Вы находитесь на странице: 1из 3

Acord militar Franco-Rus "Frana i Rssia, animades d'un mateix desig de conservar la pau, i no tenint una altra fi que

atendre les necessitats d'una guerra defensiva, provocada per un atac de les forces de la Triple Aliana contra una o una altra d'elles, han convingut les disposicions segents: Primera. Si Frana s atacada per Alemanya, o b per Itlia sostinguda per Alemanya, Rssia emprar totes les forces disponibles per atacar a Alemanya. Si Rssia s atacada per Alemanya, o b per ustria sostinguda per Alemanya, Frana emprar totes les seves forces disponibles per combatre a Alemanya. Segona. En el cas que els forces de la Triple Aliana, o una de les potncies que formen part, es mobilitzessin, Frana i Rssia, davant la primera notcia del fet, i sense que sigui necessari acord previ, mobilitzaran immediata i simultniament la totalitat de les seves forces i les traslladaran el ms a prop possible de les seves fronteres. Tercera. (...) Aquestes forces s'empraran a fons, amb tota diligncia, de manera que Alemanya hagi de lluitar alhora en l'Est i en l'Oest. (...) Sexta. La present convenci tindr la mateixa durada que la Triple Aliana." Convenci militar del 18 d'agost de 1892 a Sant Petersburg.

Acuerdo militar Franco-Ruso "Francia y Rusia, animadas de un mismo deseo de conservar la paz, y no teniendo otro fin que atender las necesidades de una guerra defensiva, provocada por un ataque de las fuerzas de la Triple Alianza contra una u otra de ellas, han convenido las disposiciones siguientes: Primera. Si Francia es atacada por Alemania, o bien por Italia sostenida por Alemania, Rusia emplear todas las fuerzas disponibles para atacar a Alemania. Si Rusia es atacada por Alemania, o bien por Austria sostenida por Alemania, Francia emplear todas sus fuerzas disponibles para combatir a Alemania. Segunda. En el caso de que los fuerzas de la Triple Alianza, o una de las potencias de que forman parte, se movilizaran, Francia y Rusia, ante la primera noticia del hecho, y sin que sea necesario acuerdo previo, movilizarn inmediata y simultneamente la totalidad de sus fuerzas y las trasladarn lo ms cerca posible de sus fronteras. Tercera. (...) Estas fuerzas se emplearn a fondo, con toda diligencia, de manera que Alemania tenga que luchar a la vez en el Este y en el Oeste. Sexta. La presente convencin tendr la misma duracin que la Triple Alianza." Convencin militar del 18 de agosto de 1892 en San Petersburgo.

Tratado de la Tri ple Alianza entre Austri a -Hungra, el Imperio Alemn e Italia, 1882

Sus Majestades, el Emperador de Austria, Rey de Bohemia, Rey apostlico de Hungra, el Emperador de Alemania, Rey de Prusia, y el Rey de Italia, animados por el deseo de aumentar las garantas de la paz general, de fortificar el principio monrquico y de asegurar con ello mismo el mantenimiento intacto del orden social y poltico en sus Estados respectivos, han acordado concluir un tratado que, en virtud de su naturaleza esencialmente conservadora y defensiva, no persigue otro objetivo que el de precaverles contra los peligros que pudieran amenazar la seguridad de sus Estados y la tranquilidad de Europa. () han convenido los artculos siguientes: Artculo 1. Las Altas Partes contratantes se prometen recprocamente paz y amistad, y no entraran en alianza o compromiso alguno dirigido contra cualquiera de sus Estados. Se comprometen a proceder a un intercambio de ideas acerca de las cuestiones polticas y econmicas de carcter general que pudieran sobrevenir, prometindose adems apoyo mutuo dentro del lmite de sus propios intereses. Artculo 2. En el caso de que Italia, sin mediar provocacin directa por su parte, fuese atacada por Francia por cualquier motivo que fuera, las otras dos Partes contratantes estarn obligadas a prestar a la Parte atacada socorro y ayuda con todas sus fuerzas. La misma obligacin incumbir a Italia en caso de una agresin no directamente provocada de Francia contra Alemania. () Artculo 4. En el caso de que una gran Potencia no firmante del presente Tratado amenazase la seguridad de los Estados de una de las Altas Partes contratantes y, en razn de ello, la parte amenazada se viese forzada a hacerle la guerra, las otras dos se obligan a observar respecto a su ahijada una neutralidad benvola. Cada una se reserva, en tal supuesto, la facultad de tomar parte en la guerra, si lo estimase oportuno, para hacer causa comn con su aliada. () Hecho en Viena el da veinte del mes de Mayo del ao mil ochocientos ochenta y dos.

Tractat de la Triple Aliana entre ustria-Hongria, l'Imperi Alemany i Itlia, 1882

Les seves Majestats, l'Emperador d'ustria, Rei de Bohmia, Rei apostlic d'Hongria, l'Emperador d'Alemanya, Rei de Prssia, i el Rei d'Itlia, animats pel desig d'augmentar les garanties de la pau general, de fortificar el principi monrquic i d'assegurar amb aix mateix el manteniment intacte de l'ordre social i poltic en els seus Estats respectius, han acordat concloure un tractat que, en virtut de la seva naturalesa essencialment conservadora i defensiva, no persegueix un altre objectiu que el de prevenir-los contra els perills que poguessin amenaar la seguretat dels seus Estats i la tranquillitat d'Europa.

() han convingut els articles segents:

Article 1. Les Altes Parts contractants [ustria-Hongria, lImperi Alemany i Itlia] es prometen recprocament pau i amistat, i no entraran en aliana o cap comproms dirigit contra qualsevol dels seus Estats.

Es comprometen a procedir a un intercanvi d'idees sobre les qestions poltiques i econmiques de carcter general que poguessin sobrevenir, prometent-se a ms suport mutu dins del lmit dels seus propis interessos.

Article 2. En el cas que Itlia, sense intervenir provocaci directa per la seva banda, ans atacada per Frana per qualsevol motiu que fora, les altres dues Parts contractants estaran obligades a prestar a la Part atacada socors i ajuda amb totes les seves forces. La mateixa obligaci incumbir a Itlia en cas d'una agressi no directament provocada de Frana contra Alemanya. () Article 4. En el cas que una gran Potncia no signatria del present Tractat amenacs la seguretat dels Estats d'una de les Altes Parts contractants i, en ra d'aix, la part amenaada es veis forada a fer-li la guerra, les altres dues s'obliguen a observar respecte a la seva fillola una neutralitat benvola. Cadascuna es reserva, en aquesta suposici, la facultat de prendre part en la guerra, si ho estims oport, per fer causa comuna amb la seva aliada. () Fet a Viena el dia vint del mes de Maig de l'any mil vuit-cents vuitanta-dos.

Вам также может понравиться