Академический Документы
Профессиональный Документы
Культура Документы
2007
Conselleria de Sanitat
20785
Conselleria de Sanidad
La Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat dOrdenaci Sanitria de la Comunitat Valenciana, atribux una funci essencial a la
conselleria de Sanitat com s el coneixement objectiu de les necessitats de salut percebudes pels ciutadans i la satisfacci equilibrada deixes necessitats aplicant racionalment els pressupostos disponibles.
En eixa llei es crea lAgncia Valenciana de Salut com a organisme autnom responsable de la gesti i administraci del sistema sanitari valenci.
s un objectiu prioritari de lAgncia Valenciana de Salut la major
eficincia en la gesti dels seus recursos i la coordinaci de totes les
entitats administratives amb responsabilitat en el camp de la salut.
Amb esta finalitat, els centres per a la prestaci de servicis assistencials, pertanyents a lAgncia Valenciana de Salut podran dotar-se
dun nou model organitzatiu que permeta una major descentralitzaci
i autonomia en la presa de decisions i en la gesti dels seus recursos,
majors quotes de participaci i coresponsabilitat per part dels seus professionals i una major orientaci cap al pacient. Tot aix en un entorn
organitzatiu ms flexible i horitzontal que
Esta nova configuraci de lestructura i organitzaci dels servicis
sanitaris adscrits a lAgncia Valenciana de Salut no sols s necessria
i es justifica per laparici de les noves modalitats assistencials, sin
tamb per ladaptaci organitzativa de tots els centres assistencials al
nou marc que comporta lesmentada Llei dOrdenaci Sanitria, avanant tant en la descentralitzaci de la gesti sanitria com en la integraci dels distints nivells assistencials, per mitj de la posada en funcionament dels departaments de salut.
Els departaments de salut es configuren com estructures fonamentals del sistema sanitari valenci i sn les demarcacions geogrfiques
en qu sordena el territori de la Comunitat Valenciana als efectes sanitaris i que equivalen a les rees de salut previstes en la Llei 14/1986,
de 25 dabril, General de Sanitat.
En lmbit de cada departament de salut es tendir a la mxima
integraci de les accions de promoci i protecci de la salut, de les
de prevenci i curaci de la malaltia i de rehabilitaci, a travs de la
coordinaci dels diferents recursos existents, de manera que es possibilite la mxima eficincia en la seua ubicaci i s, aix com lestabliment de les condicions estratgiques ms adequades que garantisquen
una sanitat sense escalons, dacord amb els principis rectors de la Llei
3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, dOrdenaci Sanitria de la
Comunitat Valenciana.
En lmbit dels departaments de salut que adquirisquen el carcter
duniversitaris dacord amb els corresponents convenis amb universitats i agncies pbliques dinvestigaci, desenvolupament i innovaci,
sintegraran plenament les accions assistencials amb les de docncia i
investigaci.
A ms del departament de salut, configurat com a estructura fonamental del sistema sanitari valenci, hi ha altres centres o servicis que,
per la seua naturalesa en la prestaci del servici datenci sanitria,
han de ser tamb regulats quant a estructura, organitzaci i funcionament. Eixe s el cas del Servici dEmergncies Sanitries, el Centre de
Transfusions de la Comunitat Valenciana, els hospitals de crnics, o
qualssevol altres existents o que pogueren crear-se.
La Llei 15/1997, de 25 dabril, sobre habilitaci de noves formes
de gesti del Sistema Nacional de Salut, regula les diferents frmules de gesti del Sistema Nacional de Salut posades en marxa per les
comunitats autnomes. Precisament en este marc sinscriuen tant la
20786
20787
La introducci en totes les organitzacions de la filosofia de la qualitat comporta la posada en prctica dun conjunt dactivitats dirigides
al fet que estes organitzacions participen en el procs de millora contnua. En lmbit sanitari el principal objectiu de laplicaci desta filosofia s la gesti i millora dels processos assistencials que sens dubte
redundar en benefici dels pacients.
Els departaments de salut i centres integraran les funcions dinvestigaci i docncia dacord amb els objectius fixats per lAgncia
Valenciana de Salut i els acords que es fixen amb les entitats universitries i dinvestigaci.
En atenci de totes estes consideracions, sentides les entitats i
omplits els trmits previnguts en la Llei 9/1987, de 12 de juny (article
31.1, pargraf 2), per la qual es regulen els rgans de representaci,
determinaci de les condicions de treball i participaci del personal al
servici de les Administracions Pbliques, a proposta del conseller de
Sanitat, i conforme amb el Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat
Valenciana, i previa delieberaci del Consell, en la reuni de 18 de
maig de 2007,
DECRETE
DECRETO
CAPTOL I
Marc general de lorganitzaci i funcionament
de lassistncia sanitria
Captulo I
Marco general de la organizacin y funcionamiento
de la asistencia sanitaria
Un pas important ha suposat lassignaci a la conselleria de Sanitat de les competncies en matria de poltica sociosanitria i drogodependncies en virtut del Decret 116/2003, d11 de juliol, del Consell,
modificat pel Decret 26/2005, de 4 de febrer. Aix permet maximitzar
la coordinaci dels servicis socials i sanitaris amb la consegent racionalitzaci dels recursos, amb lobjectiu dabordar la problemtica de
lusuari des de les perspectives sanitria i social ja que ambdues estan
ntimament relacionades en el procs de malaltia i curaci.
20788
Aquellos dispositivos y/o unidades que por su naturaleza se asignen al Departamento de Salud.
20789
20790
5.2. Con carcter general, el horario de funcionamiento de los centros se establecer de acuerdo con las indicaciones siguientes:
El horario ordinario de los centros sanitarios ser de maana y
tarde, por ello la actividad programada ser de maana y de tarde.
Las urgencias se atendern durante las 24 horas del da.
5.3. Para mantener la asistencia continuada de los enfermos internados y prestar apoyo a la atencin de las urgencias externas, el gerente del departamento de salud determinar la cobertura mnima por servicio durante toda la jornada.
5.4. En la organizacin de la atencin a la urgencia se garantizar
la accesibilidad de la poblacin y la coordinacin de todos los recursos
sanitarios a fin de dar respuesta con la mayor resolucin en el menor
tiempo posible.
5.5. A fin de asegurar una asistencia sanitaria adecuada, especialmente en el mbito de la urgencia, se posibilitar la movilizacin de
recursos humanos dentro del departamento de salud.
5.6. Con el fin de cumplir las indicaciones mencionadas, en cada
departamento las reas de urgencias y/o atencin continuada se ubicarn en las unidades asistenciales ms idneas y con los recursos suficientes para resolver la demanda.
5.7. La atencin a la urgencia est incorporada dentro de las funciones asistenciales de los profesionales sanitarios tanto en el horario
ordinario de funcionamiento del centro como fuera de ste.
6.2. Les gestions dingrs, trasllat i alta es faran a travs de les unitats dadmissi dels centres sanitaris.
6.3. Laccs a les consultes dAtenci Primria, com a porta dentrada al sistema, el far directament lusuari.
6.4. Latenci en les consultes dAtenci Especialitzada es far a
instncia dels professionals sanitaris de les distintes unitats competents, llevat de les especialitats i situacions previstes en la normativa.
6.5. Laccs a les diverses unitats de suport es regular en lmbit
del departament atenent les caracterstiques i distribuci destos recursos, i assegurant en tots els casos la millor accessibilitat.
6.6. Laccs als hospitals amb rees dassistncia a crnics i de
llarga estada i a hospitals monogrfics sha de fer sempre de forma
programada i segons protocols dingrs o derivaci.
6.7. Laccs a altres recursos sociosanitaris ser facilitat i coordinat pels treballadors socials com a responsables de les funcions de
diagnstic i tractament de la problemtica social que sorgix entorn del
malalt i la seua famlia.
Article 7. Coordinaci dels servicis sanitaris
7.1. Tots els professionals sanitaris del departament de salut estaran coordinats a fi dassegurar una oferta assistencial integrada que
definisca nous circuits datenci i nous mapes de processos assistencials que aborden lassistncia des duna perspectiva global i continuada.
7.2. Es potenciaran les interconsultes entre els diferents mbits
amb lobjectiu de fomentar el coneixement entre els distints professionals del departament, establir pautes dactuaci conjunta i definir uns
objectius comuns.
7.3. Es potenciar dins dels departaments la dispersi de determinats metges perqu actuen com a agents integradors, consultors
o denlla. El professional que actua denlla s un facilitador de la
labor del metge dAtenci Primria pel que fa a atenci ambulatria i
hospitalria.
7.4. Sarbitraran els mecanismes necessaris per a assegurar una
perfecta coordinaci amb la resta de recursos de salut pblica, servicis socials, inspecci de servicis sanitaris i tots aquells organismes que
tinguen competncies en lmbit sanitari i sociosanitari.
20791
CAPTOL II
Prestacions assistencials
CAPTULO II
Prestaciones asistenciales
20792
en rgim dhospitalitzaci, en funci del grau de complexitat i/o especificitat del problema de salut.
Secci 1
Atenci ambulatria: Atenci Primria i Atenci Especialitzada
Seccin 1
Atencin ambulatoria: Atencin Primaria y Especializada
20793
20794
Secci 2
Atenci dhospitalitzaci
Seccin 2
Atencin de hospitalizacin
ment; administraci de tractaments; realitzaci de proves diagnosticoteraputiques de certa complexitat i atenci als pacients per a ladaptaci al medi desprs dhaver-los practicat alguna prova intervencionista
o desprs de la realitzaci dun procs de cirurgia major ambulatria.
15.3. La cirurgia major ambulatria es prestar dacord amb el
model organitzatiu dassistncia quirrgica multidisciplinria, de
forma efectiva, segura i eficient, a determinats pacients que requerixen atencions postoperatries poc intensives i de curta duraci, sense
necessitat dingrs en un llit dhospitalitzaci convencional.
Hospitalitzaci convencional
Unitats dhospitalitzaci a domicili
Unitats mdiques de curta estada
Article 17. Hospitalitzaci convencional
17.1. Lhospital s la instituci sanitria on satn la demanda de
la poblaci amb problemes de salut de major complexitat o especificitat o que requerix internament, actua com a suport daltres estructures
sanitries i garantix la continutat de latenci integral al pacient.
17.2. Els hospitals dependents de lAgncia Valenciana de Salut en
relaci amb la funci que fan i amb les unitats que tenen incorporades
es classifiquen en:
Hospitals generals, que, al seu torn, es classifiquen en:
a) Hospitals de departament
b) Hospitals amb servicis o unitats de referncia de la Comunitat
Valenciana.
c) Hospitals amb servicis o unitats de referncia multidepartamentals.
Hospitals complementaris de departament.
Hospitals datenci a malalts crnics, de mitjana i de llarga estada.
Hospitals monogrfics.
17.3. Els hospitals amb servicis o unitats de referncia, aix com
els hospitals datenci a malalts crnics, de mitjana i de llarga estada, donaran cobertura assistencial a aquelles demarcacions territorials
superiors al departament de salut, segons els criteris de planificaci
que sestablisquen. Els servicis constituxen les estructures fonamentals dels hospitals.
17.4. Sentn per hospitals complementaris els ubicats en el mateix
departament que altres hospitals generals als quals donen suport fent
activitats complementries a les habituals dun hospital general i en
els quals es poden desplegar dispositius i mecanismes dalta resoluci.
Article 18. Hospital a domicili
18.1. Les unitats dhospitalitzaci a domicili (UHD) presten Atenci Especialitzada de rang hospitalari en el domicili del pacient desprs duna primera fase destabilitzaci en lhospital, o quan, pel seu
estadi evolutiu, es considere el domicili particular com el millor lloc
teraputic, s a dir, aquell on els objectius teraputics saconseguiran
en el menor temps possible, amb menor nombre de complicacions i
menor cost social. Els pacients atesos en estes unitats es consideren
com a ingressats en lhospital a tots els efectes administratius i assistencials, incloses les prestacions farmacutiques i els tractaments i
atencions homlogues als dispensats en lhospital.
18.2. Es potenciar lactuaci integrada destes unitats dhospitalitzaci a domicili amb tots els agents que intervenen en latenci
domiciliria (equips datenci primria, unitats de salut mental, unitats
bsiques de rehabilitaci, servicis durgncies i emergncies extrahospitalries). Aix mateix, la cobertura de latenci a les urgncies que
necessiten els pacients atesos en rgim dhospitalitzaci domiciliria
es presta indistintament pels distints dispositius assistencials existents.
20795
Secci 3
Altres prestacions
Seccin 3
Otras prestaciones
20796
20797
CAPTOL III
Estructures directives
CAPTULO III
Estructuras directivas
20798
20799
27.11.3. Los Subdirectores sern designados con el mismo procedimiento y con los mismos requisitos que los sealados para el nombramiento de los directores respectivos.
27.12. En cada Departamento existir una Comisin de Direccin
como rgano colegiado del equipo directivo. Dicha Comisin est
compuesta por los rganos unipersonales de direccin del departamento y en su caso por los subdirectores. Estar presidida por el Gerente
del Departamento y tendr las siguientes funciones:
aprobar la propuesta de los profesionales que deban formar parte
de las comisiones clnicas contempladas en el artculo 9.
estudiar los objetivos sanitarios y los planes econmicos del
departamento,
estudiar las medidas para el mejor funcionamiento de los centros
y servicios en el orden sanitario y econmico as como la mejor ordenacin y coordinacin de las distintas unidades
establecer las medidas previstas en este reglamento en orden a la
mejora de la calidad de la asistencia
20800
dades de apoyo, servicios hospitalarios, inspeccin de servicios sanitarios y especialmente con las instituciones sociales y socio-sanitarias
de la zona.
Promover el trabajo en equipo entre los diversos profesionales,
fomentando las reuniones, sesiones clnicas, y todas aquellas actividades encaminadas a la creacin de unos objetivos comunes por parte de
todo el equipo.
Garantizar el desarrollo de las funciones propias del mbito de
Atencin Primaria como son, adems de las asistenciales, la prevencin, promocin, educacin para la salud, trabajo con la comunidad y
docencia, formacin e investigacin.
Garantizar el estudio y vigilancia de los problemas de salud prioritarios y especficos de la zona bsica en coordinacin con los centros
de salud pblica.
28.5. Bajo la dependencia del Jefe de Zona Bsica existir un
Coordinador de Enfermera, con la funcin de garantizar la programacin, ejecucin y evaluacin de las actividades de todas las actividades
de enfermera.
28.6. El Jefe de Zona Bsica y el Coordinador de Enfermera sern
nombrados por el Gerente del Departamento, de acuerdo a lo dispuesto en el captulo VII del Decreto 7/2003, de 28 de enero, del Consell,
por el que se aprueba el Reglamento de seleccin y provisin de plazas del personal estatutario al servicio de instituciones sanitarias de la
Generalitat.
Artculo 29. rganos de participacin del departamento
29.1. El Consejo de salud del departamento de salud es el rgano
de participacin comunitaria para la consulta y seguimiento de la gestin de la Agncia Valenciana de Salut en el departamento de salud. Su
estructura y funcionamiento son las que recoge el artculo 33 de la Ley
3/2003, de 6 de febrero, de la Generalitat, de Ordenacin Sanitaria de
la Comunitat Valenciana.
29.2. La Junta de Departamento es el rgano colegiado de asesoramiento de los rganos de direccin del Departamento en lo relativo a
la actividad asistencial, docente y de investigacin, as como de participacin de los profesionales, en el mecanismo de toma de decisiones
que afecten a sus actividades. Funcionar mediante sesiones plenarias
o a travs de su Comisin Permanente:
29.2.1. La composicin del Pleno de la Junta de Departamento
deber garantizar la representacin de los diferentes mbitos asistenciales. Los vocales sern elegidos por votacin directa para un perodo
de cuatro aos, sin perjuicio de su posible reeleccin. El pleno de la
Junta de Departamento tendr la siguiente composicin.
El gerente del departamento, que ser el presidente. En caso
de ausencia ser sustituido por uno de los miembros de la estructura
directiva, de acuerdo con el orden establecido en el artculo 27.
El resto del equipo directivo del departamento.
Seis representantes de los directores de las reas clnicas, jefes
de servicio y jefes de zona bsica.
Seis representantes de los Coordinadores de Enfermera y supervisores de enfermera.
Dos facultativos del departamento elegidos mediante votacin
por y de entre todos los facultativos que no ejerzan jefatura.
Dos facultativos en perodo de formacin elegidos por y de entre
el personal que se encuentre en su misma situacin.
Coordinador del SAIP
Dos diplomados en enfermera o ayudantes tcnicos sanitarios
del departamento, elegidos por y de entre el personal con esta titulacin y funciones.
Dos auxiliares de enfermera, elegidos por y de entre el personal
con esta titulacin y funciones.
Dos tcnicos especialistas, elegidos por y de entre el personal
con esta titulacin y funciones.
Dos representantes del personal no sanitario.
Un representante de los centros de salud pblica.
29.2.2. La Junta de Departamento se reunir como mnimo con
periodicidad semestral y ejercer las siguientes funciones:
Asesorar a los rganos de direccin en todo lo relativo a la prestacin de la atencin a los ciudadanos.
20801
Asesorar en la elaboracin del plan anual de necesidades, teniendo en cuenta en todo caso las disponibilidades presupuestarias.
Asesorar en materia de formacin del personal, teniendo en consideracin las necesidades existentes.
Asesorar en materia de investigacin.
Garantizar la efectiva integracin asistencial, proponiendo todas
aquellas medidas tendentes a favorecerla.
29.3. En aquellos departamentos donde el gerente as lo determine,
se crear una Comisin Permanente de la Junta, que estar compuesta
por:
El gerente del departamento, que ser el presidente. En caso
de ausencia ser sustituido por uno de los miembros de la estructura
directiva, de acuerdo con el orden establecido en el artculo 20.
Los miembros del equipo directivo del departamento designados
por el gerente.
Tres representantes de los directores de las reas clnicas, jefes
de servicio y jefes de zona bsica.
Tres representantes de los Coordinadores de Enfermera y supervisores de enfermera.
Un representante de salud pblica.
29.3.1. Los vocales de la Comisin Permanente lo sern para un
perodo de un ao, con la posibilidad de reeleccin, por y de entre los
miembros del pleno de la Junta.
29.3.2. La Comisin Permanente tendr las siguientes funciones.
Aprobar la propuesta de los profesionales que deban formar parte
de las comisiones clnicas no contempladas en el artculo 9.4.
Aprobar la propuesta de los profesionales que deban formar parte
de las comisiones clnicas.
Asesorar permanentemente a los rganos de direccin del departamento.
Cuantas le sean encomendadas o delegadas por el Pleno.
29.4. Para lo no regulado expresamente en este artculo, en relacin con el funcionamiento de estos rganos colegiados, se estar a lo
dispuesto en el captulo II del ttulo II de la Ley de Rgimen Jurdico
de las Administraciones Pblicas y del Procedimiento Administrativo
Comn.
Artculo 30. Otros rganos directivos
30.1. En aquellos Departamentos en donde la prestacin sanitaria
se realice en rgimen de concesin administrativa, existir la figura
del Comisionado de la Agncia Valenciana de Salut con funciones de
control y supervisin de la sociedad concesionaria y que ostenta la
jefatura del personal de la Agncia Valenciana de Salut no integrado
en la concesin.
30.2. En aquellos centros de trabajo que por la naturaleza del servicio que prestan no estn integrados en un Departamento, existirn
los siguientes rganos de direccin:
director del Centro.
director Econmico.
director de enfermera.
30.2.1. El director del centro es el responsable mximo de la
direccin y gestin de todos los recursos asistenciales del centro. Ser
nombrado por el conseller de Sanitat, a propuesta del director Gerente
de la Agncia Valenciana de Salut, odo el Consejo de Administracin.
Deber estar en posesin de la licenciatura en Medicina y Ciruga.9
30.2.2. Bajo la dependencia directa del director del centro existir
el director econmico con las funciones de organizar, dirigir, controlar
y evaluar el funcionamiento de las unidades y servicios no asistenciales, proponiendo al director del Centro las medidas necesarias para el
mejor funcionamiento de las mismas. Deber estar en posesin de titulacin superior universitaria.
30.2.3. Bajo la dependencia directa del director del Centro, existir, si se considera necesario, la figura del director de Enfermera con
las funciones de dirigir, supervisar, coordinar y evaluar las actividades
del personal sanitario no facultativo del centro, proponiendo al director del Centro las medidas necesarias para el mejor funcionamiento de
dichas actividades y desempear las funciones que expresamente este
le delegue o encomiende. Deber estar en posesin de la diplomatura
en enfermera o ATS.
20802
30.2.4. Depenent de cada direcci podran existir tantes subdireccions com es consideren necessries per al bon funcionament del centre
tenint en compte la dimensi i complexitat del centre.
30.2.4 Dependiendo de cada Direccin podrn existir tantas subdirecciones como se consideren necesarias para el buen funcionamiento del centro teniendo en cuenta la dimensin y complejidad del
mismo.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
DISPOSICIONES ADICIONALES
Primera
A partir de lentrada en vigor del present decret, les places del personal facultatiu especialista drea passaran a denominar-se de facultatiu especialista de departament.
Primera
A partir de la entrada en vigor del presente Decreto, las plazas del
personal facultativo especialista de rea pasarn a denominarse de
facultativo especialista de departamento.
Segona
Els nomenaments dels equips directius dels departaments sadaptaran al que estipula este decret.
Segunda
Los nombramientos de los equipos directivos de los departamentos
se adaptarn a lo recogido en este decreto.
Tercera
La coordinaci amb els equips i objectius de Salut Pblica es far
dacord amb el que preveu el Pla Estratgic de Salut Pblica a travs
dels objectius definits i comissions establides per a complir-los tant a
escala central com perifrica.
Tercera
La coordinacin con los equipos y objetivos de Salud Pblica se
realizar de acuerdo con lo previsto en el Plan estratgico de Salud
Pblica a travs de los objetivos definidos y comisiones establecidas
para el cumplimiento de los mismos tanto a nivel central como perifrico.
DISPOSICI DEROGATRIA
DISPOSICIN DEROGATORIA
nica
Queden derogades totes les disposicions que del mateix rang o
dun rang inferior soposen al que establix este decret.
nica
Quedan derogadas cuantas disposiciones de igual o inferior rango
se opongan a lo establecido en el presente Decreto.
DISPOSICIONS FINALS
DISPOSICIONES FINALES
Primera
El conseller de Sanitat dictar totes les disposicions que siguen
necessries per al desplegament i aplicaci deste decret.
Primera
El conseller de Sanidad dictar cuantas disposiciones sean necesarias para el desarrollo y aplicacin de este decreto.
Segona
El que establix el present reglament sentn sense perju de les
competncies relatives al rgim de concerts entre les universitats i les
institucions sanitries, i les que corresponen als rgans competents en
matria deducaci.
Segunda
Lo establecido en el presente reglamento se entiende sin perjuicio
de las competencias relativas al rgimen de conciertos entre las universidades y las Instituciones Sanitarias, y las que corresponden a los
rganos competentes en materia de educacin.
Tercera
El present decret entrar en vigor lendem de la publicaci en el
Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Tercera
El presente Decreto entrar en vigor el da siguiente al de su publicacin en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
El conseller de Sanitat,
RAFAEL BLASCO CASTANY
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Sanidad,
RAFAEL BLASCO CASTANY