Disposicions: Departament D'Ensenyament

1/136
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
DISPOSICIONS
DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT
DECRET 119/2015, de 23 de juny, d'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci primria.
LEstatut dautonomia de Catalunya estableix a larticle 131 que correspon a la Generalitat de Catalunya la
competncia compartida per a lestabliment dels plans destudi corresponents a leducaci obligatria, incloenthi lordenaci curricular.
Larticle 53 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci, estableix que correspon al Govern de la Generalitat
de Catalunya establir el currculum per a cadascuna de les etapes i ensenyaments del sistema educatiu catal,
en el marc dels aspectes que garanteixen lassoliment de les competncies bsiques, la validesa dels ttols i la
formaci comuna regulats per les lleis.
El Govern determina, en els termes que estableix la legislaci vigent, el currculum, que inclou les dimensions,
les competncies bsiques i els continguts clau propis de cada mbit, els continguts i els criteris davaluaci de
cada rea i les orientacions metodolgiques i davaluaci, sens perjudici de lautonomia pedaggica que la llei
atorga als centres educatius.
Aquest Decret estableix lordenaci i els ensenyaments corresponents a leducaci primria i inclou el
currculum bsic establert dacord amb la Llei orgnica 2/2006, del 3 de maig, deducaci, i la normativa de
desplegament.
La Uni Europea, en el marc per a la cooperaci en matria deducaci, defineix estratgies comunes amb
objectius, mbits dactuaci i recomanacions especfiques orientades a la millora dels sistemes educatius i de
formaci com a element clau per aconseguir que els ciutadans europeus puguin realitzar-se personalment,
social i professional, i alhora fer possible la prosperitat econmica sostenible, locupabilitat i la cohesi social.
LEstratgia Educaci i Formaci 2020 (Education and Training 2020) i la Comunicaci Repensar lEducaci de
2012 (Rethinking Education) insten els estats membres a prendre mesures per garantir que tots els joves
desenvolupin les capacitats i competncies necessries per afavorir lassoliment dels objectius personals i
socials en matria de creixement i ocupaci.
Daltra banda, els estudis i informes que analitzen els sistemes educatius suggereixen abordar les reformes
necessries per aprofundir en aspectes de qualitat, dequitat i dexcellncia.
Dacord amb aquestes recomanacions, el Govern fa palesa la importncia de leducaci primria en ladquisici
de les competncies bsiques i dels diferents aprenentatges, en un context dequitat, per a tots els alumnes. La
formaci de ciutadans competents, lliures, crtics, autnoms, solidaris i responsables s consubstancial al
progrs en lescolaritzaci i a lxit escolar. Leducaci en el comproms individual i collectiu amb lentorn
social, cultural i natural afavoreix larrelament a la comunitat i contribueix a la construcci destils de vida ms
lliures, justos i saludables. Aquests principis constitueixen el marc conceptual del present Decret.
Leducaci primria ha de preparar els alumnes per donar respostes innovadores en una societat canviant i en
evoluci constant. Els nens han daprendre a pensar i actuar de manera integrada, considerant les
interconnexions i interrelacions entre els aprenentatges. Sha de promoure, de manera transversal, ladquisici
dhbits i valors per resoldre problemes i situacions des de qualsevol de les rees curriculars, sha de fomentar
la iniciativa, la creativitat, lesperit crtic i el gust per aprendre, i sha de desenvolupar la capacitat de lesfor i
la cultura del treball.
El currculum de leducaci primria que sestableix en aquest Decret esdev la guia de les activitats educatives
escolars, nexplicita les intencions i proporciona lnies dacci adequades als mestres i a altres professionals
com a responsables ltims de la seva concreci, procurant desvetllar la motivaci, la curiositat i la imaginaci
dels infants.
Aquest Decret aprofundeix en lenfocament competencial del currculum de leducaci primria, especialment en
la conceptualitzaci de les competncies bsiques, per garantir que tots els professionals del sistema educatiu
catal la incorporin a la seva prctica docent.
Els continguts de les rees com a element fonamental per a lassoliment de les competncies sorganitzen en
un enfocament integral, multifuncional i transferible de coneixements, destreses i actituds que tots els individus
ISSN 1988-298X
http://www.gencat.cat/dogc
DL B 38014-2007
2/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
necessiten per al seu desenvolupament personal, la seva realitzaci i inclusi. Aquests continguts degudament
combinats i contextualitzats permeten assolir en acabar lensenyament obligatori les competncies bsiques,
que sn la base per continuar laprenentatge al llarg de la vida i per poder desenvolupar projectes individuals i
collectius.
Els centres, dacord amb la Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci, exerceixen lautonomia pedaggica, a
partir del marc curricular establert, i en poden concretar els objectius, les competncies bsiques, els
continguts, els mtodes pedaggics i els criteris davaluaci.
Per fer-ho, disposen dorientacions i materials del Departament dEnsenyament on sidentifiquen i es
desenvolupen les competncies bsiques prpies per a cada mbit, i es proposen els continguts que es
consideren clau. Tamb sofereixen orientacions de tipus metodolgic i davaluaci. Els principis pedaggics del
projecte educatiu de centre o el projecte educatiu de ZER sn el marc de referncia per als mestres i els
equips docents i per a lexercici de la seva professi.
La recerca i laprofitament eficient dels recursos que ofereix lentorn ms proper, aix com lestabliment de
sinergies positives entre lescola i aquest entorn, han de facilitar els aprenentatges proposats en el currculum.
Els principis dequitat, qualitat i dexcellncia determinen i condicionen lacci educativa ja que els processos
densenyament i aprenentatge shan de personalitzar al mxim i han de tenir en compte la diversitat de tots els
alumnes en el marc dun sistema inclusiu.
Els mestres i els equips docents han demprar estratgies per conixer el ritme daprenentatge dels alumnes
amb lobjectiu dadaptar-se, progressivament i de forma immediata a les necessitats que aquests tenen.
Els mestres, hereus de la llarga tradici pedaggica del nostre pas, representen lactiu ms important del
sistema educatiu per aconseguir la seva transformaci i avanar en la seva qualitat. Lenfocament competencial
del currculum condiciona i orienta la professi docent en la seva globalitat perqu afecta la manera de
programar, les metodologies daula, lavaluaci, la forma dinteractuar amb lalumne, amb els companys de
professi i amb lorganitzaci escolar. El treball en equip esdev en aquest escenari un factor imprescindible
per a lxit personal i collectiu.
Lavaluaci dels aprenentatges ha de ser continuada, formadora i formativa i sorganitza en avaluacions
internes i externes al centre. Aquestes avaluacions han de donar informaci del progrs dels alumnes i lanlisi
dels processos i dels resultats ha de promoure els canvis adients per a la millora. Lavaluaci en la seva
perspectiva formativa constitueix un element fonamental del procs daprenentatge i permet a lalumne fer-se
protagonista de la seva formaci.
Aquest Decret impulsa la formaci humana, cientfica, tcnica i cultural dels alumnes basada en lequitat, el
respecte, en un marc de valors convivencials compartits, a la diferncia cultural i religiosa, la igualtat, la
solidaritat, la llibertat, el pluralisme, la responsabilitat cvica i els valors que fonamenten la convivncia
democrtica.
Est articulat de forma coordinada i coherent amb letapa anterior, leducaci infantil i amb letapa posterior,
leducaci secundria obligatria.
Aquest Decret sha tramitat dacord amb el que disposa la Llei 26/2010, del 3 dagost, de rgim jurdic i de
procediment de les administracions pbliques de Catalunya, i dacord amb el dictamen del Consell Escolar de
Catalunya.
En virtut daix, a proposta de la Consellera dEnsenyament, dacord amb el Dictamen de la Comissi Jurdica
Assessora, i amb la deliberaci prvia del Govern,
Decreto:
Captol I
Disposicions generals
Article 1
Objecte i mbit daplicaci
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
3/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
1. Lobjecte del Decret s establir lordenaci dels ensenyaments de leducaci primria.

2. Els centres docents que imparteixen ensenyaments deducaci primria han dajustar la seva prctica docent
als elements curriculars que sestableixen en aquest Decret, sens perjudici de lautonomia pedaggica que
tenen cadascun dells en aquells aspectes que marca la Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci.
3. Leducaci primria s una etapa de leducaci bsica i t carcter obligatori i gratut, que t per finalitat
proporcionar a tots els alumnes els elements necessaris que els permetin ladquisici de les competncies
bsiques fixades en aquest Decret, desenvolupar les seves capacitats i assolir lxit escolar.
4. Aquesta etapa comprn sis cursos acadmics, que shan de cursar normalment entre els sis i els dotze anys.
Sinicia, amb carcter general, lany natural que es compleixen els sis anys. Sorganitza en tres cicles, de dos
anys cadascun, per tal dimpartir els ensenyaments dacord amb els diferents ritmes de maduraci
psicopedaggica dels infants daquestes edats.
Article 2
Principis generals
1. Leducaci primria sorganitza dacord amb els principis rectors del sistema educatiu de Catalunya previstos
a la Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci.
2. La concreci i el desenvolupament del currculum de leducaci primria sha dorientar a lassoliment per
part de tots els alumnes dels objectius detapa i a ladquisici progressiva de les competncies bsiques prpies
de cada mbit.
3. Sha de mantenir la coherncia amb leducaci infantil i amb leducaci secundria obligatria, garantint-ne
la coordinaci pedaggica, per tal dassegurar la transici adequada de cada alumne entre etapes i facilitar la
continutat del seu procs educatiu.
4. Lacci educativa semmarca en un sistema educatiu inclusiu que t en compte les diverses experincies i
aprenentatges dels alumnes i sha dadaptar de manera personalitzada als seus ritmes evolutius i
caracterstiques personals. Sha de posar un mfasi especial en la detecci preco de les dificultats
daprenentatge per tal que lalumne rebi una resposta educativa adequada a les seves necessitats al ms aviat
possible.
5. La prctica educativa es fonamenta en el treball collaboratiu del conjunt dels mestres i en els acords presos
per lequip docent que atn un alumne o un grup dalumnes, en el marc del projecte educatiu del centre o el
projecte educatiu de ZER, amb la finalitat daconseguir una acci educativa slida, dinmica i coresponsable.
Article 3
Objectius
Leducaci primria ha de contribuir a lassoliment dels objectius establerts amb carcter general a la Llei
12/2009, del 10 de juliol, deducaci, i especficament dels objectius segents:
a) Conixer, valorar i aplicar els valors i les normes de convivncia per ser un ciutad lliure capa de prendre
compromisos individuals i collectius, respectar els drets humans i acceptar el pluralisme propi duna societat
democrtica.
b) Tenir conscincia del valor del treball individual i collectiu i desenvolupar hbits desfor i treball en lestudi,
aix com actituds de confiana, amb iniciativa personal i emprenedoria, autodisciplina, sentit crtic,
responsabilitat, curiositat, inters, plaer per aprendre i creativitat en laprenentatge.
c) Adquirir habilitats per mantenir i millorar el clima de convivncia i per prevenir i gestionar de forma positiva
els conflictes, tant en lmbit familiar com en lmbit escolar i social.
d) Respectar el dret a la diferncia de les persones i debatre crticament les diferncies culturals i religioses des
duna perspectiva intercultural.
e) Adquirir autonomia personal i elaborar una imatge positiva i equilibrada dun mateix per afavorir la igualtat
de drets i oportunitats entre homes i dones i la no-discriminaci de persones amb discapacitats; defensar
laplicaci dels drets humans en tots els mbits de la vida personal i social, sense cap tipus de discriminaci per
ra de naixement, raa, sexe, opini o qualsevol altra condici o circumstncia personal o social.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
4/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
f) Desenvolupar les competncies lingstiques bsiques tant en llengua catalana, com en llengua castellana i,
si escau, en arans, per poder-se comunicar de manera efica oralment i per escrit.
g) Valorar la lectura, i lhbit lector, com una activitat bsica per assolir objectius personals i participar en els
temps de lectura que proposi el centre dins lhorari lectiu.
h) Adquirir, almenys en una llengua estrangera, la competncia comunicativa bsica que permeti expressar i
comprendre missatges senzills i comunicar-se amb els altres en situacions quotidianes.
i) Desenvolupar les competncies matemtiques bsiques, iniciar-se en la resoluci de problemes que
requereixin la realitzaci doperacions elementals de clcul, coneixements geomtrics i estimacions, i ser capa
daplicar-les a les situacions de la vida quotidiana.
j) Conixer, valorar i estimar lentorn natural, social i cultural ms proper, reforant aix el sentiment de
pertinena i arrelament al pas i la capacitat dextrapolar aquests coneixements a altres entorns i al mn en
general; comprendre, a partir de lobservaci de fets i fenmens senzills, els principals mecanismes que
regeixen aquest entorn per tal de ser capa de prendre compromisos responsables per mantenir-lo o introduir
elements de millora.
k) Utilitzar diferents representacions i expressions artstiques i iniciar-se en la construcci de propostes visuals.
l) Desenvolupar les competncies digitals per a la construcci i expressi dels aprenentatges adequats a ledat.
m) Desenvolupar les capacitats afectives en tots els mbits de la personalitat i en la manera de relacionar-se
amb els altres, i aquelles que fomentin la igualtat de gnere, aix com una actitud contrria a la violncia i als
prejudicis de qualsevol mena.
n) Valorar la importncia de la higiene i de la salut, acceptar el propi cos i el dels altres, respectar les
diferncies i utilitzar leducaci fsica per afavorir el desenvolupament personal i social.
o) Adquirir els elements bsics duna correcta educaci vial i les actituds de respecte que afavoreixin la
prevenci daccidents de trnsit.
p) Aplicar, en contextos diversos, els diferents coneixements adquirits i els recursos propis, a fi de resoldre de
manera creativa problemes, situacions personals i necessitats de la vida quotidiana.
Article 4
Rgim lingstic
1. El rgim lingstic de leducaci primria es regeix pels principis establerts al ttol II de la Llei deducaci, i
per les disposicions reglamentries de desplegament.
2. Els centres estableixen en el projecte lingstic, que sha de concretar a partir de la realitat sociolingstica
de lentorn, els criteris per a lensenyament i aprenentatge de les llenges i per al seu tractament i s, els
criteris per a la implementaci destratgies orientades a ladquisici de la competncia plurilinge dels
alumnes, les mesures per fomentar lestudi de llenges no curriculars i daltres cultures presents en la
comunitat educativa i els criteris per a lacollida personalitzada de lalumnat nouvingut.
3. En acabar lensenyament obligatori, el sistema educatiu a Catalunya ha de garantir que tots els alumnes,
independentment del seu origen lingstic familiar, tinguin un ple domini de les dues llenges oficials i el
coneixement de, com a mnim, una llengua estrangera amb lobjectiu que assoleixin les competncies bsiques
que sestableixen en el Marc europeu com de referncia per a les llenges. Els centres podran oferir
opcionalment, la introducci duna segona llengua estrangera.
4. La implantaci destratgies educatives dimmersi lingstica sha dajustar al que estableix la Llei
deducaci.
5. Larans, variant de la llengua occitana, simparteix a lAran amb les assignacions temporals i en els mbits
daprenentatge i les rees que el Consell General dAran, dacord amb el Departament dEnsenyament,
determini.
Captol II
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
5/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
Currculum
Article 5
Organitzaci curricular
1. El currculum sorganitza en mbits que agrupen, segons la seva afinitat i el seu carcter complementari, les
rees de coneixement, dacord amb la normativa bsica vigent.
2. Formen part del currculum els elements segents:
a) Les competncies bsiques prpies de cada mbit agrupades en dimensions: competncies vinculades
directament a un mbit, que lalumne ha dassolir en acabar letapa i que contribueixen a lassoliment de les
competncies bsiques.
b) Els continguts clau de cada dimensi: continguts que contribueixen en major mesura al desenvolupament de
les competncies de cada una de les dimensions.
c) Els continguts de cada rea establerts per cicles: objectes daprenentatge i sabers, coneixements, conceptes,
procediments i actituds que degudament combinats i contextualitzats permeten assolir les competncies
bsiques. Es presenten agrupats per blocs de continguts.
d) Els criteris davaluaci de cada rea establerts per cicles: enunciats que expressen el tipus i grau
daprenentatge que sespera que hagin obtingut els alumnes en un moment determinat i que han de ser el
referent per les diferents avaluacions.
e) Les orientacions metodolgiques de cada mbit: criteris per dissenyar activitats daprenentatge de carcter
competencial. Fan referncia a la tipologia dactivitats, a la temporitzaci, als materials o recursos a utilitzar, a
lorganitzaci social de laula i a les mesures personalitzades per atendre la diversitat.
f) Les orientacions per a lavaluaci de cada mbit: indicacions per a lavaluaci del procs densenyament i
aprenentatge que inclouen criteris i instruments que permeten valorar lassoliment de les competncies
bsiques prpies de cada mbit per part de lalumne i contribuir a lautoregulaci del seu aprenentatge. Fan
referncia al carcter formatiu de lavaluaci.
Article 6
Competncies bsiques
1. Sentn per competncia bsica la capacitat duna persona de resoldre problemes reals en contextos
diversos integrant coneixements, habilitats prctiques, actituds i altres components socials i de comportament
que es mobilitzen conjuntament per assolir una acci efica i satisfactria.
2. Ladquisici duna determinada competncia se sustenta en experincies daprenentatge interdisciplinars en
les quals els coneixements i les habilitats interactuen per donar una resposta eficient en la tasca que sexecuta.
La competncia comporta la integraci harmnica de coneixements, habilitats i actituds.
3. Les competncies bsiques sn aquelles que tots els alumnes han dadquirir en un grau suficient en acabar
la seva escolaritzaci obligatria i que li han de permetre poder incorporar-se a la societat com a un ciutad
actiu i assegurar els fonaments sobre els quals construir el seu procs formatiu al llarg de la vida. A lannex 1
es descriuen les competncies bsiques que cal assolir al final de leducaci obligatria.
4. Lannex 2 identifica i desenvolupa les competncies bsiques prpies dels diferents mbits de leducaci
primria.
5. La programaci de totes les activitats del centre, tant daula com complementries i extraescolars, ha de
contribuir a ladquisici de les competncies bsiques prpies de cada mbit, fent mfasi en la funcionalitat i
utilitat dels aprenentatges sense excloure els de caire ms conceptual.
Article 7
mbits i rees de coneixement
1. Els alumnes han de cursar en cadascun dels cursos de letapa les rees de coneixement segents:
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
6/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
a) mbit lingstic
rea de llengua catalana i literatura.
rea de llengua castellana i literatura.
rea de larans (a lAran).
rea de primera llengua estrangera.
b) mbit matemtic
rea de matemtiques.
c) mbit de coneixement del medi.
rea de coneixement del medi natural.
rea de coneixement del medi social i cultural.
d) mbit artstic
rea deducaci artstica: visual i plstica, msica i dansa.
e) mbit deducaci fsica
rea deducaci fsica.
f) mbit deducaci en valors
rea deducaci en valors socials i cvics o rea de religi.
2. Els alumnes, en funci de lelecci dels pares o tutors legals, podran cursar lrea de religi o lrea
deducaci en valors socials i cvics de lmbit deducaci en valors.
3. Els centres educatius poden oferir una segona llengua estrangera en el marc del projecte lingstic del
centre.
4. Lannex 2 concreta el currculum de les rees de coneixement corresponents a lmbit lingstic, lmbit
matemtic, lmbit de coneixement del medi, lmbit artstic, lmbit deducaci fsica i lrea deducaci en
valors socials i cvics.
5. Lannex 3 identifica i desenvolupa les competncies de lmbit digital que requereixen, per a la seva
adquisici, la participaci i confluncia de diferents rees a causa del seu carcter transversal.
6. A cada nivell escolar sha de realitzar, com a mnim, un treball o projecte interdisciplinari sobre un aspecte
de la realitat, amb activitats que requereixin laplicaci i la integraci de coneixements de diverses rees.
Article 8
rea de religi
La determinaci del currculum de lensenyament de la religi catlica i de les diferents confessions religioses
que hagin subscrit acords de cooperaci en matria educativa ser competncia de les autoritats religioses
corresponents. Aquest currculum haur de respectar els principis, els valors, les llibertats, els drets i els deures
constitucionals i estatutaris, i haur de contribuir al desenvolupament de les competncies prpies de lmbit
de leducaci en valors. El Departament dEnsenyament vetllar pel seu compliment.
Article 9
Distribuci horria
1. La gesti del temps escolar i lectiu per part del centre sha de fonamentar en el projecte educatiu de centre
o en el projecte educatiu de ZER i, anualment sha de concretar en la programaci general. Les decisions en
relaci amb lorganitzaci i la distribuci del temps escolar han de ser coherents amb lacci educativa i han
destar orientades a lxit escolar de tots els alumnes.
2. En lannex 4 sestableixen els horaris lectius mnims i globals de letapa, per a cadascuna de les rees del
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
7/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
currculum, computant 35 setmanes lectives per curs a ra de 25 hores setmanals. Correspon als centres
determinar lhorari per a les diferents rees curriculars establertes, sens perjudici del carcter global i
integrador de letapa i garantir els mnims establerts.
3. En el marc horari establert en lapartat anterior els centres han dassegurar, a cada nivell, una dedicaci
diria mnima de 30 dedicats a la promoci de lhbit lector.
4. Els centres poden adaptar el currculum a les caracterstiques dels alumnes, la seva realitat socioeconmica i
lingstica i al seu entorn social. Si sescau, sha de preveure lorganitzaci per projectes de treball
interdisciplinaris, en funci de ledat i dels interessos dels alumnes. Aquesta flexibilitzaci ha de garantir
lassoliment dels objectius de letapa i de les competncies bsiques que aquest Decret estableix i ha de
respectar els horaris lectius mnims establerts a lannex 4.
5. En aquells centres pblics que el Departament determini, sampliar lhorari lectiu en una hora diria per a
tots els alumnes, a fi de desenvolupar les habilitats que afavoreixen lassoliment de les competncies bsiques.
6. Lesbarjo s una activitat educativa integrada en lhorari de tots els alumnes i, per tant, shi han de
respectar tamb els principis del projecte educatiu de centre o del projecte educatiu de ZER.
Captol III
Gesti pedaggica
Article 10
Autonomia pedaggica i organitzativa
1. Els centres disposen dautonomia pedaggica i organitzativa dacord amb el ttol VII de la Llei deducaci, i
amb el Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres educatius.
2. El projecte educatiu de centre o el projecte educatiu de ZER sn la mxima expressi de la seva autonomia i
dacord amb la normativa vigent daplicaci han de preveure el contingut mnim en relaci amb laplicaci dels
criteris dorganitzaci pedaggica, les prioritats i els plantejaments educatius, la concreci i el
desenvolupament dels currculums, les mesures organitzatives i de gesti per atendre la diversitat i el projecte
lingstic.
3. Els centres han destablir compromisos amb les famlies, mitjanant la carta de comproms educatiu per
donar a conixer el projecte educatiu de centre o el projecte educatiu de ZER, incentivar el treball de lalumne i
afavorir la coresponsabilitzaci de la famlia i el centre respecte del procs educatiu de lalumne. Tamb han de
donar a conixer el seu projecte educatiu de centre o el projecte educatiu de ZER a la comunitat local i
afavorir-ne la collaboraci.
4. El Departament dEnsenyament ha dafavorir i incentivar la coordinaci entre els projectes educatius dels
centres que imparteixen leducaci infantil, leducaci primria i leducaci secundria obligatria a fi de
garantir la continutat educativa en lensenyament obligatori. Els centres han de definir mecanismes de
coordinaci per dur-ho a terme.
5. Els centres poden adoptar mesures organitzatives i de gesti especfiques, desenvolupar projectes
dinnovaci pedaggica i curricular, estratgies didctiques singulars i relacions especfiques amb la comunitat
local, dins el marc que estableixi el Departament dEnsenyament.
Article 11
Atenci a la diversitat dels alumnes
1. Latenci a la diversitat s el reconeixement i la valoraci de les diferents caracterstiques que presenten
tots i cadascun dels alumnes, aix com la consideraci de les seves necessitats daprenentatge de forma
singular, afavorint que puguin aprendre junts i collaborar entre ells en experincies daprenentatge compartit,
rebutjant la uniformitat com a valor.
2. Latenci a la diversitat afecta el conjunt dels alumnes i de la comunitat educativa, per els centres han de
fer un mfasi especial en els alumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu i, ms concretament, en
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
8/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
lalumnat amb necessitats educatives especials.

3. El projecte educatiu del centre o el projecte educatiu de ZER han dincloure els elements curriculars,
metodolgics, tecnolgics i organitzatius que permetin la participaci de tots els alumnes, dacord amb el rgim
jurdic vigent. Amb carcter general les accions previstes als centres per atendre la diversitat han de tenir en
compte els aspectes segents:
a) La planificaci de les activitats generals de laula i del centre amb criteris daccessibilitat universal, a fi de
facilitar la participaci de tots els alumnes en les activitats ordinries i afavorir ladquisici daprenentatges.
b) La detecci i prevenci de les dificultats daprenentatge, tan aviat com es detectin.
c) La planificaci de les mesures i recursos per donar suport als alumnes que manifesten necessitats
especfiques datenci educativa de suport educatiu.
d) El seguiment del progrs i lajustament de les mesures i els recursos per a cadascun dels alumnes.
4. Lequip directiu ha de vetllar perqu els alumnes amb necessitats educatives especials vinculades a
discapacitats fsiques, intellectuals o sensorials, de trastorns de lespectre autista, de trastorns mentals, de
trastorns greus de conducta, de malalties degeneratives o de malalties minoritries que afecten
substancialment el desenvolupament i laprenentatge que tenen un dictamen descolaritzaci o que tinguin un
informe de reconeixement de necessitats educatives especials, disposin dun pla individualitzat en un termini
mxim de dos mesos des de la seva escolaritzaci, per tal dassegurar les condicions adients de qualitat
educativa i de benestar relacional.
5. Per als alumnes dincorporaci tardana al sistema educatiu, ladministraci educativa ha destablir i facilitar
als centres recursos i mesures davaluaci del coneixement de les llenges oficials i del grau dadquisici de les
competncies, i tamb mesures dacollida.
6. En relaci amb els alumnes amb trastorns de laprenentatge o de la comunicaci relacionats amb
laprenentatge escolar i amb els alumnes daltes capacitats, el projecte educatiu de cada centre o el projecte
educatiu de ZER ha dincloure els elements metodolgics i organitzatius necessaris per a la seva correcta
atenci i ladministraci educativa ha destablir protocols perqu el centre pugui identificar els senyals dalerta
el ms aviat possible i garantir latenci adequada.
7. Els alumnes als quals fan referncia els dos apartats anteriors poden disposar dun pla individualitzat,
sempre que es consideri necessari.
Article 12
Acci tutorial
1. Lacci tutorial t per finalitat contribuir, en collaboraci amb les famlies, al desenvolupament personal i
social dels alumnes en els aspectes intellectual, emocional, tic i moral, dacord amb la seva edat, i en
comporta el seguiment individual i collectiu per part de tot els mestres.
2. El projecte educatiu del centre o el projecte educatiu de ZER han de definir el model de tutoria establint les
actuacions associades a lacci tutorial que han de garantir:
a) Crear una cultura descola, com a nic sistema per a tot el centre que garanteixi als alumnes un entorn
previsible, positiu, segur i coherent.
b) Vetllar pels processos educatius de lalumnat, garantint el seguiment individual i collectiu i la detecci i
atenci de les seves necessitats educatives en el moment que es produeixen.
c) Promoure la implicaci de cada alumne en el seu procs daprenentatge, proporcionant-li una resposta
educativa singular i adient.
d) Assegurar la coordinaci de tots els mestres que intervenen en leducaci dun mateix alumne.
e) Dur a terme la informaci i lorientaci de carcter personal i acadmic dels alumnes, tot evitant
condicionants lligats al gnere.
f) Vetllar per la convivncia del grup dalumnes, creant una dinmica positiva, i la seva participaci en les
activitats del centre.
g) Informar els pares o tutors sobre levoluci educativa dels seus fills i oferir-los lassessorament i latenci
adequada. Els pares o tutors han de tenir accs a tota la documentaci referida a lavaluaci del seu fill.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
9/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
h) Facilitar a pares i tutors lexercici del dret i el deure de participar i implicar-se en el procs educatiu dels
seus fills. Cada centre ha de confeccionar la seva prpia carta de comproms educatiu, que, entre els seus
continguts especfics, ha de recollir els compromisos del centre i la famlia pel que fa al seguiment de levoluci
dels alumnes.
i) Implicar els alumnes i les seves famlies en el procs educatiu i en la dinmica del centre. Sha de preveure
en la programaci general la planificaci dentrevistes, reunions collectives o altres actuacions que es
considerin oportunes.
3. Tal com estableix la Llei deducaci, la tutoria dels alumnes s part de la funci docent. Tots els alumnes han
de disposar dun tutor, que s el responsable dorientar el seu procs educatiu, tant en lmbit individual com
en el collectiu. El mestre tutor ha de vetllar, especialment, pel desenvolupament personal dels alumnes i per
lassoliment progressiu de les competncies bsiques prpies de cada mbit i ha de coordinar, a aquests
efectes, tots els mestres que intervenen en aquest procs.
4. Correspon al mestre tutor la relaci amb les famlies o tutors dels alumnes i la formalitzaci de la
documentaci, acadmica i de tot tipus, que sigui necessria.
5. A criteri de lequip directiu un tutor pot romandre ms dun curs amb el mateix grup per tal de facilitar les
tasques de tutoria i el seguiment del procs educatiu dels alumnes.
Article 13
Equips docents
1. A efectes de coordinaci els mestres sorganitzaran en equips docents, que tindran les funcions segents:
a) Desenvolupar el currculum per concretar les activitats densenyament i aprenentatge i altres actuacions que
sescaiguin.
b) Fer el seguiment del procs daprenentatge global dels alumnes del grup i establir les mesures necessries
per a la seva millora, tot revisant i valorant els processos densenyament.
c) Fer collegiadament lavaluaci dels alumnes, dacord amb la normativa establerta, adoptar les
corresponents decisions de promoci i avaluar la prpia prctica docent.
d) Qualsevol altra funci que estableixi el Departament dEnsenyament o es determini en el projecte educatiu
de centre o en el projecte educatiu de ZER.
2. Els equips docents collaboraran per prevenir i atendre les necessitats educatives dels alumnes treballant de
manera coordinada en el compliment de les seves funcions. A aquest efecte, els centres han de preveure
horaris especfics per a les reunions de coordinaci dels equips docents dins del perode de permanncia del
professorat en el centre.
Article 14
Material didctic
1. Els materials didctics que sutilitzin als centres educatius han de tenir unes caracterstiques de disseny i
una varietat de possibilitats ds que permetin ajustar-se a la diversitat dels alumnes i facilitin lxit educatiu.
Tots els materials, sense exclusi, tindran els estndards de qualitat establerts, per tal de respectar la
seguretat, la privacitat i la salut dels alumnes.
2. Els materials didctics han de respondre als principis daccessibilitat amb la finalitat deliminar les barreres
per a laccs a laprenentatge i a la comunicaci i donar resposta als requeriments del sistema educatiu
inclusiu.
3. Els centres han de fomentar ls de les diferents tecnologies per a laprenentatge, la comunicaci i el
coneixement amb la finalitat denriquir les situacions daprenentatge i potenciar la participaci activa i el
comproms de lalumnat. Les tecnologies permeten personalitzar els aprenentatges, afavorir lautonomia i la
cooperaci dels alumnes, proporcionant mltiples formats daccs als continguts i a la producci del
coneixement.
4. Els materials didctics i els llibres de text que sutilitzin han de respectar els principis, valors, llibertats, drets
i deures constitucionals i estatutaris i shan dadequar al que estableix aquest Decret i a les normes de
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
10/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
desplegament. En particular, cal vetllar perqu evitin actituds discriminatries per ra de naixement, raa,
sexe, opini o qualsevol altra condici o circumstncia personal o social i han dincloure els principis i valors
que recull la Llei orgnica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecci integral contra la violncia de
gnere.
Captol IV
Avaluaci i promoci
Article 15
Avaluaci
1. Lavaluaci dels processos daprenentatge de lalumnat ser contnua i global, de manera que es tindr en
compte el seu progrs en el nivell dadquisici de les competncies bsiques prpies de cada mbit i el conjunt
drees del currculum.
2. Lavaluaci dels alumnes prendr en consideraci els diferents elements del currculum, el treball fet a classe
i linters i lesfor a progressar demostrat per lalumne. Es posar especial cura en el carcter formatiu de
lavaluaci. Per aix es fomentaran les activitats dautoavaluaci i de coavaluaci i es facilitar el coneixement
previ dels criteris davaluaci. Caldr, a ms, garantir als alumnes un retorn qualitatiu dels resultats assolits,
per implicar-los en el seu procs daprenentatge.
3. El referent per determinar el grau dassoliment de les competncies bsiques prpies de cada mbit sn els
criteris davaluaci proposats per a cada cicle i estan recollits a lannex 2.
4. En el supsit que el progrs de lalumne no sigui ladequat, sestabliran mesures i suports per atendre les
seves necessitats educatives per poder seguir el procs educatiu. Aquestes mesures i suports sadoptaran en
qualsevol moment de letapa i, si escau, es procedir a una valoraci psicopedaggica de lalumne per tal
didentificar les seves dificultats i ajustar la intervenci docent a les necessitats de lalumne.
Article 16
Promoci
1. En finalitzar cada curs lequip docent del grup prendr les decisions oportunes sobre la promoci de cada
alumne. Es tindr en compte el criteri de lequip docent del cicle corresponent i , de manera fonamental, la del
mestre tutor de lalumne.
2. Cada alumne accedir al curs segent sempre que hagi assolit els aprenentatges corresponents o lequip
docent consideri que podr seguir el curs segent amb aprofitament i amb les mesures i suports
corresponents.
3. Quan no es compleixin aquestes condicions, lalumne ha de romandre un any ms en el mateix curs.
Aquesta decisi es podr adoptar una sola vegada al llarg de leducaci primria i els centres establiran
mesures especfiques de seguiment, sens perjudici del que estableix lapartat segent.
4. Els alumnes amb necessitats educatives especials podran ampliar la seva permanncia en letapa de
leducaci primria fins a dos cursos, sempre que aix afavoreixi la seva integraci socioeducativa i levoluci
dels seus aprenentatges.
5. Lalumnat nouvingut que presenti un desfasament de ms de dos anys en el seu nivell dassoliment de les
competncies es pot escolaritzar en un curs inferior al que li correspondria per edat.
6. Els alumes amb altes capacitats poden flexibilitzar la permanncia en un curs o en tota letapa. Aquesta
mesura es concretar en un pla individualitzat.
7. En finalitzar letapa, lequip docent avaluar el grau dassoliment de les competncies bsiques prpies dels
mbits i el grau de maduresa adequat de lalumne i ho far constar en linforme davaluaci.
8. Saccedir a leducaci secundria obligatria si shan assolit els objectius de letapa, un nivell satisfactori en
les competncies bsiques prpies de cada mbit i un grau de maduresa adequat. Shi accedir, aix mateix,
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
11/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
sempre que els aprenentatges no assolits no impedeixin seguir amb aprofitament la nova etapa, en la qual
lalumne rebr els ajuts i suport corresponent. Quan no es compleixin les condicions suara esmentades, es
podr accedir a letapa segent si shan adoptat les mesures previstes en els apartats 3 i 4 anteriors.
9. El centre informar peridicament els pares o tutors legals sobre el progrs educatiu de lalumne i dels seus
resultats respecte als criteris davaluaci de les diferents rees.
10. El Departament dEnsenyament ordena i desplega lavaluaci dels ensenyaments de leducaci primria i
els documents oficials.
Article 17
Avaluaci diagnstica
1. Durant el tercer curs tots els alumnes realitzaran una avaluaci diagnstica, que no tindr efectes en
lexpedient acadmic individual, sin carcter informatiu, formatiu i orientador per a lalumne, la famlia i el
centre, en el marc de lacci tutorial.
2. Lavaluaci diagnstica mesura el nivell dassoliment de les competncies bsiques per part dels alumnes.
3. Els resultats de lavaluaci diagnstica han de servir als centres per prendre les mesures oportunes per
garantir que tots els alumnes assoleixin les competncies bsiques previstes per a aquest nivell descolaritat i
en particular per organitzar, en els cursos successius, les mesures i suports que permetin millorar els resultats
de cadascun dels alumnes.
4. Lavaluaci diagnstica, conjuntament amb altres indicadors, permet analitzar, valorar i reorientar, si cal,
lacci educativa dels primers cursos de leducaci primria per aconseguir la formaci i els aprenentatges
previstos.
5. El Departament dEnsenyament facilitar als centres les proves, les instruccions i el suport necessari per dur
a terme lavaluaci diagnstica.
Article 18
Prova davaluaci de sis deducaci primria
1. Durant el sis curs deducaci primria tots els alumnes, excepte aquells que siguin declarats exempts per la
convocatria corresponent, han de realitzar una prova davaluaci externa que mesura les competncies i els
coneixements bsics que han dhaver adquirit al final de letapa.
2. La prova, elaborada per lrgan responsable de lavaluaci, dacord amb el ttol XI de la Llei deducaci, t
un carcter informatiu, formatiu i orientador per a lalumnat, les famlies i els centres.
3. Els resultats de la prova completen i enriqueixen les diferents fonts dinformaci de qu disposen els centres
per identificar en cada alumne el grau dassoliment de les competncies i els coneixements bsics i, si sescau,
els factors que li poden dificultar el seguiment de les activitats daprenentatge al llarg de leducaci secundria
obligatria.
4. Els resultats de la prova proporcionen al centre una informaci rellevant per identificar elements de millora
amb relaci a la planificaci, el desenvolupament i lavaluaci de les activitats densenyament i aprenentatge,
aix com daltres aspectes de lorganitzaci i el funcionament del centre. Els resultats de la prova proporcionen
als docents indicadors pedaggics que els han de servir per orientar i organitzar les propostes educatives.
5. Correspon al Departament dEnsenyament, en el marc de la normativa vigent, definir lestructura, el
contingut, la implementaci, la correcci i lexplotaci dels resultats de lavaluaci final detapa.
Disposici addicional
rgan davaluaci
Les referncies fetes a lrgan responsable de lavaluaci sentenen fetes al Consell Superior dAvaluaci del
Sistema Educatiu, dacord amb larticle 4 del Decret 297/2011, de 22 de mar, de reestructuraci del
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
12/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
Departament dEnsenyament, en concordana amb el Decret 294/2011, de 8 de mar, pel qual se suspn
lactivitat de lAgncia dAvaluaci i Prospectiva de lEducaci i la constituci del seu Consell Rector.
Disposici derogatria
Es deroga el Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci
primria, sens perjudici del calendari dimplantaci establert a la disposici final.
Disposici final
Calendari daplicaci
Els ensenyaments deducaci primria han de quedar totalment implantats lany acadmic 2015-2016.
Barcelona, 23 de juny de 2015
Artur Mas i Gavarr

President de la Generalitat de Catalunya
Irene Rigau i Oliver

Consellera dEnsenyament
Annex 1
Les competncies bsiques
Les competncies bsiques que shan dadquirir en finalitzar leducaci obligatria sn les segents:
1. Competncia comunicativa lingstica i audiovisual

s la capacitat dexpressar, interpretar i comunicar conceptes, pensaments, fets i opinions, oralment i per
escrit, fent servir diferents suports i formats (escrit, audiovisual, grfic) atenent la diversitat de llenges, per
interactuar lingsticament de manera adequada i creativa en diferents contextos socials i culturals.
2. Competncia matemtica
s la capacitat per formular, emprar i interpretar les matemtiques en diferents contextos. Inclou el raonament
matemtic, la resoluci de problemes i la utilitzaci de conceptes, procediments, dades i eines matemtiques
per descriure, explicar i predir fenmens. Permet reconixer el paper de les matemtiques en el mn actual i
emetre judicis i prendre decisions ben fonamentades prpies de ciutadans constructius, compromesos i
reflexius.
3. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic

s la mobilitzaci de sabers que han de permetre a lalumnat comprendre les relacions que sestableixen entre
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
13/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
les societats i el seu entorn i fer un s responsable dels recursos naturals, tenir cura del medi ambient, fer un
consum racional i responsable i protegir la salut. Inclou tamb el desenvolupament i laplicaci del pensament
cientificotcnic per interpretar la informaci, predir i prendre decisions.
4. Competncia artstica i cultural

s el coneixement, la comprensi i la valoraci crtica de diferents manifestacions culturals i artstiques,
tradicionals o no, que sutilitzen com a font denriquiment i gaudi. Tamb inclou la capacitat de crear
produccions artstiques prpies o expressar experincies i emocions a travs de diferents mitjans artstics.
5. Competncia digital
s ladquisici dhabilitats imprescindibles per interactuar amb normalitat en la societat digital en qu es viu.
Inclou destreses referides a instruments i aplicacions digitals; al tractament de la informaci i organitzaci dels
entorns digitals de treball i daprenentatge; a la comunicaci interpersonal i a la collaboraci en entorns
digitals; i als hbits, civisme i identitat digital.
6. Competncia social i ciutadana

s la capacitat per comprendre la realitat social en qu es viu, afrontar la convivncia i els conflictes emprant
el judici tic que es basa en els valors i prctiques democrtiques i exercir la ciutadania, actuant amb criteri
propi i sentit crtic, contribuint a la construcci de la pau i la democrcia i mantenint una actitud constructiva,
solidria i responsable davant el compliment dels drets i obligacions cvics.
7. Competncia daprendre a aprendre

s la capacitat demprendre, organitzar i conduir un aprenentatge individualment o en grup, en funci dels
objectius i necessitats, aix com dominar els diferents mtodes i estratgies daprenentatges.
8. Competncia dautonomia, iniciativa personal i emprenedoria

s ladquisici de la conscincia i laplicaci dun conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la
responsabilitat, la perseverana, el coneixement de si mateix i lautoestima, la creativitat, lautocrtica, el
control emocional, la capacitat delegir, dimaginar projectes i de convertir les idees en les accions, daprendre
de les errades, dassumir riscos i de treballar en equip.
Les competncies bsiques es construeixen a partir duna adequada selecci i combinaci de continguts
curriculars, duna o diverses rees, en funci del seu carcter ms o menys transversal. Hi ha moltes
combinacions de continguts que contribueixen a ladquisici duna mateixa competncia bsica, tenint en
compte que no tots els continguts del currculum tenen el mateix impacte potencial amb relaci a una
competncia. Cada activitat daprenentatge sha de programar tenint en compte el contingut o continguts que
han de ser utilitzats per resoldre un problema o situaci que es presenta de forma contextualitzada amb
lobjectiu darribar a un determinat resultat daprenentatge.
Cada centre educatiu, en lexercici de lautonomia establerta a la Llei deducaci, ha de definir en el projecte
educatiu de centre o en el projecte educatiu de ZER els principis pedaggics que orienten la concreci i el
desenvolupament del currculum i lenfocament competencial.
Aix mateix, el Departament dEnsenyament posa a disposici dels centres els documents didentificaci i
desplegament de les competncies bsiques prpies de cada mbit graduades en tres nivells dassoliment,
agrupades en dimensions. Per a cada competncia sindiquen els continguts clau que contribueixen en major
mesura al seu desenvolupament. Es proposen, tamb, unes orientacions metodolgiques i unes orientacions i
indicadors per a lavaluaci.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
14/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
El carcter transversal de les competncies bsiques implica que els centres hagin de potenciar el treball
interdisciplinari. Aquest fet sha de tenir en compte en lorganitzaci del centre i en la gesti dels espais i del
temps escolar.
Annex 2
mbit lingstic
rees de llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i llenges estrangeres
Introducci
Lobjectiu central de leducaci s preparar els alumnes perqu siguin capaos de desenvolupar-se com a
persones en la societat plural, multilinge i multicultural del segle xxi. Aquest fet implica, entre daltres
qestions, educar les nenes i els nens perqu desenvolupin aquelles competncies comunicatives i lingstiques
que facin possible que tant personalment com socialment siguin capaos dactuar i reeixir en el seu entorn i
construir els fonaments de la ciutadania, del coneixement, del que s la condici humana, de la comprensi
daltri.
Per aconseguir-ho, cal plantejar, en leducaci primria, el desenvolupament integral i harmnic dels aspectes
intellectuals, afectius i socials de la persona, entre els quals leducaci lingstica i comunicativa ocupa un lloc
preferent. Per formar parlants plurilinges i interculturals cal, en primer lloc, lassoliment de la competncia
plena en catal, la llengua prpia de Catalunya, i en castell, com a garantia que lescola proporciona als
alumnes la competncia que els cal per tenir les mateixes oportunitats. Tamb lescola ha de fomentar el
respecte per la diversitat lingstica i el desig daprendre altres llenges i daprendre de totes les llenges i
cultures. Durant leducaci primria es far un tractament integrat de les diferents llenges del centre a lhora
de planificar-ne els aprenentatges i el tractament metodolgic i didctic.
Daquesta manera, els alumnes esdevindran capaos de dur a terme les tasques de comunicaci que els
permetin expressar la seva comprensi de la realitat, relacionar-se amb persones de la seva edat i adultes,
integrar, comprendre, valorar i comunicar la seva cultura i sentiments, amb la utilitzaci del llenguatge verbal,
oral i escrit, i el no verbal, amb la possibilitat demprar els mitjans audiovisuals i les tecnologies digitals.
En el desenvolupament de la seva competncia comunicativa, lalumne fa o acompanya accions amb propsits

diversos segons la situaci. En aquest sentit, lensenyament i aprenentatge de la llengua semmarca en
lenfocament orientat en lacci, que es recull i es desenvolupa mpliament en el document Marc europeu com
de referncia per a les llenges: aprendre, ensenyar, avaluar, elaborat pel Consell dEuropa.
El desenvolupament de la competncia comunicativa no ha de ser un afer exclusiu de lrea de llengua. Ats

que la llengua i la comunicaci sn la base de la captaci, elaboraci i comunicaci del coneixement, totes les
rees esdevenen tamb responsables del desenvolupament de les capacitats comunicatives dels alumnes. s a
dir, totes les rees shan de comprometre des de la seva especificitat i des de les maneres peculiars dexplicar
el mn en la construcci de les competncies de comunicaci. Tanmateix, lrea lingstica se centra tamb en
la literatura, en el desenvolupament de la competncia del lector literari.
La lectura s un aprenentatge fonamental per al desenvolupament de les competncies bsiques i ha destar
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
15/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
inclosa en el desenvolupament de totes les rees. Els centres, en organitzar la seva prctica docent, han de
garantir que shi destini un temps diari.
La finalitat de lensenyament de les llenges s el progressiu domini de llenges, essencial en la vivncia de la

cultura i lobertura al mn, i un dels factors que contribueix ms plenament a la identitat individual, social i
personal.
Aquest currculum preveu la possibilitat que els centres imparteixin una segona llengua estrangera en el cicle
superior. No obstant aix, i en funci del seu projecte educatiu de centre o el projecte educatiu de ZER, els
centres podran considerar la introducci daquest aprenentatge en qualsevol dels altres cicles de letapa. A
aquest efecte hauran de fer les adequacions oportunes als continguts i criteris davaluaci que estan establerts
per al cicle superior.
Competncies bsiques prpies de lmbit lingstic
Lalumne haur dassolir en acabar letapa les competncies de lmbit lingstic que es relacionen a
continuaci. Les competncies es presenten agrupades en cinc dimensions. Al final de cada dimensi
senumeren uns continguts clau que contribueixen en major mesura al desenvolupament de les competncies.
rees de llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura
Dimensi comunicaci oral
La comunicaci oral consisteix en la capacitat de comprendre i expressar missatges orals tenint present la
situaci comunicativa. Escoltar i parlar, en la major part dels casos sassocien, perqu es produeixen en un
context dinteracci en el qual els interlocutors sn alternativament emissors i receptors. Hi actuen, per tant,
les capacitats de comprendre, expressar-se i dialogar o conversar.
La comprensi de textos orals s una de les habilitats que els alumnes necessiten per comunicar-se en
situacions habituals, formals i no formals, i per aprendre i adquirir la llengua estrangera.
La competncia oral constitueix un factor dintegraci social de les persones; saber escoltar i saber parlar b
sn qualitats imprescindibles per poder desenvolupar unes bones relacions personals i socials en els nostres
alumnes i tamb els facilitar un millor aprenentatge i un bon desenvolupament professional al llarg de la vida.
Aquesta competncia facilita, a travs dels intercanvis amb els altres, lelaboraci i lexpressi didees, opinions
i sentiments, i la construcci del propi pensament.
Lexpressi oral implica el coneixement dun lxic, i dunes estructures morfosintctiques i textuals. Les
paraules, amb el seu significat, amb els seus matisos i les seves accepcions, i amb les seves caracterstiques
morfolgiques, permeten que el parlant elabori unes oracions que segueixen unes lleis organitzatives prpies
de cada llengua. Les frases poden matisar i completar el seu significat en organitzar-se en una estructura
textual que proporciona una informaci ms complexa.
Cal preparar els alumnes per als dos tipus de discurs existents: el produt per una sola persona, com en el cas
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
16/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
duna xerrada, una ponncia o un recital de poesia i per al plurigestionat, s a dir, quan intervenen diferents
persones que intercanvien contnuament els papers demissor i receptor del missatge.
En la interacci oral s on es posen en joc els processos de la comprensi i lexpressi de forma conjunta. s
molt important practicar-ho en contextos relacionats amb la vida escolar i de lentorn, per tal que els alumnes
sexpressin amb claredat i rigor. Tamb s important que els mestres cerquin espais i temps per portar a terme
activitats ben planificades que facin que lalumne pugui avanar en el seu discurs oral i sadoni del seu progrs.
Un comunicador competent tamb utilitza elements comunicatius no verbals i aplica els coneixements lxics,
gramaticals i textuals per interpretar i expressar missatges orals.
Aquesta dimensi est integrada per tres competncies:
Competncia 1. Comprendre textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicaci i escolars.
Competncia 2. Produir textos orals de tipologia diversa adequats a la situaci comunicativa.
Competncia 3. Interactuar oralment dacord amb la situaci comunicativa utilitzant estratgies

conversacionals.
Continguts clau:
- Textos de tipologia diversa en diferents formats i suports.
- Estratgies per a la comprensi.
- Tema, idees principals i rellevants.
- Morfosintaxi textual: connectors.
- Lxic: vocabulari usual i especfic.
- Component semntic de la llengua: comparaci, derivaci, sentit figurat...
- Gesti i tractament de la informaci.
- Organitzaci del text: coherncia i cohesi.
- Correcci lingstica.
- Adequaci del registre.
- Elements expressius: prosdics i no verbals.
- Estratgies per estructurar lexpressi oral.
- Estratgies de participaci activa i collaborativa.
- Normes que regeixen la interacci oral: torn de paraula...
Dimensi comprensi lectora
La comprensi lectora s la capacitat duna persona per entendre, valorar i emprar textos escrits, per tal
dassolir objectius personals, desenvolupar el propi coneixement i potenciar-lo, aix com tamb per poder
participar en la societat.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
17/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
Per comprendre, el lector necessita reconixer les lletres, les paraules, les frases, per tamb interpretar el
missatge que porta el text. Per aix, un lector competent adequa la manera de llegir utilitzant estratgies
lectores en funci del tipus de text, dels diferents formats i suports, i del propsit de la lectura que lha motivat
a llegir-lo. En tots aquests aspectes, hi intervenen diversos processos: localitzar i obtenir informaci del text,
saber integrar-la i interpretar-la, i reflexionar-hi i valorar-la.
La lectura apareix profundament relacionada amb la capacitat per aprendre i pensar; formar aprenents
autnoms capaos daprendre al llarg de la vida, implica preparar lectors que gaudeixin amb la lectura i que
puguin utilitzar-la per aprendre. Lactitud envers la lectura s la disposici per llegir de manera plaent que
porta a la prctica lliure i voluntria, per omplir la curiositat i el desig de saber, aix com per obtenir
satisfacci personal.
Aquesta dimensi est integrada per quatre competncies:
Competncia 4. Llegir amb fludesa per comprendre textos de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicaci i
escolars en diferents suports i formats.
Competncia 5. Aplicar estratgies de comprensi per obtenir informaci, interpretar i valorar el contingut
dacord amb la tipologia i la complexitat del text i el propsit de la lectura.
Competncia 6. Utilitzar, per comprendre un text, lestructura i el format de cada gnere textual i el
component semntic de les paraules i de les estructures morfosintctiques ms habituals.
Competncia 7. Aplicar estratgies de cerca i gesti de la informaci per adquirir coneixement propi.
Continguts clau:
- Lectura en veu alta.
- Lectura silenciosa.
- Tema, idees principals i rellevants.
- Hbit lector.
- Connectors.
- Signes de puntuaci.
- Estratgies de cerca.
- Fonts dinformaci en paper i suport digital.
Dimensi expressi escrita
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
18/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
Lexpressi escrita s la capacitat dutilitzar lescriptura com una activitat que permet comunicar-se,
organitzar-se, aprendre i participar en la societat. Implica un suport i un sistema de representaci grfica del
llenguatge que t la qualitat de fixar el missatge i mantenir-lo en el temps.
Lescriptura s una activitat que permet participar en situacions comunicatives amb diverses finalitats
concretes. Escrivim per demanar informaci, per transferir coneixement, per intentar convncer, per comunicar
sentiments i vivncies, per plaer per tant, en qualsevol escrit shi reflecteix la intenci i la contextualitzaci.
En el procs descriure shi troben implicats, a ms, els coneixements sobre el tema del qual es vol escriure, els
coneixements previs sobre els continguts lingstics i lorganitzaci del text que t lalumne. Lescriptura sha
de plantejar a partir de textos significatius o propers als alumnes. Tamb s important plantejar situacions
descriptura collaborativa, tenint en compte que lensenyant pot modelar les habilitats, les estratgies i els
coneixements que es necessiten perqu lalumne esdevingui competent com a escriptor.
Un escriptor competent dedica temps a pensar abans descriure, planifica formulant els objectius, generant i
organitzant idees, selecciona la informaci interessant i la ms rellevant per comenar a produir. Redacta el
text i el revisa en funci de la situaci comunicativa, del context, del destinatari, de lobjectiu que es tingui i de
les convencions i normes gramaticals. Escriu en diferents formats i suports, paper i digital, textos continus i
discontinus, per sempre de manera coherent, cohesionada i dacord amb les convencions de la llengua.
Competncia 8. Planificar lescrit dacord amb la situaci comunicativa i el destinatari.
Competncia 9. Produir textos de tipologies diverses amb un lxic i estructura que sadeqin al tipus de text, a
les intencions i al destinatari.
Competncia 10. Revisar el text per millorar-lo i tenir cura de la seva presentaci formal en funci de la
situaci comunicativa.
Continguts clau:
- Connectors.
- Signes de puntuaci.
- Estratgies i recursos per a la producci de textos.
- Elements per a la planificaci dun text.
- Organitzaci del text: coherncia i cohesi.
- Adequaci del registre.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
19/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Revisi ortogrfica: diccionaris i correctors de textos.

- Presentaci formal.
- Hbit descriure.
Dimensi literria
La literatura s una font esttica i cultural, ajuda a comprendre el mn que ens envolta i inclou els diversos
gneres: potics, narratius, teatrals, des dels ms tradicionals als ms actuals.
Laproximaci a les obres literries facilita el desenvolupament de lhbit lector i escriptor, aix com el
coneixement i vinculaci a la llengua i cultura prpia i daltri. A ms destimular la creativitat, desenvolupa el
sentit crtic.
Per poder gaudir del fet literari, el lector ha de tenir accs a obres ben diverses. Ha de poder interpretar
correctament els recursos lingstics i estilstics que els autors utilitzen i ha de conixer de manera bsica el
context i les circumstncies en qu una obra ha estat produda. Una persona amb competncia literria tamb
ha de ser capa de produir textos (narracions, poemes...) en qu predomini la dimensi artstica i esttica i en
qu apliqui els coneixements sobre els recursos i les estructures prpies de cada gnere.
Un dels objectius que shaurien daconseguir en finalitzar leducaci primria s que la majoria dels alumnes
hagin adquirit lhbit lector. s a dir, que la lectura formi part de les seves rutines i que aquesta activitat tingui
una presncia important en lmbit personal.
Aquesta dimensi est integrada per dues competncies:
Competncia 11. Llegir fragments i obres i conixer alguns autors i autores significatius de la literatura
catalana, castellana i universal.
Competncia 12. Crear textos amb recursos literaris per expressar sentiments, realitats i ficcions.
Continguts clau:
- Hbit lector.
- Estratgies i recursos per a la producci de textos.
- Hbit descriure.
- Dades bsiques dun llibre.
- Obres significatives dautors vinculats a lentorn.
- Recursos retrics.
- Ritme i rima.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
20/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
Dimensi plurilinge i intercultural
Les competncies daquesta dimensi plantegen continguts relacionats amb les habilitats i destreses per a la
convivncia, el respecte i lenteniment entre les persones basats en els usos socials de les llenges en
contextos multilinges. Es parteix de la idea que aprendre llenges s, abans que una altra cosa, aprendre a
comunicar-se amb altres persones, a prendre contacte amb realitats diverses i a assumir la prpia expressi
com a modalitat fonamental dobertura als altres.
Per aquest motiu, aquesta dimensi se subdivideix en dues competncies. Una primera se centra en ls de la
llengua catalana en una realitat multilinge com s la Catalunya actual. Per entendre per qu s necessari
aquest s, un alumne daquest pas ha de tenir la informaci suficient per poder conixer, crticament, la
realitat social de la llengua catalana en els diversos territoris on aquesta es parla. En aquest sentit, tamb
shaur de conixer la prpia diversitat interna de la llengua, com a element bsic de respecte entre les
diverses variants del catal, que trobar reflectida, bsicament, en els diversos textos literaris que lalumne es
pugui anar trobant al llarg de la vida escolar i en els mitjans de comunicaci propis dels diferents territoris.
Una segona competncia se centra en el coneixement de la diversitat lingstica de la nostra societat. Partint
de la realitat ms immediata, tamb sintroduir la diversitat, en aquest cas geogrfica, principalment de
lEstat, per tamb dEuropa i del mn. Per fomentar linters per aquesta diversitat i per laprenentatge de
llenges, especialment les llenges ms properes a la nostra, s a dir, les llenges romniques, es treballar la
intercomprensi entre aquestes llenges, com a pas previ per tal que lalumne sinteressi en el seu
aprenentatge.
Competncia 13. Ser conscient de la pertinena a la comunitat lingstica i cultural catalana, i mostrar inters
per ls de la llengua catalana.
Competncia 14. Conixer i valorar la diversitat lingstica i cultural de Catalunya, lEstat espanyol, dEuropa i
del mn.
Continguts clau:
- Dades bsiques sobre la comunitat lingstica catalana i sobre les variants de la llengua.
- Recursos per analitzar la situaci de les llenges en la nostra societat.
- Usos no discriminatoris del llenguatge.
- Dades bsiques sobre la diversitat sociolingstica.
- Prejudicis lingstics.
- Llenges romniques diverses.
- Dades bsiques sobre les llenges familiars.
rea de llengua estrangera
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
21/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
Dimensi comunicaci oral
La comunicaci oral s lactivitat ms freqent i universal que els parlants de qualsevol llengua duen a terme i
consisteix en la capacitat de comprendre i expressar missatges orals tenint present la situaci comunicativa.
Escoltar i parlar sassocien en la major part dels casos, perqu es produeixen en un context dinteracci en el
qual els interlocutors sn alternativament emissors i receptors que construeixen significats.
Hi actuen, per tant, les capacitats de comprendre, expressar-se i conversar. En el cas de les llenges
estrangeres, la comunicaci oral s una dimensi fonamental per aprendre-les i adquirir-les. Latenci als
significats i la forma i la seva negociaci t un vincle directe amb laprenentatge i ladquisici. El treball sobre
aquesta dimensi ha de servir principalment per preparar els aprenents a comunicar-se dins i fora de laula i
participar amb xit en la comunitat universal.
La comprensi de textos orals s un dels procediments que els alumnes ms necessiten en situacions
habituals, formals i no formals, i sutilitza per aprendre i adquirir la llengua estrangera. La prctica en lmbit
escolar els prepara per a la comprensi en mbits diversos. Un aprenent que sigui competent en la comprensi
de textos orals ser capa de participar amb xit en situacions comunicatives diverses.
Saber escoltar i saber parlar b sn habilitats imprescindibles per poder desenvolupar unes bones relacions
personals i socials i facilita laprenentatge i el desenvolupament professional al llarg de la vida. En el cas de les
llenges estrangeres, el domini daquesta dimensi vertebra la resta de dimensions.
Lexpressi oral en llenges estrangeres implica el coneixement dun lxic, duns elements morfosintctics i
textuals i duns elements fontics que contribueixen a la fludesa de la parla. Les paraules, amb el seu significat
i les seves caracterstiques morfolgiques, permeten que el parlant elabori unes oracions que segueixen unes
lleis organitzatives prpies de cada llengua. Especialment en llenges estrangeres, prendre conscincia de les
estratgies comunicatives i utilitzar-les s fonamental per ser competent en la comunicaci oral, i cal treballarles de manera sistemtica.
Ser competent en una llengua estrangera implica utilitzar elements comunicatius no verbals i aplicar els
coneixements lxics, gramaticals i textuals per interpretar i expressar missatges orals.
Al mateix temps, ls de les tecnologies digitals per a la comunicaci facilita i dna suport a la comprensi,
lexpressi i la interacci orals.
Competncia 1. Obtenir informaci bsica i comprendre textos orals senzills o adaptats de la vida quotidiana,
dels mitjans de comunicaci i de lmbit escolar.
Competncia 2. Planificar i produir textos orals breus i senzills adequats a la situaci comunicativa.
Competncia 3. Interactuar oralment dacord amb la situaci comunicativa utilitzant estratgies

conversacionals bsiques.
Continguts clau:
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
22/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015

- Estratgies per a lexpressi: planificaci, producci i revisi.
- Estratgies i frmules per a la interacci oral.
- Organitzaci i estructura discursiva del text: adequaci, coherncia i cohesi.
- Morfosintaxi textual: connectors.
- Component semntic de la llengua: comparaci, derivaci, sentit figurat, falsos amics.
- Fludesa oral.
- Gesti i comunicaci de la informaci.
- s dels recursos digitals.
Dimensi comprensi lectora
La comprensi lectora s la capacitat dentendre i valorar textos escrits, per tal dassolir objectius personals i
desenvolupar el propi coneixement. La lectura ocupa un lloc destacat en laprenentatge duna llengua
estrangera, en la mesura que posa lalumne en contacte amb textos on es presenten, en un tot integrat, el
lxic i els elements morfosintctics i discursius. Lexposici abundant a textos variats i comprensibles afavoreix
els processos dadquisici de la llengua estrangera.
La lectura de textos en llengua estrangera ofereix a lalumne laccs a informaci i aprofundeix i amplia els
seus coneixements i aprenentatges alhora que li proporciona loportunitat de conixer i interactuar amb altres
cultures i experincies. Per a molts alumnes una de les fonts principals dinput lingstic fora de laula s la
lectura digital. Aquest tipus de lectura requereix estratgies i habilitats diferents de les requerides pels textos
impresos.
Cal afavorir que lalumne transfereixi a la lectura de textos en llengua estrangera les estratgies i recursos que
empra habitualment en la lectura de textos en les llenges principals daprenentatge. Cal tenir en compte que
el lector aplica estratgies de comprensi global o de comprensi especfica en funci del propsit que t.
En aquesta dimensi hi intervenen diverses habilitats, com ara les perceptives, la memria, les habilitats de
descodificaci, la inferncia, lanticipaci, la imaginaci, lexploraci rpida i la identificaci de les referncies
anteriors i posteriors.
En lmbit escolar, qualsevol tasca de lectura en llenges estrangeres ha de tenir una finalitat i una
contextualitzaci comunicativa clara. Els textos shan de presentar en diferents suports (impresos i digitals) i
formats (continus, discontinus i multimodals) per promoure el gust per la lectura i el llegir per aprendre. Aix
mateix el seu nivell de dificultat lxica, morfosintctica o discursiva ha destar en funci dels coneixements de
lalumne, de manera que la seva comprensi no suposi una dificultat insalvable.
Competncia 4. Aplicar estratgies per obtenir informaci bsica i comprendre textos escrits senzills o adaptats
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
23/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicaci i de lmbit escolar.
Competncia 5. Utilitzar els trets visuals, discursius i lingstics bsics dun text destructura clara per
comprendrel.
Competncia 6. Utilitzar eines de consulta per accedir a la comprensi de textos.
Continguts clau:
- Organitzaci i estructura discursiva del text.
- Morfosintaxi textual: connectors, signes de puntuaci.
- Estratgies de cerca.
- Fonts dinformaci en suport paper i digital.
- Estratgies per adquirir i transmetre coneixement.
Dimensi expressi escrita
Lexpressi escrita s la capacitat dutilitzar lescriptura com una activitat que permet comunicar-se,
organitzar-se, aprendre i participar en la societat. Implica un suport i un sistema de representaci grfica del
llenguatge que t la qualitat de fixar el missatge i mantenir-lo en el temps.
Lescriptura s una activitat que permet participar en situacions comunicatives amb diverses finalitats sense
que lemissor i el receptor hagin de coincidir simultniament en lespai ni en el temps. Per escriure, cal
reconixer la situaci comunicativa, el format i el tipus de text. Ara b, escriure en una llengua estrangera en
aquesta etapa comporta tamb focalitzar laprenentatge en els aspectes formals (construcci de les frases,
selecci del lxic...). Sha de tenir present que en leducaci primria cal partir de la producci de paraules i
expressions per arribar a produir frases i textos.
En el procs descriure shi troben implicats tant els coneixements sobre el tema del qual es vol escriure com
els coneixements previs que es tenen sobre els continguts lingstics i discursius del text. En aquest sentit, la
qualitat de la producci escrita est condicionada pel domini que lescriptor t del codi. Laprenentatge de
lescriptura en llenges estrangeres sha de plantejar a partir de situacions comunicatives viscudes o
imaginables per part de lalumne i en les quals es pugui sentir implicat.
En lmbit escolar, les tasques dexpressi escrita en llenges estrangeres han de tenir una finalitat, una
contextualitzaci comunicativa clara, amb indicaci explcita del destinatari (audincia a la qual sadrea) i del
propsit. Cal promoure tasques que requereixen la difusi i la publicaci posterior dels escrits en frums, blocs,
psters, revistes... per tal de situar-les en un context ds real de la llengua. Daltra banda, la tasca escrita ha
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
24/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
destar inserida en una seqncia daprenentatge que inclogui altres habilitats com ara parlar, escoltar,
interactuar i llegir.
Un aprenent de llenges estrangeres ha de ser capa de transferir els aprenentatges adquirits en les altres
llenges curriculars, especialment pel que fa a les estratgies de producci de textos i al coneixement
discursiu.
Competncia 7. Planificar textos senzills a partir de la identificaci dels elements ms rellevants de la situaci
comunicativa.
Competncia 8. Produir textos senzills amb adequaci a la situaci comunicativa i amb ajut de suports.
Competncia 9. Revisar el text per millorar-lo en funci de la situaci comunicativa amb lajut de suports
especfics.
Continguts clau:
- Estratgies i recursos per a lexpressi: planificaci, producci i revisi.
- Estratgies especfiques per a la producci i revisi de textos en llengua estrangera.
- Morfosintaxi textual: connectors, signes de puntuaci.
- Estructura textual.
- Ortografia de paraules conegudes i ds freqent.
- Correcci lingstica i ortogrfica.
- Recursos per a la producci i la revisi en suport imprs i digital.
- Presentaci formal.
Dimensi literria
La literatura sentn com lactivitat creativa de comprensi i producci de textos, tant orals com escrits i
audiovisuals, que busca causar en el receptor una reacci emocional i esttica. Des del punt de vista educatiu,
la literatura collabora en la construcci de lexperincia emocional, cultural i lingstica dels alumnes.
El paper de la dimensi literria s important en laprenentatge de les llenges estrangeres. El gaudi que
senten els infants en llegir o en escoltar histries adequades a la seva edat i interessos, en cantar lletres
suggeridores, en el joc lingstic, fa que els textos, les frases i les paraules que es fan servir siguin
memorables i, per tant, recordats al llarg de la vida.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
25/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
La literatura inclou tant la tradici oral, els textos que arriben al receptor mitjanant la paraula dita amb una
funci expressiva i/o ldica (contes, acudits, dramatitzacions) com la tradici escrita, lampli repertori de
textos fets pblics en diversos tipus de suports impresos o manuscrits (poemes, canons, contes, vinyetes,
cmics, lbums, anuncis, etc.). Tamb incorpora la tradici audiovisual, el ventall dobres que integren la
imatge amb la paraula oral i/o escrita.
Competncia 10. Comprendre i valorar textos literaris senzills, adaptats o autntics, adequats a ledat.
Competncia 11. Reproduir oralment i reescriure textos literaris senzills per gaudir-ne i fomentar el gaudi dels
altres.
Continguts clau:
- Component semntic de la llengua: comparaci, sentit figurat, comparaci.
- Valoraci de textos literaris.
- Idees rellevants i secundries.
- Elements literaris (rima, estrofa, tornada...).
- Reescriptura de textos literaris.
Dimensi plurilinge i intercultural
Dacord amb el Marc europeu com de referncia per a les llenges, sentn per plurilingisme el coneixement
que lindividu t de diferents llenges i cal diferenciar-lo del multilingisme, que s la coexistncia de ms
duna llengua en una societat determinada. Amb la competncia plurilinge, lindividu desenvolupa una habilitat
comunicativa que mobilitza tota la seva experincia lingstica integrada, en la qual els coneixements que t de
diverses llenges sinterrelacionen i interactuen en un determinat context cultural.
En la societat actual es fa evident la presncia i el contacte cada cop ms gran duna gran diversitat de
llenges i cultures, fruit de la intensificaci dels moviments migratoris i de lexpansi de la tecnologia de les
comunicacions. Lindividu que est envoltat duna sola llengua al llarg de la seva vida s cada cop ms una
excepci. s per aix que el domini daquesta competncia plurilinge i, per tant, el coneixement de les
estratgies que la conformen s un objectiu que lescola ha de garantir als seus alumnes per tal que puguin
desenvolupar les seves capacitats de creixement personal, social i professional.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
26/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
Per a leficcia en la competncia s necessari tenir en compte els aspectes culturals que acompanyen cada
una de les llenges per tal com aquests matisen i determinen sovint els significats; cal, com a pas previ, ser
conscient de la diversitat que ens envolta i respectar-la i valorar-la com a element de riquesa.
Lrea de llenges estrangeres t un paper imprescindible a lhora de posar laccent en lenfocament plurilinge
ja que facilita la posada en contacte destructures i conceptes entre les llenges conegudes per lalumne i les
que va aprenent.
La dimensi de plurilingisme i interculturalitat preveu la competncia segent:
Competncia 12. Utilitzar estratgies plurilinges per a la comunicaci.
Continguts clau:
- Elements prosdics (entonaci, pronncia i ritme) i fontics.
- Elements no verbals.
- Elements morfosintctics bsics.
- Morfosintaxi textual.
- Estratgies de comparaci fontica, grfica i lxica.
- Aspectes sociolingstics i culturals bsics.
- Famlies de llenges.
Continguts i criteris davaluaci
La presentaci unitria del currculum de lmbit lingstic es fa per afavorir el desenvolupament de les
competncies plurilinges i interculturals. Aix es facilita la necessria coordinaci de les propostes de totes les
llenges ensenyades a laula, i la prioritzaci daquestes propostes derivades del diferent estatus que t cada
llengua i el domini que en tenen les nenes i els nens.
La coordinaci dels ensenyaments de les diferents llenges caldr completar-la amb els continguts dels
llenguatges audiovisuals que es treballen en les diferents rees curriculars. Lelaboraci del projecte lingstic
del centre, en el qual hi han de participar tots els mestres, t un paper clau en la definici del currculum, tant
en el de les rees lingstiques com en el de les altres.
Els continguts de les rees lingstiques sorganitzen al voltant de cinc blocs per a cada rea:
- Comunicaci oral.
- Comprensi lectora.
- Expressi escrita.
- Coneixement del funcionament de la llengua i del seu aprenentatge.
- Educaci literria.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
27/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
Hi ha un sis bloc com a totes les rees de lmbit:
- Plurilingisme i interculturalitat
Els quatre primers blocs sn la base dels aprenentatges de lrea, com ho sn de tots els aprenentatges
escolars, per la qual cosa caldr atendrels en totes les rees, mentre que restaran com a especfics de lmbit
lingstic els continguts del bloc deducaci literria. Els continguts referits al funcionament de la llengua i el
seu aprenentatge cal introduir-los i exercitar-los amb la finalitat de millorar la comunicaci, defugint un
tractament gramaticalista de lensenyament de les llenges.
Els blocs de la comunicaci oral, la comprensi lectora, lexpressi escrita i el coneixement i el funcionament de
la llengua i del seu aprenentatge han de contribuir al treball dels continguts del bloc de leducaci literria. De
la mateixa manera els textos literaris sn models que ajuden a desenvolupar la competncia comunicativa. Cal
posar atenci especial a la cultura tradicional i les obres de referncia de la nostra cultura escrita que sn
adequades a ledat.
Finalment, el bloc de plurilingisme i interculturalitat planteja continguts relacionats amb els usos socials en
contextos multilinges. Aquests continguts shan de tenir en compte en totes les accions docents, per en
aquest mbit cal fer-hi una aproximaci ms reflexiva i organitzada per atendre totes les habilitats necessries
per a la comunicaci en contextos plurals. Donada la peculiaritat daquests continguts plurilinges, es
presenten unitriament en un nic bloc per a cada cicle i precedint els criteris davaluaci: ser funci de
lequip docent que, en el projecte lingstic, sarticulin els ensenyaments daquest mbit en els de les diferents
llenges, rees curriculars i activitats escolars.
Hi ha un conjunt de continguts que sn comuns a totes les llenges ensenyades. No t sentit que cada llengua
torni a plantejar-los des de linici com si fossin especfics, ben al contrari, cal introduir-los ms sistemticament
i reflexivament en la llengua de lescola per ser aplicats en les altres, i facilitar, aix, la transferncia necessria
daprenentatges entre llenges. Aquests continguts comuns sn ms freqents entre la llengua catalana, la
castellana, la francesa o qualsevol altra llengua romnica, per tamb nhi ha, i fora, que es donen respecte a
langls, lalemany o altres llenges.
No s possible fer un llistat exhaustiu ni exclusiu daquests continguts; caldr per considerar, entre daltres, a
ms dels que apareixen explcitament en el bloc de plurilingisme i interculturalitat, la majoria dels recursos
comunicatius, com sn les estratgies lectores o la redacci de resums i esquemes; els aspectes ms globals
com els tipus de text o altres de ms concrets com la puntuaci o la terminologia gramatical.
Cal que els mestres de llenges es posin dacord, en primer lloc, en quins sn els aspectes que es consideraran
en aquest apartat; tamb caldr acord en com sintrodueix el treball daquests continguts; qui ho fa, i com es
far en les altres llenges, per explicitar les diferncies i assegurar la interioritzaci dels recursos; i, com ja
sha dit, afavorir la transferncia a noves situacions comunicatives. Aquest plantejament posa laccent en el
desenvolupament de les competncies i evita les repeticions innecessries que sn sovint la marca dun
ensenyament gramaticalista.
Continguts llengua catalana i literatura cicle inicial (1r i 2n)
Comunicaci oral
- Interaccions amb el grup o mestre en qualsevol situaci comunicativa de laula.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
28/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Normes bsiques que regeixen la interacci oral: torn de paraula, to de veu, respecte per les opinions dels
altres...
- Reproducci de textos orals memoritzats (canons, poemes, dramatitzacions).
- Producci de textos propis (exposicions, explicacions) amb diferents suports, si sescau, com les eines TAC.
- Entonaci, pronncia, to de veu i gest: adequats a la situaci comunicativa.
- Estratgies per a la comprensi i la producci orals: comprensi del lxic, identificaci de la tasca
comunicativa, planificaci...
- Comprensi de textos orals de tipologia diversa en diferents formats i mitjans.
Comprensi lectora
- Comprensi de les informacions escrites en diferents formats ms habituals de laula i de la vida quotidiana.
- Comprensi de textos escrits en diferents formats i de tipologia diversa, entre els quals els vinculats a
continguts curriculars.
- Estratgies afavoridores del procs de comprensi lectora abans, durant i desprs de la lectura (planificaci,
anticipaci, identificaci de mots, inferncies, relaci entre fragments, capacitat dautocorrecci a partir del
sentit global, identificaci dels signes de tot tipus que formen part del text).
- Lectura individual silenciosa o en veu alta.
- Comprensi reflexiva dels textos de tipologia diversa, entre els quals els audiovisuals (publicitat de joguines i
de productes dalimentaci, entre altres).
- Utilitzaci dels textos escrits i audiovisuals com a font dinformaci i daprenentatge i com a mitj de
comunicaci.
- Inters i curiositat per mirar o llegir contes o llibres de coneixements.
- Utilitzaci dels recursos de la biblioteca daula i del centre, per a la cerca dinformaci i adquisici de
coneixements.
Expressi escrita
- Estratgies per a la producci de textos escrits: planificar, escriure i revisar.
- Producci de textos escrits de tipologia diversa, en diferents formats i suports.
- Utilitzaci de programari informtic per escriure textos curts, especialment de tractament de textos, dedici
grfica i de presentacions.
- Normes bsiques per a la bona presentaci dels textos escrits.
- Aplicaci dels coneixements sobre el funcionament de la llengua en la producci de textos escrits.
Coneixement del funcionament de la llengua i del seu aprenentatge

- Diferncies ds de la llengua oral i de la llengua escrita.
- Reflexi lingstica bsica sobre la construcci de paraules, frases i textos.
- Discriminaci fontica de sons, sllabes i accents en les paraules.
- Correspondncies entre els sons i les grafies.
- Separaci correcta de les paraules.
- Normes ortogrfiques ms senzilles i ds ms freqent.
- Escriptura de paraules ds habitual a la classe, en els aprenentatges i en els textos propis.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
29/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Mecanismes de derivaci i composici.

- Ordre adequat i concordana (gnere i nombre) dels mots en una frase.
- Categories gramaticals bsiques (nom, verb, article).
- Sinnims i antnims: coneixement i s.
- Sentit literal i sentit figurat dels mots i les expressions.
- Signes de puntuaci ms bsics (punt final, coma, interrogant, admiraci).
- Valoraci del progrs del dia a dia en escriptura. Opini ajustada de les prpies capacitats, sense infravalorarse ni sobrevalorar-se.
Educaci literria
- Comprensi de textos literaris (contes, poemes, canons...) aplicant les estratgies de lectura treballades.
- Coneixement de la literatura de tradici oral: rondalles, llegendes, canons, dites...
- Comprensi de les figures literries ms bsiques aix com del llenguatge figurat.
- Reproducci oral de textos literaris memoritzats.
- Lectura expressiva en veu alta de textos literaris marcant el ritme i la rima en el cas dels poemes.
- Dramatitzaci de contes i altres textos literaris.
- Producci de textos literaris a partir dels models observats i analitzats.
- Elements fonamentals dun relat (personatges, espais, accions).
- Utilitzaci de la biblioteca daula i del centre per a la cerca de textos literaris dinters propi de tot tipus i
format (lbums illustrats, cmics, contes, poemes...) i en diferents suports.
- Comunicaci de les preferncies personals sobre els temes i textos literaris.
- Gust per la lectura i lescriptura de textos literaris.
Continguts llengua castellana i literatura cicle inicial (1r i 2n)
Comunicaci oral
- Normes bsiques que regeixen la interacci oral: torn de paraula, to de veu, respecte per les opinions dels
altres...
- Reproducci de textos orals memoritzats (canons, poemes, dramatitzacions).
- Producci de breus exposicions a classe amb lajut de diferents suports si sescau, com les eines TAC.
- Entonaci, pronncia, to de veu i gest: adequats a la situaci comunicativa.
- Estratgies per a la comprensi i la producci orals: comprensi del lxic, identificaci de la tasca
comunicativa, planificaci...
- Comprensi de textos orals de tipologia diversa en diferents formats i mitjans.
Comprensi lectora
- Comprensi de les informacions escrites en diferents formats ms habituals de laula i de la vida quotidiana.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
30/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Comprensi de textos escrits breus en diferents formats i de tipologia diversa, entre els quals els vinculats a
anticipaci, identificaci de mots, inferncies, relaci entre fragments, capacitat dautocorrecci a partir del
sentit global, identificaci dels signes de tot tipus que formen part del text).
- Lectura individual silenciosa o en veu alta.
- Comprensi reflexiva dels textos de tipologia diversa, entre els quals els audiovisuals (publicitat de joguines i
de productes dalimentaci, entre altres).
- Utilitzaci dels textos escrits i audiovisuals com a font dinformaci i daprenentatge i com a mitj de
comunicaci.
- Inters i curiositat per mirar o llegir contes o llibres de coneixements.
coneixements.
Expressi escrita
- Estratgies per a la producci de textos escrits senzills: planificar, escriure i revisar.
- Producci de textos escrits senzills de tipologia diversa, en diferents formats i suports.
- Utilitzaci de programari informtic per escriure textos senzills, especialment de tractament de textos,
dedici grfica i de presentacions.
- Normes bsiques per a la bona presentaci dels textos escrits senzills.
- Aplicaci dels coneixements sobre el funcionament de la llengua en la producci de textos escrits senzills.

- Reflexi lingstica bsica sobre la construcci de paraules, frases i textos.
- Discriminaci fontica de sons, sllabes i accents en les paraules.
- Semblances i diferncies entre els sons castellans i els catalans i les seves grafies: c/z, j/g, ix, , ch, ...
- Separaci correcta de les paraules.
- Normes ortogrfiques ms senzilles i ds ms freqent.
- Escriptura de paraules ds habitual a la classe, en els aprenentatges i en els textos propis.
- Mecanismes de derivaci i composici.
- Ordre adequat i concordana (gnere i nombre) dels mots en una frase.
- Categories gramaticals bsiques (nom, verb, article).
- Sinnims i antnims: coneixement i s.
- Sentit literal i sentit figurat dels mots i les expressions.
- Diferncies entre els signes de puntuaci en catal i en castell (interrogant, admiraci).
Educaci literria
- Comprensi de textos literaris senzills (contes, poemes, canons...) aplicant les estratgies de lectura
treballades.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
31/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Coneixement de la literatura de tradici oral: rondalles, llegendes, canons, dites...

- Comprensi de les figures literries ms bsiques aix com del llenguatge figurat.
- Reproducci oral de textos literaris senzills memoritzats.
- Lectura expressiva en veu alta de textos literaris senzills marcant el ritme i la rima en el cas dels poemes.
- Dramatitzaci de contes i altres textos literaris senzills.
- Producci de textos literaris senzills a partir dels models observats i analitzats.
- Elements fonamentals dun relat (personatges, espais, accions).
- Comunicaci de les preferncies personals sobre els temes i textos literaris.
Continguts primera llengua estrangera cicle inicial (1r i 2n)
Comunicaci oral
- Comprensi dinstruccions simples de treball i dactuaci a laula.
- Comprensi de missatges quotidians dintercanvi social saludar, acomiadar-se, presentar-se, i missatges
ds habitual a laula: la data, el temps, lassistncia, localitzaci dobjectes.
- Reconeixement i identificaci de mots i textos orals breus acompanyats de suport visual i/o audiovisual.
- Comprensi global dun text oral destructura repetitiva, amb un contingut fcil dentendre i de predir amb
ajut delements gestuals i icnics.
- Comprensi especfica del lxic bsic per entendre el contingut de narracions, descripcions i situacions, amb
- Normes bsiques que regeixen la interacci oral: torn de paraula, to de veu, respecte per les intervencions
orals dels altres...
- Reproducci de textos breus orals memoritzats com ara canons, poemes, rimes, amb la utilitzaci de
diferents suports.
- Reproducci del lxic bsic i dels missatges relacionats amb les situacions comunicatives habituals de laula.
Comprensi lectora
- Reconeixement i identificaci de mots i textos breus acompanyats de suport visual o audiovisual.
- Comprensi de mots i frases senzilles conegudes i treballades mpliament en els contextos orals de laula.
- Estratgies de lectura: s del context visual i verbal i dels coneixements previs sobre el tema o la situaci.
- Utilitzaci dels recursos de la biblioteca daula per mirar i llegir llibres (en diferents suports) escrits en la
llengua estrangera.
Expressi escrita
- Escriptura de mots i textos breus a partir de produccions orals relacionades amb les vivncies, les
experincies i les activitats a laula.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
32/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Producci de textos breus seguint un model treballat oralment.

- Diferncies ds de la llengua oral i la de llengua escrita.
- Aspectes fontics, de ritme, accentuaci i entonaci. Importncia per a la millora de la comprensi i
producci orals.
- Reconeixement i s de mots i estructures senzilles prpies de la llengua estrangera.
- Escriptura de paraules ds habitual a la classe.
Educaci literria
- Comprensi de textos literaris senzills destructura repetitiva (contes, poemes, canons...), preferiblement
amb suport udio.
- Reproducci oral de textos literaris senzills memoritzats amb la utilitzaci dimatges sempre que lactivitat ho
requereixi.
- Dramatitzaci de contes i altres textos literaris senzills destructura repetitiva.
- Inters i curiositat per mirar contes o llibres (en diferents suports) escrits en la llengua estrangera
Continguts comuns plurilingisme i interculturalitat cicle inicial (1r i 2n)

- Valoraci del fet que totes les llenges serveixen per comunicar-se, per aprendre i per aproximar-se a
daltres cultures.
- Valoraci de la necessitat de conixer ms duna llengua per poder comunicar-se amb ms gent.
- Reconeixement de la prpia identitat lingstica i cultural, i la de la resta de la classe.
- Actitud receptiva cap a persones que parlen una altra llengua i tenen una cultura diferent a la prpia.
- s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les diferncies.
- Coneixement de la diversitat de llenges que es parlen a lescola, i conscincia que al mn hi ha llenges
molt diverses i que sescriuen amb grafies diferents.
- Sensibilitat per a les diferncies i les semblances entre llenges diferents.
- Conscincia de la realitat multilinge i pluricultural de les famlies i lentorn dels alumnes identificant
semblances i diferncies.
- Percepci de la realitat multilinge i pluricultural de les famlies i lentorn dels alumnes.
- Semblances i diferncies entre les llenges ensenyades a lescola, o de la famlia romnica.
- Inters per escoltar canons, contes i altres produccions tradicionals o actuals en altres llenges de lentorn
no conegudes i inters per percebre-hi semblances i diferncies.
- s delements verbals i no verbals per comunicar-se en situacions multilinges.
- Participaci en les diferents activitats culturals i lingstiques del centre en qu sutilitzen llenges diferents
del catal.
- Actitud positiva dinters i de confiana davant de laprenentatge de les llenges i motivaci per conixer
altres llenges i cultures.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
33/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
Criteris davaluaci cicle inicial (1r i 2n)
Llengua catalana i literatura

1. Comprendre tot tipus de missatges orals que es produeixen en activitats daula, situacions daprenentatge i
vida quotidiana, i en diferents suports.
2. Participar de forma adequada en les situacions comunicatives habituals en el context escolar i social,
respectant les normes dinteracci oral i mostrar inters i respecte quan parlen els altres.
3. Realitzar exposicions orals de textos memoritzats o de producci prpia referits a coneixements, vivncies o
fets, adaptant el to de veu o el gest a la situaci comunicativa, i amb utilitzaci dimatges o audiovisuals, si la
situaci ho requereix.
4. Aplicar a les lectures individuals algunes estratgies treballades collectivament, comenant per les ms
senzilles, com mirar les imatges i llegir el ttol per fer hiptesis.
5. Comprendre i extreure informacions rellevants de textos escrits i audiovisuals adequats a ledat i presentats
en diferents suports.
6. Conixer el funcionament bsic de la biblioteca de centre.
7. Mostrar inters per la lectura en general i pels textos tradicionals i de literatura adequats a ledat.
8. Escriure textos de diferents tipologies i que responguin a diferents situacions (notcies, experincies,
descripcions, textos imaginatius, entre altres) a partir de models o de creaci prpia, escrits a m o amb eines
informtiques.
9. Haver mecanitzat que abans descriure sha de pensar i, un cop escrit, sha de revisar. Aplicar-ho a tot tipus
de textos.
10. Mostrar coneixement de lortografia de base i de les normes ortogrfiques ms bsiques en algunes o en la
majoria de les produccions.
11. Ser capa dobservar el funcionament de la llengua: canvis dordre dels elements, formaci de paraules,
formes literries, analogia, entre altres.
12. Mostrar inters per aplicar els coneixements apresos a la lectura i a lescriptura i per la bona presentaci
dels treballs.
13. Escriure textos narratius de carcter potic (contes, poemes, endevinalles, refranys, rodolins) basant-se en
models observats i analitzats.
14. Saber utilitzar algun recurs propi del llenguatge potic per explicar sentiments, emocions, estats dnim:
sentit figurat, sinnims, comparacions, entre altres.
15. Comprendre que la llengua s un instrument de comunicaci, per aprendre i apropar-se a altres cultures,
que hi ha diversitat de llenges i mostrar respecte per totes.
16. Percebre algunes caracterstiques de les semblances entre les llenges que hi ha a laula o a lentorn ms
proper.
17. Tenir una actitud crtica cap a tota mena destereotips que reflecteixen prejudicis racistes, classistes,
religiosos o sexistes.
Llengua castellana i literatura

1. Comprendre i extreure informaci rellevant de produccions orals adequades a ledat, i de diferents suports
utilitzats a laula.
2. Participar adequadament en interaccions a classe amb les nenes i els nens i els mestres en diferents
situacions comunicatives.
3. Respectar les normes dinteracci oral i mostrar inters i respecte quan parlen els altres.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
34/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
4. Mostrar lactitud i latenci adequades quan sexplica o es llegeix un conte, un poema, una can.
5. Realitzar breus exposicions orals sobre coneixements, vivncies o fets.
6. Comprendre informacions rellevants de missatges escrits breus i mostrar comprensi per mitj
dexplicacions orals o altres representacions que shagin treballat a classe: contestar preguntes, completar un
text, escollir un dibuix.
7. Mostrar inters i llegir contes adequats a la seva competncia lectora.
8. Escriure missatges relacionats amb temes daprenentatge i experincies prpies. Redactar amb claredat i
ortografia adequada als seus aprenentatges.
9. Conixer les paraules dels temes treballats a laula.
10. Mostrar coneixement en la correspondncia so-grafia i tenir assolida lortografia de base i algunes regles
bsiques dortografia en els escrits fets a laula.
11. Ser capa descriure textos curts amb intenci literria.
proper.
14. Tenir una actitud crtica cap a estereotips lingstics que reflecteixen prejudicis racistes, classistes,
Primera llengua estrangera

1. Captar el missatge global de les produccions orals amb suport visual i no visual ms treballades a laula.
2. Entendre i participar activament de les interaccions orals treballades.
3. Reconixer mots i expressions orals en la seva forma escrita i usar-les oralment.
4. Reproduir textos orals tenint en compte lentonaci, el ritme, i lentonaci segons el model ofert.
5. Reconixer i comprendre paraules i expressions escrites ms treballades a laula.
6. Escriure paraules, expressions conegudes i frases a partir de models i amb una finalitat especfica.
7. Captar el missatge global de textos literaris orals senzills destructura repetitiva amb suport visual.
8. Reproduir oralment textos literaris senzills memoritzats amb la utilitzaci dimatges.
proper.
11. Mostrar inters i valorar la utilitzaci duna llengua estrangera per a la comunicaci dins de laula i en les
activitats densenyament-aprenentatge que es cren dins de laula.
Continguts llengua catalana i literatura cicle mitj (3r i 4t)
Comunicaci oral
- Interaccions amb el grup o mestre en qualsevol situaci comunicativa de laula i lescola.
- Normes que regeixen la interacci oral: torn de paraula, to de veu, respecte per les opinions dels altres.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
35/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Reproducci de textos orals memoritzats: canons, poemes, dramatitzacions...

- Interacci en els dilegs o debats, aportant i defensant idees prpies i defensant o contradient, si cal, les dels
altres amb arguments raonats.
- Estratgies per a les produccions de textos orals: planificaci, memoritzaci, assaig.
- Producci de textos orals de lmbit personal i escolar (exposicions, descripcions, explicacions,
justificacions...), utilitzant suports adequats (to de veu, gesticulaci, suports visuals i audiovisuals), de manera
ordenada i comprensible.
- Adequaci del llenguatge i els elements no verbals a la situaci comunicativa.
- s dun llenguatge no discriminatori i que respecti les diferncies de gnere.
- Estratgies per a la comprensi de textos orals: identificaci de la tasca comunicativa, comprensi del lxic
clau, retenci de la informaci, comprensi del sentit global...
- Comprensi de textos orals de diferents contextos: activitats daula, situacions daprenentatge en qualsevol
rea, i en la vida quotidiana.
- Comprensi i interpretaci de textos orals de diferents mitjans de comunicaci audiovisual i digitals.
- Reelaboraci i sntesi dexposicions orals.
- Inters, respecte i audici reflexiva davant les intervencions dels altres.
Comprensi lectora
- Comprensi global i especfica de textos escrits en diferents formats i de tipologia diversa.
- Comprensi de textos escrits en diferents formats vinculats a continguts curriculars.
anticipaci, idea principal, identificaci de mots, inferncies, relaci entre fragments, capacitat dautocorrecci
a partir del sentit global, identificaci dels signes de tot tipus que formen part del text).
- Comprensi i anlisi de textos procedents de documents digitals i de mitjans de comunicaci.
- Reelaboraci del text a partir de la comprensi explcita i inferencial i amb relaci als coneixements i
objectius de lectura.
- Entonaci i fludesa en la lectura expressiva de textos.
- Inters i curiositat per llegir contes, llibres de coneixements, notcies dun diari, informacions dInternet...
- Utilitzaci de diccionaris bsics en diferents formats per a la comprensi de mots.
coneixements.
- Estratgies per a les cerques dinformaci a Internet (cerca de mots claus, s de cercadors...).
- Inters pels textos escrits com a font dinformaci i daprenentatge i com a mitj de comunicaci.
- Sentit crtic davant dinformacions procedents de textos diversos: publicitat, informatius, relats de ficci,
premsa...
Expressi escrita
- Estratgies per a la producci de textos escrits: planificar (organitzaci de les idees a partir desquemes),
escriure (organitzaci de la informaci en pargrafs) i revisar (utilitzaci deines com ara diccionaris, correctors
de textos...).
- Producci de textos escrits de tipologia diversa en diferents formats i suports: per narrar, descriure, explicar
fets o fenmens...
- Coherncia i cohesi en lorganitzaci del text.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
36/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Aplicaci dels coneixements sobre el funcionament de la llengua (lxics, morfosintctics i ortogrfics) en la

producci de textos escrits.
- Utilitzaci de programari informtic per escriure textos, especialment de tractament de textos, dedici grfica
i de publicacions.
- Utilitzaci deines de consulta i revisi per a la producci de textos escrits.
- Normes per a la bona presentaci dels textos escrits.
- Convencions prpies de la comunicaci digital.
- Valoraci dels avenos de cadasc en escriptura i conscincia de les mancances.

- Diferncies ds de la llengua oral i de la llengua escrita en situacions comunicatives reals o simulades.
- Reflexi lingstica sobre la construcci de paraules, frases i textos.
- Organitzaci i estructura dun text segons la seva tipologia.
- Elements especfics bsics dels textos digitals i audiovisuals.
- Normes ortogrfiques treballades a 1r i 2n.
- Normes ortogrfiques constants (que no tenen excepcions).
- Escriptura de mots amb dificultat ortogrfica ds habitual.
- Normes bsiques sobre laccentuaci grfica: reconeixement de les sllabes dun mot, accent greu i agut,
paraules agudes, planes i esdrixoles.
- Reconeixement del valor social de les normes ortogrfiques en la comunicaci.
- Mecanismes de derivaci, composici, famlies de paraules, sentit figurat...
- Ordre adequat dels mots i concordana (gnere, nombre, persona i temps) en una frase.
- Categories gramaticals: article, nom (classes), pronom, adjectiu, verb (present, passat i futur) i adverbi.
- Sinnims, antnims i paraules polismiques: coneixement i s.
- Signes de puntuaci (punt final, punt i seguit, coma, interrogant, admiraci, dos punts i gui).
- Relaci del significat amb la puntuaci i els connectors.
- Reflexi sobre el procs, lorganitzaci i la planificaci del treball, acceptaci de lerror. Autocorrecci i
autoavaluaci de tot el procs.
- Confiana en la prpia capacitat per aprendre llengua i en les situacions daprenentatge compartit.
Educaci literria
- Comprensi de textos literaris aplicant estratgies especfiques per aprofundir en el sentit del text.
- Audici, lectura, memoritzaci i recitaci de textos, poemes, canons, llegendes, refranys o dites.
- Interpretaci del llenguatge literari: derivaci, composici, sentit figurat, interpretaci de locucions, frases
fetes o refranys; ritme i rima, si es tracta de poesia o can.
- Anlisi i reconeixement dels elements clau dels textos literaris.
- Lectura expressiva (pronunciaci, to de veu, entonaci, pauses...) i entenedora de textos literaris.
- Escriptura de poemes per comunicar sentiments, emocions, estats dnim o records, utilitzant llenguatge
potic: adjectius, comparacions, sentits figurats.
- Escriptura de contes i textos narratius amb lestructura adequada: inici, nus i desenlla.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
37/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Escriptura de jocs lingstics: embarbussaments, calligrames, rodolins...

- Producci de textos creatius mitjanant associacions dimatges, i dimatges i sons.
- Reconeixement de les dades bsiques dun llibre: autor, adaptador, traductor, illustrador, editorial,
collecci...
- Reconeixement dels principals agents de producci dun text teatral o audiovisual: director, gui, actors,
msica...
- Utilitzaci dels recursos de la biblioteca daula o del centre. Consulta del catleg digital.
- Comunicaci de les preferncies literries personals i recomanacions de textos literaris.
- Interpretaci del sentit de les illustracions i elements tipogrfics en referncia al text.
Continguts llengua castellana i literatura cicle mitj (3r i 4t)
Comunicaci oral
- Normes que regeixen la interacci oral: torn de paraula, to de veu, respecte per les opinions dels altres.
- Interacci en els dilegs i en converses preparades entorn dun tema, aportant idees prpies i contestant les
dels altres.
- Estratgies per a les produccions de textos orals: planificaci, memoritzaci, assaig.
- Producci de textos orals de lmbit personal i escolar (exposicions, descripcions, explicacions,
justificacions...), utilitzant suports adequats (to de veu, gesticulaci, suports visuals i audiovisuals), de manera
ordenada i comprensible.
- Adequaci del llenguatge i els elements no verbals a la situaci comunicativa.
- s dun llenguatge no discriminatori i que respecti les diferncies de gnere.
clau, retenci de la informaci, comprensi del sentit global...
- Comprensi de textos orals de diferents contextos: activitats daula, situacions daprenentatge i en la vida
quotidiana.
- Comprensi i interpretaci de textos orals de diferents mitjans de comunicaci audiovisual i digitals.
- Reelaboraci i sntesi dexposicions orals senzilles.
- Inters, respecte i audici reflexiva davant les intervencions dels altres.
Comprensi lectora
- Comprensi global i especfica de textos escrits en diferents formats i de tipologia diversa.
anticipaci, idea principal, identificaci de mots, inferncies, relaci entre fragments, capacitat dautocorrecci
a partir del sentit global, identificaci dels signes de tot tipus que formen part del text).
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
38/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Comprensi i anlisi de textos procedents de documents digitals i de mitjans de comunicaci.

- Reelaboraci del text a partir de la comprensi explcita i inferencial i amb relaci als coneixements i
objectius de lectura.
- Entonaci i fludesa en la lectura expressiva de textos.
- Inters i curiositat per llegir contes, llibres de coneixements, notcies dun diari, informacions dInternet...
- Utilitzaci de diccionaris bsics en diferents formats per a la comprensi de mots.
coneixements.
- Estratgies per a les cerques dinformaci a Internet (cerca de mots claus, s de cercadors...).
- Inters pels textos escrits com a font dinformaci i daprenentatge i com a mitj de comunicaci.
premsa...
Expressi escrita
- Estratgies per a la producci de textos escrits: planificar (organitzaci de les idees a partir desquemes),
escriure (organitzaci de la informaci en pargrafs) i revisar (utilitzaci deines com ara diccionaris, correctors
de textos...).
- Producci de textos escrits de tipologia diversa en diferents formats i suports: per narrar, descriure, explicar
fets o fenmens...
- Coherncia i cohesi en lorganitzaci del text.
i de publicacions.
- Valoraci dels avenos de cadasc en escriptura i conscincia de les mancances.

- Reflexi lingstica sobre la construcci de paraules, frases i textos.
- Organitzaci i estructura dun text segons la seva tipologia.
- Normes ortogrfiques treballades a 1r i 2n.
- Normes ortogrfiques constants (que no tenen excepcions).
- Escriptura de mots amb dificultat ortogrfica ds habitual.
- Normes bsiques sobre laccentuaci grfica: de les sllabes dun mot, paraules agudes, planes i esdrixoles.
- Normes dortografia diferencials respecte del catal (absncia dapstrof i daccent obert, y... ).
- Reconeixement del valor social de les normes ortogrfiques i de la necessitat de cenyir-shi en els escrits.
- Mecanismes de derivaci, composici, famlies de paraules, sentit figurat...
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
39/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Categories gramaticals: article, nom (classes de noms), pronom, adjectiu, verb (present, passat i futur) i
adverbi.
- Signes de puntuaci (punt final, punt i seguit, coma, interrogant, admiraci, dos punts i gui).
- Reflexi sobre el procs, lorganitzaci i planificaci del treball, acceptaci de lerror. Autocorrecci i
Educaci literria
- Audici, lectura, memoritzaci i recitaci de textos, poemes, canons, llegendes, refranys o dites.
- Interpretaci del llenguatge literari: derivaci, composici, sentit figurat, interpretaci de locucions, frases
fetes o refranys; ritme i rima, si es tracta de poesia o can.
- Anlisi i reconeixement dels elements clau dels textos literaris.
- Lectura expressiva (pronunciaci, to de veu, entonaci, pauses...) i entenedora de textos literaris.
- Escriptura de poemes per comunicar sentiments, emocions, estats dnim o records, utilitzant llenguatge
potic: adjectius, comparacions, sentits figurats.
- Escriptura de jocs lingstics: embarbussaments, calligrames, rodolins...
- Reconeixement de les dades bsiques dun llibre: autor, adaptador, traductor, illustrador, editorial,
collecci...
- Reconeixement dels principals agents de producci dun text teatral o audiovisual: director, gui, actors,
msica...
- Utilitzaci dels recursos de la biblioteca daula o del centre. Consulta del catleg digital.
- Comunicaci de les preferncies literries personals i recomanacions de textos literaris.
Continguts primera llengua estrangera cicle mitj (3r i 4t)
Comunicaci oral
- Comprensi dinstruccions simples i encadenades dactuaci a laula.
- Comprensi i participaci en situacions dintercanvi social a laula: saludar, acomiadar-se, la data, el temps
(atmosfric i lhora), lassistncia i informacions personals.
- Comprensi global de textos orals de tipologia diversa, en diferents suports i formats (dileg, relat,
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
40/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
descripci).
- Reproducci i memoritzaci de textos breus orals com ara canons, poemes, rimes, amb acompanyament
delements no verbals.
- Formulaci de preguntes i respostes en simulacions i dilegs, en el context de laula i prxims als alumnes.
- Identificaci del lxic bsic dun tema especfic amb ajut dillustracions o sense.
- Estratgies de comprensi: anticipaci del contingut, formulaci dhiptesis, verificaci, identificaci de
paraules clau.
- Pronunciaci, entonaci i ritme adequats en les interaccions orals habituals.
- Normes que regeixen la comunicaci oral: torn de paraula, to de veu, respecte per les intervencions dels
altres...
- s de les estructures prpies de la llengua estrangera en les produccions orals ms habituals.
- Producci de missatges breus orals que permetin parlar sobre la vida quotidiana al centre o en els entorns
ms propers dels alumnes tant en activitats individuals com en grup.
- Respecte i esfor datenci, comprensi i valoraci per les intervencions orals dels altres.
Comprensi lectora
- Comprensi de textos senzills en suport paper i digital i de temtica variada per copsar el sentit general i
extreuren informaci.
- Estratgies de lectura apreses en les altres llenges curriculars que ajuden a la comprensi del text i que
permeten la deducci del significat de mots i expressions.
- Utilitzaci de diccionaris illustrats en format paper i digital per a la comprensi de mots.
- Utilitzaci dels recursos de la biblioteca daula i del centre per llegir llibres en diferents suports escrits en
llengua estrangera.
- Inters per la lectura de textos com a font dinformaci i de plaer.
Expressi escrita
- Estratgies i recursos de producci escrita apreses de les altres llenges curriculars.
- Producci de textos breus relacionats amb situacions de la vida quotidiana, a partir dels models treballats
oralment a laula, utilitzant recursos TAC.
- Utilitzaci de textos escrits breus dexpressions i frases senzilles conegudes i treballades oralment.
- s deines de consulta com ara diccionaris illustrats per a la producci de textos escrits breus.
- Aplicaci dels coneixements sobre el funcionament de la llengua estrangera (lxics, morfosintctics i
ortogrfics) en la producci de textos escrits breus.

- Associaci de grafia, pronunciaci i significat a partir de models escrits i dexpressions orals. s intutiu de la
descodificaci.
- Habilitats i estratgies per aprendre nou lxic, expressions i estructures (repetici, memoritzaci, associaci,
utilitzaci de suports multimdia) de forma individual per tamb en grup.
- Reconeixement i s de lxic, formes i estructures bsiques prpies de la llengua estrangera, prviament
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
41/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
utilitzades.
- Recursos TAC per al treball de vocabulari bsic i dampliaci i destructures lingstiques de la llengua
estrangera.
- Recursos que ajuden a laprenentatge de la llengua (memoritzaci, recitaci, associaci de mots) i reflexi
sobre el propi aprenentatge, especialment per captar els petits avenos que sassoleixen.
- Aplicaci dels coneixements sobre aspectes lingstics coincidents apresos de les altres llenges curriculars.
- Valoraci i confiana en la prpia capacitat per aprendre una llengua estrangera com a instrument per a la
realitzaci de tasques, com a eina daprenentatge i daccs al coneixement i com a llengua de comunicaci dins
i fora de laula.
Educaci literria
- Comprensi de textos literaris senzills reals o adaptats.
- Audici, lectura, memoritzaci i recitaci de textos senzills (poemes, canons, llegendes, refranys o dites).
- Reproducci oral de textos literaris breus memoritzats com ara canons, poemes, rimes, amb
acompanyament delements no verbals.
- Lectura en veu alta, tot fent atenci a la pronunciaci, al to de veu i a lentonaci.
- Escriptura de jocs lingstics senzills i textos literaris senzills a partir dun model.
- Dramatitzacions, explicaci de contes dialogats i recitacions de poemes o canons.
- Respecte per les produccions dels altres.
- Utilitzaci dels recursos de la biblioteca daula o del centre per a la cerca de textos literaris en diferents
suports.
- Inters i curiositat per llegir contes o llibres (en diferents suports) escrits en la llengua estrangera.
Continguts comuns plurilingisme i multiculturalitat cicle mitj (3r i 4t)

- Valoraci de la llengua com a instrument de comunicaci, daprenentatge i daproximaci a daltres cultures i
obertura a la diversitat de llenges i cultures del mn.
- Valoraci de la llengua i cultura catalanes, aix com de les altres llenges i cultures presents a laula.
- Valoraci de la necessitat de conixer altres llenges per poder comunicar-se amb ms gent, buscar
informaci i conixer altres cultures.
- Valoraci de la prpia identitat lingstica.
- Actitud crtica davant estereotips lingstics que reflecteixen prejudicis racistes, classistes o sexistes.
- s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les diferncies.
- Coneixement i respecte per la varietat lingstica (llenges diferents o varietat duna mateixa llengua)
existent en el context familiar, escolar i social.
- Coneixement i valoraci positiva de la diversitat lingstica dEspanya.
- Coneixement de la diversitat lingstica en el mn i de lexistncia de diversos alfabets.
- Inters i motivaci per conixer el funcionament de distintes llenges i comparar-les per observar
semblances i diferncies especialment en el cas de les llenges romniques.
- Coneixement dalgunes semblances i diferncies en els costums quotidians i s de les formes bsiques de
relaci social als pasos on es parlen les llenges curriculars i presents en el centre.
- Percepci de les dificultats de la comunicaci plurilinge i aplicaci destratgies verbals i no verbals per
resoldre les situacions.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
42/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Participaci en les diferents activitats culturals i lingstiques del centre on sutilitzen diverses llenges.
- Actitud positiva dinters i de confiana davant de laprenentatge de les llenges.
Criteris davaluaci cicle mitj (3r i 4t)

1. Comprendre i extreure informaci rellevant de produccions orals, presentades en qualsevol mitj, distingint
entre les idees principals i les secundries.
2. Participar activament en les converses de classe i utilitzar un llenguatge comprensible per a les funcions
bsiques.
3. Exposar temes de manera ordenada i comprensible a partir dun gui i utilitzant els recursos adequats (to de
veu, gesticulaci) i suports audiovisuals sempre que sigui convenient.
4. Aplicar estratgies afavoridores del procs de comprensi abans, durant i desprs de la lectura (planificaci,
anticipaci, idea principal, inferncies, entre altres).
5. Comprendre i extreure informaci rellevant de textos presentats en qualsevol mitj, distingint entre idees
principals i secundries.
6. Conixer el funcionament duna biblioteca escolar i iniciar-se en ls de les virtuals.
7. Llegir de manera autnoma i comprensiva, mostrant inters per tot tipus de textos.
8. Parlar de largument o el significat de novelles, contes i poemes llegits mostrant-ne comprensi.
9. Escriure textos de diferent tipologia a m i amb ordinador aplicant-hi els coneixements ortogrfics i textuals
treballats.
10. Revisar el text que sha escrit i millorar-ne la coherncia i la cohesi, el lxic i la puntuaci.
11. Valorar els avenos en escriptura i tenir conscincia de les mancances.
12. Mostrar seguretat en lortografia de base i coneixement de les normes ortogrfiques que responen a lleis
constants.
13. Tenir capacitat per observar el funcionament de la llengua: els canvis de significat quan shi fan
transformacions, la formaci de les paraules, la relaci entre puntuaci i sentit o el llenguatge literari.
14. Mostrar autonomia progressiva en laprenentatge: reflexi en el procs, organitzaci i planificaci del
treball, acceptaci de lerror, autocorrecci.
15. Participar en lectures conjuntes per aprofundir en el sentit del text, practicar algunes estratgies lectores i
aprendre a interpretar el llenguatge literari.
16. Escriure poemes i textos narratius fent atenci a lestructura i al llenguatge.
17. Conixer i valorar la diversitat lingstica (entre llenges diferents o dintre duna mateixa llengua) i cultural
de lentorn, amb actitud de respecte cap a les persones que parlen altres llenges i tenir inters per
comprendre-les.
18. Comparar produccions de diferents llenges per trobar-hi semblances i diferncies.
19. Tenir una actitud crtica cap als estereotips lingstics i audiovisuals que reflecteixen prejudicis racistes,
classistes, religiosos o sexistes.

1. Comprendre i extreure informaci rellevant de produccions orals adequades a ledat, provinents de diferents
mitjans (explicacions, lectures, missatges audiovisuals), diferenciant entre idees principals i secundries.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
43/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
2. Participar de forma adequada en situacions comunicatives diverses, respectant les normes dinteracci oral.
3. Realitzar exposicions orals (coneixements, vivncies, fets, idees), prviament preparades, amb ordre i
claredat, i utilitzant adequadament recursos no lingstics, si escau.
4. Identificar informacions rellevants de textos escrits diversos, comprendre-les per mitj dexplicacions,
reescriptures, resposta a preguntes que impliquin raonament i relaci del que diu el text i els coneixements
dels alumnes.
5. Tenir inters i llegir amb rapidesa suficient per comprendre textos tradicionals i de la literatura infantil
adequats a la seva edat.
6. Escriure textos descriptius, expositius, narratius i potics amb coherncia, cohesi i correcci lingstica
adequada a ledat, utilitzant estratgies de planificaci i revisi.
7. Conixer les paraules dels temes treballats a laula i les seves derivacions, o el seu s amb diferents
significats (polismia).
8. Mostrar correcci en lortografia bsica i coneixement de les lleis constants en les seves produccions. Revisar
el text que sha escrit i millorar-ne la coherncia i la cohesi, el lxic i la puntuaci.
9. Parlar de largument o el significat de novelles, contes i poemes llegits mostrant-ne comprensi.
10. Escriure contes clars i ben estructurats, i poemes.
11. Participar en representacions teatrals, aprendre el paper i declamar-lo b.
comprendre-les.
14. Reflexionar sobre el propi procs daprenentatge, detectant avenos i errades.
15. Tenir una actitud crtica cap als estereotips lingstics que reflecteixen prejudicis racistes, classistes,

1. Captar el missatge global i especfic de les produccions i interaccions orals ms habituals que es produeixen
a laula.
2. Emprar oralment la llengua estrangera en situacions prpies daula.
3. Produir textos orals seguint un model i atenent a la pronunciaci, ritme, entonaci per explicar fets i
conceptes relacionats amb un mateix i el mn que lenvolta o per transmetre informaci daltres rees
curriculars.
4. Captar el sentit global de missatges escrits sobre temes familiars, coneguts i dinters.
5. Extreure informaci de textos escrits lligats a temes coneguts i amb una finalitat comunicativa concreta.
6. Escriure frases i textos curts significatius en situacions quotidianes i escolars a partir de models amb una
finalitat determinada i amb un format establert, tant en suport paper com digital.
7. Reproduir oralment poemes, canons o breus textos dramtics atenent a la pronunciaci, ritme, entonaci.
8. Comprendre oralment poemes, canons, llegendes, refranys o dites.
9. Comprendre poemes, canons, llegendes, refranys o dites escrits.
11. Valorar la llengua estrangera com a instrument de comunicaci amb altres persones i cultures, i participar
amb inters en les activitats en qu susa la llengua estrangera.
12. Usar algunes estratgies per aprendre a aprendre, com demanar aclariments, comunicar amb gestos,
utilitzar diccionaris illustrats, i identificar alguns aspectes personals que ajudin a aprendre millor.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
44/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
13. Mostrar un cert grau dautonomia a lhora de resoldre les situacions daprenentatge.
comprendre-les.
15. Tenir una actitud crtica cap als estereotips lingstics que reflecteixen prejudicis racistes, classistes,
Continguts llengua catalana i literatura cicle superior (5 i 6)
Comunicaci oral
- Interaccions amb el grup o mestre en qualsevol situaci comunicativa de laula i de lescola.
- Normes que regeixen la interacci oral: torns de paraula, to de veu, respecte per les opinions dels altres.
- Interacci en dilegs o debats, de manera coherent i estructurada, aportant i defensant idees prpies i
justificant-les amb arguments i contra arguments raonats.
- Estratgies per a la producci de textos orals: planificaci a partir dun gui o esquema, utilitzaci de suports
digitals, memoritzaci, assaig...
- Producci de textos orals de diferents tipus i formats de lmbit personal i escolar amb preparaci prvia, i
adaptant lentonaci, el to de veu o el gest a la situaci comunicativa.
- Adequaci del registre (formal o informal) a la situaci comunicativa.
- s de llenguatges (verbal, gestual, icnic...) no discriminatoris i que respectin les diferncies de gnere.
clau, retenci de la informaci, comprensi del sentit global i especfic...
- Comprensi de textos orals en diferents contextos: activitats daula, situacions daprenentatge en qualsevol
rea, en la vida quotidiana i en els mitjans de comunicaci.
- Reelaboraci i sntesi de textos orals de tipologia diversa.
- Comprensi i interpretaci crtica i raonada de textos orals.
- Inters per participar en les converses i per expressar-se amb claredat i bona pronncia.
Comprensi lectora
- Comprensi del sentit global i especfic dun text de tipologia diversa en diferents formats i suports
identificant les informacions literals i inferencials.
- Estratgies afavoridores del procs de comprensi lectora abans, durant i desprs de la lectura: identificaci
de les intencions de lautor del text, comprensi de vocabulari en el seu context, realitzaci dinferncies;
formulaci, comprovaci i reelaboraci dhiptesis, captaci de les idees principals.
- Lectura i interpretaci desquemes, grfics i mapes conceptuals per saber extreuren la idea principal i les
relacions entre els elements.
- Comprensi, reflexi i anlisi de textos procedents de documents digitals i de mitjans de comunicaci per
desenvolupar una actitud crtica.
- Reelaboraci de la informaci dun text a partir de la comprensi explcita i inferencial i amb relaci als
coneixements i objectius de lectura.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
45/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Entonaci, fludesa, velocitat en la lectura expressiva de textos dacord amb la situaci comunicativa.
- Estratgies per a la cerca dinformacions en fonts impreses (ndexs i glossaris) o a Internet (mots clau,
cercadors, fiabilitat de les fonts, referncies a les fonts...).
- Utilitzaci de diccionaris en diferents formats per a la comprensi de mots i expressions.
- Utilitzaci dels recursos de la biblioteca daula, del centre i de la localitat per a la cerca dinformaci i
adquisici de coneixements.
- Inters pels textos escrits com a font dinformaci i aprenentatge i com a mitj de comunicaci.
- Valoraci crtica de la capacitat lectora dun mateix.
premsa...
Expressi escrita
- Estratgies per a la producci de textos escrits: planificar (intencions, destinatari, contingut possible),
escriure (organitzaci de la informaci en pargrafs, s de connectors, relectura contnua dels fragments
escrits...) i revisar (comprovar si respon a la intenci primera, fer-ne una lectura global per comprovar-ne la
coherncia i la cohesi, i modificar el text a partir de treure, afegir-hi o inserir-hi fragments).
- Producci de textos escrits de tipologia diversa en diferents formats i suports: narracions, explicacions,
descripcions, dilegs, notcies, receptes, cmics...
- Coherncia i cohesi en lorganitzaci i estructura del text, segons la seva tipologia especfica.
- Expressi didees de forma sinttica a travs dun esquema.
- Elaboraci del resum dun text o fragment vinculat als continguts curriculars, dels mitjans de comunicaci...
i de publicacions.
- Inters per aplicar en la producci de textos escrits els coneixements apresos.
- Valoraci dels avenos de cadasc en escriptura i conscincia de les mancances i confiana en un mateix per
poder millorar.

- Diferncies ds de la llengua oral i de la llengua escrita en situacions comunicatives reals o simulades segons
el tipus de text.
- Reflexi sobre la construcci de paraules, frases i textos.
- Organitzaci i estructura dun text segons la seva tipologia (lxic i organitzaci i estructura del text).
- Normes ortogrfiques treballades en cursos anteriors.
- Normes ortogrfiques constants i introducci de normes dexcepci i excepcions.
- Escriptura de mots amb dificultat ortogrfica.
- Normes sobre laccentuaci grfica.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
46/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015

- Aplicaci dinstruments personals per revisar lortografia dels textos: regles conegudes, deducci per
comparaci, bases dorientaci...
- Funcionament semntic i morfolgic de la llengua: mecanismes de derivaci i composici, famlies de
paraules, sentit figurat, comparaci, metfora, polismia...
- Categories gramaticals: determinants (articles i quantitatius, demostratius i possessius), nom (classes),
adjectiu, pronom (funci de cohesi en els enunciats i en els textos, referents, normes fonamentals de
funcionament), verb (temps i persona, aspectes perfectius i imperfectius), adverbi, preposicions i conjuncions.
- Reconeixement en un enunciat del grup nominal i del grup verbal: nom i complements, verb i complements.
- Aplicaci de la complementaci a la descripci de persones, objectes, situacions, estats dnim, o paisatges.
- Signes de puntuaci: punt final, punt i a part, punt i seguit, punts suspensius, dos punts, coma, cometes,
interrogant, admiraci, gui i parntesis.
- Connectors per enllaar oracions (i, per, perqu, sin encara que, no obstant...).
- Revisi dels textos pel que fa a lestructura i lorganitzaci, la puntuaci, el lxic, i els elements paratextuals
a partir dalgun tipus de suport.
- Reflexi sobre el procs, lorganitzaci i la planificaci del treball, lacceptaci de lerror. Autocorrecci i
Educaci literria
- Audici, lectura, memoritzaci i recitaci de tot tipus de textos literaris (narracions, poemes, canons,
llegendes...).
- Interpretaci del llenguatge literari: derivaci, composici, sentit figurat, comparacions, metfores,
interpretaci de locucions, frases fetes o refranys; ritme i rima, si es tracta de poesia o can.
- Anlisi i reconeixement dels elements clau dels textos literaris: tema, trama, protagonistes, narrador...
- Estratgies lectores per a la comprensi del text. Contextualitzaci de lautor, identificaci del propsit,
lectura crtica...
- Lectura expressiva (pronunciaci, to de veu, entonaci, pauses...) i entenedora de textos literaris en lectures
pbliques.
- Escriptura de poemes per comunicar sentiments, emocions, estats dnim o records, utilitzant alguns recursos
retrics.
- Creaci de jocs lingstics amb paraules, sons o rimes, embarbussaments, calligrames, rodolins entre altres).
- Dramatitzaci de contes, poemes i altres textos literaris.
- Reconeixement de les dades bsiques dun llibre: autor, adaptador, traductor, illustrador, editorial, collecci,
localitat i any dedici.
- Reconeixement dels principals agents de producci dun text teatral o audiovisual: director, guionista, actors,
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
47/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
msics, productor, escengraf, cmeres...

- Utilitzaci dels recursos de la biblioteca daula, del centre o de la localitat. Consulta del catleg digital.
- Expressi dimpressions personals desprs de les lectures i adopci duna posici crtica.
- Valoraci del text literari com a vehicle de comunicaci i dinteracci, com a fet cultural i com a possibilitat de
gaudiment personal.
Continguts llengua castellana i literatura cicle superior (5 i 6)
Comunicaci oral
- Interaccions amb el grup o mestre en qualsevol situaci comunicativa de laula i lescola.
- Normes que regeixen la interacci oral: torns de paraula, to de veu, respecte per les opinions dels altres.
- Interacci en dilegs o debats, de manera coherent i estructurada, aportant i defensant idees prpies i
justificant-les amb arguments i contra arguments raonats.
- Estratgies per a la producci de textos orals: planificaci a partir dun gui o esquema, utilitzaci de suports
digitals, memoritzaci, assaig...
- Producci de textos orals de diferents tipus i formats de lmbit personal i escolar amb preparaci prvia, i
adaptant lentonaci, el to de veu o el gest a la situaci comunicativa.
- Adequaci del registre (formal o informal) a la situaci comunicativa.
- s de llenguatges (verbal, gestual, icnic...) no discriminatoris i que respectin les diferncies de gnere.
clau, retenci de la informaci, comprensi del sentit global i especfic...
- Comprensi de textos orals en diferents contextos: activitats daula, situacions daprenentatge en qualsevol
rea, en la vida quotidiana i en els mitjans de comunicaci.
- Reelaboraci i sntesi de textos orals de tipologia diversa.
- Comprensi i interpretaci crtica i raonada de textos orals.
- Inters per participar en les converses i per expressar-se amb claredat i bona pronncia.
Comprensi lectora
- Comprensi del sentit global i especfic dun text de tipologia diversa en diferents formats i suports
identificant les informacions literals i inferencials.
- Estratgies afavoridores del procs de comprensi lectora abans, durant i desprs de la lectura: identificaci
de les intencions de lautor del text, comprensi de vocabulari en el seu context, realitzaci dinferncies;
formulaci, comprovaci i reelaboraci dhiptesis, captaci de les idees principals.
- Lectura i interpretaci desquemes, grfics i mapes conceptuals per saber extreuren la idea principal i les
relacions entre els elements.
- Comprensi, reflexi i anlisi de textos procedents de documents digitals i de mitjans de comunicaci per
desenvolupar una actitud crtica.
- Reelaboraci de la informaci dun text a partir de la comprensi explcita i inferencial i amb relaci als
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
48/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
coneixements i objectius de lectura.

-Entonaci, fludesa, velocitat en la lectura expressiva de textos dacord amb la situaci comunicativa.
- Estratgies per a la cerca dinformacions en fonts impreses (ndex i glossaris) o a Internet (mots clau,
cercadors, fiabilitat de les fonts, referncies a les fonts...).
- Utilitzaci de diccionaris generals i bilinges en diferents formats per a la comprensi de mots i expressions.
- Utilitzaci dels recursos de la biblioteca daula, del centre i de la localitat per a la cerca dinformaci i
adquisici de coneixements.
- Inters pels textos escrits com a font dinformaci i aprenentatge i com a mitj de comunicaci.
- Valoraci crtica de la capacitat lectora dun mateix.
premsa...
Expressi escrita
- Estratgies per a la producci de textos escrits: planificar (intencions, destinatari, contingut possible),
escriure (organitzaci de la informaci en pargrafs, s de connectors, relectura continua dels fragments
escrits...) i revisar (comprovar si respon a la intenci primera, fer-ne una lectura global per comprovar-ne la
coherncia i la cohesi, i modificar el text a partir de treure, afegir-hi o inserir-hi fragments).
- Producci de textos escrits de tipologia diversa en diferents formats i suports: narracions, explicacions,
descripcions, dilegs, notcies, receptes, cmics...
- Coherncia i cohesi en lorganitzaci i estructura del text, segons la seva tipologia especfica.
- Expressi didees de forma sinttica a travs dun esquema.
- Elaboraci del resum dun text o fragment vinculat als continguts curriculars, dels mitjans de comunicaci...
i de publicacions.
- Inters per aplicar en la producci de textos escrits els coneixements apresos.
- Valoraci dels avenos de cadasc en escriptura i conscincia de les mancances i confiana en un mateix per
poder millorar.

el tipus de text.
- Reflexi sobre la construcci de paraules, frases i textos.
- Organitzaci i estructura dun text segons la seva tipologia (lxic i organitzaci i estructura del text).
- Normes ortogrfiques treballades en cursos anteriors.
- Normes ortogrfiques constants i introducci de normes dexcepci i excepcions.
- Escriptura de mots amb dificultat ortogrfica.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
49/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Normes sobre laccentuaci grfica.

- Normes dortografia diferencials respecte del catal (pronoms encltics, numerals...).
- Aplicaci dinstruments personals per revisar lortografia dels textos: regles conegudes, deducci per
comparaci, bases dorientaci...
- Funcionament semntic i morfolgic de la llengua: mecanismes de derivaci i composici, famlies de
paraules, sentit figurat, comparaci, metfora, polismia...
- Categories gramaticals: determinants (articles i quantitatius, demostratius i possessius), nom (classes),
adjectiu, pronom (funci de cohesi en els enunciats i en els textos, referents, normes fonamentals de
funcionament), verb (temps i persona, aspectes perfectius i imperfectius), adverbi, preposicions i conjuncions.
- Reconeixement en un enunciat del grup nominal i del grup verbal: nom i complements, verb i complements.
- Aplicaci de la complementaci a la descripci de persones, objectes, situacions, estats dnim, o paisatges.
- Signes de puntuaci: punt final, punt i a part, punt i seguit, punts suspensius, dos punts, coma, cometes,
interrogant, admiraci, gui i parntesis.
- Connectors per enllaar oracions (y, pero, porqu, aunque, a pesar de...).
- Revisi dels textos pel que fa a lestructura i lorganitzaci, la puntuaci, el lxic, i els elements paratextuals
a partir dalgun tipus de suport.
- Reflexi sobre el procs, lorganitzaci i la planificaci del treball, lacceptaci de lerror.
- Autocorrecci i autoavaluaci de tot el procs.
Educaci literria
- Audici, lectura, memoritzaci i recitaci de tot tipus de textos literaris (narracions, poemes, canons,
llegendes...).
- Interpretaci del llenguatge literari: derivaci, composici, sentit figurat, comparacions, metfores,
interpretaci de locucions, frases fetes o refranys; ritme i rima, si es tracta de poesia o can.
- Anlisi i reconeixement dels elements clau dels textos literaris: tema, trama, protagonistes, narrador...
- Estratgies lectores per a la comprensi del text. Contextualitzaci de lautor, identificaci del propsit,
lectura crtica...
- Lectura expressiva (pronunciaci, to de veu, entonaci, pauses...) i entenedora de textos literaris en lectures
pbliques.
- Escriptura de poemes per comunicar sentiments, emocions, estats dnim o records, utilitzant alguns recursos
retrics.
- Creaci de jocs lingstics amb paraules, sons o rimes, embarbussaments, calligrames, rodolins, entre altres.
- Dramatitzaci de contes, poemes i altres textos literaris.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
50/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Reconeixement de les dades bsiques dun llibre: autor, adaptador, traductor, illustrador, editorial, collecci,
localitat i any dedici.
- Reconeixement dels principals agents de producci dun text teatral o audiovisual: director, guionista, actors,
msics, productor, escengraf, cmeres...
- Utilitzaci dels recursos de la biblioteca daula, del centre o de la localitat. Consulta del catleg digital.
- Expressi dimpressions personals desprs de les lectures i adopci duna posici crtica.
- Valoraci del text literari com a vehicle de comunicaci i dinteracci, com a fet cultural i com a possibilitat de
gaudiment personal.
Continguts primera llengua estrangera cicle superior (5 i 6)
Comunicaci oral
- Comprensi dinstruccions de treball i dactuaci a laula.
- Comprensi i participaci en situacions dintercanvi social a laula: saludar, acomiadar-se, felicitar, disculparse, demanar perms, donar les grcies... i de textos orals relacionats amb temes curriculars.
- Identificaci del lxic i dexpressions bsiques dun tema especfic.
- Comprensi global i especfica de textos orals de tipologia diversa en diferents suports i formats, i extracci
dinformaci per a la realitzaci duna tasca concreta o com a refor/ampliaci dels coneixements.
- Memoritzaci i reproducci de textos orals com ara canons, poemes, rimes, narracions, textos breus
relacionats amb continguts curriculars daltres rees, emprant el llenguatge verbal i no verbal.
- Pronunciaci, entonaci i ritme adequats en les interaccions orals habituals seguint les pautes de la llengua
estrangera.
- Reconeixement per lentonaci de la modalitat de la frase (interrogaci, exclamaci...).
- Producci de missatges dintercanvi social a laula i relacionats amb contingut temtic: preguntes, respostes,
instruccions de treball...
- Normes que regeixen la comunicaci i la interacci oral: torn de paraula, to de veu, respecte per les
intervencions dels altres...
- s de les estructures prpies de la llengua estrangera en les produccions orals.
- Exposici oral individual o en grup de temes treballats i utilitzant suports visuals i digitals.
- Disposici per superar les dificultats que poden sorgir en una interacci tot utilitzant estratgies que facilitin
la comunicaci (repetici, utilitzaci dexemples, gest, imatges).
- Inters i esfor per comprendre les produccions orals a laula.
- Valoraci de les produccions orals com a expressi del propi aprenentatge.
Comprensi lectora
- Comprensi dinformacions relacionades amb continguts de diferents rees curriculars i presentades en
diferents suports.
- Estratgies de lectura apreses de les altres llenges del centre que ajuden a la comprensi del text i que
permeten la deducci del significat dels mots i expressions (predicci, suposici).
- Lectura de textos de tipologia diversa, en suport paper i digital, per copsar el sentit general i extreuren
informaci especfica.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
51/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Entonaci, seguint les pautes rtmiques de la llengua estrangera, en la lectura expressiva de textos senzills.
- Utilitzaci de diccionaris en format paper i digital per a la comprensi de mots i expressions.
- Utilitzaci dels recursos de la biblioteca daula, del centre i de la localitat com a font dinformaci en diferents
suports escrits en llengua estrangera.
- s deines digitals per a la recerca guiada de la informaci en la realitzaci de tasques especfiques.
- Inters per la lectura de textos reals i adaptats, com a font dinformaci i de plaer.
Expressi escrita
- Estratgies i recursos de producci escrita apreses de les altres llenges curriculars, per a la producci de
textos escrits de tipologia diversa.
- Producci de textos breus relacionats amb situacions de la vida quotidiana.
- Utilitzaci dexpressions i frases treballades a laula en la producci de textos escrits (descripcions, dilegs,
narracions, poemes) amb el suport, quan calgui, dels recursos TAC.
- s de les estructures prpies de la llengua estrangera en les produccions escrites.
- Aplicaci dels coneixements sobre el funcionament de la llengua estrangera (lxics, morfosintctics i
ortogrfics) en la producci de textos escrits.
- Utilitzaci de sistemes de comunicaci digitals segurs i adequats a ledat per establir canals de comunicaci
en la llengua estrangera i per a la presentaci, edici i publicaci de textos.

el tipus de text.
- Associaci de grafia, pronunciaci i significat.
- Habilitats i estratgies per aprendre nou lxic, expressions i estructures (repetici, memoritzaci, associaci,
utilitzaci de suports multimdia) i reflexi sobre el propi aprenentatge.
- Reconeixement i s de lxic, formes i estructures bsiques prpies de la llengua estrangera.
- Recursos TAC per al treball de vocabulari bsic i dampliaci i destructures lingstiques de la llengua
estrangera.
- Aplicaci dels coneixements sobre aspectes lingstics coincidents apresos de les altres llenges curriculars:
signes de puntuaci.
- Normes ortogrfiques bsiques.
- Escriptura de mots habituals amb dificultat ortogrfica.
- Connectors bsics: and, but, then, because...
- Similituds i irregularitats bsiques i formes gramaticals prpies de la llengua estrangera: reconeixement i s
des duna visi comunicativa.
- Formes verbals (present, passat, futur) adequades al tipus de text.
- Valoraci i confiana en la prpia capacitat per aprendre una llengua estrangera com a instrument per a la
realitzaci de tasques, com a eina daprenentatge i daccs al coneixement i com a llengua de comunicaci dins
i fora de laula.
Educaci literria
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
52/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Comprensi de textos literaris senzills reals o adaptats.

- Audici, lectura, memoritzaci i recitaci de textos literaris senzills (poemes, canons, llegendes, refranys o
dites).
- Lectura en veu alta de textos literaris senzills, tot fent atenci a la pronunciaci, al to de veu i a les pautes
bsiques dentonaci de la llengua estrangera.
- Reproducci oral de textos literaris breus memoritzats com ara canons, poemes, rimes, amb
acompanyament delements no verbals.
- Escriptura de jocs lingstics i textos literaris senzills: canons, poemes, cmics, petites narracions... a partir
de models.
- Dramatitzacions, explicaci de contes dialogats i recitacions de poemes o canons.
- Respecte per les produccions dels altres.
- Utilitzaci dels recursos de la biblioteca daula, del centre o de la localitat per a la cerca de textos literaris en
diferents suports.
- Inters i curiositat per llegir contes o llibres (en diferents suports) escrits en la llengua estrangera.
Continguts segona llengua estrangera cicle superior (5 i 6)
Comunicaci oral
- Comprensi dinstruccions simples de treball i dactuaci a laula.
- Comprensi de missatges quotidians dintercanvi social saludar, acomiadar-se, presentar-se; i missatges
ds habitual a laula: la data, el temps, lassistncia, localitzaci dobjectes.
- Reconeixement i identificaci de mots i textos orals breus acompanyats de suport visual i/o audiovisual.
- Comprensi global dun text oral, amb un contingut fcil dentendre i de predir amb ajut delements gestuals i
icnics.
- Comprensi especfica del lxic bsic per entendre el contingut de narracions, descripcions i situacions, amb
- Normes bsiques que regeixen la interacci oral (torn de paraula, to de veu, respecte per les intervencions
orals dels altres...).
- Reproducci de textos breus orals memoritzats com ara canons, poemes, rimes, amb la utilitzaci de
diferents suports.
- Reproducci del lxic bsic i dels missatges relacionats amb les situacions comunicatives habituals de laula.
- Inters i respecte per les intervencions orals dels altres.
Comprensi lectora
- Reconeixement i identificaci de mots i textos breus acompanyats de suport visual o audiovisual.
- Comprensi de mots i frases senzilles conegudes i treballades mpliament en els contextos orals de laula.
- Estratgies de lectura: s del context visual i verbal i dels coneixements previs sobre el tema o la situaci i
altres estratgies apreses en les altres llenges curriculars que ajuden a la comprensi del text i que permeten
la deducci del significat de mots i expressions.
- Utilitzaci dels recursos de la biblioteca daula per mirar i llegir llibres (en diferents suports) escrits en la
llengua estrangera.
- Inters per conixer llibres escrits en aquesta llengua estrangera.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
53/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
Expressi escrita
- Escriptura de mots i textos breus a partir de produccions orals relacionades amb les vivncies, les
experincies i les activitats a laula.
- Producci de textos breus seguint un model treballat oralment.
Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge

- Aspectes fontics, de ritme, accentuaci i entonaci. Importncia per a la millora de la comprensi i
producci orals.
- Reconeixement i s de mots i estructures senzilles prpies de la llengua estrangera.
- Escriptura de paraules ds habitual a la classe.
- Estratgies que ajuden a laprenentatge de la llengua (memoritzaci, recitaci, associaci de mots) i reflexi
sobre el propi aprenentatge.
- Valoraci de la llengua estrangera com a instrument per a la realitzaci de tasques i com a llengua de
comunicaci dins laula.
Educaci literria
- Comprensi de textos literaris senzills (contes, poemes, canons...), preferiblement amb suport udio.
- Reproducci oral de textos literaris senzills memoritzats amb la utilitzaci dimatges sempre que lactivitat ho
requereixi.
- Dramatitzaci de contes i altres textos literaris senzills.
- Utilitzaci de la biblioteca daula i del centre per a la cerca de textos literaris del propi inters de tot tipus i
format (lbums illustrats, cmics, contes, poemes) i en diferents suports.
- Inters i curiositat per mirar contes o llibres (en diferents suports) escrits en la llengua estrangera...
Continguts comuns plurilingisme i interculturalitat cicle superior (5 i 6)
- Valoraci del coneixement de llenges per a la comunicaci i per millorar la comprensi dels altres i del mn i
per valorar la prpia llengua i cultura.
- Valoraci de la necessitat de conixer altres llenges per poder comunicar-se amb ms gent, buscar
informaci i conixer altres cultures.
- Valoraci de la prpia identitat lingstica i cultural i assumpci duna realitat multilinge.
- Coneixement de la varietat lingstica existent en el context social i escolar.
- Valoraci, actitud receptiva i de respecte cap a les persones que parlen altres llenges o variants del catal i
el castell i tenen una cultura diferent a la prpia.
- Actitud crtica davant missatges discriminatoris i estereotips que reflecteixen prejudicis racistes, classistes o
sexistes.
- s de llenguatges no discriminatoris i respectuosos amb les diferncies.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
54/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Coneixement i valoraci de les varietats lingstiques del catal i del castell.

- Valoraci positiva de la varietat lingstica existent en el context social escolar i de les llenges que es parlen
al mn.
- Coneixement i valoraci de la diversitat de llenges que hi ha al mn.
- Motivaci per comparar i estudiar el funcionament de les distintes llenges.
- Identificaci de les semblances i diferncies en la manera de veure i entendre el mn.
- Comparaci i identificaci de les semblances i diferncies entre diferents llenges (manlleus, falsos amics,
aspectes fontics...).
- Coneixement dalgunes semblances i diferncies en els costums quotidians i s de les formes bsiques de
relaci social als pasos on es parlen les llenges curriculars i presents en el centre.
- Percepci de les dificultats de la comunicaci plurilinge i aplicaci destratgies verbals i no verbals per
resoldre les situacions i adaptar-se a linterlocutor en contextos multilinges.
- Participaci en les diferents activitats culturals i lingstiques del centre on sutilitzen diverses llenges.
Criteris davaluaci cicle superior (5 i 6)

1. Comprendre produccions orals (conferncies, exposicions, explicacions) provinents de diferents mitjans.
Tenir capacitat per fer-ne una sntesi tamb oral a partir de les idees principals que shi han exposat.
2. Participar activament en les converses de classe i utilitzar un llenguatge comprensible per a les funcions
bsiques, com ara relacionar-se, aprendre, expressar experincies viscudes, imaginar. Saber escoltar els altres
i respectar els torns de paraula.
3. Exposar temes de producci prpia oralment (exposicions, processos, comentaris dactualitat, entre altres)
amb preparaci prvia, i adaptant lentonaci, el to de veu o el gest a la situaci comunicativa. Utilitzaci de
material grfic.
4. Aplicar tot tipus destratgies per comprendre el sentit global i la informaci especfica de textos escrits de
tipologia diversa i en diferents formats.
5. Elaborar sntesis en forma desquema o mapa conceptual.
6. Respondre i formular preguntes referides als textos que shan llegit (contes, poemes, articles, fullets
informatius, entre daltres) mostrant comprensi.
7. Conixer el funcionament duna biblioteca incloses les virtuals, per localitzar llibres de coneixements i
lectures literries.
8. Llegir de manera autnoma i comprensiva, mostrant inters per tot tipus de textos.
9. Escriure textos de gneres diversos i en diferents formats (contes, poemes, cmics, diaris personals,
notcies) amb coherncia, cohesi i correcci lingstica i amb riquesa de llenguatge, partint del procs de
pensar, escriure o elaborar i revisar.
10. Saber escriure textos de totes les tipologies amb un lxic i estructura que savingui al tipus de text, a les
intencions i al registre. Tenir capacitat per revisar i millorar els textos dun mateix o dels altres i millorar-ne la
coherncia i la cohesi, el lxic i la puntuaci.
11. Saber sintetitzar informaci provinent de webs utilitzant el format hipertext.
12. Conixer i aplicar lestructura que determina la tipologia dels textos.
13. Expressar idees a travs desquemes.
14. Utilitzar sistemes de comunicaci digitals segurs i adequats a ledat per comunicar-se amb daltres.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
55/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
15. Mostrar seguretat en lortografia de base, bon coneixement de les normes ortogrfiques que responen a
lleis constants i haver aprs algunes normes dexcepci i algunes excepcions; haver memoritzat les paraules
ds freqent.
16. Aplicar laccentuaci grfica en la majoria de casos en els textos de producci.
17. Conixer els mecanismes de la llengua per crear significat, com ara derivaci, composici, sentit figurat i
tots els treballats durant el curs. Aplicaci en els textos de producci prpia.
18. Conixer la terminologia gramatical bsica i la funci de cada element en un enunciat.
19. Mostrar progressiva autonomia en laprenentatge: reflexi sobre el procs, organitzaci i planificaci del
treball, acceptaci dels errors, autocorrecci i autoavaluaci de tot el procs.
20. Mostrar comprensi dels llibres de literatura llegits: saber explicar com sn els protagonistes, la trama, els
escenaris. Valorar el llenguatge i la illustraci. Saber-ne fer una valoraci global.
21. Conixer i valorar la diversitat lingstica i cultural de Catalunya, dEspanya i del mn, amb actitud de
respecte cap a les persones que parlen altres llenges i inters a comprendre-les.
22. Tenir inters per solucionar els problemes de comprensi i comunicaci que es produeixen en contextos
multilinges sabent adaptar els missatges.
23. Saber comparar produccions de diferents llenges per trobar-hi semblances i diferncies i canviar el punt
de vista personal per poder comprendre altres maneres de veure el mn.
24. Usar un llenguatge no discriminatori i respectus amb els altres i ser crtic amb els prejudicis racistes,
sexistes, religiosos i classistes.

1. Comprendre i extreure la informaci rellevant de textos i produccions adequades a ledat, provinents de
diferents mitjans (explicacions, lectures, audiovisuals), diferenciant idees principals i secundries, identificant
idees, opinions i valors no explcits.
2. Participar de forma adequada en les situacions comunicatives, respectant les normes dinteracci oral.
3. Realitzar exposicions orals amb ordre, coherncia i claredat (coneixements, vivncies, fets, idees, opinions),
utilitzant adequadament recursos no lingstics (gesticulaci, suports visuals).
4. Comprendre autnomament textos escrits (contes, poemes, articles, fullets informatius, entre daltres) i
audiovisuals (pellcules, anuncis, informatius). Saber respondre i formular preguntes referides als textos que
shan llegit.
5. Escriure textos de gneres diversos i en diferents formats (contes, poemes, cmics, diaris personals,
notcies) amb coherncia, cohesi i correcci lingstica i amb riquesa de llenguatge, partint del procs de
pensar, escriure o elaborar i revisar.
6. Extreure i contrastar informacions de textos escrits diversos i mostrar la comprensi per mitj de la lectura
en veu alta.
7. Aplicar a les lectures les estratgies de comprensi treballades.
8. Conixer les paraules dels temes treballats a laula i les seves derivacions, o el seu s amb diferents
significats (polismia).
9. Conixer les normes ortogrfiques, apreciar el seu valor social.
10. Conixer i aplicar lorganitzaci dels textos llegits i escrits a laula: descripcions, exposicions, instruccions,
dilegs, notcies, entre altres.
11. Utilitzar els connectors per precisar el significat dels textos.
12. Revisar el text que sha escrit i millorar-ne la coherncia i la cohesi, el lxic i la puntuaci.
13. Conixer la terminologia gramatical bsica i la funci de cada element en un enunciat.
14. Gaudir amb la lectura de textos tradicionals i de la literatura infantil adequats a ledat.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
56/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
15. Escriure contes clars i ben estructurats, i poemes.

16. Participar en representacions teatrals, aprendre el paper i declamar-lo b.
17. Conixer i valorar la diversitat lingstica i cultural de Catalunya, dEspanya i del mn, amb actitud de
respecte cap a les persones que parlen altres llenges i inters a comprendre-les.
multilinges sabent adaptar els missatges.
20. Reflexionar sobre el propi procs daprenentatge, detectant errors i avenos.

1. Captar el missatge global i especfic de produccions i interaccions orals variades procedents de diferents
contextos relacionats amb els alumnes i el seu entorn ms proper.
2. Expressar-se amb certa fludesa en les produccions i interaccions orals ms habituals en lmbit escolar i
personal.
3. Participar amb naturalitat en les interaccions orals (fer preguntes, demanar aclariments o disculpes, donar
les grcies) i mostrar inters en les produccions orals prpies i respecte per les produccions orals dels altres.
4. Emprar la llengua estrangera amb correcci tenint en compte lentonaci, el ritme i les estructures prpies
per transmetre informacions diverses dacord amb una finalitat comunicativa i emprant els recursos
disponibles.
5. Fer petites exposicions orals individuals o en grup de temes relacionats amb les diferents rees del
coneixement.
6. Comprendre el sentit global i la informaci especfica de textos escrits de tipologia diversa i en diferents
suports i formats.
7. Elaborar textos escrits senzills tant en suport paper com digital segons un model i tenint en compte el
destinatari, el tipus de text i la finalitat comunicativa.
8. Mostrar cura i inters per les produccions escrites aix com dels elements que en sn propis (correcci,
planificaci, contextualitzaci, revisi).
9. Reproduir oralment poemes, canons o breus textos dramtics atenent a la pronunciaci, ritme, entonaci.
10. Comprendre poemes, canons, llegendes, refranys o dites escrits.
multilinges, sabent adaptar els missatges.
13. Valorar la llengua estrangera com a instrument de comunicaci amb altres persones i cultures, interessantse per les produccions tradicionals i actuals en llengua estrangera.
14. Valorar i reconixer les diferents estratgies que ajuden a prendre conscincia del propi aprenentatge i
mostrar un cert grau dautonomia a lhora de resoldre situacions daprenentatge.
15. Actitud de respecte cap a les persones que parlen altres llenges i inters per comprendre-les.
Segona llengua estrangera
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
57/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
1. Captar el missatge global de les produccions orals ms treballades a laula, amb suport visual i no visual.
2. Entendre i participar activament de les interaccions orals a laula.
3. Reconixer mots i expressions orals en la seva forma escrita i usar-los oralment.
4. Reproduir textos orals seguint un model i relacionats amb els alumnes o el mn que els envolta.
5. Reproduir textos orals tenint en compte lentonaci i el ritme, segons el model ofert.
6. Extreure informaci de textos escrits breus i senzills de temes coneguts i amb una finalitat comunicativa
concreta.
7. Escriure paraules, expressions conegudes i frases a partir de models i amb una finalitat especfica.
8. Comprendre textos literaris senzills orals: contes, poemes, canons...
9. Comprendre textos literaris senzills escrits: contes, poemes, canons preferiblement amb suport udio.
multilinges, sabent adaptar els missatges.
12. Mostrar inters i valorar la utilitzaci duna llengua estrangera nova per a la comunicaci dins laula i per
participar activament en les diferents situacions daprenentatge.
Orientacions metodolgiques i davaluaci per a letapa
Orientacions metodolgiques
Les llenges, en totes les seves dimensions, saprenen en ls social i les necessitats pragmtiques de
comunicaci sn les que van orientant i afavorint lassentament del codi. Aquesta vessant social i pragmtica
s ms eficient que lensenyament directe i explcit de les formes i normes (enfocaments gramaticals) o
lensenyament allat de cada llengua que saprn.
Per tant, per ensenyar adequadament llenges i la comunicaci cal dissenyar situacions daprenentatge globals
en qu ls motivat i reflexiu de les estratgies lingstiques i comunicatives porti a la soluci dels problemes
que shi plantegen. Atesa la realitat social, lingstica i cultural de la nostra societat, cal un ensenyament
integrat de les llenges, que coordini els continguts que saprenen i les metodologies en les diferents situacions
daula, a fi que les nenes i els nens avancin cap a lassoliment duna competncia comunicativa en ms duna
llengua.
Una part important de lxit dels programes dimmersi lingstica es relaciona amb la manera de tractar la
llengua familiar dels alumnes. Per aix, cal tenir-la en compte, en especial la dels alumnes immigrants, tant a
nivell simblic com en la prctica educativa, cosa que, a ms, afavorir que el catal esdevingui la llengua
comuna i una eina de cohesi social.
Lactivitat dialgica, la conversa entre les nenes i els nens i entre els alumnes i els mestres ha dimpregnar
totes les activitats densenyament i aprenentatge. Aix comporta una manera diferent dactuar a laula i una
organitzaci diferent dels alumnes. Cal potenciar espais de comunicaci suficientment variats per fer possible la
seva adequaci a tots els estils i caracterstiques daprenentatge, una escola per a tothom que afavoreixi que
cada alumne arribi a ser cada vegada ms autnom en el seu aprenentatge i, alhora, aprengui a treballar
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
58/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
cooperativament.
Es tracta densenyar les llenges amb un enfocament comunicatiu, que se centra en la construcci social dels
significats. La qual cosa vol dir que, per donar sentit a tots els aprenentatges del currculum, cal organitzar el
centre educatiu com un espai comunicatiu on la biblioteca (mediateca), del centre, la revista de lescola, la
rdio escolar o altres elements facilitin lintercanvi dintre de lescola i lobertura del centre al seu entorn. La
inclusi de la tecnologia digital en els centres educatius facilita aquest enfocament i garanteix el desplegament
de la competncia digital dels alumnes.
Cal tamb educar en els valors i actituds respecte de la llengua, per introduir lobertura i sensibilitat envers la
diversitat lingstica i cultural, present a laula o a lentorn o b aportant experincies externes, per tal de
produir la necessria flexibilitat de pensament, perqu tothom respecti i sinteressi pels altres i aix evitar la
transmissi de valors negatius detnofbia, de sexisme o dintolerncia.
En la comunicaci oral, la comprensi s prvia a lexpressi tant pel que fa al lxic com a les estructures. Cal
desenvolupar lhbit de lescolta activa i atenta per part dels alumnes. Per tal de comprendre un text oral, cal
posar en joc els coneixements previs i, a partir daquests i del missatge rebut, fer les deduccions necessries i
relacionar i integrar la informaci del text oral. En el cas de les llenges estrangeres, els textos orals autntics
haurien de ser senzills o adaptats per facilitar la comprensi.
El discurs del docent s un dels models lingstics ms importants. Per aix aquest haur de tenir una especial
cura en la correcci fontica i en la riquesa expressiva.
Lalumne tamb ha de poder emetre una opini i valorar el text que ha escoltat. Per la varietat de situacions
comunicatives fa que cada situaci requereixi laplicaci dunes estratgies de comprensi diferents. Cal
aprendre a planificar i a organitzar el discurs i els textos orals han de ser de diferents tipologies i treballar-los
en diferents contextos comunicatius. Per aix caldr planificar diferents tipus dactivitats, programades en un
nivell progressiu de dificultat: activitats que simulen o recreen situacions comunicatives quotidianes, que es
generen dins la dinmica prpia de laula i que es planifiquen en el procs densenyament i aprenentatge dels
Les competncies de la comprensi lectora han de permetre als alumnes adquirir fludesa lectora que els faciliti
ladquisici de coneixements i a la vegada fomentar el gust per la lectura. Cal planificar ajudes per aconseguir
una autonomia de lalumne per tal de realitzar activitats abans de llegir un text, mentre sest llegint i desprs
de la lectura. Les fases daquesta planificaci haurien de preveure el modelatge (proporcionar bons models), la
prctica guiada i la prctica independent per tal daplicar les estratgies de lectura quan fa lectura autnoma.
En el cas de les llenges estrangeres, les activitats de lectura haurien danar acompanyades dun suport udio
preferiblement.
Cal que els alumnes practiquin estratgies concretes de planificaci, cerca, selecci i tractament de la
informaci (utilitzin eines digitals, per emmagatzemar, seleccionar i representar-la) que els duguin a poder
relacionar els coneixements que tenen amb la informaci que troben en els textos que llegeixen, de manera
que integrin la informaci recollida, tot establint connexions amb els coneixements previs, fent inferncies i
formulant conclusions per elaborar informacions noves per a ells. s aix quan lalumne llegeix i aprn. Cal
treballar amb textos de tipologia diversa, de manera gradual tot reforant i ampliant el lxic. Aquesta
competncia tamb s clau per a totes les rees del currculum, i responsabilitat de tots els mestres.
Les competncies de lexpressi escrita han de permetre als alumnes aprendre a planificar i organitzar el text
per seqenciar les idees abans descriurel (elaboraci dun esborrany, dun esquema, mapa semntic...), per
tal de transformar les idees en frases organitzades semnticament i sintcticament, i agrupades en pargrafs
cohesionats. En el cas de les llenges estrangeres, les activitats descriptura requeriran un major suport en
forma de bastides lingstiques.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
59/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
Els mestres han de ser un bon model en el procs descriptura i han de facilitar recursos que donin als alumnes
autonomia en el procs de producci de textos. Cal que aquests sacostumin a rellegir els fragments a mesura
que redacten i facin els canvis necessaris per tal dajustar el text a lobjectiu descriptura i fer-lo entenedor al
lector. Es pot millorar el text des de diferents perspectives: pel que fa a la coherncia, a la cohesi, a
ladequaci i a la correcci lingstica. Tamb cal treballar els aspectes de presentaci del text escrit. Sha de
tenir cura que el text estigui net, amb grafia clara, entenedora i proporcionada, amb marges i ttols, subttols i
altres formats adequats al tipus de text. La tecnologia digital facilita el procs de producci de lescriptura des
de la planificaci fins a la revisi i presentaci.
Lescriptura es dna en una situaci comunicativa i amb una finalitat concreta, per aix cal aprofitar totes les
situacions descriptura que proporcionen les rees daprenentatge i el mateix centre com a espai de
comunicaci.
Les competncies de la dimensi literria han dincloure una aproximaci a les obres literries per
desenvolupar lhbit lector i escriptor, a la vegada que estimular la creativitat i desenvolupar lesperit crtic. Cal
donar un bon model de lectura expressiva, i assegurar la comprensi del text, valorar-ne els recursos literaris,
establir lligams i connexions amb experincies viscudes i amb altres obres. La biblioteca del centre s un bon
espai per consolidar el gust per la lectura, fent que el grup classe esdevingui una comunitat lectora, on es
llegeix, es comparteixen les lectures i es parla molt dels llibres. En el cas de les llenges estrangeres, els
textos literaris autntics han de ser senzills o adaptats al nivell de coneixement dels alumnes.
Els mestres han de proposar activitats de producci literria variades relacionades amb els diversos gneres i
subgneres: contes, narracions, cmics, diaris personals, poemes, endevinalles, acrstics, descripcions,
dilegs, guions teatrals... Aquestes activitats poden ser individuals o collectives. Tamb han de proposar
activitats descriptura guiada per tal dincorporar diversos aspectes sistemtics (estructures, lxic especfic,
recursos estilstics...) i completar amb daltres que desenvolupin la creativitat de lalumne. s interessant
millorar un text amb la revisi collectiva, tenir espais per compartir les produccions literries i fer lectures
expressives dels textos dels alumnes.
Per garantir la competncia lingstica i comunicativa plena dels alumnes, cal afavorir a laula i en els diversos
espais escolars no curriculars ls adequat de la llengua catalana a tots els nivells. Tamb s bsic aprofitar la
realitat del centre i de lentorn ms immediat per reflexionar sobre les llenges i el seu s.
La presncia dalumnes que tenen com a llengua familiar altres llenges diferents al catal o al castell tamb
ens ha de permetre fer conixer als altres alumnes la diversitat del nostre pas. Tamb s til aprofitar la prpia
realitat de lentorn ms immediat per reflexionar sobre les llenges. En laprenentatge de les llenges
estrangeres cal aprofitar les activitats densenyament i aprenentatge perqu els alumnes puguin transferir
coneixements adquirits en les altres llenges i aix poder valorar la riquesa que comporta el coneixement
plurilinge.
Orientacions davaluaci
Pel que fa a lavaluaci, cal concebre-la fonamentalment com a activitat comunicativa que regula (i autoregula)
els processos daprenentatge i s de la llengua, a fi de potenciar el desenvolupament de la competncia
comunicativa i lassoliment de lautonomia de laprenentatge. Ls dels diferents tipus davaluaci
(autoavaluaci, heteroavaluaci, coavaluaci, individual, collectiva) i instruments (pautes davaluaci,
qestionaris, dossiers personals daprenentatge...) asseguraran leficcia educativa.
Cal que el alumnes siguin conscients de tot el procs seguit, que siguin capaos dusar funcionalment la reflexi
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
60/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
sobre la llengua, revisant i reformulant les seves produccions, i que aprenguin a transferir el que han aprs en
altres situacions. El paper del mestre com a mediador i assessor, o el treball cooperatiu amb els companys,
poden donar als alumnes el protagonisme i la responsabilitat del seu aprenentatge ajudant-los a valorar el
propi treball i a decidir com millorar-lo.
Lavaluaci haur de centrar especialment la seva atenci en les estratgies i els processos que utilitza
lalumne a lhora dexpressar-se i comprendre i no es pot limitar, per tant, a lobservaci i correcci dels
resultats.
Per avaluar el domini de la comunicaci oral ser til la realitzaci dactivitats de comprensi desprs descoltar
un text (amb lajuda, si cal, de recursos digitals). Tamb caldr valorar mitjanant pautes dobservaci
lexpressi oral de lalumne en produccions ms o menys formals, tant si sn unidireccionals (exposicions) o es
produeixen amb interacci (dilegs i debats) i que poden ser enregistrades.
Caldr valorar la fludesa lectora a partir de la lectura en veu alta i tamb aprofitar entrevistes i tutories en les
quals lalumne expliciti les estratgies que utilitza per resoldre les dificultats textuals, de lxic... Es poden
plantejar activitats especfiques per comprovar aquestes estratgies i el nivell de comprensi amb preguntes de
tipus diferents.
Ser important, respecte dels textos escrits, avaluar tamb el procs de planificaci recollint els esborranys i
els esquemes i observant si lalumne ha utilitzat les eines i estratgies treballades. La correcci del text no ha
de fer referncia noms als aspectes ortogrfics o lingstics sin que cal fer referncia a la seva organitzaci
(coherncia i cohesi). Caldr tenir en compte com lalumne incorpora globalment tots els coneixements que t
en la producci del text escrit ms que no pas valorar-los de manera independent. Lautoavaluaci i la
coavaluaci sn recursos imprescindibles perqu lalumne prengui conscincia del seu nivell escriptor i lhan
dajudar a millorar la seva competncia a lhora de revisar les produccions escrites.
Moltes activitats de comprensi i dexpressi serviran tamb per avaluar les capacitats literries dels alumnes,
la seva capacitat per analitzar, parlar i escriure sobre una obra aix com la qualitat esttica de les seves
produccions i la incorporaci dels recursos literaris treballats. Cal mencionar ls de portafolis de lectura o
escriptura com a eines adequades per recollir i valorar els aprenentatges dels alumnes.
Tamb caldr observar fins a quin punt els usos lingstics dels alumnes incorporen actituds de respecte a la
diversitat lingstica i la seva actitud envers les altres llenges.
Els coneixements i habilitats considerats seran els corresponents al nivell B1 (usuari independent) del Marc
europeu com de referncia per a les llenges per a catal i castell i A1 (usuari bsic), com a mnim, per a la
llengua estrangera. Durant leducaci primria es far un tractament metodolgic de les dues llenges oficials,
tenint en compte el context sociolingstic, per garantir-ne el coneixement per part de tot lalumnat,
independentment de les llenges familiars.
mbit de matemtiques
rea de matemtiques
Introducci
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
61/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
Les matemtiques sn un instrument de coneixement i danlisi de la realitat i al mateix temps constitueixen

un conjunt de sabers dun gran valor cultural, el coneixement dels quals ha dajudar a totes les persones a
raonar, de manera crtica, sobre les diferents realitats i problemtiques del mn actual. Per aix leducaci
matemtica en les etapes obligatries ha de contribuir a formar ciutadans que coneguin el mn en qu viuen i
que siguin capaos de fonamentar els seus criteris i les seves decisions, aix com adaptar-se als canvis, en els
diferents mbits de la vida.
Lensenyament de les matemtiques t la finalitat de desenvolupar la capacitat de raonament i la facultat

dabstracci aportant un conjunt de models i procediments danlisi, clcul i estimaci que, aplicats en diferents
contextos de la realitat, han de possibilitar la comprensi dels conceptes i el seu domini competencial per
resoldre situacions i problemes.
El currculum de matemtiques a leducaci primria es planteja amb la perspectiva dun aprenentatge de les
matemtiques per a la vida diria que ajudi a interpretar el mn que ens envolta, facilitant la quantificaci i la
mesura de fets i processos naturals i socials, per tal de poder-los comparar, ordenar, classificar i per tant
conixer-los millor; organitzant la situaci dins de lespai i del temps; permetent descobrir semblances i
regularitats en lobservaci de lentorn; modelitzant problemes de la vida real, per tal de cercar-hi solucions;
fomentant la comunicaci de coneixements i dinformaci; i facilitant la fonamentaci de criteris i la presa de
decisions.
Els continguts matemtics afavoreixen, pel seu carcter instrumental, el desenvolupament de les capacitats,
habilitats i destreses de lalumne prpies de lrea i, a ms, oportunitats de progrs en altres rees de
coneixement. Per aix, shan de promoure espais per al treball interdisciplinari necessaris per a un
desenvolupament competencial integrat.
El Departament dEnsenyament ha definit un model de desplegament de les competncies bsiques a letapa

deducaci primria que orienta el desenvolupament del currculum de lrea de matemtiques.
Competncies bsiques prpies de lmbit matemtic
Lenfocament competencial del currculum de matemtiques evidencia lespecial importncia dels processos que
es desenvolupen al llarg de tot treball matemtic com sn la resoluci de problemes, el raonament i la prova,
les connexions, la comunicaci i la representaci, ms enll dels tradicionals blocs de continguts com la
numeraci i el clcul, les relacions i el canvi, lespai i la forma, la mesura i lestadstica i latzar.
Les competncies matemtiques de leducaci primria incorporen quatre dimensions competencials que es
corresponen amb els processos inherents al treball matemtic: resoluci de problemes, raonament i prova,
connexions i comunicaci i representaci.
En acabar letapa lalumne haur dassolir les competncies de lmbit matemtic que es relacionen a
continuaci. Al final de cada dimensi senumeren uns continguts clau que contribueixen en major mesura al
desenvolupament de les competncies.
Dimensi resoluci de problemes
La resoluci de problemes s una de les activitats ms genunes del treball matemtic. Shi posen en joc i
prenen significat prcticament tots els aspectes treballats en educaci matemtica. Un problema s una
proposta denfrontament amb una situaci desconeguda que es planteja a travs dun conjunt de dades dins
dun context per a la qual, en principi, no es disposa duna resposta immediata i que requereix reflexionar,
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
62/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
prendre decisions i dissenyar estratgies. Cal distingir b entre un problema i un exercici. Aquest ltim pot
portar-se a terme mitjanant la simple aplicaci de tcniques, algorismes o rutines ms o menys
automatitzades. Un problema, en canvi, sempre convida a la recerca i, en la seva resoluci, hi ha una espurna
de descobriment que permet experimentar lencant dassolir la soluci.
La resoluci de problemes no s una tasca per fer al final dun trajecte sin que pot ser el desencadenant del
procs. No tan sols cal ensenyar matemtiques per resoldre problemes, sin tamb ensenyar matemtiques a
partir i a travs de la resoluci de problemes. Una metodologia centrada en la resoluci de problemes dna
loportunitat de desvetllar en els alumnes el gust per enfrontar-se a un repte, lluitar-hi de manera tena,
experimentar, cercar ajut adequat, si cal, assaborir lxit i adquirir confiana en les prpies capacitats.
Competncia 1. Traduir un problema a una representaci matemtica i emprar conceptes, eines i estratgies
matemtiques per resoldrel.
Competncia 2. Donar i comprovar la soluci dun problema dacord amb les preguntes plantejades.
Competncia 3. Fer preguntes i generar problemes de caire matemtic.
Continguts clau:
- Significat de les operacions, de les propietats i les seves relacions entre elles.
- Clcul (mental, estimatiu, algorsmic, amb eines TIC).
- Patrons.
- Magnituds mesurables. Unitats estndards.
- Les figures geomtriques: elements, caracterstiques (2D i 3D) i propietats.
- Obtenci, representaci i interpretaci de les dades estadstiques.
- Taules i grfiques.
- Nombres. Relacions entre nombres.
- Relacions espacials.
- Transformacions geomtriques.
- Equivalncia.
- Tcniques, instruments de mesura.
Dimensi raonament i prova
El raonament s consubstancial a la construcci del coneixement matemtic i per tant ha destar present en
laprenentatge de les matemtiques. Provar, conjuntament amb raonar, justificar, argumentar, permet donar
sentit i validar el coneixement matemtic.
El desenvolupament de la capacitat de raonar que es fa dins de leducaci matemtica hauria de tenir com a
objectiu que lalumne lapliqui a tots els mbits de la seva vida quotidiana amb prou precisi lgica. Quan el
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
63/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
raonament fet es pot comprovar augmenta la confiana i seguretat en la resoluci de situacions, siguin
matemtiques o no.
Lalumne ha dentendre que refusar un raonament t un aspecte positiu, el de cercar unes altres vies i, tamb,
que la validaci duna afirmaci no s el final sin lobertura cap a noves argumentacions.
Competncia 4. Fer conjectures matemtiques adients en situacions quotidianes i comprovar-les.
Competncia 5. Argumentar les afirmacions i els processos matemtics realitzats en contextos propers.
Continguts clau:
- Patrons.
- Equivalncia.
Dimensi connexions
Connectar, s a dir, trobar i aplicar relacions, s imprescindible per construir coneixements de forma integrada.
Es tracta de connectar matemtiques i realitat i tamb continguts de diversos blocs aix com conceptes dins
dun mateix bloc.
Encara que els continguts es presentin organitzats per blocs, en el procs densenyament i aprenentatge s
convenient establir relacions entre ells sempre que sigui possible. Per exemple, comprendre que els nombres
decimals serveixen per expressar amb ms precisi una mesura o, pel que fa al bloc de geometria, la
representaci geomtrica dels nombres permet utilitzar la visualitzaci per conixer propietats numriques,
possibilitant la relaci entre continguts numrics i geomtrics.
Els alumnes han de veure que les matemtiques sn quelcom ms que un seguit de temes allats i que les
poden usar en multitud docasions en els contextos ms diversos, i arribar a considerar-les tils i rellevants per
a la seva vida ms enll de lescola. Ser capa de descriure el mn real usant les matemtiques permet
comprendrel millor i preveure resultats i conseqncies.
Competncia 6. Establir relacions entre diferents conceptes, aix com entre els diversos significats dun mateix
concepte.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
64/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
Competncia 7. Identificar les matemtiques implicades en situacions quotidianes i escolars i cercar situacions
que es puguin relacionar amb idees matemtiques concretes.
Continguts clau:
- Sistema de numeraci decimal.
- Patrons.
- Obtenci, representaci i interpretaci de dades estadstiques.
Dimensi comunicaci i representaci
Les matemtiques aporten un llenguatge formal que, a ms del mateix coneixement matemtic, ens procura
eines per a la comprensi del nostre entorn. La complexitat del llenguatge matemtic resideix sobretot en
labstracci. En aquest sentit s desitjable que aquest llenguatge esdevingui una forma natural dexpressi dins
de la classe entre el mestre i els nens i les nenes. Una via per assolir-ho s potenciar la conversa sobre les
matemtiques, primer mitjanant el llenguatge verbal, i de forma progressiva anar-hi introduint els termes i
formes prpies del llenguatge matemtic. Els nens i les nenes, quan poden donar sentit al llenguatge simblic,
ben aviat sadonen de lestalvi que suposa el seu s.
La representaci s una eina per construir, estructurar i comunicar idees matemtiques. La comunicaci
matemtica, des dels esbossos ms simples fins al llenguatge simblic ms elaborat, sempre implica
representaci. Les representacions sovint parteixen de models informals (dibuix, construccions amb materials
manipulables) per evolucionar cap a models ms formals: igualtats, taules, grfiques. Alhora tamb tenen el
seu espai de recursos TIC que faciliten la representaci matemtica.
El mestre ha de procurar que els alumnes parlin de matemtiques, escoltin i llegeixin reflexions i propostes
matemtiques, i escriguin matemtiques, aprofitant el potencial de les diverses formes de representaci de les
ms informals a les ms estructurades fins arribar, de manera progressiva, al llenguatge simblic.
Competncia 8. Expressar idees i processos matemtics de manera comprensible tot emprant el llenguatge
verbal (oral i escrit).
Competncia 9. Usar les diverses representacions dels conceptes i relacions per expressar matemticament
una situaci.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
65/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
Competncia 10. Usar les eines tecnolgiques amb criteri, de forma ajustada a la situaci, i interpretar les
representacions matemtiques que ofereixen.
Continguts clau:
- Equivalncia.
- Tcniques, instruments de mesura.
- Obtenci, representaci i interpretaci de dades estadstiques.
- Sistema de numeraci decimal.
- Fenmens aleatoris.
Els continguts de lrea de matemtiques expressen els aspectes fonamentals pel que fa als conceptes i als
processos matemtics, que shan danar desenvolupant a mesura que es va progressant en laprenentatge i s
de la competncia matemtica.
Els continguts de lrea de matemtiques sorganitzen en cinc blocs:

- Numeraci i clcul.
- Relacions i canvi.
- Espai i forma.
- Mesura.
- Estadstica i atzar.
Ensenyar i aprendre numeraci i clcul ha de significar potenciar la comprensi dels nombres, dels seus usos
diversos, de les seves formes de representaci i del sistema de numeraci en el qual sexpressen; tamb la
comprensi dels significats de les operacions i de les relacions que hi ha entre unes i altres, i la comprensi de
la funcionalitat del clcul i lestimaci.
Ensenyar i aprendre relacions i canvis significa desenvolupar la comprensi i lanlisi de patrons i ls de

models i expressions matemtiques per representar les relacions.
Pel que fa a lespai i forma, cal desenvolupar el coneixement i lanlisi de les caracterstiques i propietats de les
figures de tres i dues dimensions; localitzar i descriure relacions espacials; identificar i aplicar transformacions
geomtriques, i utilitzar la visualitzaci i els models geomtrics per resoldre problemes.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
66/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
Quant a la mesura, s molt important desenvolupar la comprensi de les magnituds mesurables, de les unitats
i del procs de mesurar, aix com laplicaci de tcniques i dinstruments adequats per mesurar cada magnitud.
En relaci amb lestadstica i latzar, cal potenciar la formulaci de preguntes que es puguin respondre a travs
de ls de dades (recollida, organitzaci i representaci de dades); la selecci i s de mtodes estadstics
elementals per analitzar dades, per treure conclusions i per fer prediccions basades en dades; i la comprensi i
aplicaci dels conceptes bsics datzar.
Daltra banda, molts dels continguts de matemtiques es relacionen amb continguts daltres rees i es poden
treballar tant en aquestes com en lrea de matemtiques, on podran servir de contextos per donar sentit i
desenvolupar determinats continguts.
Convindr fer s de la tecnologia digital sempre que aquesta representi un valor afegit per a laprenentatge i
per a lassoliment de la competncia digital.
Els criteris davaluaci es plantegen com a referents per a la valoraci del grau dassoliment de les
competncies per a cadascun dels cicles de letapa, sens perjudici del carcter continu i globalitzador de
lavaluaci de lmbit matemtic.
Continguts cicle inicial (1r i 2n)
Numeraci i clcul
Comprensi dels nombres, de les seves formes de representaci i del sistema de numeraci
- Comprensi i s del comptatge amb significat de quantitats discretes.
- Descripci oral, grfica i escrita dels processos de comptatge i de clcul.
- s dels llenguatges verbal, grfic i simblic per representar els nombres (aproximadament fins al miler).
- Interpretaci i elaboraci de grfics a partir del comptatge.
- Visualitzaci geomtrica de nombres utilitzant materials.
- Reconeixement dels nombres en situacions quotidianes.
- s dels nombres naturals per resoldre problemes dins de contextos significatius.
- s de diferents models per comparar i ordenar els nombres (aproximadament fins al miler).
- Situaci dels nombres sobre la recta numrica.
- Arrodoniment de quantitats.
- s de les fraccions un mig i un quart en contextos significatius.
- s del sistema monetari en contextos reals. Leuro.
- Interpretaci dels nombres com a identificadors en situacions properes.
- Classificaci dels nombres segons diferents criteris (duna xifra, de dues, de la famlia del 4, del 10, etc.).
- Cerca de regularitats en els nombres.
- Automatitzaci de les taules de multiplicar del 2, el 5 i el 10.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
67/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Observaci de patrons a les taules de multiplicar del 3 i del 4.
Comprensi dels significats de les operacions i de les relacions que hi ha entre unes i altres
- Diferents significats de la suma i la resta amb nombres naturals.
- Relaci que hi ha entre la suma i la resta amb nombres naturals.
- Identificaci de les situacions dagrupament com a multiplicaci i les accions de repartiment com a divisi.
- Interpretaci doperacions de nombres naturals mitjanant la recta numrica.
Comprensi de la funcionalitat del clcul i lestimaci

- Agilitat mental: descomposici additiva dels 20 primers nombres naturals.
- El doble i la meitat dun nombre.
- Estratgies bsiques de clcul mental.
- Explicaci verbal de les estratgies prpies emprades i assaig de les alienes.
- Establiment danalogies entre clculs.
- Estimaci dels resultats de sumes i restes.
- Realitzaci de la suma i la resta (sense portar) utilitzant algoritmes estndard i mtodes propis.
- s de jocs de taula, de les TAC i calculadores per desenvolupar el clcul i per explorar els nombres i les
operacions.
Relacions i canvi
Comprensi i anlisi dels patrons, relacions i canvis

- Descripci de canvis qualitatius i quantitatius entre dues situacions. Selecci, classificaci i ordenaci
dobjectes segons diferents criteris. Seguiment de sries (de sons, numriques, geomtriques).
- Cerca de regularitats en els nombres i les formes.
s de models i expressions matemtiques per representar les relacions

- Representaci duna srie de forma material, verbal i grfica.
- Lectura i escriptura de frases matemtiques amb significat propi que continguin el signe =.
- Modelitzaci amb objectes o grficament de situacions relacionades amb la suma i la resta.
Espai i forma
Anlisi de les caracterstiques i propietats de les figures geomtriques

- Reconeixement de figures de tres i dues dimensions en objectes de la realitat.
- Construcci i denominaci de figures de tres i dues dimensions: esfera, prisma, cilindre, cub; triangle,
rectangle, quadrat, cercle.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
68/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Coneixement i s del vocabulari adequat per descriure les figures, els seus elements i les seves propietats.
- Comparaci i classificaci de figures de tres i dues dimensions segons les seves semblances i diferncies:
cares planes, cares corbes, vrtexs, costats, angles.
- Composici i descomposici de figures tridimensionals i planes amb suports fsics i virtuals.
Localitzaci i descripci de relacions espacials

- Descripci, denominaci i interpretaci de posicions relatives a lespai, en referncia a un mateix i a altres
punts.
- Descripci i interpretaci de la direcci en els desplaaments a lespai.
- Representaci i elaboraci ditineraris senzills, laberints o plnols.
- Interpretaci doperacions de nombres naturals mitjanant la recta numrica.
- s del vocabulari bsic (a prop, lluny, sobre, sota, darrere, davant, entre) i de recursos digitals per orientarse a travs de laberints i plnols.
Identificaci i aplicaci de transformacions geomtriques

- Reconeixement de moviments (desplaaments, simetries i girs).
- Exploraci de moviments utilitzant materials fsics (tesselles, miralls, plegat de paper) i suports virtuals.
- Reconeixement i creaci de figures que tinguin simetries.
Utilitzaci de la visualitzaci i de models geomtrics per resoldre problemes

- Creaci dimatges mentals de figures geomtriques utilitzant la memria i la visualitzaci espacial.
- Visualitzaci geomtrica de nombres utilitzant materials.
- Utilitzaci de recursos digitals per girar, reduir i deformar figures de dues i tres dimensions.
- Reconeixement i representaci de figures des de diferents perspectives.
- Visualitzaci i descripci del cam seguit en un itinerari senzill abans de realitzar-lo.
- Reconeixement de formes i destructures geomtriques a lentorn, i determinaci de la seva situaci.
Mesura
Comprensi de les magnituds mesurables, de les unitats i del procs de mesurar

- Reconeixement de les magnituds de longitud, capacitat, massa i temps.
- Diferenciaci de les magnituds discretes i les magnituds contnues relacionades amb ls dels nombres.
- Comparaci directa i indirecta i ordenaci de mesures de les diferents magnituds.
- Mesura de les diferents magnituds utilitzant unitats no convencionals i convencionals (longitud: m; massa:
kg; capacitat: l; temps: dia, setmana, mes, hora).
- Selecci de la unitat i de linstrument adequats, dacord amb la magnitud a mesurar.
- Expressi, mitjanant pictogrames i taules, de mesures preses.
- Lectura i escriptura de mesures en contextos reals.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
69/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
Aplicaci de tcniques i dinstruments per mesurar

- Aplicaci del procs de mesurar, tot utilitzant una unitat de forma repetida i un instrument adequat: cinta
mtrica, regle, rellotge analgic, balana de plats.
- Desenvolupament de referents comuns que facilitin la comparaci, la mesura i lestimaci.
- Descripci oral del procs de mesura i destimaci.
Estadstica i atzar
Formulaci de preguntes abordables amb dades i recollida, organitzaci i presentaci de dades rellevants per
respondre-les
- Elaboraci de preguntes sobre temes propers a la prpia experincia i recollida de les respostes donades.
- Planificaci de recollides de dades amb mostres ms petites de 30.
- Lectura de la freqncia absoluta.
- Organitzaci i representaci de dades obtingudes a partir dexperincies de comptatge i dordenaci,
mitjanant objectes concrets, dibuixos i grfics.
- Utilitzaci dun vocabulari per descriure els atributs i per classificar segons criteris determinats.
Selecci i s de mtodes estadstics per analitzar dades

- Comparaci quantitativa de dades numriques.
- Elecci del tipus de grfic o representaci ms convenient.
- Elaboraci de qestions relatives al comptatge i aplicaci a la resoluci de problemes.
Treure conclusions i fer prediccions basades en dades

- Reflexi sobre si es poden aplicar o no les conclusions obtingudes de les dades duna poblaci, a una altra
poblaci.
Comprensi i aplicaci de conceptes bsics datzar

- s dexpressions com possible o impossible en resposta a preguntes relacionades amb les experincies
prpies sobre la probabilitat de successos.
-Reconeixement de latzar mitjanant la realitzaci dexperiments amb materials (extracci de fitxes de colors
duna bossa, tirar daus, ruletes...).

1. Reconixer i utilitzar nombres (cardinals, ordinals, identificadors) en situacions familiars i en altres rees.
2. Cercar semblances i diferncies entre objectes i situacions (en particular, els canvis que es produeixen en
una seqncia), i classificar i ordenar objectes dacord amb diferents criteris.
3. Comprendre situacions-problema relacionades amb aspectes concrets i vinculats a la prpia experincia.
Emprendre la resoluci de forma autnoma i expressar la soluci i el procs seguit.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
70/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
4. Usar lassaig-error per cercar solucions als problemes i a les exploracions.

5. Formular preguntes en situacions conegudes. Comunicar oralment coneixements i processos matemtics
duts a terme (clcul, mesura, resoluci de problemes).
6. Usar el llenguatge verbal per interpretar grfics, nombres i signes matemtics.
7. Interpretar, representar (amb materials diversos) i utilitzar els nombres naturals (inferiors a 1.000) en
contextos de la vida quotidiana. Comparar, ordenar i descompondre els nombres utilitzant diferents models.
8. Mostrar agilitat en el clcul mental (descomposici additiva dels 20 primers nombres, dobles, estratgies
personals). Usar els algorismes de suma i resta (sense portar), la calculadora i altres dispositius digitals per
calcular i cercar regularitats dels nombres i operacions.
9. Definir la situaci dun objecte a lespai i dun desplaament en relaci amb un mateix, tot utilitzant els
conceptes: davant-darrere; prop-lluny; dalt-baix; dreta-esquerra.
10. Identificar, analitzar i descriure objectes i espais amb formes geomtriques tridimensionals i planes. Buscar
semblances i diferncies entre dues figures.
11. Mesurar objectes, espais i temps familiars amb unitats no convencionals (pams, peus, passes...) i
convencionals (kg, m, l, dia i hora) tot utilitzant instruments propers i adequats a cada situaci.
12. Interpretar i construir grfics (pictogrames i diagrames de barres) amb dades sobre fets coneguts relatius
a la vida quotidiana i a altres rees.
Continguts cicle mitj (3r i 4t)
Numeraci i clcul
- Comprensi del valor posicional de les xifres en el sistema de numeraci decimal.
- Descripci oral, grfica i escrita sobre la comprensi del sistema de numeraci decimal i del clcul.
- s de diferents llenguatges (verbal, grfic, simblic...) per representar el sistema de numeraci decimal.
Contrast de diferents representacions.
- Interpretaci de nombres daltres sistemes de numeraci. La numeraci romana.
- Reconeixement i s de representacions equivalents dun nombre.
- Lectura i escriptura dels nombres fins al mili.
- s i contrast de diferents models per comparar i ordenar els nombres fins al mili.
- Reconeixement de la fracci com a part duna unitat i duna collecci.
- s de diferents models de representaci de les fraccions.
- Situaci dels nombres naturals i fraccionaris ms comuns (1/2, 1/3, 1/4) sobre la recta numrica.
- Arrodoniment de nombres en context.
- Aplicaci dels nombres decimals en contextos reals.
- Coneixement i s del sistema monetari: leuro i els cntims.
- Interpretaci i s de les unitats de mesura.
- s i relaci dels decimals i fraccions com a nombres que aproximen ms la mesura.
- Cerca i anlisi de peculiaritats dels nombres (parells, senars, de la taula del...).
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
71/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Interpretaci dels nombres naturals i de codis numrics en taules i grfics.

- Elaboraci de grfics i taules a partir del comptatge i la mesura.
- s de propietats numriques per recollir, descriure i interpretar dades.
- Diferents significats de la multiplicaci i divisi amb nombres naturals.
- Comprensi de la relaci que hi ha entre la multiplicaci i la divisi.
- Identificaci i s de les operacions inverses: suma i resta; multiplicaci i divisi.
- Exploraci de les propietats de les operacions.

- Agilitat mental en la descomposici additiva i factorial dels nombres.
- Doble, meitat, triple i ter dun nombre.
- Automatitzaci de les taules de multiplicar fins al 10 i construcci de taules amb nombres ms grans.
- Representaci geomtrica dels nombres i del producte relacionada amb la descomposici factorial.
- s de les relacions entre les operacions per agilitzar el clcul mental. Establiment danalogies entre clculs.
- Explicaci i contrast de les estratgies de clcul mental emprades.
- Estimaci dels resultats de les operacions amb nombres naturals.
- Realitzaci de restes portant-ne, multiplicacions i divisions amb nombres naturals amb algorismes estndard.
- Realitzaci de sumes i restes amb fraccions senzilles acompanyades de diferents formes de representaci
grfica.
- s de models geomtrics per resoldre problemes numrics.
- s de les calculadores i altres recursos digitals per desenvolupar el clcul i per explorar els nombres i les
operacions.
- Selecci adequada del tipus de clcul segons la situaci: clcul mental, clcul escrit i amb calculadora i altres
dispositius digitals.
- Clcul amb monedes: euros i cntims.
Relacions i canvi

- Anlisi de les peculiaritats dels nombres i de les operacions.
- Seguiment de sries numriques, geomtriques i descoberta del patr.
- Creaci de sries numriques i geomtriques. Cerca de regularitats.
- Descripci de situacions en qu es produeixen canvis o altrament es mantenen constants.
- Interpretaci de lequivalncia en ls de diferents unitats de mesura.
- Relaci permetre-longitud i rea-superfcie.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
72/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015

- Expressi del patr duna srie verbalment o grficament.
- Modelitzaci de situacions problema mitjanant objectes, grfics (fletxes), signes matemtics.
- Lectura i escriptura de frases utilitzant smbols matemtics (0, =, >, <).
Espai i forma

- Identificaci i descripci verbal, usant el vocabulari especialitzat, de les propietats de figures geomtriques de
dues i tres dimensions: polgons, cercles, poliedres i cossos rodons.
- Utilitzaci de la mesura i els nombres per investigar propietats geomtriques.
- Representaci, construcci i comparaci de figures de tres i dues dimensions amb materials i recursos
digitals.
- Classificaci de figures de tres i dues dimensions segons les seves propietats.
- Investigaci de la relaci entre figures a partir de la seva composici, descomposici i transformaci.
- Exploraci i reconeixement de figures congruents i figures semblants.

- Descripci de la localitzaci i el moviment dun objecte utilitzant el vocabulari adequat.
- Utilitzaci dadreces o punts de referncia per moures en lentorn proper.
- Creaci i s de sistemes de coordenades per localitzar distncies entre dos punts i descriure camins.
- Realitzaci, interpretaci i s de plnols ditineraris coneguts utilitzant diferents suports.

- Realitzaci de simetries, desplaaments i girs en figures de dues dimensions amb materials tradicionals i amb
suport de les TAC. Predicci i descripci dels resultats.
- Descripci dun o diversos moviments que mostrin que dues figures sn congruents.
- Identificaci de les simetries axial i central en figures de dues dimensions.

- Identificaci de les vistes parcials duna figura.
- Construcci i representaci sobre paper de poliedres i polgons.
- Creaci i descripci dimatges mentals dobjectes, patrons i camins.
- Identificaci i construcci duna figura de tres dimensions a partir de representacions en dues dimensions
daquesta figura (i a linrevs).
- s de regle, escaire i recursos digitals per ampliar la capacitat de raonament espacial.
- s de conceptes espacials per recollir, descriure i interpretar dades.
- s de models geomtrics per resoldre problemes numrics i de mesura.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
73/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
Mesura

- Magnituds de longitud, massa, capacitat, rea, temps i amplitud dangles.
- Comparaci directa dangles i drees.
- Comprensi que la mesura obtinguda sempre s una aproximaci.
- Mltiples i submltiples de la unitat.
- s dels decimals i fraccions com a nombres que permeten aproximar una mesura.
- s de les unitats ms comunes del sistema internacional: longitud (km, m, cm, mm); massa (kg, g);
capacitat (l, ml).
- Equivalncia entre unitats de mesura ms comunes en contextos significatius.
- Utilitzaci de la mesura i dels nombres per investigar propietats geomtriques.
- s de les unitats de temps (any, mes, setmana, dia, hora, minut) i de les seves relacions. Coneixement del
calendari.
- Lectura i interpretaci de taules de mesura ds com.
Aplicaci de tcniques i instruments adequats per mesurar

- Desenvolupament destratgies destimaci en les diferents magnituds, tot utilitzant referents comuns.
- Selecci de la unitat ms adequada i de linstrument per realitzar una mesura.
- s de regle i cinta mtrica i balances.
- Disseny dactivitats de mesura dins dun context significatiu.
- Relaci permetre-longitud i rea-superfcie.
- Descripci oral i escrita del procs de mesura.
- Reconeixement i s de lestructura multiplicativa en el procs de mesurar.
- Interpretaci i expressi dintervals de mesures.
- s de models geomtrics per resoldre problemes numrics i de mesura.
Estadstica i atzar
respondre-les
- Formulaci de preguntes basades en fets propers i interessos propis.
- Recollida de dades mitjanant observacions, enquestes i experiments amb mostres ms petites de 50.
Interpretaci de la freqncia absoluta.
- Lectura, interpretaci i utilitzaci de diverses representacions de dades, en particular grfics (com ara
pictogrames i diagrames de barres), amb recursos tradicionals i tecnolgics.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
74/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- s de la numeraci i de conceptes espacials per recollir, descriure i interpretar dades.

- Reconeixement de les diferncies en la representaci de dades qualitatives i quantitatives.
- Lectura i interpretaci de dades estadstiques i de grfics extrets de llibres, diaris, Internet i altres mitjans.

- Descripci de la forma i de les caracterstiques importants dun conjunt de dades.
- Anlisi de les caracterstiques duna collecci de dades quantitatives ordenades.
- Identificaci i comprensi de la mitjana aritmtica, la moda i la mediana. Aplicaci a la resoluci de
problemes.

- Comparaci entre el que mostren les dades i el que es podria esperar dels resultats.
- Identificaci de diversos conjunts de dades com a mostres de poblacions ms grans. Aplicaci a la resoluci
de problemes.
- Descripci oral duna situaci a partir de lanlisi de les dades.

- Descripci de successos i discussi del seu grau de probabilitat utilitzant expressions com ara segur, possible,
impossible.
- Quantificaci de la probabilitat que un succs sigui segur, possible o impossible en casos senzills.
- Predicci de la probabilitat de resultats dexperiments senzills i comprovaci daquestes prediccions.
- Exploraci de la probabilitat mitjanant experiments i jocs que produeixin pocs resultats.
- Resoluci de problemes on intervinguin factors datzar.
- Relaci de latzar amb els conceptes numrics.

1. Reconixer i utilitzar els conceptes associats a la multiplicaci (mesura, repetici de la unitat) i divisi
(partici, agrupament, aproximaci) en situacions de vida quotidiana i en altres rees.
2. Cercar amb criteri les regularitats i canvis que es produeixen en una collecci o una seqncia, descriureles i continuar la seqncia. Classificar i establir criteris de classificaci.
3. Comprendre situacions-problema de lentorn proper. Cercar i utilitzar grfics senzills (fletxes, taules...),
xifres i signes adients per representar situacions-problema. Cercar i seleccionar les dades necessries i estimar
una resposta. Desenvolupar estratgies de soluci. Expressar el procs de soluci i la resposta.
4. Formular preguntes en situacions conegudes i poc conegudes. Comunicar oralment i per escrit, de forma
clara, coneixements i processos matemtics duts a terme (clcul, mesura, construccions geomtriques,
resoluci de problemes). Reconixer la validesa de diferents processos de soluci duna situaci-problema.
5. Interpretar el valor posicional del sistema de numeraci decimal. Interpretar i utilitzar de forma adequada
els nombres naturals (fins a sis xifres) i els fraccionaris i decimals com a expressi concreta de laproximaci
de la mesura.
6. Comprendre i utilitzar el significat de les operacions (suma, resta, multiplicaci i divisi) amb els nombres
naturals de forma apropiada a cada context. Desenvolupar agilitat en el clcul exacte i aproximat: clcul
mental (descomposici additiva i factorial dels nombres, producte i divisi per la unitat seguida de zeros); s
dels algorismes de clcul escrit, i de la calculadora i altres dispositius digitals per calcular i cercar propietats
dels nombres i operacions. Seleccionar el clcul adient a cada situaci: mental, escrit, amb mitjans tcnics.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
75/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
7. Interpretar i realitzar representacions espacials (croquis dun itinerari, plnol duna pista...) utilitzant
referents concrets de lentorn proper.
8. Identificar, reconixer i descriure figures planes (polgons) i cossos geomtrics de lentorn. Classificar les
formes i cossos dacord amb caracterstiques geomtriques (costats, angles). Utilitzar les TAC i els instruments
de dibuix per representar models geomtrics.
9. Seleccionar de forma adequada a cada situaci la unitat i instrument de mesura adient de les magnituds de
longitud, massa, capacitat, temps. En contextos quotidians i en altres rees, realitzar lestimaci prvia,
efectuar la mesura, comprovar-la i expressar el resultat amb precisi. Utilitzar lequivalncia dunitats duna
magnitud.
10. Recollir dades sobre fets coneguts tot utilitzant tcniques de recompte senzilles, ordenar-les i expressar-les
mitjanant grfics (taules de dades, grfics de barres, pictogrames), usant les TAC si sescau.
11. Interpretar la informaci relativa a fets quotidians o present en altres rees expressada en forma grfica.
Continguts cicle superior (5 i 6)
Numeraci i clcul
- s i comprensi de les fraccions i dels decimals per mesurar quantitats continues en contextos significatius.
- Descripci oral, grfica i escrita dels processos de comprensi dels diferents conjunts numrics i del clcul.
- Reconeixement i s de les relacions entre fraccions, decimals i percentatges en casos senzills (0,5, 1/2, 50%;
0,25, 1/4, 25%; 0,1, 1/10, 10%).
- Analogia entre el sistema de numeraci decimal i el sistema internacional de mesura.
- s i contrast de diferents models per representar les relacions entre decimals, fraccions i percentatges.
- Reconeixement i cerca de fraccions equivalents seguint camins diversos.
- Relaci dels nombres fraccionaris amb el clcul de probabilitats.
- s de diferents models per comparar i ordenar fraccions i decimals.
- Situaci dels nombres decimals, fraccionaris i percentatges sobre la recta numrica.
- Aproximaci en els nombres decimals.
- s dels nombres decimals i fraccionaris en laproximaci de la mesura.
- Cerca de caracterstiques dels nombres (primers, compostos, mltiples, divisors) amb nombres fins a la
centena.
- Elaboraci de conjectures numriques a partir de sries i problemes.
- Interpretaci i representaci, utilitzant diferents models, dels nombres quadrats i cbics.
- Representaci geomtrica del producte a partir de la superfcie del rectangle.
- Relaci de les mesures de superfcie i de volum amb les potncies.
- Anlisi de les relacions entre la superfcie i el volum duna figura.
- Interpretaci dels nombres grans expressats com a producte duna potncia en contextos significatius.
- Interpretaci dels nombres negatius en contextos significatius i reals.
- Interpretaci dels nombres naturals, decimals i fraccionaris en taules i grfics.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
76/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Elaboraci de grfics i taules a partir del comptatge i la mesura.
- Comprensi i s dels diferents significats de les operacions amb nombres decimals.
- Multiplicaci i divisi per nombres positius inferiors a 1.
- Comprensi i s de la suma i la resta de fraccions mitjanant representacions grfiques i aritmtiques.
- Reconeixement de la relaci entre elevar al quadrat i trobar la superfcie dun quadrat.
- Exploraci i comprensi de propietats de les operacions i elaboraci de conjectures.

- Desenvolupament destratgies de clcul mental amb nombres naturals, fraccionaris i decimals.
- Establiment danalogies entre nombres naturals i nombres decimals i observaci de les diferncies.
- Anlisi i contrast destratgies de clcul mental.
- Descripci oral o escrita de les estratgies de clcul mental emprades.
- s de les propietats de les operacions i de les relacions entre elles per agilitar el clcul mental.
- Relaci de les taules de doble entrada i els diagrames en arbre amb la multiplicaci.
- Estimaci raonable dels resultats de les operacions amb nombres naturals, decimals i fraccionaris. Descripci
del procs destimaci.
- Realitzaci doperacions amb nombres decimals que tinguin sentit (i amb un nombre redut de xifres)
emprant els algoritmes de la suma, la resta, la multiplicaci i la divisi (amb decimals noms al dividend).
- Percentatge duna quantitat.
- s de les TAC i calculadores per al clcul.
- Selecci adequada del tipus de clcul segons la situaci: clcul mental, clcul escrit, calculadora i altres
dispositius digitals.
Relacions i canvi

- Anlisi de les propietats dels nombres i de les operacions.
- Seguiment de sries (numriques, geomtriques...) i descoberta del patr.
- Creaci de sries (numriques, geomtriques...). Cerca de propietats.
- Exploraci de la dependncia de variables en contextos significatius.
- Utilitzaci i elaboraci de grfics i de taules per analitzar constants i canvis.

- Interpretaci i expressi de funcions lineals i de proporcionalitat directa conegudes (creixement,
temperatura...). s destratgies diverses per obtenir el resultat.
- Aplicaci de models geomtrics per representar i explicar relacions numriques i algbriques.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
77/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Anlisi dels canvis en el permetre en figures que mantenen lrea constant i viceversa.
- Modelitzaci i contrast de situacions-problema mitjanant grfics (fletxes, taules de doble entrada, diagrames
darbre) i frases matemtiques.
- Utilitzar els operadors i, o aplicats a la cerca per Internet.
Espai i forma

- Descripci amb precisi i vocabulari adequat, classificaci i comprensi de les relacions entre diferents figures
de dues i tres dimensions, utilitzant les propietats que les defineixen.
- Creaci de figures tridimensionals utilitzant materials fsics i recursos digitals.
- Interpretaci i elaboraci de definicions basades en les propietats dalgunes figures: angles, cares, costats,
superfcies...
- Elaboraci de conjectures sobre propietats geomtriques.

- Representaci de figures geomtriques sobre eixos de coordenades: polgons regulars, parallelograms.
Anlisi i interpretaci grfica de les propietats daquestes figures.
- Utilitzaci descales sobre mapes per calcular distncies reals.
- Localitzaci de punts, creaci de camins i determinaci de la distncia entre punts situats en un sistema de
coordenades.
- s del raonament espacial en la utilitzaci de mapes, la planificaci ditineraris i el disseny de plnols, en
suports fsics i virtuals.

- Descripci de transformacions utilitzant distncies, angles i direccions.
- Obtenci dimatges de figures geomtriques utilitzant superfcies reflectores, recursos digitals i altres
materials.
- Anlisi de les caracterstiques de simetries, girs i translacions.
- Reconeixement i construcci dangles a partir de girs.

- Representaci geomtrica dels nombres: quadrats, cbics, compostos, primers.
- Representaci geomtrica del producte i superfcie del quadrat i rectangle.
- Representaci sobre paper de figures geomtriques amb propietats fixades, com les longituds dels costats o
les mesures dels angles.
- s de representacions planes dobjectes tridimensionals per visualitzar i resoldre problemes drees i volums.
- s del comps, el transportador dangles i dels recursos digitals per ampliar la capacitat de raonament
espacial.
- Aplicaci didees i conceptes geomtrics a problemes de la vida diria i de lentorn.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
78/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Representaci i resoluci de problemes geomtrics que comprenguin nocions drea i de mesura.

- Aplicaci de models geomtrics per representar i explicar relacions numriques i algbriques.
Mesura

- Reconeixement de les magnituds de capacitat, volum, rea, amplitud dangles.
- Comparaci i ordenaci de mesures de volum, rea i amplitud dangles.
- Selecci i s de les unitats adequades per mesurar-les.
- Comprensi i s del sistema internacional de mesura i de les unitats de temps.
- s dels nombres decimals i fraccionaris en laproximaci de la mesura.
- Equivalncia dunitats. s de lequivalncia tant numrica com geomtrica en el procs de mesurar.
- Analogia entre el sistema internacional de mesura i el sistema de numeraci decimal.
- Lectura descales i de taules de mesura en contextos reals.
- Descripci oral, grfica i escrita de la mesura de les diferents magnituds.
- Contrast i anlisi de diverses estratgies de mesura.
- s de les unitats ms comunes de lentorn digital: bit, byte, pixel...
Aplicaci de tcniques i instruments adequats per mesurar

- Desenvolupament destratgies destimaci en les diferents magnituds, tot utilitzant referents comuns.
- Anticipaci i interpretaci de lerror duna mesura.
- Selecci amb criteri dels instruments i les tcniques apropiades per trobar la longitud, lrea, el volum i
lamplitud dels angles amb la precisi adequades.
- s del transportador dangles.
- Disseny de lestratgia adequada per realitzar una mesura en un context significatiu. Crear i resoldre
problemes.
- Disseny descales i dintervals de mesura per interpretar dades.
- Realitzaci de mesura directa i contrast amb mesures estimades.
- Descripci acurada, oral i escrita, del procs de mesura realitzat.
- Determinaci de les rees del rectangle, el quadrat i el triangle.
- Determinaci del volum del cub.
- Anlisi de les relacions entre la superfcie i el volum duna figura.
- Interpretaci de la frmula de lrea del cercle i del permetre de la circumferncia.
Estadstica i atzar
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
79/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
respondre-les
- Formulaci de preguntes i dissenys dexperiments o enquestes per recollir dades i poder comparar
caracterstiques en una mateixa poblaci.
- s de la numeraci i la geometria per recollir, descriure i interpretar dades.
- Utilitzaci de dades recollides per altres o generades a partir de simulacions (Internet, premsa escrita...).
- Obtenci de la freqncia absoluta en un conjunt de dades no superior a 50.
- Utilitzaci, amb recursos digitals i daltres, de taules de freqncies, diagrames de barres i histogrames per
representar les dades obtingudes.
- Relaci de les taules de doble entrada i els diagrames en arbre amb la multiplicaci.
- Determinaci del tipus de representaci ms apropiada en resoldre problemes.

- Comparaci de conjunts de dades que tinguin alguna relaci entre si.
- Utilitzaci de la mitjana aritmtica, la mediana i la moda en un conjunt de dades no superior a 50.
- Utilitzaci de la calculadora i daltres recursos digitals per elaborar taules de valors i calcular la mediana, la
mitjana aritmtica i la moda. Aplicaci a la resoluci de problemes.

- Realitzaci dobservacions, formulaci de conjectures i proposta de noves preguntes basades en les
diferncies entre dues mostres.
- Utilitzaci de diagrames de punts per analitzar la relaci entre dues caracterstiques en poblacions diferents.
Aplicaci a la resoluci de problemes.
- Comprensi que hi ha maneres de quantificar el grau de certesa dels resultats estadstics.
- Descripci oral i escrita duna situaci a partir de lanlisi de les dades.

- Comprensi i utilitzaci de la terminologia probabilstica apropiada per descriure successos complementaris i
mtuament excloents.
- Comprensi que la mesura de la probabilitat dun succs pot representar-se per un nombre comprs entre 0 i
1.
- Relaci del clcul de probabilitats amb els nombres fraccionaris.
- Realitzaci de prediccions i discussi si els resultats obtinguts concorden o no amb les prediccions.
- s dels recursos digitals per treballar amb mostres grans. Aplicaci a la resoluci de problemes.
- s de lestadstica i latzar per donar suport a la presa de decisions en diferents rees de la vida quotidiana i
per poder raonar estadsticament.

1. Valorar la quantificaci en situacions de la vida real com un aspecte que afavoreix la comparaci, lordenaci
i la classificaci.
2. Cercar amb criteri les regularitats i canvis que es produeixen en una collecci o una seqncia. Fer
conjectures i comprovar-les. Establir generalitzacions. Establir criteris consistents de classificaci i comprovar-
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
80/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
los.
3. Reconixer i comprendre les situacions-problema. Cercar i utilitzar taules i grfics (taules de doble entrada,
fletxes, diagrames darbre...), xifres i signes adients per representar tot tipus de situacions-problema. Cercar,
seleccionar i organitzar les dades necessries. Estimar una resposta raonable. Desenvolupar estratgies de
resoluci (analogia, particularitzaci, identificaci doperacions...). Expressar verbalment el procs de soluci i
la resposta de forma coherent i clara. Comprovar la validesa de les respostes. Reconixer la validesa de
diferents processos de resoluci duna situaci-problema.
4. Formular problemes a partir de situacions conegudes. Comunicar oralment i per escrit, de forma coherent,
clara i precisa, coneixements i processos matemtics realitzats (clculs, mesures, construccions geomtriques,
resoluci de problemes).
5. Interpretar el sistema de numeraci decimal. Interpretar i utilitzar els nombres naturals, fraccionaris,
decimals (fins als centsims) i nombres negatius dacord amb contextos de la vida quotidiana. Reconixer les
relacions entre nombres decimals, fraccionaris i percentatges.
6. Utilitzar el significat de les operacions amb els nombres naturals, fraccionaris i decimals de forma apropiada
a cada context. Desenvolupar agilitat en el clcul exacte i aproximat: realitzar les operacions bsiques
mentalment, mitjanant els algorismes de clcul escrit i usar la calculadora i altres dispositius digitals per
calcular i cercar propietats dels nombres i operacions. Seleccionar i justificar el clcul adient a cada situaci:
mental, escrit, amb mitjans tcnics.
7. Interpretar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos digitals adients, representacions espacials
(itineraris, plnols, maquetes, mapes) utilitzant referents concrets i generals, de lentorn quotidi i daltres
rees.
8. Identificar, reconixer i descriure amb precisi figures i cossos geomtrics de lentorn, utilitzant nocions
com: perpendicular, parallel, simtric... Classificar les figures i els cossos, dacord amb caracterstiques
geomtriques (vrtexs, costats, angles, cares, arestes, diagonals...) i expressar els criteris i els resultats.
9. Seleccionar de forma adequada a cada situaci la unitat, instrument i estratgia de mesura de les magnituds
de longitud, massa, capacitat, temps, superfcie i amplitud angular, en entorns quotidians i en altres rees.
Realitzar lestimaci prvia, la mesura, expressant el resultat amb precisi, i comprovar-la. Utilitzar
lequivalncia dunitats duna magnitud, en situacions on tingui sentit.
10. Interpretar amb llenguatge precs i seleccionar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos TAC
adients, els grfics adequats (taules, histogrames, diagrames de barres, de sectors...) a cada situaci sobre un
conjunt de dades de fets coneguts de lentorn i daltres rees. Interpretar el valor de la mitjana, la mediana i la
moda dins del context.
11. Realitzar estimacions basades en lexperincia sobre els resultats (segur, probable, possible, impossible) de
jocs datzar. Comprovar-ne els resultats.
Focalitzar lensenyament de lrea en el desenvolupament de les competncies matemtiques dels alumnes

comporta una profunda revisi de les opcions metodolgiques per adequar-les a la finalitat de lensenyament.
En primer lloc, els continguts curriculars han de ser treballats en contextos significatius i rics que presentin de
manera entenedora els conceptes matemtics, la relaci entre ells i la seva aplicaci a problemtiques
diverses. Les situacions quotidianes, les culturalment significatives, les principals temtiques de les diverses
disciplines, per tamb els jocs i les prpies matemtiques, i en particular la seva histria, han de ser les fonts
que ens proporcionin els contextos ms rellevants per aprendre matemtiques.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
81/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
La gesti pedaggica del currculum per part del centre ha de vetllar per lequilibri, la connexi entre els
continguts i el treball interdisciplinari. Lordenaci dels blocs de continguts no implica una jerarquitzaci
daquests. Cal trobar un equilibri entre el desenvolupament dels diferents blocs en el conjunt de cada cicle, i
tenir en compte que hi ha diverses seqenciacions possibles dels continguts: hi ha continguts que es poden
treballar de manera transversal, altres que es poden treballar juntament amb continguts dun bloc diferent, i
tamb en el marc dun projecte interdisciplinari, la qual cosa possibilita el desenvolupament de les
competncies matemtiques.
Generar actituds positives envers les matemtiques requereix desenvolupar la curiositat, la creativitat, la
imaginaci, linters per fer-se preguntes, per trobar respostes i per resoldre problemes. Tamb s important
adquirir confiana en les prpies possibilitats i trobar el plaer que comporta realitzar un descobriment o superar
un repte.
La gesti de la classe ha de combinar el treball en gran grup, en petit grup i el treball individual, tot respectant
els estils de cadasc. Plantejar-se preguntes, resoldre problemes, realitzar petites investigacions, practicar les
tcniques apreses, exposar les idees prpies i discutir sobre elles, utilitzant prioritriament el llenguatge oral.
Tamb s important emprar la manipulaci dobjectes i de materials didctics, per realitzar i fonamentar
raonaments matemtics i desenvolupar els propis sistemes de representaci. Ls deines digitals facilita la
interacci dels alumnes amb objectes matemtics i les seves relacions, la construcci de figures geomtriques,
ajuden a la resoluci de problemes, a aprendre dels errors per mitj duna retroalimentaci immediata i
efectiva, a treballar en contextos diferents, i afavoreixen la presentaci, la collaboraci i la comunicaci de les
experincies.
La utilitzaci daquest tipus de recursos i estratgies didctiques permeten desvetllar linters de lalumne,
motivar-lo i involucrar-lo en el seu aprenentatge.
La intervenci educativa ha destimular lautonomia de lalumne, aix com la seguretat en les seves possibilitats
daprendre i de resoldre les situacions. Plantejar preguntes que acompanyin laprenentatge ajuda ms a
aconseguir aquest objectiu que fer explicacions, tamb hi contribueix que les respostes no siguin valorades
com a correctes o errnies sin com una aportaci sobre la qual es continuar treballant i ampliant. s
determinant, a ms, tenir altes expectatives en les possibilitats de cada alumne i establir un ambient en qu
tothom senti que pot avanar.
El desenvolupament de les competncies requereix generar a laula un ambient de treball basat en la resoluci
de problemes a partir de teixir una relaci de confiana entre els components del grup i de lactuaci del
docent. En aquesta relaci de confiana, lerror no s un motiu de penalitzaci sin una oportunitat de millora
de laprenentatge.
La resoluci de problemes s el context ideal per reconixer les matemtiques com a eines tils per resoldre
situacions, per traduir situacions quotidianes a llenguatge matemtic, per dissenyar estratgies de resoluci,
per raonar i justificar les opcions preses, per treballar en grup, arribar a acords i comprendre les raons dels
altres i un espai en qu els continguts dels diferents blocs susen de manera conjunta. Dins daquesta
dimensi, la programaci i la robtica educativa proveeixen una srie destratgies que afavoreixen les
habilitats esmentades anteriorment.
El treball competencial afavoreix una visi integrada de les matemtiques, en qu els continguts dels diferents
blocs sutilitzin de manera efica per al raonament, la comunicaci i la generaci de nous coneixements.
Lalumne ha danar interioritzant la importncia de justificar les respostes i argumentar les decisions preses
ajudant-se de representacions amb materials, imatges o mitjans digitals i amb llenguatge oral o escrit. El
professor ha dincorporar aquests processos al treball daula i conduir-los per garantir que, progressivament,
sutilitzen de forma ms complexa i ms autnoma.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
82/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
Lavaluaci constitueix el principal element regulador del procs densenyament i aprenentatge, del qual en
forma part. Ha de ser coneguda i coordinada per tots els mestres i ha de permetre decidir i adaptar les
estratgies pedaggiques a les caracterstiques de lalumne i constatar el seu progrs a mesura que avana en
els aprenentatges.
Lavaluaci s una eina bsica que ha de permetre determinar el grau en qu es van aconseguint les finalitats
educatives i ha de donar elements per a la reflexi i revisi de la prctica docent per aconseguir canvis i
millores en el procs densenyament i daprenentatge. Ha de ser una part fonamental en la programaci, en el
disseny i la realitzaci de les activitats daprenentatge.
Ha de permetre que els alumnes coneguin i contrastin lassoliment aconseguit de les competncies que sn
lobjectiu central de laprenentatge, a travs de lanlisi de tot el procs densenyament i daprenentatge.
Alhora ha de fomentar la participaci dels alumnes, que han dimplicar-se essent conscients i reflexionant
sobre qu aprenen, estan aprenent o ja han aprs, i intervenint en la recerca de solucions a les seves
dificultats daprenentatge. Ha de tenir en compte tant la participaci individual com collectiva i preveure la
valoraci independent daquests dos tipus de participaci en les activitats de grup.
Els mestres han de preveure la utilitzaci de diversos instruments davaluaci: discussions en gran i en petit
grup, preguntes i respostes orals, treballs individuals i en petit grup, exposici a laula dels treballs, problemes
o investigacions fetes, realitzaci de proves, etc. El coneixement explcit per part dels alumnes dels criteris de
correcci de cada instrument, alhora que facilita laprenentatge, dna eines per a nous aprenentatges. Tots
aquests instruments es complementen i proporcionen informaci als mestres i als alumnes i han de ser
utilitzats en tots els moments del procs amb la finalitat de detectar, seguir, regular i retroalimentar el procs
densenyament i daprenentatge.
Lavaluaci serveix per conixer els resultats de laprenentatge (avaluaci sumativa), per regular les dificultats i
els errors dels alumnes (avaluaci formativa) i per afavorir que aquests vagin aprenent a regular-se
autnomament (avaluaci formadora: autoavaluaci i coavaluaci). Per fer aix cal seleccionar els continguts
que resultin ms significatius i aplicar una avaluaci que sigui til per a lactivitat docent, gratificant per als
alumnes en el seu aprenentatge i orientadora per als mestres i per als alumnes en les seves actuacions.
Sha de compartir amb els alumnes el procs avaluador, fent-los partcips i protagonistes del seu procs
daprenentatge. Lavaluaci s un procs constant al llarg del procs densenyament i daprenentatge que cal
planificar en tres moments clau: en lavaluaci inicial o diagnstica, en lavaluaci mentre sest aprenent i en
lavaluaci final, regulant-ne el procs densenyament i daprenentatge i les dificultats i els errors dels
alumnes.
Lavaluaci no es limita tan sols als continguts conceptuals sin que tamb valora ladquisici i el
desenvolupament de les competncies. A aquest efecte, es cercaran i valoraran conductes amb les quals
lalumne mobilitzi els continguts que coneix per resoldre problemes de complexitat gradual, i justifiqui i
argumenti els resultats i les estratgies emprades. Aix mateix, shaur de valorar com comunica i representa
el seu pensament, el comparteix amb els altres i com relaciona coneixements, tant dun mateix bloc de
continguts com de diversos, per tal dampliar conceptes.
La resoluci de problemes shaur davaluar a partir de problemes que combinin diversos blocs de continguts
com ara nombres i geometria, patrons i nombres, patrons i figures geomtriques, mesura i estadstica, etc.
Shauran de proposar exemples que es puguin resoldre de diverses maneres. Cal demanar explcitament als
alumnes que expliquin lestratgia emprada i els passos seguits en la resoluci. Poden ser problemes amb
mltiples solucions o b que impliquin algun grau de generalitzaci. Cal deixar a labast de lalumne recursos
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
83/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
manipulatius i eines digitals perqu els usi si li calen. Lalumne haur de considerar la raonabilitat de les
solucions (pel tipus de nombres, per les unitats) i caldr demanar-li explcitament la seva comprovaci i que
aquesta es comenti o sescrigui.
Les activitats davaluaci poden utilitzar situacions concretes dinters per als alumnes i fer emergir qestions i
dubtes que es puguin respondre usant les matemtiques. Tamb es pot proporcionar taules o grfics amb
dades que els siguin significatives i demanar-los que plantegin preguntes que ajudin a identificar amb claredat
la informaci que les dades de les taules i dels grfics aporten.
Un altre tipus dactivitat davaluaci pot ser donar algun dels elements dun problema (situaci i dades,
pregunta, resoluci i solucions), i demanar que generin un problema o ms que els continguin.
Pel que fa al raonament i la prova es poden plantejar situacions que impliquin patrons o propietats de nombres
o de figures i demanar que arribin a escriure la regla. Tamb es pot donar una situaci i exposar una
conjectura, i demanar als alumnes que trobin contraexemples i que la modifiquin perqu sigui certa. Un altre
tipus dactivitat s donar una conjectura i determinar el conjunt en qu s vlida.
Podem partir duna situaci en qu lalumne ha investigat i fet una conjectura, i se li pot demanar que
largumenti. Tamb s adient donar una situaci resolta i argumentada i que lalumne la valori com a correcta
o no; la situaci hauria de contenir alguna falsedat o ambigitat per donar peu a la justificaci o argumentaci
de la incorrecci.
Pel que fa a les connexions caldr triar situacions dissenyades perqu es puguin fer aquestes connexions. Cal
demanar a lalumne que expliqui i raoni la resoluci per poder valorar si s conscient del que ha fet o noms fa
memria daltres situacions resoltes. Tamb es poden donar situacions resoltes explicitant les connexions i que
les justifiqui.
Es pot proposar un context conegut o duna altra rea i demanar quines matemtiques hi veuen. El context pot
simplificar-se quan la realitat sigui massa complexa per ledat. Una fotografia, una notcia, una narraci poden
ser-ne el punt de partida. A linrevs es pot demanar als alumnes que posin exemples de situacions en qu
susa un determinat concepte, com ara les fraccions, o una operaci aritmtica, i el per qu.
Per poder valorar la interacci i les aportacions que fan els alumnes a la conversa cal fer-ho en activitats de
grup. s especialment adient la posada en com dels mtodes de resoluci dun problema, o la discussi sobre
una recerca, o dalgorismes propis de clcul mental. Tamb dna molta informaci el fet dexplicar als altres
justificacions o aclariments sobre conceptes o relacions matemtiques. Per avaluar lexpressi escrita, de
manera individual es pot demanar a lalumne que expliqui un procs de resoluci, que doni instruccions per fer
la construcci o el disseny duna figura, un procs de mesurament, etc.
El context davaluaci de la comunicaci matemtica s la conversa entre els alumnes i el mestre a laula.
Dacord amb aix s imprescindible disposar de criteris dobservaci del dileg a la classe. Tanmateix, tamb es
pot completar lavaluaci de la comunicaci matemtica a travs dels textos escrits pels alumnes.
La programaci de lavaluaci ha de preveure activitats que puguin ser representades de mltiples maneres.
Pot ser un problema que impliqui relacions numriques, fraccions, que impliqui la representaci de dades
estadstiques o una exploraci geomtrica al pla o a lespai. s important demanar a lalumne que expliqui com
entn la representaci o tamb que se li demani si pot representar-la, a ms, duna altra manera.
Tamb ser important plantejar activitats davaluaci de resoluci de problemes on hi hagi prou dades que
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
84/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
justifiquin ls de leina tecnolgica, o la necessitat de dibuixar figures que hagin de verificar condicions
donades. Es poden proposar canvis en la manera de representar les dades per emfatitzar certes
caracterstiques de la situaci, transformacions de figures geomtriques que mantinguin alguna caracterstica,
etc.
mbit de coneixement del medi
rees de coneixement del medi natural i de coneixement del medi social i cultural
Introducci
Lmbit de coneixement del medi a leducaci primria t com a finalitat proporcionar a lalumnat els
coneixements i les eines per ubicar-se en lentorn on viu, per aprendre a habitar-lo, a respectar-lo i a millorarlo.
El concepte de medi que dna nom a lmbit de lrea fa referncia tant al conjunt de situacions, fenmens,
objectes, elements o problemes que integren lespai natural i humanitzat lescenari on conviuen les persones i
on interactuen amb la naturalesa com una manera daproximar-se a lestudi de la realitat natural i social. El
coneixement del medi centra la seva intervenci didctica a facilitar a lalumnat el pas de la cultura viscuda a la
seva reconstrucci intellectual.
Lmbit pretn capacitar lalumnat per entendre, opinar i prendre decisions sobre els aspectes de lentorn amb
qu interacciona. Laprenentatge ha dsser contextualitzat i encaminat a interpretar les experincies, tant
directes com indirectes, properes en el temps i en lespai, i significatives a fi de poder establir relacions
cognitives i afectives. El coneixement del medi ha de permetre a lalumnat incidir en la millora del seu entorn i
fer-ne un s sostenible.
Els diferents aspectes i dimensions que constitueixen lentorn sinterrelacionen i interactuen. Conv tenir
present que els fenmens naturals i socials, objecte destudi de lmbit no es presenten en la realitat sota un
prisma disciplinar, sin en forma de problemes, interessos, conflictes o expectatives que es comprenen millor
quan sestudien i sanalitzen relacionant els coneixements propis de les disciplines que integren lmbit.
Els objectius de lmbit shan de referir, doncs, als conceptes propis del medi natural, social i cultural, als
aspectes metodolgics i procedimentals, i als hbits i valors per a la convivncia. Per assolir aquests objectius
cal preparar lalumnat perqu reflexioni sobre el seu propi procs daprenentatge.
Tots els infants construeixen representacions del mn i aprenen a elaborar explicacions personals sobre all
que els envolta. Laula s el lloc on shan dexplicitar aquestes idees prvies i les diverses concepcions del mn
que estan a la base dels processos personals daprenentatge. Noms quan lalumnat pren conscincia del que
sap, o pensa que sap, i ho comunica est en disposici de compartir-ho amb els altres i de modificar-ho si
escau. Aquest s un procs reflexiu a partir del qual lalumnat construeix el seu propi aprenentatge i es dota
deines per trobar respostes vlides i coherents a les qestions que es formula. La inclusi de la tecnologia
digital en els centres educatius apropa el mn actual a laula i garanteix lassoliment de les competncies de
lalumnat.
Competncies bsiques prpies de lmbit de coneixement del medi
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
85/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
Lalumne haur dassolir en acabar letapa les competncies de lmbit de coneixement del medi que es
relacionen a continuaci i que es presenten agrupades en quatre dimensions. Al final de cada dimensi
Dimensi mn actual
Sentn el mn com un sistema dinmic, resultant de lacci i la interrelaci de factors naturals i humans, que
canvia amb el pas del temps. Per analitzar fets i fenmens del mn, cal formular-se preguntes i utilitzar
estratgies de cerca que permetin fer previsions, treure conclusions i justificar actuacions.
Les persones han dubicar-se en lespai i en el temps, conixer i entendre la realitat que les envolta i saber
interpretar-la. Han de comprendre situacions i problemes socials rellevants, des dun plantejament globalitzat
on la interacci entre els elements sigui objecte destudi i danlisi. Aix poden desenvolupar un pensament
propi que les predisposa a actuar per millorar el mn en qu viuen.
Interpretar el mn des daquest vessant ajuda a desenvolupar una mirada crtica i un comproms personal en
la defensa del medi ambient, la conservaci del patrimoni natural i cultural i la cerca duna societat ms justa.
Aquesta dimensi est integrada per cinc competncies:
Competncia 1. Plantejar-se preguntes sobre el medi, utilitzar estratgies de cerca de dades i analitzar
resultats per trobar respostes.
Competncia 2. Interpretar el present a partir de lanlisi dels canvis i continutats al llarg del temps, per
comprendre la societat en qu vivim.
Competncia 3. Interpretar lespai a partir dels elements del territori i de les seves representacions per situarshi i desplaar-se.
Competncia 4. Analitzar paisatges i ecosistemes tenint en compte els factors socials i naturals que els
configuren, per valorar les actuacions que els afecten.
Competncia 5. Valorar problemes socials rellevants interpretant-ne les causes i les conseqncies per
plantejar propostes de futur.
Continguts clau:
- Fases duna investigaci.
- Problemes socials rellevants.
- Biodiversitat i sostenibilitat.
- Canvi i continutat.
- Globalitzaci, diferenciaci i alteritat.
- Organitzaci social.
- Sistema fsic.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
86/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Sistema geolgic.
- Comunicaci i globalitzaci.
- Educaci per a la seguretat.
- Espai geogrfic.
- Organitzaci poltica.
- Economia i sostenibilitat.
- Ecosistema i paisatge.
- Consum responsable.
- Principis i valors democrtics.
Dimensi salut i equilibri personal
LOMS defineix la salut com lestat complet de benestar fsic, mental i social i no noms com labsncia de
malalties i invalideses. Cal ampliar aquesta definici fent referncia a una situaci dequilibri fsic, mental i
social a qu qualsevol persona aspira i que li proporciona la capacitat de viure de manera autnoma, feli i
solidria. Per assolir aquest benestar s imprescindible que la persona disposi duns recursos i coneixements
que li permetin de prendre les decisions oportunes davant de diverses opcions de conducta.
s per tot aix, que en aquesta dimensi sobre la salut shan de tenir presents tres aspectes que corresponen
a cada una de les competncies que es desenvolupen: el benestar fsic, lequilibri emocional i la prevenci de
malalties.
Els alumnes han de ser protagonistes conscients i actius del seu desenvolupament. Cal que coneguin el cos des
duna perspectiva integral i que aprenguin a mantenir lequilibri entre lalimentaci, lactivitat fsica i el
descans. Amb tot aix podran viure de manera cada cop ms autnoma.
La salut tamb incorpora una manera dafrontar la vida amb una actitud vital, de plenitud amb nosaltres
mateixos i amb la gent que ens envolta, acceptant el nostre cos, la nostra manera de ser, les nostres
limitacions i mantenint la mateixa actitud vers els altres.
Finalment, cal entendre la salut com un afer individual, per tamb social, collectiu i ambiental. Lalumnat ha
dassumir la seva part de responsabilitat en la prevenci de riscos que poden repercutir tant en la prpia salut
com en la dels altres.
Competncia 6. Adoptar hbits sobre alimentaci, activitat fsica i descans amb coneixements cientfics, per
aconseguir el benestar fsic.
Competncia 7. Prendre conscincia del propi cos, de les emocions i sentiments propis i aliens, per aconseguir
lequilibri emocional i afavorir la convivncia.
Competncia 8. Prendre decisions sobre higiene i salut amb coneixements cientfics per a la prevenci i el
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
87/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
guariment de malalties.
Continguts clau:
- Educaci per a la salut.
- Educaci emocional.
Dimensi tecnologia i vida quotidiana
Vivim en un mn en qu la tecnologia ha assolit un desenvolupament continu i vertigins. Els avenos cientfics

han introdut nous materials i aparells que utilitzem tant en la vida quotidiana com en els entorns ms
especialitzats. Aquestes novetats tecnolgiques provoquen unes modificacions en els comportaments i en les
estructures socials que fan imprescindible que qualsevol persona sigui competent a lhora dadaptar-se al seu
s.
Lanlisi dels materials i el coneixement dels aparells a partir de la seva manipulaci aix com el disseny de
mquines simples o delements de robtica seran les eines amb qu els alumnes hauran danar construint els
coneixements que els permetran respondre al repte daquesta societat de la informaci.
Comprendre i valorar el paper de la tecnologia en el mn actual permetr tenir criteri per prendre decisions
que tenen a veure amb un s ms eficient i segur dels materials i dels aparells i amb la identitat digital prpia
i aliena, de manera que es pugui lluitar de manera efica contra les prctiques que amenacen la salut i la
seguretat de les persones i el medi ambient.
Competncia 9. Utilitzar materials de manera eficient amb coneixements cientfics i criteris tecnolgics, per
resoldre situacions quotidianes.
Competncia 10. Dissenyar mquines simples i utilitzar aparells de la vida quotidiana de forma segura i
eficient.
Continguts clau:
- Educaci per a la seguretat.
- Fases duna investigaci.
- Sistema fsic.
- Sistema material.
- Canvi i continutat.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
88/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
Dimensi ciutadania
La ciutadania s la condici i el dret que ostenten les persones que pertanyen a una comunitat poltica. En el
nostre entorn aquesta condici sobt en la seva plenitud en arribar a la majoria dedat, per ja des de la
infncia lsser hum, en la seva vida quotidiana, s subjecte de drets i obligacions.
Lescola contribueix a ladquisici duns hbits de convivncia i a laprenentatge dels coneixements que crearan
el ciutad responsable del futur. Lmbit escolar s un mbit imprescindible per a lassoliment daquest objectiu
pel fet que lalumne hi conviu amb altres membres de la comunitat, tant els de la seva edat com els adults,
perqu hi roman una part importantssima del seu temps i perqu li ofereix la possibilitat prctica de
participaci en la vida collectiva ms enll dels aprenentatges terics.
Els continguts daquesta dimensi han de dur lalumne a identificar-se amb els valors positius del sistema
democrtic, de la llibertat, la igualtat i la justcia, a relacionar-se amb els altres amb respecte i tolerncia i a
implicar-se progressivament en la cosa pblica. Al mateix temps lalumne sinicia en la reclamaci dels seus
drets i lexercici de les seves obligacions.
Competncia 11. Adoptar hbits sobre ladquisici i s de bns i serveis, amb coneixements cientfics i socials
per esdevenir un consumidor responsable.
Competncia 12. Participar en la vida collectiva a partir de valors democrtics, per millorar la convivncia i per
afavorir un entorn ms just i solidari.
Competncia 13. Valorar el sistema democrtic partint del coneixement dels sistemes poltics per esdevenir
futurs ciutadans crtics.
Continguts clau:
- Consum responsable.
- Economia i sostenibilitat.
- Ecosistema i paisatge.
- Sistema fsic.
- Organitzaci poltica.
- Problemes socials rellevants.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
89/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
Els continguts daquest mbit sestructuren en tres grans apartats, el de continguts comuns i els dos especfics
que fan referncia al coneixement de les cincies socials i al coneixement de les cincies naturals.
Continguts comuns de lmbit de coneixement del medi
Aquest apartat integra coneixements, procediments i actituds diversos, comuns per a tot lmbit de
coneixement del medi.
Per a ladquisici dels continguts caldr partir de la curiositat que desperta en linfant lobservaci dels fets i
fenmens que lenvolten i que provoca la formulaci de preguntes. Per trobar respostes caldr fer un treball
cooperatiu de cerca rigorosa, a partir de lexperimentaci, la investigaci en fonts primries i secundries, la
lectura de textos cientfics... que donar arguments i suport a les propostes dactuaci.
El professorat haur de triar els continguts concrets que, depenent de lentorn, facilitin que lalumnat utilitzi
eines tils per interpretar els fenmens i problemes ms rellevants i tingui marcs de referncia per aproximarse a la comprensi del mn. Aquesta aproximaci no es pot restringir al marc espacial de la localitat, comarca
o pas, sin que ha de poder abastar la informaci a la qual es t accs a travs dels recursos digitals i els
mitjans de comunicaci.
Continguts comuns cicle inicial (1r i 2n)
- Realitzaci dun treball dinvestigaci a partir del plantejament de qestions i problemes rellevants de lentorn,
mitjanant el treball cooperatiu i a partir de lexperimentaci i ls de diferents fonts dinformaci i de les
tecnologies digitals (programes especfics, simulacions...).
- Plantejament de preguntes a partir dobservacions.
- s de taules simples per recollir dades i comparar-les.
- Justificaci oral i escrita de les propostes de soluci del treball dinvestigaci.
- Comunicaci de les informacions obtingudes utilitzant diferents llenguatges.

1. Collaborar en les tasques del treball en grup, contrastant i valorant les explicacions dels altres i les prpies
amb respecte.
2. Plantejar-se interrogants sobre determinats fets i fenmens, utilitzant estratgies de cerca de dades i
comunicar els resultats de la recerca oralment i/o grficament.
Continguts comuns cicle mitj (3r i 4t)
- Cerca i contrast dinformaci en diferents suports (textos cientfics, imatges, grfics, mapes, plnols...).
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
90/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Argumentaci oral i escrita de les propostes de soluci del treball dinvestigaci.

- Utilitzaci dels mecanismes de la participaci activa, la cooperaci i el dileg en la construcci de tasques
comunes i en la resoluci de conflictes.

1. Plantejar-se interrogants sobre determinats fets i fenmens, obtenir informaci rellevant per mitj de
lobservaci sistemtica directa i indirecta i del recull de dades amb els mitjans i fonts adequats i comunicar els
resultats de la recerca oralment, grficament i per escrit.
2. Mostrar iniciativa i creativitat en la realitzaci dun treball dinvestigaci sobre un tema rellevant de lentorn,
utilitzant els recursos digitals de forma eficient.
3. Valorar el treball en grup mostrant actitud de cooperaci i participaci responsable, acceptant les diferncies
amb respecte i tolerncia envers les idees i aportacions dels altres en els dilegs i els debats.
Continguts comuns cicle superior (5 i 6)
- Elaboraci dun informe per comunicar el procs i els resultats.
- Estratgies per al treball en xarxa.

1. Mostrar iniciativa i creativitat en la realitzaci dun treball dinvestigaci.
2. Plantejar-se interrogants sobre determinats problemes socialment rellevants. Valorar la relaci de proximitat
que proporcionen les tecnologies digitals amb altres llocs del planeta.
3. Obtenir informaci i recollir dades a partir de lobservaci directa i indirecta utilitzant diferents tipus de fonts
documentals (textuals, patrimonials, orals) i experimentals.
4. Interpretar i comunicar els resultats de la recerca oralment, grficament i per escrit.
5. Trobar estratgies que millorin el treball cooperatiu a partir de lanlisi de les actuacions prpies i la dels
altres.
Continguts especfics de lrea de coneixement del medi natural
Els continguts de lrea sorganitzen en cinc blocs:

- Iniciaci a lactivitat cientfica.
- El mn dels ssers vius.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
91/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Les persones i la salut.

- Matria i energia.
- Entorn, tecnologia i societat.
Els continguts del medi natural procedeixen de diverses disciplines cientfiques, com sn la biologia, la fsica, la
geologia i la qumica, aix com de la tecnologia. Aquests coneixements han de permetre a lalumnat deducaci
primria fer-se preguntes sobre fenmens del mn natural i sobre els efectes de lactivitat humana sobre el
medi, i elaborar explicacions racionals que tinguin en compte les observacions i orientin la seva actuaci.
Continguts de lrea de coneixement del medi natural cicle inicial (1r i 2n)
Iniciaci a lactivitat cientfica

- Exploraci daspectes de lentorn a partir duna qesti rellevant.
- Utilitzaci de les tecnologies digitals per cercar i seleccionar informaci i simular processos cientfics.
- Comunicaci oral de les observacions realitzades utilitzant diferents llenguatges.
- Utilitzaci de material i tcniques especfiques de laboratori tenint en compte les normes ds i de seguretat.
- Neteja, ordre, manteniment i estalvi dels materials i linstrumental.
El mn dels ssers vius

- Observaci, utilitzant mtodes directes i indirectes, dorganismes i dobjectes inerts, per identificar-ne les
diferncies.
- Caracteritzaci dels ssers vius per la seva capacitat de realitzar les funcions bsiques: nutrici, reproducci i
relaci.
- Observaci a ull nu dun organisme en el seu medi natural o reproduint el medi a laula.
- Animals i plantes de lentorn. Classificaci segons diferents criteris observables.
- Responsabilitat envers els animals domstics i plantes.
- Caracterstiques i comportaments danimals i plantes per adaptar-se al medi.
Les persones i la salut

- Caracteritzaci de lsser hum com a sser viu.
- Identificaci de les principals parts del cos.
- Diferncies i semblances, canvi i continutat entre persones.
- Nutrici: relaci amb el creixement, recanvi i manteniment de la vida.
- Parts del cos que permeten la relaci amb el medi.
- Malalties principals relacionades amb els rgans dels sentits.
- Percepci de la llum i el so.
- Diferents tipus daliments.
- Valoraci duna alimentaci sana i variada.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
92/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Valoraci i justificaci de la necessitat de la higiene i del descans personal.

- Valoraci del bon s del temps de lleure.
- Expressi raonada de sensacions personals i respecte davant les opinions dels altres.
Matria i energia
- Observaci i descripci dinteraccions que produeixin canvis en un sistema.
- Observaci, descripci i classificaci de materials en funci dalgunes propietats tot relacionant-les amb els
seus usos.
- Distinci entre objectes dun sol tipus de material o de diferents.
- Reducci, reutilitzaci i reciclatge de residus. Criteris de separaci i selecci.
- Experimentaci de la transmissi de la llum en els diferents medis.
- Valoraci de la contaminaci lumnica.
Entorn, tecnologia i societat

- Observaci del funcionament daparells habituals de casa i de lescola, de les parts que els componen i
reconeixement de lenergia que utilitzen.
- Utilitzaci de peces modulars per a la construcci destructures senzilles, com una primera aproximaci a la
robtica educativa.
- Cura de les eines i dels materials.
- Muntatge i desmuntatge de joguines i identificaci de les parts que componen alguns objectes.
- Elements que poden ocasionar riscos.

1. Observar lentorn i identificar relacions senzilles entre els elements que en formen part, distingint els
elements humanitzats i els naturals. Valorar la importncia de respectar i protegir el medi.
2. Distingir ssers vius i objectes inerts i relacionar caracterstiques (nutrici, relaci, reproducci) danimals i
plantes propers amb la seva identificaci com a ssers vius.
3. Reconixer i classificar amb criteris elementals els ssers vius de lentorn i identificar algunes relacions que
estableixen amb el medi, utilitzant els instruments adequats i mostrant una actitud de respecte per la natura i
pel material.
4. Reconixer les principals parts del cos hum i relacionar-les amb la seva funci i amb els canvis fsics que es
produeixen al llarg de la vida. Identificar semblances i diferncies entre les persones i valorar la seva diversitat
fsica.
5. Valorar positivament la relaci entre la salut i el benestar de la persona i la prctica de determinats hbits
associats a la higiene, lalimentaci variada i equilibrada, lexercici fsic i el descans.
6. Observar i identificar les propietats dalguns materials i relacionar-les amb els seus usos fent-se preguntes
que permetin obtenir informacions rellevants. Resoldre situacions quotidianes vers la reducci, reaprofitament i
reciclatge dels materials.
7. Desmuntar i tornar a muntar objectes senzills i joguines, diferenciar els diferents components, manipulantlos amb precauci i descriure algunes caracterstiques del seu funcionament.
Continguts de lrea de coneixement del medi natural cicle mitj (3r i 4t)
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
93/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015

- Inters per lobservaci i la generaci de preguntes cientfiques, aix com per la construcci de respostes
coherents amb el coneixement cientfic.
- Disseny i realitzaci de treballs experimentals. Anlisi i comunicaci dels resultats.
- s de les funcions del maquinari especfic de cincies (sensors, cmera estereomicroscpica).
- Utilitzaci de materials i tcniques especfiques del laboratori tenint en compte les normes ds i de seguretat.

- Caracteritzaci de la funci de nutrici en els animals i plantes.
- Caracteritzaci de la funci de reproducci a partir de lobservaci danimals i plantes.
- Caracteritzaci de la funci de relaci a partir de lobservaci danimals i plantes i relacionant aquests amb els
seus hbitats.
- Classificaci dels diferents grups danimals i plantes de lentorn proper. s de claus dicotmiques senzilles.
- Inters per lobservaci, cura i protecci danimals i plantes de lentorn proper, i prevenci dels possibles
riscos.
- Activitats econmiques relacionades amb la cria danimals i el cultiu de plantes.

- Morfologia externa del cos.
- Sistemes que participen en la funci de relaci: locomotor i nervis.
- Aparells que intervenen en la funci de nutrici de lsser hum (aparells respiratori, digestiu, circulatori i
excretor) i relaci entre ells.
- Principals malalties relacionades amb la funci de nutrici i de relaci.
- Hbits dhigiene, de descans i dexercici fsic que afavoreixen una vida saludable.
- Caracteritzaci de lalimentaci variada i equilibrada com a bsica per a una vida saludable.
- Identificaci de missatges publicitaris i prctiques que afavoreixen o no el bon desenvolupament personal i la
salut.
- Avenos de la cincia en lalimentaci i la salut.
- Expressi de sensacions i emocions personals.
- Respecte davant de les sensacions i emocions dels altres.
- Formulaci de propostes dactivitats creatives per a la gesti dels temps de lleure, individual i collectiu.
Matria i energia
- Mesura, comparaci i ordenaci de propietats dels materials: longitud, massa, capacitat i temperatura.
- Conservaci de la massa i volum amb els canvis de forma.
- Fonts denergia i cadenes energtiques relacionades amb canvis observats a la vida quotidiana.
- s responsable de les fonts denergia.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
94/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Plantejament de preguntes, observaci i experimentaci sobre magnetisme.

- Experimentaci de la transmissi del so en els diferents medis.
- Valoraci del soroll i la contaminaci acstica.
- Experimentaci dels canvis destat en laigua i la seva reversibilitat.
- Relaci del cicle natural i hum de laigua.
- s responsable de laigua.

- Fonts denergia amb qu funcionen algunes mquines.
- Funcionament dalguns operadors mecnics: eix, roda, politja, pla inclinat, engranatges i altres.
- Utilitzaci doperadors mecnics per a la construcci destructures senzilles com ara elements de robtica
educativa.
- Eines, mquines i fonts denergia utilitzades en diferents poques histriques: relaci amb les condicions de
vida i de treball.

1. Reconixer i explicar, recollint dades i utilitzant aparells de mesura, les relacions entre alguns factors del
medi fsic i les formes de vida i activitats humanes, i mostrar una actitud de respecte pel medi.
2. Classificar animals i plantes de lentorn proper i reconixer les caracterstiques bsiques dacord amb criteris
cientfics.
3. Identificar les parts del cos que permeten el moviment, relacionar-les amb altres rgans i comprendre el
funcionament del cos hum des dun sentit global. Relacionar la nutrici amb lobtenci denergia i el
creixement.
4. Valorar positivament la prctica de determinats hbits associats a la higiene, lalimentaci, lexercici fsic i el
descans com a hbits saludables que s recomanable mantenir, tot discernint les activitats que perjudiquen la
salut.
5. Saber muntar, desmuntar i utilitzar algunes mquines senzilles, analitzant el seu funcionament, posant
atenci especial a lenergia que utilitzen. Valorar la importncia de fer un s responsable de les fonts
denergia.
6. Observar i identificar les propietats dalguns materials i relacionar-los amb els seus usos fent-se preguntes
que permetin obtenir informacions rellevants.
Continguts de lrea de coneixement del medi natural cicle superior (5 i 6)

mitjanant el treball cooperatiu i a partir de lexperimentaci i ls de diferents fonts dinformaci.
- Utilitzaci de material i tcniques especfiques de laboratori.
- Cerca i contrast dinformaci en diferents suports (lectura de textos cientfics, dimatges, grfics...).
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
95/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Planificaci dexperincies per comprovar propietats dels materials i el seu comportament.

- Utilitzaci de la lupa binocular per a lobservaci de petits organismes o part dells.
- s del microscopi per a lobservaci dalguns microorganismes.
- Instruments i objectes ds habitual al laboratori: coneixement i utilitzaci.
- Normes de seguretat en el laboratori: coneixement i aplicaci.

- Relaci entre funcions vitals i estructura dalguns animals, plantes i fongs.
- Criteris per a lobservaci cientfica dssers viu.
- Claus i guies per a la classificaci dorganismes.
- Reconeixement dels microorganismes com a altres formes de vida.
- Valoraci de la intervenci dels microorganismes en alguns processos quotidians.
- Observaci i descripci dalguns ssers vius i de la seva interacci amb el medi.
- Relaci entre funcions vitals i estructura dalguns animals, plantes i fongs.

- Visi integrada dels aparells i sistemes que possibiliten les funcions dels cos hum.
- Canvis que comporta el creixement en el desenvolupament fsic, personal i relacional.
- Funcions de reproducci i relaci en els ssers humans i rgans, aparells i sistemes que hi intervenen.
- Reconeixement de la dimensi afectiva de la sexualitat i dalgunes malalties relacionades amb la funci de
reproducci.
- Valoraci critica dels comportaments individuals que afecten la salut dels altres i la prpia.
- Riscos del consum de tabac i alcohol.
- Hbits dhigiene i estils de vida saludables.
- Actuacions de primers auxilis per ajudar-se i ajudar els altres.
- Coneixement i valoraci dels avenos de la cincia en lalimentaci i la salut.
- Expressi raonada de les valoracions prpies i contrast amb les valoracions dels altres sobre decisions que
afavoreixen un comportament responsable i saludable.
Matria i energia
- Mesura i comparaci de masses i volums de materials diversos.
- Observaci, experimentaci i descripci de materials amb diferents densitats.
- Anlisi dels efectes duna fora o diferents forces sobre un objecte. Aplicaci a lestudi de mquines simples
que sutilitzen habitualment a lescola o a casa.
- Fonts denergia ms utilitzades en la societat.
- Diferenciaci entre energies renovables i no renovables.
- Planificaci i realitzaci dexperincies sobre el comportament de materials davant de la llum, el so, la calor,
la humitat i lelectricitat.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
96/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Propietats dels diferents materials duna mescla relacionant-les amb ls de diferents tcniques de separaci
de substncies: imantaci, filtraci, decantaci, evaporaci i destillaci.
- Propietats de laigua com a dissolvent.
- Canvis qumics en relaci amb fenmens quotidians: combustions, oxidacions i fermentacions. Aplicaci a la
prevenci del foc i obtenci de compost.

- Valoraci de limpacte del desenvolupament tecnolgic en les condicions de vida i en el treball.
- Components dun circuit elctric.
- Disseny i construcci de circuits elctrics senzills.
- Valoraci de la importncia dadoptar comportaments que minimitzin el consum elctric.
- Avenos, productes i materials que intervenen en el progrs de la societat.

1. Analitzar alguns dels usos que es fan dels recursos naturals i de les fonts denergia, aix com algunes
conseqncies dels usos inadequats.
2. Reconixer i explicar la presncia ubiqua dels microorganismes en el medi.
3. Relacionar lestructura dun sser viu amb les funcions que realitza. Identificar els principals rgans del cos
hum i les funcions que realitzen tot relacionant ladequat funcionament del cos amb determinats hbits de
salut. Conixer les repercussions dels hbits incorrectes sobre la salut.
4. Planificar i portar a terme experincies senzilles sobre alguns fenmens fsics i qumics de la matria:
plantejar-se hiptesis, seleccionar el material necessari, registrar els resultats i comunicar les conclusions, amb
diferents llenguatges per mitjans convencionals i amb ls de les TAC.
5. Planificar i realitzar projectes de construcci dalguns objectes, maquetes i aparells senzills, seleccionant els
materials pertinents, demostrant responsabilitat en les tasques individuals i actitud cooperativa per al treball en
grup i vetllant per la prpia seguretat i la dels altres.
Continguts especfics de lrea de coneixement del medi social i cultural
Els continguts de lrea sorganitzen en tres blocs:

- El mn que ens envolta.
- Persones, cultures i societats.
- Canvis i continutats en el temps.
Els continguts de lrea de coneixement del medi social i cultural procedeixen fonamentalment de la geografia,
de la histria i de leconomia. Aquestes disciplines han de permetre als alumnes de primria situar-se en lespai
i en el temps i adquirir els instruments conceptuals i procedimentals necessaris per comprendre el mn on
viuen i contribuir a la seva millora.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
97/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
Continguts de lrea de coneixement del medi social i cultural cicle inicial (1r i 2n)
El mn que ens envolta

- Observaci delements i fenmens naturals.
- Comunicaci de les observacions utilitzant formes de representaci bsiques.
- Orientaci mitjanant lobservaci delements naturals i humanitzats de lentorn.
Persones, cultures i societats

- Organitzaci social propera a lalumnat: famlia, amics, escola, barri, localitat...
- Participaci i coresponsabilitat en les tasques de la vida domstica, escolar i social. Superaci destereotips
sexistes.
- Elements caracterstics de lentorn, els serveis i els espais comuns. Valoraci de la responsabilitat personal en
el seu s.
- Formes dorganitzaci de lescola i de lentorn proper.
- Valoraci la importncia de la convivncia.
- Reconeixement dels drets i deures de les persones del grup, aix com la importncia del dileg en la resoluci
de conflictes.
- Manifestacions culturals de lentorn. Valoraci de la seva diversitat i riquesa.
- Procedncia geogrfica i activitat econmica dels avantpassats propers.
- Mesures que contribueixen a la seguretat personal i digital.
Canvis i continutats en el temps

- Observaci dels canvis en les persones al llarg del temps. Etapes de la vida.
- s de fonts orals, documentals i materials per reconstruir la prpia histria.
- s de les nocions bsiques de temps (abans/desprs, passat/present/futur, durada).
- s de les unitats de mesura bsiques (dia, setmana, mes i any).
- Canvis i continutats en fets quotidians de la prpia experincia i en elements del patrimoni.

1. Observar lentorn i identificar relacions senzilles entre els elements que en formen part, distingint els
elements humanitzats i els naturals. Valorar la importncia de respectar i protegir el medi.
2. Conixer alguns valors fonamentals de la convivncia democrtica, especialment aplicats a lescola i la
necessitat de respectar les normes bsiques com a ciutadans i ciutadanes.
3. Reconixer, identificar i posar exemples de les responsabilitats i de les tasques que desenvolupen les
persones a lentorn, superant els estereotips sexistes.
4. Valorar el paper de les famlies i descriure alguns aspectes de la vida personal i familiar. Ordenar
temporalment alguns fets rellevants. Descriure altres fets quotidians i elements patrimonials aplicant nocions
temporals bsiques.
5. Utilitzar croquis, aix com referents dorientaci espacial per situar-se en lentorn, localitzar determinats
elements i desplaar-se.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
98/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
Continguts de lrea de coneixement del medi social i cultural cicle mitj (3r i 4t)

- Sistema Sol-Terra-Lluna.
- Relacions entre els moviments de rotaci i translaci de la Terra, el dia i la nit i les estacions.
- Relaci entre la posici del Sol i les ombres.
- Mesura de la temperatura, direcci i velocitat del vent i quantitat de precipitaci.
- Registre, representaci grfica i interpretaci de dades meteorolgiques bsiques.
- Formes de relleu i accidents geogrfics.
- Localitzaci de les formes de relleu i accidents geogrfics ms rellevants de lentorn.
- s i elaboraci de plnols i mapes senzills del poble, barri o ciutat.
- Aplicaci de tcniques dorientaci.
- Relaci de les principals caracterstiques del clima de lentorn amb les varietats climtiques de Catalunya.
Comparaci amb altres climes.
- Observaci i descripci de diferents tipus de paisatge de lentorn proper i lluny.
- Reconeixement dels elements naturals i humanitzats i de limpacte de lactivitat humana en el paisatge.
- Identificaci i disseny dactuacions responsables orientades a ls sostenible de lentorn.

- Elements bsics de lestructura econmica i de lorganitzaci social, poltica i administrativa dels municipis i
les comarques.
- Valoraci de la diversitat social, cultural i de gnere i respecte per les diferncies.
- Identificaci de les manifestacions culturals com a elements de cohesi social.
- Identificaci i descripci dalguns trets demogrfics i econmics de lentorn a partir de lobservaci directa de
lentorn proper i de dades i representacions grfiques.
- Anlisi i comparaci de dades dentorns rurals i urbans.
- Anlisi de missatges publicitaris i valoraci de la seva incidncia en la presa de decisions de la vida
quotidiana.
- Desenvolupament dactituds de consum responsable.
- Reconeixement de situacions relatives a la mobilitat viria que poden comportar risc.
- Nocions bsiques per a la cura dun mateix i de les persones de lentorn.

- Identificaci dels canvis en les persones al llarg del temps i de les diferents etapes personals.
- s de tcniques de registre i representaci de la histria prpia i del passat familiar proper.
- s de fonts histriques diverses per obtenir informaci i evidenciar els canvis i continutats al llarg del temps
daspectes de la vida quotidiana i de lentorn proper.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
99/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- s dunitats de mesura temporal i aplicaci de les nocions de canvi i continutat.

- Anlisi de levoluci dalgun aspecte de la vida quotidiana al llarg del temps: s dunitats de mesura temporal
i aplicaci de les nocions de canvi i continutat.
- Anlisi diacrnica i sincrnica de levoluci dalguns aspectes de la vida quotidiana (habitatge, vestit,
utillatge...) al llarg del temps i comparant diverses cultures.
- Identificaci del paper dels homes i les dones, individualment i collectiva, en la histria.
- Descoberta i valoraci del patrimoni comarcal, social i cultural.
- Aplicaci de nocions de canvi i continutat en els paisatges.

1. Reconixer i explicar, recollint dades i utilitzant aparells de mesura, les relacions entre alguns factors del
medi fsic i les formes de vida i activitats humanes i mostrar una actitud de respecte pel medi.
2. Analitzar i descriure elements naturals i humanitzats del paisatge de lentorn proper i establir comparacions
amb altres tipus de paisatges.
3. Utilitzar plnols i mapes, aix com mecanismes dorientaci espacial per situar-se en lentorn, localitzar
determinats elements i desplaar-se.
4. Conixer i valorar el funcionament bsic de les institucions municipals i comarcals i els mecanismes
democrtics de participaci, utilitzant-los per participar activament al centre escolar.
5. Descriure alguns trets demogrfics i econmics de lentorn, identificar algunes manifestacions culturals,
valorar la seva diversitat i riquesa, i localitzar elements del patrimoni comarcal natural i cultural.
6. Analitzar les situacions que poden comportar risc a nivell viari i proposar mesures de prevenci.
7. Aplicar nocions de canvi i continutat a alguns aspectes de la vida quotidiana de les societats humanes i
situar alguns fets histrics rellevants, dacord amb els criteris de successi i duraci temporals. Utilitzar fonts
documentals i patrimonials per justificar aquests canvis i continutats.
8. Identificar alguns dels usos que es fan dels recursos naturals i algunes de les conseqncies que sen
deriven. Analitzar limpacte dalgunes activitats humanes sobre els recursos i en particular sobre laigua.
Continguts de lrea de coneixement del medi social i cultural cicle superior (5 i 6)

- La Terra, planeta del sistema solar.
- Lectura i interpretaci de dades del temps atmosfric en diferents representacions.
- Identificaci de la relaci entre clima, vegetaci i relleu.
- Principals riscos mediambientals relacionats amb el clima.
- Identificaci i localitzaci de les principals unitats de relleu i la hidrografia de Catalunya, dEspanya i del mn.
- Utilitzaci i interpretaci de diferents representacions cartogrfiques (plnols, fotos aries, croquis...), en
diferents suports, per localitzar elements importants del medi fsic.
- Reconeixement dels usos socials dalgunes roques i minerals.
- Anlisi dels elements naturals i antrpics que influeixen en la configuraci del paisatge.
- Identificaci dalguns fenmens naturals: els terratrmols i les avingudes daigua.
- Valoraci dactuacions que contribueixen a la protecci del medi.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
100/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015

- Participaci activa a lescola com a aprenentatge per a la vida en democrcia.
- Reconeixement de la diversitat dopinions.
- s de diferents canals per a lintercanvi dopinions i difusi dinformacions.
- Organitzaci territorial de Catalunya, Espanya i Europa.
- Principals institucions democrtiques i organitzacions poltiques.
- Valoraci del paper de les administracions en la garantia dels serveis pblics.
- Reconeixement i valoraci de la diversitat cultural i lingstica de Catalunya i dEspanya.
- Coneixement dels smbols que identifiquen Catalunya en el marc europeu.
- Valoraci dels drets i deures ciutadans i del paper individual i collectiu en la construcci dun mn ms just i
equitatiu.
- Valoraci de la necessitat dun comproms per a la resoluci de problemtiques socials.
- Rebuig dels estereotips i prejudicis, aix com de les situacions dinjustcia i discriminaci, per raons de gnere,
orientaci afectiva, origen i creences, desenvolupant sentiments dempatia i respecte amb els altres.
- Observaci, identificaci i descripci dalguns trets demogrfics, econmics i culturals i religiosos de la
societat catalana i espanyola.
- Trets principals de lespai geogrfic mundial relatius als moviments migratoris i la globalitzaci. El dileg entre
cultures i religions.
- Activitats econmiques del territori i sectors de producci. Tipus dempresa i la seva organitzaci.
- Valoraci de la influncia de les vies de comunicaci i transport en el desenvolupament de leconomia del
territori.
- Valoraci de la viabilitat duna idea emprenedora per mitj del treball cooperatiu i utilitzant diferents fonts
dinformaci.
- Interpretaci de la realitat a travs dels mitjans de comunicaci.
- Anlisi crtica de la influncia de la publicitat sobre els hbits de consum.
- Consum responsable i valoraci de ls del diner.
- Identitat digital. Gesti de la privacitat de les dades.
- Nocions bsiques per a la cura dun mateix i de les persones de lentorn.
- Prevenci de la violncia masclista i de qualsevol fanatisme.

- Comprensi del temps cronolgic: identificaci de la durada, simultanetat i successi desdeveniments
histrics.
- s de representacions grfiques per situar fets i etapes de levoluci histrica.
- s de diferents fonts histriques (orals, documentals, materials) per contrastar informacions sobre un mateix
esdeveniment i obtenir elements per explicar les accions humanes.
- Valoraci de la prpia histria personal i collectiva per a la comprensi del passat i del present i la
construcci del futur.
- Valoraci de lintercanvi intergeneracional dexperincies.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
101/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Anlisi del paper de les dones com a subjectes individuals o collectius de la histria al llarg del temps i
valoraci de la seva aportaci al patrimoni i a la cultura.
- Anlisi de levoluci dalgun element patrimonial de lentorn proper mostrant-hi respecte.
- Caracteritzaci de les formes de vida prehistriques.
- Romanitzaci a la pennsula Ibrica. Fets bsics de ledat antiga al territori actual de Catalunya.
- Trets bsics de lestructura social, poltica i econmica de ledat mitjana a la pennsula Ibrica en el marc de
lEuropa feudal. Naixement i expansi de la Catalunya medieval.
- Trets bsics de lestructura social, poltica i econmica de ledat moderna a la pennsula Ibrica. Lpoca dels
descobriments. Catalunya dins la monarquia hispnica.
- Lpoca de les revolucions poltiques i econmiques a Espanya i Europa (segles xviii i xix). La revoluci
industrial a Catalunya.
- El mn contemporani. Anlisi dels fets bsics de la histria de Catalunya, Espanya i el mn al llarg dels segles
xx i xxi per comprendre la societat actual.
- Estudi de diferents avenos tecnolgics i cientfics. La seva repercussi en el mn contemporani.

1. Analitzar els elements fsics i humanitzats dels paisatges i dels principals factors de canvi produts per
processos naturals i per lactivitat humana al llarg del temps. Reconixer la diversitat de paisatges de
Catalunya i Espanya i la necessitat de preservar la riquesa paisatgstica i patrimonial.
2. Valorar, entre daltres recursos, laigua com un b escs, i conixer maneres diferents de prevenir o reduir
limpacte de les activitats humanes sobre el medi.
3. Utilitzar plnols i mapes a diferents escales interpretant els diferents signes convencionals, aix com
fotografies aries. Elaborar croquis i plnols senzills com a mitj per analitzar elements del territori i comunicar
els resultats de les observacions i interpretacions.
4. Conixer, analitzar i valorar els mecanismes de funcionament i de participaci de les societats
democrtiques, aplicats als rgans de govern de diferents institucions, assumint responsabilitats en el si del
marc escolar.
5. Reconixer i respectar la diversitat de manifestacions culturals de lentorn, de Catalunya i Espanya.
Identificar les normes de convivncia dels grups i respectar els drets i deures fonamentals de les persones.
6. Identificar, descriure i analitzar processos de canvi i transformaci socials, culturals, econmics i tecnolgics
en lentorn, en especial, els canvis provocats per la globalitzaci, identificant i valorant algunes de les causes de
les desigualtats en el mn actual.
7. Utilitzar diferents tipus de fonts documentals (textuals, patrimonials, orals) i arqueolgiques per obtenir
informaci sobre els trets significatius de la societat dpoques passades, situant els fets en lnies de temps.
8. Valorar la viabilitat dun projecte emprenedor relacionat amb un tema rellevant de lentorn, utilitzant els
recursos digitals de forma eficient.
A leducaci primria els nens estan habitualment interessats per molts fets que succeeixen al seu entorn i la
metodologia per ajudar-los en laprenentatge dels continguts de lmbit de coneixement del medi hauria de
partir de lanlisi daquest tipus de situacions que els motiven, per tal destimular-los inicialment a plantejar-se
preguntes rellevants i a expressar els seus punts de vista.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
102/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
La transformaci daquestes idees inicials en daltres que estiguin ms fonamentades en els coneixements
actuals de les diferents disciplines de lmbit requereix un treball que afavoreixi la seva evoluci al llarg dels
cursos. Els models interpretatius generats per les cincies implicades tenen un elevat nivell dabstracci i el seu
aprenentatge requereix un ensenyament que parteixi de lanlisi de diverses situacions contextualitzades en
base al treball en diferents cursos i en una seqncia en espiral.
Per a la selecci daquestes situacions sha de buscar lequilibri entre les realitats locals, catalana i espanyola i
global i entre els temps ms allunyats i els ms propers tant en el passat com en el futur i, a partir daquestes,
promoure lobservaci i la cerca de dades. Sha de potenciar el coneixement directe de la realitat a lhora
destudiar els fenmens, els objectes tecnolgics, el propi territori o el passat que tenim present i privilegiar la
identificaci devidncies que confirmin o posin en dubte les idees expressades, aix com la lectura de textos i
imatges que es troben en diferents suports i formats, que permetin accedir a informacions i coneixements
distants en el temps i en lespai.
En el procs daprendre tamb ser important el temps dedicat a ensenyar lalumnat a prendre conscincia
dels propis aprenentatges, a estructurar-los i a sintetitzar-los de manera que els puguin recordar quan els
necessitin i, finalment, el dedicat al treball de les actituds i les habilitats que capacitin els nens per actuar,
tenint en compte el seu nivell i els coneixements apresos, en la promoci duna forma de vida saludable i dun
s sostenible del medi i, en general, en situacions de participaci ciutadana i de defensa dels drets humans.
Tot aix comporta, a ms, un treball de tipus cooperatiu en petits grups que doni ocasi al desenvolupament
dactituds i habilitats relacionades amb lexpressi i lescolta, el consens, lautoavaluaci i la coavaluaci.
Lelaboraci descrits, grfics, maquetes, mapes conceptuals, dibuixos, esquemes, exposicions orals... que
recullin les diferents idees, observacions o resums possibilita introduir rigor i precisi en les reflexions i facilita
la seva millora a partir dactivitats davaluaci mtua. Convindr sovint realitzar aquests escrits utilitzant
recursos digitals.
Les TAC esdevenen un instrument rellevant en lensenyament i aprenentatge de les cincies, des de
lobservaci inicial fins a la realitzaci i valoraci final de la tasca. A partir de visualitzadors i sensors es poden
observar i mesurar fenmens reals, transferir les dades a lordinador per organitzar-les, fer-ne els grfics
corresponents i analitzar-les sense haver de fer els clculs manualment. Amb la modelitzaci de fenmens i
amb els simuladors, i a partir de la interacci amb els objectes, es poden fer proves virtuals.
A Internet, shi troben recursos dinformaci, mapes virtuals, bases de dades i aplicacions per als projectes que
shan de dur a terme amb lalumnat. Cal treballar estratgies per a la localitzaci de la informaci, lobtenci i
tractament de les dades i les habilitats danlisi i de comunicaci (collaborativa, de presentaci i publicaci
dels resultats).
Lavaluaci ha destar dirigida fonamentalment a millorar laprenentatge de lalumnat, s a dir, a subministrar

informaci de diferents procedncies, per comprendre els punts forts i els punts febles de laprenentatge de
lalumnat en relaci amb les competncies, els objectius establerts i els continguts. Daquesta manera, els
mestres podran adaptar el programa a les necessitats reals de lalumnat, per ajudar-los a superar els obstacles
i assolir els objectius establerts.
Amb aquesta finalitat, i per estimular que els alumnes aprenguin a autoavaluar-se i a autoregular-se, sha de
promoure una avaluaci inicial de les idees prvies i de les representacions sobre el que ells pensen que
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
103/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
aprendran i una avaluaci en el procs daprenentatge que incideixi especialment en la regulaci de les formes
danticipaci i planificaci del pensament i de lacci.
Finalment caldr planificar una avaluaci final o sumativa, dacord amb els criteris davaluaci, en la qual
lalumnat haur de demostrar haver assolit les competncies, a partir de la proposta de situacions o problemes
en resposta als quals hagi daplicar els coneixements apresos.
Caldr deixar espais per a lautoavaluaci i la coavaluaci i en el treball en equip lavaluaci haur dincloure
tant el treball collectiu com les aportacions individuals.
Per a lavaluaci de les competncies i els continguts daquesta rea caldr en molts casos observar lactuaci
dels alumnes en entorns reals o que el simulen: caldr aprofitar les sortides del centre o reproduir a lescola
determinats ambients (horts, aquaris...) i utilitzar en aquest sentit els recursos digitals apropiats (simuladors
informtics, mapes en format digital).
Les pautes dobservaci del mestre, les rbriques dautoavaluaci, els qestionaris, els dossiers personals
daprenentatge, els mapes conceptuals, les maquetes, els dibuixos, les exposicions orals, els KPSI sn, entre
daltres, eines tils davaluaci que es poden plantejar a linici, durant o al final del procs de laprenentatge.
mbit artstic
rea deducaci artstica: visual i plstica, msica i dansa
Introducci
Les manifestacions artstiques formen part del nostre entorn, incideixen en la vida de les persones i permeten
espais de relaci en els quals flueixen experincies, significats, emocions, idees i pensaments. Leducaci
artstica a leducaci primria t per objectiu desenvolupar les competncies perceptives i dexpressi que
permetin als alumnes comprendre el seu entorn i els mons artstics i culturals i adquirir eines per comunicar-se
amb els llenguatges de les arts.
Leducaci artstica afavoreix lestructuraci del pensament de lalumnat en tant que contribueix a lanlisi de la
realitat i ajuda a comprendre i a respondre, a sentir i a distingir, a pensar i a construir. Laprenentatge de lart,
i a travs de lart, genera coneixement i transferncia a altres situacions i contextos tot desenvolupant un
pensament crtic, obert i flexible.
Leducaci artstica tamb t una gran rellevncia des duna perspectiva social i cultural, ja que les
manifestacions artstiques no sn generadores noms despais de coneixement, sin tamb despais
dexperincia i de transferncia a lentorn social que ens acull (centre escolar, barri, poble, ciutat). Lart, per
les seves caracterstiques, permet un dileg obert amb les altres manifestacions culturals del mn.
Els objectius i els continguts de leducaci artstica contribueixen al desenvolupament de les competncies que
permeten interpretar i representar el mn: lalumne aprn a percebre, per tamb a produir a partir del
coneixement i de la comprensi de si mateix i del seu entorn.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
104/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
Leducaci artstica mant uns enllaos evidents amb leducaci fsica, en tant que totes dues treballen el sentit
esttic i creatiu de lexpressi i comunicaci corporal, de manera especial per mitj de la dansa. La dansa ajuda
lalumnat a conixer les seves possibilitats corporals, a respectar-se i respectar els altres i a compartir una
experincia corporal transmesa per mitj dels sentits i enriquida amb la msica.
Competncies bsiques prpies de lmbit artstic
Lalumne haur dassolir en acabar letapa les competncies de lmbit de leducaci artstica que es relacionen
a continuaci. Les competncies es presenten agrupades en tres dimensions. Al final de cada dimensi
Dimensi percepci, comprensi i valoraci
Aquesta dimensi inclou les competncies que fan que una persona adopti una actitud activa i conscient
davant de les realitats visuals i sonores existents a lentorn natural i cultural. Grcies a aquestes lalumne
comprn i experimenta el mn que lenvolta i s capa de valorar i gaudir dels aspectes esttics que en formen
part. La persona competent pot participar, aix, de manera activa i creativa del patrimoni artstic i pot
submergir-se en els diversos vessants de la contemporanetat artstica.
Aquesta dimensi est integrada per quatre competncies:
Competncia 1. Mostrar hbits de percepci conscient de la realitat visual i sonora de lentorn natural i cultural.
Competncia 2. Utilitzar elements bsics dels llenguatges visual, corporal i musical i estratgies per
comprendre i apreciar les produccions artstiques.
Competncia 3. Comprendre i valorar elements significatius del patrimoni artstic proper, de Catalunya i
darreu.
Competncia 4. Comprendre i valorar elements significatius de la contemporanetat artstica.
Continguts clau:
- Percepci i exploraci sensorial dels elements presents en lentorn natural, cultural i artstic.
- Expressi de les idees, les emocions i les experincies que desvetllen les manifestacions artstiques.
- Inters pel patrimoni i les manifestacions artstiques.
- Relaci entre lart, la societat, la cultura i la religi.
- Satisfacci i emoci esttica.
- Recerca sobre qestions relacionades amb lart.
- Propietats dels elements que trobem presents en lentorn i en les obres artstiques.
- Recursos, formes i possibilitats comunicatives dels diferents elements i llenguatges artstics.
- Funci i influncia de les manifestacions artstiques i dels seus elements.
- Codis i terminologia utilitzats en la lectura, producci i interpretaci de les obres dart.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
105/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
Dimensi interpretaci i producci
Aquesta dimensi inclou les competncies que permeten que una persona sexpressi, interpreti, es comuniqui i
gaudeixi utilitzant els llenguatges de les arts. Amb el seu domini, lalumne podr compartir sentiments, idees i
experincies esttiques mitjanant la realitzaci de produccions artstiques i la interpretaci dobres musicals o
escniques.
Competncia 5. Emprar elements bsics del llenguatge visual amb tcniques i eines artstiques per expressarse i comunicar-se.
Competncia 6. Interpretar msica vocal i instrumental amb els elements i recursos bsics del llenguatge
musical.
Competncia 7. Emprar els elements i recursos bsics del llenguatge escnic, per expressar-se, interpretar i
comunicar-se.
Continguts clau:
- Inters, valoraci i respecte pel fet artstic i per les produccions artstiques prpies i alienes.
- Propietats dels elements que trobem presents en lentorn i en les obres artstiques.
- Recursos, formes, possibilitats comunicatives dels diferents elements i llenguatges artstics.
- Tcniques prpies dels diferents llenguatges artstics.
- Produccions artstiques: plstiques, musicals i corporals.
- Expressi artstica democions, experincies, desitjos i valoracions crtiques.
- Interpretaci individual i collectiva musical i corporal.
- s de recursos digitals en lexpressi artstica.
- Planificaci dels processos de producci artstica.
Dimensi imaginaci i creativitat
Aquesta dimensi inclou les competncies que es relacionen amb la imaginaci i la creativitat, que sn
qualitats inherents al gnere hum i que es poden desenvolupar i aprendre. Per les seves caracterstiques, les
arts permeten accions daprenentatge i reptes artstics sense solucions preestablertes i niques, que sn una
bona base per preparar individus flexibles i tolerants, qualitats fonamentals per a la vida en la societat actual.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
106/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
Competncia 8. Improvisar i crear amb els elements i recursos bsics dels diferents llenguatges artstics.
Competncia 9. Dissenyar i realitzar projectes i produccions artstiques multidisciplinries.
Continguts clau:
- Imaginaci i creativitat en lexpressi i comunicaci artstica.
- Recursos, formes, possibilitats comunicatives dels diferents elements i llenguatges artstics.
- Tcniques prpies dels diferents llenguatges artstics.
- Produccions artstiques: plstiques, musicals i escniques.
- Interpretaci individual i collectiva musical i escnica.
- Expressi artstica democions, experincies, desitjos i valoracions crtiques.
- s de recursos digitals en lexpressi artstica.
- Combinaci de diferents llenguatges (visual, musical, escnic) en les creacions artstiques.
- Planificaci dels processos de producci artstica.
Lexperincia esttica incideix tant en el dileg que sexperimenta amb les manifestacions artstiques i culturals,
com tamb en la creaci.
El llenguatge plstic i el musical comparteixen aspectes relatius a la producci i la comprensi. Sinclouen en

una sola rea per permetre un enfocament globalitzat que inclogui les estretes connexions entre ambds i per
facilitar la incorporaci de continguts de dansa i teatre.
Els continguts de lrea deducaci artstica sorganitzen en dos blocs:

- Percebre i explorar.
- Interpretar i crear.
Cada un daquests blocs agrupen els continguts en tres apartats:

- Continguts comuns.
- Continguts deducaci visual i plstica.
- Continguts de msica i dansa.
El bloc Percebre i explorar inclou els aspectes relacionats amb el desenvolupament de capacitats de
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
107/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
reconeixement visual, auditiu i corporal, que ajuden a entendre les diferents manifestacions artstiques, aix
com el coneixement i gaudi de produccions plstiques i musicals diverses. El bloc Interpretar i crear es refereix
a lexpressi didees i sentiments per mitj del coneixement i ls de diferents codis i tcniques artstics.
Percebre i explorar
Continguts comuns
- Percepci i exploraci sensorial dels elements presents en lentorn natural, cultural i artstic: els objectes, els
materials, els sons...
- Expressi en diferents llenguatges de les idees, emocions i experincies que desvetllen les manifestacions
artstiques i culturals.
- Inters pel coneixement del patrimoni artstic de Catalunya i el daltres cultures.
- Inters i curiositat per descobrir, gaudir i participar de les manifestacions artstiques que ofereix lentorn:
exposicions, espectacles, actuacions...
- Apreciaci de les habilitats i la imaginaci dels creadors.
- Valoraci i respecte de les produccions dun mateix i dels altres.
- Satisfacci i emoci per lexperincia artstica.
Continguts deducaci visual i plstica

- Caracterstiques de les imatges fixes i seriades del mn visual proper (historietes, cmics, illustracions,
fotografies, cartells, publicitat) que provenen del camp de les arts i la cultura visual.
- Propietats dels materials, els colors, i les formes en les imatges, els objectes i les obres artstiques.
Continguts de msica i dansa

- Discriminaci del so i del silenci, de les diferents qualitats del so i de la seva combinaci.
- Possibilitats sonores i expressives de la veu.
- Caracterstiques sonores de materials i objectes.
- El moviment del cos i les seves possibilitats. Adequaci al so i a lespai.
- Escolta de peces instrumentals i vocals catalanes i darreu de diferents autors i estils.
- Lectura delements musicals grfics i corporals.
Interpretar i crear
Continguts comuns
- Terminologia bsica que sempra en la prctica i la vivncia de lexpressi artstica, visual, sonora i corporal.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
108/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Valoraci de laven en el propi aprenentatge.

- Produccions artstiques (plstiques, musicals i corporals) amb diverses tcniques i procediments a partir de la
percepci sensorial, les experincies, la realitat, les idees i les emocions.
- Creativitat i imaginaci en lexpressi i comunicaci artstica.

- Qualitats visuals i plstiques dels materials dels elements presents en lentorn.
- Composici individual i collectiva dimatges i objectes a partir de materials i tcniques.
- s de materials, dimatges i dobjectes diversos de lentorn en les produccions prpies i collectives.
- Ordre i atenci en els processos de producci i cura dels materials i estris emprats.

- Possibilitats de comunicaci del cos, dels sons, de les msiques, dels instruments i dels recursos digitals.
- Interpretaci de canons i de danses.
- Interpretaci collectiva: coordinaci amb els acompanyants en el cant i la dansa collectius i atenci al
director.
- Elements bsics de la tcnica vocal i corporal.
- Imitaci, interpretaci i improvisaci i creaci de motius meldics i rtmics amb la veu, el cos i els
instruments.
- Utilitzaci de grafies no convencionals (imatges, paraules, smbols) i grafies musicals. convencionals en la
lectura, la interpretaci i la creaci de partitures senzilles.

1. Reconixer algunes de les caracterstiques i de les possibilitats dutilitzaci plstica, sonora i corporal dels
elements presents en lentorn natural, cultural i artstic.
2. Expressar de forma senzilla i compartir amb els companys el que suggereix una experincia artstica,
individual o collectiva.
3. Crear composicions visuals (imatges i objectes,) sonores i corporals senzilles, que representin el mn
imaginari, afectiu i social i participar en produccions collectives.
4. Mostrar respecte en el treball cooperatiu a lhora de participar en projectes artstics collectius.
5. Interpretar de memria canons i danses.
6. Realitzar breus patrons de moviment, jocs motrius, esquemes rtmics i meldics amb la veu, el cos i
instruments.
7. Llegir i interpretar petits patrons meldics i rtmics amb els elements apresos.
Percebre i explorar
Continguts comuns
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
109/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Paper social i cultural del patrimoni i les manifestacions artstiques. Incidncia en la vida quotidiana de les
persones i en la forma de pensar.
- Valoraci i respecte per les produccions dun mateix i dels altres.
- Percepci que a travs de la implicaci, de la resoluci de problemes i de la constncia sarriba a la satisfacci
en la comprensi, interpretaci i creaci artstiques.

- Propietats dels materials, els colors, les formes (volums, lnies, contorns, textures, grandries,
perspectives) en les imatges, els objectes i en les obres artstiques.
- Recursos formals del llenguatge (enquadrament, planificaci i punt de vista).
- Relaci entre les qualitats perceptibles de les produccions artstiques i el que commou o provoca.
- Posicionaments, judicis i arguments que desvetllen els objectes i les imatges.
- Funci de les produccions audiovisuals i els objectes com a explicatives del mn i de nosaltres mateixos.
- Materials i tecnologies emprats pels artistes en el present i en el passat.

- Sons, msiques, moviments corporals i tecnologies que utilitzen els artistes en lexpressi musical i corporal.
- Famlies instrumentals.
- Estructures de simultanetat sonora en produccions musicals i artstiques.
- Reconeixement bsic de formes musicals, de qualitats del so, dinstruments i formacions instrumentals i
vocals.
- Reconeixement i representaci delements musicals i plstics a travs del moviment corporal.
Interpretar i crear
Continguts comuns
- Terminologia bsica que sempra en la prctica i la vivncia de lexpressi artstica, visual, sonora i corporal.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
110/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015

- Possibilitats expressives i plstiques i de transformaci dels materials (possibilitats espacials en la intervenci
bidimensional i tridimensional); accions que permeten els materials i tcniques artstiques del passat i del
present (fotografia, imatge digital, animaci).
- Disseny i composici individual i collectiva dimatges i objectes utilitzant materials, tcniques i procediments
diversos (materials naturals, industrials i de rebuig, recursos plstics, fotografia, recursos digitals...).
- Equilibri/tensi, ritmes visuals, plans (figura-fons) i punts de vista diversos.
- s dimatges i objectes de lentorn proper (imatgeria popular i meditica).
- Caracteritzaci de personatges, producci dimatges i objectes, recreaci despais imaginaris, creaci
destructures, decorats i exposicions.

- Interpretaci, improvisaci i creaci de canons, danses i jocs motrius.
director.
- Afinaci, dicci, tcnica vocal, instrumental i corporal.
- Tcniques bsiques de moviment acompanyades o no de seqncies sonores, canons i obres musicals.
- Composici individual i collectiva de canons, msiques i coreografies senzilles utilitzant materials i
instruments de percussi diversos, inclosos els recursos digitals i audiovisuals.
- Terminologia prpia del llenguatge musical: grafia musical convencional en la lectura, interpretaci i creaci
de partitures senzilles.
- Terminologia prpia de la dansa.

1. Identificar i verbalitzar amb la terminologia adequada les possibilitats plstiques, sonores i corporals que
utilitzen els artistes i els mitjans de comunicaci.
2. Expressar i compartir amb els companys el que suggereix una experincia artstica, individual o collectiva.
3. Cercar informacions i respostes a partir de dubtes i qestions plantejades al voltant de les manifestacions
artstiques.
4. Crear composicions visuals (imatges i objectes), sonores i corporals senzilles que representin idees,
emocions i experincies utilitzant materials i instruments diversos, inclosos els recursos digitals.
5. Mostrar respecte i responsabilitat en el treball cooperatiu a lhora de participar en projectes artstics
collectius.
6. Interpretar canons i danses apreses utilitzant les tcniques bsiques de la veu, dels instruments i del
moviment corporal.
7. Llegir i interpretar petites partitures amb els elements musicals apresos.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
111/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
Percebre i explorar
Continguts comuns
- Paper social, cultural i religis del patrimoni i les manifestacions artstiques. Incidncia en la vida quotidiana
de les persones i en la forma de pensar.
- Influncia de lexperincia cultural de lentorn en la comprensi, interpretaci i creaci visuals, musicals i
escniques.
- Valoraci i respecte de les produccions dun mateix i dels altres.
- Utilitzaci dels mitjans de comunicaci i dInternet per obtenir informaci sobre qestions relacionades amb
lart i els contextos de producci i exposici artstica.

- Propietats dels materials, els colors, les formes (volums, lnies, contorns, textures, grandries i
perspectives) en les imatges, els objectes i en les obres artstiques.
- Recursos formals del llenguatge audiovisual i de la seva funci expressiva i esttica (enquadrament,
planificaci, punt de vista, illuminaci).
- Relaci entre les qualitats perceptibles i el que pretenen les imatges i els objectes (informar, fer pensar,
convncer, persuadir).
- Reconeixement de maneres de viure, de formes dorganitzaci social i datribucions de temps i lloc en les
imatges i els objectes.
- Caracterstiques (formals, materials i tecnolgiques) en la creaci dobjectes i dimatges que han canviat o es
mantenen al llarg del temps.

- Possibilitats sonores dels recursos digitals, de la interacci de diferents mitjans i llenguatges artstics i de les
famlies i les agrupacions instrumentals.
- Reconeixement bsic de formes musicals, dinstruments i de formacions instrumentals i vocals.
- Possibilitats corporals comunicatives.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
112/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015

- Estructures de simultanetat en produccions musicals i artstiques de complexitat creixent.
- Grafia musical convencional en la lectura, interpretaci i creaci de partitures.
- Presncia de la msica en els mitjans de comunicaci i en les produccions audiovisuals.
- Reconeixement i escriptura de ritmes i melodies, emprant la grafia musical convencional.
Interpretar i crear
Continguts comuns
- Terminologia que sempra en la prctica i la vivncia de lexpressi artstica visual, sonora i corporal.

- Possibilitats comunicatives dimatges, objectes, elements naturals, estructures geomtriques, materials i
recursos digitals; possibilitats espacials en la intervenci bidimensional i tridimensional; accions que permeten
els materials; possibilitats de la llum i dels mitjans artstics del passat i del present (imatge digital, vdeo,
fotografia, installaci).
- Construcci i caracteritzaci de personatges, recreaci despais imaginats, creaci destructures, maquetes,
decorats i exposicions.
- Creaci de missatges visuals mitjanant materials plstics i tecnologies de la comunicaci (imatge digital,
vdeo, fotografia, installaci).
- Equilibri, moviment, punts de vista, pla (general, mitj, de detall), format (vertical, horitzontal, rod).
- Reutilitzaci dobjectes i imatges de lentorn amb la finalitat dexplicar visualment experincies, desitjos i
valoracions crtiques.
- s de representacions culturals (imatgeria popular i meditica, fotografies, objectes) en projectes artstics.
- Terminologies prpies dels llenguatges visuals: pintura, dibuix, escultura, espectacle visual, installaci,
cmic, cartellisme, arquitectura, publicitat, gravat, collage, modelatge, construcci, fotografia, imatge digital,
cinema-vdeo.

- Interpretaci, improvisaci i creaci de canons, danses i jocs motrius.
director.
- Afinaci, dicci, tcnica vocal, instrumental i corporal.
- Tcniques bsiques de moviment i utilitzaci destructures sonores en la improvisaci i composici
coreogrfiques.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
113/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Sincronitzacions de msica i moviment.

- Creaci de missatges sonors i corporals amb ls de recursos digitals a partir de la combinaci de diversos
mitjans i tecnologies de la comunicaci.
- Elaboraci de produccions a partir de la percepci sensorial, la imaginaci, les experincies, la realitat, les
idees i les emocions.
- Terminologia prpia del llenguatge musical: grafia musical convencional en la lectura, interpretaci i creaci
de partitures.
- Terminologia prpia de la prctica i de la vivncia de la dansa.

1. Identificar i reconixer en les diverses formes dexpressi artstica alguns trets socials, culturals, religiosos,
formals, estructurals, ideolgics, psicolgics, semitics i de gnere.
2. Formular opinions i argumentacions i cercar creences i idees al voltant de les manifestacions artstiques i
culturals.
3. Comunicar de forma visual, sonora i corporal coneixement, pensament, emocions i experincies, tot aplicant
i combinant les possibilitats de comunicaci del cos, dels sons, de les msiques, de les imatges, dels objectes,
de les figures geomtriques i dels recursos digitals.
4. Elaborar produccions artstiques que promoguin la valoraci crtica del nostre entorn.
5. Planificar els processos de producci pel que fa a la previsi de recursos, materials, moments de revisi i a
lassumpci de responsabilitats en el treball cooperatiu.
6. Interpretar canons i danses apreses utilitzant les tcniques bsiques de la veu i del moviment.
7. Crear canons i participar en creacions individuals i collectives emprant degudament la terminologia i grafia
corresponents.
8. Llegir i interpretar petites partitures amb els elements musicals apresos.
Lensenyament i aprenentatge per a la comprensi dels mons artstics i culturals ha de partir de les prpies
experincies dels alumnes i dels interrogants que es plantegen entorn de les imatges, els objectes, la msica i
els espectacles visuals. Aquesta aproximaci permet examinar els propsits de la cultura i de les arts visuals,
musicals i corporals i la seva incidncia en la nostra manera de pensar i actuar.
Per adquirir la competncia artstica cal posar lalumnat en contacte amb les manifestacions artstiques i
culturals, i promoure la seva implicaci com a subjectes actius en projectes on puguin establir vinculacions
amb les convencions culturals i esttiques del passat i contempornies, amb la tradici, amb la pluralitat de
lentorn, amb lexperincia i amb altres coneixements.
Els recursos digitals sn eines poderoses per comunicar idees. La seva utilitzaci permet generar msica i
combinar sons, textos, imatges, fotografies i animacions, els quals obren moltes possibilitats per a lexperincia
esttica.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
114/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
Lexperincia cultural i emocional que sadquireix a travs de les manifestacions artstiques i culturals, la
llibertat en lexperimentaci de tcniques i procediments comunicacionals i lanlisi del paper dels mitjans de
comunicaci, afavoreixen la comprensi, la interpretaci i la creaci.
Per a lavaluaci daquesta rea caldr tenir en compte no noms el resultat final, la producci artstica, sin
que caldr valorar el procs que lalumne ha seguit per arribar-hi. Shauran dobservar aspectes com la
sensibilitat que lalumne mostra, la creativitat que aplica, la cura que t en la realitzaci i interpretaci de
lobra i ls que fa dels elements, dels instruments o dels materials.
Lavaluaci ha dajudar lalumne a prendre conscincia dall que no li surt prou b i li ha de donar elements
per millorar-ho. Cal, en aquest sentit, explicitar clarament els objectius i els criteris amb qu es valorar cada
tasca i animar a partir daquests a la reflexi prpia i al dileg, sigui amb el mestre o amb els mateixos
companys.
Sobservaran els exercicis daprenentatge i daltres especfics davaluaci que permetin laplicaci autnoma de
les estratgies i els coneixements apresos. Seran tils els reculls de produccions tipus portafolis que faciliten
lautoavaluaci. Els recursos digitals sn una eina que facilita larxiu ordenat de les produccions aix com
lobservaci de la seva progressi i que afavoreixen, per tant, la implicaci de lalumne en el seu aprenentatge.
mbit deducaci fsica
rea deducaci fsica
Introducci
Lensenyament i laprenentatge de leducaci fsica en letapa de leducaci primria ha de fonamentar-se en

ladquisici dels coneixements, habilitats, valors i competncies relacionats amb el cos i la seva activitat motriu
que contribueixen al desenvolupament integral de la persona i a la millora de la qualitat de vida. En lrea
deducaci fsica, la reflexi sobre el sentit i els efectes de lactivitat motriu, el desenvolupament dhbits
saludables, regulars i continuats i el fet de sentir-se b amb el propi cos constitueixen principis valuosos de
lacci educativa i contribueixen a la millora de lautoestima.
Lescola ha doferir als alumnes mitjans i recursos per integrar lactivitat fsica a la vida quotidiana, i establir
aix una tendncia que potenci el seu desenvolupament motriu, la seva capacitat de socialitzaci, la seva salut
i la seva integritat com a persona.
Lmbit de leducaci fsica t un carcter transversal i, per tant, estableix relacions amb les altres rees
donada la seva potencialitat educativa.
Competncies bsiques prpies de lmbit deducaci fsica
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
115/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
Lalumne haur dassolir en acabar letapa les competncies de lmbit deducaci fsica que es relacionen a
continuaci. Les competncies es presenten agrupades en quatre dimensions. Al final de cada dimensi
Dimensi activitat fsica
Entenem com a activitat fsica tot tipus de moviment corporal que realitza lsser hum que contribueix a
conixer, desenvolupar i enfortir el cos, fer ms gils i eficaos els moviments, millorar el funcionament del
sistema cardiorespiratori i de laparell locomotor, equilibrar el sistema nervis i proporcionar beneficis per a la
salut i el benestar.
La majoria dels nois i

quotidianes dun estil
patinets o la bicicleta
fsiques planificades i
excursionisme, etc.
noies fan activitat fsica gaireb sense proposar-sho, mitjanant el joc i les activitats
de vida actiu: jugant al pati lestona desbarjo o al parc amb els amics, utilitzant els
com a mitj per desplaar-se, etc. Nhi ha que tamb desenvolupen altres activitats
estructurades fora de lhorari escolar, com ara nataci, bsquet, atletisme,
No hi ha un tipus dactivitat fsica idoni per a tothom, cadasc pot i ha de trobar el que ms sadapti a les
seves necessitats i interessos. s important la constncia i la regularitat en la prctica per garantir una bona
forma fsica, entesa com la capacitat de donar resposta a les necessitats motrius habituals duna persona.
Competncia 1. Resoldre situacions motrius de forma efica en la prctica dactivitats fsiques.
Competncia 2. Prendre conscincia dels lmits i les possibilitats del propi cos en la realitzaci dactivitats
fsiques.
Continguts clau:
- Conscincia i control del cos.
- Lateralitat.
- Equilibri.
- Orientaci espaciotemporal.
- Resoluci de situacions motrius.
- Habilitats motrius bsiques.
- Coordinaci motriu.
- Hbits higinics, posturals, corporals i alimentaris saludables.
- Mesures bsiques de seguretat en la prctica de lactivitat fsica.
- Joc motor.
- Esfor i superaci.
- Cooperaci i respecte.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
116/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
Dimensi hbits saludables
La salut s un afer individual per tamb social, collectiu i ambiental. LOMS defineix la salut com lestat
complet de benestar fsic, mental i social i no noms com labsncia de malalties. Aquest concepte de salut
tamb incorpora una manera dafrontar la vida amb una actitud vital, de plenitud amb nosaltres mateixos i
amb la gent que ens envolta, acceptant el nostre cos, la nostra manera de ser, les nostres limitacions i
mantenint la mateixa actitud vers els altres. Els alumnes han de ser protagonistes conscients i actius del seu
desenvolupament.
Conixer i cuidar el cos des duna perspectiva integral i incorporar hbits que combinin equilibradament
lalimentaci, lactivitat fsica i el descans facilitar als alumnes poder viure de manera cada cop ms saludable.
En aquest sentit, cal aconseguir que els alumnes incorporin la prctica regular dactivitats fsiques de manera
autnoma com a hbit saludable al llarg de la vida i tamb que adoptin actituds crtiques davant de prctiques
i estereotips socials no saludables.
Competncia 3. Mostrar hbits saludables en la prctica dactivitats fsiques i en la vida quotidiana.
Competncia 4. Valorar la prctica habitual de lactivitat fsica com a factor beneficis per a la salut.
Continguts clau:
- Lateralitat.
- Equilibri.
- Joc motor.
- Esfor i superaci.
Dimensi expressi i comunicaci corporal
El moviment i lexpressi corporal sn una altra manera de comunicar-se. Els nens i les nenes sexpressen,
mostren emocions i es relacionen amb els altres de manera espontnia amb el seu cos. Potenciar la creativitat,
ampliar el repertori motriu i donar valor a la varietat de recursos expressius de qu disposen els alumnes,
utilitzant diferents tcniques, ha de ser tamb una tasca de leducaci fsica.
A travs de lexpressi i la comunicaci corporal afavorim que lalumne accepti les diferncies i respecti el seu
cos i el dels altres.
Competncia 5. Comunicar vivncies, emocions i idees utilitzant els recursos expressius del propi cos.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
117/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
Competncia 6. Prendre part en activitats collectives dexpressi i comunicaci corporal per afavorir la relaci
amb els altres.
Continguts clau:
- Lateralitat.
- Equilibri.
- Elements i tcniques de lexpressi i la comunicaci corporal.
- Joc motor.
- Esfor i superaci.
Dimensi joc motor i temps de lleure
El joc acompanya linfant al llarg dels anys, desenvolupa la seva imaginaci i creativitat i permet explorar,
conixer i entendre el seu entorn i relacionar-se amb els altres. Tamb s un instrument per donar a conixer i
fer respectar les diverses cultures i tradicions. Facilita lexpressi de diferents sentiments i la gesti i
lautocontrol de les emocions que sen generen.
El joc, a la vegada, facilita el desenvolupament de certes habilitats socials com la negociaci i el pacte,
lautogesti de les normes, la comunicaci i lexpressi assertiva, la presa de decisions, lagrament i la
disculpa...
Avui en dia leducaci va ms enll de lmbit escolar. El lleure s un temps que dediquem a fer activitats que
ens produeixen satisfacci tant a nivell individual com familiar o en grup. Des de lescola podem introduir i
promocionar activitats fsiques que es poden practicar a lentorn proper i a la natura durant el temps de lleure.
Competncia 7. Participar en el joc collectiu de manera activa mostrant-se respectus amb les normes i els
companys.
Competncia 8. Practicar activitat fsica vinculada a lentorn com una forma docupaci del temps de lleure.
Continguts clau:
- Lateralitat.
- Equilibri.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
118/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015

- Joc motor.
- Esfor i superaci.
Els continguts de lrea plantegen educar mitjanant el moviment, afavorint el desenvolupament de capacitats
fsiques i habilitats motrius que permetin resoldre de forma creativa i segura els diferents reptes de la vida
quotidiana. Tamb potencien la millora de la qualitat de vida, amb ladopci dhbits de salut i dhigiene
personal, i ladquisici duna major conscincia de les possibilitats del propi cos.
Lestructuraci dels continguts reflecteix cada un dels eixos que donen sentit a leducaci fsica en leducaci
primria: el desenvolupament de les capacitats cognitives, fsiques, emocionals i relacionals vinculades a la
motricitat, ladquisici de formes socials i culturals de la motricitat, leducaci en valors i leducaci per a la
salut.
La realitat perceptiva dels nens i nenes deducaci primria s duna complexitat especfica. Cal, per tant, que
facin un descobriment del mn a travs del cos i del seu entorn immediat per tal de desenvolupar una correcta
autopercepci i autoconeixement.
Els continguts sorganitzen en cinc blocs:

- El cos: imatge i percepci.
- Habilitats motrius.
- Activitat fsica i salut.
- Expressi corporal.
- El joc.
El cos: imatge i percepci

- Principals parts del cos.
- Conscincia de la tensi, la relaxaci i la respiraci.
- Experimentaci del cos en postures corporals diferents.
- Exploraci i discriminaci de diferents sensacions.
- Afirmaci de la lateralitat.
- Experimentaci de situacions dequilibri i desequilibri.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
119/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Experimentaci de situacions que provoquin la coordinaci de moviments.

- Percepci i interacci del propi cos amb lespai i el temps.
Habilitats motrius
- Experimentaci de diferents formes i possibilitats del moviment.
- Execuci i control dhabilitats motrius bsiques.
- Resoluci de situacions motrius senzilles.
- Disposici a participar en activitats diverses amb acceptaci de les diferncies en el nivell dhabilitat.
Activitat fsica i salut

- Acceptaci de la prpia realitat corporal i elaboraci de lautoimatge.
- Hbits higinics, posturals, corporals i alimentaris, relacionats amb lactivitat fsica.
- Relaci de lactivitat fsica amb la salut i el benestar.
- Utilitzaci dels materials i els espais dacord amb unes normes.
Expressi corporal
- Exploraci i descobriment de les possibilitats expressives del cos i del moviment.
- Sincronitzaci del moviment amb pulsacions i estructures rtmiques senzilles.
- Desinhibici en lexterioritzaci democions i sentiments a travs del cos, el gest i el moviment.
- Exploraci de les possibilitats expressives amb objectes i materials.
- Exploraci de situacions que suposin comunicaci corporal.
- Reproducci de balls, danses i coreografies senzilles.
- Identificaci de les diferncies en la manera dexpressar-se.
El joc
- Els jocs tradicionals i populars com a element de la realitat social i cultural.
- Respecte de les normes i les persones que participen en el joc.
- Valoraci del joc com a mitj de relaci amb els altres i de divertiment.

1. Orientar-se en lespai amb relaci a un mateix i als altres utilitzant les nocions topolgiques bsiques.
2. Equilibrar el cos adoptant diferents postures, amb control de la tensi, la relaxaci i la respiraci.
3. Desplaar-se, saltar, girar, llanar, rebre i manejar objectes de forma diversa, variant les posicions
corporals.
4. Identificar com a accions saludables els hbits dhigiene personal associats a la realitzaci dactivitats
fsiques.
5. Sincronitzar els moviments corporals davant destmuls auditius o visuals mitjanant estructures rtmiques
senzilles.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
120/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
6. Representar personatges i situacions mitjanant el cos i el moviment amb desinhibici.

7. Participar i gaudir en els jocs ajustant la prpia actuaci, pel que fa a aspectes motrius i de relaci amb els
companys.
8. Collaborar activament en el desenvolupament dels jocs collectius, mostrant respecte i responsabilitat.

- Representaci del propi cos i el dels altres.
- Adequaci de la conscincia i control del cos en relaci amb la tensi, la relaxaci i la respiraci.
- Adequaci de la postura a les diferents necessitats expressives i motrius.
- Utilitzaci de la lateralitat referida al propi cos, al dels altres i als objectes.
- Utilitzaci de lequilibri esttic i lequilibri dinmic en diferents situacions.
- Resoluci de lestructura de lespai i del temps en accions i situacions motrius.
- Descobriment dels elements orgnics i funcionals relacionats amb el moviment.
- Valoraci de la prpia realitat corporal i la dels altres.
Habilitats motrius
- Utilitzaci efica de les habilitats motrius bsiques en entorns i situacions variades conegudes i estables.
- Elaboraci dun control motriu i domini corporal.
- Disposici a participar en activitats diverses, acceptant les diferncies en el nivell de lhabilitat.
- Utilitzaci de les TAC per reflexionar sobre la prctica motriu.
- Apreciaci de lesfor en les activitats fsiques, tant individual com collectiu.

- Aplicaci dhbits higinics, posturals, corporals i alimentaris relacionats amb la prctica de lactivitat fsica.
- Valoraci de lactivitat fsica en relaci amb la salut i el benestar.
- Respecte pels materials i els espais dacord amb les normes elaborades.
- Varietat dactivitats descalfament prvies a la realitzaci de lactivitat fsica.
- Percepci de lesfor durant la realitzaci de lactivitat fsica.
- Apreciaci de lesfor individual i dels companys.
Expressi corporal
- Experimentaci del cos i del moviment com a instruments dexpressi i comunicaci.
- Adequaci del moviment a estructures espaciotemporals.
- Expressi democions i sentiments a travs del cos, el gest i el moviment.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
121/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Utilitzaci dobjectes i materials com a instruments dexpressi i comunicaci.

- Interpretaci de situacions que suposin comunicaci corporal.
- Elaboraci de balls, danses i coreografies senzilles.
- Reconeixement de les diferncies en la manera dexpressar-se.
El joc
- Els jocs del mn com a activitat comuna a les diferents cultures.
- Comprensi i respecte de les normes i valoraci de les persones que participen en el joc.
- Valoraci del joc com a mitj de relaci, de divertiment i ds del temps de lleure.

1. Orientar-se a lespai en relaci amb la posici de persones i dobjectes utilitzant les nocions topolgiques.
2. Participar en les activitats fsiques ajustant la prpia actuaci a les possibilitats i limitacions corporals i de
moviment.
3. Desplaar-se, saltar, girar, llanar, rebre i manejar objectes de forma diversa mitjanant un moviment
corporal coordinat.
4. Incorporar conductes actives dacord amb el valor de lexercici fsic per a la salut, mostrant inters per la
cura del propi cos.
5. Proposar estructures rtmiques senzilles i reproduir-les corporalment.
6. Representar emocions i histries reals o imaginries utilitzant els recursos expressius del cos.
7. Participar i gaudir dels jocs i les activitats fsiques amb coneixement i respecte de les normes.
8. Participar de forma activa i amb esfor en activitats diverses, individuals i en grup, mostrant una actitud
dacceptaci vers els companys.

- Principals msculs, ossos i articulacions del cos que intervenen en els diferents moviments.
- Domini i control del cos en reps i en moviment.
- Aplicaci del control tnic i de la respiraci al control motriu.
- Adequaci de la postura a les necessitats expressives i motrius de forma efica i equilibrada.
- Execuci de la lateralitat amb els segments corporals no dominants.
- Equilibri esttic i dinmic en situacions complexes.
- Resoluci de lestructura de lespai i del temps en accions i situacions motrius complexes.
- Reconeixement dels elements orgnics i funcionals relacionats amb el moviment.
- Acceptaci de la prpia realitat corporal i la dels altres.
Habilitats motrius
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
122/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Execuci de les habilitats motrius bsiques i especfiques en entorns diversos amb eficincia i creativitat.
- Adquisici dun control motriu i corporal previ a lacci.
- Disposici a participar en activitats diverses, amb acceptaci de les diferncies en el nivell de lhabilitat.
- Utilitzaci de les capacitats fsiques de forma genrica i jugada, i orientada a lexecuci motriu en mltiples
situacions.
- Utilitzaci de les TAC per a la realitzaci i la reflexi de la prctica motriu.
- Valoraci individual i collectiva del treball des del punt de vista motriu.

- Aplicaci de manera autnoma dhbits higinics, posturals, corporals i alimentaris relacionats amb la prctica
de lactivitat fsica.
- Valoraci de lactivitat fsica per al manteniment i la millora de la salut i el benestar reconeixent els principals
hbits perjudicials per a la nostra salut.
- Utilitzaci de materials i espais amb cura i respectant les normes.
- Adopci de mesures bsiques de seguretat en la prctica de lactivitat fsica.
- Prevenci de lesions en lactivitat fsica amb valoraci de la importncia de lescalfament, la dosificaci de
lesfor i la recuperaci.
- Apreciaci de lesfor individual i collectiu.
Expressi corporal
- Elaboraci, participaci i conscienciaci de les possibilitats i recursos que ofereix el llenguatge corporal.
- Composici individual i collectiva de moviments a partir destmuls rtmics i musicals.
- Expressi i comunicaci de sentiments i emocions individuals i compartides a travs del cos, el gest i el
moviment.
- Utilitzaci dobjectes i materials per expressar-se i en la realitzaci de representacions i dramatitzacions.
- Interpretaci i creaci de situacions que suposin comunicaci corporal.
- Elaboraci i creaci de balls, danses i coreografies senzilles.
- Respecte per les diferents formes dexpressar-se.
- Valoraci dels recursos expressius i comunicatius del cos.
El joc
- Jocs alternatius i cooperatius.
- El joc i lesport com a fenomen social i cultural.
- Acceptaci i respecte per les normes i les persones que participen en el joc amb independncia del resultat.
- Utilitzaci del joc com a mitj de relaci, de divertiment i ds del temps de lleure.
- Descobriment i execuci de les estratgies bsiques dels jocs collectius relacionades amb la cooperaci i
loposici.
- Utilitzaci dhabilitats bsiques diniciaci esportiva en situacions variades de joc.
- Codis i conductes de joc net.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
123/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015

1. Ajustar els moviments corporals a diferents canvis de les condicions duna activitat utilitzant les nocions
topolgiques.
2. Desenvolupar conductes actives per estimular la condici fsica i el benestar, ajustant la prpia actuaci a les
prpies possibilitats i limitacions corporals.
3. Desplaar-se, saltar, girar, llanar, rebre i manejar objectes de forma coordinada adaptant-se a diferents
entorns i situacions de joc.
4. Identificar algunes de les relacions que sestableixen entre la prctica dexercici fsic correcta i habitual i la
millora de la salut.
5. Construir composicions collectives en interacci amb els companys i companyes utilitzant els recursos
expressius del cos i partint destmuls musicals, visuals o verbals.
6. Comunicar-se i representar personatges i situacions complexos utilitzant els recursos expressius del cos.
7. Participar i gaudir dels jocs i les activitats fsiques amb coneixement i respecte de les normes mostrant
capacitat de modificar-les i crear-ne de noves.
8. Actuar dacord amb valors com lesfor personal i la cooperaci en els jocs collectius i les prctiques
dactivitats fsiques mostrant-se respectus amb les normes i els companys.
9. Opinar de forma crtica en relaci amb situacions sorgides en la prctica de lactivitat fsica.
Les competncies sn leix del procs educatiu que els alumnes necessitaran per desenvolupar les seves
funcions en la societat, aix com per resoldre situacions i problemes amb qu es trobaran al llarg de la seva
vida. Ats que ser competent suposa aplicar tots els aprenentatges adquirits s molt important prendre com a
punt de partida els coneixements previs dels alumnes i plantejar problemes en situacions que tinguin,
personalment i socialment, sentit per a qui aprn.
La prctica de lactivitat fsica comporta la relaci entre els alumnes i nafavoreix la integraci a la dinmica del
centre i de laula.
El joc s, en si mateix, una font educativa rica en situacions i vivncies. La seva observaci s una eina per al
docent per conixer facetes diverses dels alumnes: com es relaciona, quin tipus de joc li agrada, com es
comporta, quins rols ocupa... El joc motriu afavoreix aquestes situacions de forma privilegiada.
Els alumnes han de construir el seu coneixement motriu a partir dactivitats daprenentatge variades i de
creixent dificultat: individuals, collectives, cooperatives, expressives, a laire lliure, en el medi natural, etc.
Aquest coneixement permetr descobrir les possibilitats de practicar activitats fsiques en el seu entorn proper i
prevenir situacions de risc associades.
Shan de promoure activitats que ajudin els alumnes a tenir una mirada crtica vers les imatges corporals
difoses pels mitjans de comunicaci, identificar els comportaments negatius com ara la violncia o el dopatge,
que a vegades sobserven en determinats esports, i mostrar-se sensible davant les diferncies culturals. Les
metodologies i les prctiques han de ser neutres i democrtiques, sense encasellaments per motius de gnere i
rol social.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
124/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
Cal donar prioritat a la varietat dexperincies per tal denriquir quantitativament la motricitat de linfant,
deixant que busqui diverses solucions motrius davant de les situacions proposades i que experimenti amb
materials diversos. Shan devitar situacions despera i passivitat innecessries i utilitzar diferents sistemes
dagrupament que propicin la cooperaci i la collaboraci. Tamb hem de facilitar la mxima participaci dels
alumnes a partir de normes flexibles i no excloents que impliquin a tothom, sempre que sigui possible.
La dinmica de les sessions ha dincloure una primera fase dactivaci, de posada en marxa a nivell motriu i de
predisposici general per comenar lactivitat. Una segona fase ms extensa dedicada a desenvolupar els
continguts de la sessi. I una tercera fase de tornada a la calma i de recapitulaci en relaci amb les tasques
fetes que faciliti la reflexi sobre qu i com sha aprs.
La intervenci del docent no ha de consistir a donar respostes tancades ni a proposar moviments estereotipats
que cal imitar, sin a fer que lalumne experimenti, analitzi i trobi les respostes motrius ms adequades en
cada cas participant de manera activa. Preguntes nombroses, en relaci amb els moviments realitzats,
ajudaran a fer que els nens i les nenes prenguin conscincia del seu cos i dels seus moviments i integrin el seu
punt de vista en la lgica de les explicacions del mestre.
En les diferents activitats cal fugir de lestricta competitivitat i cercar frmules diverses dactuaci, que, si b
inclouen la competici, ho fan de manera que es donin les condicions adequades de respecte entre els
companys. La cooperaci, el treball en equip, la negociaci i el respecte a les normes han de ser eixos
vertebradors habituals de les sessions deducaci fsica.
Una visi competencial de laprenentatge comporta un canvi en el qu, el com, el quan i el per qu savalua.
Lavaluaci ha de ser til als alumnes perqu siguis conscients i reflexionin sobre el seu aprenentatge, i perqu
intervinguin en la recerca de solucions a les seves dificultats. Lobjectiu daquesta avaluaci s promoure la
implicaci de laprenent en el seu procs daprenentatge i ajudar-lo a ser ms autnom.
Per aconseguir-ho primer caldr planificar com es compartiran els objectius amb els alumnes. Alguns
instruments per fer-ho poden ser els anomenats KPSI (Knowledge and Prior Study Inventory) o la realitzaci
dactivitats per identificar els coneixements previs.
Desprs caldr compartir els criteris davaluaci amb laprenent i comprovar que sels ha fet seus. En algunes
ocasions poden ser els propis alumnes els que, de manera consensuada amb el mestre, concretin aquests
criteris i escullin o dissenyin els instruments per avaluar-los.
Els alumnes perceben el que s important daprendre a partir del que els mestres valoren, no tant amb
paraules, sin quan proposen activitats concretes per avaluar aprenentatges i quan apliquen uns determinats
criteris davaluaci.
Caldr utilitzar diferents instruments davaluaci: rbriques (matriu que explicita els criteris de realitzaci i els
criteris de resultats concretats en indicadors), llistes de control, registres dobservaci, preguntes i respostes
orals, treballs individuals i en grup, exposicions orals, investigacions, diaris individuals i daula (a travs dells
els alumnes expressen el que creuen que han aprs i tamb les seves dificultats), proves escrites, etc., aix
com variar els agents que hi intervenen a travs de lautoavaluaci, la coavaluaci i lheteroavaluaci.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
125/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
s important fer conscients els alumnes de la importncia daprendre de lerror. Noms pot corregir els errors
qui els ha coms a partir, aix s, de lajuda que proporcionen els que ensenyen i els companys. Daquesta
manera lavaluaci t un efecte important en laugment de la motivaci i autoestima dels alumnes, ja que els
ajuda a entendre millor les prpies dificultats i a trobar camins per millorar.
En definitiva, lavaluaci ha de servir als mestres i als alumnes per detectar qu es pot millorar, aix com per
regular i retroalimentar tot el procs densenyament i daprenentatge.
mbit deducaci en valors
rea deducaci en valors socials i cvics
Introducci
Lobjectiu de lrea s donar elements als alumnes perqu siguin capaos de viure plenament de manera
responsable i feli i perqu puguin contribuir al benestar dels qui els envolten, tant dels qui els sn ms
propers com dels qui, desconeguts, els sn ms llunyans.
En el mn complex davui s imprescindible treballar actituds i valors que contribueixin a la convivncia, al

respecte dels drets de les persones i a ladquisici dunes condicions de vida dignes per a tothom. Els alumnes,
en el marc duna escola inclusiva, han daprendre a ser competents per viure i conviure dacord amb els valors
propis duna societat democrtica: la llibertat i la responsabilitat personal, la solidaritat, el respecte, la igualtat
i lequitat.
Aquesta rea ha de promoure en els alumnes les habilitats de pensament i de raonament que sn a la base del
sistema de judicis i valors que orienta la nostra actuaci com a membres de la societat i que conforma, en
definitiva, una determinada actitud tica. Aquestes habilitats han de promoure un pensament independent i
autnom que pugui contrastar de manera crtica les opinions dels altres, tant les directes com les transmeses
pels mitjans tecnolgics i de la informaci, per tal dacceptar-les o descartar-les. Un pensament que ha de ser
lgic, raonable, ordenat, clar i creatiu, perqu contribueixi a la comprensi adequada de la realitat i a la
formaci dun judici propi. Els nois i noies es dotaran aix dun sistema de valors i de creences adaptables a les
circumstncies dinmiques de la vida.
Lenfocament de lrea ha de posar un mfasi especial en lassoliment dactituds i dhbits de conducta al llarg
de tota letapa i en ladquisici dhabilitats mentals, dautoconeixement, dautocontrol, dempatia i dassertivitat.
Tota lactivitat escolar ha de ser coherent amb lesperit de respecte, justcia i collaboraci que es desprn dels
continguts que aqu es presenten i que no noms sn responsabilitat daquesta rea, sin que sn una finalitat
transversal de tota lescola. Els documents del centre han de recollir aquest enfocament.
Ser tasca de lequip de mestres danar concretant els aspectes que es treballaran en cada curs, adaptats als
processos maduratius dels infants.
Aquesta s una rea que, com les altres, sha davaluar per tal de comprovar lassoliment dels objectius per
part dels alumnes.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
126/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
Competncies bsiques prpies de lmbit de leducaci en valors socials i cvics
Lalumne haur dassolir en acabar letapa les competncies de lmbit de leducaci en valors socials i cvics
que es relacionen a continuaci:
Dimensi personal
Aquesta dimensi inclou les competncies que preveuen el reconeixement de les emocions i els sentiments
propis, i les habilitats de pensament i de raonament que han dorientar lactitud tica personal i la capacitat
dactuar de manera autnoma i crtica. Integra les tres competncies segents:
Competncia 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i assumir la responsabilitat dels propis actes.
Competncia 2. Desenvolupar habilitats per fer front als canvis i a les dificultats i per assolir un benestar
personal.
Competncia 3. Qestionar-se i usar largumentaci per superar prejudicis i consolidar el pensament propi.
Continguts clau
- Autoconeixement i autoestima.
- Identificaci de les emocions i els sentiments propis.
- Sentiments i principis morals; actituds tiques.
- Autonomia i resilincia.
- Responsabilitat i coresponsabilitat.
- Coherncia.
- Autoregulaci de la conducta.
- Gesti de normes i lmits.
- Valoraci de lesfor i la motivaci.
- Habilitats de pensament.
- Estratgies per al dileg.
- Identificaci dels propis prejudicis i estereotips.
- Sensibilitat, respecte i tolerncia envers els altres i la seva diversitat.
- Actitud crtica en lobservaci i la interpretaci de la realitat.
Dimensi interpersonal
Aquesta dimensi inclou les competncies que preparen lalumne per a una relaci harmnica i respectuosa
amb els altres i per a la resoluci de les situacions de conflicte a travs del dileg. Integra les tres
competncies segents:
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
127/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
Competncia 4. Mostrar actituds de respecte actiu envers les persones, les seves idees, opcions, creences i les
cultures que les conformen.
Competncia 5. Aplicar el dileg com a eina dentesa i participaci en les relacions entre les persones.
Competncia 6. Adoptar hbits daprenentatge cooperatiu que promoguin el comproms personal i les actituds
de convivncia.
Continguts clau
- Identificaci de les emocions i els sentiments dels altres; empatia.
- Responsabilitat i coresponsabilitat.
- Cooperaci, solidaritat i altruisme.
- Habilitats socials.
- Estratgies de mediaci i gesti positiva de conflictes.
- Drets i deures dels infants i dels adults.
- Actituds que contribueixen al benestar emocional del grup.
- Participaci en el funcionament de laula i de lescola i en activitats de lentorn ms proper.
- Hbits cvics i convivncia en els diferents mbits.
Dimensi social
Aquesta dimensi inclou les competncies que ofereixen als alumnes una perspectiva tica per a la comprensi
del mn en qu viuen i que promouen el comproms envers la resoluci dels problemes de lentorn. Integra les
dues competncies segents:
Competncia 7. Analitzar lentorn amb criteris tics per cercar solucions alternatives als problemes.
Competncia 8. Mostrar actituds de servei i de comproms social, especialment davant de les situacions
dinjustcia.
Continguts clau
- Drets i deures dels infants i dels adults.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
128/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Cooperaci, solidaritat i altruisme.

- Participaci en el funcionament de laula i de lescola i en activitats de lentorn ms proper.
- Hbits cvics i convivncia en els diferents mbits.
- Causes que provoquen situacions de marginaci, discriminaci i injustcia social en lentorn local i en el mn.
- Funcionament democrtic; bns comuns i serveis pblics.
- Consum responsable i cura del medi.
- Valoraci de les informacions dels mitjans de comunicaci i les xarxes socials.
Continguts i criteris davaluaci detapa
Lrea sestructura en quatre blocs que agrupen els continguts i els ordenen des duna dimensi ms individual
fins a una de ms collectiva.
El primer bloc, Aprendre a ser i a pensar de manera autnoma, inclou el treball de les estratgies de
raonament i de reconeixement de les emocions i els sentiments. El domini daquestes estratgies ha de
permetre a lalumne la capacitat de gaudi personal en la vida quotidiana, de sorpresa davant de la realitat i el
desig de conixer-la i entendre-la, i ha dencaminar-lo cap a lexercici de la llibertat de pensament, pas
necessari per a la prctica duna visi crtica.
Els continguts del segon bloc, Aprendre a actuar de manera autnoma i coherent, han de contribuir a
ladquisici dactituds personals de motivaci i esfor que ajudin a superar obstacles i a actuar duna manera
resilient. Tamb han de contribuir a la coherncia entre les accions realitzades i el sistema propi de valors, aix
com al desenvolupament dhbits de conducta responsable a partir dels quals lalumne sigui conscient de les
conseqncies dels seus actes i les tingui en compte a lhora de prendre decisions.
El tercer bloc, Aprendre a conviure, prepara lalumne per a una relaci harmnica amb els altres, en la qual els
desacords i discrepncies siguin resolts amb el mnim perjudici per a tots; per a aix cal donar eines o
estratgies per al control dels impulsos i desenvolupar les habilitats prosocials que faciliten la gesti positiva
dels conflictes. El mn globalitzat i divers en qu vivim ens obliga, a ms, a donar la mxima importncia a
una acci educativa que promogui que les diferncies no esdevinguin desigualtats. Cal formar per al dileg i la
collaboraci entre les diverses ideologies culturals i religioses presents en la nostra societat. Daltra banda, la
complexitat del mn actual, social, cientfic i tecnolgic ha comportat lespecialitzaci i la parcellaci dels
sabers i ha fet ms necessria que mai la capacitat per al treball en equip. Aix mateix, es fa necessari un s
responsable de les TAC que suposi el respecte per als drets i la intimitat dun mateix i dels altres. Laula i
lescola, en tant que espais de treball i convivncia, sn espais ideals perqu lalumne comenci lentrenament
en aquestes habilitats.
El darrer bloc, Aprendre a ser ciutadans responsables en un mn global, aporta els elements necessaris per a
la relaci amb la societat ms mplia en qu el ciutad es troba immers. Cal conixer els mecanismes de
funcionament democrtic de qu la societat sha dotat perqu la veu de tots sigui tinguda en compte; shi
consideren les diferents dimensions de la societat, des dels mbits ms propers a lalumne i al ciutad (la
localitat, la naci i lEstat) fins a lmbit europeu i el mn global. Shi emmarquen tamb els valors i les
actituds que han de portar lalumne a comprometres en la millora de les condicions de vida dels ms
desfavorits i en la soluci dels reptes que lpoca actual presenta, entre els quals pren importncia especial la
defensa del medi ambient.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
129/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
Continguts
Aprendre a ser i a pensar de manera autnoma

- Identificaci de les emocions i els sentiments propis.
- Estratgies per a lautoconeixement i lautoestima.
- Identificaci dels trets personals didentitat.
- Habilitats de pensament relacionades amb ltica: causa-efecte, mitj-finalitat, relaci part-tot...
- Estratgies per al dileg: largumentaci, la contraargumentaci i les proves.
- Expressi dopinions i judicis de forma assertiva mitjanant la conversa, la discussi i el debat.
- Rebuig de comportaments i actituds discriminatries.
Aprendre a actuar de manera autnoma i coherent

- Habilitats personals: autonomia, autenticitat i resilincia.
- Actituds de responsabilitat i coresponsabilitat: acompliment dels deures propis i acceptaci de les
conseqncies dels actes realitzats intencionadament o no.
- Anlisi de les situacions de lentorn i de les alternatives que shi plantegen.
- Autogesti de les emocions i els sentiments propis.
- Valoraci de lesfor i la motivaci.
- Actituds de coherncia.
- Sentiments i principis morals.
- Actituds tiques.
Aprendre a conviure
- Identificaci de les emocions i els sentiments dels altres; empatia.
- Habilitats socials: agrament, disculpa, elogi, empatia i assertivitat.
- Actituds de cooperaci, solidaritat i altruisme.
- Valoraci de lamistat: estimaci, confiana, lleialtat i manteniment del comproms.
- Estratgies de mediaci i gesti positiva de conflictes: dileg i actituds pacfiques.
- Actitud de sensibilitat, respecte i tolerncia envers els altres i la seva diversitat.
- Reconeixement de les diferncies per ra de naixement, raa, sexe, opini o qualsevol altra condici o
circumstncia personal o social com un element enriquidor de les relacions interpersonals.
- Respecte pels drets i deures dels infants i dels adults.
- Participaci democrtica en el funcionament de laula i de lescola.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
130/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
- Assumpci de responsabilitats i compromisos en activitats de lentorn ms proper.

- Valoraci i prctica de les normes de convivncia en lentorn ms proper.
- Convivncia en els diferents mbits propers: la famlia, laula, el grup damics...
Aprendre a ser ciutadans responsables en un mn global

- Drets i deures individuals i collectius recollits en les declaracions universals dels drets humans i dels infants.
- Drets i deures individuals i collectius recollits en lEstatut dautonomia de Catalunya i la Constituci
espanyola.
- Identificaci i valoraci de la divisi de poders en la democrcia.
- Mecanismes de participaci democrtica.
- Valoraci de la participaci com un dret i un deure.
- Hbits cvics en els diversos mbits relacionals (intergeneracionals, venals...).
- Rebuig de comportaments i actituds discriminatries.
- Valoraci de la igualtat de drets dhomes i dones en qualsevol mbit.
- Identificaci i rebuig de les causes que provoquen situacions de marginaci, discriminaci i injustcia social en
lentorn local i en el mn.
- Comproms tic i social.
- Actituds i estratgies personals i collectives de consum responsable i cura del medi.
- Interpretaci crtica de la realitat que ens presenten els mitjans de comunicaci, incls el llenguatge
publicitari i les xarxes socials.
- Drets i deures que regulen ls dels bns comuns i dels serveis pblics i responsabilitat en la seva utilitzaci.
- Convivncia entre els diversos grups ideolgics, culturals i religiosos en els diferents mbits globals: el poble,
el barri, la ciutat, el pas, el mn...
Criteris davaluaci
1. Conixer les capacitats i els interessos propis mostrant un nivell adequat dautoestima.
2. Mostrar motivaci per la millora personal i respondre als reptes i les dificultats amb esfor i motivaci.
3. Mostrar un nivell de gesti emocional adequat en la relaci amb els altres en les activitats quotidianes.
4. Argumentar i defensar les prpies opinions.
5. Expressar-se i actuar dacord amb un pensament ordenat, clar i objectiu.
6. Actuar amb creativitat i capacitat crtica.
7. Respectar les caracterstiques dels altres i escoltar i respectar les seves opinions.
8. Acceptar i practicar les normes de convivncia i els hbits cvics.
9. Intervenir en situacions de conflicte amb estratgies de mediaci, amb actitud collaborativa i comprensiva.
10. Participar amb responsabilitat en la presa de decisions del grup.
11. Identificar els valors cvics de la societat democrtica i establir un parallelisme amb els mecanismes de
participaci a laula i a lescola.
12. Identificar els drets i els deures ms importants que es deriven de les declaracions universals, de lEstatut
dautonomia de Catalunya i de la Constituci espanyola, i les situacions en qu es vulneren.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
131/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
13. Descriure els mecanismes bsics del funcionament democrtic.

14. Comprendre i valorar de manera crtica la informaci dels mitjans de comunicaci i les xarxes socials.
15. Emprar la tecnologia desenvolupant valors socials i cvics en entorns segurs.
16. Identificar i rebutjar les causes que provoquen situacions de marginaci, discriminaci, injustcia social i
violaci dels drets humans.
17. Mostrar empatia, valorar i respectar la diversitat social, cultural, religiosa i de gnere.
18. Identificar i collaborar en les bones prctiques relacionades amb el medi ambient i el consum responsable.
El treball de lrea deducaci en valors socials i cvics es complementa amb el de les altres rees, ja que s un
mbit transversal que requereix una base mplia de coneixements, i amb els principis generals que conformen
la vida quotidiana de lescola. No pot entendres allat ni, encara menys, en contradicci amb aquests. Les
actituds i els valors sadquireixen sobretot a partir de les vivncies i lobservaci dels models socials.
Les competncies de la dimensi de Ciutadania que es desenvolupen en lmbit de Medi fan una referncia
especial a la necessitat que els alumnes construeixin un sistema de valors i actituds positiu i convivencial.
Tamb el treball de lmbit lingstic t molts lligams amb aquesta rea: ha dafavorir lexpressi dels
sentiments i les emocions i ajudar a la simulaci de conductes, prctica que ser a la base de moltes de les
activitats desenvolupades; daltra banda, ha de potenciar ls dun registre i dun to adequats en la relaci amb
els altres.
La metodologia de lrea ha de promoure la interioritzaci dels hbits ms que no la memoritzaci de

coneixements; sha de basar en activitats de simulaci, de reflexi, de joc, de lectura, i ha dutilitzar els
recursos audiovisuals i digitals com a elements de debat i contrast dopinions. La mateixa dinmica de laula i
de lescola dna molt sovint motius per a lanlisi de les situacions que shi produeixen. El treball en equip i
cooperatiu s una metodologia que en si mateixa ja promou valors de collaboraci i unes relacions personals
dempatia.
El docent haur de crear un clima de tranquillitat, de dileg i de confiana que faciliti la comunicaci i
lexpressi de sentiments. Haur de posar en valor les conductes i actituds positives que es produeixen en el
marc de laula o de lescola i que serveixen de model i dexemple.
Al llarg de leducaci primria els nens i les nenes passen per diversos moments en la seva evoluci
madurativa. Cal adaptar els objectius i les activitats de lrea per tal que sadeqin a les seves necessitats i
capacitats.
Per a lavaluaci daquesta rea convindr observar la capacitat danlisi, judici i valoraci de lalumne i de
quina manera la seva conducta s inspirada per un sistema de valors afavoridor del creixement personal i de la
convivncia. s evident que una part dels objectius no es podran avaluar noms amb la informaci de qu
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
132/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
disposa lescola, per a la qual cosa ser imprescindible compartir objectius i coordinar-se amb les famlies.
Com a instruments davaluaci seran tils pautes dobservaci, que pot omplir el mateix docent o pensades per
ser utilitzades com a elements dautoavaluaci o coavaluaci, o qestionaris que valorin tant els coneixements
com la conducta i les actuacions de lalumne.
Tamb es podr posar lalumne en situaci danalitzar i comentar fets i casos, reals o ficticis, trets dels mitjans
de comunicaci, dels relats literaris, dobres de teatre, de pellcules... Es podr avaluar la competncia, encara,
a partir de creacions dels alumnes, de textos, de produccions plstiques, entre daltres, en les quals mostrin
actituds, reflexions, judicis, coneixements...
Annex 3
mbit digital
El desplegament de les competncies digitals s indispensable per a tota persona que vulgui interactuar amb
normalitat en la societat actual. Es tracta dun conjunt dhabilitats, coneixements i tamb dactituds que els
alumnes han danar assolint durant la seva estada a leducaci bsica i obligatria.
Les competncies digitals sn dmbit transversal. Poden ser utilitzades per tractar problemes i situacions que
afecten qualsevol de les rees curriculars i sn susceptibles devoluci constant pels canvis de qu sn objecte
els dispositius i les aplicacions en els quals se sustenten.
Es tracta de competncies metodolgiques que fan referncia a desenvolupar mtodes de treball eficaos i
adequats en ls de les tecnologies digitals per a la resoluci de problemes que es plantegin en situacions i
entorns diferents.
Per facilitar el desplegament de les competncies, shan agrupat en quatre dimensions:
Instruments i aplicacions
Aquesta dimensi inclou tres competncies i fa referncia a la capacitat dutilitzar els diversos dispositius
digitals i les seves aplicacions, de manera eficient i efica, per tractar dades (textuals, numriques i
audiovisuals) i produir documents de text i multimdia, imatges, dibuixos, grfics, sons i vdeo.
Tots els dispositius digitals requereixen dun cert grau de coneixement i destresa en el seu maneig. Aquesta
competncia incorpora aspectes de carcter ms tcnic relacionats amb ls adequat de cada dispositiu i les
seves aplicacions i programari.
La pluralitat de dispositius i aplicacions existents i les constants innovacions tecnolgiques fan prendre
conscincia dels escenaris canviants que al llarg del temps ens anirem trobant. Es tracta de ser competent en
la utilitzaci dels instruments habituals en cada moment i context i no noms en tots els models existents. s
la mateixa societat, els centres educatius i les administracions qui decidiran els dispositius i aplicacions adients
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
133/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
en cada ocasi i circumstncia.
Dimensi instruments i aplicacions
Competncia 1. Seleccionar, utilitzar i programar dispositius digitals i les seves funcionalitats dacord amb les
tasques a realitzar.
Competncia 2. Utilitzar les funcions bsiques de les aplicacions dedici de textos, tractament de dades
numriques i presentacions multimdia.
Competncia 3. Utilitzar programes i aplicacions de creaci de dibuix i edici dimatge fixa, so i imatge en
moviment.
Tractament de la informaci i organitzaci dels entorns digitals de treball.
Aquesta dimensi inclou tres competncies i fa referncia a les capacitats relacionades amb la cerca i la
selecci dinformaci (a Internet i a les xarxes locals), el seu processament cognitiu per transformar-les en
coneixement i lorganitzaci dels entorns personals, digitals, de treball i aprenentatge on emmagatzemem la
informaci que utilitzem o produm.
Considera ls de tcniques i estratgies diverses en funci de les fonts i suports digitals que sutilitzin, aix
com la sistematitzaci i planificaci daquestes estratgies dins lentorn educatiu. El ms rellevant de la
dimensi no s noms adquirir habilitats instrumentals per a lorganitzaci dels entorns de treball i la cerca i
processament de la informaci, sin tamb, i sobretot, assolir-ne un s crtic i responsable adreat a la
resoluci de qestions i problemes de la vida quotidiana.
Vivim una poca que es caracteritza per una rpida circulaci i abundncia de dades de tipus digital i on els
suports i formats en qu les dades es manifesten es multiplica de forma constant, de manera que laccs a la
informaci sha diversificat tant, que requereix de noves destreses i recursos. En conseqncia, tot i que les
capacitats dobtenir i tractar informaci no sn exclusives de lmbit digital, s molt necessari dedicar-hi una
atenci especial.
Dimensi tractament de la informaci i organitzaci dels entorns de treball i daprenentatge
Competncia 4. Cercar, contrastar i seleccionar informaci digital tot considerant diverses fonts i entorns
digitals.
Competncia 5. Construir nou coneixement personal mitjanant estratgies de tractament de la informaci amb
el suport daplicacions digitals.
Competncia 6. Organitzar i emprar els propis entorns personals digitals de treball i daprenentatge.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
134/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
Comunicaci interpersonal i collaboraci
Aquesta dimensi inclou dues competncies i fa referncia a les capacitats de comunicar i treballar de forma
collaborativa, a travs de les xarxes locals i Internet, amb la utilitzaci de les eines de comunicaci
interpersonal i les que faciliten la realitzaci de treballs collaboratius, presencials i a distncia.
Es considera ls de les eines digitals per a lexpressi, producci, comunicaci i/o publicaci dinformaci i
idees dels alumnes en relaci amb la intenci comunicativa i els seus destinataris, i tamb abraa ls de les
eines que permeten la realitzaci de treballs de manera conjunta amb altres persones, donant suport al treball
individual i contribuint a laprenentatge dels altres a travs de ls de documents compartits, wikis, plataformes
de formaci i xarxes virtuals.
Dimensi de comunicaci interpersonal i collaboraci
Competncia 7. Realitzar comunicacions virtuals interpersonals i publicacions digitals.
Competncia 8. Realitzar activitats en grup utilitzant eines i entorns virtuals de treball collaboratiu.
Hbits, civisme i identitat digital.
Aquesta dimensi es concreta en dues competncies que tenen un carcter actitudinal i transversal,
relacionades amb les altres tres dimensions de la competncia digital.
La necessria participaci i desenvolupament personal en la societat de la informaci i els seus entorns digitals
comporta que lalumnat hagi de distingir entre una gran diversitat de continguts i hagi daprendre a analitzarlos i prendre conscincia de la necessitat de fer un s crtic, segur, legal, saludable, responsable i sostenible de
les eines digitals.
Tamb cal que lalumnat estableixi la distinci entre la bondat que suposa el bon s de la tecnologia i Internet i
els perjudicis que li pot suposar adquirir conductes addictives. Per aix, la informaci sobre els bons usos en
prevenci de la salut fsica i mental en mitjans tecnolgics han daplicar-se en cadascuna de les concrecions de
les competncies digitals.
Dimensi de ciutadania i civisme digital
Competncia 9. Desenvolupar hbits ds saludable de la tecnologia.
Competncia 10. Actuar de forma crtica, prudent i responsable en ls de les TIC.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
135/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
Ladquisici daquestes competncies digitals precisen maneres de treballar que facilitin la seva adquisici,
entre les quals es poden destacar:
- Que el docent en faci un plantejament natural dins laula, que sintegrin en el treball habitual de forma que
lalumne percebi que limportant no s la tecnologia, sin els aprenentatges que hi pot adquirir.
- Es fa necessari acollir les experincies i els coneixements que els alumnes tenen en lmbit digital i que han
adquirit en contextos no escolars, per complementar-los amb continguts ms acadmics.
- Cal mantenir una actitud oberta al dileg, que sigui flexible davant les diferents expressions de lalumnat i
acompanyar-lo durant tot el procs de descoberta.
- Tenir en compte que les caracterstiques tcniques de la majoria de productes digitals faciliten que lestudiant
pugui anar modificant les seves produccions en la mesura que ho consideri necessari i aprofitar els avantatges
que aquest fet li aporta.
- El professorat ha de provocar curiositat, proposar reptes i donar prou temps per investigar i reflexionar. Ha
dencoratjar lalumne a construir els seus aprenentatges i ajudar-lo a prendre conscincia del seu progrs, tot
aix en un ambient on lalumne satreveixi a fer propostes i manifestar la seva manera de pensar. Tanmateix,
el docent podr oferir, quan sigui necessari, guies i pautes per tal dajudar lalumnat a dur a terme les tasques
proposades quan encara li falti autonomia per fer-ho sense suport.
Lassoliment daquestes competncies no acaba a leducaci primria, sin que es perllonga durant tota
leducaci bsica i obligatria.
Annex 4
Horaris mnims i globals detapa
Letapa de leducaci primria disposa de 5.250 hores lectives, de les quals, 4.725 sn destinades al
desenvolupament del currculum dels mbits i rees de coneixement, i les 525 hores restants sn destinades a
lesbarjo, qu t la consideraci dactivitat educativa. La distribuci de les hores lectives curriculars entre les
diferents rees s competncia dels centres i ha de garantir la distribuci mnima segent al llarg de letapa:
mbit lingstic
rea de llengua i literatura catalana
1.050 hores*
rea de llengua i literatura castellana

rea de primera llengua estrangera
420 hores
mbit matemtic
rea de matemtiques
840 hores
mbit del medi

rea de coneixement del medi natural
630 hores*
rea de coneixement del medi social i cultural
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
136/136
Nm. 6900 - 26.6.2015

CVE-DOGC-A-15176019-2015
mbit artstic
rea deducaci artstica: visual i plstica, msica i dansa
525 hores
mbit deducaci fsica

rea deducaci fsica
385 hores
mbit deducaci en valors

Valors socials i cvics o religi
315 hores
Lliure disposici
560 hores
Es destinaran a completar lorganitzaci del currculum i ampliar la dedicaci horria de les rees dacord amb el
projecte educatiu de centre o el projecte educatiu de ZER. Tamb per a la introducci duna segona llengua estrangera
que ser computada com a oferta de centre.
Total horari lectiu curricular
4.725 hores
Esbarjo
525 hores
Total horari lectiu de letapa
5.250 hores
(*) En el cas dmbits amb ms duna rea de coneixement, la distribuci de les hores curriculars assignades
ha de garantir el tractament dels continguts curriculars de manera equitativa i lassoliment de les competncies
bsiques associades a cadascuna de les rees.
(15.176.019)
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007

Disposicions: Departament D'Ensenyament

Загружено:

Сведения о документе

Оригинальное название

Авторское право

Доступные форматы

Поделиться этим документом

Поделиться или встроить документ

Параметры публикации

Этот документ был вам полезен?

Это неприемлемый материал?

Авторское право:

Доступные форматы

Disposicions: Departament D'Ensenyament

Загружено:

Авторское право:

Доступные форматы

1/136

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6900 - 26.6.2015

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6900 - 26.6.2015

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6900 - 26.6.2015

1. Lobjecte del Decret s establir lordenaci dels ensenyaments de leducaci primria.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6900 - 26.6.2015

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6900 - 26.6.2015

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6900 - 26.6.2015

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6900 - 26.6.2015

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6900 - 26.6.2015

lalumnat amb necessitats educatives especials.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6900 - 26.6.2015

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6900 - 26.6.2015

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6900 - 26.6.2015

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6900 - 26.6.2015

Barcelona, 23 de juny de 2015

Artur Mas i Gavarr

Irene Rigau i Oliver

1. Competncia comunicativa lingstica i audiovisual

3. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6900 - 26.6.2015

4. Competncia artstica i cultural

6. Competncia social i ciutadana

7. Competncia daprendre a aprendre

8. Competncia dautonomia, iniciativa personal i emprenedoria

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6900 - 26.6.2015

rees de llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i llenges estrangeres

En el desenvolupament de la seva competncia comunicativa, lalumne fa o acompanya accions amb propsits

El desenvolupament de la competncia comunicativa no ha de ser un afer exclusiu de lrea de llengua. Ats

La lectura s un aprenentatge fonamental per al desenvolupament de les competncies bsiques i ha destar

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6900 - 26.6.2015

La finalitat de lensenyament de les llenges s el progressiu domini de llenges, essencial en la vivncia de la

Competncies bsiques prpies de lmbit lingstic

rees de llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura

Dimensi comunicaci oral

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6900 - 26.6.2015

Aquesta dimensi est integrada per tres competncies:

Competncia 2. Produir textos orals de tipologia diversa adequats a la situaci comunicativa.

Competncia 3. Interactuar oralment dacord amb la situaci comunicativa utilitzant estratgies

Dimensi comprensi lectora

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6900 - 26.6.2015

Aquesta dimensi est integrada per quatre competncies:

Dimensi expressi escrita

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6900 - 26.6.2015

Aquesta dimensi est integrada per tres competncies: