NO CIUTADANSNSCIUTADA

LLIURES HOMES

CLASSES SOCIALS A ROMA

Monarquia
PATRICIS Eren els membres de les primeres famlies o gentes que van poblar
Roma. Noms ells formen el populus i gaudeixen de tots els drets que
atorga la ciutadania (principalment participar a l'assemblea i ser escollit
membre del senat).
PLEBEUS Sn lliures, per no tenen els drets poltics del populus. Principalment
conreaven la terra o feien altres activitats professionals artesanals o
industrials. Es va anar formant amb persones dels pobles vens que
buscaven un nou mitj de vida, a mesura que Roma guany fama com a
centre comercial i industrial.
CLIENTS

Generalment eren estrangers que havien arribat a Roma buscant

benestar. S'unien jurdicament a un patrici, que esdevenia el seu
patronus. Li professaven respecte i veneraci i a canvi rebien el nom de
la famlia i protecci de tota mena.

ESCLAUS

LLIBERTS Grup redut de persones que, havent estat esclaus, havien obtingut la
llibertat perqu l'havien comprada o els l'havia atorgat el seu dominus.
Generalment havien arribat a aquesta situaci com a presoners de guerra, per haver
nascut fills d'esclaus o perqu havien estat condemnats per la justcia. No era un grup
nombrs en aquesta poca. No tenien cap dret.

PRIVILEGIATS

CIUTADANS

PATRICIS En aquesta poca histrica, tots els habitants de la ciutat que no

eren esclaus eren ciutadans romans i podien accedir a les
NOBLES assemblees i a les magistratures, de manera que els plebeus rics,
una vegada adquirida la igualtat de drets poltics amb els patricis,
van formar una nova classe, la nobilitas, que juntament amb el
patriciat van constituir l'orde senatorial.
CAVALLE Ms tard va sorgir la classe social deis cavallers. Aquests es
RS
dedicaven al comer i controlaven l'activitat econmica de Roma,
per la qual cosa van arribar a aconseguir grans riqueses. En els
ltims temps de la Repblica es van encarregar del cobrament deis
impostos de les provncies que s'incorporaven a l'Imperi, i aix van
tenir un paper importantssim a l'Estat.

NO PRIVILEGIATS

LLIURES HOMES

Repblica

PLEBEUS Els petits propietaris pagesos s'anaven empobrint perqu no podien

dedicar-se a les seves propietats, ja que passaven grans
temporades a la milcia, i sobretot perqu no podien competir amb
els productes procedents deis latifundis dels grans propietaris, que
utilitzaven m d'obra molt barata (esclaus). En aquestes
circumstancies, els petits pagesos es van veure obligats a vendre
les terres i a enrolar-se a l'exrcit o a anar a la ciutat, on pocs
aconseguien feina; la resta passava a dependre de les ajudes de
l'Estat o deis ciutadans notables en qualitat de clients.
CLIENTS

NO

La clientela va augmentar vertiginosament, ja que prcticament la

classe mitjana va desaparixer i necessitava un patronus que li
dons menjar. La relaci que hi havia entre el client i el patr al
final de la Repblica era molt diferent de la de l'poca monrquica,
ja que va desaparixer tot lligam jurdic o religis entre tots dos. El
patr estava obligat a donar-li queviures i diners (sportula) a canvi
del suport poltic a les eleccions. La importncia d'un rom es
mesurava pel nombre de clients. A ms, la clientela era hereditria,
i aix es va crear una relaci amb lligams semblants als del
feudalisme.

LLIBERTS La situaci del llibert tamb va anar canviant durant la Repblica.

ESCLAUS

En aquest perode, l'esclau alliberat adquiria la condici cvica del

seu propietari, encara que amb certes limitacions: podia votar en
els comitia tributa, per no podia ser magistrat ni senador fins a la
segona generaci ni es podia casar amb ciutadans lliures.

El gran nombre d'esclaus que van arribar a Roma en aquest perode, a causa de la gran
expansi de les seves fronteres, en va empitjorar la condici: l'esclau era considerat com
una cosa i el dominus tenia tots els drets sobre ell. A l'esclau, no se li reconeixia cap dret.
El tracte que rebien els esclaus era molt divers, com a l'poca de la monarquia. Els qui
vivien al camp a les ordres d'un capats eren maltractats en general. Es van originar,
doncs, fortes revoltes d'esclaus, la ms perillosa de les quals va esclatar cap al 73 a.C.,
amb Esprtac al capdavant.

CIUTADANS

CIUTAD
ANS

ORDRE PATRICIS A l'poca imperial es concedia fcilment el dret de ciutadania, fins a

SENATO
tal punt que l'any 212 l'emperador CARACAL.LA va fer extensiu
NOBLES aquest dret a totes les persones lliures de l'Imperi.
RIAL

Imperi

Per posar fi a la lluita de senadors i cavallers, August va crear un

sistema d'ordes basat en la riquesa.
L'orde senatorial el formaven el patriciat i la noblesa plebea (els qui
posseen ms d'1.000.000 de sestercis, moneda de plata que tenia
ms valor que cap ms de les que circulaven a l'Imperi). Els
privilegis de qu gaudien eren sobretot honorfics: tenien el dret nat
de senadors, que es transmetia de pares a fills, i exercien les
antigues magistratures.
ORDRE CAVALLE El formava la classe dels cavallers la fortuna dels quals passava de
400.000 sestercis. Es dedicaven al comer i ocupaven els nous
EQEST RS
crrecs (prefectes, consellers).
RE
PLEBS

ESCLAUS

COLONS

INGENUI

Formaven la plebs totes les persones lliures que no pertanyien als

ordes anteriors. La plebs va adquirir amb Octavi August una nova
LLIBERTS dimensi, ja que es consideraven dins d'aquest estament no
solament els nascuts de pares ciutadans (ingenui), sin tamb els
lliberts, que, en aquesta poca, van augmentar d'una manera
alarmant. La plebs urbana, en general, no treballava i vivia dels
repartiments gratuts de queviures que els emperadors feien a
crrec de les seves propietats.
En els darrers temps de l'Imperi va sorgir aquesta nova classe
social. Eren homes lliures que conservaven tots els drets, pero
estaven subjectes al gran propietari gaireb com si fossin serfs. La
condici de colon era hereditria. Ja s'esbossen les lnies de les
relacions senyor-vassall que es van establir a l'poca feudal.

Els esclaus, que eren molt nombrosos, rebien un tracte ms hum que en poques
anteriors a causa de la protecci de l'Estat -fins i tot s'arribava a castigar l'amo que
matava o maltractava greument un esclau- i de la influncia que exercien a Roma
l'estocisme i el cristianisme.