Вы находитесь на странице: 1из 4

Generalitat de Catalunya

Consell Interuniversitari de Catalunya


Organitzaci de Proves dAccs a la Universitat

Districte universitari de Catalunya

SRIE 3

PAU. Curs 2004-2005

HISTRIA

OPCI A

Exercici 1
Llegiu el text segent i contesteu les qestions que lacompanyen.
Don Alfonso XII, por la gracia de Dios, Rey constitucional de Espaa; a todos los que las
presentes vieren y entendieren, sabed: Que en unin y de acuerdo con las Cortes del Reino
actualmente reunidas, hemos venido en decretar y sancionar la siguiente Constitucin: [...]
Art. 11. La religin catlica, apostlica, romana, es la del estado. La nacin se obliga a
mantener el culto y sus ministros. Nadie ser molestado en territorio espaol por sus opiniones
religiosas, ni por el ejercicio de su respectivo culto, salvo el respeto debido a la moral cristiana.
No se permitir, sin embargo, otras ceremonias ni manifestaciones pblicas que las de la religin
del estado.
Art. 13. Todo espaol tiene el derecho: de expresar libremente sus ideas y sus opiniones por
medio de la palabra, de la escritura, por la va de la imprenta o por cualquier otro procedimiento
anlogo sin someterse a la censura previa; de reunirse pacficamente, de asociarse para un fin
temporal, de dirigir peticiones individuales o colectivas al Rey, a las Cortes y a las autoridades.
[...]
Art. 18. La potestad de hacer las leyes reside en las Cortes con el Rey.
Art. 19. Las Cortes se componen de dos Cuerpos colegisladores, iguales en facultades: el Senado
y el Congreso de los Diputados.
Art. 20. El Senado se compone: 1 De senadores por derecho propio. 2 De senadores vitalicios
nombrados por la Corona. 3 De senadores elegidos por las corporaciones del estado y mayores
contribuyentes. [...]
Art. 27. El Congreso de los Diputados se compondr de los que nombren las juntas electorales,
en la forma que determine la ley. Se nombrar un diputado, a lo menos, por cada cincuenta mil
almas de poblacin.
Art. 29. Para ser elegido diputado se requiere ser espaol, de estado seglar, mayor de edad y
gozar de todos los derechos civiles.
Constituci de la Monarquia espanyola del 30 de juny de 1876

Qestions
1. Identifiqueu les idees principals del text i situeu-les en el seu context histric. [1 punt]
2. Indiqueu com era tractada la qesti religiosa en la Constituci de 1876. Exposeu
com sorganitzava el poder legislatiu i quins tipus de sufragi es van emprar en lpoca
de la Restauraci per elegir els diputats. [1,5 punts]
3. Exposeu breument com es va organitzar el sistema poltic de la Restauraci, quines
forces poltiques i socials hi van donar suport i quines shi van oposar. Finalment,
resumiu els principals esdeveniments ocorreguts des dels inicis de la Restauraci
fins al 1898. [2,5 punts]

Exercici 2
Observeu el quadre estadstic segent i contesteu les qestions.
DISTRIBUCI SECTORIAL DE LECONOMIA (1960-1973)
OCUPACI

Sectors

1960

1973

Catalunya

Espanya

Catalunya

Espanya

Agric. i pesca

17,1

40,5

9,6

24,9

Indstria

39,8

23,5

41,4

26,6

7,2

6,7

9,9

9,5

35,9

29,2

39,0

39,0

Catalunya

Espanya

Catalunya

Espanya

Agric. i pesca

10,0

22,6

5,6

11,6

Indstria

44,7

31,5

42,0

31,9

3,9

5,3

6,4

7,1

41,4

40,6

46,0

49,4

Construcci
Serveis
PIB

Sectors

Construcci
Serveis

Font: Banco de Bilbao, Renta nacional de Espaa y su distribucin provincial

Qestions
1. Analitzeu la informaci del quadre i situeu-la en el seu context histric. [1 punt]
2. Exposeu les conseqncies demogrfiques i socials del desenvolupament econmic
dels anys seixanta a Catalunya i Espanya. [1,5 punts]
3. Expliqueu levoluci econmica a Catalunya i Espanya des del 1959 fins al 1975.
[2,5 punts]

OPCI B

Exercici 1
Llegiu el textos segents i responeu a les qestions.
Ni el continente americano puede soar en intervenciones en Europa sin sujetarse a una catstrofe
[...]. En esta situacin, el decir que la suerte de la guerra puede torcerse por la entrada en accin
de un tercer pas es criminal locura [...]. Se ha planteado mal la guerra y los aliados la han
perdido [...]. sta es la batalla que Europa y el Cristianismo desde hace tantos aos anhelaban,
y en que la sangre de nuestra juventud va a unirse a la de nuestros camaradas del Eje, como
expresin viva de solidaridad.
Diari Arriba, 18 de juliol de 1941

Estamos asistiendo al final de una era y al comienzo de otra. Sucumbe el mundo liberal [...] y
con l se derrumban el imperialismo comercial, los capitalismos financieros y sus millones de
parados [...]. Se realizar el destino histrico de nuestra era, o por la frmula brbara de un
totalitarismo bolchevique, o por la patritica y espiritual que Espaa ofrece, o por cualquier otra
de los pueblos fascistas. Se engaan [...] quienes suean con el establecimiento en el occidente
de Europa de sistemas demoliberales.
Francisco FRANCO (1942)

Qestions
1. Descriviu les idees ms importants dels textos i situeu-les en el seu context histric.
[1 punt]

2. Exposeu els fets ms remarcables de la poltica internacional de la dictadura franquista


fins a lany 1959. [1,5 punts]
3. Expliqueu els trets fonamentals de la naturalesa de la dictadura franquista i la seva
evoluci poltica des de lacabament de la Guerra Civil fins a lany 1959. [2,5 punts]

Exercici 2
Observeu les taules segents i responeu a les qestions.
BALANA COMERCIAL ESPANYOLA, 1912-1921 (en milions de pessetes)
Anys

Importacions

Exportacions

Saldo

1912

1.051,1

1.045,4

-5,6

1913

1.308,8

1.078,5

-230,3

1914

1.025

880,7

-144,8

1915

976,7

1.257,9

281,1

1916

945,9

1.377,6

431,6

1917

735,5

1.324,5

589

1918

590

1.009

418,9

1919

900,2

1.310,6

410,4

1920

1.423,3

1.020

1921

2.835,9

1.579,6

-403,3
-1.256,2

Font: INE, Comercio exterior de Espaa, Madrid, 1958, p. 25


NDEX DE PREUS
A BARCELONA, 1914-1921

VAGUES A ESPANYA, 1914-1920

Anys

Preus

Anys

Vagues

1914

100

1914

212

76.373

1915

108

1915

169

35.413

1916

121

1916

237

159.667

1917

139

1917

306

85.902

1918

168

1918

463

136.078

1919

183

1919

895

198.733

1920

191

1920

1.060

264.080

1921

181

ndex 100 = 1914

Vaguistes

Font: Juan A. LACOMBA, La crisis espaola


de 1917, Madrid, 1970, p. 374

Font: Pere GABRIEL, Sous i cost de la vida


a Catalunya a lentorn dels anys de la Primera
Guerra Mundial, Recerques, 20, 1988, p. 66

Qestions
1. Descriviu la informaci que proporcionen les taules i situeu-la en el seu context
histric. [1 punt]
2. Resumiu limpacte que la Primera Guerra Mundial va tenir en leconomia espanyola
i de quina manera va influir en les condicions de vida de les classes treballadores i
en la conflictivitat social. [1,5 punts]
3. Exposeu levoluci del moviment obrer a Catalunya i a Espanya des de 1901 fins a
1931. [2,5 punts]
4

Вам также может понравиться