CAN PRESENTACIO De tots els meus libres, el Cangoner és potser Pi- nic que ha estat escrit per necessitat i una mica, 0 bastant, en Iluita contra un estat de depressié i de desconcert molt fort. Aquest estat era, en apa- renga, poc propici a la ereacié pottica, perd alho- 12 afavoria que lesforg per delimitar-lo, per defi- nico, donés Hoc a una creacié podtica «necessa- Ha». Potser per aixd molta gent ha dit que es trac- ta del millor dels meus reculls de poemes. Recordo quan cl vaig comencar a escriure, Era el mes dabril de Fany 1975, set mesos després de la mort de la meva primera muller, Pactriu Maria Plans. Cada vegada que penso —arnb Ia distancia que déna el pas dei temps— en aquell interval de set mesos, el meu record em traeix. Per a mi, Ia redaccié del Cangoner és un fet molt més imme- diat a la pérdua de la meva companya i aquests ‘Set mesos constitucixen una mena de buit. Sé que hi vaig traduir els Diaris de Kafka (les dates no m’enganyen), perd és com si aquest treball de traduccié hagués estat posterior ino ante- Ed rior al Canconer. La’ relativitat dels fets en la memoria és un fenomen que he viscut moltes vegades, sobretot en revisitar llocs molt significa- tius dins la meva vida i veure que la recuperacié: de detalls oblidats modifica tant els fets recordats, que practicament aquests fets perden tot punt de suport. EL Cangoner, doncs, el veig i el recordo com una resposta immediata a una gran pérdua, des- prés de set mesos en qué jo, com a persona, prac- ticament no existia, malgrat que els meus habits professionals es mantenien i traduia Kafka, potser com un somnambul. I justament perqué Porigen de tot é una pér- dua, corro el perill de caure en la divagacié trivial que no explica alld que és inexplicable: no la pai dua en ella matcixa, sind el sentiment de la pet- dua, que dificilment es pot traduir en paraules. El Cangoner, en el seu moment, va intentar de transmetre'l, ni que fos en part i amb Ja cons- cléncia d'alld que mai no ens sera abastable. Sovint s’ha repetit —fins i tot en articles d’enci- clopédies— que el meu Cangoner cs rebella contra «absurd de la mort». Tel cert és que la mort no és absurda, perqué si ho fos, també ho seria la vida. Alld que, en el nostre cas —parlo de 10Ja meva muller desapareguda i de mi—, podia ser revoltant, era la mort prematura, la mort en plena joventut, que tants grans Ilibres ens ha donat, uns Ilibres que, a partir de la vivéncia del fenomen, ban servit de consol i d'ajuda a tanta gent: Dante, Petrarca, Ausias March, Machado, tcwy i. més recentment, un text que esta sens dubte en aquesta linia on es vol situar el meu Ganconer. Em refercixo a El princep, de Joan ‘Teixidor. No es tracta, dones, de manifestar tant el dolor per la pérdua, que equivaldria a parlar del qui ha quedat en vida, i fora —en definitiva— egoista, sin6 de revoltar-se contra la pérdua en nom de la persona perduda i d'un mateix com a portaveu solidari d’una pérdua més vasta, que afecta a tot- hom cada dia que passa. Davant la mort, tots estem sols, i jo no em puc osar en la pell de laltre, del que ja no hi és. Alld que puc fer é protestar des de la indefensi6 i negar —ni que sigui initilment— aquesta desapa- ricié amb alld que de Paltre queda dintre meu. Si Parteixo d’aquest pobre recurs i no en nego la pobresa, faig cl Canconer. Parlaré del meu «altre» i, des de mi mateix, parlaré de com n’assumeixo, © no n’assumeixo, la desaparicié. WW ee Al Canconer hi ha dues idees motrius: cl carac- ter intransferible del meu sentiment de pérdua i la negacié d’aquesta perdua. La paraula mort no hi apareix mai, perd si el caracter estrany que, des del moment de la pirdua, té tot alld que viu al meu voltant i que em converteix a mi en un estrany, en un estranger. I de tant un tant, es parla un retrobament, no pas en cap més enlla, sind pensant en una realitat que fos modificable, és a dir, en una realitat impossible. Pera aquest retro- bament és, en definitiva, el balang de les expe- rigncies comunes, que seran nostres i de ningé més, per sempre. Perqu? hem viscut. I per subrat- lar aquesta mateixa impossibilitat del retroba- ment anunciat, i per afirmar el valor ultrancer de la convivencia passada, el poema acaba amb aquests mots: «I aquest poema mai no haura exis- tits La idea d'un retorn s'expressa sovint fent referéncia a Hlocs concrets, compartts. I aquests llocs queden molt clars en donas-ne uns detalls minims, imprescindibles. Sén els poemes en qué Valtre sembla participar encara de la transforma- i6 constant dels objectes. Al costat d’aixd, hi ha els poemes en qué la soledat és vista en termes absoluts i tota la reali- 12tat exterior és mancada de sentit. Els altres vivents cesdevenen uns desconeguts i uns desconeixedors. Feu Formosa, 13 aCANGONER‘Tu vobuntad se hizo, Setr, contra la mia. Senor, ya esentasslos mui coraztiny el mar. Axrronto Maciano Primera edici6: Barcelona, Editorial Vosgos («CoHeccié Ansis March»), 1976. Reeditatdins el vohum Si mt 6 dint Barcelona, Editorial Cetica, 1980. Segona edici6: Editorial Colomna, 1999. sagem orem a1 Queda Pesguard, encara no seré, ons ulls color de mel. Queda el ressd del pas leu que ha apartat, de mi el teu cos exvelt, ‘Queda Venyor del que mai no the ofert un eamf pel desert. 2 ‘No vull creure que no puguem trobar-nos bans que no s'acabi la filera de platans vora el tren. No pue admetre que no siguis la dona que s'acosta © (en veure que no ho ets) Palta figura {que camina com tu i ve de més Huny. Cap indret conegue no pot donar-me el consol dels seus limits i mesures, si tuno surts @algun trencall que ignoro. ‘Tot m’és hostil, malgrat que tot ho omples, sibi ha lerzor dels ulls. Tot m’és cruel perqué la meva espera és fer can, Em faig un home nou per acollir-te. Sé el que et diré. Sivols, ja pots venir. 3 Si pertot deixes senyals, geom és que no et puc haver? x09Si encara em parles de nit, aper qué haig de viure despert? Sino sento el pas del temps, eper qué no em dius si tu el sents? Si vull confondre'm ea tu, per qué m’haig de desdoblar? Si m'avine a recordar, eper qué m’haig de destruir? Si has doblegat aquest ful, eper qué no em dius qu segueix? 4 Preguntaras si guardo Ia memaria de tu, j et respondré foll Pimpoténcia, he assassinat el mar, ino sabra nningdi que ets el men cdmplice. 5 No crec que un mén amb la teva presencia sigui substituible, perqué és massa complex desarrelar-te de tots els seus fendmens, ni sé amb quin altre nom et pue buscar en el buit. Aixi dones: existeixes. 6 En un record que reincideix ‘o.ua sol instant paralitzat, en um sol vers que es fa insistent oun larg poema rastrejat, equ’ hi pot haver d'esgotament? 2Qué hi pot haver de llibertat? En un ditleg rewobat, siel té caprin el sofriment; ena consciéncia d'un cos, sialld que el volta no ho consent, eque hi pot haver de Ilibertat? Qué hi pot haver d’esgotament? 7 Torno a la cambra exigua oon vam ser una vegada, {A sota hi ha una placa amb una estatua blanca aque té la teva cara. ‘Alggé ha tancat la porta Obro la balconada iveig coloms que volten Ja teva estitua blanca. Em quedo aqui. Com sempre, sense cedir a fa calia, El dia que vindris per segona vegada en aquest loc, creat només per recrear-te,nv'hi sobtard un final que no ser’ el final, em tornaris la calma. 8 Sino veus mudar les coses a través dels meus ulls cocs, & perque vise dins el somni que tha dut on ara ets. 9 A tot posen un nom per oblidar les coses que pretenen definir. Em miro els dit, Pun rere Pale, detingudament, iem vénen al record, uns objectes semblants (que ja no sén) jen torno a oblidar el nom i, adolorit, espero no sé quina metamorfos... Espero. 10. ‘Heu deixat passar mesos pensant que ella no hi era, Quine sorpresa, quan m’heu vist entrar portant-la suaument agafada del meu brag, com solia! Hem fet una gran festa per celebrar el retorn. En sonar el primer vals, Phe perduda de vista (hi volia ballar per sentir altra vegada Ja tendra lleugeresa de la seva cintara). Tmentre la buscava entremig d’una gent que ja no coneixia, ny/he despertat. 1" Tots els pobles sén ara un tinic poble, {els qui millor ho haurien de saber, perqué hi habiten, s6n els qui ho ignoren, ‘Només tui jo sabem que les fronteres hhan estat esborrades; les distancies, abolides. Ets ru qui m’ho ha dit, en recobrar-me després de fer-ine travessar la ratlla. Ara cal esperar... Qué? Seris tu qui m’ho dir. Jo en guardaré el secret. 33n Tot és fora de mi, com tu ets fora de tor, mentre oneja el blat tendre com si m’ho desmentis. Enlld plana un ocell ino reprén el vol, mentre vetilo tot sol. Ja teva solitud, B Com pot ser ambigu un simple gest de mi, quan tot ho hem compartit menys el no-res! Com pot ser incert el simple fet de viure amb tantes opcions, que tu n0 tens! Com més llargs s6n els lapses Winconsciéneia, més m'espanta el segon de Tucidesa en qué em pregunto on hem anat a raure per camins separats, Tot es conereta ‘onsvha de concretar: en la lucidesa. Sé que en aquest segon, que val per tota Petemitat des que he perdut el rum, Aj ha la crida que em fas, Escolta el mar ‘que cada nit sentiem a Vestiu ies ones del qual provaran sempre de retenir el teu gest per un segon. 1% Veia en somnis un cercle sobre el buit, iavangant cercle endins, la teva mi ry (ja que és el somni I'énic lloe que em queda per saber-te prop meu sense dolor) ‘Vaig intuir que alguna cosa meva ‘hi havia dins el cercle, tot sentint a tebior del contacte enyorat. Cal insistir a preguntar-nos qué hi ha de tui de mi dins i fora del cercle. 55 ‘Quan les hores eren plenes, temfem la breverat. Ara que el temps s’ha buida, ja mo sabem qué cal témer. ‘Miro amb una ala ferida Ia Marga estela de furn algun reactor perdur en un espai que és mentida, 16 Somnio de fer-te un cant per ala teva infinita capacitat descoltar, Recorrer totes les rutes per contrades que van ser, s6n i seran testimoni de la teva inextingible capacitat de ditleg. ug‘Veure’t venir pel carrer ‘on cada vespre ens trobavem (quan tacostaves, s’anava ent perceptible el somriure) i tomar a sentir la teva eterna set de liurar-te. Somnio de fer-te un cant pera la teva infinita capacitat de ser tu. " @Des don pots enviar-me el ten somriure veritable, ino aquest que veig fixat sempre que vull (ino quan ho vols tu), ino sé a qui s’adreca? @Per qué un dia conerer és ja una data? ‘No hi ha ning capag de fer-me creure gue tot acaba aqui. Es com si mai no haguessis existit ‘0 com sino exists res més que tu. Per qud alld que va ser fixat per sempre em rorna a Ja ruptura, ‘entre segueix sonant la nostra miisica? 18 Enmig de camps de blat segats de poc, ‘maturo en veure que el camf aseendent ‘queda tallat per la earena. El cel Pabisme possible em rememoren 116 el meu ésser escindit, els ulls es neguen a abandonar el desdablament. Camino, ‘a mitges conscient dels colors vius dels tractors contra el groc del blac segar; vveig que el cami no acaba en un abisme siné en un pendent que em porta a Pombra don bose acollidar. Reprenc la marxa amb el cor alterati el pas harmonic, {Troberé Vequilibri en el dolor sino oblido la propia contingéncia? 19 Potser em resignaria ala teva partenca, sino veiés Voblit als lls dels qui m’envolten. Si goso d’acostar-m’hi, veig que tu te n’allunyes, i jo tomo a allunyar-me'n per seguir-te de nou. I deixo enrere uns actes que semblen els de sempre, Faris dos trues i Cobriré la porta ino em sabré avenir que siguis tu, Et faré entrar al meu pis, que desconeixes i que només és fet per subsistir-hi. Perd m’hi trobaris, qui sep per quin designi inescrurable. Aixf que er fiquis al menjador, veur’s el teu retrat ny{els nostres libres. Sonara el nocturn. Fullejaris potser Virginia Wool. Vindré darrere teu, amb el desig de sentir els teus cabells damunt a gala. Amb tota la tendresa, et faré asseure en un dels vells seients que compartier (durant els iltimas temps hi estudiaves elllarg mondleg duna dona sola «que tu no vas ser mai). Al teu dzwant, espiaré els teus ulls, el dole somriure dels teus avis amables, mig oberts, i totacabara en una abragada que ser’ la primera, No hi haura ni passat ni futur. Tot sera logic. Taquest poema mai no haura exist. 8 LLIBRE DELS VIATGES