LA CENTRAL INTEGRADA DE MERCADETIES DE LLEIDA

(CIM)
La Central Integrada de Mercaderies de Lleida, amb una superfcie bruta de
42 ha, s la plataforma logstica ms important de les Terres de Ponent. Va
ser promoguda per la Generalitat de Catalunya a travs de lempresa pblica
CIMALSA amb lobjectiu doferir un espai amb condicions ptimes dubicaci i
servei per a les empreses de transport de mercaderies per carretera. Est
situada estratgicament al terme municipal de Lleida, a la zona industrial de
la ciutat, connectada a lAP2, a lN-240 i a lA-2.
La CIM Lleida est dissenyada especialment per a lactivitat logstica i disposa
de 244.587 m de parcelles logstiques, 11.262 m de superfcie destinada a
equipaments i serveis i la resta destinada a vials i zones verdes.
La CIM Lleida es va posar en marxa lany 2003 i actualment acull ms de
trenta empreses entre logstiques i de serveis.
La CIM s un recinte tancat amb accessos controlats i est dotada
dinstallacions de vigilncia i seguretat, com ara centre de control, control
daccessos, reconeixement de matrcules i circuit tancat de televisi.
HISTORIA CIM LLEIDA

El Pla General de Lleida 1995-2015, definitivament aprovat, delimita el

sector de sl urbanitzable nm. 28 (zona dactivitats logstiques). El
95% daquesta superfcie, que sha de desenvolupar mitjanant Pla
Parcial, s propietat de lAjuntament de Lleida.

La ubicaci dels terrenys es considera idnia per a acollir el Mercat

Central de Fruites i Verdures i la construcci duna Central Integrada de
Mercaderies.

En data 4 de novembre de 1999 se signa un conveni entre

lAjuntament de Lleida i CIMALSA, segons el qual lempresa es
compromet a continuar lestudi de viabilitat que ja havia endegat per a
determinar la idonetat dubicar-hi una zona dactivitats logstiques.

CIMALSA opera com a empresa urbanitzadora i lAjuntament de Lleida

fa les actuacions necessries per a ubicar el Mercat Central de Fruites i
Verdures a la parcella B del Sector.

El 31 de maig de 2000, lAjuntament de Lleida i CIMALSA signen una

confirmaci de lesmentat conveni mitjanant el qual manifesten la

voluntat diniciar els trmits i actuacions per a la construcci duna

zona dactivitats logstiques.

El 25 doctubre de 2000 la Comissi dUrbanisme de Lleida aprova

definitivament la modificaci del Pla Parcial 28 CIM Lleida.

El 20 de gener de 2001 el president de la Generalitat, Molt Honorable

Sr. Jordi Pujol, posa la primera pedra de la CIM Lleida, acompanyat del
conseller de Poltica Territorial i de lalcalde de Lleida.

El 19 de mar de 2001 saprova definitivament el projecte

durbanitzaci de la CIM Lleida i, el 4 de maig, el projecte dEstatuts i
Bases dactuaci del Pla Parcial modificat SUR 28 CIM Lleida. L1 de
juny es constitueix la Junta de Compensaci del Pla Parcial entre
lAjuntament de Lleida i CIMALSA, la qual queda inscrita en el registre
dentitats urbanstiques collaboradores el 13 de novembre de 2001.
Finalment, el 4 de desembre de 2001 lAjuntament de Lleida aprova
definitivament el Projecte de Compensaci de Propietari nic del Pla
Parcial SUR 28 CIM Lleida.

El 14 de juny de 2002 el conseller de Poltica Territorial i Obres

Pbliques i lalcalde de Lleida presideixen lacte dinauguraci de les
obres durbanitzaci de la CIM.

El 16 de desembre de 2002 lAjuntament de Lleida autoritza la llicncia

dobres de la nau modular 8, sollicitada per CIMALSA, que va permetre
iniciar la construcci de la primera nau industrial a la parcella 8 de la
CIM Lleida.

El 18 de mar de 2003 satorga escriptura pblica per a la constituci

de la supracomunitat de propietaris i els seus Estatuts.

El 2003 saprova una modificaci puntual del planejament de la CIM

per a ajustar-lo eliminant un vial.

El secretari per a la Mobilitat i president de CIMALSA presideix la

posada en marxa de la CIM el 24 de maig de 2004. Aquest mateix dia
se celebra la primera assemblea de la supracomunitat de propietaris.

El 24 de maig de 2004 lAjuntament de Lleida recepciona les obres

durbanitzaci del sector SUR 28 CIM Lleida.

El 30 de mar de 2005 es va constituir, davant notari, lEntitat

Urbanstica Collaboradora de Conservaci i els seus rgans de gesti.