, per le tante la lnhlblclen de uulk y uul:
per llrlmetamlna:ulladexlna preduce una dlsml
nuclen de d11l y per censlqulente una dlsmlnu
clen en la slntesls de nuN. la actlvldad lnhlblterla
de la plrlmetamlna y la sulladexlna se ve aumen
tada cuande se usan en cemblnaclen blequeande
la dlvlslen celular del paraslte.
la reslstencla ln vltre se ha aseclade cen muta
clenes puntuales en les qenes que cedlllcan para
las enzlmas uulk y uul: de P. IuI.Iu:un. lxperl
mentes de mutaqenesls sltle dlrlqlda han demes
trade claramente que la reslstencla a plrlmetamlna
esta aseclada cen mutaclen en el amlneaclde :erlna
a nsparaqlna en el ceden 1c de uulk. ndemas, el
camble de una nsparaqlna per una lseleuclna en el
AZAY, 2
do
8LNL8TL L 2004, Vo|. 1 h 2
12c
NALAIA Y LA L8I8TLh0IA A AhTINALI08
ceden 1 y de una clstelna per una nrqlnlna en el
ceden 9 se han aseclade cen un lncremente de la
reslstencla. un nlvel alte de reslstencla a plrlmeta
mlna ecurre en la presencla de la mutaclen pun
tual de lseleuclna per leuclna en el ceden 1+
2,2
.
la reslstencla a sulladexlna esta, per su parte, rela
clenada cen cambles en el amlneaclde nlanlna per
Cllclna en el ceden +l de uul:. ndemas, se ha
ebservade que cambles de una :erlna a lenllalanlna
e nlanlna en el resldue +l, nlanlna a Cllclna en el
resldue 1, llslna a qlutamlna en el resldue +c y
nlanlna a :erlna e 1reenlna en el ceden 1l, estan
asecladas cen nlveles altes de reslstencla a
sulladexlna
29,lc
.
1cnicos poro determinor lo resistencio:
1:I J Sn:IIIIIJuJ In vII:v. lste es el metede
usade ceme estandar para menlterear la senslblll
dad a les medlcamentes antlmalarlces y censlste
en determlnar el percentaje de lnhlblclen de la ln
vaslen y el desarrelle del paraslte en presencla de
les medlcamentes
l1
. ll precedlmlente se reallza
sebre mlcreplacas de tltulaclen centenlende mlcre
cultlves slncrenlces de lermas erltrecltlcas madu
ras de PIu:nvJIun. les cultlves se reallzan en un
medle de cultlve apreplade suplementade cen
hlpexantlna, ulll:, qlucesa, antlbletlces y plas
ma humane u
+
y cen un hematecrlte de . ll
ensaye parte de un cultlve cen la parasltemla apre
plada (numere de qlebules rejes lnlectades per el
parasltej y ceme centrel usa un cultlve del parasl
te sln medlcamente. ll percentaje de lnhlblclen se
calcula cen base en la relaclen entre la parasltemla
calculada para cada cultlve cen e sln medlcamen
te y cen las dllerentes desls del medlcamente y se
lnterpretan cen base en una qrallca de desls lrente
a la respuesta. les resultades se expresan en cl
c
.
las pruebas de senslbllldad In vII:v tlenen ceme
desventaja, requerlr de cendlclenes adecuadas para
la censervaclen de les parasltes, el cultlve y
slncrenlzaclen de les mlsmes, per le que estarlan
restrlnqldes a laberaterles cen precedlmlentes
estandarlzades y cen experlencla en el desarrelle
de las pruebas.
1.nI.u: HvI.uIu::: les tecnlcas meleculares han
surqlde ceme una alternatlva para detectar en ler
ma raplda cepas del paraslte que pedrlan ser resls
tentes a antlmalarlces
l2
. lstas tecnlcas ne requle
ren de qrandes velumenes de sanqre lnlectada, nl
de cultlve de parasltes, ya que el anallsls puede rea
llzarse a partlr de una qeta de sanqre lljada en papel
llltre e a partlr de las lamlnas de dlaqnestlce.
la reacclen en cadena de la pellmerasa (lckj es una
de las tecnlcas meleculares usada para el dlaqnes
tlce de la malarla y para detectar la presencla de
mutaclenes puntuales en qenes del paraslte, las
cuales han slde asecladas cen reslstencla ln vltre
a les antlmalarlces
ll
. la tecnlca de lck censlste en
la ampllllcaclen de un lraqmente del qen de lnteres
dende se encuentran las mutaclenes, para este se
utlllzan ellqenucleetldes slntetlces (lnlcladeresj
cuya secuencla ha slde prevlamente dlseada cen
ayuda de les bances de secuenclas de qenes ceme el
ClN8nNk. les preductes de la ampllllcaclen se ana
llzan medlante electreleresls de acldes nuclelces.
Ceneralmente la tecnlca de lck se cemblna cen
etras herramlentas de la bleleqla melecular ceme
es la restrlcclen enzlmatlca, en la cual les preduc
tes de lck sen semetldes a dlqestlen cen una enzl
ma de restrlcclen cuye metlve de certe lnvelucra el
sltle de la mutaclen, de esta lerma sl la mutaclen
esta presente la enzlma ne pedra certar el lraqmen
te
l+,l
. keclentemente una adaptaclen de la lck lue
dlseada para detectar en lerma raplda secuenclas
que dllleren en un sele par de bases, ebvlande el
pase de la restrlcclen enzlmatlca y permltlende el
anallsls de un qran numere de muestras
1
.
utra tecnlca que se usa junte cen la lck es la
secuenclaclen, en este case les preductes de lck
sen llqades lnlclalmente a un vecter de secuencla
clen para lueqe ser anallzades medlante secuencla
clen autematlzada, sequn el metede descrlte per
:anqer
l
y pesterlermente anallzada per electrele
ev|sIa de |a Facu|Iad de 0|enc|as de 8a|ud
121
AY LZ NLhZA NLZA
resls capllar. lsta tecnlca permlte ebtener la secuen
cla del lraqmente sebre la cual se pueden detectar
las peslbles mutaclenes al allnearla cen las exls
tentes en las bases de dates del qenema de PIu:nv-
JIun. la secuenclaclen del nuN ha slde empleada
en estudles de la prevalencla a mutaclenes en areas
cen dllerentes reslstenclas a plrlmetamlna y
sulladexlna
2
, sln embarqe sus cestes llmltan su
use en estudles epldemleleqlces a qran escala.
llnalmente, para la lnvestlqaclen de la reslstencla
se ha empleade etra tecnlca melecular denemlna
da mutaqenesls sltle dlrlqlda, que censlste en ln
treduclr cambles puntuales en les qenes de lnteres y
determlnar experlmentalmente ceme alectan estas
mutaclenes a la actlvldad de la enzlma blance
2
.
I:IuJIv: In VIvv: les estudles ln vlve se censtltuyen
en el metede mas sequre para detectar reslstencla a
antlmalarlces, ya que se ha demestrade que la pre
sencla de mutaclenes en qenes que cedlllcan para
las enzlmas uulk y uul: ne slempre se cerrelaclena
cen lalla terapeutlca a plrlmetamlna y sulladexlna,
le que suqerlrla que la lalla terapeutlca estarla rela
clenada cen la preqreslva acumulaclen de mutacle
nes en les qenes lmpllcades
ll
. ndlclenalmente exls
ten lacteres lntrlnseces en el huesped que pueden
lnllulr en la reslstencla, la lnteracclen medlcamen
te respuesta del huesped ne puede ser detectada en
las pruebas In vII:v. n este respecte, estudles reall
zade per el qrupe de malarla de la unlversldad de
nntlequla suqleren que les altes nlveles de parasltls
me lntestlnal en la peblaclen rural del munlclple de
1urbe (nntlequlaj, pueden estar lnlluyende en la
dllerenclas ebservadas de reslstencla ln vltre y resls
tencla ln vlve a clerequlna
19
.
les estudles de reslstencla In vIvv utlllzan ceme
crlterles de reslstencla parametres cllnlces y
paraslteleqlces, per le que les paclentes lnlectades
deben semeterse a un sequlmlente centlnue de la
eveluclen de la enlermedad en un centre hespltala
rle. uurante la prlmera lase del estudle se determl
na el dlaqnestlce de la especle de PIu:nvJIun, la
parasltemla lnlclal y se le reallza un examen cllnl
ce. 1amblen se tramlta la cerrespendlente llcha
epldemleleqlca dende se reqlstran les dates
secledemeqrallces, prelllaxls antlmalarlca,
autemedlcaclen e tema de antlmalarlces en dlas
prevles. lnmedlatamente se le sumlnlstra el trata
mlente en las desls recemendadas, sequldamente
sen semetldes a examenes cllnlces y parasltele
qlces perledlces durante 1+ dlas sequldes al trata
mlente
l
. la respuesta al tratamlente se evalua de
acuerde a les parametres cllnlces y paraslteleqlces.
0h0L8IhL8 Y FL8FL0TIVA8
la malarla es una de las enlermedades parasltarlas
humanas de mayer lncldencla mundlal sequn la
urqanlzaclen Hundlal de :alud. ln celembla la
malarla es censlderada une de les preblemas de
salud publlca en el del terrlterle naclenal, este
deblde a lacteres ceme la ublcaclen y tepeqralla
del terrlterle celemblane, la cual laverece la exls
tencla de zenas qee eceleqlcas cen alta receptlvldad
para la transmlslen de la malarla, ademas, les cen
lllctes seclales que se desarrellan en varlas zenas
del pals qeneran desplazamlentes de peblaclen que
aumenta la vulnerabllldad y preducen dllerentes
nlveles de rlesqe.
une de les qrandes preblemas de la malarla es el
desarrelle de la reslstencla per parte del paraslte
PIu:nvJIun hacla les antlmalarlces exlstentes. ln
celembla les medlcamentes mas utlllzades para
el tratamlente de la enlermedad sen clerequlna y
la cemblnaclen plrlmetamlna sulladexlna, que se
admlnlstra en cases de reslstencla a clerequlna y a
la cual ya se ha repertade reslstencla. les estudles
de reslstencla a antlmalarlces en celembla estan
enlecades a alqunas zenas endemlcas de la reqlen
del laclllce, nntlequla y la nmazenla, quedande
aun sln cenecer el cempertamlente de la reslsten
cla en etras reqlenes del pals susceptlbles a la en
lermedad, ceme la cesta carlbe celemblana.
la detecclen en lerma temprana de la reslstencla a
estes medlcamentes se censtltuye en una prlerl
AZAY, 2
do
8LNL8TL L 2004, Vo|. 1 h 2
122
NALAIA Y LA L8I8TLh0IA A AhTINALI08
dad para la lmplementaclen de medldas de lnter
venclen que evlten la dlsperslen de la malarla en
celembla. las tecnlcas experlmentales que se han
desarrellade para la determlnaclen de la reslsten
cla van desde ensayes In vII:v de senslbllldad a
medlcamentes, determlnaclen de lalla terapeutlca
medlante ensayes In vIvv, hasta tecnlcas
meleculares que permlten ldentlllcar mutaclenes
en qenes del paraslte y que han slde aseclades en
etras lnstanclas cen reslstencla a clerequlna,
plrlmetamlna y sulladexlna. ndlclenalmente las
tecnlcas meleculares pueden ser usadas para esta
blecer pellmerllsme qenetlce de les parasltes clr
culantes, ldentlllcar lnlecclenes mlxtas, establecer
y relaclenar patrenes qenetlces cen ublcaclen qee
qrallca de cepas del paraslte. 1eda esta varledad de
herramlentas tlenen ceme prepeslte qenerar cene
clmlente encamlnade a la planeaclen de centrel de
la enlermedad.
LFLLh0IA8
1. wuu werld uealth urqanlzatlen. 1wellth preqram repert
el the uNluwerld 8ankwuu speclal preqram ler research
and tralnlnq ln treplcal desease (1ukj. 8ull werld uealth
urqan 199, 1.12+.
2. urqanlzaclen lanamerlcana de :alud (ul:j. las cendlclenes
de salud en las nmerlcas. lubllcaclen clentlllca 199, 2.+9.
l. Cenzalez n, velendla Hl, ncesta j, et al. :ltuaclen actual de las
enlermedades transmlslbles en celembla y prepuesta
erqanlzatlva. H.N.:. l.N.:. lnlerme qulncenal epldemleleqlce
Naclenal, lqlN. 2ccc, (1j.222lc.
+. Hlnlsterle Naclenal de :alud lnstltute Naclenal de :alud.
lnlerme qulncenal lpldemleleqlce Naclenal, lqlN 2ccc,
(2+j.l2.
. Hlnlsterle Naclenal de :aludullclna de lpldemleleqla.
lnlerme especlal. :ltuaclen de las enlermedades transmlslbles
que sen sujete de vlqllancla lntenslllcada en salud publlca,
celembla, 1999. ulspenlble en lnternet. http
www.saludcelembla.cemactualsalud+lnlerme.htm
. 8etere u, kestrepe H. larasltesls uumana. cerperaclen para
lnvestlqaclenes bleleqlcas. 1ercera edlclen, Hedellln 2ccl.
. wuu 1he bleleqy el malarla paraslte. (wuu, Cenevaj 19.
. clyde u.l. qulmleterapla del paludlsme. 2ed. Hedellln.
urqanlzaclen Hundlal de la :alud. 1992, p.ll, +.
9. Cula de atenclen de la malarla (un llnej. 2ccc. ulspenlble en
lnternet. httpwww.saludcelembla.cemactualhtmlnermas
ntmalarla.htm
1c. wuuwerld uealth urqanlzatlen. lxpert cemmltee en Halarla.
wuu 1echnlcal repert :erles l (wuu, Cenevaj 19.
11. 8leland, l.8., lackrltz lH, kazembe lN, were j8, :teketee k,
campbell cc. 8eyend chlerequlne. lmpllcatlens el druq
reslstance ler evalvatlnq malarla therapy elllcacy and tratment
pellcy ln nlrlca. j. lnlect uls. 199l, 1.9l29l.
12. layne u. :pread el chlerequlne reslstance ln P. IuI.Iu:un.
larasltel. 1eday 19, l. 2+12+.
1l. l,j, Cenzalez. keslstencla de llasmedlum lalclparum a les
nntlmalarlces en celembla. 8lemedlca 2cc2, 22(:upl1j+.
1+. NzllaHeunda n, Hberu lk, :lbley cu, llewe cv, wlnstanley
ln. kenyan PIu:nvJIun IuI.Iu:un lleld lselated. cerrelatlen
between pyrlmethamlne and chlercyclequanll actlvlty ln
vltre and pelnt mutatlens ln the dlhydrelelate reductase
demaln. nntlmlcreb. nqents chemether 199, +2(1j.1+19.
1. Naqesha u:, uln:yalruddln, casey Cj, :usantl nl, lryaull uj,
keeder jc,. Hutatlen ln the plmdr1, dhlr and dhps qenes el
PIu:nvJIun IuI.Iu:un are asseclated wlth In-vIvv druq
reslstance ln west lapua, lndenesla. 1rans. k. :ec. 1rep. Hed
ulq. 2cc1, 9(1j. +l+9.
1. 8lswas :, lscalante n, chalyarej :, nnqkasekwlnal l, lal n.
lrevalence el pelnt mutatlens ln the dlhydrelelate reductase
and dlhydreptereate synthetase qenes el PIu:nvJIun
IuI.Iu:un lsalates lrem lndla and 1halland. a melecular
epldemleleqlc study. 1rep Hed lnt uealth 2ccc, (1cj. l+l.
1. vascenceles kl, llewe cv, lentes cj, kyle u, wlrth ul, perelra
da :llva lu, /alls HC. Hutatlens ln PIu:nvJIun IuI.Iu:un
dlhydrelelate reductase and dlhydreptereate synthase el
lselates lrem the nmazen reqlen el 8razll. Hem. lnst. uswalde
cruz 2ccc, 9(j.212.
1. userle ll Clralde ll, Carajales ll, nrrlaqa nl, nndrade nl,
kuebush 1k,. nssessment el therapeutlc respense el
PIu:nvJIun IuI.Iu:un te chlerequlne and sulladexlne
pyrlmethamlne ln an area el lew malarla transmlsslen ln
celembla. nm. j. 1rep. Hed uyq 1999, 1(j.92.
19. 8lalr :, lacharme l, lenseca j, 1eben n. keslstance el P.
IuI.Iu:un te l antlmalarlals ln 1urbe (nntlequla, celembla,
199j. kev. lanam. :alud lubllca. 2cc1, 9(1j. 2l.29.
2c. crave l, l.de kesarle v. nspectes de qenetlca da reslstencla aes
larmaces antlmalarlces. 8lemedlclna e :aude lubllca. 199.
21. lenqweeth ul. uruq reslstant malarla ln chlldren and ln
travelers. ledrlatr. clln. Nerth nm. 199, +2.+9+.
ev|sIa de |a Facu|Iad de 0|enc|as de 8a|ud
12l
AY LZ NLhZA NLZA
22. Hanej uuralslnqh 1, keed H, ulpqrave u. nnalysls el llck1,
llHuk1, uulk and uul: Hutatlens and uruqs :ensltlvltles ln
llasmaedlum lalclparum lselates lrem latlents ln vletnam
8elere and nlter 1reatment wlth nrtemlslnln. nm. j. 1rep.
Hed. uyq. 2ccl, (lj. lcl.
2l. lldeck un, Nemura 1, 1alley nk, ceeper kn, uzekunev :H,
lerdlq H1, urses lH, :ldhu n8, Naude 8, ueltsch kw, :u x/,
weetten jc, keepe lu, wellems 1l, 2ccc. Hutatlens ln the P.
IuI.Iu:un dlqestlve vacuele transmembrane preteln llck1
and evldence ler thelr rele ln chlerequlne reslstance. HvI CII
: 11.
2+. uuralslnqh H1, keper c, walllker u, warhurst uc, 2ccc.
lncreased sensltlvlty te the antlmalarlals mellequlne and
artemlslnln ls cenlerred by mutatlens ln the InJ:1 qene el
PIu:nvJIun IuI.Iu:un. HvI HI.:vIIvI J: 9.
2. lerene, k. ulhydrllelate reductase lrem pyrlmethamlne reslstant
PIu:nvJIun I:pLI. j. 8lel. chem 19c, 2+.c+.
2. 8reeks uk., wanq l, kead H, walklns H, :lms llC, uyde jl. :ecuence
varlatlen ul 1he uydrexymethyldydrepterln lyrephespheklnase.
ulhydreptereate :ynthase Cene ln llnes ul 1he uuman Halarla
laraslte PIu:nvJIun IuI.Iu:un wlth ulllerlnq keslstance
1e :ulladexlne. lur.j. 8lechem. 199+, 2.l9+c.
2. 8asce lk, lldln de leceulas l, le 8ras j, wllsen cH. PIu:nvJIun
IuI.Iu:un. melecular characterlzatlen el multldruqreslstant
cambedlan lselates. lx larasltel 199,2.91cl.
2. 8asce lk, lldln de leceulas l, wllsen cH, le 8ras j, Hazabraud
n. lelnt mutatlens ln the dlhydrelelate reductase thynldylate
synthase qene and pyrlmethamlne and cyclequanll reslstance
ln PIu:nvJIun IuI.Iu:un. Hel. 8lechem. larasltel 199,
9.1l1l.
29. 1rlqlla 1, cewnan nl, Hetlnq jC, wllsen c. Hutatlens ln
dlhydreptereate synthase are respenslble ler sullene and
sullenamlde reslstance ln PIu:nvJIun IuI.Iu:un. lrec. Natl.
ncade. :cl. u:n. 199, 9+.1l9++1l9+9.
lc. 1rlqlla 1, wanq l, :lms ll, uyde jl, crewman. nllellc exchanqe
at the endeqeneus qenemlc lecus ln PIu:nvJIun IuI.Iu:un
preves the rele el dlhydreptereate synthase ln sulladexlne
reslstant malarla. lH8u j. 199,1.lcl1.
l1. werld uealth urqasnlzatlen. ln vltre test (mark llj ler
assessment el tje respense el llasmedlum lalclparum te
cherequlne, mellequlne, qulnlne, sulladexlnepyrlmethamlne
and amedlaqulne. uecument Hnl.2 revlslen 1,199c.
l2. llewe cv ujlmde n, wellems 1l, ulep :, keurlba 8, ueumbe
uk. cemmunlty pyrlmethamlnesulladexlne use and
prevalence el reslstant PIu:nvJIun IuI.Iu:un qenetypes ln
Hall. a medel ler deterrlnq reslstance. An { 1:v HJ H)p
199, JJ. ++1.
ll. u' nlessandre u. nntlmalarlal uruq keslstance. :urvelllance
and Helecular Hetheds ler Natlenal Halarla centrel lreqrames.
Hem. lnst. uswalde cruz 2ccc, 9l(j.2lc.
l+. lldln de leceulas l, 8asce lk, nbdalak 8, uje Hk, le 8ras j,
Hazabraud n. PIu:nvJIun IuI.Iu:un. detectlen el antllelate
reslstance by speclllc restrlctlen enzlme dlqestlen. lxp.
larasltel 199, c.+l+.
l. /lndreu :, uae u, xuyen l1, uunq Nl, :y Nu, :keld u, :wedberq
C. kapld detectlen el pyrlmethamlne susceptlblllty er
PIu:nvJIun IuI.Iu:un by restrlctlen endenuclease dlqestlen
el the dlhydrelelate reductase qen. nm. j. 1rep. Hed. uyq.
199, .11.
l. :anqer, l., Nlcklen, :. ceulsen, n. uNn sequenclnq wlth
chalntermlnatlnq lnhlblters. lrec. Natl. ncad. :cl. u:n 1,+,
+l+
l. wuuwerld uealth urqanlzatlen. nssessment el therapeutlc
elllcacy el antlmalarlal druqs ler uncempllcated IuI.Iu:un malarla
ln areas wlth lntense transmlsslen. wuuHnl.199, 1c.

Вам также может понравиться