Академический Документы
Профессиональный Документы
Культура Документы
136
Canciones
137
1 ' M. Garda-Matos, Cancionero Popular de Ia Provincia de Madrid, vol. I, BarcelonaMadrid, 1951, pag. XIII.
" K. Schindler, Folk Music and Poetry of Spain and Portup,al, Nueva York, 1941,
mel. 75(l.
.
"' Segttn Aurelio M. Espinosa, .. Qrigen oriental y desarrollo hist6rico del cuento de las
don pal:thras relornadas", en Reuista de Filologfa Espanola, t. 17, cuad. 4, Madrid, 1930.
Vca.'il' l:tmhiln . l,as doce palabras", en la Reuista de Folklore,. n(Im. 0 0980), editada par Ia
Caja dt Alimms de Vall:tdolid. lr:th;tjo dl' Luis Diaz.
138
Segunda parte
1;9 p
Es
ID
tan
~~
do
ra_en
Ia mo
1;a p ~ ~ D ~ ~ 12 F
mos- ca por ha - eer-Ie
~~~ p p
En
su
mo
ra
su
D D D
li
D ~ ~I
raJ,
vi - no Ia
jAy de
~II ~~
;J
mos- ca_a Ia
p 19
tris - te_y
to
139
,----..,
D
La
mo
maL
Canciones
mo
r
ra.
f.\
'"'
rEt
so
Ia.
tan- do lamos-casn su
lu -
gar,
vi- no la_.a
ra
nuc- vc
o- cho
nue- ve
o- cho
sic- te
se- is
cjn- co
cua- tro
sic- te_inseis de
cin- co
cua- tro
I~ ~k1h 9}l 1 f }l il i :
que,
I~
Es
fia por ha -
tres
Pa-trjm
ques,
las dos
yo bien
eer-Ie
II
se.
mos - ca, Ia mos - ca_a la
maL
mo
7
etc.
su
mo - ra
1i - to
tris - te_y
so
Fi -
Ji- um
Fi
Ji- um
De.
ra.
f.\
En
Chris tum
II
Ia.
Infancia
La musica tradicional infantil constituye una de las parcelas de Ia cancion popular que con mas autenticidad dialectica se ha conservado entre
cl repertorio .~ecular. Sabido es que las sociedades de los ninos guardan
como patrimor1}q propio actividades, objetos materiales, tipos de organizaci{m jcr(trquica que se han desplazado hacia estos nucleos tras un paul;ttino clcclive t'r1 las sociedades de los adultos. No es de extranar, pues,
qttl' Sl';ltt ;t.'iittti.'illl<>, o lo hayan siclo hasta <:~pocas relativamente recientes,
140
Segunda parte
Canciones
141
sensacion adecuada para propiciar el sueno. Las formulas a base de monosilabos regidos por la letra n son las mas usadas; recordemos, como
ejemplo, los Nan, nan, nan de las Nanas valencianas, los non, non de
las canciones de Bressol de Cataluna o los no, ni, no de los Vou-veri-rou
de Mallorca. En las zonas del interior y en las del sur de la Peninsula es
caracteristica la terminacion en un amplio y desplegado rro, rro, de donde procede Ia designacicm de Arrorros. Asimismo las combinaciones foneticas formadas por dos vocales como ea, ea, o la pronunciaci6n de una
sola vocal, eh, ah, oh, dan a las Nanas de las diversas comunidades humanas que cubren Espana un acento personal de gran caracter.
Toda m(Jsica de condicion tradicional esta vinculada a determinados
grupos sociales. Algunas veces es el tipo de repertorio el que motiva esta
dependencia; otras, es la circunstancia en que la m(Jsica se hace presente
lo que la condiciona. En el caso de las Nanas, su vl!;}~,.4laei6n a todos los
estamentos le otorga la categoria de ecumenica en cuanto a las clases so~ciales se refiere. No se puede decir lo mismo cuando interesa tratar de su
dependencia sexol6gica. La Nana, la cancion de cuna tradicional esta intimamente ligada a la mujer y casi en exclusiva, contadisimos han sido los
casos en que la cancion de cuna nos ha sido aportada por el hombre en
nuestras investigaciones sobre el tema. Sin embargo, buenos ejemplos ha
habido y estos de gran belleza. Algunas canciones de trabajo sirven tambien para mecer a los ninos en determinadas zonas.
Gran parte de las canciones de cuna que se hallan repartidas por la
geografia espanola contienen en su texto exhortaciones dirigidas alnino
para que se duerma. Otras, con caracter religioso, invocan a los Santos o
a Ia Santisima Virgen. No faltan los tenus que reflejan las ocupaciones
domesticas:
ntknil'.~
143
Canciones
142
Segunda parte
1$!
Le - van-ta - ti
Se -gun - du. Le - van-t11 - ti al.is - tan - ti Quevel ni- flu quie -ri
ll
a - gua Le - van- ta- ti.y no
tar - dis.
Ro,
ro,
ro,
ro,
.t~l j
..___.,
ro,
Ro,
ro, que ya
se dul - mi6 - -
e - a
e -
f.'..
II
a.
rro
1..
1$ D p f
te
la - v6_el
yo cla
fuen - te
ro,
r"" fj) jl
~
pa -
fiue
lo
1..
f
sa
I
-
se - re
j. ) j)
"'---ber
qui en
na,
;) IJ
qui - sie
II
ra.
Canciones de Camaval
Determinadas etimologias confieren al termino Carnaval una derivaci6n de los terminos currus navalis, carro naval 46 .
Las fiestas que llevan tal apelativo, los tres dias que preceden al miercoles de ceniza, proceden de las antiguas celebraciones saturnales romanas. El uso de las mascaras y disfraces parece ligado a creencias antropom6rficas de invocaci6n a los espiritus del mal.
Sea cual fuere el origen de tales alborotos, el Carnaval es celebrado
en las diversas tierras de Espana donde se conoce por su apelativo generico o bien con otras denominaciones propias como Camestoltes, en
Cataluna, termino que equivale al del personaje protagonista de las fiestas, Entroido o Antroido en Galicia, Antruejo en Castilla y Extremadura '7.
,., Ccmcimzero H1n;lar E;pal'iol, Barcelona-Madrid, 1954, num. 44, p:ig. 110.
"' SL"g(m Diccionario Enciclopedico Espaiia-Calpe, S. A.
' V<:JSl' dl' .J. Caro llaroja, .. Mascaradas de Invierno en Espana y en otras partes", en Ret'/.1'/tl de !Jitlleclolo,~ifl y 'fhtdiciolles l'ojmlares, 19 0963), y del mismo autor El Carnaval
l:llllllisls /Jisl<i!ko ntlluml!, Madrid, t')(J~.
TRILLA
( Aigiies de Bussot )
C.M.P.A.
~=76
1,1 J
Quan
a B-" 11
vai - ges
de - rna -
J
nar
ja que, com hem dit, per a estos treballs es contractaven nombrosos jornalers de terres de
seca. Colles de blavets de Ia Marina intervenien en Ia plantaci6 i despres tornaven per a Ia
sega i Ia trilla.
Tots estos cants de treballs camperols ja no s'interpreten i nomes podem sentir-los a algunes
persones majors que els cantaren i els recorden. No obstant aixo, se 'n recullen nombroses mostres en diverses publicacions de Ia nostra musica tradicional (canc;oners i quaderns que ja hem
esmentat). En publicacions sonores n'apareixen algunes mostres (discos d' AI Tall, Alimara,
CoHecci6 Cantares Viejos, Agevo, Arra"ils, Sarau, etc.) i en els enregistraments directes
(Fonoteca de Materials, Pdginas ineditas del folklore espafiol i Antologfas del professor
Garcia Matos). Hem d'afegir-hi els que de forma inedita apareixen en els arxius sonors que
hem citat fins ara.
B]
too
Ci.cle vi.tal
Seguint el cicle anual, tant en l'aspecte artificial festiu, religi6s o profa, com en el natural,
ens hem referit a collectivitats humanes, locals, comarcals, zonals ode tot el nostre territori. En este apartat considerarem l'individu ai1lat i les diverses etapes de Ia vida, entenent
que tambe !a vida d'un home servix com a mesura i que per a determinats perfodes o
moments de Ia seua evoluci6 trobem un tipus especffic de musica.
S 'ha trencat
la cameta
i ara esta
coixet.
Segons es despren de les nostres recopilacions ide les que coneixem, ames d'estes c~n
c;ons d'adormir rftmiques, que trobem fonamentalment ales comarques centrals valencmnoparlants, hi ha, entre les canc;ons de bressol tradicionals, dos grans grups que tenen un
estret paral-lelisme amb les canc;ons de batre i de segar. A !es comarques de Ia zona ~ud,
moltes canc;ons de bressol s6n similars als cants de batre, mentre que a !a zona nord ht ha
tendencia a aplicar a Jes canc;ons de bressol les melodies de jota lenta com passa amb les
canc;ons de sega. No obstant aixo, cal assenyalar que els cants de bressol per jota diferixen
mes de les canc;ons de sega que es canten per este estil que les canc;ons de bressol del sud
comparades amb les canc;ons de batre que s6n, en molts casos, practicament identiques.
En les canc;ons d'adorrnir per jotes s'hi afegixen de vegades tornades, !a qual cosa noes fa
en Ies jotes de segadors, i en alguns casos les melodies de !a cobla s'assemblen mesa les
jotes de ronda o de ball de Ia zona a que corresponen.
Ales comarques centrals, sobretot a les litorals, trobem canc;ons de bressol semblants a les
del sud juntament amb d' altres que tenen melodies de jota acomodades a esta aplicaci6.
401
02
Estes dos formes mes freqUents de can<rons d'adorrnir no exclouen l'existencia d'unes altres
amb melodies arcaiques sense relaci6 amb estes i d'altres ales quais s'apliquen melodies de
cant de l'u, d'arguilandos o d'oracions de cec i tambe de can<rons nadalenques religioses en
les quais es fa allusi6 al Jesuset. D'altra banda, s'han popularitzat alguns cants de bressol
d'un clar origen culte aliens a Ia senzillesa i l'arcaisme dels autenticament populars.
Tots estos patrons mes usats tampoc no se seguixen rigorosament, ja que hi havia mares
que mventaven per als fills textos i melodies que els servien per a adormir-los, encara que
no concordaren amb els canons mes classics de les can<rons de bressol.
E.ls textos mes generals de les can9ons d'adormir s6n aquells en els quais s'alludia als
x1quets ammant-los, amb adulacions i promeses de regals, perque s'adormiren. En altres
casos apareix Ia intimidaci6 (/'home del sac, la cuca maula, el moroti, que viene el coco,
que viene la reina mora, etc.) i no hi manquen les allusions a advocacions religioses.
Vegem-ne alguns exemples molt generals:
Arrorrr5 cane/a
que viene el coco
y se lleva a los nenes
que duermen poco.
Mi nino se va a dormir
en una cama de hierro
y por cahecera tiene
a Ia Virgen del Remedio.
La meua xiqueta te
soneta i no pot dormir-se
sa mare li cantara
catorze can,ons o quinze.
En I'article de C. Pitarch "Aspectos del folklore musical valenciano: aproximaci6n a Ia
canci6n de cuna en Aldaia", publicat en Ia revista Torrens ( 1988), l'autor ens aporta una
ence~t~da ~!assific~ci6 de les can<rons de bressol recopilades a Aldaia. L'esquema de Ia
classific~ciO ser~ma ~er a tot el conjunt de les can9ons de bressol valencianes recopilades
fms ara 1, resum1t, sena el segUent:
PALMES, PALMETES.
(Valencia)
a) Arcaiques.
b) Rftmiques.
c) Semicultes.
2) Can<rons de bressol amb melodies per a faenes agrfcoles.
a) Canyons amb melodia de cany6 de batre.
3) Canyons de bressol amb melodies de ronda ode ball.
a) Can9ons amb l'estil de l'u.
b) Canyons amb l'estil de l'u i dos.
c) Canyons amb melodia de jota.
C.M.P.V.
j-. - .~r---,
-- J
. r--"-1
---
Pal
g:;~St:c
te
- tes;
pal - mes
--;-
me
pal
mes,
tes,
-J:-c J
be
sets,
que
. ~-= ---;=--=t.- -1
~::-~f!-~:~:~::~~~~~~--_::__-J
ja
que
son
xi
co
~-=~=-j:=-=f:= F. $ _3
fa
pi
- nets.
403
Un cant de joe infantil es el de Ia canc,;6 delfarolet ode les llanternes que solien interpretar colles de xiques les nits d'estiu, passejant pels carrers. Anaven proveldes amb fanals que
feien amb melons d 'Alger, que es buidaven i es foradaven amb esta finalitat. A I' interior
ficaven un trosset de ciri ences i, per a facilitar-ne el transport, estos melons-fanals se subjectaven amb uns fils o cordells. Les melodies s6n molt semblants en les diverses poblacions on es cantaven. Hi ha moltes variacions de text, el qual sol tindre una part en valencia i una altra en castella, en clara referencia als cants del sereno.
~=138
~
:fYF::::EC
H=t=-=1=-- -
H=F-=1==---------:"l
~c:::::- ~ .::~T~~:c:c-~:=~~4=c~C:.:E-=.:=-::-,.-.:.~:=~.~-r:t=:='=_-T:::._.._~~3
se
El
re
- no
de
las
on
Hu
ce
son,
laes ca
le ra
ya pa
gael
fa
rol
Ia
~- ii=.~z~~~::~~~Ja==-=r~E~J='-~==-:t:c-~~~~=Ec.:~E1
pit,
pit,
pit,
Ia
pat,
pat,
pat,
con
el
t~~EI'-~~.~~-=J=-c=g:-~,~~.i:~::=:f:::::-l'-J.~-~-c:'tc::-~~"ciH=~
cha
ca - rra - ca
chac.
Quin
co
lie
pa
no
li
co
Dels cants infantils que hem mencionat fins ara, n'hi ha als apartats corresponents als canc,;oners d' Alacant i Valencia i tambe n'hi ha alguns exemples en els CMFV, en altres publicacions i en manuscrits inedits. lgualment n'hi ha variants inedites en els arxius sonars que
hem esmentat, pero no hi ha quasi publicacions sonores que continguen cants infantils
interpretats per xiquets, que s6n els qui els han de cantar.
En un capitol anterior hem parlat de danses infantils, generalment processionals, de les
quais encara es conserven belles mostres a tota Ia Comunitat Valenciana. Es tracta, com
tambe hem dit, de combinacions coreografiques amb valor ornamental o amb un interessant contingut rftmic, per mitja de les quais i a tall de jocs, es despertava en els xiquets Ia
sensibilitat artfstica en els aspectes de Ia dansa, Ia musica i el ritme.
Ens queda per comentar que, dins del repertori dels cants infantils, es troben cants i fins i
tot balls que es practicaren i tingueren vigencia, fa molts anys, entre adults.
Aixo passa amb alguns romanc,;os o balls infantils de jocs. S 'ha dit que Ia fase previa a Ia
desaparici6 d'un canto ball tradicionalla trobem en el moment en que nomes l'utilitzen
els xiquets en els jocs.
Com a exemples concrets podem assenyalar el romanc,; de Ia donzella soldat del qual hem
recopilat algunes versions com a cant infantil, i encara esta mes estes aquell que diu: soldadito, soldadito I de que guerra viene usted/ ...
Molt sovint trobem a les nostres comarques com a cant infantil l'anomenat baile de Ia
carrasquilla:
Este baile de Ia carrasquilla
es un baile muy disimulado
que en echando Ia rodilla en tierra,
todo el mundo se queda parado.
A les co marques de I' Alcalaten i el Maestrat encara hem vist ballar este ball per adults
(Llucena, Benafigos, Culla, el Molinell de Culla). Este mateix ball s'anomena de la
Carraspera en esta zona i consistix a afegir a Ia jota, en comptes de Ia tornada, estrofes
aemblants a !'anterior, que marquen les actituds i els moviments que han d'executar els
balladors. Tambe a Ia ciutat d' Alacant i concretament a! barri de Sant Gabriel poguerem
aravar Ia musica i el ball d'un exemple de carrasquilla que s'ha conservat interpretada per
persones adultes.
CARRASPERA] Pia del Sabater (Culla).
~==F 3:=-~~::::f-=:~===~-===tt-l.-d@:~S~~:.=~'-J
404
re
!f+
Ia
ca
=1
pre
g6
un
du ro
de
pu
=vr m q:::::n=--r_w-=ua
s6;
mar
ga
116,
mar
ga
116.
ja
\3
~-=:~=:)
405