INTRO

Fa ms de vint segles a la conca del Mediterrani es van desenvolupar civilitzacions que van crear
o els van donar la forma que coneixem a nombrosos aspectes de la nostra civilitzaci actual: la
cincia, l'arquitectura, la literatura, el dret, etc.
Grecia va tenir el seu major esplendor cultural al segle V a. C. Roma al I a. C. Aquestes
civilitzacions es van mantenir durant segles. Per desprs van donar pas a altres. Cap al segle V
d. C. l'Imperi Rom d'Occident es va enfonsar donant lloc a l'Edat Mitjana.
Al segle III dC. l'Imperi Rom va patir una crisi econmica, poltica i social que va acabar amb els
fonaments del poder de Roma i amb l'aband dels ideals clssics.
Desprs de la Crisi del segle III ja no es buscava la creaci, sin la recopilaci dels coneixements
adquirits en l'Antiguitat.
D'altra banda, l'estat ja no podia mantenir l'escola pblica, encarregada de formar els nous
ciutadans. Per aix, noms les escoles privades o els mestres que contractaven les famlies riques
conservaven i transmetien els valors i els ensenyaments clssics.
Els ms importants centres de saber estaran a la part oriental de l'Imperi (Atenes, Alexandria,
Beirut, ....), encara que la seva influncia ser escassa a Occident, on poques vegades destacaran
figures dintellectuals.
Pero els pobles que van venir desprs van adaptar i van conservar gran part de les idees, les
innovacions i la literatura de Grcia i Roma com un precis patrimoni. Germans, celtes, rabs,
eslaus ho van atresorar amb avidesa i van lluitar per posseir-lo.

ART
L'art de l'antiga Grcia s l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la
bellesa ideal, recreant el mn ideal del model platnic, o mitjanant la imitaci de la natura
en el sentit de la mimesi aristotlica. Els grecs de l'Antiguitat consideraven "imperfecta" (s a dir
"no acabada") una obra que no es conclogus per un pintor.
-Pintura:
En pintura, tot i haver-se perdut la major part de les obres, que no coneixem ms que per
descripcions o per cpies en suports com el mosaic, s'ha perpetuat la fama dels pintors: a ms del
mtic Apelles, es conserven els noms de Polignoto, Paneno, Apolodoro, Zeuxis i Parrasio.

La cermica va ser un destacat suport per a la pintura, que en aquesta poca va passar a la fase
de "figures vermelles".
L'arquitectura i l'escultura, que estem acostumats a veure en marbre, es policromaban per
famosos pintors.
El domini de l'anatomia, del tra i de les expressions facials, el dibuix de perfil dels ulls i les
escenes paisatgstiques, sn les principals caracterstiques de la pintura del perode clssic.
A la pintura de vasos les escenes de carcter simblic i decoratiu van ser reemplaades
progressivament per representacions tridimensionals, com en les pintures de Pistoxenus i
Penthesilea.
-Escultura:
Durant el perode de la Grcia Clssica va existir una clara preocupaci per aconseguir bellesa i
naturalisme, per la qual cosa apareix un major moviment i llibertat de postures en la seva
escultura.
-PolicletTreballa sobretot el bronze. s el representant de l'escola d'Argos. No es coneixen moltes obres
per totes sn transcendents.
Policlet s'interessa sobretot per l'estudi de la figura humana en diferents actituds, per sempre en
calma, harmonia, amb proporci i equilibri.
Policlet va escriure un llibre anomenat "cnon" en qu parla de les proporcions que ha de tenir una
escultura. Per a ell s important la mida de cada part, per en relaci amb el conjunt.
El Dorfor
Tamb anomenat "El Cnon" perqu s l'escultura que millor representa l'harmonia i proporci que
buscava Policlet.
s anomenat aix perqu s el portador de la llana, es troba en actitud de marxa. Hi ha qui diu
que era Aquilles, per en tot cas s un atleta.
s el millor exemple d'algunes de les caracterstiques tpiques de Policlet: Hi ha una certa
geometritzaci i es marca molt els plecs torcics i de les engonals, que formen segments gaireb
semicirculars el centre s el melic.
-Arquitectura:

L'arquitectura grega antiga es distingeix per les seves caracterstiques altament formalitzades, tant
d'estructura i decoraci.
Aix s particularment cert en el cas dels temples, on cada edifici sembla haver estat concebut
com una entitat escultrica dins el paisatge, amb ms freqncia plantejat en un terreny elevat
perqu l'elegncia de les seves proporcions i els efectes de la llum sobre les seves superfcies
puguin veure des de tots els angles.
-Literatura:
La majoria d'obres glossen les aventures de grans herois, seguint el model d'Homer.
Pel que fa al teatre, predomina la tragdia, amb grans cicles de sagues i temes comuns, tot i que
hi ha una tradici cmica, com per exemple les comdies de Plaute.
A Roma van aparixer gneres poc conreats a Grcia, com ara la retrica o la literatura didctica.
Per convenci, es considera que la literatura antiga occidental comena amb les grans obres
d'Homer, probablement la versi escrita de nombroses llegendes que s'havien transms oralment
durant generacions.
Aquest autor, pare de la literatura grega, es considera el primer escriptor del cnon occidental,
imitat pels romans i pels admiradors de l'poca Clssica.
Homer, en grec antic, s el suposat autor de les obres literries ms antigues
conegudes a Europa: els poemes orals la Ilada i l'Odissea.
Amb la literatura antiga neix el concepte de gnere literari i els primers autors reconeguts.
-Musica:
En la msica, els conceptes de msica clssica o classicisme musical (l'estil de finals del XVIII i
principis del XIX, que prossegueix al barroc i antecedeix al romanticisme) no es refereixen en cap
cas a la msica de l'Antiguitat.