El monjo

model de vida cristiana

Comentari a la Vida dAntoni,

del bisbe Atanasi dAlexandria
PATROLOGIA
Professor: Joan Torra
Alumne: Samuel Gutirrez

I. INTRODUCCI
Amic de Du. Aix era anomenat sant Antoni abat, pare del monaquisme,
pels seus contemporanis. I aix lanomena tamb el bisbe Atanasi dAlexandria en una de les obres ms reeixides de la literatura cristiana antiga, Vida
dAntoni, un autntic best-seller del segle IV que encara avui constitueix una
obra cabdal, gaireb imprescindible, per als cristians del segle XXI.
Disset segles ms tard, lexpressi amic de Du potser ens resulta familiar, fins i tot comuna, per aleshores no ho era tant. Com ens explica el P. Miquel Estrad en la introducci a la versi catalana de Vida de sant Antoni, la
tradici cristiana dels primers segles noms anomenava amic de Du als justos que ms semblaven haver gaudit del favor del Senyor, entre ells els mrtirs, i ms tard els monjos (...) Que els seus contemporanis anomenin a Antoni
amic de Du, ja vol dir moltes coses, sobretot si pensem que desprs els mateixos pagans lanomenaran home de Du (Vida, cap. 70)1
Amb aquesta referncia com a clau interpretativa de tota lobra ens endinsem en una de les primeres hagiografies del cristianisme; una hagiografia,
per, que no respon ni de lluny a la imatge que tenim de les tpiques vides de
sants. Vida dAntoni s molt ms que una biografia a ls del pare del monaquisme. s una obra sui generis, que no es pot etiquetar fcilment, amb una
finalitat ms didctica que biogrfica. Potser daqu li ve la seva frescor ms
enll dels segles: El seu inters ms durable no se situa tant en all que ens
fa conixer de lAntoni histric, com en la imatge del monjo de tots els temps
que Atanasi sesfora a construir a partir del seu exemple. Fins i tot suposant
que no descrivs cap personatge real, nha fet i nha creat una colla amb la
imitaci. 2 No en va el seu autor ha esdevingut lherald i el teleg del monacat naixent 3 i la seva obra, Vida dAntoni, el primer manifest ideolgic dels
monjos. Un altre pare de lEsglsia, sant Gregori Nacianc, definir la Vita
Antonii com a autntica regla monstica en forma de narraci4.
En un temps dinflexi en la histria de lEsglsia, quan sacabaven les persecucions dels primers segles i el martiri ja no era tan habitual, entre els segles III i IV apareix un nou model de seguiment radical de vida cristiana: el
1

ATANASI, Vida de sant Antoni, Montserrat: PAM 1989, pp. 16-17.

Ibd, 28.
3 G. M. COLOMBAS, El monacato primitivo. vol. I, Madrid: BAC 1974, pp. 50-51.
4 J. QUASTEN, Patrologa. vol. II, Madrid: BAC 1973, p. 43.
2

del monjo. Heus aqu el context decisiu en el qual neix aquesta obra: El moviment monstic sorg per revifar una antinmia que comenava a desvirtuarse: la incompatibilitat entre el cristianisme i el mn.5 Tant el martiri com el
monaquisme constituen una resposta radical, un model excels de seguiment
de Jess, davant de les temptacions de mediocritat que constantment tenia
lEsglsia. Mentre lEsglsia havia estat perseguida i els cristians shi jugaven
literalment la vida professant i practicant la fe en Jesucrist, el model cristolgic havien estat els mrtirs, com queda ben pals en les seves Actes. Quan
lEsglsia s reconeguda per lImperi (Constant, any 313) i la persecuci
cruenta sacaba, el model deixaran de ser els mrtirs i passaran a ser els monjos. El monjo, i Antoni ns un exemple paradigmtic, ser presentat com lideal de vida cristiana. Per aix podem dir, sense por, que el monjo s el mrtir dels temps de pau.
La Vida dAntoni no es pot entendre fora daquestes coordenades. Ella mateixa s un model del seguiment de Crist, una doctrina, un himne a Crist Salvador, un testimoni de comuni eclesial... La vida de sant Antoni, segons
afirma convenuda la patrloga Maria Grazia Mara, s una profunda meditaci bblica teixida pels avatars de la vida dun monjo egipci. O dit duna altra manera, Antoni s presentat com lencarnaci de lideal bblic.6

Ibd, 36-37.
Cf. M. G. MARA, Bibbia e storia nel fenomeno monastico: La vita Antonii, en E. ROMERO POSSE (ed.),
Plroma. Salus carnis, Homenaje a A. Orbe, s.j.: Santigo de Compostela 1990, pp. 561-573.
6

II. LAUTOR I EL SEU CONTEXT

Tot i que hi ha algunes excepcions, s gaireb unnime latribuci a Atanasi

dAlexandria de lobra Vida dAntoni, escrita cap a lany 357, molt poc desprs
de la mort del seu protagonista. El bisbe Atanasi s un dels pares de lEsglsia antiga ms importants i venerats, com afirma el mateix Benet XVI, que el
defineix com a apassionat teleg de lencarnaci del Logos, el Verb de Du
que, com diu el prleg del quart evangeli, sha fet home i ha habitat entre
nosaltres.7 Alguns estudiosos fins i tot asseguren amb convicci que Atanasi s la figura ms rellevant de lEsglsia en el segle IV, autntic segle dor de
la patrstica, pel seu paper cabdal en limportant moviment dautoafirmaci
de lEsglsia, tant pel que fa a lmbit doctrinal (sobretot contra lheretgia
arriana) com executiu (com a pastor dnimes). Per aix ser anomenat, amb
ra, Atanasi el Gran, columna de lortodxia.
Va nixer molt probablement a Alexandria, a Egipte, cap a lany 300, en el
context duna Esglsia nombrosa, inquieta i efervescent, aix com duna gran
cultura. Juntament amb Antioquia, constituen els dos grans pilars de lEsglsia dOrient. El jove Atanasi va rebre una slida formaci humana, filosfica i
teolgica abans desdevenir diaca i secretari del bisbe Alexandre, amb el qual
va participar al Concili de Nicea (325). Va ser el primer Concili de lEsglsia
de carcter ecumnic, i per tant universal, convocat per lemperador Constan7

BENEDICTO XVI, Los Padres de la Iglesia. De Clemente de Roma a san Agustn, Madrid: Ciudad Nueva
2008, p. 87.

t per assegurar la unitat de lEsglsia. La delegaci egpcia en el Concili va

destacar per la seva aferrissada discussi contra les doctrines dArri, un sacerdot libi afincat a Alexandria que declarava que el Logos no era veritablement Du, sin un Du creat, un sser a mig cam entre Du i lhome. Larrianisme sostenia que el fill s clarament inferior al Pare; s noms una creatura
divina, encara que perfecta. La conseqncia ms greu s que, daquesta manera, el veritable Du restava sempre inaccessible als homes. Els bisbes aplegats a Nicea van respondre a aquesta amenaa redactant el Smbol de la fe,
que seria complert anys ms tard en el primer Concili de Constantinoble
(381). Des daleshores, lEsglsia declara que el Pare i el Fill sn de la mateixa
substncia, de la mateixa naturalesa, i per tant subratlla la plena divinitat del
Fill, que negaven els arrians.

Tres anys desprs del Concili de Nicea, en el 328, mor el bisbe Alexandre i
el succeeix, no sense una certa polmica, Atanasi, que sentrega totalment al
ministeri que li ha estat confiat. s un home de carcter enrgic i ferm, trets
que posa al servei de la veritat catlica. Aix el descriu Adalbert Hamman en
el llibre Para leer los Padres de la Iglesia: Atanasi s una de les grans figures de
bisbe de la histria antiga. Fet de pur granit, intransigent fins a la violncia, s
un bisbe de la Resistncia. Coneix b el poble, simpatitza amb la seva pietat,
aprn el copte. Sap fer anar les multituds, si cal, com a trib.8
8

A. HAMMAN, Para leer los Padres de la Iglesia, Bilbao: Descle de Brouwer 2009, p. 69.

Des del minut zero, Atanasi senfronta amb vehemncia als arrians i als adversaris del smbol de Nicea, que a Alexandria constitueixen un grup important i amb influncia. Cal no oblidar que tot i el resultat inequvoc del Concili,
les tesis arrianes van tornar a revifar i Arri va ser, fins i tot, rehabilitat. El mateix emperador Constant que volia garantir la unitat de lEsglsia a Nicea,
aix com el seu fill Constanci II, van simpatitzar ms tard amb larrianisme
moguts per interessos claraments poltics, ms que no pas teolgics.
La crisi arriana va marcar decisivament lepiscopat i la vida dAtanasi, que
es va veure obligat a exiliar-se fins en cinc ocasions. Va passar disset anys a
lexili, alguns dels quals al desert, amb els monjos dEgipte. Tot apunta que va
conixer personalment Antoni, segons explica ell mateix en lobra que li dedica. I no noms aix, sembla que el pare del monaquisme va esdevenir un pilar de la seva prpia fe. Hi ha qui afirma, fins i tot, com ara Charles Kannengiesser, que Atanasi havia estat educat pels monjos, com ho demostraria el fet
que parlava la llengua dels ascetes. No s una cosa que es pugui afirmar
amb rotunditat, ni tan sols el fet que hagus estat deixeble dAntoni, per el
que s indubtable s que va visitar els monjos i que va tenir-hi una relaci
afectuosa, fraterna i dajuda mtua. Els monjos van ser els seus fidels aliats en
la lluita antiarriana i Atanasi en va escollir entre ells com a collaboradors,
confiant-los fins i tot seus episcopals.
Aquesta relaci damistat i collaboraci mtues es va refermar sobretot
durant els seus tres darrers exilis forats, al desert egipci de la Tebaida i entre els monjos pacomians. Sembla que va ser durant la seva primera estada
al desert, entre el 356 i el 362, quan va redactar la Vida dAntoni. De fet, lobra s la resposta dAtanasi a la petici duns monjos estrangers de conixer
els costums del benaurat Antoni. Tant s aix que el ttol original de la Vida dAntoni s, en realitat, Carta dAtanasi, arquebisbe dAlexandria, als monjos
daltres regions... Em fa molt de b, tamb a mi, el sol fet de recordar Antoni
escriu Atanasi a linici de la carta; i estic segur que vosaltres, quan nescoltareu aix, no sols admirareu lhome, sin que voldreu imitar-ne el
propsit; perqu per als monjos la vida dAntoni s un model acabat i suficient dascesi.
Des dels primers compassos de lobra, les paraules sinceres de lautor volen
deixar clar que no es tracta dun exercici literari, ni tan sols piets, sin que
vol oferir un model de vida consagrada al servei de Du: Vol animar els lec6

tors a imitar no els miracles ni les visions, sin la seva santedat.9

Un altre element a tenir en compte per entendre aquesta singular hagiografia s la necessitat que hi havia en aquell moment de controlar el moviment
monstic, cada vegada ms floreixent, i que ubicat en les perifries de les ciutats i al desert tenia el perill de desbocar-se fcilment. Tot i la seva probitat
apunta el P. Estrad Atanasi, per fora, com a arquebisbe que era, degu
tendir a annexionar a la jerarquia i al poble cristi el poders moviment carismtic que era aleshores el monaquisme, a atenuar-ne les possibles extravagncies i a accentuar lortodxia.10 Sant Atanasi va saber comprendre el
seu valor, el va estimular i fins i tot va influir-hi molt, a travs del contacte
personal i els seus escrits, en la seva orientaci escriturstica i evanglica. La
Vida dAntoni, escrita en grec per traduda molt rpidament al llat i a altres
llenges, no noms va ajudar a difondre arreu el moviment monacal sin que,
dalguna manera, li va atorgar carta de ciutadania, tot reconeixent-lo definitivament com a moviment dEsglsia.
Per tot plegat resulta curis que el gran Atanasi, molt reconegut per les seves obres de carcter doctrinal, especialment contra larrianisme, no ho hagi
estat tant pel que fa a la seva vinculaci amb lespiritualitat monstica. El mateix sant Agust, a Les Confessions, narra la influncia decisiva de la Vida dAntoni en la seva conversi i en la vocaci daltres a la vida monstica. El patriarca dAlexandria s considerat testimoni, propagandista i autor espiritual
de lascetisme monstic. Ens trobem, doncs, davant dun autor i duna obra
imprescindibles, no noms per a lmbit monstic, sin per a tots els cristians
dOrient i Occident.

QUASTEN, p. 43.
ATANASI, p. 30.

10

III. LOBRA
Abans dendinsar-nos en aquesta obra tan singular, val la pena insistir en les coordenades sota
les quals ha de ser llegida i estudiada (tamb
meditada i pregada).
Tot i que la Vida dAntoni presenta alguns
parallels amb altres vides dherois, homes
divins o filsofs de lantiguitat, no podem
parlar duna relaci de dependncia. s
possible que el bisbe Atanasi conegus
aquests escrits i espordicament en prengus
alguns elements, per el seu propsit va molt ms lluny:
pretn mostrar com lhome de Du supera lideal pag. 11 Es tracta, doncs,
duna obra dedificaci, gaireb dun tractat despiritualitat. Aquest fet, per,
no hauria derosionar el seu valor histric.
Els estudiosos coincideixen en afirmar que all substancial de les dades
contingudes en lobra es correspon ajustadament a la veritat histrica: Antoni
no s una figura mtica, pura recreaci dAtanasi, com tampoc no ho sn les
diverses circumstncies i etapes de la seva vida narrades en aquesta biografia.
Per no tot el text ni tot el que shi narra t el mateix grau dhistoricitat, sobretot quan fa la presentaci de la doctrina espiritual del protagonista i quan
descriu alguns aspectes de la seva lluita contra els dimonis. s molt important que certes extravagncies i elements pintorescos, tan habituals en les
empreses radicals i pioneres, no ens facin perdre la perspectiva i sacsegin la
nostra mentalitat racionalista, tan delerosa de certeses gaireb cientfiques.
Tot i que en aquest punt hi ha discrepncies entre els autors, sembla que la
proximitat dAtanasi cap a Antoni garanteix la fidelitat substancial de la narraci encara que hi hagi pinzellades didealitzaci. Ms enll de lembolcall,
limportant s lactitud dAntoni i la seva vida interior, els seus gestos, les seves
paraules, que com reconeix Miquel Estrad, s en substncia mximament fidel a la veritat, encara que, reflectit, en el mirall dun altre sant, Atanasi.12
Com explica i justifica molt b Maria Grazia Mara en un estudi precis so11
12

Cf. ATANASIO, Vida de Antonio, Madrid: Ciudad Nueva 1995, p. 15

ATANASI, p.14.

bre Bblia i histria en el fenomen monstic, el referent dAtanasi quan escriu la

Vida dAntoni no s altre que la vida mateixa de Jess, tal com apareix en els
textos evanglics. Hi trobem ressons de la infncia, del baptisme amb la seva
corresponent teofania, de les temptacions, de linici de la predicaci i de lelecci dels apstols, de les instruccions, dels miracles de guaricions, dels miracles
dexpulsi de dimonis, del final de la vida i de lascensi de Jess.13 I continua
dient: Atanasi no noms ha presentat Antoni com a imitador de Crist sin que
lha situat en la lnia dels grans imitadors de Crist, entre els quals hi ha Pau.
Daqu la freqncia dels parallelismes amb lApstol: no s Antoni qui actua,
sin Crist. Els ressons bblics no sacaben amb sant Pau: tamb ressona la figura dAdam abans de la caiguda (harmonia dAntoni amb ell mateix i la creaci)
i les dAbraham i Elies (obedincia i exercici asctic).
A diferncia del que passava amb les actes martirials, el model dimitaci
de les quals era clarament la Passi de Crist, hem vist que ara la imitaci est
centrada en tot el conjunt de la vida terrena de Jess. Iniciem una poca en
qu ja no hi ha tant martiri cruent, i per aix el model de seguiment i imitaci
perfecte de Jess no ser tant el dels mrtirs com el dels monjos. Per no ens
equivoquem, el martiri continua... tot i que de manera incruenta. Heus aqu el
sentit de lascesi monstica, terme que no apareix en tot el Nou Testament,
per que molt aviat s concebut pels cristians com un martiri interior per
aconseguir una perfecta obedincia a la voluntat del Senyor (Vida dAntoni,
cap. 7), de manera que el pensament sempre estigui posat en Crist (VA, 5), res
no separi de lamor de Crist (VA, 9), res no santeposi a lamor de Crist (VA,
14). Lascesi s el martiri interior pel qual el monjo respira sempre Crist (VA,
91). Daquesta manera lhome aconsegueix lharmonia i lequilibri (VA, 20)
perduts o deteriorats pel pecat.14

13
14

Cf. MARA, pp. 561-573.

ATANASIO, pp. 20-21.

a) La infncia i la crida
Un cop explicat, en un breu prleg, els motius ja esmentats de lobra (carta a
monjos occidentals), el patriarca Atanasi inicia sense ms dilaci el repte de narrar la vida, exterior i interior, del benaurat Antoni.
Els quatre primers captols ens el presenten, a ell i a la seva famlia, amb lluminoses pinzellades sobre la seva manera de ser: Tot el seu desig era, tal com
estava escrit de Jacob, viure ben senzillament a casa seva. Per acompanyar els
pares a lesglsia, ni dinfant es mostrava mandrs, ni de jove ho desdenyava.
Se subjectava als seus pares, prestava atenci a les lectures i en servava profit
(VA, 1). Cal fer notar que, des del primer moment, la infncia dAntoni s presentada amb trets propis dels Evangelis de la infncia (Lluc) i daltres personatges bblics.
Les referncies a les Sagrades Escriptures, tant a lAntic com al Nou Testament, sn constants, innombrables, encara que sense necessitat dexplicitar-ho
literalment. El sistema modern de citaci bibliogrfica encara no shavia inventat! Vivim un temps, el dels orgens de lEsglsia, en qu la Paraula de Du ho
amara tot i no hi ha a penes discontinutat entre les Escriptures i la literatura o
la teologia que es feia. Atanasi construeix aquesta Vida dAntoni amb la Bblia
molt i molt present, que, segons lautor, Antoni se sabia de memria: Prestava
una tal atenci a la lectura que res del que llegia no li queia en terra, sin que ho
retenia tot; talment que a lltim, la memria li feia de llibres (VA, 3).
Antoni s presentat com un jove ferm, que es pren seriosament lexigncia
cristiana. Amb noms 20 anys moren els seus pares, pagesos benestants, i Antoni es queda sol amb la seva germana, ms petita. Obert com estava a la voluntat de Du i amb el desig de seguir Jess ms perfectament, explica Atanasi
que un dia a lesglsia (no parla en cap moment de leucaristia, tot i que es pot
intuir) escolta levangeli que nosaltres coneixem com el del jove ric (Mt 19,21) i
convenut que Du li adreava personalment aquestes paraules va vendre tots
els bns mobles, i la quantitat no escassa que en tragu, la don als pobres; sen
reserv, per, una petita part a causa de la germana.
Davant duna reacci aix, una resposta tan aparentment literalista/fonamentalista a la Paraula, la nostra mentalitat moderna es revolta. Semblaria que Antoni ha perdut el seny; ms encara, que ha perdut fins i tot loremus. Per no s
aix. Antoni sap molt b el que fa. Viu des de fa temps en amistat amb Du i espera la seva crida. Lactitud descolta ja forma part del procs de discerniment,
10

per com tantes vegades en els evangelis no s gens inversemblant que es produs tamb un fet concret, com la lectura dun Evangeli concret en un dia concret, que catapults tota la seva resposta. Semblant a lhora desena dAndreu
i Joan, que va marcar inevitablement un abans i un desprs en les seves vides.
Tanmateix, la importncia daquests primers captols no sn els detalls concrets, sin el fet que amaguen els veritables fonaments de tota la vida dAntoni
i el motiu que t Atanasi per escriure-la: Lideal que ens vol mostrar no s el
dun estat adquirit, sin el dun progrs continuat, dun moviment ascensional,
duna superaci constant; ell mateix en diu una competici. 15 Laparent integrisme en Antoni no t connotacions negatives. Per aix el pare Miquel Estrad
prefereix parlar de radicalisme: La vocaci dAntoni neix, en efecte, sota el
signe duna radicalitat en la renncia evanglica i shi mant sempre.16
Sense mirar enrera, amb una convicci pregona, Antoni inicia la vida asctica
als afores dAlexandria tot entrant en contacte amb altres monjos plens de zel,
que en aquella poca no eren encara molts. Estem en una poca de transici en
qu encara hi ha persecucions i el canvi de model de vida cristiana encara no
sha produt del tot. Fins i tot reconeixer Atanasi que, en aquells moments, cap
a lany 270, els primers monjos anacoretes encara no shavien endinsat en el
gran desert. Labat Antoni, com ja veurem, en ser pioner: El seu itinerari espiritual s un constant anar endavant en la recerca duna ms gran autenticitat,
duna major fidelitat, una marxa seguida en el cam de la radicalitat.17

15

ATANASI, p. 14.
Ibd, 14.
17 Ibd, 15.
16

11

b) Combat espiritual: els dimonis

Amb linici de laventura asctica sinicia tamb inevitablement el combat.
El combat, de fet, s el tret caracterstic de la vida monstica. Un combat fonamentalment interior, com ja hem dit, per amb un enemic ben concret i real, el diable: El diable, enemic de tot b i envejs, no pogu suportar de veure un tal propsit en un jove, i empr tamb amb ell lestratgia que sol usar
(VA, 5) Lestratgia s la de sempre, perqu si una cosa no s el diable s original: nostlgia de tot all que ha deixat; por de les dificultats i patiments que
lesperen; i els reclams i demandes del cos i del cor en el camp ample de lafectivitat. La sistematitzaci que fa Atanasi de lexperincia diablica no s
puntual ni anecdtica en aquesta obra. Ans al contrari. s desbordant fins a
lextenuaci: el dimoni apareix en 48 dels 94 captols de la Vida dAntoni, una
proporci de gaireb dues terceres part de lobra. Per qu aquesta insistncia
en el combat contra el dimoni?
El combat contra el dimoni, que sinicia en el captol 5 i que es mantindran
durant els ms de 100 anys que es perllonga la vida del monjo Antoni, no s
una curiositat especial de lobra dAtanasi. Com explica el pare Estrad,
aquesta s una constant de prcticament tota la literatura monstica daquell
temps: Si b s cert que poqussimes coses podem retenir com a histriques,
s que hi podem veure un testimoniatge absolutament autntic daquella obsessi pels dimonis que s tan caracterstica del monaquisme antic, la traducci pintoresca, primitiva, en pla de mite, de tota una teologia. 18 El patrleg
benedict convida el lector a no deixar-se obnubilar per lextravagant posada
en escena i lempeny a anar ms enll: No t gaire importncia el fet que tots
els obstacles que la fantasia posa davant dAntoni en el seu progrs asctic,
Atanasi els atribueixi al dimoni; ni ens ha descandalitzar que all que s
essencialment una lluita contra el jo shi converteixi en una lluita contra el
dimoni. De cara al missatge teolgic amagat sota aquestes formes mtiques
continua dient, compta molt ms el posat i lactitud que pren Antoni davant la diguem-ne temptaci, que no pas la vestimenta amb qu la temptaci
es disfressa.19
18
19

Ibd, 18.
Ibd, 18-19.

12

Limportant, doncs, daquest combat, que en definitiva s el combat de tot

cristi, s lactitud dAntoni, amo i senyor sempre de la situaci, sobretot perqu comptava amb la millor de les armes: Lajudava el Senyor, que per nosaltres prengu carn i don al cos la victria contra el diable, talment que tots
els qui es troben en una lluita seriosa poden dir: No sc pas jo, sin la grcia
en mi (VA, 5).
Durant un llarg discurs (una tercera part de la Vida, del captol 16 al 43) que
Atanasi posa en boca dAntoni adreat als monjos que el comenaven a seguir, el dimoni tindr tamb un protagonisme singular. Per moments sembla
que Antoni estigui impartint un curs, teric i prctic, en demonologia, per
no per provocar la por, sin tot el contrari: s absurd que, tenint les Sagrades
Escriptures i la llibertat que ens ha merescut el Senyor, hgim de ser ensenyats pel diable, ell que no va saber conservar el seu lloc (VA, 26). Dalguna
manera el pare del monaquisme vol desemmascarar, amb la Paraula de Du a
una m i la seva prpia experincia en laltra, el prncep de la mentida, que
davant dAntoni, cara a cara, fins i tot confessa la seva misria: Una vegada
van trucar a la meva cella; vaig sortir i vaig veure un home alt i gros. Li vaig
preguntar: Qui ets, tu? Sc Satans, digu. Li vaig tornar a preguntar: Qu hi
fas, doncs, ac? Em digu: Per qu els monjos i els cristians en general em
blasmen sense cap motiu? Per qu no paren de maleir-me? Jo li vaig respondre: I tu, per qu els importunes? Em digu: No sc pas jo qui els importuno;
13

sn ells mateixos que es busquen raons entre ells; jo he quedat sense fora.
Que no han llegit mai: Ja no queden espases a lenemic, i has enderrocat les
ciutats? Ja no em queda cap lloc, cap dard, cap ciutat. Arreu hi ha cristians; i
ara fins al desert sha omplert de monjos (VA, 41).
Al darrere daquesta insistncia en els dimonis comena a haver-hi tota una
teologia que vol subratllar sobretot que no hi ha motius seriosos per tmerlos. Aquest s el missatge central dAtanasi a travs dAntoni. El diable no
pot fer res pel seu compte, ja ha estat venut per Crist i nosaltres, en els nostres combats particulars, noms lhem dimitar. Com ho feia Antoni, que mantenia la fermesa del seu propsit, no abandonava mai la pregria, feia dejunis
severs, i tenia una fe molt gran (cf. VA, 5). Al mateix temps, com Jess, ell
tamb feia front al temptador amb les Sagrades Escriptures. Realment sn
armes a labast de gaireb tothom.
Tant Atanasi com Antoni (perqu en els discursos dAntoni hi ha molt dAtanasi) pretenen, com ja hem dit i no ens cansarem de repetir, eliminar la por
als dimonis i evitar la caiguda en el fatalisme: Hem de viure i dobrar dacord amb all que som i amb una gran fidelitat a lopci que hem fet, sabent
que el dimoni hi s, per fent com si no hi fos.20

c) Itinerari asctic i desert

En litinerari asctic del protagonista hi ha una progressi constant, un allunyar-se cada vegada ms de la ciutat, primer cap a una regi de tombes (cap. 810), on viu fins als 35 anys sota el guiatge dun mestre anacoreta, i desprs encara ms lluny, cap al desert, ms enll del Nil, a la muntanya que alguns anomenen Pispir, on viur durant vint anys com a solitari, tancat en una fortalesa i
lliurat completament a la vida asctica i al combat contra el dimoni. s aquest
un pas inslit, una decisi nova i sorprenent en aquella poca, en la qual no hi
havia encara un tal costum (VA, 11). Fins i tot podrem parlar de provocaci:
Aix s una provocaci i un atac directes als dimonis, perqu, ms encara que
les tombes, el desert era llur habitat indiscutit.21
Sn anys de lluita intensa, que Atanasi descriu amb intenci, en el decurs
dels quals el protagonista gaireb no mant contacte amb ning.

20
21

Ibd, 23.
Ibd, 25.

14

El tema del desert s recorrent. Per qu aquesta fugida? Per qu aquest

allunyament, que ms endavant encara ser ms radical? Tant a lAntic com
al Nou Testament el tema del desert t fortes connotacions teolgiques i espirituals. Israel hi va viure les experincies ms fortes de la presncia de lamor
i de la misericrdia de Du, esdevenint el desert un lloc teofnic privilegiat, el
lloc de lamor primer (Osees). La comprensi del desert, per, anir canviant a mesura que el poble dIsrael es fa sedentari, fins a convertir-se en
quelcom terrible, smbol de judici condemnatori de Du. 22

Aquesta visi oscillant es mant en el Nou Testament, on el desert esdev

per a Jess, tant el lloc de la pregria ntima amb el Pare com lindret de la
temptaci diablica, obscur i sense vida. El desert es converteix en lloc dambigitat, on tot pot ser senyal de la presncia de Du i alhora tot pot ser tamb temptaci per oblidar-lo: El desert apareix aleshores no sota la simplista
concepci duna fugida o evasi del mn, sin com aquella realitat del nostre
mn en la qual, ms que en cap altra, ens trobem amb nuesa indefensa davant
de lnica decisi realment important: per Du o contra Ell.23
22

Cf. MONJES DE LIQUIA, San Atanasio de Alejandria. Vida de san Antonio, en Cuadernos Monsticos
33-34 (1975), 171-243.
23 Ibd.

15

Aquesta doble visi, aparentment contradictria s la que caracteritza

tamb litinerari espiritual dAntoni, que sendinsa en el desert tot cercant
una ms gran soledat per poder fer front les incitacions que pretenen destorbar el seu cam de recuperaci de la unitat. El desert s tamb, per a ell,
el lloc de la seva lluita contra el dimoni. Per a mesura que avana aquest
procs espiritual, el desert esdev tamb, per a Antoni, lloc privilegiat de la
seva trobada personal i mstica amb Du. Aquesta s la finalitat veritable i
ltima de tota vida asctica. La perfecci en el monjo, i en tot cristi, s tornar al seu estat original, lestat en el qual vam ser creats (cf. VA, 20).
La intuci antoniana no s original seva, sin clarament bblica, com tant ho
palesa el monjo egipci en les seves paraules, farcides totes elles de la Paraula de
Du: Alguns han destrut el seu cos amb lascesi, per com que els manca discerniment shan trobat lluny de Du. Cal certament donar totes les satisfaccions
a lnima ms aviat que al cos, reservant una mica de temps per a les necessitats corporals i consagrant tota la resta a lnima, a procurar el seu b, per tal
que no sigui arrossegada a les voluptats del cos, sin que ms aviat el cos sigui
portat a servir-la. Aix s el que ensenyava el Senyor (VA, 45).
Al final daquesta tercera etapa de la seva vida, desprs de vint anys de soledat a la muntanya Pispir i fruit del seu intens procs dunificaci interior,
Antoni rep el do de la paternitat espiritual. La seva cella ha esdevingut lloc
de pelegrinatge i ell un home carismtic capa de guarir malats, consolar de
deb els afligits i engendrar fills en la vida espiritual. 24 Aix ho vol expressar
Atanasi amb el llarg discurs que posa en boca seva adreat a tots els monjos
que se li acostaren desitjosos descoltar les seves paraules (VA, 16). La seva
exhortaci s un autntic tractat de vida espiritual i asctica. Sense pretendreho, Antoni acaba dinaugurar el monacat del desert: A les muntanyes, les
celles dels monjos semblaven tendes plenes de cors divins: cantaven salms,
es donaven a la lectura, al dejuni, a la pregria, exultaven per lesperana dels
bns futurs, treballaven per poder fer almoina, vivien en concrdia i es mostraven una gran caritat. Feia tot lefecte duna regi plena de pietat i de justcia, diferent de les altres. No hi havia all ning que perjudiqus ni perjudicat;
no hi havia la molstia del recaptador dimpostos. All era una multitud
dascetes, i era una de sola, per tant, la tendncia de tots a la virtut (VA, 44).

24

COLOMBAS, 60.

16

d) Del martiri exterior a linterior

Poc desprs de leclosi del moviment monstic, i potser per constatar que
lascesi i el desert no eren fins en ells mateixos, Antoni i els seus deixebles
deixen el desert i marxen cap a Alexandria. Corria lany 311, temps en el qual
t lloc la persecuci de lemperador Maximi. Els monjos volien donar testimoni de la seva fe i si no aconseguien morir mrtirs, almenys serien testimonis dels combats dels seus germans, els enfortirien amb les seves exhortacions i els servirien a les presons i a les mines25. El desig dAntoni, evidentment, era sofrir el martiri, considerat aleshores com el signe ms eloqent de
la configuraci total amb Crist (teologia martirial): Pregava de ser mrtir ell
tamb i fins semblava entristit perqu no havia obtingut el martiri. El Senyor
ens el reservava explica Atanasi per a profit nostre i dels altres, perqu
arribs a ser mestre de molts en la vida asctica que havia aprs de les Escriptures. Molts, noms de veure la seva manera de fer, safanyaven a imitar-ne el
gnere de vida. Ell es pos altra vegada al servei dels confessors i, com si estigus pres amb ells, treballava fins a esgotar-se en aquest servei (VA, 46).
Cessada la persecuci, Antoni torna a la seva cella, on era mrtir cada dia
als ulls de la seva conscincia i lluitava els combats de la fe. El parallelisme
entre el martiri exterior i linterior no pot ser ms clar. Ja no cal morir mrtir
per configurar-se totalment, i radicalment, a Crist.
El desert, per, al qual torna Antoni ja no s el dabans. La seva santedat de
vida i el seu poder taumatrgic atreu moltssima gent i davant del perill de
presumpci o vanaglria, Antoni inicia la quarta etapa de la seva vida (del
captol 49 al 68): necessita un lloc ms silencis i solitari i s endut per lEsperit cap a la muntanya interior. Cada cert temps, per, torna al desert exterior per atendre els seus deixebles i altra gent que el cercava. En la seva maduresa, el sant anacoreta ja ha aconseguit lequilibri interior i pot combinar
sense discontinutat la vida ms apartada i solitria amb el servei amors als
germans. Potser per aix en aquesta poca realitza el gruix dels prodigis que
la Vida latribueix: Ell, tot i el poder que tenia de paraula i de visi, demanava que ning no ladmirs per tot aix, sin que ms aviat admiressin el
Senyor, que ens ha fet la grcia a nosaltres, els homes, de conixer-lo segons
la nostra capacitat (VA, 62).
25

Ibd, 61.

17

En aquesta etapa de la seva vida, cap a lany 338, viatja novament a Alexandria, per per un motiu diferent de lanterior viatge: defensar la postura
dels bisbes (sobretot la dAtanasi) contra els arrians, que havien escampat la
mentida que Antoni pensava exactament com ells (VA, 69). Aquest sho
prengu malament i sindign contra ells escriu Atanasi, implicat directament en lafer. Llavors, pregat pels bisbes i per tots els germans, va baixar
de la muntanya, va entrar a Alexandria, on condemn pblicament els
arrians, dient que aquesta s lltima heretgia de totes i el precursor de lAnticrist. Ensenyava al poble que el Fill de Du no s cap sser creat, ni engendrat dall que no existeix, sin que s el Verb etern i la Saviesa de la substncia del Pare. Per aix s una impietat dir: Hi hagu un temps que no existia.
El Verb sempre ha existit amb el Pare. Per aix no hem de tenir cap comuni
amb els arrians impiadosos. Perqu, qu tenen en com la llum i les tenebres?
Vosaltres sou cristians i enteneu rectament la fe; ells, en canvi, dient que el qui
procedeix del Pare, el Fill de Du i el Verb, s una criatura, en res no es diferencien dels pagans, i donen culte a una criatura en lloc de Du Creador.
Amb aquesta explicaci tan precisa de la lluita contra larrianisme, Atanasi
no noms vol mostrar la virulncia de lenfrontament, sin que tamb pretn
subratllar la dimensi antoniana de perfecta comuni eclesial, amb un gran
respecte i obedincia sempre a la jerarquia. En una visi sobre els estralls causats per lheretgia arriana en lEsglsia, Antoni fins i tot plora de tristesa (VA,
82), fent palesa la seva lleialtat i amor a la instituci. No en va la seva vocaci
neix en lEsglsia i, tot i la seva marxa al desert, aquesta comuni i fidelitat

18

mai no desapareixen. Aix ho constata amb rotunditat el mateix autor de la

Vida: Era molt dadmirar per la seva fe i la seva pietat. De fet, mai no va estar en comuni amb la secta dels melecians, perqu coneixia des del comenament la dolenteria i lapostasia; mai no tingu tractes amistosos amb
els maniqueus, ni amb cap altre heretge; noms els exhortava que es passessin a la religi veritable (VA, 68).
Tot i la convicci de la seva fe i la radicalitat amb la qual la vivia, la Vida recull tamb, en aquest perode, dues breus discussions dAntoni amb filsofs
pagans (VA, 72-73) i un discurs ms llarg adreat a savis grecs (VA, 74-80), en
el qual tracta tres temes fonamentals: la creu de Crist com a revelaci duna
saviesa superior a la dels filsofs i a la dels dus pagans; la fe, i no els sillogismes sofstics, com a principi dun coneixement exacte; i la paradoxa de
lextensi del cristianisme malgrat la persecuci, perqu Crist continua actuant enmig dels qui creuen en Ell. 26 Realment es tracta dun atri de gentils
avant-la-lettre! Autntic dileg entre la fe i la cultura (saviesa daquell temps)
encara que en un context i sota unes coordenades molt diferents de les actuals. Precisament una de les caracterstiques de la teologia del perode patrstic sn aquests primers passos del dileg entre filosofia i teologia, aix com
laparici de la problemtica entre fe i ra.
No cal dir que en lelaboraci daquests discursos la influncia del teleg i
bisbe Atanasi resulta evident, sobretot tenint en compte que Antoni s presentat en algun moment com a illetrat, encara que hi ha autors, com ara Ludwig
von Hertling, que fins i tot defensen com a versemblant lautoria dAntoni.
No en va la histria dels sants mostra com alguns illetrats, a partir de la lectura i meditaci de lEscriptura, han arribat a una gran alada de pensament
teolgic. 27

e) Model de monjo en la vida i en la mort

Els ltims quinze anys de la seva llarga vida (va morir als 105 anys), Antoni
torna al seu refugi solitari en companyia de dos deixebles. El seu amic i bisbe
Atanasi recull, a penes, dues breus i delicioses exhortacions de comiat, que
esdevenen el seu autntic testament espiritual: Jo emprenc el cam dels pa-

26
27

Cf. ATANASIO, 22.

Ibd, 23.

19

res, tal com est escrit, perqu veig que el Senyor em crida. Vosaltres, vigileu,
no deixeu que es perdi la vostra llarga ascesi, al contrari, com si ara tornssiu
a comenar, esforceu-vos a mantenir el vostre zel. Coneixeu ja els dimonis
que us insidien, sabeu com sn de salvatges, per tamb com s de feble el
seu poder. No els temeu; respireu sempre el Crist i tingueu fe en ell (VA, 91).
I afegeix: Repartiu els meus vestits: al bisbe Atanasi, dineu-li la meva melota i el mantell que estirava a terra per dormir; ell me lhavia donar nou,
per ara s molt gastat. Al bisbe Serapi, doneu-li laltra melota. Vosaltres
preneu el vestit de pl. Ara, finalment, adu-siau, fills meus. Antoni fa el seu
trasps; ja no s ms entre vosaltres (VA, 91).

Fins i tot en la seva mort, Antoni esdev un home duna originalitat imprevisible, quan insisteix en no ser enterrat a la manera dels egipcis. Per no
noms per aix, com afirma el pare Miquel Estrad, la mort s per a Antoni
una fi sense ruptura. Els seus gestos sn simples en tot moment, el seu rostre radiant, tot en perfecta continutat amb la seva vida asctica. 28 Antoni
s model de monjo tant en la vida com en la mort. Tot Egipte el va plorar
com si hagus mort un pare (VA, 88) i tothom es consolava amb el seu record. La seva fama es va estendre rpidament, per no pels seus escrits ni
per una saviesa profana, ni per cap mena dart, sin noms per la seva dedicaci a Du (VA, 93).
28

ATANASI, 27.

20

IV. CONCLUSI

Hi ha actualment cap monjo semblant al benaurat Antoni? Van preguntar

una vegada al sant abat Shenute (383-466), representant ms important del
cenobitisme egipci. I ell va contestar: Si sajuntessin tots els monjos del nostre temps, no farien un sol Antoni.29 Tot i que lancdota recollida com a
histrica no est exempta de certa idealitzaci, el que s innegable s que sant
Antoni s el gran referent del monacat a Orient i a Occident. Bona part de
culpa la t aquesta obreta, Vida dAntoni, autntic best-seller de la literatura
cristiana antiga, en la qual es condensa no noms el relat de la seva vida, sin
que traspua tota ella la grcia dels orgens.
Respireu sempre el Crist i tingueu fe en Ell, deia el benaurat Antoni als
seus deixebles poc abans de morir. Realment s el resum ms eloqent de
tota la seva vida. Una vida aparentment pintoresca, fins i tot extravagant,
marcada per lascetisme radical i pel combat contra els dimonis, per que s
molt ms que aix. No oblidem que en el centre de la vida de sant Antoni hi
ha sempre la pregria. s un home i un amic de Du que no deixa de pregar
dia i nit: Vetlleu i pregueu per no caure en temptaci. Per entendre b Antoni s imprescindible no deixar-se enlluernar pels focs dencenalls i intentar penetrar en el cor dun home enamorat de Du i dels germans: Antoni
era estimat de tots i tothom demanava tenir-lo per pare. Atanasi ens el des29

COLOMBAS, 63.

21

criu de tarann pacient i humil de cor; el seu rostre era ple dencant, era extraordinari, atreia tothom; la grcia de lnima li traspuava una cara alegre i
en uns moviments tranquils i reposats; mai no el veien torbat, i lalegria que
portava al cor no li permetia de fer mai cara trista30.
El patriarca Atanasi dAlexandria presenta Antoni com a model de vida
cristiana, i per tant tamb, com a exemple de creient que viu amb radicalitat
les exigncies baptismals. El teleg de lencarnaci del Verb la seva altra
gran obra es titula, precisament, aix ens presenta una vida, la del benaurat Antoni, plenament configurada a aquest Verb que sha fet carn. I s que,
dalguna manera, en el pare del monaquisme trobem realitzada la tesi
teolgica principal dAtanasi: El mateix Verb de Du es fu home per tal
que nosaltres fssim divinitzats, es manifest en un cos perqu conegussim
el Pare invisible, i suport lultratge dels homes perqu heretssim la incorruptibilitat31 . Teoria i prctica, teologia i vida, doctrina i experincia...
sharmonitzen de manera fascinant en les dues obres de referncia del gran
bisbe egipci. Sn les dues cares duna mateixa convicci del cor. Du sha fet
carn en Jesucrist i, per la fe, tamb la nostra carn, com la dAntoni, s cridada a fer-se divina. Tant a la Vida dAntoni com a LEncarnaci del Verb, sant
Atanasi vol proclamar que Du s accessible als homes, que no s un Du
secundari. El Verb de Du, Jesucrist, s el veritable Du, i a travs de la comuni amb ell, com la vivia Antoni, tamb nosaltres podem unir-nos amb
Ell. Perqu sha fet realment Du amb nosaltres.

30
31

ATANASI, 17.
ATANASI DALEXANDRIA, Contra els pagans. LEncarnaci del Verb, Barcelona: Editorial Proa 1995, p. 129.

22

BIBLIOGRAFIA
ATANASI2323, Vida de sant Antoni, Montserrat: PAM 1989.
ATANASI DALEXANDRIA, Contra els pagans. LEncarnaci del Verb

(Clssics del Cristianisme 57), Barcelona: Editorial Proa 1995.

ATANASIO, Vida de Antonio, Madrid: Ciudad Nueva 1995.
AA.DD., Apotegmes dels Pares del Desert (Clssics del Cristianisme 87),

Barcelona: Editorial Proa 2001.

A.-G. HAMMAN, Para leer los Padres de la Iglesia, Bilbao: Descle de

Brouwer 2009.
BENEDICTO XVI, Los Padres de la Iglesia. De Clemente de Roma a san

Agustn, Madrid: Ciudad Nueva 2008.

G. M. COLOMBAS, El monacato primitivo. vol. I, Madrid: BAC 1974.

J. QUASTEN, Patrologa. vol. II, Madrid: BAC 1973.
M. G. MARA, Bibbia e storia nel fenomeno monastico: La vita Antonii, en

E. ROMERO POSSE (ed.), Plroma. Salus carnis, Homenaje a A. Orbe, s.j.:

Santigo de Compostela 1990.
MONJES DE ISLA LIQUIA, San Atanasio de Alejandra. Vida de

san Antonio, en Cuadernos Monsticos 33-34 (1975).

23