3r

eso
FSICA
i QUMICA
Andreu Marsal i Oriol Saladrigas
FSICA
i QUMICA
Andreu Marsal i Oriol Saladrigas
3r
eso
Andreu Marsal
Oriol Saladrigas
FSICA
i QUMICA
ndex
1 Ltom..................................................................................................... 8
2 Estructura de la matria ....................................................... 30
3 Substncies pures i mescles ............................................ 55
4 Canvis qumics ............................................................................. 78
5 Lelectricitat ................................................................................. 100
+1 Recopilaci i sntesi .............................................................. 124
English Vocabulary ................................................................ 134
TAULA DE CONTINGUTS
CONTINGUTS LECTURA
1 Ltom
En els lmits de la matria: ltom i ms enll
Evoluci histrica del model atmic
La uni dels toms: els enllaos
Lordre dels elements: la taula peridica
Matria i energia
Don ve la taula
peridica?
2 Estructura
de la matria
Dins la matria
Un model per a la matria: la teoria cintica
Llibertat de moviment: els gasos
Llibertat per lliscar: els lquids
Vibrar en un punt: els slids
Calor per canviar d'estat
Canvis destat
La cincia de la calor
i del fred
3 Substncies
pures i mescles
Classificaci de la matria: substncies pures i mescles
Elements i compostos
Substncies homognies i heterognies
Suspensions i colloides
Mescles homognies o solucions
La solubilitat
Mtodes de separaci
El flam, un sistema
dispers
4 Canvis qumics
Lorigen de la qumica
Qu s una reacci qumica?
Algunes reaccions qumiques
Model atmic molecular de les reaccions qumiques
Energia i qumica
Tot s qumica
De la plvora
a la dinamita
5 Lelectricitat
Lelectricitat i la humanitat
Lelectrosttica: crregues quietes
Lelectricitat: crregues en moviment
Tipus de corrent elctric: AC/DC
Aparells elctrics
Alguns fenmens elctrics naturals
De la llum a lelectricitat
De les anguiles
elctriques a les piles
+1 Recopilaci
i sntesi
Contaminant el planeta: el plutoni
Plantem benzina?
Els metalls en el cos hum
Laigua ben neta
Fahrenheit 451
Lera de lelectrnica: progrs o consumisme?
EL PERQU
DE LES COSES
PENSO I APRENC
HO TINC
CLAR
Quines reaccions tenen
lloc als toms?
Com es disposen
els electrons?
El model dtom
Els toms
La massa atmica
Electrons i enllaos
Perode de semidesintegraci dun istop
Autoavaluaci
Com es comporta
un gas ideal?
Unitats de pressi i volum. Canvis dunitats
Torricelli i el barmetre
La mesura de la temperatura
Gasos ideals. Llei de Boyle i Mariotte
Llei de Charles
Llei de Gay-Lussac
Gasos ideals
Lquids
Slids i dilataci
Autoavaluaci
Com es pot distingir
les substncies solubles
de les insolubles?
Com es pot distingir
una soluci dun
colloide?
Concentracions
Analitzant una etiqueta
Anlisi de grfiques
Autoavaluaci
Qu augmenta
la velocitat duna
reacci?
En qu es diferencien
la combusti
de loxidaci?
Lorigen de la qumica
Canvis a la natura
Igualaci duna reacci
Composici i descomposici
Identificaci de reactius i productes
Oxidaci
Reaccions, toms i enllaos
Tipus de reaccions
Obtenci de metalls a partir dun mineral
Estequiometria
Cintica de les reaccions qumiques
Clcul de la superfcie de contacte
Facilitat per reaccionar
Autoavaluaci
Quines diferncies hi ha
entre els circuits en srie
i en parallel?
Electricitat esttica
Lampolla de Leyden
Coulomb
Llei de Coulomb
Intensitat, voltatge i resistncia
Allants i conductors
Piles i bateries
La bombeta
Corrent altern i continu
Els circuits elctrics
Llamps i trons
Autoavaluaci
Ltom
1
CONTINGUTS
En els lmits de la matria:
ltom i ms enll
Evoluci histrica
del model atmic
La uni dels toms: els enllaos
Lordre dels elements:
la taula peridica
Matria i energia
LECTURA
Don ve la taula peridica?
EL PERQU DE LES COSES
Quines reaccions
tenen lloc als toms?
Com es disposen els electrons?
PENSO I APRENC
HO TINC CLAR
OBJECTI US
Lestructura dels toms i els mecanismes que descriuen la for-
maci de molcules sn una de les claus que expliquen les
propietats de la matria que ens envolta.
En aquesta unitat podrs:
Descriure el model atmic actual.
Relacionar la conguraci electrnica dels toms amb les se-
ves propietats i amb lordenaci a la taula peridica.
Conixer i comprendre els mecanismes denlla dels toms.
Entendre les principals reaccions nuclears i el seu paper en
la producci energtica actual i del futur.
Comprendre el concepte de radioactivitat.
Diferenciar els tipus de radiaci, la seva utilitat i els riscos que
comporten.
OBSERVA
Com sanomena la unitat que constitueix totes les substn-
cies?
Quines partcules bsiques cont?
Els toms senllacen entre ells? Com ho fan?
10
MAPA CONCEPTUAL
ACTIVITATS PRVIES
1
Explica don prov el concepte dtom (re-
corda que tomos s una paraula grega que
vol dir indivisible).
2
Deneix element.
3
Descriu la taula peridica. Hi apareixen totes
les substncies?
4
Els toms tenen crrega elctrica?
5
Com senllaen els elements entre si? Tots
ho fan de la mateixa manera?
6
Els toms sn realment indivisibles? Sabries
descriure alguna situaci en qu un tom es
divideixi? Qu passa quan aix succeeix? Sen
treu algun prot?
7
Qu s la radioactivitat? Per qu s tan pe-
rillosa? Sempre t efectes negatius?
model atmic
actual
es representa
mitjanant
Ltom
enllaos
suneix amb
daltres mitjanant
radiaci
pot
emetre
inics covalents metllics nucli escora
electrons neutrons protons
alfa
beta
gamma
responsables dels
1
11
1. En els lmits de la matria: ltom i ms enll
La curiositat i lafany de saber han mogut lespcie humana des dels seus
inicis. Un dels grans misteris de la natura ha estat, i encara s, conixer
lestructura ms ntima de la matria.
Aquest coneixement, si b molts cops no t una aplicaci clara, ens pot
aportar grans beneficis en un futur. Per exemple, pot ajudar a trobar la ma-
nera dapro fitar lenergia de ltom sense generar residus nocius, fet que
tindr molta importncia, sobretot si tenim en compte la imminent crisi
energtica originada per lesgotament dels combustibles fssils.
El tema central daquesta unitat s lestructura de ltom, per tamb hi
veurs conceptes com lenlla i la radioactivitat.
Tot i que el concepte dtom et pot semblar modern, fa prop de 2.500 anys
que el filsof grec Demcrit (Abdera, 460 aC ? 370 aC) ja va plantejar
aquesta qesti. Al seu parer, si una cosa existia havia de ser eterna, per-
qu res no ve de res. Les coses que formen el mn, per, estan sotme-
ses a canvis i transformacions constants. Per explicar aquestes transfor-
macions a partir duna cosa eterna i immutable, Demcrit va postular
lexistncia duns elements bsics, que va anomenar toms (del grec to-
mos, indivisible). Aquests elements sn eterns i, tot i que no es poden di-
vidir, s possible combinar-los de diverses formes.
Per b que la idea de Demcrit es basava en la intuci i no pot ser consi-
derada una teoria cientfica, ja que no es fonamenta en cap resultat expe-
rimental, es pot dir que el filsof no anava del tot desencaminat.
El concepte dtom es va acceptar inicialment, per al se gle XIX es va re-
formular arran dels nous descobriments.
Les centrals nuclears generen grans
quantitats denergia i no contribu-
eixen al canvi climtic, per molta
gent soposa a la seva construcci.
Saps per qu? Qu en penses?
12
2. Evoluci histrica del model atmic
Model atmic de Thomson.
El concepte dtom ha anat canviant amb el temps. Cada nou model at-
mic se sustenta en els anteriors, de vegades mantenint-ne alguns aspec-
tes, i daltres, modificant-los.
2.1 Model atmic de Dalton
John Dalton (1766 1844), qumic i fsic angls, va treballar per relacionar
el concepte delement qumic amb les hiptesis de Demcrit sobre ltom,
cosa que el va portar a desenvolupar la teoria atmica sobre la qual es
basa la cincia moderna. Aquests en sn els punts principals:
La matria no s infinitament divisible, sin que hi ha una darrera part-
cula que no es pot fragmentar anomenada tom.
Els toms dun mateix element sn tots idntics.
Els toms sn invariables. No s possible convertir un tom en un altre
de diferent per cap procs fsic o qumic.
Els compostos estan formats per la combinaci de dos o ms toms
delements diferents.
En una reacci qumica no es creen ni es destrueixen toms, tan sols en
canvia la distribuci.
Dalton considerava els toms com unes unitats esfriques que, mitjanant
el contacte fsic i grcies a una forta interacci, es podien enllaar per for-
mar molcules.
2.2 Model atmic de Thomson
Joseph John Thomson (1856 1940), fsic angls, va determinar
el carcter negatiu dels feixos de partcules que emetia un siste-
ma delctrodes sotms a una elevada tensi elctrica. Aques-
tes partcules les va anomenar electrons i les va identificar
com a components de l tom, desmentint, aix, la idea prvia
de la indivisibilitat.
Va proposar un model atmic senzill (el fams
pasts de panses), que explicava el fet que
la matria fos elctricament neutra per que,
en determinades situacions, fos possible
apartar-ne noms la carrega negativa.
Segons Thomson, un tom estava format
per:
Una esfera de crrega positiva.
Diverses crregues negatives (electrons) in-
crustades en aquesta esfera.
Model atmic de Dalton.
AMPLIACI
El daltonisme s un trastorn
anomenat aix pel fsic an-
gls John Dalton (l766
l844), que el patia. Consis-
teix en la impossibilitat de
diferenciar alguns colors
(discromatpsia). s heredi-
tari i va lligat al sexe. Quin
nombre veus en la imatge?
1
13
persona
ocell petit
3 km
electr
nucli d'hidrogen
2.3 Model de Rutherford
Per verificar la teoria de Thomson, Ernest Rutherford (1871 1937), un fsic
britnic deixeble seu, va fer un experiment que consistia a bombardejar una
lmina dor molt fina amb un feix de partcules alfa (vegeu pg. 21). Si el
model de Thomson era cert, les partcules havien de travessar la lmina
sense modificar de manera apreciable la seva trajectria, ja que la petitesa
dels electrons no els suposava cap obstacle. Els resultats, per, van ser
sorprenents: si b la gran majoria mantenien la seva trajectria, algunes es
desviaven considerablement i daltres fins i tot rebotaven.
Aleshores, Rutherford va formular el seu model atmic:
La major part de ltom s buida (aix explicaria que la majoria de part-
cules no es desviessin).
La massa i la crrega positiva es concentren al nucli, mentre que els elec-
trons, molt ms lleugers, giren al seu voltant (aix explicaria les desvia-
cions de certes partcules).
En efecte, les desviacions dalgunes partcules noms es podien entendre
si es considerava que aquestes xocaven contra una altra partcula de
gran massa i crrega elevada. Rutherford va suposar que
tota la massa i la crrega positiva de ltom estava con-
centrada en un petit nucli, unes deu mil vegades ms
petit que ltom, i que, a gran distncia, hi havia una es-
cora on se situaven els electrons, de crrega negativa.
Ms endavant, per justificar el fet que el pes atmic dels ele-
ments fos superior al dels protons del nucli, Rutherford va plantejar la
possibilitat que existissin unes altres partcules nuclears de massa semblant
a la del prot per sense crrega elctrica: els neutrons. Uns quants anys
ms tard, sen va provar lexistncia.
Model atmic de Rutherford.
La major part de ltom s buida.
Experiment de Rutherford.
lmina dor
partcules
nucli
font de partcules
alfa
14
e
s
c
o
r

a
nucli
neutr
prot
electr
capa
2.4 El model atmic actual
Amb el pas del temps shan anat succeint descobertes que
han perms conixer lestructura atmica amb molt ms
detall. El model actual de l tom est basat en les aporta-
cions de Dalton, Thomson, Rutherford i tots els fsics poste-
riors que han treballat en aquest camp. Aquest model en
distingeix clarament dues parts: el nucli i lescora.
2.4.1 El nucli
El nucli, situat al centre de ltom, est format per protons
(partcules amb crrega positiva) i neutrons (partcules sen-
se crrega).
Tots els toms dun mateix element qumic (carboni, oxigen, hidrogen, or...)
contenen el mateix nombre de protons. Aquest valor sanomena nombre
atmic i es representa amb la lletra Z.
La suma del nombre de protons i de neutrons dun tom rep el nom de
massa atmica i es representa amb la lletra A, tamb sanomena nombre
mssic. La massa del prot i la del neutr sn aproximadament iguals.
Sanomenen istops els diferents toms dun mateix element que es dife-
rencien per la massa atmica, s a dir, pel nombre de neutrons. Per exem-
ple, un tom dhidrogen, amb nombre atmic 1, sempre t 1 prot al nucli,
per pot tenir diversos istops, com el proti (
1
H, sense neutrons al nucli
i que comunament sanomena hidrogen), el deuteri (
2
H, que cont 1 neutr)
o el triti (
3
H, que cont 2 neutrons).
2.4.2 Lescora
Lescora s la part exterior de ltom i est formada pels electrons, unes
partcules amb crrega negativa i de massa insignificant (unes 2.000 vega-
des ms petita que la dun prot) que giren al voltant del nucli organitzats
en diferents nivells o capes. Les caracterstiques dels elements (reactivitat,
compostos que formen, propietats fsiques, etc.), que veurs ms enda-
vant, depenen principalment de la distribuci dels electrons a la darrera
capa.
Els toms, elctricament neutres, contenen el mateix nombre de protons
que delec trons. Per tant, el seu nombre atmic coincideix amb el nombre
delectrons.
Tenint en compte que A = Z + N, un nucli atmic pot quedar perfectament
definit amb el seu smbol (o amb el nombre atmic Z) i el nombre de neu-
trons. Tot i aix, la manera ms usual de referir-se als elements s mit-
janant el smbol qumic i la massa atmica. Per exemple, en el cas del
cobalt
60
Co o cobalt-60.
Model atmic.
e
e
e
n p
p
p n
n
tom de proti
tom de deuteri
tom de triti
Istops de lhidrogen (el nombre
de protons s invariable).
1
15
Com ja hem apuntat anteriorment, els electrons dun tom es troben repar-
tits duna manera determinada en diferents nivells o capes (configuraci
electrnica). En cada capa nhi cap un nombre concret. Els toms inten-
ten guanyar o perdre electrons per completar la darrera capa i, aix, acon-
seguir lestabilitat.
Un enlla s la uni entre dos o ms toms amb la finalitat de ser ms es-
tables. Els principals enllaos atmics sn linic, el covalent i el metllic.
3.1 Enlla inic
Lenlla inic s la uni entre un tom que tendeix a cedir electrons amb fa-
cilitat (perqu a la darrera capa lin manquen molts per estar completa) i un
altre que tendeix a captar-los (perqu lin falten molt pocs per completar
la darrera capa ). Els elements que formen aquest tipus denlla es troben
situats als extrems de la taula peridica i, per tant, tenen propietats molt
diferents.
Si es produeix una transferncia delectrons entre dos toms, el nombre de
protons i delectrons de cada tom canviar i, en conseqncia, tots dos
quedaran carregats elctricament (i).
Si ltom ha perdut electrons, tindr crrega positiva (cati).
Si ltom ha guanyat electrons, tindr crrega negativa (ani).
Tenint en compte que els dos toms que han intercanviat electrons shan
carregat amb signes contraris, s fcil dentendre que es cre una fora
datracci que els mantindr units.
En general, les substncies iniques sn slides, amb un punt de fusi ele-
vat, no conductores, dures i frgils, i formen xarxes cristallines.
3. La uni dels toms: els enllaos
Lenlla inic s fruit de la
fora datracci entre ions
de diferent signe formats
com a conseqncia de la
transferncia delectrons en-
tre els toms corresponents.
RECORDA
1 El sodi (Na) t tendncia
a perdre lnic electr de la
darrera capa.
2 El clor (Cl) t tendncia a
agafar-ne un per completar
la darrera capa.
3 El sodi perd lelectr de
la capa exterior, que s cap-
tat pel clor.
4 Es creen dos ions, Na
+
i Cl

,
de crregues contrries.
5 Com que les crregues
oposades satreuen, els ions
formen un conjunt estable:
el clorur de sodi (NaCl) o sal.
1
2
3
4
a
b
Dues substncies iniques: a Clo-
rur de sodi (NaCl). b Fluorur de calci
(CaF
2
).
16
3.2 Enlla covalent
Lenlla covalent s la uni entre toms amb un nombre elevat delectrons
a la darrera capa, que gaireb est completa. Per aix s lenlla que for-
men els toms amb una tendncia similar a guanyar electrons i que estan
situats en llocs propers de la taula peridica, generalment a la part dreta
(vegeu pg. 19).
En aquest cas no hi ha ni prdua ni guany delectrons per part de cap dels
toms que suneixen: els electrons es comparteixen. Aquest fet dna esta-
bilitat a la parella i permet que tots dos toms tinguin la darrera capa com-
pleta.
Els principals tipus denlla covalent sn:
Covalent molecular. Els toms sagrupen formant molcules, s a dir,
combinacions de pocs toms del mateix o de diferents elements. En sn
exemples laigua (H
2
O), loxigen (O
2
) i lhidrogen (H
2
). Aquest tipus denlla
s el de gaireb totes les substncies lquides i gasoses a temperatura
ambient. Solen tenir punts de fusi i debullici relativament baixos i no-
ms sn solubles en substncies com loli. Aquestes substncies no
condueixen lelectricitat.
Covalent atmic. Els toms sagrupen en grans quantitats formant xar-
xes cristallines. En sn exemples el diamant (C) i el quars (SiO
2
). Aquest
tipus denlla s el dalguns slids amb un grau de duresa i un punt de
fusi molt elevats. Aquestes substncies no condueixen lelectricitat.
En el cas de lenlla cova-
lent, els toms compartei-
xen els elec trons de la dar -
re ra capa.
RECORDA
Ltom de fluor (F) cont set electrons a la darrera
capa, per per ser ms estable nhi hauria de tenir
vuit.
Si no hi ha cap altre element que lin pugui cedir,
opta per compartir un parell delectrons amb un altre
tom de fluor formant la molcula (F
2
). Si comptes el
nombre delec trons de la darrera capa veurs clara-
ment que ara nhi ha vuit.
Ltom doxigen (O) cont sis electrons a la darrera
capa, per per ser ms estable nhi hauria de tenir vuit.
Ltom dhidrogen (H) cont un electr a la seva nica
capa, per per ser ms estable nhi hauria de tenir
dos.
Loxigen comparteix, al mateix temps, dos electrons
amb dos toms dhidrogen i es forma una molcula
daigua.
a
a Aigua (H
2
O): substncia cova-
lent molecular. b Quarz (SiO
2
): subs-
tncia covalent atmica.
b
1
17
3.3 Enlla metllic
Com indica el seu nom, s la uni entre toms delements me-
tllics, situats a lesquerra de la taula peridica.
Aquests toms es caracteritzen perqu tenen pocs electrons a la
darrera capa. Aleshores, per tal dadoptar una configuraci estable,
tots aquests electrons creen un nvol que envolta els ions positius
situats en posicions fixes.
Les caracterstiques de les substncies metlliques estan molt re-
lacionades amb les propietats daquest nvol electrnic. En general
tenen una elevada conductivitat trmica i elctrica, ja que el
nvol delectrons es pot moure lliurement pel material. A ms, sn
dctils i malleables, ja que els enllaos metllics admeten petits
canvis en les distncies atmiques sense trencar-les.
tipus denlla estructura de lenlla propietats de les substncies
inic
Slids
Punt de fusi elevat
Punt debullici elevat
Solubles en laigua
Condueixen lelectricitat foses
o dis soltes
covalent molecular
Fonamentalment lquids i gasos
Punt de fusi baix
Punt debullici baix
Insolubles en laigua
No condueixen lelectricitat
covalent atmic
Slids
Punt de fusi elevat
La solubilitat i conductivitat varien
duna substncia a una altra
metllic
Slids
Dctils i malleables
Punt de fusi elevat
Punt debullici elevat
Insolubles en laigua
moviment
dels electrons
Enlla metllic.
18
La taula peridica s una manera lgica dordenar els elements, en files i
columnes, que permet obtenir-ne una gran quantitat dinfo rmaci.
A les files (perodes), els elements es disposen segons el seu nombre
atmic. El primer element de la taula (hidrogen) noms cont un prot, i el
darrer (rntgeni) en cont 111. Fixat que, en una mateixa fila, el nombre
atmic augmenta desquerra a dreta.
Els elements se separen en columnes (grups) segons el nombre
delectrons de ltom a la darrera capa, ja que sn els que senlla cen amb
altres toms i determinen en gran part les propietats dels elements. En
una mateixa columna, per tant, els elements tenen caracterstiques molt
semblants, per aix es parla de famlies (alcalins, alcalinoterris, halgens,
etc.).
Lltima columna cont els anomenats gasos nobles. Sn els nics ele-
ments que tenen la darrera capa electrnica plena, per aix sn molt esta-
bles i gaireb no es combinen amb cap altre element. Els altres toms, en
canvi, intenten guanyar o cedir electrons per tal dassolir la configuraci
dun gas noble, motiu pel qual estableixen enllaos i produeixen reac cions
qumiques.
En una primera classificaci podem dividir la taula en diferents grups, amb
elements de propietats semblants. Els principals sn els metalls, els se-
mimetalls i els no-metalls.
Una taula peridica bsica mostra el nombre atmic i el smbol de cada
element, per pots trobar-ne daltres que contenen informacions comple-
mentries, com, per exemple, lestat dagregaci a 30 C de temperatura
i 1 atm de pressi (els elements sinttics no es troben en la natura i no
t sentit que parlem del seu estat) o la massa atmica mitjana de tots els
istops dun element.
4. Lordre dels elements: la taula peridica
Marie Curie o Maria Sklo-
dowska (1867 1934), fsi-
ca i qumica francesa do-
rigen polons, fou una de
les primeres dones de lera
moderna que destac en
lmbit cientfic. Es dedic
principalment a lestudi de
les radiacions, investigaci-
ons que li valgueren el pre-
mi Nobel de Fsica de lany
1903, juntament amb el
seu marit, Pierre Curie, i el
seu mestre, Henri Becque-
rel. Ms tard, el 1911, va
rebre un altre premi Nobel,
en aquest cas el de Qumica
i en solitari, pel descobri-
ment de dos elements ra-
dioactius: el radi i el poloni.
Va morir duna leucmia
causada, probablement, per
les llargues exposicions a la
radiaci a qu lhavia obli-
gat la seva feina.
Alguns elements qumics.
1
19
20
5.1 Les reaccions nuclears
Les reaccions nuclears sn processos en qu un nucli atmic es modifica
per la collisi amb un altre nucli o una particula nuclear. En aquest cas no
hi ha combinaci entre elements, sin prdues o guanys de protons o neu-
trons, s a dir, variaci del nombre mssic.
Hi ha dos tipus de reaccions nuclears:
Fissi. El nucli atmic se separa en dues parts ms petites.
Fusi. Dos o ms nuclis lleugers suneixen per formar-ne un de ms pe-
sant.
Les reaccions nuclears comporten lalliberament de grans quantitats
denergia. Aquest fet s conseqncia de la conversi de matria en ener-
gia, dacord amb lequaci E = mc
2
, proposada per Albert Einstein. Segons
aquesta frmula, una petita quantitat de matria (m) que es mou a una ve-
locitat propera a la de la llum (c) dna lloc a una gran quantitat denergia (E).
En ledat mitjana, lalqumia va cercar frmules per transmutar la matria, i
alguns relats fantasiosos descriuen la conversi del plom en or, per no va
ser fins al principis del segle XX que saconsegu realment dur a terme una
transmutaci. Fou el mateix Ernest Rutherford qui va convertir nitrogen en
oxigen bombardejant toms de nitrogen amb partcules alfa. Aquest experi-
ment va demostrar que, per transformar artificialment un element, cal afegir
partcules al seu nucli o treuren.
5.1.1 Energia nuclear i armament
Conscients que les reaccions nuclears, a
ms de transmutar la matria, impliquen
lalliberament de grans quantitats denergia,
les potncies enfrontades durant la Segona
Guerra Mundial emprengueren una carrera
per fabricar la primera arma atmica. Els
Estats Units van ser els primers que ho van
aconseguir, i el resultat foren les bombes
atmiques dHiroshima i Na gasaki, que for-
aren la rendici del Jap lany 1945.
Acabada la guerra, el mn qued dividit en
dos grans blocs: el capitalista, liderat pels
Estats Units, i el comunista, sota el control
de lantiga URSS. Tant els uns com els altres
disposaven de bombes atmiques capaces
de destruir el mn. Actualment, molts pasos
han fabricat bombes atmiques (Frana, el
Regne Unit, lndia, el Pakis tan, Israel, etc.).
5. Matria i energia
Bolet atmic.
La fusi s una reacci nuclear en
qu els nuclis de dos o ms elements
suneixen per formar-ne un de ms
gran alliberant, aix, una gran quan-
titat denergia. Un bon exemple de
fusi s la uni de dos istops
dhidrogen, el triti i el deuteri, per
formar heli. Aquesta reacci s la
que t lloc als estels.
La ssi s una reacci nuclear en
qu el nucli dun tom es divideix
en dues parts ms petites i sallibera
una gran quantitat denergia. Lexem-
ple ms clar el trobem en lurani,
que es ssiona en dos toms ms
lleugers, generalment el iode i litri.
neutr
neutr neutr
neutr
nucli
triti
deuteri neutr
heli
1
21
5.2 La radioactivitat
La radioactivitat s el procs que t lloc de forma espontnia quan un
istop dun element es transforma en un altre istop mentre emet radia-
cions a lespai. En distinguim tres tipus:
Radiaci alfa. Est formada per partcules alfa (), que tenen dos pro-
tons i dos neutrons, s a dir, sn com un nucli dheli. La radiaci alfa no
t gaire capacitat de penetraci i pot ser detinguda per qualsevol mate-
rial, com un paper o uns pocs centmetres daire.
23
9
8
2
U
23
9
4
0
Th +
4
2
He (partcula )
Radiaci beta. Est formada per partcules beta (), s a dir, per elec-
trons. Es produeix quan un neutr es transforma en un prot i un electr
i aquest ltim s expulsat. La massa de ltom no canvia (la massa del
prot i la del neutr sn gaireb iguals), per lelement ser un altre, ja
que el nucli tindr un prot ms. La radiaci beta noms pot ser detin-
guda per lmines de metall o per altres materials, com la fusta o la roba,
quan formen capes gruixudes.
23
9
4
0
Th
23
9
4
1
Pa +
0
1
e

(partcula )
Radiaci gamma. Es produeix quan un tom passa dun estat dexcita-
ci a un altre de ms estable i no comporta directament un canvi de la
configuraci del nucli atmic. La radiaci gamma () s una forma de ra-
diaci electromagntica, com la llum o les ones de rdio, per molt
ms energtica i perjudicial, ja que pot travessar gaireb tots els mate-
rials. Per aturar-la sutilitzen grans murs de plom o de formig.
23
9
5
2
U*
23
9
5
2
U + (partcula )
5.2.1 Efectes de la radioactivitat
La radioactivitat pot tenir efectes a curt o a llarg termini.
Els efectes immediats estan lligats a la interacci de la radiaci amb
laigua, els enzims i els cids nucleics de les cllules. En el cas de laigua,
en trenca la mo lcula i dna ions H
+
i OH

, perjudicials per al funcionament

cellular. De vegades, la radiaci sutilitza expressament per matar cllules
cancergenes.
Els efectes diferits engloben una srie de modificacions, algunes de les
quals encara no han estat prou estudiades. Entre aquestes hi ha, per
exemple, lalteraci de lADN, que pot provocar malformacions en els des-
cendents de les persones exposades a la radiaci, com sha comprovat
arran de les bombes dHiroshima i Nagasaki o laccident de Txernbil.
tom: atom
taula peridica:
periodic table
radioactivitat: radioactivity
nucli: nucleous
escora: shell
enlla: bond
electr: electron
neutr: neutron
prot: proton
partcula nuclear:
nuclear particle
istop: isotope
energia nuclear:
nuclear power
AMPLIACI
A Tarragona, la regi on es
concentren ms centrals nu-
clears del nostre pas, sha
desenvolupat el pla PENTA,
un pla demergncia que
descriu un model dac tuaci
que preveu els procedimen-
ts que shaurien dactivar en
cas dun accident nuclear.
22
LECTURA
Don ve la taula peridica?
Mendeleiev solved the challenge of categorizing the chemical elements
in a logical way. Basically, he invented a double-entrance table in
which firstly, the elements that have the same value are placed in
columns; and secondly, these elements are placed in an increasing
atomic mass order in rows.
Al final del 1860, Mendeleiev, com la majoria dels qumics anteriors a ell,
havia afrontat el repte dordenar dalguna manera la llista dels elements.
Alguns qumics estaven abordant el mateix problema a partir de diferents
criteris basats en les propietats dels materials o els pesos atmics.
Mendeleiev, per, va enfocar lassumpte des dun angle diferent: el seu
punt de partida van ser les valncies dels elements.
Des de feia molts anys ja se sabia que cada element possea un cert poder
de combinaci. Ltom dhidrogen, per exemple, noms podia fer-se cr-
rec dun altre tom: mai no es combinava amb dos toms doxigen per
formar HO
2
, per posar un exemple. Per altra banda, loxigen podia com-
binar-se amb dos toms, i noms dos, com en el cas de laigua (H
2
O). Es
podria dir que ltom dhidrogen s mongam i que ltom doxigen s
bgam...
Aix, doncs, lhidrogen possea un poder de combinaci d1, com els ele-
ments dun grup en qu hi havia el sodi, el fluor, el brom, el potassi o el
iode; loxigen i un altre cert nombre delements tenien un poder denlla
de 2; el nitrogen i alguns altres tenien un poder de combinaci de 3, i aix
successivament.
Mendeleiev es va concentrar en les valncies. Mostraven algun tipus de
pauta? Va fer una llista ordenada dels elements segons el seu pes molecu-
lar i hi va escriure al costat la valncia corresponent.
Com es pot veure, el valor de la valncia puja i baixa. Co men-
ant per 1, puja fins a 4 i desprs baixa fins a 1, seleva fins a 4
i a continuaci torna a 1. A mesura que la llista augmenta, les
coses ja no sn tan senzilles, per la valncia continua ascen-
dint i descendint de forma relativament peridica.
Sobre la base daquests cicles o perodes revelats per les valn-
cies, Mendeleiev va compondre una taula peridica dels ele-
ments. La va publicar lany 1869 i va tenir un gran ress entre
la comunitat cientfica.
Mendeleiev va continuar treballant en la seva taula i la va mi-
llorar seguint els descobriments daltres cientfics. Quan la va
acabar, aquesta tenia gaireb el mateix aspecte que la que uti-
litzem actualment.
element valncia
hidrogen 1
liti 1
berilli 2
bor 3
carboni 4
nitrogen 3
oxigen 2
fluor 1
sodi 1
magnesi 2
alumini 3
silici 4
fsfor 3
sofre 2
clor 1
potassi 1
calci 2
1
23
La gran victria aconseguida per Mendeleiev va ser ordenar els elements
coneguts de tal manera que qualsevol qumic pogus reconixer que tots
els duna columna es poden considerar pertanyents a la mateixa famlia.
Per exemple, el coure, la plata i lor sn metalls amb moltes propietats en
com, i es pot dir exactament el mateix del carb, el silici, lestany i el
plom.
Per primera vegada, la taula de Mendeleiev tamb proporcionava sentit a
tota la multitud delements, ja que els organitzava en famlies molt ben
definides. No es tractava duna representaci poc sistemtica de coinci-
dncies o duna barreja sense cap mena de criteri, com havia succet amb
altres cientfics que lhavien precedit. Ara, totes les famlies es presentaven
en una disposici tan lgica que resultava impossible considerar-les sim-
ples coincidncies.
Malgrat laparent victria de Mendeleiev, la comunitat cientfica no es tava
disposada a acceptar la taula peridica simplement per laspecte extern.
Era massa adequada, massa bona, perqu fos vlida; calia trobar proves
que lavalessin.
Mendeleiev tenia tanta confiana en la validesa de la seva taula peridica
que es va atrevir a posar en dubte les idees establertes per altres qumics i
fer unes prediccions molt arriscades. Va manifestar que shavien coms
errors en el clcul dels pesos atmics dalgunes substncies, ja que no en-
caixaven en la seva taula. Fins i tot va proposar els valors aproximats que
havien de tenir. Aquestes prediccions li van donar un cert prestigi, perqu
ms tard es va demostrar que eren correctes.
Per Mendeleiev encara es va arriscar ms en referir-se a alguns elements
que faltaven a la taula. Perqu la seva taula funcions, va haver de deixar-
hi alguns espais en blanc, la qual cosa no va agradar gens als cientfics de
lpoca. Davant les seves qestions sempre els contestava que noms calia
buscar els elements que faltaven. No es podia haver concebut una prova
ms arriscada. Si aquests elements es trobaven, Mendeleiev es convertiria
en un heroi i la taula peridica quedaria verificada ms enll de qualsevol
dubte; per, si no existien, seria considerat un dels visionaris ms ridculs
de la histria de la qumica.
Anys ms tard es van trobar els elements que Mendeleiev havia predit i els
qumics darreu del mn van haver de dadmetre la validesa dels seus ar-
guments. Potser aquest va ser un dels moments ms excitants de tota la
llarga histria de la recerca dels elements. Finalment, alg nhavia esbrinat
prou coses per predir lexistncia dall que ning no havia sospitat que
exists.
Isaac Asimov,
La bsqueda de los elementos (fragment adaptat)
valncia Terme proposat,
el 1853, pel qumic angls
Edward Frankland per definir
la capacitat de combinaci
dels elements.
1 Explica en qu es basa
lordenaci de la taula pe-
ridica.
2 Indica en quins aspectes
millorava la taula de Men de-
leiev altres ordenacions que
shavien proposat anterior-
ment.
3 A partir de la taula es va
aconseguir corregir alguns
errors que shavien coms
respecte dalguns elements.
Quins? A partir de quins cri-
teris es van identificar?
4 Digues quines mancances
tenia la primera taula que
Mendeleiev va proposar.
5 Quin va ser el fet que va
donar validesa a la taula pe-
ridica davant la comunitat
cientfica?
EL PERQU DE LES COSES
QUINES REACCIONS TENEN LLOC ALS TOMS?
24
1 Qu volem saber?
En un laboratori escolar s impossible experi-
mentar amb reaccions nuclears o amb radia-
cions. En aquest cas, la tcnica informtica et
pot ajudar simulant aquestes reaccions.
En aquesta activitat prctica utilitzars diver-
ses simulacions i animacions per veure com es
produeixen les reaccions de fissi que tenen
lloc a les bombes i les centrals nuclears.
Per portar a terme aquesta activitat necessites
un ordinador amb connexi a Internet per vi-
sualitzar correctament totes les simulacions i
animacions.
Simuladors de fissi
a Entra en el lloc web http://visionlearning.
com/library.
b Dins la categoria Chemistry fes un clic sobre
Nuclear Chemistry: An introduction. Per can-
viar la llengua fes un clic sobre en espaol.
c Clica sobre Una simulacin de la fisin de
U235 (a la meitat de la pgina). Observa
com t lloc una reacci de fissi i contesta
les qestions seguents:
En quins dos istops es divideix ltom
durani 235?
Quins altres productes apareixen en la re-
acci?
d Fes un clic sobre Two Types of Nuclear Chain
Reactions (dos tipus de reaccions en ca-
dena), observa les dues animacions i con-
testa:
En aquesta simulaci has vist les reac -
cions nuclears controlades i descontrola-
des. On creus que es donen les reaccions
de cada tipus?
Quina s la diferncia entre una central nu-
clear i una bomba atmica pel que fa a re-
accions nuclears?
Procediment
2 Anlisi de resultats
i conclusions
1 Fixat en la reacci de fissi nuclear i des-
criu-la. Quina partcula inicia el procs?
2 Explica com es controla una reacci de fis-
si nuclear.
3 En una central nuclear es pot produr una
reacci de fissi nuclear descontrolada?
EL PERQU DE LES COSES
COM ES DISPOSEN ELS ELECTRONS?
1
25
1 Qu volem saber?
En aquesta simulaci podrs veure quines par-
tcules hi ha a ltom, quantes sn i on es tro-
ben, i entendrs la disposici dels electrons en
els diferents tipus denlla.
a Entra en el lloc web http://www.maloka.org/
f2000/applets/a2.html.
b Clica sobre ltom dhidrogen. Observa que
est format pel nucli i els electrons.
c Clica sobre ltom dheli. Fixat que el nom-
bre delectrons ha augmentat. Ara clica a
veure nucli, observa el nucli del mateix tom
dheli i contesta:
Quants neutrons hi ha?
I quants protons?
d Vs a veure orbitals i clica sobre els toms
B, C, N, O, F, Ne, Na i Mg (en aquest ordre).
Sabent que els electrons sordenen en ca-
pes, contesta:
Quins canvis observes?
Com diferencia aquesta animaci les di-
verses capes?
Quants electrons caben a cada capa?
e Clica sobre ltom de sodi (Na) i compta els
electrons de lltima capa (verda). Recorda
que segons el nombre delectrons de lltima
capa, ltom forma un enlla inic, covalent
o metllic.
Indica quin tipus denlla formar ltom
de sodi.
Digues si el sodi cedeix o capta electrons.
Calcula quants electrons necessita cedir
o captar per ser estable.
f Clica sobre ltom de clor (Cl) i respon:
Quants electrons t a lltima capa?
Quin tipus denlla formar? Cedir o cap-
tar electrons?
Quants electrons necessita cedir o captar
per ser estable?
g Indica si es poden enllaar les parelles d-
toms segents i, en cas afirmatiu, digues el
tipus denlla formen. (Recorda que estem si-
mulant enllaos entre dos toms, no neces-
sriament seran molcules).
sodi i clor
carboni i silici
clor i fluor
fsfor i bor
ne i alumini
magnesi i sofre
Procediment
2 Anlisi de resultats
i conclusions
1 Fixat en el grup a qu pertanyen els toms
esmentats en lapartat g (metalls, semime-
talls o no-metalls). Relaciona-ho amb el ti-
pus denlla que formen.
2 Quins grups formen lenlla inic?
3 Quins formen lenlla covalent?
4 Defineix les paraules neutr, prot i electr
i digues en quina part de ltom se situa
cadascuna daquestes partcules.
PENSO I APRENC
26
1 El model dtom
a) Rellegeix el text que fa referncia als models atmics i contesta:
a.1 En alguns llibres es compara el model de Thomson amb una sndria
o un pa de pessic amb panses. Per qu?
a.2 Qui va trencar amb la teoria que ltom s indivisible? Amb quina ex-
perincia ho va demostrar?
a.3 Explica breument en qu consisteix lexperiment de Rutherford. Per
qu la major part de les partcules no es desviaven? Qu els passava
a les que rebotaven? I a les que es desviaven?
a.4 Per qu lexperiment de Rutherford no es podia explicar ni amb la
teoria de Thomson ni amb la de Dalton?
2 Els toms
a) Indica quina relaci hi ha entre el nombre atmic, el nombre ms-
sic, el nombre de protons, el nombre de neutrons i el nombre de-
lectrons.
b) Defineix istop a partir de les relacions anteriors.
c) Completa la taula segent (en cas que sigui possible ms dun
valor, has de posar-hi el de listop ms abundant):
smbol qumic nom Z A protons neutrons electrons
hidrogen 1
Na
or
12 6
Hg 80
plom 82
d) Tenim quatre toms, que hem etiquetat com A, B, C i D, amb les
caracterstiques segents:
A 13 protons, massa atmica = 27
B 14 protons, massa atmica = 27
C 15 protons, massa atmica = 29
D 13 protons, massa atmica = 26
d.1 Digues quants neutrons t cada tom i justifica quins sn istops del
mateix element. Amb lajut de la taula peridica, digues a quin ele-
ment pertany cada tom.
1
27
3 La massa atmica
a) Llegeix:
La massa dels toms, fins i tot la dels ms grans, no supera 10
25
kg. Per
poder treballar-hi, cal definir una unitat ms petita. Aquesta unitat s luma
(unitat de massa atmica), que es defineix com la dotzena part de la massa
del
12
C.
La massa atmica que consta a les taules peridiques inclou la possibilitat
que hi hagi diversos istops del mateix element i labun dncia relativa (pro-
porci) de cada un daquests istops.
b) Observa com es calcula la massa atmica:
El clor t dos istops: el
35
Cl i el
37
Cl. A la natura hi ha el 75 % del primer
i el 25 % del segon.
La massa atmica del Cl ser:
0,75 35 + 0,25 37 = 35,5 uma
c) Troba la massa atmica del Ne, Mg i Ti, considerant que els
corresponents istops es troben en les proporcions que sindiquen
a la taula del marge.
4 Electrons i enllaos
a) Contesta les preguntes segents:
a.1 Quina configuraci electr-
nica busquen tots els toms
per ser ms estables? Com
ho fan per aconseguir-la?
a.2 Es poden combinar dos ele-
ments de la mateixa famlia
per formar un enlla inic?
Per qu?
a.3 De quin tipus s la fora
que mant units els toms
en un enlla inic? Quin s
lorigen daquesta fora?
a.4 Quina estratgia fan servir
els toms units mitjanant
un enlla covalent per asso-
lir una configuraci electr-
nica estable?
istop proporci
20
Ne 91 %
22
Ne 9 %
24
Mg 79 %
25
Mg 10 %
26
Mg 11 %
46
Ti 8 %
47
Ti 7 %
48
Ti 74 %
49
Ti 6 %
50
Ti 5 %
28
5 Perode de semidesintegraci dun istop
a) Llegeix:
El perode de semidesintegraci o perode radioactiu s la quantitat de
temps necessari perqu es desintegrin la meitat dels toms duna mostra.
Aquest valor ens informa de lactivitat i la perillositat dun istop. Un pero-
de molt curt significar molta activitat i, per tant, listop ser fora perills.
Els ms estables tenen perodes radiactius de milers de milions danys.
b) Observa aquest exemple:
El
95
Zr passa a
95
Nb per desintegraci. El perode de semidesintegraci del
95
Zr s de 64 dies. Per tant, una mostra de 100 g de
95
Zr, al cap de 64 dies
shaur redut a la meitat (50 g); al cap de 128, a una quarta part (25 g), i
aix successivament.
La frmula que dna el nombre distops romanents s la segent:
N = N
o
2
t/T
N s el nombre dtoms que hi ha a linstant t; N
o
s el nombre dtoms ini-
cials; t s el temps transcorregut, i T s la vida mitjana (t i T han destar en
la mateixa unitat de temps).
c) Completa la taula segent:
istop T
Q
quantitat inicial (g)
1 hora 1 dia 1 mes
95
Y 1 min 1.000
95
Zr 64 dies 1.000
95
Nb 35 dies 1.000
90
Sr 28 anys 1.000
207
Bi 38 anys 1.000
Fissi i fusi: histria, funcionament i esperances
En un laboratori escolar no s possible reproduir reaccions de fissi o fusi. Avui dia,
per, els ordenadors ens permeten simular-les.
Obre el navegador i entra en el web http://www.castellnoudigital.com.
Fes un clic sobre la icona per entrar a la graella dactivitats del teu llibre de text.
Cerca la icona que correspongui al teu llibre de text i fes-hi un clic a sobre per obrir
lenlla.
29
HO TINC CLAR
1
1
Enumera les partcules elementals que formen ltom. Quina massa
i crrega t cadascuna delles? On es troben?
2
Defineix nombre atmic i nombre mssic. Relaciona aquestes defini-
cions amb el concepte distop.
3
Omple la taula segent:
istop nom Z protons A electrons
1
3
H
11
24
Na
20
40
Ca
8
16
O
13
27
Al
17
37
Cl
4
Explica com estan ordenats els elements a la taula peridica. Quina
caracterstica tenen els elements duna mateixa columna?
5
Indica les diferncies que hi ha entre un enlla inic i un de covalent.
Quin s lorigen de la fora que mant units els toms en cada tipus
denlla?
6
Quina s la principal caracterstica de lenlla metllic? Com reper-
cuteix en les propietats de les substncies metlliques?
7
Explica les diferncies entre una reacci qumica i una de nuclear.
8
Quines sn les conseqncies de la fissi? Quina relaci hi ha entre
la fissi i la radioactivitat?
9
Digues si les afirmacions segents sn vertaderes (V) o falses (F):
a La major part de la massa de ltom est concentrada a les-
cora.
b La massa de lelectr s molt ms petita que la del neutr.
c La crrega del prot s de signe contrari a la del neutr.
d Gaireb tota la massa de ltom es concentra al nucli.
e Els toms sn neutres perqu tenen el mateix nombre de pro-
tons que delectrons.
f Si un cos perd electrons queda carregat negativament.
g Les partcules alfa tenen crrega negativa.
h Si un element t el nombre mssic i el nombre atmic iguals,
podem dir que no t electrons.
FSICA i QUMICA
3r eso
FSICA i QUMICA
3r eso