Cronobiologia

Estudia els canvis rtmics que es produeixen en els ssers vius en els
seus diferents nivells dorganitzaci.
Ritmes biolgics canvis cclics que experimenten els diferents
processs fisiolgics i bioqumics i que tenen lloc de forma regular (a
nivell biologic i conductual). (p.e. migracions, creixment bacterc,
larva-crisalida, fotosntesi, etc.)
Aquests ritmes son exgens o endgens? No podem parlar de ritme
biologic com exogen del tot perqu el ritme es produeix amb
independencia de factors externs. Shan de sincronitzar amb un
element extern que els hi marca el ritme. Sn endgens i innats
(programats de manera gentica) i que necessiten un encarrilador
extern (cicles geofsics; lunars i solars) per posar-se en hora.
Se suposa que es van originar/desenvolupar de forma adaptativa en
sincrona amb els canvis perodics que es donen a lunivers.
Tamb es poden clasificar per perode () i freqncia (n de vegades
per unitat de temps; alta, mitja i baixa).
o Alta (ritmes perodics inferiors a 30 minuts; p.e. rtme cardac).
o Mitja (cicles entre 30 minuts i 6 dies):
Ultradians (ms dun ccle per dia) sntesi i alliberament

dhormones, fase rem del son (30 min i 20 h)

Circadians (un cicle per dia// entre 20 i 28 minuts amb una
mitjana de 25 amb 15) p.e. son i vigilia, temperatura, atenci,

activitat motora, segregaci i alliberament de melatonina.

o Baixa (ritmes amb perodes superiors a 6 dies, circalunars 28 dies
o circanuals (365 dies) p.e. migracions, hivernacions.
Periode:

Mesor
Acrofase
Batifase
Amplitud

El zeitgeber (donador de temps) principal seria la llum que ens marca

el temps extern a partir del temps que fa que es sincronitzi a les
hores diurnes.
Michel Siffre (es diu aix?) lexperiment dendogeneitat del temps
(explicaci de lexperiment)
Capacitat que tenen polsos de llum (rafagues de llum) durant la
foscor a produir reaccions en el nostre cos tenen una efectivitat molt
ms alta que un pols de foscor durant el dia. Polsos de llum durant la
nit tenen molta capacitat de desfasar el teu ritme, la longitud dona
(ms sensible a la llum verda que a la vermella). Ha fet un efecte
sobre el ritme circadia, que pot fer que desprs et costi a adormir-te
(inhibici de la segregaci de melatonina).
Altres zeitgebers, temperatura, accs al menjar, humitat, senyals
socials (en cultures poli o monocrniques). Ens ajuden a regular-nos.
Kortazar va dir que el temps entra pels ulls. Per algn lloc anava la
cosa; rel. Zeitgeber i ritmicitat. El consens es que el Nucli
supraquiasmatic s el rellotge intern. Si es lesiona es perd la sincrona
del rellotge intern amb lexterior i es perden els ritmes circadians.
Les cllules ganglionars enven la informacin lumnica del tracte
retinohipotalmic (TRH). Envien informacin llumnica Glutamat i
Aspartat (a un cec de naixement, encara que tingui lesi de
fotoreceptors capta la inf. Lumnica pq. aquestes cllules si
funcionen) enven a NSQ per tamb rep informaci de lestat de
lorganisme (p.e. fatiga) n. del RAFE cllules serotoninrgiques.
Les vies eferents de sortida
T 4 components:
Lencarrilador (no sincronitzador perqu no segueix el ritme dels
altres) Matut 22 hores, vespert 25-26 hores si fos sincronitzador
serien de 24 hores pels dos cronotipus.
Rellotge biolgic o pacemacker
Ritmes circadians
Vies afarents i eferents.

Es una funci adaptativa i facilita la supervivencia perqu es produeix

lhomeostasi predicitva. Els ritmes circadians son predibles perqu
fluctuen amb la mateixa ritmicitat. Captaven ritmicitat dels predadors
i predats (qu caem ara?).