Вы находитесь на странице: 1из 9

El so de la paraula (textos )

1- Opera.
Algunos compositores opersticos preferan denominar a sus obras de
otro modo, por ejemplo, drama en msica. Y lo preferan as porque
con sus obras crean o pretendan acercarse al espritu y esencia original
de la gran tragedia clsica. Tambin existe otra acepcin, muy conocida,
para referirse a este estilo, la de melodrama. Me imagino ya sabis
que la propia palabra meloda tiene su origen en otra, melos o canto,
de ah que un melodrama-pera deber tener a la par, esa especial
cualidad o talento, innato o adquirido, -suelen darse las dos cosas-, para
desarrollar inspiradamente la lnea meldica, y tambin cierto instinto
teatral para urdir una trama, incluso ms all de lo que el propio libreto,si es ajeno-, sugiera.
No obstante, dramatizar, en el sentido de inters creciente y ritmo
narrativo no es algo que, en msica, pertenezca solo a la pera. Un
compositor de la llamada msica pura, como Beethoven, cuando
escribe Sinfonas, Cuartetos o Sonatas tambin construye pequeos
dramas de bolsillo, si se me permite la expresin, donde el orden,
progresin y oportunidad de los acontecimientos y los conflictos que se
generan estn presentados y resueltos con recursos y efectos
dramticos en el sentido tcnico de la palabra. Se estaba gestando un
nuevo modo de componer y evidentemente, de escuchar la msica,
estilo que har fortuna durante mucho tiempo.
Como una observacin si se quiere marginal constatamos que ese estilo
intenso ,-a veces incluso exagerado , excesivo-, del melodrama, en
cierto modo el espritu de la msica un tanto distorsionado, como
lenguaje bsico de las emociones, se ha filtrado en obras que no son
directamente musicales, obras de teatro o de cine que giran alrededor de
argumentos pasionales de todo tipo. A esas obras tambin se las llama
melodramas, y no estar de ms recordar que muchos de los msicos
que en los aos 40 y 50 del siglo pasado trabajaron en Hollywood
componiendo las bandas sonaras para eso films eran de origen europeo
con formacin clsica en el mundo del teatro y la pera..
..
Presupongo que, a grandes rasgos, todos sabis acerca del Aria y del
estilo recitativo. Yo tan solo voy a insinuar alguno de mis gustos
personales en cuanto a recitativos: los del evangelista narrador y las
cortas sentencias de Cristo al que van a crucificar en las Pasiones de
Bach, y en el otro extremo el canto hablado o sprechgesang en
alemn, ya utilizado en la msica de cabaret berlins de los aos 20 y
del que un compositor muy importante del siglo XX, Arnold Schoenberg,
se sirve, trascendindolo, para una obra suya, el Pierrot Lunaire.
1

2-Msica de programa.
Debussy titul a la obra que vamos a escuchar a continuacin Preludio
A veces los alumnos, en las clases del Conservatorio plantean esta
pregunta: qu es o qu forma tiene o cmo se hace un Preludio a una
Fuga o un preludio aislado a la manera de Chopin, o el Preludio de
Debussy que hoy nos ocupa, que podra pasar perfectamente por un
corto poema sinfnico? Tienen algo en comn?
Hace unos cuantos aos yo tena una especie de manual antiguo que
perd, se titulaba El arte de preludiar. Preludiar es bsicamente
improvisar con sentido y oficio. En pocas ya lejanas significaba an
menos: conforme al sentido etimolgico de la palabra se refera
bsicamente a los ejercicios de precalentamiento fsico y tambin
mental, -familiarizarse con la tonalidad y sus relaciones-, que un msico
realiza antes de que comience el juego, pre-ludio, ejercicios que no se
escriban o se hacan de un modo muy libre, pues no tenan un mnimo
status de objeto musical. Sin embargo con el tiempo, y sin perder su
inspiracin primera en figuras meldicas y armnicas simples y casi
improvisadas fue cuajando en piezas escritas muy abiertas y flexibles
que servan de prtico a otras piezas mayores o ms convencionales, por
ejemplo el preludio a cada una de las Suites de violoncelo o a las Partitas
de violn de Bach, o sus conocidos Preludios y Fugas.
Con Chopin es ya otra actitud; el Preludio, ms corto y conciso se
presenta aislado, no precede o es prtico a nada concreto. No tiene
ttulo, sin embargo, sin embargo, recordemos que estamos en pleno
Romanticismo, la sensibilidad tiene otros objetivos. La msica como
quintaesencia de la poesa se presenta all, en el Preludio, concentrada,
como un poema corto sin palabras o tambin, y de ah el sentido
implcito de prembulo, como una llave que pretende situarnos o
aproximarnos al menos a esa veta o atmsfera rara por infrecuente que
es la experiencia potica del mundo.
Es en esta lnea que Debussy recoge el testimonio de Chopin y Liszt y
compone as su dos libros de Preludios, 24 en total. stos s tienen ttulo,
y a veces incluso un poema detrs, pero, y ah est el detalle lo ha
puesto despus (),al final, acabada la msica, entre parntesis y con
unos previos puntos suspensivos. Con un nimo de discrecin extremo y
para evitar las fciles asociaciones entre ttulo o texto y msica ha
pretendido sugerir que el supuesto significado extramusical, ya sea el
de una Catedral sumergida o El viento en la llanura (son ttulos de
alguno de estos preludios), como mnimo no se imponga, no se fuerce,
no se quiera ver eso a toda costa ya que la msica se dirige ms all
de una fcil figuracin. El texto casi literalmente como pretexto, como
sugestin a la imaginacin, pero no mucho ms. Aqu, como en Chopin,
el preludio es esa forma frgil, etrea, casi improvisada, leve, -de hecho
el tema principal del Fauno es poco ms que el girar en torno a una
2

escala de notas descendentes-, y que nos dispone a la emocin potica


ms all de un texto cualquiera.
LAprs-midi dun faune: las divagaciones casi improvisadas de un semihumano, un ser de la ya irrevocablemente perdida naturaleza, con su
flauta, de ah la atmsfera suavemente melanclica. Una armona
envolvente, transparente pero casi letrgica y una sensualidad en el
sonido orquestal de una belleza extrema pero a la vez delicada y
discreta. Ravel deca de esta obra, con un punto de exageracin, claro
est, que era la nica obra perfecta que l haba conocido.

3- Msica incidental.
Cuando yo era joven y debido a ciertos azares, me vi involucrado en la
humilde tarea de poner msica a anuncios de televisin, comerciales,
spots o como se quieran llamar, en definitiva colaborar a la seduccin
propuesta por el anuncio y su grupo de autodenominados creativos,
aquellos que diseaban el producto. Estos anuncios no solan durar ms de
30 o 35 segundos y en ese corto trayecto yo, que pona la msica y los
msicos, era el ltimo eslabn de la cadena, dado que imagen, palabra y
sonidos adicionales se haban realizado ya antes. A m se me proporcionaba,
cuando se haca, un simple guin o en el mejor de los casos un story
board con vietas, una especie de cmic con la duracin aproximada de
estas escenas-vieta en segundos y los pasos entre ellas. Yo deba realizar
una msica, -s que ahora se hace de un modo diferente-, que se adecuara
a esa diminuta historia llevada a veces al extremo de la elipsis, que fuera
ms o menos fcil y resultona, pero no de mal gusto, no deba entorpecer la
accin sino ms bien al contrario, dinamizarla, subrayarla. Los creativos,
aunque no saban muy bien lo que queran, mandaban y sugeran cosas:
me gustara esto, lo otro, etc., en un nivel muy ambiguo e impreciso. En
fin, solo quera presentaros una de las variantes ms modestas de lo que
podemos denominar msica incidental.
Todos conocis, supongo, alguno de los cuentos o narraciones con msica:
Pedro y el lobo, Babar de la selva, etc. Hoy vais a escuchar un ejemplo de
ello. Sin embargo yo voy a dirigir mi atencin, si me lo permits, a otro
aspecto, la msica para el cine, y apuntar un sentimiento personal al
respecto, y es el siguiente: Cuntos films, tambin documentales, e incluso
anuncios de publicidad, y con ellos las acciones, los dilogos, no son
ahogados, sumergidos literalmente en un mar de msica que ha sido
rebajada al nivel del ruido molesto y parasitario? Realmente hoy da se hace
difcil encontrar un film con poca msica o la justa. Hay como una inflacin o
utilizacin excesiva de lo musical que creo, por muchas razones, -es una
opinin-, va en detrimento del hecho mismo. Pregunto:es posible una
utilizacin ms discreta y sustancial? Os propongo, para responder a la
pregunta una pequea pero agradable tarea: ver (y or) con atencin una
escena en un film de un director muy conocido, Stanley Kubrick,Eyes wide
3

shut; es la tpica es cena de persecucin o ms bien seguimiento del


protagonista,- que debido a ello se siente amenazado-, por las nocturnas y
casi vacas calles de Londres. Apostaramos que en esta escena, y tambin
en otras, el director, ha elaborado atmsfera y ritmo a partir de la msica y
no al revs, para ello ha utilizado una pieza de piano de un compositor del
siglo XX, Gyorgy Ligeti, que consta solo de tres notas! El tempo de la
escena y el de esta extraa msica coinciden en algo superior, ms
amenazante, cercano al sueo, incluso a la pesadilla.
Por tanto, y para terminar, sugiero: la msica al servicio del texto o la
imagen?, por qu no, y en cierto modo, al contrario? Al menos en lo que
atae a la peculiar forma narrativa musical cuando sta quiere coincidir con
la imagen o el texto en un nivel esttico superior.

4- Teatro musical.
Comentar tres puntos que me parecen significativos:
I/ Por qu se considera al llamado musical un gnero menor en
comparacin con el gnero mayor u pera? sta es, a mi modo de ver,
una diferenciacin un tanto rgida y esquemtica que, aunque pueda tener
ciertos visos de verdad en lo que se refiere ms concretamente al propio
material musical, remite muy directamente a la tpica diferenciacin en
estratos y clases sociales, la burguesa, el pueblo llano, los jvenes, los
mayores, etc. Las fronteras son hoy da mucho ms fluidas, y est bien que
as sea. Los americanos, sin tantos complejos cultuales, tienen un trmino
un tanto de compromiso para todo este arte y cultura,- entre ellos el teatro
musical-, que busca la directa comunicacin con el pblico o incluso con las
llamadas clases populares, el de mainstream, corriente principal o de en
medio. West side story, de Leonard Bernstein, pertenecera a esta lnea.
Pero mucho ms atrs en el tiempo, no pretenda algo parecido Mozart
cuando escribi La flauta mgica, una especie de cuento-comedia, un
singspiel, as se los llamaba, con partes cantadas y otras habladas, al
modo de operetas y zarzuelas?
II/ Mar i cel, La vampira del Raval, Sweeney Tood, Cats, Los Mierables,
obras todas de teatro musical Las Navidades pasadas vi Los Miserables,
un musical trasvasado al cine. Disfrut mucho . Pero volviendo al cine, por
qu hacen tan buenas migas teatro musical y cine?: Show boat, Singing in
the rain, Chicago, Oliver Twist, etc. A mi entender se debe a la fluidez ya
mencionada en el texto y la accin teatral ms rpida y dinmica, ms del
gusto actual, y a la msica ms directamente y sin complejos comunicativa,
Per no iban en cierto modo por ese camino la mayora de peras de Verdi

y hasta las de Puccini?, lo que inevitablemente las tornaba populares, al


menos en Italia.
III/ Y sin embargo el teatro con msica no se agota aqu. Lo es, por ejemplo
el mimo y algunos espectculos de clowns y circenses, en la estela dejada
por el music-hall, el teatro de variedades y Chaplin que como sabis, aparte
de actor-director era msico y compuso algunas de sus propias bandas
sonoras. Lo es tambin el teatro de marionetas: hay una obra para m
emblemtica al respecto, la Historia del soldado, de Stravinsky, obra de
1914, con texto de Ramuz, o el Retablo de Maese Pedro, de Manuel de
Falla, obra hbrida con diferentes textos yuxtapuestos del Romancero, del
Quijote, etc.
Y tambin son teatro musical las llamadas acciones teatrales, happenings
o la simple representacin que se da en la llamada msica de vanguardia o
de la segunda mitad del siglo XX. All instrumentistas, cantantes se ven
compelidos a actuar, implicndose fsicamente: gritar, rer, gemir, ponerse
mscaras, moverse en el escenario, etc., como si ste ya se hubiera
quedado estrecho y necesitara desbordar el marco. En fin, volviendo a mis
gustos personales, os sugiero dos de estas obras y sus autores: el
Laborintus de Luciano Berio y las Aventures de Gyorgy Ligeti.

El so de la paraula (textos)

1 - Opera.
Alguns compositors operstics preferien anomenar a les seves obres d'una
altra manera, per exemple, "drama en msica". I ho preferien aix perqu
amb les seves obres creien o pretenien apropar l'esperit i essncia original
de la gran tragdia clssica. Tamb hi ha una altra accepci, molt coneguda,
per referir-se a aquest estil, la de "melodrama". M'imagino ja sabeu que la
mateixa paraula "melodia" t el seu origen en una altra, "melos" o cant, per
aix un melodrama-pera ha de tenir a l'una, aquesta especial qualitat o
talent, innat o adquirit,-solen donar les dues coses-, per desenvolupar
inspiradamente la lnia meldica, i tamb cert instint teatral per ordir una
trama, fins i tot ms enll del que el propi llibret,-si s ali-, suggereixi.
Tanmateix, dramatitzar, en el sentit d'inters creixent i ritme narratiu no s
una cosa que, en msica, pertanyi noms a l'pera. Un compositor de
l'anomenada "msica pura", com Beethoven, quan escriu Simfonies,
Quartets o Sonates tamb construeix petits "drames de butxaca", si em
permet l'expressi, on l'ordre, progressi i oportunitat dels esdeveniments i
5

els conflictes que es generen estan presentats i resolts amb recursos i


efectes dramtics en el sentit tcnic de la paraula. S'estava gestant una
nova manera de compondre i evidentment, d'escoltar la msica, estil que
far fortuna durant molt de temps.
Com una observaci si es vol marginal constatem que aquest estil "intens",de vegades fins i tot exagerat, excessiu-, del melodrama, en certa manera
el "esperit de la msica" una mica distorsionat, com llenguatge bsic de les
emocions, s'ha filtrat en obres que no sn directament musicals, obres de
teatre o de cinema que giren al voltant d'arguments passionals de tot tipus.
A aquestes obres tamb les hi crida melodrames, i no estar de ms
recordar que molts dels msics que en els anys 40 i 50 del segle passat van
treballar a Hollywood component les bandes somniars per aix films eren
d'origen europeu amb formaci clssica al mn del teatre i l'pera ..
........
Pressuposo que, a grans trets, tots sabeu sobre el ria i l'estil recitatiu. Jo
noms vaig a insinuar algun dels meus gustos personals quant recitatius:
els de l'evangelista narrador i les curtes sentncies de Crist on van a
crucificar a les Passions de Bach, i en l'altre extrem el "cant parlat" o
"sprechgesang "en alemany, ja utilitzat en la msica de cabaret berlins
dels anys 20 i del qual un compositor molt important del segle XX, Arnold
Schoenberg, se serveix, trascendindolo, per a una obra seva, el Pierrot
Lunaire.
2-Msica de programa.
Debussy va titular a l'obra que escoltarem a continuaci Preludi ... De
vegades els alumnes, en les classes del Conservatori plantegen aquesta
pregunta: qu s o quina forma t o com es fa un Preludi a una Fuita o un
preludi allat a la manera de Chopin, o el Preludi de Debussy que avui ens
ocupa, que podria passar perfectament per un curt poema simfnic? Tenen
alguna cosa en com?
Fa uns quants anys jo tenia una mena de manual antic que vaig perdre, es
titulava "L'art de preludiar". Preludiar s bsicament improvisar amb sentit i
ofici. En poques ja llunyanes significava encara menys: conforme al sentit
etimolgic de la paraula es referia bsicament als exercicis de
"preescalfament" fsic i tamb mental,-familiaritzar-se amb la tonalitat i les
seves relacions-, que un msic realitza abans que comenci el joc , "preludio", exercicis que no s'escrivien o es feien d'una manera molt lliure, ja
que no tenien un mnim "estatus" d'objecte musical. No obstant aix amb el
temps, i sense perdre la seva inspiraci primera en figures meldiques i
harmniques simples i gaireb improvisades va ser quallant en peces
escrites molt obertes i flexibles que servien de prtic a altres peces grans o
ms convencionals, per exemple el preludi a cadascuna de les Suites de
violoncel o les Partitas de viol de Bach, o els seus coneguts Preludis i
Fugues.
6

Amb Chopin s ja una altra actitud, el Preludi, ms curt i concs es presenta


allat, no precedeix o s prtic a res ... concret. No t ttol, per, per,
recordem que estem en ple Romanticisme, la sensibilitat t altres objectius.
La msica com quinta essncia de la poesia es presenta all, al Preludi,
concentrada, com un poema curt sense paraules o tamb, i d'aqu el sentit
implcit de prembul, com una clau que pretn situar-nos o aproximar
almenys a aquesta veta o atmosfera rara per infreqent que s l'experincia
potica del mn.
s en aquesta lnia que Debussy recull el testimoni de Chopin i Liszt i
compon aix la seva dos llibres de Preludis, 24 en total. Aquests s que tenen
ttol, i de vegades fins i tot un poema darrere, per, i aqu est el detall ...
l'ha posat desprs (), al final, acabada la msica, entre parntesi i amb uns
previs punts suspensius. Amb un nim de discreci extrem i per evitar les
fcils associacions entre ttol o text i msica ha prets suggerir que el
suposat significat "extramusical", ja sigui el d'una "catedral submergida" o
"El vent en la plana" (sn ttols de algun d'aquests preludis), com a mnim
no s'imposi, no es forci, no es vulgui "veure" aix tant s ja que la msica es
dirigeix ms enll d'una fcil figuraci. El text gaireb literalment com a
pretext, com suggesti a la imaginaci, per no gaire ms. Aqu, com en
Chopin, el preludi s aquesta manera frgil, etria, gaireb improvisada,
lleu,-de fet el tema principal del Faune s poc ms que el girar al voltant
d'una escala de notes descendents-, i que ens disposa a la emoci potica
ms enll d'un text qualsevol.
L'Aprs-midi d'un Faune: les divagacions gaireb improvisades d'un semihum, un sser de la ja irrevocablement perduda naturalesa, amb la seva
flauta, d'aqu l'atmosfera suaument malenconiosa. Una harmonia envoltant,
transparent per gaireb letrgica i una sensualitat en el so orquestral d'una
bellesa extrema per alhora delicada i discreta. Ravel deia d'aquesta obra,
amb un punt d'exageraci, s clar, que era "l'nica obra perfecta" que ell
havia conegut.

3 - Msica incidental.
Quan jo era jove ia causa de certs atzars, em vaig veure involucrat en la
humil tasca de posar msica a anuncis de televisi, "comercials", espots o
com es vulguin dir, en definitiva col laborar a la seducci proposta per
l'anunci i el seu grup de autodenominats "creatius", aquells que
dissenyaven el producte. Aquests anuncis no solien durar ms de 30 o 35
segons i en aquest curt trajecte jo, que posava la msica i els msics, era
l'ltima baula de la cadena, ja que imatge, paraula i sons addicionals
s'havien realitzat ja abans. A mi em proporcionava, quan es feia, un simple
gui o en el millor dels casos un "story board" amb vinyetes, una mena de
cmic amb la durada aproximada d'aquestes escenes-vinyeta en segons i
els passos entre elles. Jo havia de fer una msica,-s que ara es fa d'una
manera diferent-, que s'adeqs a aquesta diminuta histria portada de
7

vegades a l'extrem de l'el lipsi, que fos ms o menys fcil i resultona, per
no de mal gust, no havia entorpir l'acci sin ms aviat al contrari,
dinamitzar-, subratllar-la. Els "creatius", encara que no sabien molt b el que
volien, manaven ... i suggerien coses: "m'agradaria aix, all altre, etc.", En
un nivell molt ambigu i imprecs. En fi ..., noms volia presentar-vos una de
les variants ms modestes del que podem anomenar msica incidental.
Tots coneixeu, suposo, algun dels contes o narracions amb msica: Pere i el
llop, Babar de la selva, etc. Avui aneu a escoltar un exemple. No obstant
aix jo vaig a dirigir la meva atenci, si m'ho permeteu, a un altre aspecte,
la msica per al cinema, i apuntar un sentiment personal sobre aix, i s el
segent: Quants films, tamb documentals, i fins i tot anuncis de publicitat, i
amb ells les accions, els dilegs, no sn ofegats, submergits literalment en
un mar de msica que ha estat rebaixada al nivell del soroll molest i
parasitari? Realment avui dia es fa difcil trobar un film amb poca msica o
la justa. Hi ha com una inflaci o utilitzaci excessiva del musical que crec,
per moltes raons,-s una opini-, va en detriment del fet mateix. Pregunto:
s possible una utilitzaci ms discreta i substancial? Us proposo, per
respondre a la pregunta una petita per agradable tasca: veure (i sentir)
amb atenci una escena en un film d'un director molt conegut, Stanley
Kubrick, "Eyes wide shut", s la "tpica s sopar de persecuci o ms aviat
seguiment del protagonista, - que a causa de aix se sent amenaat-, per
les nocturnes i gaireb buides carrers de Londres. Apostarem que en
aquesta escena, i tamb en altres, el director, ha elaborat atmosfera i ritme
a partir de la msica i no a l'inrevs, per a aix ha utilitzat una pea de
piano d'un compositor del segle XX, Gyorgy Ligeti, que consta noms de
tres notes! El tempo de l'escena i el d'aquesta estranya msica coincideixen
en alguna cosa superior, ms amenaant, proper al somni, fins i tot al
malson.
Per tant, i per acabar, suggereixo: la msica al servei del text o la imatge?,
Per qu no, i en certa manera, al contrari? Almenys pel que fa a la peculiar
forma narrativa musical quan aquesta vol coincidir amb la imatge o el text
en un nivell esttic superior.

4 - Teatre musical.
Comentar tres punts que em semblen significatius:
I / Per qu es considera l'anomenat "musical" un gnere menor en
comparaci amb el gnere "major" o pera? Aquesta s, al meu parer, una
diferenciaci una mica rgida i esquemtica que, encara que pugui tenir
certs aspectes de veritat pel que fa ms concretament al propi material
musical, remet molt directament a la tpica diferenciaci en estrats i classes
8

socials, la burgesia, el poble pla, els joves, la gent gran, etc. Les fronteres
sn avui dia molt ms fluides, i est b que aix sigui. Els americans, sense
tants complexos "cultuals", tenen un terme una mica de comproms per tot
aquest art i cultura, - entre ells el teatre musical-, que cerca la directa
comunicaci amb el pblic o fins i tot amb les anomenades "classes
populars", el de "mainstream", corrent principal o del mig. "West side story",
de Leonard Bernstein, pertanyeria a aquesta lnia. Per molt ms enrere en
el temps, no pretenia una cosa semblant Mozart quan va escriure "La flauta
mgica", una mena de conte-comdia, un "singspiel", aix eren anomenats,
amb parts cantades i altres parlades, a la manera de operetes i sarsueles?
II / Mar i cel, La vampira del Raval, Sweeney Tood, Cats, Els Mierables,
obres totes de teatre musical ... El Nadal passades vaig veure Els
Miserables, un musical transvasat al cinema. Vaig disfrutar molt. Per
tornant al cinema, per qu fan tan bones molles teatre musical i cinema?:
Show boat, Singing in the rain, Chicago, Oliver Twist, etc. Al meu entendre
es deu a la fludesa ja esmentada en el text i l'acci teatral ms rpida i
dinmica, ms del gust actual, ia la msica ms directament i sense
complexos comunicativa, Per ... no anaven en certa manera per aquest cam
la majoria de peres de Verdi i fins a les de Puccini?, el que inevitablement
les tornava "populars", almenys a Itlia.
III / I per el teatre amb msica no s'esgota aqu. Ho s, per exemple el
mim i alguns espectacles de clowns i circenses, en el deixant deixat pel
music-hall, el teatre de varietats i Chaplin que com sabeu, a part d'actordirector era msic i va compondre algunes de les seves prpies bandes
sonores . Ho s tamb el teatre de titelles: hi ha una obra per a mi
emblemtica sobre aix, la "Histria del soldat" ", de Stravinsky, obra del
1914, amb text de Ramuz, o el" Retaule de Maese Pedro ", de Manuel de
Falla , obra hbrida amb diferents textos juxtaposats del Romancero, del
Quixot, etc.
I tamb sn teatre musical les anomenades accions teatrals, "happenings" o
la simple representaci que es dna en l'anomenada msica d'avantguarda
o de la segona meitat del segle XX. All instrumentistes, cantants ... es
veuen compel lits a actuar, implicant fsicament: cridar, riure, gemegar,
posar mscares, moure a l'escenari, etc., Com si aquest ja s'hagus quedat
estret i necessits desbordar el marc. En fi, tornant als meus gustos
personals, us suggereixo dues d'aquestes obres i els seus autors: el
Laborintus de Luciano Berio i les Aventures de Gyorgy Ligeti.

Вам также может понравиться