JPITER

JPITER

s el 5 planeta del Sistema Solar

s el planeta ms gran del Sistema Solar, i t ms
matria que tots els altres planetes junts.
T un tenue sistema d'anells que s invisible desde
la terra.
T molt de satllits, un total de 63, en la qual
quatre varen ser descoberts per Galileo al 1610.
Entre ells el ms importants sn: I, Europa,
Ganimedes, Callisto.
s el planeta que fa ms llum depenent de la fase
en que esta.
Forma part dels planetes gasosos.

CARACTERSTIQUE
S

Jpiter s el ms massiu del Sistema Solar

s el planeta amb la velocitat de rotaci ms rpida

i per tant el perode de rotaci ms curt (menys de
10 hores)
El seu volum s de 1400 vegades el de la Terra
La seva massa equival a unes 310 vegades la de la
Terra
s el quart planeta ms brillant del cel (desprs del
Sol, la Lluna i Venus) encara que a vegades Mart s
ms brillant que Jpiter i Jpiter ms brillant que
Venus

ATMOSFERA

L'atmosfera de Jpiter est composta bsicament per

hidrogen (90%) i heli (10%) toms i l'1% restant format
per altres substncies. Les capes interiors de
l'atmosfera contenen materials ms densos donant una
distribuci. L'atmosfera cont quantitats de met,
amonac, deuteri, et, vapor d'aigua i roca i traces de
carboni, sulfur d'hidrogen, ne, oxigen, fosfina i sofre.
La capa de nvols superior est formada per cristalls
d'amonac congelat.
Esta dividida en cinturons foscos anomenats bandes i
regions clares anomenades zones
Jpiter t una enorme formaci meteorolgica en la
seva atmosfera anomenada la Gran Taca Vermella que
s un enorme anticicl molt estable en el temps i

MAGNETOSFERA

T una magnetosfera extensa i amb molta intensitat.

El camp magntic de Jpiter s l'estructura de major
mida en el sistema solar: podria veure's des de la Terra
ocupant un espai equivalent al de la Lluna plena a
pesar d'estar molt ms lluny.
Les partcules carregades sn capturades pel camp
magntic i condudes cap a les regions polars on
produxen impressionants aurores
Les partcules expellides pels volcans de la lluna I
formen un bou de rotaci en qu el camp magntic
atrapa material addicional que s condut a travs de
les lnies de camp sobre l'atmosfera superior del
planeta.
Les variacions del vent solar originen rpides variacions

SATLLITS DE JPITER

Els quatre grans satllits sn:

Ganmedes: s el satllit ms gran de Jpiter i tamb
del sistema solar. Sembla que t un nucli rocs, un
mantell d'aigua gelada i una escora de roca i gel, amb
muntanyes, valls, crters i rius de lava.
Calisto: t un diametre de 4800 km, s el satllit amb
ms crters del sistema solar. Esta format, a parts
iguals, per roca i aigua gelada. L'oce gelat disimula els
crters. s el que t la densitat ms baixa del quatre
satllits de Galileo.
Io: t 3630 km de dimetre, la seva rbita es veu
afectada per el camp magntic de Jpiter i per la
proximitat d'Europa i Ganmedes. s rocs i amb molta
activitat volcnica. La seva temperatura global es de

Europa: t 3118 km de dimetre, la seva rbita se situa

entre Io i Ganmedes. L'aspecte d'Europa s la de una bolla
gelada amb lnies marcades sobre la superfcie del satllit.
Probablament sn fractures de l'escora que s'han
fracturat i s'ha tornat a omplir d'aigua i s'han congelat.

SISTEMA D'ANELLS
El sistema d'anells planetaris de Jpiter s molt tnue i
est compost per partcules de pols despreses de les
seves llunes interiors a causa d'impactes de meteorits.
El sistema d'anells jovians es divideix principalment en
tres parts. Un anell principal de 6.400 km de dimetre
per noms 100 km de gruix, format per pols dels
satllits Metis i Adrastea. En el seu costat intern, l'anell
principal es fon gradualment amb l'halo. L'halo s una
regi en forma de torus de 10.000 km de gruix i que
s'estn fins al capdamunt dels nvols de Jpiter. A
l'exterior de l'anell principal, es troben dos anells
amples i difusos, formats a partir de material dels
satllits que els donen nom anell difs d'Amaltea i
anell difs de Tebe. Tamb hi ha un anell encara ms
exterior, extremadament tnue i distant que envolta
Jpiter i que gira en sentit oposat.