Академический Документы
Профессиональный Документы
Культура Документы
PROJECTE
Document previ pblic que comunica quina s l'acci/ intervenci que es pretn fer, i que
serveix d'element per a l'avaluaci. (Moncls, C.)
Intervenci sobre
un determinat territori i amb un determinat nivell de concreci
amb una determinada concepci de la cultura (reproductora/conservadora o
transformadora/de reconstrucci i reconceptualitzaci )
amb uns objectius concrets de desenvolupament econmic, social i cultural,
i vehiculada en una determinada llengua o llenges.
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
CASTELLS, M (2011) Disseny, gesti i avaluaci de projectes culturals per a biblioteques. Slideshare
El projecte
!1
PROF. CARLES MONCLS
!!
Tot projecte ha de partir duna idea. La idea ha de ser innovadora i que responga a les
necessitats o lnies dintervenci que volem posar en marxa.!
!
Per a desenvolupar idees per a projectes s important desenvolupar la creativitat.!
!
BRAINWRITING!
s una variant de la pluja didees per a fer-la per escrit.!
El grup en cercle amb un paper en blanc per persona. Es dona un temps per tal que cada membre
individualment escriga les idees que se li ocurresquen ( dos minuts i tres o quatre idees).!
A la indicaci del dinamitzador, es canvien al mateix temps tots els papers (per exemple al membre que t
cadasc a la dreta). Es lligen en silenci les idees que ha escrit el company, no es jutgen i sescriuen noves
idees (inspirades o no amb les del company).!
Desprs de dues o tres rondes es lligen en veu alta les idees que han sorgit i es decideix quines agraden al
grup.!
SCAMPER!
Es tracta duna serie de preguntes per tal de fomentar la creativitat a partir de la definici del problema
creatiu.!
SUBSTITUIR (coses, llocs, procediments, idees,..)!
COMBINAR ( temes, conceptes, idees, emocions,..)!
ADAPTAR ( idees daltres, llocs, temps, persones, contextos,..)!
MODIFICAR ( afegir alguna idea a quelcom que ja es fa)!
PENSAR ALTRES USOS ( extraure altres possibilitats despais, recursos,..)!
ELIMINAR (simplificar, llevar aspectes,...)!
REORDENAR (modificar elements, canviar-los de lloc)!
!!
BENCHMARKING
Tamb per a tenir idees per a projectes s molt important en treball de Benchmarking. Procs
sistemtic i continu per avaluar comparativament els productes, serveis i processos de treball en
organitzacions. Consisteix en agafar com a "comparadors" o benchmarks aquells productes,
serveis i processos de treball que pertanyen a organitzacions que evidencien les millors
prctiques sobre l'rea d'inters, amb el propsit de transferir el coneixement de les millors
prctiques i la seva aplicaci.!
Desprs danalitzar els projectes cal modificar-los i adaptar-los al nostre context.
!
!
El projecte
!2
PROF. CARLES MONCLS
1. Dades identificatives
2. Descripci (Explicaci descriptiva no molt extensa de en qu consisteix en projecte, i que permeta a qui el llig
fer-se una idea de qu va)
3. Justificaci (Per qu aquest projecte s idoni o adequat en el context concret, per tant ha de tenir una part
descriptiva del context i del territori de la interveci i una part justificativa)
i les
activitats concretes )
Tractament especfic dels principals problemes que puguen sorgir en la dinmica de l'acci.
Intermediaci i preus ( Com accedir el pblic/usuaris al servei o a les activitats i decisions sobre el preu incls
en el cas que siga debades)
7. Cronograma de tasques
8. Activitats i serveis que sofereixen.
9. Cronograma / calendari-resum de les activitats
10.Difusi
11.Recursos
Humans
Materials
Installacions necessries
Material fungible
Instruments, materials, ferramentes, equips
Material audiovisual, esportiu, cultural
Econmics
Pressupost i finanament.( Ingressos i despeses)
El projecte
!3
PROF. CARLES MONCLS
Creatiu i evocador!
Sinttic de la temtica del projecte!
Congruent amb el contingut!
Original!
Breu i fcil de recordar!
Poden incloure frases fetes, jocs de paraules, tornades de canons,...!
Equilibrar un ttol creatiu amb un subttol descriptiu.!
1. Dades identificatives!
2. Descripci!
3. Justificaci
4. Destinataris
!
!
!
!
El projecte
!4
PROF. CARLES MONCLS
MODEL A !
Es tracta de definir noms els Objectius o finalitats generals del projecte.!
Els objectius proposats sn una guia orientadora de lacci, un plantejament
tic, una indicaci de cap on anem, del cam a seguir i no es poden concretar
els resultats perqu la realitat i els subjectes sn canviants i definir
prviament el punt darribada limita la llibertat dels subjectes participants i les
possibilitats davanar.!
Aquest plantejament ha estat fonamentalment desenvolupat en Teoria del
Currculum (GIMENO, J. (1981) Teoria de la enseanza y desarrollo del currculum. Anaya) per
des del nostre punt de vista s igualment aplicable a projectes culturals i
socials.!
Seguint aquest model es podrien definir uns Objectius especfics de cada
activitat, o grup dactivitats, que tindrien el mateix carcter orientador de
lacci i no establirien en cap cas els resultats previstos.!
!
MODEL B (Model tecnolgic)!
!
Objectius generals!
Indiquen les finalitats generals del projecte!
No nhi ha dhaver molts (3 o 4 mxim)!
No indiquen resultats concrets del projecte sin efectes generals!
Verbs: recolzar, promoure, propiciar, fomentar, contribuir, estimular, orientar,
concienciar, dinamitzar, prevenir, potenciar, millorar, !
!
!
!
!
!
!
Objectius especfics!
Concreten els objectius generals. !
Cada un, dos o tres dells deriven dun objectiu general.!
Verbs: Augmentar, incrementar, disminuir, mantenir, realitzar, fer, donar,
aconseguir, organitzar, obtenir, crear, calcular, resoldre, constituir..!
Es poden concretar en objectius operatius o metes que indiquen quant, quan
i on es vol aconseguir en concret. Per normalment aquest quant, quan
i on es concreta en el mateix objectiu especfic.!
El projecte
!5
PROF. CARLES MONCLS
MODEL C ( ANDER-EGG, E.; AGUILAR, M J. (1997) Cmo elaborar un proyecto. Instituto de Ciencias Sociales Aplicadas)
!
!
!
El projecte
!6
PROF. CARLES MONCLS
Organigrama!
7. Cronograma de tasques
Es tracta
dincloure ac un
cronograma de
Gantt o xarxa
PERT ( sexplica
en el tema 10) de
les tasques
necessries per a
dur endavant el
projecte. Encara
que al quadre les
anomena
activitats, no sn
activitats del
projecte sin
tasques
necessries per
dur-lo endavant.
!
!
!
!
El projecte
!7
PROF. CARLES MONCLS
!
Exemple:
!
DESENVOLUPAMENT/
METODOLOGIA
RECURSOS MATERIALS
MATERIAL FUNGIBLE
MATERIAL NO FUNGIBLE
RESPONSABLE
RECURSOS ECONMICS
CALENDARI
LOCALITZACI
AVALUACI
!
!
!
!
!
!
!
!
El projecte
!8
PROF. CARLES MONCLS
Moltes vegades podem fer un simple quadre de doble entrada ( els dies dalt en
horitzontal i els horari a lesquerra en vertical) i dins del quadre ubiquem la denominaci
de cada activitat ( no les expliquen ja que les hem explicades a lapartat anterior.
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Diumenge
910,30 h
1113 h.
1517 h.
1719 h.
1921 h.
!
!
!
10. Difusi
Com es far la difusi del projecte? s un aspecte molt important per als possibles
patrocinadors.
Premsa i mitjans de comunicaci !
! Roda de premsa, dossier de premsa, notes de premsa !
! Generant notcia ( cunyes radiofniques, televisi, ...)!
! Publicitat!
Actes de presentaci!
! Trobades amb artistes i creadors
Material informatiu!
! Cartells, flyers, trptics o dptics informatius,..
Internet i telefonia!
HUMANS
Professionals de lentitat o instituci, personal contractat especficament per al
projecte i voluntariat (amb indicaci de les hores de dedicaci i titulaci i tasques
assignades)
ECONMICS:
EL PRESSUPOST
DESPESES
PERSONAL
Totes les despeses referides a tota persona que participa en el projecte o programa de
forma remunerada. S'ha d'especificar el crrec o la funci, el tipus de contracte i la
remuneraci.
DIETES
Despeses de desplaament del personal, comunicacions, etc..
MATERIAL
Cal incloure ac tant el material com al projecte, i el material especfic per a cada
unitat de programaci ( si s que n'hi ha ms d'una).
Material inventariable : s el material que no es gasta i dura per a ms d'una activitat.
Lloguer de material, Amortitzaci del material propi
Material fungible : Material que es gasta i cal reposar.
RECURSOS TCNICS
Despeses dassessorament, formaci, reciclatge,...
INFRAESTRUCTURA I MANTENIMENT
FUNCIONAMENT
Electricitat, aigua, gas, telfon, neteja, assegurances,..
IMPREVISTOS
INGRESSOS
FINANAMENT PROPI
SUBVENCIONS I DONACIONS
INGRESSOS DE PATROCINADORS
QUOTES
INGRESSOS ATPICS
12. AVALUACI
En aquest apartat es tracta de definir quins aspectes savaluaran i quins instruments
sutilitzaran per a obtenir la informaci
1. ANLISI DE DOCUMENTS!
Documents escrits , Documents estadstics/ numrics, Documents
cartogrfics , Documents d'imatge i so , Documents-objecte!
2. ENTREVISTA!
Estructurada , Semiestructurada , Lliure o oberta!
3. QESTIONARI !
TANCATS., OBERTS, MIXTOS!
4. OBSERVACI !
SISTEMES NARRATIUS: Registres en diaris / llibres d'actes, Incidents
crtics, anecdotari, Descripci de mostres, Notes de camp, ..!
SISTEMES CATEGORIALS!
7. TCNIQUES CREATIVES!
El projecte
!11
PROF. CARLES MONCLS
!
!
!
!
!
!
!
!
!
ESQUEMES DE PROJECTES !
PER !
A!
CASOS ESPECFICS!
A mode dexemple i sense voler ser exhaustius us oferim uns esquemes per a
projectes ms concrets. Evidentment sn propostes que no pretenen tancar
sin oferir possibilitats.!
Recordeu que al final all important s que un projecte comunique b i per tant cada
projecte pot tenir un esquema especfic!
EXPOSICIONS!
JORNADES, SIMPOSIS, CONGRESSOS!
CONCURSOS!
TALLERS
El projecte
!12
PROF. CARLES MONCLS
3. Objectius
4. Tema i continguts (Organitzaci del material que sha dexposar. rees i seccions de lexposici amb
continguts, textos* i llistat dobres seleccionades- tot fent constar lorigen de les obres o lentitat
prestatria)
ergonmica entre lobra presentada i el pblic preferencial, sistemes de visita, adaptacions per a
persones amb alguna discapacitat, visitants previstos, ...)
7. Equip de treball
8. Temporalitzaci ( tasques prvies i exposici: xarxa PERT o diagrama de barres)
9. Catleg (Continguts, proposta despecialistes i collaboracions, proposta dedici)
10. Didctica (Justificaci, Objectius didctics, activitats programades,..)
11. Difusi i comunicaci ( Sistemes i material escollits, destinataris,...)
12.Pressupost
13. Avaluaci ( Procediments davaluaci)
* En els museus i exposicions es transmeten missatges mitjanant una combinaci de paraules, imatges i
objectes. s important que els escriptors dels textos dels museus tinguen clar que el llenguatge s
essencial als museus.
Es crea una visi del mn a travs dall que es diu, de com es diu i dall que no es diu. Els objectes sn el
resultat de processos socials, molts dels quals han provocat lexplotaci dssers humans o han sigut
conflictius. Si aix signora i es situa en un entorn aparentment neutral i objectiu es falsifica el passat. A ms
ell llenguatge construeix un un punt de vista social i per tant cal preguntar-se quina imatge sest donant de
les dones, dels xiquets, de determinats grups tnics, de determinats conflictes socials o zones del planeta.
El projecte
!13
PROF. CARLES MONCLS
!!
!
!!
!!
!!
!!
!!
!!
!!
!!
!!
!!
!!
!!
!!
!!
!!
!!
!!
!!
!!
!!
!!
El projecte
!14
PROF. CARLES MONCLS
!
!
!
Els textos i rtols de les exposicions
!
!
La redacci de textos per a les exposicions ha de considerar-se com part del procs de preparaci, aix
com un element esencial en la planificaci del projecte.
! Curt
! Relacionat amb lexposici
! Vocabulari conegut
La funci del ttol de lexposici consisteix a atraure els visitants i motivar el seu inters. Es
poden utilitzar encapalaments secundaris per indicar la forma en qu sha dividit lexposici.
Panell introductori ( per a lexposici o una part della)
! De qu tracta lexposici
! Com est organitzada
! Per qu mereixen estar exposats els objectes
! Per qu s interessant lexposici
! Qu es pot aprendre
Missatges de grup ( per objectes relacionats en conjunt)
! Encapalament
!
Breu descripci o text basat en el tema
!
!
!
Informaci detallada
Preguntes
Illustracions grfics i taules
Panell interpretatiu
!
!
!
!
Aspectes formals
!
La longitud de les lnies no hauria de ser superior a uns quaranta-cinc caracters, el que suposa entre 8 i
10 paraules.
Segons HOOPER-GREENHILL , per facilitar la lectura, el final de cada lnia ( en els textos llargs com
panells introductoris o informatius) coincidisca amb el final natural de les oracions ( com en una
poesia). No es necessria la justificaci del texts a ambds costats.
Per facilitar lassimilaci es recomana deixar una lnia en blanc entre pargrafs, en comptes de sagnar
la primera lnia.
Millor combinar majscules i minscules. Els textos escrits noms en majscules dificulten la lectura.
Grandria de la lletra, encara que depn del tipus de lletra i de la distncia de lectura, hauria doscillar
entre 24 i 30 per als missatges dels objectes, fins a 48 o 60 per als textos mes grans. El tipus de lletra
hauria de ser duna tipografia habitual.
!
!
El projecte
!15
PROF. CARLES MONCLS
1. Dades identificatives
2. Descripci
3. Justificaci
4. Destinataris (Pblic objectiu, amb una estimaci de la capacitat i lestimaci dels possibles
assistents)
5. Objectius
6. Organitzaci
7. Cronograma de tasques
8. Activitats i serveis que sofereixen. Agrupades per tipus dactivitat :
Installacions necessries
Material fungible
Instruments, materials, ferramentes, equips
Material audiovisual, esportiu, cultural
Econmics
Pressupost i finanament.( Ingressos i despeses)
!
!
El projecte
!16
PROF. CARLES MONCLS
1. Dades identificatives
2. Descripci
3. Justificaci
4. Destinataris (Pblic objectiu, amb una estimaci i lestimaci dels possibles concursants)
5. Objectius
6. Organitzaci
7. Cronograma de tasques
8. Bases ( Redacci clara i precisa)
El projecte
!17
PROF. CARLES MONCLS
1. Dades identificatives
2. Descripci
3. Justificaci
4. Destinataris (Pblic objectiu, amb una estimaci de la capacitat i lestimaci dels possibles
assistents)
5. Objectius
6. Durada
7. Continguts a treballar
8. Metodologia
9. Sessions ( amb indicacions del que es treballar a cada sessi)
10.Aspectes organitzatius
11.Cronograma de tasques
12.Difusi
13.Recursos
Humans
Materials
Installacions necessries
Material fungible
Instruments, materials, ferramentes, equips
Material audiovisual, esportiu, cultural
Econmics
Pressupost i finanament.( Ingressos i despeses)
El projecte
!18
PROF. CARLES MONCLS