Francesc David Gmez.

Arqueologia. 1A Histria.

14247612

Gorja d'Olduvai

1. Objecte
a) Qu s?
La Gorja o Gola dOlduvai s un conjunt de jaciments molt emblemtics dintre del camp de levoluci humana,
situada al nord de Tanznia (Fig.1), va ser investigada per primer cop al 1913 per Hans Reck, aportant fssils
que posteriorment atraurien latenci del matrimoni Leakey. s un jaciment arqueolgic afric clau en la
histria de la humanitat des de que, el 1959, Mary i Louis Leakey van descobrir un dels fssils ms famosos
d'Australopithecus al mn: el Zinjantrophus boisei1.

b) On est o va estar originalment?

Est en una zona volcnica de Tanznia a la Gran Vall del Rift, i compta amb una profunditat estratigrfica
molt notable.

Fig.1. Ubicaci geogrfica de la Gorja dOlduvai. Guas

mundo Easy. (?). On est la Gorja dOlduvai a Tanzania al
mapa? [Mapa]. 1:500. Recuperat de http://www.worldeasy
guides.com/afric/tanzania/olduvai-gorge/where-is-olduvai
.gorge-on-map-tanzania/

Fig. 2. Las tierras altas volcnicas del norte de Tanzania

en la actualidad. La Escuela de Campo de Olduvai (2014)
Gola d'Olduvai, dins de l'rea de Conservaci de
gorongoro,
al nord de Tanznia. Recuperat de
http://www.olduvaiproject
.org/the-laetoli-olduvai-field-school/

La Gorja dOlduvai se situa en el complex regional del Serengueti i les Crater Highlands en el nord de Tanznia.
Les abruptes escarpes de Eyasi-Natron i Manyara-Natron, igual que molts dels volcans que veiem (Fig. 2), no
existien en el Plistoc inferior. Les reconstruccions regionals per a aquest perode indiquen a ms que no hi
hauria barreres geogrfiques o ecolgiques que separessin la conca del paleollac dOlduvai de la del llac
Natron, i de fet els cursos fluvials podrien haver arribat a vincular directament ambdues conques
hidrogrfiques.

1.1 Si s un artefacte/estructura/jaciment:
a) Qui ho va fer?
El descobriment realitzat pels Leakey el 1959, de lAustralopithecus definit tamb com a Paranthropus bioisei
(Fig.3.) a la zona dOlduvai, territori de la llavors Tanganika (act. Repblica Unida de Tanzania) t gaireb 1,8
(millions danys), es suposa el primer poblador de la zona.
1

Zinjantrophus boisei; anomenat aix en honor del mecenes, dels Leakey, l'antropleg Charles Boise

Fig.3
Zinj o Australopithecus Boisei (Zinjantropus) va viure fa 1.75
millions danys. Descobert per la Dra. Mary Leakey el 17th de Juliol
de 1959 a la Gorja dOlduvai, regi dArusha, Repblica Unida de
Tanzania (etiqueta de l'exhibici del Museu).
Les recerques paleoambientales han determinat que, entre els 3 i els 2 millions danys d'antiguitat va haver-hi
un important canvi climtic global que va afectar al continent, descens de les temperatures i les precipitacions,
provocant la reculada de la massa boscosa selvtica i laugment dels ambients oberts de prada o sabana.
Alteracions associades al naixement de la primera cultura, el Olduvayense2, els homnids van adaptar-se al nou
entorn en el qual anaven a sobreviure.

Fig. 4 Arbre genealogic de levolucio Humana. Recuperat de

http://e-ducativa.catedu.es/44700165/aula/archivos/repositorio//1000/1003/html/3_el_gnero_homo.html

En l'estrat d'inters arqueolgic ms profund (Bed o llit I) es van trobar restes fssils d'Australopithecus boisei
(Fig.3), i a la part ms alta de la Bed I i la part ms baixa de la Bed II shan registrat les activitats dhomnids
i carnvors a travs de les restes de vertebrats, aix com zones dactivitats dels primers homnids mitjanant la
indstria ltica. Els jaciments de la Gorja dOlduvai han proporcionat fssils de Paranthropus boisei, Homo
habilis (Bed I i la Bed II), Homo ergaster (Bed II, Bed III, Bed IV) i Homo sapiens (Masek i Ndutu Beds). En
el llit II shan registrat zones dactivitats dels primers homnids mitjanant la indstria ltica. Els jaciments de
la Gorja dOlduvai han proporcionat fssils de Paranthropus boisei, Homo habilis (Bed o llit I i la Bed o llit
II), Homo ergaster (Bed II, Bed III, Bed IV) i Homo sapiens (Masek i Ndutu Beds) (Fig. 4).

b) Quan ho van fer?

Les datacions per al Llit I se situen entre 2.03 millions danys i els 1.75 m.a., la capa final daquest llit es
forma entre 1.80 i 1.75 m.a., en canvi el Llit II sembla haver-se format entre 1.75 i 1.20 milions danys. Aquest
llaciment va demostrar lexistncia devidncies culturals de ms dun milli danys dantiguetat. La indstria
ltica apareix al llarg de la seqncia, fins al punt de donar nom a una tradici ltica; lOlduvai o Mode 1.

Olduvayense; o indstria de manera 1, s una de les formes de denominar a les primeres indstries humanes de la Prehistria.

A la superfcie principal d'excavaci, Leakey va identificar un cercle de pedres que segons ella podria ser una
estructura antrpica, era d'uns 4,2 metres de dimetre est-oest i 2,6 metres nord-sud, estava compost de basalts
vesiculars molt similars a les laves que constitueixen el basament del volc DK, a uns pocs centmetres per
sota del llit 3.
c) Com i per a qu ho van utilitzar?
Possiblement els fabricants d'eines olduvayenses fossin forrajeadores i carronyers. El consum de carn ha estat
constatat en els estudis del desgast de la dentici d'alguns exemplars de australopitecs de Makapansgat. Sembla
ser que, amb el temps, l'accs a la carn a travs del carroeo es va fer ms constant i organitzat. Tot i aix, la
caa no seria una opci de supervivncia; noms la recollecci assegurava la subsistncia diria. Es proposa
que Homo habilis seria fonamentalment vegetari, forrajeador i un carronyer ocasional, Homo erectus ja seria,
a part de farratger, un carronyer ms sistemtic i organitzat capa de disputar fins a cert punt la carn a altres
animals.
d) Quan i per qu van deixar d' utilitzar-lo?
La tova volcnica3 apareix en diversos nivells dins de la seqncia, aix serveix per a mapar i correlacionar les
unitats i les datacions absolutes ms precises, que situen la seqncia dOlduvai entre 2.03 millions anys abans
del present i 13 mil anys a.p.
Les recerques paleoambientales han determinat que, entre els 3 i els 2 milions d'anys d'antiguitat va haver-hi
un important canvi climtic global que va afectar al continent, propiciant la reculada de la massa boscosa
selvtica i un augment dels ambients oberts de prada o sabana. Ms tard per, moviments geolgics, erupcions
i altres fenomes ocorreguts en lentorn de la mateix gorja, els fluxos migratoris,...van deshabitar la zona.

1.2 Si sn restes humans:

a. Quan ha viscut?
En el Llit I, shan localitzat diverses espcies dAustralopitecus i fauna prpia dun ambient humit amb 1,8
m.a.. El Llit II correspondria a una fase evolucionada del Olduvayense (entre 1,6 m. i 700.00 anys dantiguitat)
on shi troben eines fabricades sobre os, trobant-se al sostre del bed II el que algun autor atribueix a una varietat
arcaica de lAchelense. LOlduvayense ha pogut ser associat a Homo habilis almenys en onze jaciments. En
l'estrat Llit II, d'1,5 milions d'anys, les eines ja eren del tipus de les destrals de m i fetes per l'Homo erectus.
Als nivells Bed III i Bed IV, ja es troben eines dels tipus fabricats pels Neandertals fa uns 600.000 anys.
Hi ha troballes de la Toba IIIA a la part inferior del llit III que situen aquest nivell en 1,33 0,06 m.a., al
comenament del Llit IV a 0,83 m.a. i al final dels Llits Masek sels situa entorn als 400.000 a.p. (Taula 1)

Llit
Llits Naisiusiu
Llits Ndutu
Llits Masek
Llit IV
Llit III
Llit II
Llit I

Pre- Llit I

Toba
Toba loc. 45
Ndutu inferior
Toba IIIA
Toba IID
Toba IIA
Toba IF
Toba IE
Toba ID
Toba IC
Toba IB
Lavas Lecho I
Toba IA
Ignimbrita Naabi

Datacin (ma)
0,04-0,013
>0,40
>0,78**
>0,78**
1,330,06
1,480,05
1,660,01
1,750,01
1,750,02
1,760,02
1,830,00*
1,840,00*
1,870,05
1,980,03
2,030,01

Taula 1. Datacions per Arg / Arg obtingudes per

Maneja (1993: 110). * Datacions dArg / Arg de
Blumenschine et al (2003). ** Anlisi de
paleomagnetisme (Tamrat et al, 1995).,
[Extret de I. de la Torre Sinz, Estrategias
tecnolgicas en el pleistoceno inferior de frica
oriental, p. 50.]

b. Qu solia fer mentre vivia?

Lanlisi dels objectes ltics aporta una informaci valuosssima per comprendre les capacitats tcniques, les
preocupacions econmiques i fins i tot els criteris cognitius desenvolupats en el treball de la pedra (Ignacio
de la Torre Sinz, 2004).

Els descobriments van demostrar la coexistncia de dos gneres d'homnids per primera vegada. Sembla ser
que ambds depenien menys dels boscos i estaven millor preparats per sobreviuire en espais oberts. Els
parntropos, ms corpulents, podien defensar-se millor dels atacs, la seva mandbula era ms poderosa i l'esmalt
de la seva dentici ms gruixut, podien subsistir amb els aliments ms correosos de lentorn (llavors, arrels,
escorces, insectes, petits animals i carronya). Els humans disposaven d'eines, i d'un avantatge social i material
que suplia les seves carncies, la cultura olduvayense.

c. Com va morir?
Dels pocs estudis en qu abasten tota la seqncia dels Llits I es conclou que va existir un perode de sabana
humida, amb vegetaci tancada, prats i basses amb aigua relativament dola i una mitjana de precipitacions de
1000 mm, a un llac cada vegada ms sal i alcal, on el clima es faria progressivament ms rid i obert. Les
segents seqncies han mostrat els diversos canvis de clima i ritme derupcions volcniques, possiblement
lobertura del paisatge, en alguns moments, pot provocar migracions per manca de defenses naturals, les
millores tecnolgiques, els moviments de terres, els canvis de clima, lerupci de volcans,...tot plegat ha
despoblat la zona, bona mostra s el fet que s en aquest continent es mant la teoria de lorigen de lhumanitat
actual (Fig. 5).

Fig. 5 Migracions de lHomo Sapiens des de 13 millions danys a lactualitat. Recuperat de

http://www.handprint.com/LS/ANC/disp.html

2. Seleccioneu una referncia acadmica (article, captol de llibre, llibre, etc.) i

expliqueu la interpretaci feta sobre aquest tem (per exemple, el significat
original). Des de quin corrent teric de larqueologia sha construt aquesta
interpretaci?
Estrategias tecnolgicas en el Pleistoceno inferior de frica Oriental (Olduvai y Peninj, norte de Tanzania) memoria
presentada para optar al grado de doctor por Ignacio de la torre Sinz. Universidad Complutense de Madrid, Facultat
de Geografa i Histria, Departamento de Prehistoria
Es una tesis dinvestigaci en que lautor es recolza en molts estudis anteriors, de diferents disciplines de les
cincies, mostrant un espectre interdisciplinar tant de lestudi com de les conclusions, o com arriba a elles. El
principi disciplinar s per tant el dels sistemes complexes, on a partir de conjunts delements interrelacionats,
localitzats (datats) que sn alhora elements per s mateixos, modulant una teoria devolutiva sobre la fabricaci
deines ltiques i el seu progrs, i poder explicar els sistemes socials de producci,
Per aquest autor, el determinisme ambiental no existeix, cada grup hum fa servir l'entorn d'una manera diferent, en
funci de cada tradici i de la tecnologia de la que disposa. Utilitzant l'estudi de la cadena operativa una eina en si
mateix, de proximitat objectiva i quantificables dels parametres del Procs de Fabricaci irreversibles respecte a
processar el material en el temps i l'espai (Ignacio de la Torre Sinz, 2004) a partir de la divisi del treball en tres
fases; Explotaci, el consum dels mateixos en forma d'eines (Operatiu) i labandonament.
El treball est ellaborat per tant de de diferents vessants, des de la recollida de dades quantitatives, quantitat deines,
ossos, tipus dellaboraci,...a estudis qualitatius bassats en la observaci. T referncies utilitries en quant als
treballs que tractaven les troballes en linici de les excavacions, contrastant-lo amb estudis posteriors realitzats des
daltres vessants com al funcionalisme per acabar en el que em sembla el materialisme funcional de lautor.

3. s aquest tem patrimoni? Trobeu i expliqueu quin estatus patrimonial

satribueix a aquest tem i qui li ha atorgat.
No sha trobat enlloc cap relaci patrimonial especfica del jaciment, per varies universitats hi tenen equips o en
van enviant, diversos projectes shi duen a terme, les restes sembla que sn majoritriament en museus nacionals o
locals de tanzania, i shi continua treballant.

Referncies bibliogrfiques:
Cabanes i Cruelles, Dan, L'estudi dels processos de formaci dels sediments arquelogics i dels paleosls a
partir de l'analisi dels fitlits, els minerals i altres microrestes. Els casos de la Gorja dOlduvai, lAbric
Roman, El Mirador i Tel Dor [en lnia] Universitat Rovira i Virgili, [del 21-X al 2-XI] Part 1.1. Els jaciments,
La Gorja dOlduvai p.10, Part 4. P.45 La Gorja dOlduvai Requereix Adobe Acrobat Reader. Disponible a:
<http://www.tesisenred.net/handle/10803/8624> ISBN:978-84-692-1535-7/DL-T-378-2009>
Torre Sinz, Ignacio de la, Estrategias tecnolgicas en el Pleistoceno inferior de frica Oriental (Olduvai y
Peninj, norte de Tanzania) [en lnia] Universidad Complutense de Madrid, Facultad de Geografa e Historia,
Departamento de Prehistoria, 2004, [del 19-X al 2-XI] Requereix Adobe Acrobat Reader. Disponible a:
<http://biblioteca.ucm.es/tesis/ghi/ucm-t28258.pdf ISBN: 84-669-2799-9>
H. Day, Michael, HOM0 ERECTUS: EL PRIMER HOME AUTNTIC DEL VELL MN [en lnia] (Traducci
de l'original angls de Walter Cruells i Emlia Pags) [del 21-X al 2-XI] Requereix Adobe Acrobat Reader.
Disponible a: <http://www.raco.cat/index.php/cotaZero/article/viewFile/67192/85725>
Devore, Paul L. (recopilador), BIBLIOGRAFA [en lnia] Edici en mimegraf de les diverses comunicacions
presentades a un Symposium sobre -L'origen de l'home-, i discussions subsegents. Organitzat pel Professor
Sol Tax, director de la revista Current Anthropology, sota els auspicis de la Wenner-Gren Foundation,
Universitat de Chicago. PYRENAE, The Wenner-Gren Foundation for Anthropological Research lnc. New
York, 1965 [del 21-X al 2-XI] PYRENAE Requereix Adobe Acrobat Reader. Disponible a:
<http://www.raco.cat/index.php/Pyrenae/article/viewFile/147856/242296>

Co-autora collectiva, Gorja d'Olduvai [en lnia] Wikimedia Foundation, Inc., llicncia de Creative Commons
[consulta el 19-X] Disponible a: <https://ca.wikipedia.org/wiki/Gorja_d%27Olduvai>
Co-autora collectiva, Olduvayense [en lnia] Wikimedia Foundation, Inc., licencia Creative Commons
Atribucin Compartir Igual 3.0 [consulta el 19-X] Disponible a: <https://es.wikipedia.org/wiki/Olduvayense>
PUECH P.-F. (coautor), Micro-desgaste de los dientes en el Homo habilis en Olduvai [en lnia] Uso de
Atribucin - No comercial-Sin obras derivadas 3.0 [consulta el 29-X] Disponible a:
<https://ia600502.us.archive.org/10/items/ToothMicrowearInHomoHabilisAtOlduvai/ToothMicrowearInHo
moHabilisAtOlduvai.pdf >