42

3
35
60 6
5
I
I
S
m
Tall IV - IV
1 000
1 500
500
0
-500
-1 000
a
20 m
0
10
0 2 000 4 000
1a.
2a.
3a.
II
II
Q
N
O
E
P
K
C
J
T
Pr
Ca
D
S
Or
CO
C
G
Gn
Bloc superior
Bloc inferior
Bloc inferior
Bloc superior
Bloc superior
Bloc inferior
Bloc inferior
Bloc superior
80
35
b 45
a 030
45
50
05
0
-1 000
-2 000
-3 000
-4 000
1 000
Un mapa geolgic s la representaci, sobre un mapa topogrfic, dels
diferents tipus de roques que afloren a la superfcie terrestre i el tipus
de contactes entre elles. Per distingir les roques sutilitzen colors. En un
mapa geolgic tamb shi reflecteixen les estructures tectniques (plecs,
falles, etc.), jaciments de fssils, fonts, recursos minerals, etc.
Roques
aflorants
Estructures
tectniques
Mapa topogrfic
Mapa geolgic
Superfcie topogrfica
Les roques es representen
en colors i els contactes figuren
amb diferents tipus de lnies.
s la interpretaci grfica, en un pla vertical, de lestructura geolgica del
subsl. s comsi fssimun tall a la Terra per veure coms el seu interior.
Per construir un tall geolgic cal situar, sobre un tall topogrfic, les
dades que sobserven en el mapa: el tipus de roca, el seu cabussament
(direcci i angle dinclinaci), la potncia (gruix), els tipus de contactes,
les estructures tectniques i la informaci de qu es disposi del subsl
(pous petrolfers, perfils ssmics, etc.).
Sondatge petrolfer
Escala horitzontal
Contacte normal
Contacte discordant
Encavalcament
El geleg fa una srie ditineraris pel
camp buscant afloraments de roques.
Quan troba un aflorament, el situa
sobre el mapa topogrfic o sobre la
foto aria. Unes ulleres anomenades
estereoscopis, li permeten veure
les fotos aries en relleu.
Amb un martell i una lupa,
identifica la roca i hi busca fssils,
que sovint acostumen a ser
de mida millimtrica.
Amb una brixola de geleg,
amb clinmetre i nivell,
mesura el cabussament
dels estrats, lesquistositat,
les falles, les lineacions, etc.
En una llibreta de camp, apunta
el nmero destaci i, a continuaci,
totes les dades observades
i mesurades (cabussament, litologia,
fssils, mostres, etc.). Sovint fa
esquemes de la disposici de les capes.
Nm. destaci
Cabussament
Descripci
Tall esquemtic
Sobre el mapa topogrfic colloca un polister transparent, on situa les
estacions observades al camp. Acada estaci shi indica el cabussament
de les capes i altres observacions.
Mapa topogrfic Polister Nm. destaci Cabussament
Situa els lmits entre les unitats rocoses observades. Els interpola i traa
les lnies de contactes. Si el cabussament de les capes s proper a
lhoritzontal, els contactes sn molt sinuosos (com les corbes de nivell),
en canvi, si s proper a la vertical els contactes seran lnies rectes.
Smbol del cabussament de les
capes. La lnia curta ens indica
el sentit de mximpendent de la
capa respecte al nord. El nmero
s la inclinaci, en graus,
respecte a lhoritzontal.
Detall del mapa
KCS
Epgraf que
defineix la roca
Encavalcament
Falla normal
Anticlinal
Elements estructurals
Regla de la V
Contacte normal Contacte discordant
Els materials ms
moderns es disposen
sobre una superfcie
que erosiona les
capes inferiors.
Les capes inferiors
sn ms antigues
que les superiors
(la 1a. s anterior
a la 2a., etc.).
La intersecci duna capa
amb una vall dibuixa una v.
El vrtex ens indica cap on
cabussa la capa.
Tall geolgic
Sondatge
Per construir el tall geolgic cal fer, en primer lloc, el tall topogrfic. Sobre
aquest, es situen els contactes entre les diferents unitats litolgiques. En
segon lloc, es colloquen els cabussaments i, amb un portaangles, es
representa la inclinaci. Amb aquestes dades es construeix un tall superficial.
Posteriorment sinterpreta el subsl projectant en profunditat les dades de
superfcie. La interpretaci en profunditat millora considerablement si es
disposa d informaci del subsl, compoden ser els sondatges de prospecci
petroliera, perfils ssmics, dades gravimtriques, etc.
Part actualment erosionada
Nmero de tall
Orientaci
Topografia
Inclinaci de les capes
Contacte
Epgraf que defineix la roca
Lnia del nivell del mar
Escala vertical. Normalment s la mateixa que
lhoritzontal per en talls superficials es pot exagerar.
Part interpretada amb les dades
del sondatge i de perfils ssmics
Un perfil ssmic
s com una ecografia
del subsl.
KCS
Una columna s una representaci grfica dels diversos materials
que podem trobar, en una zona determinada, tal com shan sedimentat,
els ms antics a la part inferior i els ms moderns a la part superior.
Per construir una columna estratigrfica, cal mesurar en el camp el
gruix de totes les capes, comenant per les inferiors i continuant vers
les superiors. Cal evitar les estructures tectniques que poden treure
un tros de la successi o b duplicar-la. En un mapa es poden posar
diverses columnes, realitzades en llocs diferents, per tal de comparar-
les i visualitzar com els sediments duna mateixa edat (color) canvien
lateralment de potncia (gruix) o de fcies (tipus de sediment).
Ms modern
Ms antic
Litologia
Escala vertical
Margues
Calcries
Argiles
Llims
Bretxes
Conglomerats
Guixos
Dolomies
Lamplada indica la mida de gra del
sediment. Cap a la dreta sn els sediments
ms grollers. Tamb sindiquen les
estructures sedimentries (laminaci
encreuada, contacte erosiu, etc.).
Els mateixos materials
en aquesta zona tenen ms potncia.
Cada full est format per una srie delements bsics: el mapa geolgic, els talls geolgics, la llegenda, lesquema geolgic, lesquema estratigrfic,
les columnes estratigrfiques, els signes convencionals i els autors. Segons les caracterstiques geolgiques de la zona poden afegir-se altres elements.
Mapa geolgic
Llegenda
Nom i nmero del full
Columnes estratigrfiques
Esquema geolgic
Esquema estratigrfic
Talls geolgics
Unitats que no afloren a lmbit del full
Signes convencionals
Crdits
Nom de la srie
Contracoberta
Situaci del full
Detall
del mapa
geolgic
Autors
Escala
El territori de lEstat espanyol est dividit en una quadrcula numerada,
que correspon als mapes topogrfics a escala 1:50 000. Cada cella
daquesta quadrcula est dividida en quatre fulls, els quals corresponen
a quatre mapes a escala 1:25 000. Per definir cada mapa sutilitza el
nmero del full 1:50 000 i una parella de nmeros que defineix el
quadrant. En aquest cas el full s el 258 1-2 (nm. 258 de l1:50 000
i el quadrant sud-oest).
Nom del full
Nmero didentificaci
Situaci del full
Coberta
Mapa de distribuci dels fulls 1:25 000
(a la contracoberta)
Nm. de mostra i fotografies
Aquests talls poden posar en evidncia una srie de problemes que el
geleg no pot solucionar amb les dades que t. Aleshores cal tornar
al camp per obtenir ms dades, ja sigui en zones on no havia estat, o
b tornar als mateixos llocs per tal de completar o corregir-ne la
interpretaci. Aix sinicia un cicle que finalitza quan el geleg considera
que el mapa t la qualitat adequada.
Per interpretar el mapa, el geleg realitza una srie de talls geolgics,
perpendiculars a les estructures.
Traa de tall geolgic
Els diferents tipus de roques que shan representat al mapa geolgic
constitueixen el que sanomenen unitats cartogrfiques. Cada una est
representada al mapa per un color diferent i un epgraf que les identifica.
Les caracterstiques de cada unitat estan explicades a la llegenda.
Es descriuen breument les segents dades: el tipus de roca de
qu es tracta, la seva potncia, quina s la seva posici respecte
daltres unitats cartogrfiques i els tipus de contactes, el contingut
fossilfer, lambient sedimentari, lapetrologia, i altrescaracterstiques.
Finalment sindica el nomformal o local i ledat.
Els materials
superiors sn els
ms moderns i
els inferiors els
ms antics.
Per definir els epgrafs sutilitza un codi
format per una srie de lletres i nmeros.
Lepgraf utilitzat per cada unitat
cartogrfica s el mateix per a tots els fulls.
La primera lletra
s la del perode,
Les segents corresponen a ledat,
litologia o tipus petrolgic.
KCM
Q Quaternari
N Neogen
O Oligoc
E Eoc
P Paleoc
K Cretaci superior
C Cretaci inferior
J Jurssic
T Trisic
Pr Permi
Ca Carbonfer
D Devoni
S Siluri
Or Ordovici
C Cambri
Cada perode t un color
caracterstic. Per a les
subdivisions sutilitza una
gamma dintre daquest color,
i a vegades shi superposa
una trama.
s el mapa simplificat a escala 1:100 000, on es representen les principals
estructures tectniques i les unitats ms importants. Els colors i les sigles
sn els caracterstics de cada perode geolgic.
Anticlinal
Falla normal
Encavalcament
s un esquema on es representen les diverses relacions estratigrfiques
i sedimentolgiques entre les unitats cartogrfiques del mapa, aix com
la relaci entre aquestes i les estructures principals.
Margues sedimentades
en una zona ms profunda
Discordana
Canvi lateral de fcies
(les calcries passen a margues)
Lmit daquesta conca
Solapament
expansiu
Calcries
de plataforma
poc profunda
s dinters de la Generalitat de
Catalunya disposar i publicar una
srie de mapes geolgics a
escala 1:25 000 que cobreixi tot
Catalunya. Aquests mapes sn
una eina bsica i molt til a lhora
de fer una bona planificaci
territorial. Aquesta escala permet
tenir una bona idea de les
caracterstiques geolgiques de
Catalunya. Sobre aquesta base
es poden fer estudis molt
diversos, com la planificaci
dobres pbliques, dels recursos
energtics, hidrogeolgics, de
riscs o b temes relacionats amb
el medi ambient. Els mapes es
realitzen al Servei Geolgic de
Catalunya de lInstitut Cartogrfic
de Catalunya. El primer full es
public lany 1994.
o el tipus de roca.
G Granitoides
Gn Gneis
E
O
C
Sorres
Els materials de la mateixa edat
canvien lateralment de fcies.
Sn la representaci grfica dels tipus de contactes entre les unitats
cartogrfiques. En lnia negra prima es representen els contactes
sedimentaris i en lnies gruixudes els contactes mecnics i les
estructures de plegament. En lnies blaves es representen els contactes
intrusius i en lnies vermelles i verdes els lmits de les zones
metamrfiques. Els smbols puntuals indiquen el cabussament de les
capes o daltres estructures planars o linears.
Contacte concordant
Contacte discordant
Contacte transicional
Encavalcament
Falla inversa
Falla normal
1r 2n
Falles amb
doble moviment
1r 2n
Sinclinal
Anticlinal
Estructura fossilitzada
Contacte intrusiu
Lmit de
zona metamrfica
Direcci i angle
de cabussament
N
Lnia de mxim pendent
Direcci respecte al nord
Angle dinclinaci
N
Cabussament de
lestratificaci
Normal
Invertit
Esquistositat
Lineaci dintersecci
Estratificaci
Esquistositat S1
Lineaci dintersecci
Escala vertical
Falla normal
2. Qu s un tall geolgic?
3. Com es fa el mapa geolgic?
3.1 Treball de camp 3.2 Treball de gabinet
4. Mapa geolgic de Catalunya 1: 25 000
4.1 Elements de cada full
4.2 Mapa geolgic
4.3 Talls geolgics
4.7 Columnes estratigrfiques
1. Qu s un mapa geolgic?
Treball de camp Treball de gabinet
4.8 Signes convencionals
4.4 Llegenda
4.5 Esquema geolgic
4.6 Esquema estratigrfic
26,8
12,8
8,4
7,3
2,2
Marz
Pedret
_COpn
_
COpn MC
Ggd
Ggd
NB
NPPa
NPPa
Qv1g
Qv1g
Qv1g
Qea
Qea
Qea
Qea
Qea
Qac
Qac
Qac
Qc
Qe
Qe
Qe
Qpd
Qpd
Qpd
Qpd
Qpa
Qpa
Qpa
Qlla
Qlla
Qlla
Parc de Montjuc Telfon 34-93 567 15 00 Telefax 93 567 15 67 08038 Barcelona
Balmes, 209-211 Telfon 34-93 218 87 58 Telefax 93 218 89 59 08006 Barcelona
Emili Grahit, 10 A Telfon 34-972 20 04 93 Telefax 972 20 04 93 17002 Girona
http://www.icc.es
Qu s
un mapa geolgic?
Qu s
un mapa geolgic?
Qu s
un mapa geolgic?
G eneralitat de Catalunya
Institut Cartogrfic de Catalunya
Qu s
un mapa geolgic?
G eneralitat de Catalunya
Institut Cartogrfic de Catalunya
Per saber-ne ms
The Cambridge Encyclopedia of Earth Sciences. Ed. Cambridge University Press. Cambridge. 1981.
Histria Natural dels Pasos Catalans, volums 1, 2, 3 i 15. Ed. Enciclopdia Catalana SA. Barcelona.1986-1992.
Les Roques. Introducci a la Petrologia. Ed. Ketres. Barcelona. 1986.
La Terre. Ed. Armand Colin. Pars. 1987.
Atles de Geologia. Ed. Edibook. Barcelona. 1988.
Interpretation of Geological Maps. Ed. Longman Science & Technical. Harlow. 1988.
Geological Maps: an introduction. Ed. John Wiley & Sons. Chichester. 1992.
Basic Geological Mapping. Ed. Open University Press. Buckingham. 1991.
Procesos geolgicos internos. Ed Rueda. Alcorcn. 1991.
La Tierra en tus manos. Ed. Encuentro. Barcelona. 1992.
La formaci dels Pirineus. Collecci didctica de diapositives. Ed. Generalitat de Catalunya, DPTOP. Barcelona. 1993.
Procesos geolgicos externos y geologa ambiental. Ed. Rueda. Alcorcn. 1993.
Aquest document s protegit per la Llei. Es prohibeix qualsevol reproducci total o parcial, per qualsevol mitj, si no ha estat
expressament autoritzada per lICC.
Nummulites
Alveolina*
Assilina*
Orbitoides*
Lacazina*
Orbitolina*
Terebratlids
Rudistes
Ammonits
Graptlits
Goniatits
Rinconllides
F
O
R
A
M
I
N

F
E
R
S
M
ioc
O
ligoc
P
aleoc-E
oc
C
retaci superior
C
retaci inferior
Jurssic
Trisic
P
aleozoic
M
ioc
O
ligoc
P
aleoc-E
oc
C
retaci superior
C
retaci inferior
Jurssic
Trisic
P
aleozoic
Predomini
*
Vist al microscopi
Discordana
Capes inclinades Encavalcament
Foraminfers a ull nu Foraminfers al microscopi
Plec amb esquistositat Roca vista al microscopi Plec
Falla normal
Capes horitzontals
Conglomerat
Gres
Lutita
Marga
Calcria
Guix
Sal
Carb
Granit
Gneis
Basalt
Pissarra
Quarsita
Marbre
Predomini
Dipsit Legal: B. 6 353-2002
Produt per: Institut Cartogrfic de Catalunya (ICC). Servei Geolgic de Catalunya
PRECAMBRI
750
1 000
MILIONS
DANY S
Anys
(Ma) E ERA
SUPERIOR
570
900
1 250
1 500
1 750
2 000
P
R
O
T
E
R
O
Z
O
I
C
MITJ
INF ERIOR
1 600
2 250
2 500
2 750
3 000
3 250
A
R
Q
U
E

2 500
3 500
3 750
M39
M34
M30
M25
Anys
(Ma)
POLAR.
MAGN.
POL.
CRON.
MESOZOIC
PERODE
POCA EDAT
C
R
E
T
A
C
I
S
U
P
E
R
IO
R
SEN
O
N
I
MAASTRICHTI
GARUMNI
(F CIES)
CAMPANI
SANTONI
CONIACI
TURONI
CENOMANI
65,0
71,3
83,5
85,8
89
93,5
98,9
MILIONS
DANY S
J
U
R

S
S
IC
IN
F
E
R
IO
R
NEO
CO
M
I
M
ALM
ALBI
APTI
BARREMI
HAUTERIV I
VALANGINI
BERRIASI
TITONI
RY AZANI
PORTLANDI
KIMMERIDGI
OX F ORDI
112,2
127
121
132
137
144,2
150,7
154,1
159,4
S
U
P
.KIMMERID. SUP.
T
R
I
S
IC
DO
G
G
ER
LIAS
KEUPER
MUSCHELKALK
CALLOV I
BATHONI
BAJOCI
AALENI
TOARCI
PLIENSBAQUI DOMERI
CARIX I
SINEMURI
HETTANGI
RETI
NORI
CARNI
164,4
169,2
176,5
180,1
189,6
195,3
201,9
205,7
209,6
220,7
S
U
P
E
R
IO
R
M
IT
J

IN
F
E
R
IO
R
227,4
234,3
241,7
248,2 BUNTSANDS-
TEIN
ESCITI
IN
F
.
LADINI
ANISI M
IT
J

70
80
C30
C31
C32
90
C33
100
110
C34
120
130
M1
M3
M5
M10
140
150
M19
M11
M14 M15
M16
M17
M20 M21
M22
160
M23
M24 KIMMERID. INF.
170
180
190
200
210
220
230
240
PLASENCI
RUSCINI
V ILLANY I
BIHARI
TORINGI
CENOZOIC
Anys
(Ma)
POLAR.
MAGN.
POL.
CRON.PER ODE POCA EDAT
P
LIO
C

QUATERNARI
HOLOC
PLISTOC CALABRI
ZANCLI
MESSINI
TORTONI
SUP.
INF.
SU
PER
IO
R
MILIONS
DANY S
VALLESI
TUROLI
N
E
O
G
E
N
M
IO
C

0,1
1,7
3,6
5,3
7,1
11,2
14,8
SERRA-
VALLI
LANGUI
M
ITJ
ARAGONI
T
E
R
C
IA
R
I
O
L
IG
O
C

16,4
20,5
23,8
28,5
33,7
37,0
IN
FER
IO
RBURDIGALI
AQUITANI
SUPERIO
R
IN
FER
IO
R
SU
P.
PRIABONI
RUPELI
CATI
RAMBLI
P
A
L
E
O
G
E
N
E
O
C

P
A
L
E
O
C

41,3
49,0
52,8
54,3
55,9
60,9
M
ITJ
LUTECI
BARTONI
IN
F.
IN
FER
IO
R
SU
P.
TANETI
ILERDI
CUISI
57,9
Y PRESI
SELANDI
G
AR
U
M
N
I (FC
IES)
65,0
DANI
C1
C2
C2A
C3 5
C3A
C3B
C4
C4A
C5
C5A-AC
10
C5AD
C5B
C5C
C5D
C5E
C6
C6A
20
15
C6AA
C6B
C6C
C7
C8
C9
C10
25
30 C11
C12
C13
C15
C16
C17
35
C20
C19
C18 40
45
C23
C22
C21
50
C26
C25
C24
55
60
C29
C28
C27
65
PALEOZOIC
Anys
(Ma) PER ODE POCA EDAT
TURINGI SUPERIOR
INF ERIOR
SAX ONI
P
E
R
M
I
AUTUNI
C
A
R
B
O
N
F
E
R
ESTEF ANI
WESTF ALI
NAMURI
V ISE
SUPERIOR
INF ERIOR
248
258
290
MILIONS
DANY S
303
380
360
340
320
300
280
260
D
E
V
O
N
I
INF ERIOR
MITJ
TOURNAISI
F AMENNI
F RASNI
GIV ETI
EIF ELI
EMSI
PRAGI
LOCHKOV I
SUPERIOR
S
IL
U
R
I
O
R
D
O
V
IC
I
SUPERIOR
INF ERIOR
INF ERIOR
SUPERIOR
MITJ
SUPERIOR
PRIDOLI
LUDLOWI
WENLOCKI
LLANDOV ERI
ASHGILLI
CARADOCI
LLANDEILI
LLANV IRNI
ARENIGI
TREMADOCI
SOLV
ATDABANI
TOMMOTI
C
A
M
B
R
I
INF ERIOR
MITJ
MENEV I
LENI
DOLGELLI
MAENTWROGI
560
540
520
500
480
460
440
420
400
SUPERIOR
318
333
350
363
381
396
411
430
443
464
476
493
510
517
536
570
554
387
369
409
424
439
469
514
530
560
377
390
Aquesta taula est basada en les segents fonts:
GRADSTEIN, F.; AGTERBERG, F.; OGG, J.; HARDENV OL, J.; VAN V EEN, P.; THIERRY , J.; HUANG, Z. A Triassic,
Jurassic and Cretaceous time scale. Geochron. Times Scales and Global Strat. Corr. SEPM Spec. Pub.
nm. 54. 1995.
HARLAND, W.; AMSTRONG, R.; COX , A.; CRAIG, L.; SMITH, A.; SMITH, D. A geologic time scale. Cambridge
Univ. Press. 1989.
KRIJGSMAN, W.; GARCS, C.; LANGEREIS, R.; DAAMS, J.; VAN DAM, A.; VAN DER MEULEN, J.; AGUST , J.;
CABRERA, L. A new chronology for the middle to late Miocene continental record in Spain. Earth and
Planetary Scienc. Letters. 1996.
RIBA, O.; REGUANT, S.; TARRADELL, M. Una taula dels temps geolgics. Arxius de la Secci de Cincies, 81.
Institut dEstudis Catalans. Barcelona. 1986.
SERRA-KIEL, J.; HOTTINGER, L. (coord.) : Benthic foraminifera from Paleocene and Eocene. De GRACIANSKY ,
P.; HARDENBOL, J.; JACQUIN, T.; V AIL, P. Editors: Sp. Pub. Soc. Eco. Paleo. Min. (en premsa).
En aquesta taula es representen les edats ms utilitzades a Catalunya. En
els temps mesozoics i cenozoics sincorpora lescala magnetostratigrfica,
que representa els canvis de posici del nord magntic. Quan el nord estava
com a la seva posici actual (polaritat normal) es representa en negre, i
quan la polaritat era invertida, en blanc.
Primera edici: abril 1997. 1a reimpressi: febrer 1999. 2a reimpressi: gener 2002
6. Roques ms freqents 7. Fssils ms freqents a Catalunya
8. Exemples
R
o
q
u
e
s

g
n
i
e
s
R
o
q
u
e
s

m
e
t
a
m

r
f
i
q
u
e
s
5. Taula dels temps geolgics
R
o
q
u
e
s

s
e
d
i
m
e
n
t

r
i
e
s
E
v
a
p
o
r

t
i
q
u
e
s
O
r
g

n
i
q
u
e
s
D
e
t
r

t
i
q
u
e
s
N
o

d
e
t
r

t
i
q
u
e
s
C
a
r
b
o
n

t
i
q
u
e
s